		Reencarnaci

0. Prembul

  La mort d'un home amargat pot dur a una dona feli?,

Dades/Premisses:
  Hi ha diverses maneres de matar a un home, una d'elles s l'assassinat,
tamb tenim el sucidi i per acabar, la pitjor de totes i la negaci de 
la realitat.
  L'adopci d'una nova vida significa molt ms que viure un somni o 
el fi d'un trajecte. s el comenament de la vida conscient.
  En un conjunt anomenat "persona", potser "persona humana" o si 
usem el nom genric "home", les societats occidentals hi distingeixen
dos subconjunts independents "home" i "dona".

Soluci:
  S, s possible	(veure procediment a continuaci)
  
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

1. Arribada

  Desprs de moltes reflexions, d'haver refusat a Du i de perdre l'esperana, 
vaig decidir abandonar aquest mn. Ja feia masses anys que anava tirant i que
cada intent per poder ser jo mateixa l'nic que provocava era soledat. Segur 
que alg ha escric quelcom de l'estil "la vida d'hom noms es pot entendre 
com els canvis produts en la vida dels altres", per tant si pels altres no
existia no passava res si deixava d'existir.

  Havia sentit a parlar de les reencarnacions i la transmutacions d'nimes,
per no hi creia, fins ara. Donada la fi tant brusca de la relaci amb aquest
mn encara tinc record de la "vida" que havia deixat. Tot i aix poc recordo 
el que va succeir entre ambdues "vides", si s que realment va succeir 
quelcom.

  En la meva "reencarnaci" no tot ha succet com la majoria de religions 
que creuen en les vides passades descriuen. Principalment per que enlloc de
tornar en el cos d'un nou-nat (fos animal i/o persona) vaig anar a parar al 
cos d'una persona adulta.
  No s que va passar amb l'nima que anteriorment ocupava aquest cos, el ms
raonable seria que ara estigus en el meu antic cos, potser va sobreviure
miraculosament a un intent de sucidi i ara es trobava en un llit d'hospital
sense entendre gaire del que passava.
  Ms endavant vaig esbrinar que amb aquest "canvi de cos", perdia un any 
respecte la meva "vida passada". Aix doncs ara tenia 28 anys, tot i que
tenia un cos que resolia el principal dels meus problemes de la vida 
anterior.
  Continuava sentint-me com una dona, per aquest cop era quelcom ms que els
meus sentiments i la meva ra els que indicaven aquest fet. Havia anat a parar 
al cos d'una dona, aix doncs en el canvi havia solucionat el meu problema de
 "Disconformitat de Gnere".

  Per no estava sola a la nova vida, hi havia una altra persona. Aquesta era 
part de l'anterior inquilina i una tercera persona. La companyia era una nena 
amb pocs mesos (nad) que dormia en un bressol als peus del llit.
  A l'habitaci no hi havia ning ms, i un impuls dins meu em va portar al 
lavabo on vaig poder corroborar que el cos en el que estava responia als meus
estmuls de manera similar a com ho feia l'anterior cos. Tanmateix tamb rebia
senyals del nou cos que no acaben de lligar amb el que una estava acostumada.
  Per exemple de cam al lavabo, vaig notar que havia de caminar diferent a
com estava habituada si no volia caure, de manera similar l'acte de pixar va
comportar un conjunt de sensacions i reaccions que eren noves per a mi.


  Per la finestra del bany es veia una gran aglomeraci de pisos i una torre
de comunicacions. Aquesta ltima m'era coneguda encara que no sabia per qu. 
No sabia si abans vivia o treballava a prop de la torre, o vs a saber si 
noms l'havia vist en imatges a la televisi o en fotografies.
  Aquella incapacitat de recordar em va fer adonar per primer cop que no ho
recordava tot de la vida anterior. Aix doncs per molt que m'hi vaig esforar
era incapa de recordar ni tan sols el meu antic nom i/o cognom. 
  Potser la prdua de memria era el normal en aquests casos, el fet de perdre
tot record que pogus implicar la possibilitat de contactar amb els que 
m'havien conegut i aprofitar-me'n. Per no hagus sigut ms senzill 
reencarnar-me en un lloc lluny?, fins i tot el fet de renixer, cosa que 
permetria "tornar-me" amb els record esborrats?
  Una altra bona pregunta que em va venir al tornar al llit de matrimoni on
m'havia despertat era: si el meu desig ms gran era el tenir el cos d'una 
femella humana i s'havia complert. Seria aix amb tothom, i com era possible 
que en l'elecci anterior hagus desitjat ser una dona atrapada en el cos 
d'un home?

  Per la decoraci de l'habitaci del que havia vist del pis es podia deduir
que la situaci econmica no era la millor. La poca intuci que tenia em va 
fer pensar en "era" una mare soltera.
  per tamb tenia curiositat per conixer que havia sigut de "l'anterior
 inquilina" d'aquell cos. Ella tamb s'havia sucidat, potser l'havien 
assassinat tot i que no hi havia rastre de violncia i/o sang, el ms 
raonable i tranquillitzador seria una mort natural. 
  Vaig deixar estar les preguntes sense soluci i vaig atansar-me a la 
realitat. El fet d'estar en aquell cos podia ser una "segona oportunitat" 
per realitzar els meus somnis de quan era una persona de gnere femen i 
sexe mascul.
  Donat que sempre he sigut fora egoista i creguda, tamb se'm va acudir 
pensar que potser estava all per arreglar quelcom que en certa manera jo
podria arreglar i l'anterior inquilina no. En aquest supsit havia de tenir 
una missi, i en aquells moment noms se m'acudia una prou "gran": el nad 
femella del bressol.
  Aix doncs havia de ser la millor mare del mn. La criatura que 
dormia als peus del llit on m'havia "despertat" i que "havia perdut una 
mare", em necessitava i no podia fallar-li.


2. Inspecci i adaptaci

  Encara era de nit, per havia de trobat tota la informaci que pogus servir 
per conixer ms sobre la meva nova vida. Era important que aquelles persones
que havien conegut l'antiga inquilina no sospitessin en excs. Tanmateix 
necessitava omplir el meu cap amb alguns records, entre d'altres quelcom tant
important com el "meu" nom i el de la criatura.
  Vaig agafar una bossa de m que hi havia sobre una calaixera i vaig 
dirigir-me a l'estana que feia ales funcions de menjador i sala d'estar 
(no volia fer massa soroll ni que la llum despertes la baldufa). 
  Del moneder vaig treure el DNI, tot i que la foto no em feia justcia
semblava que la imatge es corresponia amb la que havia vist poc abans al
mirall del bany. Segons el carnet d'identitat em deia XXXX, i havia nascut a 
un poble de l'interior si la meva memria no m'enganyava. 
  Intentant recrear un passat em vaig imaginar a la XXXX marxant de casa
amb el possible pare de la criatura, cercant una nova vida a la ciutat on 
ella va acabar embarassada i sola, per sort no havia perdut la facilitat 
per escriure inventar histries, encara que per que s'assembls a una 
tele-novella, m'haurien fet fora de casa per quedar-se embarassada d'alg 
que no coneixia, que millor el fill d'un fams que venia a estiuejar al 
poble...

  A la bossa de m hi havia un bon grapat de papers, semblaven oficials.
La majoria duien la marca de Benestar Social, aix doncs la possibilitat de 
ser mare soltera s'incrementava. Al moneder hi havia alguna foto de la 
baldufa encara de l'hospital per no cap de parella, noms una de quan 
"jo" era ms jove a on apareixia amb ms gent, possiblement famlia.
  Estava a punt de resignar-me a no conixer la identitat del pare de la
criatura, quan entre els papers va caure el llibre de famlia. Per en el 
llibre no constava cap pare. Almenys si constava el nom de la criatura, la 
nena es deia X1X1, clssic, nostrat i bonic. 
  Donat que al llibre de famlia tamb hi havia les dates de naixement vaig
corroborar els 28 anys indicats al "meu" DNI i vaig conixer que la baldufa 
tenia exactament 3 mesos i 10 dies, sempre i quan el calendari de la cuina
estigus al dia.

  Vaig mirar els papers amb la poca llum que entrava al pis que era interior.
Segons el rellotge penjat a de la paret en prou feines eren les 6 del mat.
Aix doncs noms portava 3 hores en la nova vida i a part de 2 noms i quatre
dates poca cosa ms podria dir sobre "mi".
  Acabada la reflexi i com que no sabia que ms fer, vaig decidir mirar si
trobava quelcom ms en aquell pis. Vaig tenir sort i en un armari de la sala
d'estar vaig trobar dos arxivadors plens de papers, una llibreta quadriculada
mida DINA4 i dues capses de sabates amb fotografies.
  Continuant amb la cerca al prestatge de sobre hi vaig trobar quelcom que 
em seria molt til, una collecci de revistes sobre nou-nats i un estoig amb
llapis bolgrafs i altres material d'escriptura. 

  Vaig deixar l'estoig sobre la taula i vaig aixecar el cap, m'havia semblat
sentit quelcom, desprs d'afinar l'oda vaig deduir que provenia del 
dormitori, havia de ser la baldufa que feia sorollets. 
  Mentre em dirigia a l'habitaci vaig pensar que potser el fet de mirar el
rellotge poc abans ja havia sigut havia sigut per que l'havia sentit abans.
  La X1X1 estava dormint de costat, la vaig posar boca amunt, la vaig tapar 
fins a dalt, que no feia precisament calor i desprs d'esperar una mica que 
no m'hagus equivocat amb les meves accions vaig tornar a la sala d'estar.
  Un cop all estava tan poc segura de mi mateixa que vaig cercar a les 
revistes de nou-nats si alguna indicava com havien de dormir els nadons. Al 
final ho vaig trobar i semblava ser que l'havia encertat.
  Tornant a les tasques de cerca vaig mirar-me les fotos, els papers em 
semblaven massa formals. Aprofitant algunes anotacions del darrere les
fotografies vaig identificar el pare de l'anterior inquilina, aix com una
germana (com jo recordava tenir en la vida anterior tot i que la seva cara 
m'era impossible de definir, noms recordava que jo era el petit i que ens
assemblvem fora fsicament). 

