		Primera comunió

-- Versió 1:

  Idea: nen vol fer la primera comunicó amb els companys de 
classe. Aquest pero vol tenir una comunió con la de sa
germana, incloent el vestuari, que preten reaprofitar el
de sa germana gran.

  A les classes de preparació a la comunió no passa res
per que van de carrer. Però en un assaig general es
munta un bon embolic que quasi provoca la suspensió. 
Pero els altres 8 pares prefereixen seguir endavant que
no avisar als convidats que no hi ha comunió. Els pares
del nen preferirien que es suspengués.

  Per aprofitar vestit: comprar sabates per que el seu peu
era més gran que el de sa germana per molt que ell fos
el petit. També li cambien lleugerament el pentinat, així
doncs el "nen" sembla una nena, especialment després que
sa germana li proposa usar uns sostens amb farcit per
acabar de donar forma al vestit.

  La comunió és tot un éxit, el nen és el més feliç del món.
De fet ni la família del nen i els seus amics no es creien
que en XXXX no era una noia. Tant era així que en l'àlbum
d'estudi es veia clar que a cal XXXXs tenien dues filles.


-- Versió 2: 

  Tot va començar per les dates que els nens catòlics i els nens
en escoles religioses tenen l'ocasió de realitzar la primera 
comunió, en aquest cas quan en XXXX ja compatava amb 11 anys.

1. Tot començà a l'escola

  Doncs bé estem en un pati d'escola religiosa, cap a la primavera
el calor i el bon temps conviden a aprofitar les vores dels jardins 
sota l'ombra dels arbres a parlar o almenys per a en XXXX així era.
  En XXXX no estava sol, com sempre estava amb els seu grup d'amics,
encara que seria més adequat dir d'amigues donat que ell era l'únic 
noi del grup.
  Ja feia molt que en XXXX havia deixat de preferir les activitats
físiques a l'hora del patí. I per tant ningú s'estranyava. A més 
mai ningú li havia dit res ni tan sols els companys es ficaven 
amb ell.
   De fet en XXXX també tenia amics i alguna tarda i sobretot els 
caps de setmana sortien a donar un vol en bicicleta. Els seus 
companys havien acceptat que els jocs de pilota no eren ho seu, i 
donat que al patí eren l'única opció no tenien problemes en no haver 
de tenir el maldestre d'en XXXX en el seu equip.

  Però aixó no és un conte de fades i per tant la "realitat" va arribar
a en XXXX per una de les vies més indesitjades. Un dimarts, en I2I2,
que era professore del curs següent va trencar la magia.
  En I2I2 va passar per davant del grup que xerrava animosament sota 
l'arbre va saludar-los i enlloc de seguir endavant, va parar i va 
girar-se. El professor va tornar a mirar el grup i va dir - dirigint-se
a en XXXX - que fas aquí amb les noies hauries d'estar amb els nois
jugant a pilota. - I va seguir el seu camí sense poder veure el que
va passar a continuació.
  En el grup va sorgir una discursió sobre si era "normal" que en XXXX
estigués amb elles o si era més adequat que no hi fós. Tot i que les
noies estaven acostumades a tenir en XXXX en les converses, en I2I2, 
va recordar-los que la moral religiosa i socials no acceptaven certs
comportaments com a "normals".

  La discursió es va veure tallada per l'avís de formar files per 
tornar a classe. Un cop a dins, la YYYY , que seia a l'esquerra d'en
XXXX va advertir la desaparició d'aquest. Avisant a la K1K1, la K2K2,
en K5K5, quan la K3K3 estava apunt de rebre la noticia la mestre va 
preguntar la K3K3 que passava, la noia va respondre que no ho sabia.
  Na K2K2 fou qui va demanar la paraula i va explicar-li a la mestre
que no sabien on era en XXXX. La mestre va dir que aquest havia 
demanat per anar al lavabo abans d'entrar a classe.

  Peró en XXXX va tardar en arribar, i quan ho va fer tenia el cap 
ben xop. El nen es va excusar dient que de pas s'havia refrescat, la
mestre li va dir que no era bó secar-se a l'aire encara que fes bon 
temps.
  L'incident no haria anat més enllà si no fos per que en XXXX al sortir
va dir a la YYYY i la K0K0 amb qui tornava a casa que anéssin tirant que
volia fer una consulta a la professora sobre el treball d'história que havia
demanat el dilluns. Coneixent ho primmirat que era en XXXX pels treballs 
escolars no van sospitar que era el que en XXXX realment volia preguntar
a la I1I1.

  Doncs bé un cop la classe ja era buida, i la I1I1 havia esborrat tot
el text de la pissarra aquesta es va acostar a la seva taula a on en XXXX
l'esperava tot neguitós.
  En XXXX no sabia com realitzar la consulta així doncs va deixar anar un
cop va poder contruir una frase:
- Senyoreta, es cert que els nois han de jugar a pilota amb els nois i no
parlar amb les noies a l'hora del patí.
La I1I1 no sabia que dir, tot i que no veia res de dolent en el fet, també
sabia que per a molta gent el comportament seria reprovat. Donat que en XXXX
semblava a punt de plorar la professora va intentar animar el nen dient 
- no et capfiquis, cadascú fa el que vol a l'hora del patí.
- Ja, peró en I2I2 avui m'ha dit davant de les noies que hauria d'anar a 
jugar a pilota i no estar amb les noies.
El carca d'en I2I2 va pensar la professora. Anava a dir que no fes cas dels 
comentaris d'aquell vell peró ella havia de donar exemple del respecte als
professors, sobretot si eren part de la direcció.
- No facis cas d'aquest comentaris, ja hauries de saber que en I2I2 és un
maniátic pel que respecta l'ordre. Recorda com es va ficar a l'actuació
musical de l'any passat per que a l'escenari la gent no estava ben 
repartida.
- I que te a veure l'ordre amb el fet que jugui a pilota o estigui sentat
a l'ombra? - va preguntar en XXXX
Doncs que en I2I2 és un maniàtic i que després de 10 anys encara no ha 
entés que l'escola és mixta - va pensar la I1I1. En canvi va dir:
- Doncs que segur que al veure't en el grup va pensar que trencaves la 
imatge d'igualtat que donaven les noies.

  En XXXX no va arribar a plorar però va marxar no gaire convençut. Pitjor 
fou per la I1I1, que al arribar a la sala de professors va preguntar a en
I2I2 per el seu comentari a l'hora del patí.
  Al començament en I1I1 no recordava haver cridat l'atenció a cap alumne
a l'hora del pati, però quan la I1I1 va posar-lo en situació en I1I1 va 
reconèixer que havia aconsellat en XXXX que anés a jugar amb els nois.
  La I1I1 va indicar al seu company, i superior, que el xicot havia plorat
a causa d'aquell comentari. La denfensa d'en I2I2 fou que el nen havia de
correr i gastar energia a més no era "normal" que passes tant de temps amb
les nenes.
  Na I3I3 es va ficar a la conversa dient que en XXXX hauria de diversificar
les seves companyies per que més endavant podria tenir problemes.
En I4I4 va replicar abans que na I2I2 envies a un lloc en I3I3. Aquesta va
indicar: - En XXXX també juga amb els nens. L'únic que no li agrada jugar
a pilota i donat que en aquesta escola la gran diversificació 
d'activitats només inclou futbol o bàsket doncs només li queda estar amb
les noies.
  Davant aquells arguments la conversa es va donar per acabada, la I1I1 
però, abans de marxar va advertir a en I2I2 que el proper cop evités aquell 
tipus de comentaris.


