| HISTORIA DELS GRUPS D'ARMATS I MANAIES |
| POC A POC ANEM CONSTRUINT AQUESTA WEB PERDONEU LES MOLESTIES... |
| WEB'S RELACIONADES: |
| HA PARTICIPAT A LES TROBADES: |
| � |
| ESTAFERMS DE LA CONFRARIA DE SANT ANASTASI DE BADALONA |
| El dia 24 d'abril de l'any 1671 s'institueix a Badalona la Confraria de Sant Anastasi, patr� de la ciutat. Segons la tradici�, Anastasi va n�ixer a Lleida, va esdevenir soldat de la gu�rdia de Diocleci�, i es convert� al cristianisme motiu pel qual va ser martiritzat i sepultat a la nostra ciutat a inicis del segle IV. |
| La primera refer�ncia documental escrita pel que fa a la participaci� dels soldats romans a la process� del dijous sant la trobem l'any 1701 al llibre d'actes de la Confraria de Sant Sebasti�, que en aquell moment s'encarregava d'organitzar-los. En aquell moment eren anomenats �armats�. |
| A inicis del segle XIX es fixa la terminologia amb que actualment es coneixen els soldats romans: �ESTAFERMS�. Trobem l'origen d'aquest nom en la deformaci� de l'expressi� que els badalonins exclamaven en contemplar la fermesa amb que desfilava la cohort romana -�que estan ferms!!�- deien. |
| Des de l'any 1940 i fins al 1973 el nombre d'estaferms superava la cinquantena. Uns anys despr�s de la recuperaci� de la process� del dijous Sant la confraria de Sant Anastasi, revitalitzada el 1990, va estudiar la recuperaci� dels Estaferms. Gaireb� tot el material i indument�ria s'havia perdut i nom�s es van poder recuperar una quinzena dels centenaris vestits. Actualment el vestuari est� en proc�s de renovaci� seguint els patrons i el colors dels antics. Aix� fa que en aquests moments el nombre d'estaferms sigui nom�s de 14. |
| Els Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi participen a m�s de la process� del dijous de Badalona, a la recollida del Sant Sepulcre la tarda mateixa del dijous sant, a la representaci� de la Moixiganga el diumenge de Rams. L'any 2001 en celebrar-se el 330 aniversari de la confraria es va reinstaurar la Passada de Sant Anastasi amb la pres�ncia dels estaferms que escorten la imatge del patr� |
| HISTORIA |
 |