  Vaig tornar a sentir quelcom, aquest cop al arribar al bressol la X1X1 
semblava ms desperta i si b no plorava se la veia que volia quelcom. La 
vaig agafar, duia bolquers, potser calia canviar-li. La vaig palpar amb 
compte, semblava que no hi havia res. Em vaig asseure al llit i la vaig asseure 
sobre les meves cames en un intent d'abraada. vaig notar moltes sensacions
totes noves per a mi, la X1X1 era tant petita i tenia la pell encara ms 
suau que la meva que em semblava fora suau.
  La criatura instintivament va allargar els braos i desprs d'uns intents
fallits em vaig adonar que el que cercava eren els meus pits. Aix doncs em 
vaig treure la brusa del pijama i per fi la baldufa els va trobar. Un cop
localitzats se'm va arrapar i es va ficar a xuclar. En aquell moment em sentia
al cel, s'estava complint molts del somnis que havia tingut al llarg de la 
meva vida, primer cop que donava de menjar a la "meva" filla. 
  Tanmateix notava el lquid moure's pel meu cos, una sensaci estranya i alhora
agradable, i les seves manetes i com xuclava tota jo estava sobre-estimulada,
estava segur que mai abans havia sentit quelcom tant fort, ho hauria de
recordar per fora
  Per tamb vaig pensar en la baldufa, hauria la X1X1 advertit que la dona de
qui s'alimentava aquella matinada no era mateixa dona que l'havia deixat al
bressol unes hores abans? 
  
  Al acabar, la X1X1 va voler moure's una mica la vaig deixar lliure sobre el
llit, va fer un rot i va asseure's. La vaig tornar al bressol i un quan 
comenava a dormir-se se'm va acudir potser no n'havia tingut prou, o que
potser li havia de donar quelcom ms.
  Sempre havia sentit que el millor era la llet materna, per ja podria jo 
donar-li tota la llet que necessits?, ja era adequat que jo li dons?. 
Vaig cercar a la cuina per no hi havia cap pot de llet en pols o altre 
producte similar. Vaig deduir que si no n'hi havia deuria ser per que no en
calia, ja que seria lgic pensar que si fos necessari l'anterior inquilina ja
s'hagus preocupat d'aconseguir-ne un, la baldufa semblava ben alimentada. 
A ms si jo em veia capa de fer qualsevol cosa per la baldufa segur que la 
XXXX ho hagus fet.
  Vaig passar pel bany, un altre cop em va envair la tranquillitat de poder de
pixar asseguda sense haver-se de preocupar-se de res que pengi. No em vaig 
poder estar de mirar-me ms en profunditat al mirall. 
 
  Aix doncs, per primer cop em vaig atrevir a traurem la roba, potser havia
tardat ms del seria d'esperar. Per si estava en un somni no volia 
despertar-me, tanmateix aquell cos s'ajustava a mi i per tant no se'm feia
tant estrany com en el cos que havia "abandonat" unes hores abans.
  Vaig tornar a pensar en l'anterior inquilina si ara estava en el meu cos 
hauria d'estar patint de deb, per tampoc podria estar-ne segura, 
possiblement la majoria de companys mascles de l'escola s'haurien sucidat
si un mat es llevaven en la mateixa situaci en al que jo em trobava.
  En el mn terrenal, vaig haver de reconixer que el cos de la X1X1, era 
fora agraciat. L'nica cosa que semblava descompensat era la mida del pits,
possiblement la lactncia els havia engrandit respecte la resta del cos.

  Vaig tornar a la sala d'estar i tot quan encara no havia acabat amb la 
segona capsa de fotos, la X1X1 em va tornar a reclamar. Aquest cop si era
necessari canvi de bolquers, l'esmorzar li deuria haver sentit b per qu la 
X1X1 estava fent lloc per a ms. L'operaci de canvi de bolquers es va 
allargar a causa de la meva inexperincia, per al final me'n vaig sortir. 


3. El primer mat

  Eren prop de les sis i mitja del mat i el sol ja entrava per les finestres
de la sala d'estar i l'habitaci. La X1X1 rondinava des del bressol. 
Aix doncs vaig obrir la persiana de la sala d'estar i vaig anar a buscar 
a la X1X1 que va acabar al parc que hi havia a l'estana. Vs a saber
si el fet d'estar al parc o potser el d'estar en presncia d'una altra 
persona (i si ella sabia que no era la seva mare), la varen calmar. 

  En tot cas vaig poder continuar amb el procs de cerca d'informaci. Un
cop revisada la segona capsa de fotografies, vaig creure oport procedir a 
la lectura i sntesi dels articles de les revistes de nou-nats que poguessin 
ser necessaris per a una mare inexperta. 
  Poca cosa til vaig trobar en les revistes per si em vaig adonar que hi 
havia fora coses que desconeixia sobre el tema. Vaig usar dos fulls de la
llibreta quadriculada que havia trobat per escriure resums del que em va
semblar ms important.

  La X1X1 s'havia adormit al parc, potser al veurem ocupada escriure i cercant 
per les revistes l'havia cansat. Quina sensaci ms estranya i calenta m'envaa 
quan mirava la baldufa. Potser en algun somni havia sigut mare, per no era 
comparable aquella mena de corrent elctric calent que t'envaeix quan veus 
al teu fill/a, d'acord que tcnicament no ho era, per per mi ho era tant com
podia ser-ho i qualsevol prova d'ADN m'hauria de donar la ra.
  Tamb havia de reconixer que no m'havia preparat gaire per ser una bona
mare. Tenia tal convenciment que era una dona que no m'havia preocupat mai per
aprendre a ser-ho. Encara que no sembli el ms lgic a una persona del sexe
mascul normalment no se'ls explica un bon grapat de coses que ms endavant
podrien anar-li b tot i que la persona es reconegui com del gnere mascul. 
  Per no tot era culpa dels altres, jo no hi vaig posar gaire de la meva 
part. Ho tenia fcil, passava fora temps amb la mare i la meva relaci amb 
ma germana era prou profunda, tamb havia tingut alguna amiga, amb els nois
la relaci era quelcom ms "falsa" ms propera a quelcom "professional". 
Per mai em vaig atrevir a preguntar-los res a les dones que tenia a prop.

  All les 7 del mat vaig sentir que tenia gana, em vaig dirigir a la cuina.
Desprs de revisar els armaris em vaig fer un vol de cereals amb llet 
vitaminada amb calci escalfada al fog. La nevera estava fora buida per
encara hi havia per uns dies.
  Hi havia una cul de caf en un pot de vidre, vaig desitjar que no em fes
falta per aguantar en aquell cos donat que mai m'havia agradat. I desprs
de buidar el contingut a l'aigera vaig deixar el pot per rentar.
  Vaig menjar uns dos vols de cereals, suposo que era l'efecte d'encara 
menjar per dues persones, encara que no es podia descartar que fos un efecte
secundari de la "transmutaci d'nimes".

  Desprs d'esmorzar va ser el torn de mirar-se a la llum del dia els papers
oficials, d'ells havia de conixer si rebia algun ajut o similar ja que el
despertador no tenia alarmes posades i no semblava que hi haguessin diners per
una cangur mentre anava a treballar.
  Entre els papers hi havia una llibreta d'estalvis, no hi havien gaires 
diners per apareixien ingressos ms o menys constants, encara que des de 
feia 2 mesos aquests eren menors i provenien d'un altre lloc. Per uns papers
de l'INEM abans havia treballat i poc abans de donar a llum havia demanat el
subsidi d'atur que es va acabar no gaire ms tard. Amb els papers de benestar
vaig lligar que desprs de l'atur estava rebent un ajut econmic com a mare
soltera.
  En quant les despeses, l'ajut de Benestar Social servia per pagar el 
lloguer del pis i poc ms, per sort el mes ja estava pagat, aix doncs al 
compte no hi havia gaires diners.
  Junt als papers de l'INEM vaig trobar una carpeta vermella de cartr prim, 
a dins la XXXX hi tenia diverses cpies del seu currculum, actualitzat feia 
poc. De fet noms feia quatre mesos que tenia la FP-II en la branca 
administrativa, i uns 3 mesos que des de l'ltima feina. La X1X1 tamb havia realitzat dos cursets d'ofimtica a l'INEM i no disposava de carnet de 
conduir.

  Entre els papers n'hi havia un que em va ficar neguitosa. Era una demanda 
que la XXXX havia cursat feia temps, me la vaig quedar mirant fora estona 
per que estava escrita a m. Escrita amb la que deuria ser la seva lletra, 
comparant-la amb la lletra de les anotacions que anava prenent a la llibreta
quadriculada, estava clar que no eren de la mateixa persona. La meva 
escriptura es veia diminuta i poc regular respecte la lletra de la XXXX. 
  L'escriptura podria ser un problema, per hi havia quelcom ms important,
la firma. Tot i que no era capa de recordar la meva firma, la de la XXXX em 
va semblar poc natural. Aix doncs, vaig canviar de full de la llibreta i en
ell vaig fer almenys 40 firmes abans d'obtenir-ne algunes prou properes a la 
que hi havia en alguns papers que tenia per sobre la taula. 
  Tombant el full de la llibreta, vaig topar-me amb la taula de despeses i
entrades trobades fins al moment. Aix doncs calia sumar els valors amb el 
mateix sentit (entrada o sortida) i desprs restar el subtotals, per obtenir algunes idees. Semblava fcil si no fos per que no vaig trobar cap 
calculadora en aquella sala d'estar, ni tan sols una EURO-calculadora que 
ja m'hagus servit pel que volia. 

  Aix doncs en un full de brut vaig realitzar les operacions per acabar 
arribant a la conclusi que l'economia era positiva per per tant poc que 
havia de restringir fora el que feia, i ms tenint en compte que la X1X1 
hauria de portar ms despeses de les d'alimentaci que havia trobat.

  Encara estava pensant com m'ho faria amb tant pocs calers per a dues 
persones quan vas sonar el que va resultar ser el timbre de la porta. Segons 
el rellotge en prou feines eren les 9 del mat. No coneixia la dona que 
estava a l'exterior, i em va fer cosa obrir, per ho vaig fer.
  Vaig obrir una mica la porta, la dona que encara duia una bata i sabatilles 
em va dir que quan volgus podia deixar la menuda, sa germana portaria a en
W3W3, el gran a l'escola.
  Jo no sabia de que parlava, per la dona em va donar la soluci quan em va
recriminar que si tenia visita a les 10 i quart, hauria d'estar preparada per
sortir. Mentre xerraven una tercera vena va passar i va saludar-la, la dona
que tenia al davant es deia WWWW. 
  Per parar aquella mquina de xerrar li vaig dir que no es preocups que 
noms m'havia d'arreglar una mica i ja estava. 
  Abans d'acomiadar-se la WWWW en va dir que quan volgus que els dilluns 
ella no sortia de casa. I quan vaig comenar a tancar la porta encara em va
preguntar si havia sentit un cop sec i fora fort all les 3 de la matinada.
  Davant el dubte vaig respondre que aquella hora ambdues estaven dormint i 
desprs de tancar vaig seguir a la vena per l'espieta fins que aquesta va 
entrar en la una porta marcada com a 3a en el mateix repl.