2. Donant-li voltes

  En XXXX no va còrrer el suficient per agafar la YYYY i la K0K0, de camí 
a casa de fet no va ni intentar-ho. Va còrrer però no per agafar les noies, 
si no per tal d'arribar a casa a l'hora habitual.
  Després de dinar si va trobar-se amb les noies per anar cap a classe. Cap
d'elles va preguntar si li passava quelcom donat que en XXXX va ocultar que
estava pensant en el que havia passat aquell matí. 
  Només quan no va respondre una pregunta que li havia fet la K0K0 respecte 
el partit de bàsket que es jugava aquell vespre en XXXX va excusar-se dient 
que necessitava una altra idea pel treball d'història.

  Després de dues hores de classe, el trio va tornar a reunir aquest cop 
però hi havia la K2K2 i el germà petit d'aquesta. La K2K2 formava part del
grup del treball d'història i després de deixar el seu germanet a casa tots
anirien a ca la YYYY a fer una mica de feina. Ho almenys això era la versió
oficial donat que dificilment treballaven quan estaven els 4 junts, 
normalment s'acabaven de repartir la feina i entre la YYYY i en XXXX unien
les parts.
  En YYYY i na YYYY es coneixien des del parvulari, aleshores les dues 
families vivien en el mateix edifici i era habitual que ambdós, essent fills
únics, juguessin junts. Ara però la fmaília de la YYYY vivia en un pis més 
gran a dos carrers d'en XXXX.
  Al pis de la YYYY es on es van dirigir després que la K2K2 deixés son
germà amb sa mare. Van arribar a ca la YYY, van deixar les motxilles a 
l'habitació d'aquesta i varen ocupar la sala d'estar per començar a perfilar
el treball mentre la mare de la YYYY, la Y2Y2 preparava berenar per a quatre
estudiants.

  Entre galetes i gots de llet amb cacao es van repartir les tasques a 
realitzar per cadascú de cara a la següent setmana per tal d'ajuntar el 
treball. A la K2K2 li va tocar fer l'esquema en cartulina DINA3 d'una casa
romana, a la K0K0 li va tocar trobar noms, imatges i descripcions dels
objectes cassolans, que més tard s'integrarien a la cartulina, mentre la 
YYYY preparava els aspectes socials de l'època i en XXXX s'encarregava 
dels costums religiosos. Temes que només estarien reflectits en el treball
escrit.
  Un cop organitzada la feina, es va proposar jugar una mica o bé mirar 
la tele. Van optar per la primera ja que es suposava que havien vingut a 
treballar i si bé una partida d'un joc de taula es pot ocultar sota els
volums de l'enciclopèdia, la televisió no es podia ocultar.

  La partida es va veure interrompuda quan na K2K2 i la K0K0 van marxar per
que ja eren passades les set i mitja del vespre, feia quasi dues hores que 
estaven jugant al "linea directa?".
  Així en XXXX es va quedar sol amb la YYYY, i aquest va ajudar a la noia
a desar el joc i els vólums de les enciclopèdia i altres llibres al lloc.
Un cop tot desat en XXXX es va dirigir a l'habitació de la YYYY a cercar 
la motxilla.
  Abans de recollir-la del terra, va fer una ullada a l'habitació de la YYYY,
aquesta habia empaperat les parets de pòsters, tenia dos de còmics japonesos,
un d'un grup músical, una bufanda de l'equip de futbol sobre el llit, just a 
sota d'un prestage ple de còmics mangues, nines i ninots.
  Que diferent era aquella habitació de la seva, a part de ser més gran 
semblava habitada. La seva habitació tenia les parets nues, i tot estav
ben organitzat en. Només en un petit prestatge sobre l'escriptori, entre
diccionaris en XXXX tenia uns quants còmics japonesos, una de les aficions 
que compartia amb la YYYY.

  La YYYY va arribar quan en XXXX tornava a la relalitat i s'estava ajupid
cercant les claus de casa de dins la motxilla, així no les hauria al portal.
La YYYY va preguntar a en XXXX, si li passava quelcom que avui havia estat
poc participatiu durant la partida. 
  En XXXX no va sabia que respondre, potser si que no havia estat gaire 
animat. La YYYY coneixent el que costava fer que en XXXX li expliqués les
seves "intimitats" va continuar furgant- - no tindrà res a veure amb el
que ha passat a l'hora del pati - va dir la YYYY.
- En certa manera sí - va respondre en XXXX.
- No hauries de fer-ne cas - va indicar la YYYY.
- Ja, però es que no és el primer cop, que m'avisen que no sóc "normal".
- I per que voldries ser normal - va replicar la YYYY.
- No sé, la I8I8 em va dir farà un temps que altres persones podrien
dir-me coses lletges o pegar-me si no procurava passar més estona amb
els nens de la meva edat.
- I tens por de que el I2I2 et pegui?
- No, no crec que en I2I2 s'atrvís, però es que sóc tant maldestre amb la
pilota i m'ho passo tant bé amb vosaltres que no tinc ganes de jugar amb 
els nois a l'hora del pati.
- No passa res, per exemple jo que estic a l'equip de bàsket, no acostumo
a jugar-hi a l'hora del pati. També prefereixo estar a l'ombra xerrant i
no suant.
- Ja però tu ets una noia més del grup, jo en canvi, sóc el noi que trenca
la imatge del grup.
- Qui t'ha dit això, per que aquesta burrada no se't pot haver acudit, ja
saps que dins el grups no ens importa que siguis un noi o una noia. De fet
més d'una preferiria que altres nois també ens acompanyessin.

En XXXX va riure, pensant que podria passar si en LLLL estigues amb ells,
la K2K2 i la K0K0 estaven ben enamorades d'ell.
La YYYY al veure que en XXXX s'animava va intentar donar-li el cop de 
gràcia:
- A més que es això que trenques la imatge del grup, no som tant iguals,
la K0K0 i jo som força més grans que tú, la K1K1 serà com tu si fa no fa
i la K2K2 i na K3K3 són més petites. Tenim de tot al grup.
- Ja, però exepte jo, totes sou noies - va replicar en XXXX.
- D'acord, però a mi m'han confós per un noi en els entrenaments de 
bàsket o sigui que també puc trencar la imatge del grup.
- No és el mateix!
- Com que no, qualsevol diria que anem d'uniforme, per exemple la K2K2 
abans d'entrar a l'escola estava en una escola de només noies i que havien
de vestir uniforme allà si que un noi podria destacar.
- No si també va d'uniforme - va dir en XXXX, fent una gràcia per animar-se.
- Veus ni tant sols en aquesta situació un noi destacaria - va aprofitar la
YYYY.
- Així doncs l'únic que hem de fer es demanar a l'escola que demani que
tothom vagi d'uniforme - va dir en XXXX sarcàsticament.
- Potser no cal arribar tant lluny - va dir la YYYY, trencant el moment de
gloria que en XXXX creia haver aconseguit amb el seu "irrefutable" 
comentari.

- Potser no es necessari que vagis d'uniforme, només que donis una imatge
més..., més... indefinida. - va dir la YYYY
- I que entents per indefinida? - va preguntar en XXXX
- No sé, potser si a primera vista no poguessin dir si ets un noi o una 
noia, no podrien dir-te que vagis a jugar amb els nois o que estiguis amb
les noies.
- I com dur-ho a terme?
- Doncs amb un tallat de cabell diferent, i escollint adequadament la 
roba...
- Deixa-ho estar, ja quasi són les vuit, i he d'anar a casa que encara no 
he acabat els deures i diria que tu menys.

  I en XXXX va marxar a casa, deixant la YYYY pensativa.


