<%@ Language=VBScript %> Espinau_Castella

Entrar

Beuda 17850
      (La Garrotxa)  Girona 
Telèfon: 972 19 00 24
    Mòbil:  685 97 34 15

 MAS ESPINAU


BEUDA    -ALTA GARROTXA-

1.Conèixer i viure la muntanya, el Mas Espinau

 

1.1. Situació de la casa.

  Paral·lelament a la dedicació a la terra i els animals, hem reconstruït la casa. Avui, hi ha electricitat i llum gràcies a una instal·lació fotovoltaica, hi ha aigua corrent a la casa, banys, calefacció de llenya,... Les nostres fonts d'energia són el Sol i el bosc. Hem habilitat una part de la casa per al turisme rural, i oferim 3 habitacions amb una cambra de bany, cuina i sala-menjador gran a compartir entre les persones que ocupen les habitacions. També disposem d'un apartament individual de 5 places amb cuina-menjador i dormitori, tot a la mateixa estança. L'arquitectura de la casa és obra amb pedra vista i fusta, els mateixos materials que es van usar quan es va construir la casa en l’època medieval.


1.2. Què oferim?

En l'actualitat, tenim un projecte ramader i agrícola que funciona, una petita explotació forestal amb criteris, una situació d'habitabilitat de la casa òptima i una autosuficiència a nivell d'aliments bastant complerta. A partir d'aquí, ens vam començar a plantejar la possibilitat d'obrir les nostres portes a persones interessades en conèixer un projecte d'aquesta naturalesa. 

 Espinau no és adequat com allotjament base per a conèixer Catalunya, la finca està massa aïllada per a desplaçar-se cada dia. Però si vols retirar-te de l'estrès de la ciutat, cerques tranquil·litat, vols reflexionar, et vols lliurar per un temps en un lloc molt naural, sa per als ulls, l'oïda i per a tots els sentits del cos, estàs en el lloc adequat. S’escolten cants meravellosos d’ocells al matí i al vespre (d'abril a juny), se sent l'olor dels focs que encenem cada dia, es contempla la immensa superfície de bosc amb la seva multitud de verds, es gaudeix del silenci de la nit, ... 

 

 Es poden fer passejades al voltant de la casa (interessant sobretot per als petits visitants) i observar els pollets, les cries de porc, els xais, ... Per als adults i aventurers oferim una sèrie de propostes per a fer excursions de diverses hores o tot el dia a coves, pics, la ruta del romànic, ... 

 Què més es pot fer en un lloc així? Potser llegir un bon llibre o simplement gaudir del que ens ofereix l'entorn. També fem un taller de pa (6 pers. mín. ), amb un forn de llenya i el nostre propi cereal ecològic. Aprendreu a encendre el forn, barrejar i muntar la massa, entrar i treure els pans, ... el bàsic per a saber com es fa un bon pa. 

 

 Hem preparat també una xerrada sobre el concepte de finca rústica com una possible alternativa de vida. Parlarem sobre la viabilitat de l'horta, l'aplicació de l'agricultura i ramaderia ecològica i, la sostenibilitat del bosc.


 1.3. El Mas Espinau. Com s’hi arriba?

 Espinau és una masia situada a la part superior d'una vall de l'Alta Garrotxa, a 800m. d'altitud. Per la seva situació és un espai privilegiat, el seu entorn es caracteritza per l’existència de boscos infinits, interromputs per pics rocosos i penya-segats calcaris. Gràcies a la proximitat del mediterrani, gaudim d'un clima de muntanya suau, amb una gran diversitat de flora i fauna salvatge. És una zona exemplar, sorprenent, ideal per a desconnectar en un ambient càlid i acollidor. Al Mas Espinau es pot accedir des de Besalú agafant la carretera cap a Beuda. Estem a mig camí entre Beuda i Lliurona.Anar a Vall de Bianya 

 Dintre d'aquest enclavament, ens hem instal·lat amb la idea de muntar un projecte alternatiu a la societat de consum i l'abundància. La finca de Espinau es va abandonar en els anys 60, com la resta de les finques d'aquesta zona . Quan la comprem en l'any 88, li faltava molt poc perquè els seus edificis caiguessin en ruïna, els camps de conreu estaven poblats d'arbustos i arbres, no havia aigua, llum, ni carretera. Per a nosaltres era el lloc perfecte per a començar quelcom diferent. En l'actualitat, tot ha canviat, Espinau s'ha recuperat com a finca agrícola, ramadera, forestal i, la casa té el bàsic per a viure:  aigua corrent (calenta i freda), llum (a través d'una instal·lació fotovoltaica), calefacció de llenya, ....
 


