I l'exageració continua
Un llibre fantàstic. L'he devorat en una o dues hores de tant com m'han agradat els contes.
Hi ha imatges molt cinematogràfiques. Ara, hi ha algun comentari sobre el gènere femení (que no sé si afirmes tu personalment) molt tirant a Saramago i això sempre ens agrada.
M'he begut 'La seducció de la vida' d'un glop. Ha estat dolç i amargant, com aquells licors forts, d'ampolla de vidre gruixut, de col.lecció, i amb etiqueta de disseny passat de moda.
Està bé. N'hi ha de millors i de pitjors, però això ja passa amb els llibres de contes.
M'ha costat de seguir el fil.
Encara no l'he acabada però la història de la llibretera m'encanta.(...) no és gaire llarg i es llegeix molt bé.
He gaudit molt amb les paranoies autodestructives i sobretot m'ha agradat la reflexió que acompanyava cada història. A més, el cercle hegelià que envolta tota l'obra és molt literari.
M'ha agradat més que l'altre.
Amb austeritat descriptiva, aconsegueixes que les històries funcionin sense floritures i que aquesta teva prospecció existencial, en la mesura que l'home és conflicte, m'arribi com una alenada d'aire fresc.
En aquest segon treball, (...) manté un «pessimisme arrelat però positiu», amb to irònic i humor negre.
Es llegeix ràpid.
| Home | Traductor | Escriptor | Pàgina anterior |