3. Tinc un pla

  La YYYY va seure davant l'escriptori de la seva habitació per fer els 
deures que en XXXX li havia recordat que havia de fer. Però no podia
concentrar-se tenia la intuició que estava aprop de la solució del
problema d'en XXXX.
  Potser si era cosa d'imatge, si els altres classificaven la gent pel
seu aspecte només s'havia d'ajustar aquest per que la classificació fos
adequada.
  Necessitava idees, en XXXX havia comentat que un noi d'uniforme entre
un grup de noies també d'uniforme passaria desapercebut. Potser si, a més
li semblava que ja havia llegit allò abans. Així doncs va cercar dins 
l'armari on tenia les seves revistes, quasi totes de manga per a noies 
(shôjo). Al final va trobar el que cercava. Una de les seves autores
preferides havia escrit una història on un germà bessó es feia passar 
per la germana bessona per poder estar junt a sa germana, entre d'altres
coses.
  L'endemà passaria pel quiosk a verem si podria trobar el còmic per 
fullejar-lo. Amb un problema menys es va posar amb els deures fins que 
la seva mare la va cridar a sopar.

  L'endemà el dia passar tranquil, en XXXX no es va capficar més sobretot, 
per que a l'hora del pati ningu va treure el tema ni va haver necessitat
de fer-ho.
  A la tarda, després de l'escola el XXXX va passar per casa a canviar-se
per que havia quedat amb en K4K4 i en K5K5 per anar amb bicicleta fins
una ermita propera. 
  La YYYY i la K3K3 estaven entrenant-se de cara al partit del dissabte
on rebien a l'escola les actuals campiones de la lliga escolar.
  La K2K2 estava vigilant el seu germà petit mentre dibuixava la casa
romana que hi havia al llibre de text.
  La K0K0 va anar a fer fotocòpies ampliades en color per tal de tenir fotos
d'objectes per enganxar a la cartulina de la casa. A més tenia l'encàrrec de
la YYYY de cercar el manga anomenat MGMGMG.

  El dimecres al pati la YYYY va convocar una reunió, oficialment per 
parlar sobre el treball d'història. Aquest cop quedarien a casa la K2K2, 
per què aquesta ja quasi havia enllestit la cartulina.
  Així doncs en XXXX es va amoïnar pel fet que ell encara no havia fet
res de la seva part. Tenia pensat començar precisament aquella tarda,
donat que a casa no hi hauria ningú fins quasi al vespre. 
  Per tant tindria el silenci necessari per llegir-se tots els textos que 
havia trobar sobre la diversitat religiosa dels romans.

  Van ocupar el menjador de ca la K2K2 per que era l'única taula on entrava
la cartulina. Després de decidir pintar de color més clars que el llibre 
la casa es va comprovar que les fotocopies dels objectes quedaven bé es va
procedir a desar la cartolina i entrar en el motiu real de la trobada.
  La YYYY després de documentar-se i de mantenir contactes d'amagat d'en 
XXXX amb les altres noies havia preparat un pla.

  Fou la mateixa YYYY que va presentar el pla a en XXXX, i de pas a les
altres que només havien sentit part d'aquest.

  El pla s'executaria l'endemà dijous, podria semblar precipitat però era
el millor dia. Les primeres hores tenien gimnàs i després d'aquest el pati.
  La idea era senzilla, farien que en XXXX semblés una noia. El com fer-ho
ja era més complexe.

  Aprofitant que hi havia gimnàs en XXXX havia de fer veure que havia 
acabat del vestuari abans que entressin els altres i enlloc d'anar a 
classe, equivocar-se i anar al vestuari de les noies.
  Al sentir això en XXXX es va aixecar i abans que obrís la boca, la
K0K0 va dir - tranquil que som massa vergonyoses com per veure un noi 
despullat o deixar que aquest ens vegi.
  En XXXX va dir - no tinc clar que vulgui semblar una noia.
  - Perdona!, volia dir tenir una imatge més indefinida i no semblar 
  una noia, com havien comentat el dimarts. - va dir la YYYY.
  - Encara així... - va replicar en XXXX.
  - Espera que acabi l'exposició van dir la K0K0 i la K2K2 a cor, donat
  que volien sentir el pla complert.

  Allà el farien dutxar-se bé i rentar-se el cap amb un xampú especial,
també s'encarregarien de la roba, només necessitaven assegurar les mides
d'en XXXX, segur que una o altra tindria roba adequada.
  - Per que roba? no pensareu que em ficaré una faldilla per que tothom
  pogui riure's de mi. - va dir en XXXX
  - Que no! - va exclamar la YYYY - només roba més cenyida en algunes
  parts però res més.
  - Doncs jo crec que tampoc et quedaria malament una faldilla - va dir 
  la K3K3 que havia arribat junt a la K1K1 sense que en XXXX se n'adonés.
  - En XXXX sorprés per veure a totes les altres noies i davant la nova
  afirmació tenia clar que era millor sortir d'allà, era la primera 
  vegada que es sentia malament al estar entre les noies.

  La K0K0 va corregir la situació esbroncant la K3K3 per la poca 
conveniència del seu comentari.
  La YYYY va voler continuar però en XXX fou més ràpid: 
  - Us agraeixo que us preocupeu per mi però no m'interessa l'oferta.
  - Però si la YYYY encara no ha acabat - va dir la K0K0.
  - M'és igual - va dir en XXXX al que va afegir - no penso acceptar
  cap solució què:
    1. Impliqui fer-me passar per una altra persona.
    2. En la que no em senti lliure d'escollir.
    En definitiva que jo deicideixi que vull.
  I així es va acabar la reunió. En XXXX fou el primer en marxar, la 
YYYY que normalment hauria marxat amb ell va preferir no acompanyar-lo.
A més les noies volien saber que més havia planejat. De fet no quedava
res més la YYYY tenia clar que si a ella la confonien amb un noi quan
duia el cabell recollit, en XXXX podria semblar una noia amb el cabell
curt amb dues o tres pinces del cabell i una roba amb més forma.


4. Jornades de reflexió.

  Així doncs va arribar el dijous, dia en que en XXXX havia de jugar a 
pilota, normalment bàsket li agradés o no. Abans però van fer exercicis
d'elasticitat que tampoc li sortirn gaire bé degut al petit sobrepés 
que arrossegava des del parvulari.
  Les noies per la seva part van tenir una jordada de gimnàsia al 
poliesportiu. Així doncs el grup no es va trobar fins a l'hora del
pati. Ni en XXXX ni les noies van parlar sobre la proposta de la YYYY,
pel que els temes de conversa foren els habituals per un grup de noi
i noies sota un arbre en un migmatí de primavera. Les classes, alguna
serie de televisió i els còmics japonesos. 
  La YYYY va aprofitar per deixar en prèstec a en XXXX l'últim cómic
que havia adquirit. En XXXX va agafar-lo i va llegir el text de la
contraportada. Una aventura d'uns germans adolescents a una escola 
japonesa que poc original - va pensar. I no va mirar més enllà.

  La tarda del dijous va servir per que en XXXX i la YYYY fessin la seva 
part del treball. Mentrestant la K0K0 anava a classes de piano i en
K4K4 i en K5K5 s'havien reunit amb els seus companys de treball i repartir
les tasques associades a un treball que havia d'explicar la vida a la 
grecia de les ciutats estats.