  Un cop esbrinat el nom i habitatge de la vena, vaig cercar algun paper 
que corrobors l'existncia d'una reuni per aquell dilluns. A la butxaca 
petita de bossa de m vaig trobar la soluci. Una nota en paper groc i petit 
que semblava un resguard per una visita amb una tal SSSS. 
  Del paper groc va caure una funda amb dues targetes de transports pblics, 
a la primera hi quedava un viatge i la segona estava per estrenar. Aquella 
previsi em va fer pensar que l'anterior inquilina no tenia previst marxar
tant aviat.
  La mateixa SSSS era qui apareixia a la majoria de papers de Benestar Social 
papers que vaig usar junt a un guia urbana que hi havia a l'armari de la
sala d'estar per fer-me un petit plnol de situaci, especialment marcant
els transports pblics adjacents.
  Grcies a la guia tamb vaig fer-me una idea d'on hauria d'estar vivint, 
a part de saber el dest tamb calia conixer l'origen del trajecte. Tenia
un petit dubte que vaig solucionar al recordar que tenia el currculum de la
XXXX no gaire lluny. Amb aquest vaig poder marcar la guia urbana aix com
decidir quins transports necessitava i a on agafar-los.

  Amb la ruta pensada vaig anar a l'habitaci, encara m'havia d'arreglar i 
vestir. Dins l'armari hi havia fora roba, i com sempre no tenia clar que
seria el ms convenient, tampoc podia preguntar-li a ning o sigui que hauria 
de confiar en les meves capacitats personals i en el fet de ser una dona.
  Vaig passar pel bany a on em vaig pentinar i quan m'estava mirant els 
productes de maquillatge un plor em va salvar del desastre. La X1X1 va 
reclamar la meva presncia, des de el parc de la sala d'estar. No era cosa 
de bolquers, aix doncs la vaig agafar, semblava que tornava a cercar quelcom.
Vaig deduir que era cosa de gana, em vaig seure al sofa i em vaig treure el
jersei i la samarreta i durant uns minuts vaig deixar fer a la natura.
  Un cop tipa, vaig moure la X1X1 una mica, fins que va deixar anar un rotet 
i una petita vomitada que em va fer canviar de pantalons. El proper cop havia
de preveure una possible vomitada, vaig pensar mentre netejava mnimament 
els pantalons a la cuina.
  Els pantalons per van acabar al cove de la roba bruta i jo passant per 
l'habitaci per posar-me uns pantalons nets. Al remoure la roba de l'armari
vaig trobar una motxilla. La vaig agafar, era una motxilla petita per per 
a mi fora ms cmode que la bossa de m mides familiar que m'esperava
a la sala d'estar. 
  Mentre omplia la motxilla amb el contingut de la bossa de m, al ms pur
estil d'un anunci de que porta alguna famosa a la bossa de m, s a dir 
posar la bossa cap per avall a la taula. El dubte el tenia amb el moneder
l'hauria de ficar a dins de la bossa, donat que cap dels pantalons de la XXXX
tenia una butxaca decent, com a molt a la jaqueta podia desar-hi la funda amb 
els ttols de transport.

  Vaig mirar al parc, no estava segura de deixar sola la X1X1, per si 
l'anterior inquilina ho havia arreglat aix deuria ser per quelcom. Vaig 
posar-me la jaqueta i la motxilla a l'esquena. En bandolera una bossa a on hi
havia les coses de la baldufa i als braos la baldufa.
  Mentre obria la porta em vaig veure al vidre del rebedor, no estava segura
d'haver escollit b la roba. De fet no tenia clar que la imatge que el vidre
reflectia fos la meva.

  Un cop fora vaig trucar a la porta marcada coma 3a, la vena va obrir amb 
un nad als braos i de tota la conversa que vaig tenir noms vaig trobar 
til el fet de conixer que el nad s'anomenava W2W2, 

  Un cop al carrer, vaig intentar guiar-me amb el plnol fet a m. No era
perfecte per va servir per arribar al metro. Desprs de cinc parades vaig 
tornar a la superfcie. En el cam de pujada vaig demanar a la guixeta una 
guia de transports pblics, m'havia de servir com a complement dels gargots
que duia a la butxaca.

  No vaig encertar la posici dels carrers a la primera pel que vaig donar
una volta de ms. Tot i aix vaig arribar amb un quart d'hora d'antelaci.
En el mostrador em van dir que "encara" anaven a l'hora i que per tant 
encara tenia per almenys un quart d'hora. 
  No estava d'nims per quedar-me a la sala d'espera, estava neguitosa pel 
que passaria a la reuni, jo no havia assistit a cap abans i tenia tots els 
nmeros per ficar-hi la pota. Tanmateix no tenia clar el fet d'haver deixat 
a la X1X1 amb el que per mi era una estranya.
  Vaig donar una volta per la zona, no hi havia res destacable, ni recordava
res, possiblement mai abans havia estat abans o potser precisament per que no
recordava res podia ser que hagus viscut all a prop, potser en els 
habitatges del voltant vaig mirar alguna bstia per els noms no m'eren
familiars.
  Poc abans que el rellotge analgic i sense nmeros de la XXXX marqus les
10:15 vaig tornar a dins. Sense preguntar al mostrador em vaig sentar a la 
sala d'espera. Mentre esperava vaig veure que moltes mares portaven les 
criatures amb elles. 
  Aix doncs "jo" podia haver portat a la baldufa amb mi?, o potser la X1X1 
era massa petita per sortir al carrer?. O pitjor i  si quan l'anterior 
inquilina havia demanat a la WWWW que ans a buscar la petita el que volia 
s que alg se n'encarregus quan ella ja no hi fos? - visca les idees 
positives.


  A prop de les 10 i 20 vaig entrar al cubicle que feia les funcions de 
despatx. La SSSS tenia males noticies per a m, no havia aconseguit una 
plaa que havia demanat en un apartaments de Benestar Social amb llar 
d'infants al mateix edifici, que l'alcalde feia poc havia inaugurat. 
  Encara estava pensant en les possibles conseqncies d'all quan 
la SSSS em va preguntar per la petita. Li vaig respondre que estava b,
que l'havia deixat amb una vena per estalviar-li el viatge amb metro. 
  La SSSS em va dir que encara quedaven opcions que sabia que tenia moltes
esperances en aquest allotjament, per que per exemple el dia anterior havia
rebut la confirmaci de l'existncia d'una plaa de feina+allotjament en una
mena de comuna cristiana de mares solteres.
  Vaig demanar a la SSSS ms informaci sobre la plaa, aix doncs la SSSS 
em va explicar que la comunitat disposava de 8 centres repartits pel pas. 
Cada centre es componia d'apartaments aix com d'una cuina i un menjador
comunitaris. Els centres tamb comptvem amb aules per a realitzar cursets 
tant a les dones que hi residien com a gent de fora.
  Aix doncs les dones que acceptaven entrar-hi no pagaven res per viure-hi
donat que havien de realitzar alguna feina de la qual tothom se'n 
beneficiaria aix com collaborar de tant en tant a la cuina.
  La plaa disponible en aquest cas - va dir la SSSS - s la d'encarregada 
de les aules informtiques del centre situat a GSGSGS. Per la cobrir la 
vacant cerquen alg amb mnims coneixement informtics. Per l'apartat 
personal, cerquem mares solteres que necessitin allotjament i feina aix 
com tenint al seu crrec criatures menors de l'any. - La SSSS va acabar amb 
la pregunta - Si t'interessa en concerto una entrevista amb l'encarregada 
del centre. Potser et facin algun examen o prova per tal de poder demostrar 
que t'han escollit per mrits per jo diria que s una bona oportunitat.

  Vaig acceptar l'oferta i vam quedar que ens veurem el dilluns a les
10:30 que com a molt m'avisaria pel mbil si hi passava res d'ltima hora.
El mbil, ara que hi pensava, tenia un mbil, l'havia vist endollat a la
sala d'estar per no el duia a sobre. El primer que havia de fer al arribar 
a casa era canviar el numero secret i deixar-me'l a la vista.



4. Coneixent el passat
 
  De tornada al pis, mentre cercava un supermercat o plaa a on comprar 
quelcom per menjar vaig pensar que ara coneixia un possible motiu que
expliques la meva aparici. Potser havia sigut escollida per qu tenia 
coneixements informtica, de fet hi tenia la carrera.

  Per la idaea de comprar quelcom es va truncar quan vaig veure un rellotge
a l'andana de metro de l'estaci de prop de "casa". 
  - Ui, la baldufa ! - vaig dir en veu baixa. Ja eren prop de les 12 del 
migdia i estava segura que la X1X1 ja tindria gana. Havia de donar-me 
pressa, encara no havia acabat el meu primer dia com a mare de la criatura
i si no m'afanyava em saltaria un pat, quina mare estava feta. 
  Com havia previst la X1X1 estava inquieta, la vaig recollir de ca la 
vena, entre la informaci de poc inters sobre la seva famlia em va 
dir que l'havia hagut de canviar dues vegades, i que semblava que tenia 
gana.

  Un cop a casa el primer fou anar a cercar una tovallola, i posar-me 
quelcom ms cmode la baldufa mentrestant rondinava al parc. Un cop llesta
vaig tornar a la sala d'estar i vrem procedir al procediment "habitual", 
tot i que les sensacions encara eren noves per a mi. 
  Un cop satisfeta vaig deixar la baldufa al parc i vaig dirigir-me a 
l'habitaci. All estava el mbil, per sort en marxa, vaig desprotegir 
el teclat i desprs de barallar-m'hi una mica vaig trobar el que cercava. 
Un cop canviat el PIN vaig apuntar-ne el en un paper que la XXXX duia dins 
el moneder amb telfons. El PIN estava camuflat com les quatre ltimes
xifres d'una persona inventada.
  Donat que tenia el mbil a les mans vaig mirar si tenia cap missatge nou, 
per sort res, en canvi de missatges antics hi havia algun, consultes de 
saldo, el mbil era de pre-pagament i encara tenia 4 mesos de validesa. 
  Desprs de rumiar-hi el vaig deixar a la sala d'estar, all estaria ms 
a m, encara que a part de la SSSS no se m'acudia qui em podia trucar.

  Com encara tenia temps per la meva hora de dinar que havia previst all 
a la una del migdia i la petita estava paint espatarrada al seu parc, vaig
decidir fer inventari dels objectes de tota la casa. 
  Per tot just havia comenat una nova fulla de la llibreta escrivint-hi
amb la millor lletra que vaig poder "Inventari", que vaig pensar en 
obrir un arxivador d'acordi que estava ben protegit per un nus. Encara
tenia curiositat per si trobava quelcom que esclars alguns dubtes sobre 
el que li havia passat a la XXXX.