1.4. Projecte de Ramaderia

Tenim un ramat d'ovelles (90 mares) de raça autòctona, precioses i úniques a tota Catalunya, amb elles treballem per a la criança  de xai ecològic. També tenim cabres per a l'obtenció de llet, porcs per a la elaboració d'embotits i carn, gallines per als ous, gossos mastins per a la protecció del bestiar, cavalls, ànecs, gats, ... cada animal té una utilitat i un sentit dintre del funcionament de la finca. 

 Fa tres anys un pastor de vaques de la zona ens va vendre el seu ramat i ara, juntament amb dos veïns, ho gestionem comercialitzant la carn dels vedells.

 


1.5. Projecte de Agricultura.

 Hem muntat una petita producció d'hortalisses que ens abasta de verdures fresques tot l'any. També treballem els camps per a l'obtenció de farratge i cereals per als animals, i un camp de blat per a l’elaboració de pa (en un forn de llenya). Des de l'any 1995 estem inscrits en el CCPAE. Entenem que el tracte cap als animals i la terra ha de ser de cor, i som conscients que són matèria viva que hem de respectar. Per això estem en contra de la utilització de verins i adobs químics. Observem dia a dia que entre la terra, els animals i els humans hi ha una interrelació que, si la intoxiquem i l’explotem exageradament, condueix a la malaltia.


1.6. Projecte Forestal.

A mitjans dels 90 comencem amb els treballs forestals, netejant alzinars espessos, traient els arbres mal formats o que sobren, obrint espai al voltant de les varietats menys nombroses, ... D'aquesta manera proveïm de llenya els nostres focs i altres, sense perjudicar el bosc. Malgrat les dificultats del terreny per la seva inclinació, difícil accés, llargues distàncies fins a la casa dels clients, ... la llenya ens dóna una nova perspectiva econòmica.

2 . Les Garrotxes, “terres aspres i de mala petja”

2.1. Situació geogràfica de l’Alta Garrotxa.

 
 L’Alta Garrotxa és una comarca natural que limita amb el Ripollès, a l’W; l’Alt Empordà a l’E;  el Vallespir al N; i la Garrotxa al S.  És un bast territori de terreny calcari, inscrit al límit oriental de la serralada pirinenca. La seva orografia extremadament abrupta i de difícil aprofitament per part del ésser humà, ha condicionat el paisatge, la vegetació, la fauna i els assentaments humans al llarg de la història i ha permès el manteniment d’un espai natural relativament aïllat que conserva una important riquesa biològica, fins el punt d’haver estat declarat Espai d’Interès Natural.
 Són onze els municipis, que en més o menys mesura formen part d’aquesta unitat geogràfica: Beuda, Montagut, Oix, Sales de Llierca, Sant Joan de les Fonts, Tortellà, la Vall de Bianya, tots ells pertanyents a la Garrotxa; Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, de l’Alt Empordà; i finalment Camprodon, del Ripollès. No obstant, actualment la població es concentra principalment als nuclis, després dels canvis socioeconòmics que va patir aquesta àrea al llarg dels anys 50 i 60, amb el declivi i la desaparició d’activitats tradicionals com el carboneig,  o els mateixos traginers i contrabandistes, fet que va incidir directament en l’abandonament de moltes masies disseminades que donaven vida a aquestes contrades.
 Avui encara resten alguns pagesos, malgrat els inconvenients que suposa l’aïllament i la dificultat en els desplaçaments, i al seu perímetre  i als llocs més accessibles s’han instal·lat alguns càmpings i residències cases de pagès. Sortosament, molts dels antics corriols encara es poden seguir i permeten l’accés als llocs més amagats i feréstecs, i descobrir les importants mostres i vestigis d’art romànic, per fer les delícies dels excursionistes.