  Quan en XXXX va acabar d'exposar la diversificat de cultes dels romans 
en dues planes a l'editor de textos va imprimir una còpia i va apagar
l'ordinador. No tenia ganes de jugar a cap videojoc, a més havia de fer dos 
exercicis per la classe de matemàtiques de l'endemà. Un cop acabats, encara
que no estava gaire convençut de la correcta solució d'un d'ells va 
estirar-se al llit.
  Volia entretenir-se una mica i va recordar que tenia un còmic nou per
llegir així doncs el va agafar i va començar a llegir-lo. A la cinquena 
plana li havien agafat ganes d'escanyar a la YYYY per la intencionalitat 
del tema del còmic. Per sort el cómic era prou entretingut per que deixés 
estar la violéncia per concentrar-se en les cómiques situacions que 
vivien els protagonistes.

  El còmic fou motiu d'una discursió entre en XXXX i les noies l'hora del
pati del divendres. Aquestes afirmaven que en XXXX podria passar per una 
noia amb una perruca i la roba adequada. Aquest va recordar que no estaven
en un còmic i que ell no s'assemblava a cap germana bessona.
- Per que no la tens! - va replicar la K3K3
- I encara que la tingués, el problema no és semblar una noia - va recordar
en XXXX.
- Però pot ser una bona solució - va indicar la YYYY.
- Sí, es clar com que no vull que la gent es fiqui amb mi per que no 
m'agrada jugar a pilota em ficaré un vestit i faré veure que sóc una 
noia. - va dir en XXXX en un to sarcástic força habitual en ell.
- No ben bé XXXX, només que si passes desapercebut ningú et dirà res - va
dir la YYYY al que la K0K0 va afegir - No et vam dir res de fer-se passar
per una noia només de donar una imatge ambigua.
- Ja, i amb una imatge ambigua segur que no em diran res - va dir en XXXX.
- A mi m'han dit res - va dir la YYYY.
- Doncs jo el deixaria tranquil, si pel cas ja està bé com està va dir na
K3K3.
- Doncs a mi em faria gràcia veure la germana bessona d'en XXXX. - va dir
la K2K2.
- Què! - van dir els altres a cor
- Vull dir en XXXX fent de noia, estic segura que seria força convincent.
De fet no em fa res que estigui amb nosaltres i deixar que escolti els
meus somnis i pensaments per què per a mi és una noia més.
- A mi de vegades també em passa, m'oblido que en XXXX és un noi, però 
si ell prefereix ser un noi és cosa seva.
En XXXX va entrar en "shock", en menys de tres dies havia passat de ser
feliç tal com era a conèixer que els altres tenien una imatge ben 
diferent del que ell creia.

  El timbre va tornar a trencar el tema, tot i que era problable que el
dissabte a la tarda durant la reunió per acabar le treball d'història 
aquest re-aparegués.
  Aquell divendres a la tarda en XXXX no va sortir, no en tenia ganes. 
Va decidir que era millor passar les correccions del que havia escrit 
per al treball i fer tots els deures que tenia acumulats.
  Però al ser tant eficient, les tasques a realitzar no li van durar
gaire. Cosa que va deixar-li força temps lliure després de veure una
sèrie de dibuixos (si japonesos) a la televisió.

  Al tornar a la seva habitació va recollir el còmic que li havia deixat
la YYYY i li van venir al cap una de les reunions que l'any anterior havia
tingut amb la psicòloga de l'escola per veure de tractar la seva 
agressivitat. Recordava força bé aquelels converses tant "adultes" per
a ell.
  Si en XXXX era agressiu, encara que mai s'havien vist més que intencions
i mai quan estava amb les noies. En XXXX tenia un fort esperit competitiu 
que es veia esperonat per la manca de confiança en si mateix cosa que podia 
provocar respostes agresives. Tot això segons la I9I9 després des que 
demanés als pares d'en XXXX parlar amb ell respecte les conclusions d'un 
test que havien realitzats tots els alumnes del seu curs.
  Donat el costum d'estar amb noies les hores del pati la I9I9 va preguntar
a en XXXX si algun cop havia pensat o somiat que era o volia ser una noia.
En XXXX amb la seva sinceritat habitual va dir que algun somni n'havia tingut
però que com a tal no li donava importància també havia sommiat que podria 
jugar bé a futbol i estava clar que no tenia res a veure amb la realitat.
  No però ambdós somnis tene  a veure amb coses que potser et farien sentir
millor, no em diràs que t'agradaria jugar bé a futbol. - En XXXX va asentir.
I per que no hauria de ser millor poder ser una noia? - No se si seria millor
però tampoc seria tant diferent havia respost en XXXX.
  Estàs segur que no seria tant diferent? - va seguir la psicologa.
- Jo diria que sí, tots més o menys fem el mateix siguem nois o noies, bé
que anem a escola, mengem, juguem... 
- I quan et fas gran? - va seguir la I9I9.
- Doncs al final acabes tenint una parella, formant una familia...
- Ara que has dit parella, has una novia? 
- Doncs no.
- No em diràs que ni al parvulari?
- Doncs no, mai he sigut el més agraciat de classe.
- Veus ja t'has ficat sarcàstic, per que et molesta el que t'he preguntat
- Doncs per què sembla que cerqui quelcom per diferenciar-me del altres
i poder dir que sóc una cosa rara.
- Així és com et sents? - va deixar caure la I9I9
- De vegades m'ho sembla, quan parlo amb els nois em diuen que no es normal
que tingui tan bona relació amb les noies, i quan estic amb les noies no se
estic més clamat per parlar de segons quins temes.
- Podries donar-em un exemple del que t'atreveixes a parlar amb les noies
i no amb els nois?
- Confio en vosté i en la confidencialitat, per tant li diré que de vegades 
les noies parlen de nois.
- I tu també participes a les converses?
- No del tot, normalment només escolto, tot i que de vegades em pregunten 
per les dades físiques del xicot. Com a molt algun cop m'he inventat que
m'agradava una noia i com en un dels còmics que he llegit m'invento una
història d'amors i desamors.
- Així doncs prefereixes mirar però no tocar, inventar però no actuar.
- Potser si - va reconèixer en XXXX.

  El no actuar, recorria el cap de'n XXXX encara estirat al llit de casa
seva. les noies li havien proposat fer quelcom per ajudar-lo i ell havia 
defugit. Sabia que el que li proposaven era una bogeria, que només podia
comportar que els altres es riguessin d'ell.
  Però allò era le que ell pensava, potser la idea no era tant dolenta,
havia de trobar alguna persona imparcial que l'ajudés a decidir si tirar
endavant el pla de la YYYY.

  Però qui seria aquesta persona, normalment ho consultaria a la YYYY, però
aquest cop aquesta no era imparcial. Podia preguntar-ho a la mare? - no
s'atrevia des que aquesta es va mostrar ben preocupada per que la psicòloga
de l'escola havia reclamat veure el seu fill dues vegades més que la resta
de nens de la classe.
  Al seu pare que negava veure l'evidència que la majoria d'amistats del
seu fill eren noies i que per aquest motiu no s'atrevia a parlar amb el
seu fill per por de descobrir que aquest li hagués sortit homosexual.
  Així doncs va decidir provar sort amb la I9I9, la bona dona havia de
guanyar-se el sou fora dels 7 dies de tràfec que tenia quan revisava
els tests realitzats pels alumnes del centre.
  Ho podria fer el dilluns a la tarda, sempre i quan no haguèssin canviat 
l'horari de consultes. Absna però havia de marcar hora a secretaria.

