Només un detall. Tenint en compte que el català és la segona llengua més parlada del festival pel gruix d´espectadors valencians i catalans, i que és la llengua natural del poble de Benicàssim, per què no hi ha una sola paraula en valencià en la senyalització, la programació i tot el que es fa del FIB, al costat de l´espanyol, el francès i l´anglès?
Deu ser perquè l´Ajuntament de Benicàssim, que dóna suport al festival, no vetlla perquè la seva llengua aparegui ni en un sol racó del FIB. O perquè la Generalitat Valenciana només vol col·laborar amb uns ridículs deu milions de pessetes en un festival que està donant projecció internacional a la seva comunitat.
O perquè el FIB és una iniciativa privada, i els organitzadors, tot i l´extraordinària sensibilitat cultural que demostren amb la música que porten a Benicàssim, són de Castella i han rebut una educació espanyola en què no s´ha donat cap valor a la pluralitat lingüística de l´Estat. Ni a la llengua d´identitat d´allà on treballen.
O perquè ningú els ha ensenyat que la nostra llengua és una qüestió rellevant. Perquè entre els mitjans de comunicació catalans i valencians, només l´AVUI serà l´únic mitjà que haurà dedicat una sola línia a preocupar-se per aquesta qüestió. O perquè els grups catalans i valencians que encaixen dins la línia musical del festival prefereixen cantar en anglès. O perquè els mateixos catalans, que som un 23% dels assistents al festival, quan anem a parlar amb els valencians que ens atenen en els chiringuitos del festival, els parlem en castellà perquè no estem segurs que ens entendran.
En la roda de premsa del festival protagonitzada pel grup revelació britànic The Electric Soft Parade, el cantant va manifestar que l´únic grup que coneixia era Glissando*. Ni els periodistes més documentats de fora del Principat ni els organitzadors dels festivals amb les orelles més obertes sabien de qui parlava. Una periodista li va demanar si havia observat el detall que els Glissando* cantaven en català. I és que la nostra llengua deu ser això: només un detall.
- Pep Blay
<Kalatznikov> per cert, Lluís, usaves el napster?
<Els Pets; A nosaltres ens sembla perfecte que la
<Els Pets; música s´intercanviï GRATUÏTAMENT
<Els Pets; sempre que de particular a particular
<Els Pets; No no l'usava el Napster. Però molta gent m´ho pregunta.
<bellpuig> Per què creieu que Glissando* té només 5 persones als concerts? Falta cultura musical al país que un grup tan bo triumfi?
<Els Pets; No sé per què
<Els Pets; Potser falta curiositat per part del públic davant nous groups
<gemma capdevila> creieu que la gent que vol començar un grup de rock català té possibilitat?? com ho hauria de fer¿
<Els Pets; Sí que en tenen. Però falten llocs on
<Els Pets; puguin tocar.
ARTICLE DE RITMES.NET 17.01.03
El títol Marclaianortomarco, elevat a la lletra h, no sabem si és una bona manera de vendre discos, però sense cap dubte és una forma immillorable de fer justícia a totes les persones que fan possible aquest petit gran grup de pop que és Glissando*.
Una primera passejada pel seu nou disc ofereix una idea clara: la recepta pop de Glissando* no ha canviat, simplement s´ha transformat. Si alguna cosa caracteritza aquest grup és la modèstia i l´esforç: durant l´entrevista confessaran sense problemes que es lleven cada dia abans que surti el sol per assajar. Amb aquesta sorprenent naturalitat, ens reben a casa entre cafè de sobretaula i somriure.
Una de les primeres coses que sorgeix durant la conversa és la raó del títol, ¨més còmode i autèntic¨ per als barcelonins. Laia, la cantant, en fa cinc cèntims: ¨es tracta del nom de tots els components del grup elevat a una lletra h, com una manera de denominar tots aquells que hi són, però no sonen.¨
Amb aquesta declaració de principis, ja és ben difícil no caure rendits als seus peus. Continuen explicant, sense amagar-se´n, que les lletres i la música les confeccionen entre en Marc, la Laia i l´ajut del lletrista-amic, Xavi Conesa, ¨d´aquests que no sonen però que hi són¨, aclareixen. Parlant amb ells, un s´adona que Glissando* és una gran família.
Sense artificis
La qüestió no es pot fer esperar. Un dels ingredients més personals de Glissando* són les lletres. Preguntem: les vostres lletres continuen girant entorn els sentiments, les experiències personals, les relacions amoroses...com us ho plantegeu? La Laia s´afanya a dir: ¨Ens agrada parlar d´aquests temes, és el més còmode per a nosaltres. La veritat és que no ens hem plantejat si canviarem, tant pel que fa a la música com per la lletra partim de la mateixa sinceritat.¨
Afegeixen que la diferència entre els dos discos és que, ¨en aquest segon s´han evitat tots els artificis, en el primer disc teníem tantes coses al cap que vam omplir-lo massa. Aquest l´hem depurat, l´hem despullat de tots els artificis.¨
Si hi ha algun element imprescindible en els elapés de Glissando* són les peces instrumentals. No estem davant d´un grup fruit d´estratègies comercials. Tant el Marc com la Laia mostren plenament convençuts de poder fer un disc instrumental, ¨si tot va bé.¨
És difícil, o gairebé impossible, que un grup pugui passar per la història de la música sense que se li busquin influències. Glissando* no podia ser menys, que si feu pop dels anys vuitanta, que si us assembleu als Cocteau Twins... La resposta dels entrevistats es balanceja entre l´estranyesa i la sorpresa majúscula. Senzillament, ¨són grups que no escoltem habitualment i que ni tan sols ens agraden.¨
Per estrany que sembli, els seus referents són força llunyans: ¨Ens sentim molt a prop de grups com Fugazi, perquè parteixen de la mateixa sinceritat. No tenen prejudicis estilístics, els pot sentir una cançó blues i una totalment rockera i això ens agrada.¨ Bufetada per al gremi de buscadors d´influències, sí senyor.
Cap a Austràlia
Tal com comenten les seves experiències, és lògic que en la conversa no oblidin grans noms que els han ajudat en la seva trajectòria com Quimi Portet, Ruper Ordorika o en Quim Mandado, dels Sangtraït, ¨un veritable gentleman¨que s´endú tots els elogis possibles i que ha participat en l´enregistrament d´aquest segon disc.
Amb Marclaianortomarco i amb Glissando* ja s´han passejat per mig país i van inaugurar el festival Popkomm a Alemanya. I ara comencen a fer els primers passos cap a les antípodes. Segons apunten totes les previsions, l´estiu que ve Austràlia rebrà la visita dels Glissando*.
En Marc comenta que ¨una discogràfica australiana ens ha inclòs en una compilació de música espanyola i s´estan movent perquè sigui possible comprar els nostres discos a Austràlia.¨ Així, com si res, tan fàcil com agafar un avió i plantar-se a l´altra banda del món, amb un somriure a la boca i quantitats elevades de modèstia. Que tinguin sort.
-Montse Virgili