  Va ser un mal comenament, al segon separador hi havia una carta dels 
jutjats del poble d'on tamb era el DNI. El text m'informava de la mort dels 
meus pares en un accident de circulaci. 
  Ja feia ms de 5 mesos de l'accident, i pel que semblava els pares no 
devien estar massa d'acord amb la vida de la XXXX havia escollit per viure. 
Al mateix compartiment hi havia una carta i una fotocpia de les voluntats
d'ambds. A la XXXX no li va tocar res d'herncia, tot va anar a la YYYY, 
sa germana.
  La famlia de la XXXX cada cop era menor, noms li quedava una germana 
encara que no estava a prop, junt a la carta dels jutjats i els altres 
papers de l'apartat hi havia una carta de la YYYY enviada des de WSWSWS, 
en un altre continent, en (VSVSVS). 
  La carta era ms recent, l'havia rebut faria uns dos mesos i en aquesta
la germana felicitava a la XXXX per que ja era mare, em desitjava el millor 
tamb s'oferia per ajudar-me en el que pogus.
ajudar-la amb quelcom noms calia que li digus.
  A l'apartat segent de l'arxivador hi havia algunes fotos de "ma" germana 
i el seu marit en la seva casa a les afores on vivien b grcies a la feina 
d'ell que es deia Y1Y1. Les fotos eren ms antigues que la carta, 
postals. 
  Per les altres cartes vaig saber que el pare de la criatura m'havia 
abandonat d'uns set o vuit mesos abans de nixer la menuda i que els pares
continuaven enfadats per que vaig marxar de casa per estar amb un xicot que 
al final em va deixar per una altra dona aix com per no haver-hi tornat
quan aquest em va deixar.


  Ja era hora de dinar, el meu estmac comenava a fer soroll, per sort no 
havia de descongelar res, desprs d'esmorzar m'havia deixat un llibret
congelat a punt. En un moment vaig bullir l'arrs mentre fregia el llibret,
em vaig passar amb l'arrs per tornava a tenir ms gana del que em semblava
normal. De postres dos iogurts a punt de caducar, per contrarestar el
llibret fregit.

  Per baixar el dinar vaig decidir realitzar l'inventari d'una vegada, ho 
tenia tot apunt. Abans per vaig despertar a la X1X1 i la vaig fer moure 
una mica, si dormia tant de dia de nit segur que no podria dormir.
  De fet vaig estar donant voltes pel pis fina all les 3 de la tarda, quan
en una passada per la sala d'estar vaig notar que la baldufa estava inquieta.
Desprs de comprovar que no era cosa de bolquers la vaig tornar al parc,
noms em faltava revisar la cuina i de pas preparar una llista de la compra.

  El berenar va durar menys que el dinar o potser se'm va fer ms curt, 
potser per qu estava intentant lligar la situaci en que em trobava. Era
una mare soltera amb una criatura de poc ms de 3 mesos, sense feina ni 
famlia a prop, no disposava d'una gran fortuna i el per fortuna o 
desgrcia el pare de la criatura no sabia que tenia una filla. 
  Aix doncs tenia fora nmeros per acabar perdent la meva filla si no
m'espavilava, per sort la comunitat que la SSSS m'havia trobat podria ser
un bon lloc per demostrar que no em feia res treballar sempre i quan la X1X1
estigus ben atesa. 
  Potser la XXXXX havia pensat aix mateix, potser havia intentat 
sortint-se'n diverses vegades, i potser abans de veure com s'enduien la seva
filla va pensar que seria millor per a ella es tragus del mig, per no 
veia clar que la XXXX volgus deixar a la XXXX sola. 

  El que si vaig tenir clar quan vaig tornar a la realitat, quan la baldufa 
em va prmer el nas per que ja estava de dinar, s que faria tot el possible 
per que a la X1X1 no li falts de res. Tenia la oportunitat de fer-ho i ho 
faria el millor que podia si no ms.
  Vaig intentar jugar amb la baldufa encara que cap de les dues tenir molt 
clar que calia fer, almenys vaig aconseguir el que em va semblar un riure 
una o dues vegades. Quan es va cansar que per sort fou aviat, la vaig deixar 
al parc on encara es va bellugar una estona abans de demanar-me un canvi de
bolquers. 
  Aquest cop el canvi va resultar ms senzill i el resultat, crec jo, millor.
Donat que la petita ja no hauria de molestar per una estona, va ser hora de
posar-me amb la llista de la compra. 
  Vaig mirar de realitzar la llista ms ajustada en quant a preu que se 
m'acudia, al acabar vaig mirar-me els apunts d'ofimtica per si tamb havia
oblidat tot el que estava relacionat amb la informtica. Per sort no fou aix
encara recordava ms coses de les que hi havia apuntades a les fotocpies
de l'INEM.

  Desprs de refrescar els meus coneixements informtics no aconseguia
centrar-me. tenia la sensaci que quelcom no anava b, jo una persona que 
era prou depressiva i negativa per sucidar-se ara ho veia tot de color de 
rosa quan la situaci no era si ms no pitjor, almenys econmicament.
  D'acord que entre la petita i la illusi de sortir-me'n tenia dos bons
motius per seguir endavant, per ara per ara la imatge que la gent tenia de
no era la meva si b en certa manera aquesta era ms propera.
  El que la gent veia era a la XXXX, no a mi, em digus com em digus. Per 
sort el conixer tampoc d'ella estava fent que prengus les decisions segons
la meva persona i no de l'anterior inquilina, potser una mica si havem 
avanat.
  Per els pensaments positius semblaven pesar ms, ara estava en les 
millors condicions per aprendre a fer quelcom que tants cops havia somiat i 
desitjat, ser la mare d'una criatura. A ms com en els millors somnis 
biolgicament la criatura era fill/a "meva".

  Vaig pensar que potser era convenient despertar i moure una mica a la X1X1,
que feina una bona estona que dormia i preferia que dorms a la nit, tanmateix
no em semblava natural despertar-la tant a sovint, o sigui que davant els 
dubtes com sempre no sabia que fer.
  Mentre dubtava vaig adonar-me que a l'inventari no hi havia cap televisi 
ni cap altre electrodomstic intil, noms havia trobat una radio sense 
piles a la cuina. Podia posar-li'n un parell i deixar una mica de msica 
ambiental. 

  Un cop vaig estar de la radio vaig recollir a la baldufa que havia remugat
quan estava cercant l'emissora. Aquest cop la baldufa es va entretindr 
tocant-me amb les seves manetes tota la cara, nas incls. 
  Potser la X1X1 si sabia que qui hi havia en aquell cos no era la seva
mare i per aix comprovava que la cara de la persona que tenia al davant
es corresponia al de la seva mare. El fet que la X1X1 hagus notat el canvi
em feia patir, no pel que pogus pensar de mi si no pel fet que potser no 
creixeria adequadament o de gran seria una manaca assassina.
  Ara per ara per el mxim perill era la seva afecci a ficar-me la m o algun 
del dits a l'ull. 
  Jugant amb la X1X1 semblava em sentia la dona ms feli del mn i em sentia
prou eufrica per no preocupar-me de res del que passava. Segurament no era 
el ms adequat donada la situaci, per encara crec que era el millor que 
podia fer.


  La X1X1 es va cansar i la vaig tornar al parc on es va quedar endormiscada 
per una bona estona. Estona, que vaig dedicar a apuntar ms coses als apunts
d'informtica de l'anterior inquilina, vaig intentar fer la lletra el ms 
similar possible, per no podia, la firma era quelcom curt i fora grfic,
en canvi amb el text no me'n sortida, no podia escriure ms d'una lnia 
sense que la lletra s'ans fent ms petita i s'acostava.

  A la radio van canviar la msica per un programa especial, cada divendres
a les 7 de la tarda, feien un programa dedicat als cantants i la seva
vida privada. Em vaig aixecar per canviar l'emissora per al final vaig
parar la radio i vaig passar pel bany.

  Al tornar vaig engegar la radio i desprs de trobar una altra emissora em
van entrar ganes de fer quelcom diferent. L'nic que se'm va acudir va ser
reorganitzar els armaris de la cuina per tal de facilitar les cerques a una
persona amb un gran sentit de l'ordre i una lgica mental diferent al de cao
altre sser hum.
  Les coses anaven b fins que vaig arribar a un paquet de bolquers, la 
cuina no semblava el millor lloc per tot el pis on estaven a m i, el ms
important, a on entraven. Aix doncs els bolquers es van quedar a la cuina.
  Al moure'ls em vaig adonar que en quedaven pocs, aix doncs a la llista de
la compra vaig afegir "bolquers". Mirant la llista aquesta semblava fora 
llarga no estava segura de poder comprar tot el de la llista i que encara
em quedessin alguns calerons. Els 60 EUROS que havia trobat al calaix de 
la roba interior haurien de ser els que la XXXX tenia per passar el mes 
per tant els havia d'allargar.
  Aquella era una situaci fora estranya, estava acostumada a escatimar 
en quant a despeses quan aquestes eren ms o menys per a s personal, per
amb les coses de la X1X1 no podia retallar gaire. Aix doncs com m'ho faria
amb els bolquers?  
  Amb el poc pressupost que hi havia els que hi havia pel pis eren tots de 
marca i per tant no gaire econmics. Vaig decidir mirar els papers de 
Benestar Social potser all em donaven vals de descompte per comprar els
d'aquella marca.

  Al veurem remenant papers al sof la X1X1 va aprofitar per reclamar la 
meva atenci, com estava pensativa vaig continuar pensant mentre anava a
veure-la. En el temps que portava de mare, la X1X1 sempre m'havia avisat 
quan podia atendre-la al moment, per exemple mai m'havia enxampat al bany 
encara que hi anava fora a sovint suposo que a causa de la situaci
post-part/lactncia en que em trobava.
  Un cop al parc, la X1X1 estava desperta i es movia, no semblava que 
necessites canvi de bolquers i encara faltava per a un possible berenar. 
En tot cas la vaig agafar i tot just estava comprovant si tenia el front
calent o el nas gelat van trucar a la porta.

  Per l'espieta vaig poder veure la WWWW, vaig obrir la porta. La vena 
venia per demanar-me un favor, l'endem tenien un enterro a JSJSJS, s'havia 
mort la seva mare. Inicialment la seva cunyada es quedava amb les criatures 
per al final aquesta havia decidit acompanyar al seu marit, el germ de la
la WWWW.
  - Abans de poder dir res, na WWWW va continuar -, el poble es fora lluny
i entre el viatge, el mal temps que fa i el fet que acabar plorant prefereixo
que no vinguin.
  Li vaig donar el condol, i la WWWW va aprofitar per explicar ho bona que era
sa mare quan ella era petita i encara estaven al poble, i de poc que no plora.
Al final vaig poder dir que no era cap molstia, que ella havia aguantat a la 
X1X1 aquell mateix mat i que no em feia res tenir alguna criatura ms per casa
sobretot si noms era un dia.
  La WWWW em dir que ella preferia que ans a casa seva ja que aix no hauria 
de despertar a cap dels 2 nens. A ms em va descriure les tasques a realitzar:
a part de vigilar el menut, calia que controles que el gran, en W3W3, 
esmorzes i es poses roba neta que havia d'anar a casa d'un mic a fer un
treball de l'escola, al migdia havia de preparar dinar per els 4, per desprs
de dinar en W3W3 segurament tornaria a desaparixer. 
  