  El dissabte a la tarda va arribar i el treball d'història es va acabar,
pel que respecta a la majoria, en XXXX tenia la feina extra d'ajuntar les 
parts i imprimir la còpia final, que per això tenia fama de saber manegar
l'ordinador.
  El diumenge una visita als avis que vivien a la capital va servir per
allunyar en XXXX dels problemes quotidians. Durant unes hores havia 
d'aguantar les abraçades i pesigades dels avis així com els comentaris
sobre el sobrepes del seu net preferit.
  L'avia com sempre sense voler va tocar la llaga quan va dir que li hagués
fet il·lusió també tenir una neta per poder regalar-li vestits i tenir algú a
qui donar-li les joies de la família. El meu pare va indicar a sa mare que
ja sabia que aixó no era médicament possible i que per tant hauria de confiar
en la meva futura xicota i els seus bes-nets per aquesta tasca.
  I així en XXXX es va quedar encara més trist, ell no tenia tant clar això
de tenir una xicota. No després de sentir com els nois i fins i tot les 
noies parlaven de l'altre sexe. Ell no tenia aquells pensaments o aquelles
sensacions.


5. Entrevista a les 17h. 
  El primer que va fer el dilluns en XXXX en arribar a l'escola fou 
excusar-se de la K0K0 i na YYYY per que havia de comprar un bloc d'exàmens. 
A part del bloc en XXXX va demanar hora per la I9I9, al sortir de classe a 
les 17h.
  El dilluns escolar va passar sense res especial o si més no prou important
respecte al que en XXXX li esperava a la tarda.

  En una hora hi va haver moltes emocions concentrades, la I9I9 al no tenir
gaire "clientela" va preparar-se bé la visita d'en XXXX que en prou feines
s'atrevia a trucar a la porta un cop el seu rellotge va marcar les "17:05".
  Com sempre la I9I9 el va rebre amb un suau passa. Aquell to tant seré i
amable se li feia estrany a en XXXX acostumat als crits que sentia per casa.
A la família semblava que s'havia de cridar per assegurar que t'entenguessin.

  Entrant en la privada conversa, la I9I9 va preguntar el motiu de la visita
d'en XXXX. Aquest va necessitar tres intents per poder dir que es tractava
un altre cop de la sensació de no ésser normal. Com la I9I9 no deia res va
explicar el comentari que havia rebut d'en I2I2, la proposta de les noies i
els seus dubtes sobre si era adequat intentar enganyar als altres o no.
  Què et fa més por de la proposta de les noies; el que puguin els altres o
el que puguis descobrir de tu mateix? - va dir finalment na I9I9.
  - Doncs no sé que seria pitjor, els altres em poden fer la vida impossible,
  però encara em fa més por el meu cap. Des de sempre ha funcionat d'una 
  manera peculiar tal com va confirmar-me en les visites anteriors.
  - Ja però diferent no té per que ser dolent o pitjor, de la mateixa manera
  que no té per què ésser millor. - i va seguir - Com creus que seria ser
  una noia?
  - Doncs hi he pensat molt però no hi trobo grans diferencies, hi hauria 
  alguns avantatges, altres desavantatges i jo continuaria sent la cosa rara. 
  Per molt que les noies em diguin que puc passar per una d'elles continuo
  tenint buits, tal com em passa quan em comparo amb els companys.
  - Segons tinc apuntat amb els buits, et referexes a que no penses en 
  l'altre sexe, continues igual?
  - Si, encara que em vaig esforçar per veure en el futur quina família 
  m'agradaria formar i no aconsegueixo esclarir si en aquesta era el pare 
  o la mare.
  - Estàs describint el sexe de les persones o les activitats que 
  realitzen? - va preguntar la psicòloga.
  - Doncs ambdues coses, internament em costa dir que un comportament
  es propi d'un home o una dona. Diguem que no puc aplicar als altres el
  que no m'agrada aplicar-me a mi mateix.
  - Ja però algú dels dos seria la mare?
  - També hi ha l'adopció, cap dels dos podriem ser la mare, o per que no 
  ser-ho els dos (les dues) - va sentenciar en XXXX.
  Com na I9I9 no deia res en XXXX va continuar
  - Pero també hi ha altres coses, per exemple com a noi no tinc amplis
  coneixements en quant esports, pero com a noia encara menys de moda o
  el mínim sentit del gust.
  - Això que dius és exagerat ni ttos els nois han de ser uns experts en
  esports ni totes les noies ser unes maniátiques de la moda.
  - Ja peró es després de tant evitar fer cas del meu cos no puc veure 
  que és el que no em queda malament, només puc evaluar-ho quan ho veig
  a d'altres noies.
  - Segur que les noies et poden ajudar en aquest aspecte, es que només 
  trobes pegues a la proposta de les noies?
  - D'acord, m'ho pensaré - va dir en I9I9 just abans d'acomiadar-se
  

6. Defentsant les propies rareses

  Aquella nit en XXXX va dormir menys de l'habitual. Cada cop tenia més
força de voluntat per acceptar la proposta de les noies. Peró quedava
superar l'escull que seria que els pares no s'oposessin. 
  Podia intentar fer-ho d'amagat pero al final els pares serien informats 
per algú altre cosa que seria pitjor. Al final doncs va decidir que al 
migdia, després de parlar amb les noies parlaria amb la mare.
 
  A l'escola en XXXX va parlar amb les noies, aquell dijous podrien tirar
el pla endavamt, només necessitava veure la roba que tenien pensada per
a l'ocasió.

  A casa la cosa fou més difícil durant les postres en XXXX va dir-li a sa
mare que volia parlar amb ella de quelcom molt important. Un cop endreçada
la cuina en XXXX va demanar-li a sa mare el més estrany i alhora alló que 
feia molt temps hauria volgut demanar.
  - Mare, el dijous a partir del pati provaré un canvi d'imatge.
  - I per que a partir de l'hora del pati per que no surts de casa ja 
  canviat.
  - Per que no se si aprovaries el canvi d'imatge.
  - I per que no m'hauria d'agradar?
  - Per les les noies m'han proposat ajudar-me a tenir una imatge més
  ambigua, més propera a la meva forma de ser.
  - Què vols dir amb ambigua?
  - Que la gent no pugui dir que sóc un noi o una noia fins que em
  conegui en persona.
  - No estic segura de voler que la gent pensi això de tu i el teu pare
  menys.
  - Tranquila que si la cosa no va bé hem canviaré un altre cop abans de
  sortir de l'escola.
  Cap dels dos estava content de com havia anat la conversa però aquesta
no es va repetir es els dies que van quedar fins dijous.

  El dijous va arribar i es va procedir a executar el pla previst. Així 
doncs al sentir el xiulet del final en XXXX ja havia agafat les seves coses
i havia anat al vestuari de les noies on va dutxar-se i rentar-se el cap.
  El primer que va fer la K3K3 fou tallar una mica els cabells d'en XXXX.
  Després les noies van encarregar-se del vestuari extern de'n XXXX. Com
aquest avia aprobat no era res massa femení. Uns pantalons de texans prims
blaus de campana que eren de noia (es cordàven a l'inrevés), i una samarreta
de màniga curta de color blau fosc amb uns garigots blancs al davant, en 
XXXX no tenia clar si la samarreta era de noi o noia, i les noies no li 
van aclarir el dubte, de fet ell era qui deia que volia semblar ambigu.
  Les noies també li van fer canviar de complements, per exemple el rellotge
li van fer desar el que duia un digital d'esfera gran a la motxilla i la
K2K2 li va passar un d'agulles petit negre amb tons morats a l'esfera.
També va haver-hi la discursió sobre si havia de dur arrecades o aquest
detall no era massa femení. Al final es van ometre les arracades, però no
una pulsera.
  Pel cabell, una llarga sessió de respallades i una mica de laca va
acabar el procés. En XXXX va mirar-se al mirall, no veia res anormal,
volia detectar en els detalls quelcom de delatés que era un noi, peró de
la mateixa manera no hi havia indicis que fos una noia.

