Es coneix l'existència d'un nucli d'habitatge prehistòric a Gandesa, a l'indret anomenat Coll del Moro (V-I a.C) i una necròpolis d'incineració dels segles VIII-IV a.C.
També en época àrab era ja un centre de poblament, encara que s'han trobat pocs vestigis d'aquest domini que va durar quatre segles.

El primer document escrit data del 1153, quan el castell de Gandesa va ser donat per Ramon Berenguer IV a Prieto Della Rovere-Maestre del Temple de Provença i d'Hispània.

La Carta de Poblament de Gandesa va ser atorgada el 1192 a 5 persones (Capital administrativa del terme de Miravet). El 1194 hi ha una nova carta o concessió de terres a nouvinguts. D'aquesta època data l'edificació d'un magnífic temple romànic. Gandesa era llavors la capital administrativa del terme de Miravet.

L'any 1319, va tenir lloc a Gandesa l'estrany casament de l'Infant JaumeI, fill de JaumeII, amb Elionor, filla de Ferran IV, rei de Castella -conegut com la farsa de Gandesa-.
El casament es va celebrar i tot seguit l'Infant Reial va abandonar Gandesa. Després d'obtenir l' anul.lació del matrimoni,es va fer religiós.
L'any 1338, es va reunir a Gandesa el Parlament a Corts, amb la presència dels arquebisbes de Tarragona i Saragossa. També es van reunir a la població els signants del Compromís de Casp, un dels quals era Sant Vicent Ferrer, conegut dels gandesans per haver predicat anteriorment a la vila.
El 1639, Gandesa s'aixecà contra el comte-duc d'Olivares i el rei de Castella, això va ser la causa que, després de l'assalt de Batea per l'exèrcit castellà, els gandesans, per por a les represàlies, abandonessin la vila, cercant refugi en altres pobles. La vila va ser saquejada per la tropa.
Durant la primera Guerra Carlina, Gandesa va esdevenir famosa per haver resistit set setges de les tropes carlines, comandades, el primer setge per Josep Torner i els altres per Ramón Cabrera. En premi a la seva heroïcitat, la Reina Maria Cristina, li va concedir el títol de "Muy leal heroica e immoral ciudad de Gandesa". Davant la impossibilitat de defensar-se, els gandesans abandonaren la població i l'ocuparen les tropes carlines durant dos anys. Van deixar-la gairebé destruïda.
La ciutat va rebre encara un darrer cop durant la Guerra Civil espanyola, especialment a la famosa batalla de l'Ebre. El 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes van arribar a les parets del poble sense entrar-hi. El mateix general Franco dirigia les operacions des de l'emplaçament de la necròpolis prehistòrica del Coll del Moro. Tot i que la lluita més forta va tenir lloc a les serres de Pàndols i Cavalls, la ciutat va patir impactes, destruccions i malvestats.
 
 

FESTIVITATS

El primer diumege de maig té lloc la Romeria al Santuari de la Fontcalda i el primer dissabte de septembre se celebra la Festa Major, de la qual és important d'assenyalar el ball de la "dansada gandesana", en què els gandesans s'abillen amb els vestits típics.
També cal remarcar la celebració anual de la festa de Sant Antoni, la festa d'estiu, la Setmana Cultural i la Festa del Vi.
 
 

LLOCS D'INTERÈS

Cal destacar l'esglèsia arxiprestal de l'Assumpció dels s.XII i XIII, exemple característic d'erquitectura romànica, amb ornamentacions d'inspiració moresca. Es va ampliar als segles XVII i XVIII, i va quedar com un edifici compost d'estil barroc ineoclàssic, del qual el més destacable és la portalada de l'Escola de Lleida.

La Presó, edifici que va fer aquesta funció fins fa poc. Antigament va ser el palau dels preceptors santjoanistes. Data dels segles XIII i XIV i fou reformat al s.XVII.
L'antiga Casa de la Vila, edifici senyorial del s.XV, exemple del gòtic civil català.

També són interessants la Casa Pairal dels Barons de Purroi, el caire neoclàssic i la Cooperativa Agrícola de Gandesa (1919), de l'arquitecte César Martinell, deixeble de Gaudi, d'estètica modernista.

Com a lloc singular cal esmentar el Balneari i Santuari de la Fontcalda, amb fonts d'aigües minerals i termals amb edifici neoclàssic del s.XVIII. Actualment ésun lloc d'estiueig.

Sónde gran interès el Poblat del Coll del Moro, jaciment ibèric, la necròpolis del costat en la qual s'han documentat tombes d'incineració típiques de l'época del bronze i de la primera edat del ferro i també s'han recollit restes d'èpoques posteriors, fins a connectar amb el poblat.
 

Esglèsia

Ermita de la Fontcalda