  Abans que continus parlant vaig preguntar a la WWWW si en W3W3 preferia 
algun plat en especial per dinar. La WWWW em va advertir que el gran 
segurament, arribaria massa just per dinar aix doncs em va recomanar 
quelcom que es prepars en poc temps un cop arribs. Tanmateix en va indicar
que a en W3W3 no li agraden ni les cols de Brusselles i que el peix havia de
ser sense espines.
  Amb les limitacions anteriors noms se'm va acudir un plat i vaig preguntar
a la WWWW si un plat d'arrs bullit mesclat amb una llauna de favada
preparada que es pot preparar tant just arribi n'hi havia prou. - I 
aprofitant que podia dir quelcom vaig afegir - noms cal que m'avisis al
marxar i ja anir a casa teva, estigues segura que ja estic desperta,
la X1X1 a les 7:30 t el primer pat del dia i no puc tornar a dormir un 
cop m'aixeco.  
  La WWWW, ms descansada, em va dir que pensaven sortir entre tres quarts 
de 8 i les 8. Aix doncs ja m'avisarien.


  Desprs de saludar a la VVVV que es dirigia a l'ascensor, vaig entrar cap 
a dins. El primer que vaig fer va ser revisar si la X1X1 tenia algun bot o 
forat per endollar-la. La baldufa em comenava a preocupar, una cosa era que 
ans fora clavada d'hores, per la funcionalitat de detecci d'intrusos 
abans que truquin el timbre ja em semblava estrany.
  Potser la X1X1 era com els nens de la pellcula del "Pueblo de los ninyos
malditos" i tenia poders. Si era aix tenien aquest poders quelcom a veure 
amb el fet que estigus jo all?. 
  Mentre hi pensava se'm va acudir que llavors no es podria banyar i em va
venir al cap que segurament a la X1X1 ja li tocava un bany. Vaig deixar la
baldufa al parc i vaig anar a preparar les coses per un bany.

  Mentre preparava el bany, vaig pensar en la meva actuaci amb la vena, 
havia vist el petit quan vaig anar a recollir al migdia a la baldufa, per 
del gran no en sabia res, en prou feines havia dedut una possible edat de
petit, em semblava que deuria tenir un mes i mig o potser dos mesos ms 
que la X1X1.
  Aquell fet era una demostraci que com a dona encara no era prou "maruja", 
segur que qualsevol altre dona hagus obtingut aquestes dades i potser 
d'altres d'tils i potser s'hagus estalviat part de la informaci familiar
irrellevant que la WWWW m'havia deixat anar en cada trobada que tenem.

  Donat que no sabia com fer-ho al final ens vam banyar totes dues, potser 
era el primer cop que estava despullada amb una noia a la banyera. Tanmateix
no hi havia perill jo tamb ho era, b sempre ho havia sigut. Era estrany 
respecte al mat em sentia molt ms adaptada en aquell cos que tot just 
havia "conegut" unes hores abans que en tota la meva vida anterior.

  Encara estava intentant assecar a la X1X1 sense fer-li mal quan aquesta va 
comenar el segent pat, per l'hora era un berenar-sopar. La imatge que vaig
veure al mirall del bany era quelcom meravells, jo donant el pit a una 
criatura que era meva, quants somnis complerts quantes males nits havia 
tingut amb imatges similars.

  De sopar em vaig preparar quelcom lleuger. Desprs de sopar vaig procedir
a un canvi de bolquers de la "mquina" que transforma llet materna en 
cagades oloroses i pixums a reacci, tamb anomenada nad i que no semblava
tenir endolls o tenir cal component elctric-electrnic. 
  Vaig esperar que la X1X1 s'atonts, vaig parar la radio que havia encs
per sentir les noticies mentre sopava i vrem anar a l'habitaci, on el
bressol de la X1X1, estava llest per acollir l'usuaria igual que el llit 
que una mica ms a munt sollicitava que l'omplissin.

  Aquella fou la primera nit de les vides que recordava en que vaig 
descansar de deb. Els somnis es mesclaven amb les accions del dia, i no 
vaig patir els problemes derivats les respostes inadequades del meu 
cos als estmuls que el meu inconscient li enviava.
  Si totes les nits eren igual a aquella el canvi havia valgut la pena, 
portava masses anys sense poder dormir tranquilla i enyorava aquella 
sensaci de felicitat i seguretat que donava saber que havia fet les coses 
adequades i b.



5. Tres contra una 

  El dissabte al mat va arribar molt rpid, havia dormit de gust i la X1X1
no m'havia reclamant en tota la nit. EL dia va comenar aviat, a les sis
i mitja de la matinada ja no podia estar ms al llit. Donat que la X1X1 
encara dormia i no era qesti d'acostumar-la a despertar-se aviat, vaig 
marxar de l'habitaci. No sabia que fer i al final vaig optar per netejar 
el pis, aix vaig comenar per la sala d'estar, desprs va venir la cuina 
i el bany.
  A mig bany la X1X1 em va rondinant, necessitava un canvi de bolquers, un 
cop finalitzada l'operaci que ja comenava a dominar, vaig esperar que es 
torns a atontar per fer una escapada a fora i llenar les escombraries 
bolquers inclosos.
  El carrer estava tranquil, encara era fosc i els fanals encara tils,
ja hi havia moviment de la gent que anava tot i ser dissabte aviat a la
feina. Al obrir la porta de l'ascensor per pujar a casa desprs d'haver-me
desfet de l'arma qumica que representava una bossa amb bolquers de la X1X1, 
em vaig trobar un ve que sortia amb un mono de color blau sota la jaqueta.

  Al arribar a l'habitaci vaig comprovar que la X1X1 encara dormia. Aix 
doncs vaig anar al bany, per en prou feines estava acabant que la baldufa
em va reclamar el seu esmorzar matiner. Cal reconixer que les persones 
quan es tracta de menjar som un rellotge fora fi.
  Aquest cop mentre m'ocupava d'ella tenia una altra cosa al cap, el cabs 
de la roba bruta, potser aquest fet provocava una disminuci del cabdal de 
sortida per que la baldufa va remugar i va reclamar la meva atenci. 
  Per si de cas la X1X1 va canviar de pit, cosa que vaig agrair per que tot 
si no em tocava a mi separar-la i es clar no li feia grcia que l'apartes
quan estava ben enfeinada. Em vaig concentrar en l'alimentaci de la X1X1
i la producci deuria recuperar-se el suficient per qu ja no va moure's
fins que en va tenir prou.
  Un cop tipa, remenada, rotada i netejat l'excedent, vaig agafar la baldufa
i la vaig deixar al parc de la sala d'estar. Vaig repassar l'habitaci, i al
acabar vaig tornar al bany, aquest cop per intentar d'arreglar-me mnimament.
Sempre he sigut deixada per natura, i ja tocava acostumar-me a realitzar el
manteniment oport. 
  Per no tenia clar que havia de fer aix doncs aprofitant que estava al 
lavabo vaig anar-hi i desprs vaig agafar el cove de la roba bruta. Em va
semblar que dins el cove hi havia roba per a dues rentadores  (si no ms).
  Al final amb dues rentadores vaig fer, vaig deixar la primera apunt i vaig
preparar-me l'esmorzar. Ja engegaria la rentadora ms tard, em feia cosa 
despertar a alg. Les galeries sempre produeixen ecos molestos i jo era una 
de es primeres que no m'agradava despertar-me a causa del soroll d'alguna 
mquina que es filtrs per la finestra.

  La X1X1 es va tornar a animar, es movia a munt i avall del parc, mentre 
una servidora esmorzava amb les noticies de la radio de fons. Al acabar 
vaig rentar el pot de la llet i la tassa de l'esmorzar i vaig anar a jugar
amb la baldufa. Ja li faltava poc per reclamar un canvi de bolquers i la
WWWW no hauria de tardar.
  Quan vaig obrir la porta, desprs de sentir que picaven a la porta i 
no al timbre, em vaig trobar a la WWWW cridant al marit, en W1W1. Cal 
reconixer que el trfec que duia a sobre la WWWW, li havia fet oblidar 
que anava a un enterrament o potser ho duia millor del que m'era capa
d'imaginar. Jo no hagus pogut aguantar sense plorar ms de 5 o 6 minuts 
fins que uns dies desprs que s'acabs tot el moviment. No se si s molt
per precisament la meva mare i jo no estvem molt unides, especialment
per qu no acabava d'acceptar la meva Diafria de gnere.
  Per b cada persona s diferent, per a mi ms que una mare la ----, un
altre nom que no podia recordar, era una de les fonts de tot all que 
volia, un referent i una font de coneixements que refermaven les meves
conviccions sobre el meu gnere/nima.

  Vaig passar pel safareig i vaig engegar la rentadora per que la roba blanca
comences a donar voltes. Desprs assegurar-me que a la cuina tot estava 
apagat i al lloc i per ltim a la sala d'estar. All vaig agafar la maleta
de la X1X1 hi vaig ficar el mbil i els pots necessaris pel dinar.
  Vaig em vaig deixar portar per la WWWW fins a la sala d'estar del seu pis.
En aquella estana hi havia un parc, fora ms gran que el que hi havia en
el meu pis, amb un nad a dins. En un segon viatge vaig agafar la X1X1 i 
vaig procedir a tancar el meu pis amb clau. 
  La WWWW en va dir que al rebedor tenia una cpia de les claus per si 
havia de sortir poder tancar i es va acomiadar no sense donar algun crit 
ms al seu marit que estava carregant una maleta a l'ascensor.
 

  Ara que m'hi fixava la WWWW anava tota de negre, com podia ser que fins
llavors no me n'hagus adonat. M'hauria de fixar ms en aquest detalls ja 
que la gent creu que tota dona ha de ser capa d'adonar-se d'aquestes coses,
tanmateix jo no se si pels meus orgens o per que no tothom /totdona s 
igual normalment no detectava aquests "detalls".
  
  El pis de la WWWW era diferent, el que em va agradar ms era el fet que 
tant la sala d'estar, la cuina i l'habitaci de matrimoni donaven al carrer.
Aquest fet permetia que hi entrs llum natural. Tamb tenia una habitaci 
ms, en aquesta dormia el germ gran d'en W2W2, i possiblement aviat el 
propi W2W2 que estava al parc encuriosit per la nova companya.
  En W2W2 era ms gran del que em pensava, realment no es que es veies ms 
gran que la X1X1, si no que el menut ja tenia quasi 7 mesos. Per tampoc
era tot ho gran que devia per que als 4 mesos havia agafat un virus que 
l'havia deixat ms esquifit del normal. 
  I a que v tot aix doncs jo tampoc ho tenia clar fins que la WWWW em va
comentar que el men d'en W2W2 ja consistia en farineres i algun que altre 
potito. I cal reconixer que se'ls menjava d'agust com vaig poder comprovar
ms tard. 
  Per les fotos del bufet, sobretot les que posava la data, en W3W3, 
deuria tenir uns 11 anys, fora diferncia entre ambds, em va semblar 
amplia. Per all era cosa de la WWWW i el seu marit.