 

2.2 . L’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa.

És un territori de notable extensió ( 32.870  ha.) que, per la seva diversitat i singularitat és, sens dubte, l’espai més important del Pirineu Oriental.
 El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada accidentalitat, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dona nom a l’espai: les garrotxes són “terres aspres i de mala petja “. El paisatge de l’Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes i per la presència de tot un reguitzell d’espècies de fauna i flora de gran interès.
 L’Alta Garrotxa compta, a més, amb una important riquesa pel que fa el patrimoni cultural: jaciments, masies, llogarrets, ermites, places carboneres, ... es dispersen per tot el territori i posen de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans i les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes d’aquesta zona.
 L’Espai ha patit, des de mitjan segle passat, un procés de despoblament i abandonament del territori causat per les dificultats de supervivència a la muntanya, per la pèrdua del valor del carbó com a recurs energètic i per l’atracció de les indústries localitzades a la vall de Fluvià, que ha comportat un progressiu abandonament del territori.
 Avui, és un espai on conviuen activitats com el senderisme i el turisme rural, juntament amb el desenvolupament d’altres activitats lligades a l’aprofitament dels recursos naturals per part de la població local.
               


2.3 . Una mica d’història.

 Quan hom s’endinsa en aquest país cal mirar i admirar els mil i un racons que s’hi poden trobar, i cal fer-ho a poc a poc per no perdre’s cap detall i així percebre amb intensitat l’important patrimoni cultural i natural que s’hi amaga.
 El territori muntanyós i trencat, és ple de camins que menen a pobles i veïnats, a masies i fonts, també a coves i baumes que servien de recés als nostres avantpassats prehistòrics.
 La presència humana dins l’espai natural existeix des de temps molt reculats. Per això, els vestigis arqueològics hi són abundants, bé situats dins de les nombroses coves existents, bé escampats arreu del territori.
 Caminar per un sender qualsevol de l’Alta Garrotxa és anar-se sorprenent amb les restes històriques d’èpoques més o menys llunyanes, d’enorme interès cultural i que modelen un paisatge fortament treballat per l’home.
 I tant si hom travessa  fons de valls com si passa per solells o bagues és fàcil anar-se trobant masos o casalots disseminats, rodejats de terrenys de conreu o pastura i quintans afeixats amb paret seca tan necessaris per poder alleugerir els forts desnivells del terreny. Molins, ferreries, forns, places carboneres, ... ens mostren que molts dels productes primaris es transformaven en el mateix país. Potser, el més remarcable,  és el reguitzell de construccions medievals, sobretot ermites; n’hi ha prop d’una cinquantena, bastides la seva majoria els segles XI, XII i XII, d’una gran senzillesa, emmarcades dins del romànic popular, amb absis semicirculars, poca decoració i campanars d’espadanya dispersos al llarg del territori i que conformen, junt amb la presència de singulars masies, pairalies, ponts romànics i velles construccions militars, un conjunt de gran valor.
 Però des d’allà on veritablement es pot contemplar la immensitat i la bellesa del paisatge és quan s’arriba dalt d’un dels nombrosos cims: Bassegoda, Comanegra, Montmajor, Talló, ... Des d’allí hom s’adona de la perfecció amb que els habitants d’aquest territori havien treballat la difícil morfologia del terreny per aconseguir viure de l’agricultura i la ramaderia. Bosc, conreu i pastura han fet del pagès de l’Alta Garrotxa  un pagès, pastor i bosquerol.
 Existeix també una gran riquesa etnològica amb costums, parlar, cançons, ... de la seva gent, marcats intensament pel fet de ser una zona de frontera, el seu aïllament, i haver estat escenari d’importants fets històrics i d’armes, com les guerres carlines, la presència de trabucaires, el contraban, els maquis, ...


