| A primer cop d'ull, el Pa�s de Gal.les �s una petita naci� del nord d'Europa, dins de la illa Gran Bretanya. La seva extensi� �s en prou feines de 20.000 kms quadrats, i la seva poblaci� no arriba als tres millions. Per� no m�s cal observar una mica m�s acuradament per adonar-se que aquest petit pa�s ens ofereix al mateix moment, el tast d'�poques que queden enll� en el temps, alhora que llur identitat es projecta al segle XXI amb renovada for�a. |
| Pa�s de Gal.les |
| Gal.les t� en el seu ve� Anglaterra el referent que l'ha marcat des de segles, a tots els nivells. Caerdydd, la capital, no est� a m�s de dues hores de la antiga metr�poli Londres. Si ens endisem des de Birmingham, segona ciutat anglesa, poc a poc veurem com la llengua m�s poderosa del moment deixa pas a una parla incomprehensible per a les nostres oides. Una llengua parlada diarament per un 20% del total de la populaci�. El percentage, que ha aturat la devallada continuada que patia des de fa dos segles, i tot i semblar baix davant d'algunes altres realitats, �s del tot destacable en el panorama de les lleng�es germanes celtes. |
| Albert Verg�s Guanyador del premi Dewi Sant 2003 del Llysgenhadaeth Y Cymry |
| Incomprehensible podria ser un adjectiu a atorgar a la exist�ncia encara avui de la llengua i indentitat gal.leses. |
| Per� el fet que caracteritza aquesta naci� a llarg dels segles ha estas la seva voluntat d'�sser, de perviure en els temps. Aquesta voluntat va dur a uns milers de gal.lesos a provar indrets nous al Nou M�n, des dels EEUU fins a la Patag�nia, per tal de seguir vivint a trav�s de la llengua gal.lesa. Era una mostra de l'angoixa que es vivia al veure perillar la llengua i les tradicions al segle XIX. |
| La mateixa angoixa vital ha fet del segla XX un segle de lluita social, pol�tica, ling��stica al Pa�s de Gal.les. Res els ha estat regalat, tot aven� ha estat guanyat a pols. La oficialitat (al menys sobre el paper) de la llengua i la exist�ncia despr�s de cinc segles d'una instituci� pol�tica pr�pia d'abast nacional, s�n fruits d'aquesta lluita. |
| La hist�ria (hom en diria les leis de Murphey) ha volgut que pa�sos petits tinguin al costat veins grans. Aquest fel els ha marcat per sempre, i en alguns casos els ha fet desapar�ixer dins de la identitat del gran. Els pobles celtes, dels quals el gal.lesos s�n heredeus, s�n un bon exemple. |