  El gran es va despertar all les 8 i quart del mat, potser s'havia 
despertat amb els crits de sa mare. Noms sortir de l'habitaci, el nen
es va dirigir al bany, poc desprs va tornar a l'habitaci i a l'estona 
en va sortir. 
  Primer va passar per l'habitaci de matrimoni on no va trobar ni els 
pares ni en W2W2, es va dirigir a la sala d'estar. All estava en W2W2 i
la X1X1 al parc, jo en un sof mirant una revista de les que duen la
programaci de la "tele". 
  Desprs de la salutaci de rigor va preguntar si els seus pares ja 
havien marxat li vaig dir - si fa no fa far uns 40 minuts. Es va quedar 
pensatiu i va dir que si volia esmorzar que ell es preparava el seu.
  Vaig aconpanyar-lo a la cuina per si em necessitava, per la WWWW el
tenia ben ensenyat. En W3W3 em va treure tot el necessari i mentre 
jo escalfava la llet, ell va parar la taula.

  Mentre rentava el bol que en W3W3 havia usat, aquest va recollir la taula 
i va anar al bany, a rentar-se les dents - pel que vaig sentir. Del bany 
va tornar a l'habitaci d'on va sortir amb una motxilla a l'esquena. El 
vaig acompanyar a la porta i li vaig recordar que el dinar estaria llest 
all les 2 de la tarda. 
  Al tornar al sof vaig notar que la X1X1 s'havia canviat de costat era 
mala senyal, ja li faltava poc per despertar-se, en W2W2 per fou ms rpid.
L'avs de que estava despert d'en W2W2 fou una mena de badall-crit que no
quedava clar si era de mandra o de protesta. 
  Vaig agafar-lo amb molta cura i notar que el bolquer tenia premi, per sort
la WWWW tenia un moble canviador a l'habitaci, amb aquest l'operaci es va
simplificar en gran mesura. 

  El que ms em va sobtar era el fet que en W2W2 era primer "mascle" que
veia despullat en la meva nova vida. Quan vaig tornar en W2W2 net al parc,
la X1X1 va reclamar el mateix. 

  Mentre canviava a la X1X1, en W2W2 continuava bramant, per l'hora li 
tocava un plat de farinetes. Si el mat comenava no estava segura de poder
amb ambdues criatures tot un dia. Va ser didctic donar farinetes i un biber
a en W2W2 era com unes prctiques del que m'esperava en breu amb la X1X1.
Les criatures creixen molt rpid i no tan sols en dimensions - vaig pensar.
  Un cop els dos satisfets la meva gran preocupaci era que es dormissin una
estona per tampoc fins al migdia que si no a la nit no dormirien. Per sort
no va fer falta al ser dos en el parc noms que un es mogus l'altre acabava
rebent algun cop o trepitjada.
  A les 12 i mitja per la X1X1 em va reclamar, era l'hora de menjar. Aix 
doncs vaig apartar les revistes, vaig agafar la tovallola de protecci de 
la motxilla i vaig recollir a la X1X1 del parc. En W2W2 s'ho mirava una 
mica estranyat, grcies als errors anteriors la cosa va anar b i el ms
important la X1X1 va quedar tipa i jo vaig quedar neta.
  Al deixar la X1X1 al parc vaig recollir en W2W2, ms que res per que al
poc de menjar la X1X1 sempre es fica a donar voltes pel parc fins que es 
tira contra un dels laterals i s'adorm, i amb el poc coneixement que tenia 
segur que acabava per caure de ple a sobre el W2W2.
  Al agafar-lo en W2W2 tenia els bolquers nets, per vs a saber si el 
moviment la cara se li va ficar vermella i va fer servei complert. Un cop
net vaig haver de deixar el menut al parc per que la X1X1 reclamava bolquers
nets. 
  Semblava que entre els dos nadons s'avisaven per demanar les coses seguides, 
aix m'atrafegava una mica per tenia l'avantatge que a al acabar tenia una
estona fins la segent remesa de peticions. Aix doncs, desprs de les 
12:48pm vaig tenir fora temps lliure.

  All tres quart de dues, el telfon va sonar, vaig esperar tres trucs, per 
que em feia cosa agafar el telfon per al final ho vaig fer. Per sort vaig 
poder reconixer la veu que em va anomenar pel meu nom, era en W3W3 per 
dir-me que ara sortia de ca W4W4 i que tardava 10 minuts en arribar.
  Vaig dirigir-me a la cuina per preparar-ho tot, vaig comenar bullint 
l'arrs el contingut del pot de llauna s'afegiria quan faltes poc per qu
l'arrs estigus a punt i ja est, plat fcil i no del tot envasat.
  Pel que recordo era un plat fora habitual en la meva dieta, en quant 
durant alguns havia viscut sola el que si feia era variar el contingut 
de la llauna pre-cuinada, per altres especialitats regionals/nacionals.
 
  Com no sentia sorolls del parc, vaig tenir temps de preparar la taula i 
fins i tot vaig encendre la TV de la cuina. En W3W3 va arribar dins els
10 minuts indicats. 
  Al entrar va saludar amb el cap a la cuina i es va tancar a l'habitaci 
d'on al cap de poc en va sortir i va entrar a la cuina. El dinar va estar 
en un moment, vam seure a la taula, li vaig preguntar a en W3W3 si volia 
que apagus la "tele", em va dir que tant li era, que en aquelles hores 
no feien res prou interessant. 
 
  A la taula en W3W3 es va mostrar fora xerraire i em va explicar coses 
sobre el treball que havia anat a fer a ca W4W4. A causa de tanta 
explicaci va acabar una mica desprs que jo.

  Els petits estaven tranquils pel parc, per en prou feines portava rentats 
el pot de l'arrs i els dos plats, vaig sentir a la X1X1. Vaig seguir amb
els plats fent com si no l'hagus sentida, a vrem si amb sort aguantava 
una mica. 
  Abans de passar per la sala d'estar vaig preguntar a en W3W3, si pensava
marxar per la tarda.  El xicot em va respondre que havia de fer uns 
exercicis de matemtiques i que desprs ja marxaria per anar a jugar, 
possiblement a futbol, all les 5 de la tarda amb en W4W4 i d'altres.

  Un cop els plats al lloc, en W3W3 va anar a rentar-se les dents i jo 
vaig a veure els nadons. En notar la meva presncia en W2W2 em va reclamar 
amb un soroll sec, podia ser que la criatura tingus gasos. 
  La X1X1 estava intranquilla, es movia de tant en tant. El curis era 
que quan els dos nadons del parc es tocaven, aquests rectificaven les
seves respectives trajectries. Per res evitava que de tant en tant 
un queds sobre l'altre.
  Com els menuts no necessitaven res, vaig trucar a la porta de l'habitaci
d'en W3W3. Vaig entrar desprs que hem dons perms i em vaig oferir per
ajudar-lo amb els problemes de mates. Jo no tenia clar que ho hagus de fer,
per estava tipa de les revistes del cor. 
  En W3W3 va acceptar, aix doncs em vaig asseure al seu costat ja a fora 
de l'escriptori, all i amb la porta oberta podia controlar les criatures,
almenys els grans moviments.

  A en W3W3 noms li quedaven 3 exercicis per resoldre, el primer noms 
vaig haver d'aclarir-li l'enunciat per tal que en W3W3 el solucions. 
Amb el segon per no se'n sortia de cap manera, vaig mirar d'inventar una
histria on els protagonistes eren les dades dels problemes i sembla que 
d'aquella manera si va captar el que li demanaven a l'exercici. Al 
finalitzar-lo en W3W3 va dir que era el primer cop que havia ents el per 
que s'havien de fer les coses que explicava la mestre.
  Vaig deixar que en W3W3 s'encarregus del tercer que era fora similar, 
al segons de fet calia usar la mateixa cadena de raonaments usat en el 
segon. Se'n va sortir, de fet si no fos per un error en una suma ho hagus 
fet a la primera. L'error era l'intercanvi de dos nombres, segurament al 
copiar el resultat de la calculadora.

  Li vaig indicar i vaig donar per tancada la sessi de problemes donat que
eren les 3 i mitja i la X1X1 em reclamava. La baldufa tenia gana, vaig anar 
a l'habitaci de matrimoni, la no va menjar tant com d'altres dies per el
fet d'estar all em va anar b per que tot just acabar la X1X1 va necessitar
un canvi de bolquers.
  Al deixar la nena vaig repetir l'operaci amb un W3W3 que tornada a
badallar-remugar. Desprs vaig engegar la TV ben fluixa i mentre mirava la
TV els nadons es van adormir.

 
  All les cinc vaig aprofitar que en W3W3 marxava per demanar-li que tirs 
les deixalles "radioactives" de les criatures. El buidat va anar b ja que 
no va passar ni mitja hora que la X1X1, va estrenar la nova bossa de 
deixalles i per un cop en W2W2 em reclamava en el mateix moment. Van ser 
uns 15 minuts d'autntic pnic, eren dos contra una!.

  Un cop tranquilla i per tal de fer quelcom vaig treure la llibreta
quadriculada de la motxilla i vaig "dibuixar" un plnol de la 
situaci. El punt principal eren les coses pendents, tant de cara a 
l'exterior com a l'interior. Un altre punt eren les esperances, 
possibilitats i decepcions. Calia estar preparada pel pitjor i tenir 
alternatives a punt per si de cas.
  Com em passava "ltimament", em costava veure problemes i decepcions, 
noms feia uns minuts estava jugant amb una de les criatures ms felices 
del mn "estava al meu crrec" i em contagiava d'alegria i esperana 
noms el fet de mirar-la.
  No se m'acudien motius per la meva aparici en el cos de la XXXX, per 
qu abandonar quelcom tant precis i meravells, sobretot tenint en compte 
que ella si l'havia parit. Potser sabia que tenia una mare de reserva per a 
ella si era aix li havien comentat el origen o transfons de la seva 
"substituta", l'hagus acceptat si hagus sigut aix?.

  La tarda va anar passant de tant en tant a molestar les criatures, algun
que altre canvi de bolquers, etc.