2.4 . Bosc i flora

L’Alta Garrotxa és majoritàriament un espai forestal. La morfologia tan trencada del terreny ha impedit que altres usos s’hi imposessin. I el bosc que actualment hi trobem és conseqüència de l’aprofitament continuat de fusta i llenya que l’ésser humà ha anat fent al llarg dels segles.
 Les feines de boscater, de carboner, de traginer eren oficis habituals en el món de l’Alta Garrotxa i en són exemple els nombrosos camins i places carboneres que encara actualment es troben mig emboscats.
 Quan es passeja per les valls i muntanyes de l’Alta Garrotxa i es contemplen els seus boscos, hom s’adona ràpidament que les espècies vegetals que hi dominen són les autòctones: alzinars i rouredes als solells, fagedes a les obagues, vernedes i salzedes a les rieres, pinedes de pi rajolet als cims, ... I enmig de tota aquesta fronda hi ha un mosaic despoblat d’arbres i format per vegetació de roquissars i tarteres o landes i prats de muntanya on s’hi poden trobar algunes espècies endèmiques de l’espai i d’altres úniques a la península ibèrica.
 Aquesta diversitat forestal caracteritza una vegetació formada per espècies d’ambients marcadament mediterranis, atlàntics, centreuropeus o, fins i tot, subalpins, i que és conseqüència d’una vegetació pròpia de l’àrea geogràfica pròxima a la costa i al Pirineu, així com també la gran varietat de microclimes  produïts per la particular geomorfologia de la zona. Aquesta riquesa florística fa que es sobrepassin les 1.400 espècies vegetals.


2.5. La Fauna

 
 L’extensa massa forestal, la dispersió de prats i pastures, de claps de terreny conreat, de penya-segats, lleixes de rocam i tarteres; també la situació geogràfica, a cavall entre la plana i el Pirineu; la gran quantitat de valls, i principalment el relleu tan característic de la zona amb altituds que van dels 300m. als 1.550m., fan que hi hagi una multitut d’hàbitats per a la fauna.
 A més, el despoblament humà afavoreix que hi hagi racons tranquils per refugiar-se, per alimentar-se, per criar, ...Les espècies més esquerpes com l’àguila daurada, el gat fer i el picot negre es mouen per les garrotxes menys freqüentades.
 Algunes espècies prefereixen estar dins el bosc; aus com el picot verd i el picot garser gros, el picasoques blau, l’esparver, el reietó i el bruel. Mamífers com la geneta, el liró gris, el cabirol i sobretot el senglar, tan abundant en aquest domini forestal i rèptils com la granota roja, la salamandra, el gripau, o la serp verda, passen la major part de la seva vida emboscats.
 
D’altres prefereixen els espais oberts. Aquí hi podrem aixecar alguna volada de perdius roges, creuar-nos amb algun ramat d’isards, contemplar el pas de rapinyaires com l’àguila marcenca, l’aligot vesper o el falcó pelegrí. També el voltor i fins i tot el trencalòs poden passar-nos per damunt del cap en la recerca d’algun cadàver.
 I si resseguim els penya-segats amb la mirada i amb una mica de sort hi podrem veure ocells tan espectaculars com el pela-roques a l’hivern o algun estol de gralles de bec vermell que busca recés per a passar-hi la nit...
 
Les rieres i torrents són l’hàbitat idoni per a la granota verda, el tritó pirinenc, la serp d’aigua i la serp  escurçonera, els tritons comú i marbrat, el blauet, la merla d’aigua i, evidentment, peixos com els barbs de muntanya, les bagres, la truita comuna i el cada cop més escàs cranc de riu autòcton.
 Per a altres espècies cal esperar la posta de sol. Quan els penya-segats prenen el to ataronjat fruit dels últims raigs de llum solar començarà a moure’s tota la fauna nocturna i fàcilment sentirem el gamarús i el xot, potser també el mussol banyut, el duc o l’enganyapastors i, fins i tot si afinem l’orella, alguna musaranya barallant-se o algun ratolí de bosc rosegant avellanes.



 17850 Beuda (La Garrotxa) Girona 
Telèfon: 972 19 00 24 Mòbil: 685 97 34 15

Hosted by www.Geocities.ws

1