  L'hora del pati va passar sense incidents, donat que cap company va notar
la falta de'n XXXX amb la pilota o xerrant amb les noies.

  Al entrar a classe, les coses van canviar la mestra va evitar que en XXXX
participés com era habitual fins al punt que aquest es va dirigir a la I1I1
al finalitzar la classe. De fet la I1I1 també volia parlar amb en XXXX. Un
cop van marxar els altres alumnes, tot i que la K2K2 i la YYYY es van quedar
al passadís per si eren necessaries. 
  La I1I1 va preguntar a en XXXX a que es devia el canvi d'imatge. En XXXX
va dir que havia variat una mica peró que el vestuari no era motiu per 
passar d'ell quan havia aixecat el braç.
  La mestre es va disculpar per no haver-lo deixat participar, al que
va afegir
  - Sempre m'has semblat especial, que tenies quelcom que no podia descriure,
  avui però aquesta raresa m'ha semblat natural. al entrar a classe, ben bé
  m'he pensat que havies canviat de lloc amb una noia, després m'he adonat
  que eres tu.
    Llavors m'he anat fixant en el que feies, a part d'enfadar-te per que no
  et faia cas. En cap moment dels que t'he observat he notat res que fos
  inapropiat per la noia que els meus ulls em feien veure.
  - Gràcies... - va dir en XXXX en veu tremolosa i no gaire segur que allò
  fos un compliment. 
Comentari que també va tallar a la I1I1, que va pensar en el que acaba de 
fer i va dir...
  - Disculpa, no hauria de comentar res respecte el teu aspecte, peró es que
  m'ha sobtat tant. Has rebut algun altre comentari?
  - No el canvi ha sigut després de gimnás i a l'hora del patí només he 
  parlar amb les noies que de fet han participat en el canvi.
  - No t'hauran obligat?
  - No, encara que tenien més ganes que jo en que canvies d'imatge.
  - I a partir d'ara vindrás sempre així, com una noia?
  - No, relament la meva imatge hauria de ser prou ambigua per que cadascú
  deicideixi qui si li semblo un noi o una noia.
  - Diculpa'm de nou, peró em semblaves una noia i no només d'aspecte.
  - No passa res, mentre em torni a tenir en compte a les classes. Fins 
  demà. - va dir en XXXX que no volia seguir la conversa.
  
  Un cop al passadís les noies van agafar en XXXX del braç i es van dirigir
directament a la sortida. Varen anar a casa a dinar i es van trobar a la 
tarda a l'escola.
  En XXXX va explicar que sa mare li havia dit que havia de mirar de fer 
bondat amb el menjar que aquells pantalons li deixava la panxa a la vista.
La X2X2 també li va dir que el tall de cabells li quedava força bé.
  Coneixent a sa mare en XXXX sospitava que estava intentant ocultar el
que de debó oensava. En tot cas com havia arribat tard per dinar no va 
tenir temps de gaire quan ja tornava a estra al carrer.

  Aquella tarda la materia era matemàtiques, i el professor a part de 
ficar-los un problema per deures no va fer res fora del normal.
  Les noies van proposar a en XXXX d'anar a la tenda de còmics. En XXXX no 
va posar cap pega, necessitava tranquilitzar-se abans de tornar a casa 
sobretot per que a casa l'esperava el pitjor.
  Pel camí en XXXX va notar que era observat més del normal. Al comentar-ho
les noies el van intentar tranquilitzar alegant que ara la gent necessitava 
dues ullades per decidir en quin sexe el classificaven.
  En XXXX no e sva tranquilitzar fins que no va arribar a la llibreria, que
quasi era com una segona casa per l'estona que hi passava. Com no tenia res
pensat va mirar si trobava el segon volum del còmic que li havia deixat la
YYYY.
  Si que hi era, el va agafar i el va fullejar. va deixar-ho estar quan 
l'amo de la tenda el va anar a veure. En N1N1, informàtic d'estudis va 
decidir obrir la tenda i dedicar-se a la seva afició pels còmics, 
especialment els mangues faria dos anys i des de aleshores en XXXX era un
bon client. De fet en XXXX i ell de vegades parlaven de les novetats, encara
que en N1N1 preferia donar a conèixer els clàssics del manga.
  En N1N1 va ser el primer en parlar sobretot per que va dir - Disculpi, 
senyoreta pero no es permet llegir els còmics que no estem al Japó. - En 
XXXX no s'esperava aquesta salutació i per tant no va poder dir res.
  Les noies es van adonar que en XXXX no reaccionava i disculpant-la es van
endur la senyoreta fora de la tenda. Es van dirigir a un parc proper on van 
seure "totes" en un banc.
  En XXXX llavors va dir en una veu fluixeta - Tant semblo una noia?, quan 
m'he mirat al mirall m'he reconegut perfectament. Era jo, en canvi tothom
qui em veu fins i tot aquells que m coneixen bé con na I1I1 o en N1N1 no
dubten en que sóc una noia.
  - Ja et vàrem dir que per alguna de nosaltres ho eres, va deixar anar 
  la YYYY, la K2K2 no és l'única que ho pensa.
  - Això que dius no em tranquilitza gaire - va contestar en XXXX, afegint -
  i tú K0K0, també em veus com una noia?
  - No sempre, encara que de vegades he pensat que faries millor noia que 
  noi.
  - I ara que faig - va dir en XXXX - si em veuen així a casa segur que es
  pensen que fet passar per una noia. Potser seria millor cambiar-me de 
  roba.
  - Si tu vols podem anar a casa meva a questes hores no hi ha ningú - va 
  dir la YYYY.

  Un cop a ca la YYYY en XXXX va procedir a posar-se la roba que duia a la
motxilla. Ho va fer a l'habitaicó de la YYYY, les noies que esperaven a la 
sala d'estar van entrar-hi corrents quan van sentir un crit que provenia
de l'habitació.
  Al entrar es van trobar en XXXX agenollat al terra i plorant amb el cap
amagat sota els seus braços sobre el llit. La K0K0 va preguntar a en XXXX 
que passava. Aquest es va girar i la YYYY va entreveure el causant.
  Amb la roba de sempre en XXXX es veia estrany, el pentinat que quedava
bé en els nois de les revistes, i que com a noia era adequat, ara 
semblava fora de lloc. Així doncs la YYYY va tranquilitzar en XXXX dient 
que si es rentava el cap el tornarien a pentinar.
  Així varen fer i en XXXX va tornar a la imatge "habitual". La YYYY es va 
oferir per acompanyar en XXXX a casa seva. Pero aquest va rebutjar 
l'oferiment.

  Pel camí en XXXX estava pensatiu. Com podia ser que no notes res estrany 
al veure el seu reflexe quan semblava una noia i en canvi ara que havia 
tornat a la seva imatge habitual es sentia fora de lloc.
  Al arribar a casa na X2X2 va preguntar a en XXXX si al final havia canviat
d'imatge, per que ella el veia igual. En XXXX va dir - Ho hem provat però
el canvi no m'ha convençut - i es va dirigir a la seva habitació.
  En XXXX tenia ganes de plorar i no era per què acabés de mentir a sa mare
si no per que volia enganyar-se a si mateix. 
  Volia creure que res del que havia passat era realitat. Una cosa era que
en els còmics, especialment els japonesos, aquests canvis de sexe/génere 
surtissin bé. Per a la vida real no podia ser que funcionessin.
  Si el canvi era possible ja no sabia que fer, si no podia ser una noia/dona
era clar que hauria de ser un noi/home per rar que fos. Peró ara resultava
que podia arribar a semblar una noia.
  Ja havia tingut somnis en que era una noia però sempre n'havia culpat la
necessitat de poder parlar amb les noies en igualtat de condicions, una 
obligació. Però després que les noies i la I1I1 li diguessin que hi havia
quelcom natural en ell com a noia, podien ser els somnis quelcom més?