  La WWWW i el seu marit van arribar prop de les set de la tarda, el primer
que va fer la WWWW es preguntar-me si havia tingut cap problema. No 
acostumava a deixar els nens amb altres persones, i va acabar comprovant per
ella mateixa que tot estava b. Un cop tranquilla.
  Vaig recollir les coses un altre cp en dos viatges, el primer amb la 
maleta, i el segon amb la baldufa. Noms agafar-la vaig notar que el 
bolquer necessitava ser canviat, i aix fou el primer que vaig fer al arribar 
a casa.
  La X1X1 encara estava mig adormida, era aviat per menjar, per amb el 
moviment del canvi de bolquers es va espavilar. Encara estava amb el talco 
que la X1X1 intentava seure, dificultant l'operaci de canvi de bolquers.
Un cop li vaig posar el bolquer la vaig deixar seure, llavors demanava sense
gaire mfasi per menjar.
  Al final em vaig treure la brusa i els sostens, la vaig agafar, em vaig 
asseure  al sopar i na X1X1 es va encarregar de la resta. Em vaig fixar en 
la seva cara, la baldufa no parava de moure els llavis en la tasca 
d'extreure l'aliment dels meus pits, una imatge d'anunci. 
  
  En aquell moment vaig saber que havia nascut per ser mare i que la X1X1,
era el millor que m'havia passat en totes les vides que recordava (ara
per ara noms dues). Tamb vaig recordar com de frustrant havia sigut algun 
intent de representar aquella situaci amb algun nino/a de ma germana.
  Llavors em va venir una idea al cap, potser la meva identificaci com a
dona provenia d'un record similar d'una vida anterior. Un record que no es 
va poder esborrar, tot i comenar de zero.


  Tornant a la realitat, la X1X1 ja havia acabat. Mentre la baldufa 
s'entretenia amb el meu nas em vaig esforar per recordar que en el proper
menjar la X1X1 havia de xuclar noms del pit dret. 
  Mentre notava les seves petites mans recrrer la meva cara, encara
estava preocupada que el canvi de mare del dijous a la matinada no 
l'afects al fer-se gran.




6. Enfrontant-se al present

  Pel diumenge no tenia res previst, com el pis se'm feia petit, se'm
va acudir que cap al migdia podia agafar la petita amb el cotxet i anar 
a donar un volt, no coneixia prou la zona, i seria una ocasi per fer-ho. 
Ja trobava a faltar el sol, mai m'ha agradat estar-m'hi molta estona, 
per una mica ja comenava a ser necessari.
  Per si de cas abans de preparar res vaig cercar pels retalls de revistes 
de nou-nats alguna referncia que contradigues la idea de treure un nad 
a prendre el sol. Per sort no en vaig trobar cap.

  Desprs de netejar la casa, vaig carregar el cotxet per qualsevol
imprevist, varem esmorzar i ens vam quedar al menjador fins que el rellotge va
marcar les 11, una bona hora per sortir. Tanmateix la X1X1 ja havia processat
el menjar i tindria unes dues hores abans de la segent entrada.
  Al sortir al repl de l'escala ens vam trobar a la WWWW que marxava amb tota
la tropa a dinar a ca la seva germana. Ens va deixar usar l'ascensor mentre
cridava a en W3W3 per que li dons presa a en W1W1. Mentre arribava l'ascensor
la WWWW em va donar les grcies per vigilar les criatures. I discretament
se'm va apropar i en veu baixa em va dir:
  - grcies per ajudar a en W3W3 amb els deures, ni jo ni el meu marit tenim
    per la m els estudis, i en W2W2 mostrava fora desinters.
  - cap problema, - vaig respondre, afegint - mentre tot fossin problemes
    d'estudis - vaig contestar.
  Com l'ascensor va arribar ens vam acomiadar. Dins de l'ascensor encara 
vaig sentir-la cridar a la WWWW. Quin respecte em feia la WWWW i com portava 
a la famlia, encara que es clar ells eren quatre i nosaltres noms dues.


  Un cop al carrer ens vam dirigir cap a una espcie de rambla que havia 
A prop segons el mapa. Al ser ample, el sol podia traspassar la filera
d'edificis alts que ocupava la majoria del barri. No ens vam ficar a ple 
sol, per almenys la claror era directe, no com al pis. 
  Fins i tot jo vaig notar que els colors adquirien una millor profunditat,
per exemple la meva roba, no me n'havia adonat per els pantalons que duia 
no eren negres del tot. 

  Vaig concloure que calia sortir ms a sovint, la X1X1 es va animar amb la
passejada, tanmateix la rambla no acabava de donar-me confiana, calia cercar 
un altre lloc (fou la segona conclusi). El passeig fou noms d'una hora i 
quart, de la qual una bona estona fou en un banc allunyat de la circulaci 
de vehicles.
  Aquella escalforeta tamb em va servir per recuperar energia i poder 
esvair una mica del nvol que tenia al ser per primer cop qui volia ser, en
certa manera trobava a faltar la protecci que tenia al realment no tenir
res a perdre passes el que em passes. Ara tenia una gran responsabilitat 
i les coses no anaven del tot b, estava segura que me'n sortiria, per
all mateix havia dit quan tenia 12 anys i si ara estava aqu era per que 
llavors no me'n vaig sortir.

  Encara em feia creus del que comportava haver nascut d'un sexe determinat,
si abans ho tenia difcil per viure a causa del meu interior ara tindria les
dificultats que la gent marca per al meu exterior. Aquest cop per podria
afrontar-les, primer calia assimilar que aquell cos era meu i no un prstec,
el fet que encara estigues all podria indicar que m'hi quedava per sempre.
  De cam a casa vaig acordar que no podia quedar-me parada per una pregunta
sense resposta, fins que es demostres el contrari (i llavors ja no 
m'importaria) estava aqu fins que moris, a poder ser desprs de conixer 
els "meus" nts.
  A l'ascensor, la X1X1 ja es mostrava inquieta per l'hora i potser per qu
estvem a prop de casa. Em va costar trobar les claus, aquesta mania de 
tirar-ho tot a la motxilla, vas rpid al sortir, per quan necessites 
quelcom sempre s l'ltim que trobes, sobretot quan portes tots els 
articles que un nad pot necessitar.
  Tot i que l'anterior inquilina tenia fora bolsos, noms tenia una 
motxilla, petita pel meu gust ja que no entraven els papers sense 
embolicar-los. Jo preferia les motxilles per que el pes quedava millor 
repartit que en una bossa de m et deixava les mans lliures.
  Per el problema ms gros s el moneder, almenys en el meu cas sempre en 
portava un de petit amb l'espai just pel DNI i pocs diners, les fotos i resta 
de material de crrega est en un altre moneder a la motxilla, aix com
les claus de casa, que quedaven protegides la resta de coses de la motxilla.

  Un cop a dins de casa, la X1X1 va tardar poc en fer dos sorolls que sense
arribar a ser un plor aquests m'alertaven que anaven uns deu minuts tard en 
quant a l'hora de dinar. 
  Em vaig canviar de roba, i vaig tornar a la sala d'estar i vaig ocupar-me 
dels afers alimentari. Per primer cop tenia el cap lliure de dubtes i
allucinacions miraculoses. Un cop tipa vaig deixar a la X1X1 que dones 
voltes pel parc.
  Si no fos per que havia llegit a les revistes que hi ha nadons que no sn 
gaire actius el carcter tant calmat de la X1X1 m'hagus preocupat. 
Segurament era normal en ella, no passava res em semblava recordar que
quan jo era un nad era fora tranquil desprs van venir un 8-10 anys de 
nervis i corredisses i un cop vaig topar amb la disfora de gnere i vaig
tornar a alentir-me, tant que la lluna semblava que tenia ms a dir
que jo respecte el meu estat anmic i les ganes de fer res.
  Hauria de mirar que s'espavils una mica, tampoc era qesti que sembles 
hiperactiva, per tampoc volia que deixs passar les coses per davant, una
estava aprenent dels errors i si no fos per que la meva mare no em va 
ajudar en aquest aspecte potser era seria en un lloc que m'hagus guanyat 
jo mateixa.


  Amb els pensaments de poc se'm crema el dinar, es que una quan es concentra 
ho fa de deb. Desprs de dinar i de recollir la taula, netejar la cuina 
vaig anar a rentar-me les dents. Com ja no tenia res ms a fer, em vaig 
estirar al sof, a la vegada al parc la X1X1 estava espatarrada, el sol 
ens va anar tant b que ambdues ens vam quedar dormides.
    Malauradament continuava sense recordar els somnis, tanmateix el que
  encara podia fer era crear pseudosomnis on no noms el subconscient 
  decideix que passar. 
    Aquests pseudosomnis potser no sn tant relaxant que els somnis 
  veritables, en quant necessiten d'intervenci del conscient per van 
  be per simular el futur. 
    De fet aquest estadi on el tenia connexi entre els conscient i el 
  subconscient era el que em permetia tenir una alta capacitat de sntesi
  i relaci. La feina la feia de nit mentre "dormia".

  La primera en despertar-se fou la X1X1, en aquells moments jo tornava (en
somnis) de l'assistenta social. Estava contenta per que ja tenia habitatge i 
feina. A part de donar-me nims la reconstrucci del cam de tornada em va 
permetre recordar un parc que semblava molt ben cuidat no gaire lluny de 
casa.
  Al incorporar-me, vaig comprovar que la X1X1 necessitava un canvi de 
bolquers potser no era activa per gastava fora bolquers. Mentre li 
canviava els bolquers vaig calcular que al ritme actual no tindria bolquers
suficients per a tota la setmana segent. Caldria comprar-ne, jo que no 
volia gastar diners.
  Vaig revisar els papers que hi havia a l'armari, aquest cop a la cerca 
de quelcom relacionat amb bolquers. Com sospitava, hi havia rebuts 
d'entregues de paquets de bolquers de la mateixa marca i model que els que
tenia l'armari.
  Als rebuts noms es podia llegir un nmero en bolgraf i un matasegell de
Benestar Social a sobre. En el matasegells hi havia una adrea diferent a 
la que havia anat per l'entrevista. Usant la guia de carrers vaig descobrir 
que realment l'adrea corresponia a la mateixa illa d'edificis per quan
aquest donaven a un altre carrer.
  El dilluns ja tenia una missi, aconseguir dos o tres paquets de bolquers,
o almenys omplir els papers per tenir-ne algun abans del cap de setmana o 
hauria de gastar-me uns calerons.

  Aix doncs el dilluns al mat, havia d'anar a una altra entrevista i 
aconseguir alguns paquets de bolquers, per tal de poder demostrar que els
necessitava i per tal de no molestar a la vena hi aniria amb la baldufa.
Pel seu comportament a la sortida matinal no hauria de tenir problemes, a
ms estaria ms tranquilla si la tenia a prop. 



