| ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA NOU! | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Introducció
L’empresa
americana Electronic Arts és líder mundial en la creació i
comercialització de software. La companyia cada any llança centenars de
títols al mercat, majoritàriament d’esports i d’acció i per a totes
les plataformes existents, tant de consola com per als ordinadors PC i Mac.
Electronic Arts produeix videojocs tant al seu nom, o a través d’altres
com DreamWorks Interactive, EA Sports i Maxis. L’empresa també
distribueix els seus propis jocs tant als Estats Units com a tots els països
europeus, ja que té seus en tots ells I una forta xarxa de distribució,
que li permet també distribuir jocs d’altres companyies o publishers. Història
Trip
Hawikins, després de 4 anys treballant per Apple Computer, va deixar
l’empresa el 1982 per fundar Electronic Arts i explorar l’entreteniment
potencial dels jocs d’ordinador. La companyia va entrar a la borsa el
1989. Les vendes de l’empresa van començar a créixer de manera
explosiva quan es van crear els primers jocs per a la consola de Sega,
Genesis. Electronic Arts va comprar l’empresa developer Origin Systems
el 1992, i va començar a llençar nous títols al Japó amb l’aliança
de l’empresa JVC. El 1995, més del 40% de les vendes provenien de fora
dels Estats Units. Aquell mateix any, l’empresa Sony llançaria la seva
primera consola al mercat, la PlayStation. El 1997, Electronic Arts va
comprar la publisher Maxis (creadors del famós joc SimCity) per 215
milions de dòlars. Aquell mateix any, l’adquirida Origin llançaria el
joc Ultima Online, el primer joc de rol online massiu, en anglès anomenat
MMORPG: Massive Multiplayer Online Rol Playing Game. El 1998 l’empresa
compraria Westwood Studios per 122 milions de dòlars, i a l’any següent,
pagaria 80 milions de dòlars per operar en el canal de jocs de AOL Time
Warner. L’any 2000, EA va comprar DreamWorks Interactive per potenciar
la divisió de Ea.com i llançar nous títols per la PlayStation 2 de Sony.
Més endavant, acordaria amb Microsoft per crear jocs per a la plataforma
Xbox. El
joc estrella del 2002: Harry Potter i la Pedra Filosofal, va
representar-li el 12% de les vendes, mentre que la distribució de títols
d’altres third parties li va suposar un 15% dels ingressos totals. La
meitat dels ingressos de la companyia provenen de la comercialització de
jocs de consola i el jocs basats en les consoles de Sony representen el
40% dels ingressos totals de la companyia. Electronic
Arts ha sofert totes les dures transicions de la indústria dels videojocs:
des de les consoles de 16 bits fins a les més recents de 128 bits. És
per això que la seva estratègia és contundent i alhora prudent en la
creació de nous títols: l’empresa
basa els seus llançament de títols en funció del consum de les
noves plataformes. A més a més, té una política de nous llançaments
molt poc innovadora: els seus jocs no aporten noves modalitats ni
continguts nous al mercat, sinó que els seus jocs es basen en seqüeles,
segones (fins a novenes) parts d’una idea que funciona i segueix venent.
Exemple d’aquesta política, són els jocs d’esports, on el joc FIFA
ja van per la desena part, al igual amb els altres esports com el bàsquet,
el golf, el hockey i el futbol americà. Un altres exemple serien les
multitudinàries expansions i extres (ja en porten més de vuit), del joc The
Sims, un títol que ha batut tots els rècords pel que fa a vendes a
nivell mundial des de que va sortir al mercat l’any 1998, i fins llavors
s’ha convertit en la gallina d’ous d’or d’Electronic Arts. La
companyia també disposa de la divisió EA.com que es dedica a oferir
entreteniment i jocs a través d’Internet, on centenars de milers d’usuaris
s’hi connecten per a jugar de manera online. Ultima Online, un dels jocs
sota responsabilitat de la divisió EA.com,
aporta al grup al voltant de 2 milions de dòlars al mes. A pesar d’això,
el joc que pretenia ser un èxit aclaparador, The Cims Online, no
va tenir l’èxit dels seus milions de fans en la versió offline. Electronic
Arts té una plantilla de més de 3.500 treballadors, amb seus a Austràlia,
Nova Zelanda, Noruega, Espanya, Àustria, Holanda, Itàlia, Dinamarca, Suïssa,
Finlàndia, Portugal, França, el Regne Unit, Alemanya, Japó, Xina, Hong
Kong, Corea del Sud, Singapur, Sud Àfrica, Tailàndia, Brasil, Puerto
Rico, Canadà als Estats Units, on té la se central a Nova York. Informació
financera:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||