  L'hora de sopar d'en XXXX fou més haviat apagada. Ningú a taula va comentar
com li havia anat el dia, ni tant sols el pare d'en XXXX que no sabia res va
obrir la boca.
  En canvi a ca la I1I1 el sopar fou més mogut, cada dues setmanes algunes 
mestres de l'escola es reunien en un sopar, i aquell vespre tocava sopar.
La I1I1 va aprofitar el canvi a les postres per demanar a la I9I9 que 
l'ajudés. Mentre mullaven els plats abans de ficar-los al rentavaixelles
la I1I1 va preguntar a la I9I9 si havia vist en XXXX aquell matí.
  La I9I9 va respondre que no l'havia vist, sospitant el motiu de qüestió
la I9I9 va preguntar - Per què l'havia d'haver vist?
  - No sé, potser només sóc jo peró avui a classe ha vingut diferent, 
  talment semblava una noia, o siu més no aix+o m'ha semblat.
  - Què vols dir, t'ha aparegut amb un vestit? - va seguir la I9I9
  - No si hagués estat així no m'hauria preocupat.
  - Preocupat per qué? - va seguir na I9I9 que no podia evitar mesclar la
  feina en aquell moment.
  - Doncs per que anava amb uns texans i una samarreta, res massa femení,
  fins i tot diria que a qualsevol altre nen no m'hauria enganyat.
  - Així doncs en XXXX ha vingut a classe amb una roba una mica diferent
  i t'ha fet creure que era una noia. - va determinar la psicóloga.
  - No ben bé, jo diria que ell s'ha comportat com sempre, era jo la que
  ha fet coses rares, al sentir-me enganyada per els pensaments. 

  La I9I9 no va poder continuar la anàlisi per que la I3I3 va entrar a la
cuina per preguntar per les postres. La I1I1 va indicar que tregués 5 vols
de terrissa de l'armari del costat de la nevera i d'aquesta última la capsa
de maduixes i els 2 pots de nata de la porta.
  La I3I3 va marxar i la I9I9 va continuar - què has fet?
  - No he deixat que en XXXX participés, ja saps que li agrada dir la seva
  i avui no ha pogut. Em sento malament, la culpa no era seva però es que
  al veure'l només pensava que m'era més cómode pensar en ell com a noia.
  I al acabar la classe he acabat de ficar la pota.

  La I3I3 va tornar a entrar, - Agafo forquilles per les postres - va dir
mentre obria el calaix dels coberts i va quan ja tornava va afegir - més
us val que a la taula ens expliqueu de que esteu parlant amb tant de 
secretisme a la cuina.
  - Que has fet després de classe? - va preguntar la I9I9 no fent cas de la
  I3I3.
  - Doncs no se m'acudeix més que disculpar-me per no haver-lo deixat 
  participar a la classe ...
  - Ben fet, - va indicar la I9I9
  - Segurament, peró es que també li he dit que la causa era que m'havia 
  semblat una noia i no només en l'aspecte.
  - I com ha reaccionat?
  - Doncs m'ha donat les gràcies, i ha marxat esperitat.
  - I ara penses que el teu comentari el deu haver espantat, oi?
  - Sí.
  - Doncs no et preocupis, la teva sinceritat és just el que en XXXX 
  necessitava.
  - Potser si pero no se si podré mirar-lo a la cara demà. 
  - Tranquil·la I1I1 - va haver de dir la I9I9 - t'asseguro que no li has
  fet mal.
  - Com pots dir això, li he dit a un noi que per mi només podia ser una 
  noia. Només per que és participatiu, sensible i normalment va amb les 
  noies.
    Pels mateixos motius li podria haver dit que mera homosexual, si no fos
  per la roba, i potser aquell pentinat.
  - Doncs per que segur que en I9I9 ja estava preparat per rebre aquesta 
  resposta, pel que sembla ho tenia tot planificat. Tú hauries de saber que
  sempre preparar tot el que fa fins l'últim detall.
  - Si peró una cosa són els deures i una altra la vida, mira que si l'he
  traumatitzat de per vida.
  - Jo diria que potser l'has ajudat a obligar-lo a afrontar un trauma que
  si pot ser de per vida.
  - No sé jo...
  - Deixa-ho estra aquesta nit es per passar-ho bé, si vols quelcom més en
  parlem a l'horari escolar. Em fas una visita així justifico el meu sou.
  - ja, ja , ja - va riure la I1I1

  Un cop a fora la I9I9 va dir que havien estat psicoanalitzant l'inventor
del rentavaixelles. Ja que si era un home segur que tenia un grann complex
de culpa.
  Només la I1I1 va riure una mica forçada. Per sort, les altres no van voler 
que la I9I9 els expliqués l'acudit.



7. Potser amb menys canvis

  Aquella nit en XXXX no va poder dormir, ja feia 3 dies que no dormia. No
parava de donar voltes a una idea, com a noi no vivia gaire content, tothom
el definiria com a treballador, bona persona o reconeixeria que passava
sempre desapercebut. I si com a noia podia "fer-se veure".
  No era qüestió que tothom el fixes en ell, si no fer allò que volgués
sense haver de preocupar-se del que diran. Però com a noia també hi haurien
coses que no serien adequades, també hauria de "limitar-se".
  A més hi havia el problema del cos, a l'estiu no podria fer-se pasar per 
una noia. En XXXX des de sempre havia estat descomptent del seu cos. Com a 
noi no era massa masculí, no tenia grans músculs ni una gran força,a més
d'estar força plenet. Peró la forma que tenia era més masculí del que 
qualsevol samarreta de tirants o pantalons curts taparien. A més hi havia
el problema del calçat, com a noi no tenia un gran peu peró ja era més gran
que el que es podia trobar en una sabateria per a nenes.
  Com sempre tenia la sensació d'estar al mig, massa lluny de cap realitat.
Encara que el dijous li havia demostrat que en quant aspecte tenia totes
les possibilitats obertes.


  El divendres al matí després d'esmorzar en XXXX va decidir que havia de 
trobar la imatge ambigua. Va usar la seva roba normal, i amb la seva poca 
traça va intentar pentinar-se com les noies havien fet el dijous.
  Va mirar-se al mirall del rebedor abans de marxar no estava malament,
almenys no es va trobar estrany. va cridar a sa mare que marxava i va anar
cap a la porteria de la K0K0 on l'esperava amb la YYYY.
  La YYYY va preguntar a en XXXX per el pentinat, aquest va reconeèixer que 
era el millor que havia aconseguit. La YYYY es va oferir a arreglar-lo, de 
fet ja tenia un respall a la mà quan va demanar permís.

  Al arribar al pati de l'esocla el trio es va dirigir al banc de pedra.
Allà ja hi havia la K3K3. El tema de conversa fou el problema de 
matemàtiques que hi havia per primera hora donat que a cadascú li donava 
un resultat diferent.
  A classe de matemàtiques en I5I5 va esclarir els dubtes dels alumnes 
respecte el problema. I en I6I6, de ciències naturals va amb els 
terratrèmols i volcans.
  Al pati, en XXXX va jugar a pilota, necessitava còrrer darrera una pilota,
estava fart de pensar cada nit. La classe doble de després del patí era 
de la I7I7. No era el millor horari per a estrucures comunes de llengues
però era el que hi havia.
  A dinar a casa, on na X2X2 no va comentar res del pentinat de son fill,
que per ell era estrany, però no així per a d'altres nois.
  A última hora tenien geografia i història amb la I1I1. En XXXX va poder
participar, li agradava aquella materia i havia llegit força, i aquell era
el moment de lligar el que havia llegit amb el temari.

  En XXXX va marxar a casa força tranquil, ho va fer sol, na YYYY tenia 
bàsket i la K0K0 tenia piano.
  A l'escola però la I9I9 va fer hores extres, la I1I1 va anar a veure-la
per comentar-li que aquella tarda havia tornat a tenir classe amb en XXXX, 
i que en algun moment havia tornat a tenir la sensació que era una noia.
Aquets cop no podia ser la roba, era la seva manera de moure, de com movia
les mans quant preguntava quelcom. 
  - Però com estava en XXXX? - va preguntar la I9I9
  - Jo diria que bé, fins i toto content, potser al ser divendres.
  - Res de preocupat o intentant amagar-se 
  - No, fins i tot diria que es movia les mans més de l'habitual.
  - Veus com no t'has de preocupar, el que li vas dir no l'ha molestat.
  I respecte al que veus, no passa res, ara t'estant fixant en detalls que
  fins ara no feies cas, no t'amoïnis.
  - Ja però es que en una intervenció he estat a punt de dir-li XXXXa.
  - Això no hagués sigut convenient, però ho has fet bé, si veus que et
  tornes a confondre pots provar d'usar el cognom.
  - Espero que no em torni a passar.

  Però en I5I5 també va passar pel despatx de la psicóloga, aquest li va 
comentar quelcom similar.
  - Avui he tingut la classe de CCC-CCC, i hi un noi, en XXXX, doncs no ho 
  sé algun cop ja s'ha comentat al claustre que prefereix estar sempre amb 
  noies, jo no en faig cas per que de vegades quan vigilo el patí juga a
  pilota amb els nois.
    Doncs bé avui també a jugat a pilota, ja li he dit que no es estrany,
  pero no sé perque he hagut de mirar-lo detingudament per estar segur que
  era ell. Al veure'l no l'he pogut reconèixer tot i que el tinc com alumne.
    Si li he de dir la veritat l'hem confós per una noia d'un altre curs, 
  de poc no m'acosto per preguntarli de quin curs era i que feia amb els
  de CCC-CCC.
    A classe l'he tornat a tenir i aquest cop tenia clar que era un noi,
  si més no fins que m'ha prguntat una cosa quan estava d'esquena. Per la
  veu he cregut que era la L3L3 i al girar-me li he preguntat a aquesta.
  Un cop corregit el malentes en XXXX ha tornat a formular la pregunta,
  d'una manera més llarga i per mi que ho ha fet a propòsit la seva 
  entonació, la gesticulació semblava una noia.
  - Has fet quelcom I5I5?
  - No, si era una broma no volia seguir-li el joc i si no ho era l'hauria
  avergonyit davant dels altres.
  - Ben fet, així doncs per que m'has vingut a veure?
  - Per que volia explicar-li a algú sense que aquest pensés que tinc 
  quelcom en contra del xicot. ... A més sé que t'ha vingut a veure i 
  se m'ha acudit que potser era una prova teva epr avaluar la nostra 
  tolerancia en vers el colectiu homosexual o quelcom similar.
  - Doncs no es cosa meva, en tot cas no hauries de pensar tant en les
  avaluacions i més en les persones. No m'agradaria saber que no has
  esbroncat en XXXX pel que podrien dir de tú les avaluacions anuals i no
  per que creies que no era adequat per el bé del xicot.
  - No, ja saps que jo no sóc així - va dir en I5I5 negitós.
  - Doncs bé espero haver-te ajudat, i per cert gràcies per confiar en mi.
  - Adéu I7I7, que tinguis bon cap de setmana. - va dir en I5I5 abans de
  marxar.

  I quan la I9I9 ja estava dreta pensant en plegar va aparèixer la I7I7.
El tema fou recorrent. però la bona dona que ja tenia una edat i estava 
educada a l'antiga estava ben preocupada pels seus pensaments.
  Com podia ser que després de tants anys hagués confós un noi amb una 
noia. La seva vista no era la d'abans però com podia ser que la seva
orella educada amb els cants corals no l'avises que era un nen el que
li havia preguntat si el pronom feble es podia apostrofar en aquella 
oració.
  Però no era cosa del tó de veu, era la manera de fer la pregunta, 
l'entonació i la selecció de vocabulari. FIns aleshores en XXXX sempre
li havia preguntat les coses d'una manera més directa, esquivant els
adjectius o determinants. Normalment sonava com un indi - aixó és pot 
canviar? .

  La I9I9 va deixar el despatx just darrera la I7I7 més que res per que
ja erern les 7 passades i això era massa tard per ser divendres, que
ella no vivia a les habitacions de l'escola com feia la I7I7.


>>Dissabte (sem 2)

------------------------------------------------------------------------------
			Idees

1r dia dimarts
Cami casa: XXXX, K0K0, YYYY
Treball: demanat: dl-1st, entrega: dm-3rd
 + Grup: K2K2< casa,germanet; K0K0> objectes; YYYY>: social; XXXX=: religió
AddGrup: K1K1=, K3K3<
bàsket: YYYY, K3K3 	piano: K0K0
horari escola: (9-11:30,11:30-12,12-13:30 =3:30 ; 15-17 =2  ==5:30) 

La cosa empitjora quan l'escola organitza la 1a comunio (12anys?) i en
XXXX vol anar amb un vestit com les seves amigues.
"M'agrada que els plans surtin be (R)"

Dia comunió: cua postissa simulant un recollit
arrecades, i cadena de la família, no me olvides regal mare.
avia contenta de per fi poder tenir una neta.
Descripció vestit usar fotos.

------------------------------------------------------------------------------
			Llegenda
Persones
XXXX: xicot
X2X2: mare XXXX
X3X3: pare XXXX
YYYY: amiga 1
Y2Y2: mare YYYY
Y3Y3: pare YYYY
K0K0: amiga 2
K1K1: amiga 3
K2K2: amiga 4
K3K3: amiga 5
K4K4: amic 6
K5K5: amic 7
L1L1: company classe 1 (esportista, guapo, etc.)
L2L2: company classe 2
L3L3: companya classe 3
L4L4: companya classe 4
L5L5: company classe 5
L6L6: companya classe 6
L7L7: company classe 7
L8L8: companya classe 8
L9L9: company classe 9
I1I1: professora 1 classe XXXX,YYYY,K_K_ geo-histo
I2I2: professor 2 altre classe
I3I3: professora 3 altra classe, antic XXXX,YYYY,K_K_
I4I4: professor 4 altres classe, antic XXXX,YYYY,K_K_
I5I5: professor 5 classe XXXX,YYYY,K_K_ mates
I6I6: professor 6 classe XXXX,YYYY,K_K_ natus
I7I7: professora 7 classe XXXX,YYYY,K_K_ llengues
I8I8: directora escola
I9I9: psicologa escola

N1N1: amo tenda còmics
--
Localitzacions (poblacions, carrers)
A1A1A1: poble / ciutat
--
Altres
CCC-CCC: curs XXXX,YYYY,K_K_
TTT-TTT: tipus d'arbre
MGMGMG: còmic manga "mint na bokura"