7. Missi bolquers

  Amb tanta cosa a fer el dilluns em vaig despertar fins i tot abans que la 
petita, per no el suficient per netejar tot el pis. A tocar les 9 del mat
del mat, desprs de deixar passar l'estampida de mares que portaven les 
criatures al collegis vam marxar. 
  El ms difcil fou el baixar el cotxet de la X1X1 per les escales, n'hi
havia poques, per n'hi havia. Almenys no hauria de pujar els dos pisos
de desnivell de l'estaci dest, en aquesta hi havia ascensor. 
  Vaig pensar que al tornar seria bon moment per provar l'autobs. Segurament
tardaria ms en quant hauria de fer transbordament per amb els nous autobusos
de pis pla tindria menys problemes amb el cotxet de la criatura.
  Per sort recordava el viatge del divendres, noms una corba em va agafar
desprevinguda. La X1X1 semblava molesta per no va arribar a plorar, a ms
a l'estaci FGFGFG una dona va pujar amb un altre cotxet i es va posar al
meu costat, els dos petits van intentar tocar-se per els cotxets estaven
massa separats per tocar-se.

  Jo vaig aprofitar per relacionar-me amb la dona del cotxet, ella s deia
UUUU i el del cotxer era el seu fill U1U1. Vam haver de tallar la conversa,
quan comenava a trobar-me cmode, era la nostra parada. Abans que es tanqus 
la porta vaig poder sentir al U1U1, que protestava per que havien marxat 
abans d'aconseguir el contacte fsic.
  Em preocupava la X1X1, per mi era on ms lluny l'havia portat, per sort 
havia vist altres nadons viatjant en metro. Tamb era possible que ja 
hagus realitzat aquell recorregut abans i per tant no feia res noveds.
  Encara no eren ni les 10 i ja rem a l'adrea que el matasegell dels rebuts
indicaven. No rem les primeres i les 5 de la cua vam haver d'esperar que
obrissin la paradeta. De la cua noms una altra dona portava un nad, per
enlloc de cotxet el duia amb una espcie de farcell al coll.
  Al veure-la vaig pensar que era un bon sistema, sobretot si la criatura
era petita, potser ho podia provar algun dia amb la X1X1, sense cotxet
seria ms senzill agafar el metro. L'nic problema que se m'acudia era que
l'esquena podria ressentir-se. 
  Al final vaig donar grcies de disposar d'un cotxet per poder portar
la X1X1, i com era de creixement encara em serviria un temps, poc per que
les criatures creixen rpid per tenia esperances que almenys 2 anys si
que podria aguantar.

  A la cua anaven per feina i en 5 minuts ja ens atenien. Una dona grassa i 
molt amable em va preguntar que volia. Jo li vaig dir que venia a recollir
bolquers. Anava a donar-li alguna de les fulles que havia trobar per casa, 
per em va dir que millor que li digus el dni. Li vaig donar i va esperar 
que aparegus quelcom en una pantalla d'ordinador.
  Va aixecat el cap de la pantalla i en un t d'una mestre advertint a un
que m'havia deixat quelcom em va indicar que havia d'haver passat abans
a recollir els dels mes. Va afegir que ara tornava i va marxar cap a dins,
deixant-me esperant al mostrador.
  Al cap de poc va aparixer amb uns paquets enormes de bolquers, estan jo
encara pensant on ficaria aquells paquets em va donar a firmar un rebut.
(em vaig quedar amb la cpia, era igualet que les que li anava a donar feia
un moment, l'nic que al no ser autocopiant l'encarregada va fer-hi un 
gargot i va matasegar el rebut).
  Al final vaig aconseguir possicionar tots els bultos de manera que la X1X1
encara tenia espai i el cotxet encara es podia moure.

 
 Desprs d'acomiadar-nos ens vam dirigir a l'altre adrea, noms entrar
vaig notar que hi havia molta gent. Al mostrador em van dir que la SSSS
duia un retrs de dues visites, uns 15-20 minuts.
  Com hi havia massa gent i l'ambient estava carregat vaig decidir que millor 
donvem una volta per fora. Com tenia temps volia comprovar una observaci,
volia donar una volta a l'illa, m'havia semblat que per dins les diferents
dependncies es comunicaven. Seguint el quadrat de l'edifici, va aparixer 
una entrada que duia a uns jardins interiors amb restricci d'accs per
horari. 
  All junt al directori de serveis que hi havia a l'altre costat de 
l'entrada afirmaven el meu supsit; Realment tot estava al mateix edifici 
que ocupava tota l'illa. Els de Benestar Social tenien tota la planta baixa, 
amb les diferents dependncies amb entrades a carrers diferents.
  Vam entrar al parc, donat que la illa era gran i els pisos no farien ms
de 5 plantes d'alria, hi entrava el sol.  Vam escollir un banc amb solet, 
i com el diumenge li la va animar una mica, vaig treure-la del cotxet per 
qu em feia mal efecte veure-la envoltada de paquets de bolquers.
  Mentre la X1X1 jugava amb la mniga de la camisa que m'havia descordat per 
poder mirar l'hora, s un problema el no tenir alarma, especialment quan una 
hi est acostumada. 

  Mentre mirava d'entretenir la X1X1, una altra dona es va asseure al nostre 
costat. La dona tamb duia cotxet i tamb va agafar la criatura a braos, 
ara que m'hi fixava, el parc estava fora poblat de les mares amb els seus
nadons.
  Les criatures van tenir curiositat i vam deixar que es "coneguessin" mentre 
les mares ens presentaven. La meva companya de banc s'anomenava U2U2, i el
nad era una nena i es deia U3U3. La U3U3 era poc ms petita que la X1X1, 
vam xerrar una mica sobre el consum de bolquers (el cotxet deixava clar 
per quin tema calia preguntar) fins que vaig mirar el rellotge..

  El quart d'hora ja havia passat, vaig acomiadar-me, vaig separar la X1X1
de la U3U3 i ens vam dirigir cap a dins. Al mostrador ens van dir que noms
quedava una altra visita, potser serien 5 minuts.
  Aquest cop vam esperar a dins, baix sentar-me en un banc amb espai lliure
al costat on la X1X1 podria estar dins els cotxet. Per distraurem vaig agafar
d'una taula de centro alguna revista sobre nadons, la de futures mares em
venia una mica tard.
  El reportatge central, explicava que als infants a partir de l'any calia 
estimular-los amb colors i coses noves, intentar que coneguessin altres 
criatures i parlar-li a sovint, segons els estudis les criatures tenien un 
gran potencial i calia animar a les criatures a usar-lo quan abans millor.
  Gran article per no m'acabava de convncer, preferia deixar que la X1X1 
ans al seu ritme, per mi el ms important era que pogus comptar amb mi per 
que explors les seves capacitats com li vinguessin en gana. Per mi era ms
important la comunicaci i la confiana, aquest era un dels punts en que la 
meva mare i jo mai vam arribar, i fou un dels detonants de moltes coses 
tontes que vaig fer.
  No vaig poder seguir pensant per que la X1X1 em va reclamar, tanta acci 
tenia efectes, necessitava un canvi de bolquers. Vaig demanar-li a una altra
dona que em vigiles el cotxet mentre em dirigia al bany, abans per hi vaig 
trobar quelcom ms adequat, era una habitaci ja preparada per canviar les 
criatures.
  Al tornar encara no ens tocava, per la dona a qui vaig deixar al cuidar 
del cotxet em va dir que ja havien canviat de visita. Davant la imminncia 
de possibles males noticies, em va venir una sensaci de malestar o segons
com es mirs de realisme; tanmateix ja tenia experincia en anar 
contracorrent, i tenia clar que la X1X1 es mereixia el millor que li 
pogus oferir.
  Aix doncs quan la SSSS ens va atendre ja havia superat els moments de 
dubte. La SSSS es va interessar per la X1X1, em va dir que encara tenia la 
cara de bicho, al que vaig respondre, que apart de la cara de bicho no tenia
res ms perqu era molt bona, puntualitzant -  sempre que li respects 
els horaris.
  La SSSS tenia bones noticies, m'havia concertat l'entrevista amb l'encarregada
pel dimarts al mat, a les 11:15h en el mateix centre. Em va donar la tarja de
l'encarregada per tal que records el seu cognom que no semblava del pas.
Seria en el mateix centre, al entrar havia de preguntar a la recepci per la
TTTT, si volia podia portar a la X1X1, donat que seria un moment.

  Tot i que el cotxet de la patufa estava carregat fins dalt, vaig sortir de 
l'oficina fora ms lleugera. Tenem un nou cam per recrrer, jo estava
disposada a fer-ho i la X1X1... diguem que tamb. Quan faltaven dos carrers per
arribar a casa, la X1X1 es va posar comenar a plorar, estava pensant massa i
ja s'acostava l'hora de dinar, vaig acostar-me al cotxet i li vaig dir que
ja arribvem i ja no la vaig sentir fins que no vam arribar a casa.
  La X1X1 no tenia gana, ms aviat necessitava un canvi de bolquers, estaria
fent forat pel menjar pel qual encara faltava ms de mitja hora, normalment 
apura ms. Suposo que amb tant de viatge l'havia afectat.
  Ja podria ser ms protestona - vaig pensar - no sc capa de noms 
mirar-la saber com esta
i si li fa falta quelcom, preferiria que de tant en tant avises, una
no tenia tant desenvolupat el sentit maternal com creia. A ms no era
bo que no protests, que s'ho queds tot a dins. Tinc males experincies 
per no haver exterioritzat els meus sentiments, o segons es miri 
les meves necessitats.

  Un cop la baldufa estava neta em vaig canviar de roba i vaig desar els
paquets  de bolquers. Em va costar trobar espais on deixar aquells paquets
tant grans per ho vaig aconseguir.
  Un cop tot desat, vaig tornar a la sala d'estar a on la X1X1 estava ms 
inquieta que quan haviem arribat, vaig mirar el rellotge, quasi era l'hora
de dinar. 
  Com "havem" caminat fora em vaig acostar per preguntar-li si ja tenia
gana. Llavors em va agafar el nas, per seguir-li el joc em vaig agenollar 
al costat del parc, amb la m dreta vaig agafar-li la m que tenia al meu 
nas, llavors va usar l'altre m per agafar-me el nas. 
  Semblava que volia jugar, aix doncs vaig treure-la del
parc i vaig ajudar-la a estar dreta sobre la meva panxa. No va aguantar gaire,
es va quedar asseguda, molesta per que les meves mans apareixien i s'amagaven 
sense que la baldufa les pogus tocar. Fins i tot vaig sentir un "gruny" de 
protesta.
 
  No vam estar massa estona "fent el nmero", al final la petita va moure's
i va canviar l'objectiu del nas o les meves mans per quelcom ms conegut.
Va trobar amb facilitat els meus pits, tanmateix amb la roba, no tenia
clar que calia fer. Desprs d'uns quants intents va parar, va deixar aire,
en una mena de smbol de descontent i se'm va quedar fixa mirant-me als ulls. 
  No tenia forces per aguantar aquella mirada, aix doncs em vaig treure el
jersei i desprs de descordar-me i apartar els sostens a la X1X1 ja li 
funcionava el sortidor alimentari.

  Un cop tipa, vaig deixar la X1X1 dins el parc, al menjador. La mare de la
criatura tamb necessitava alimentar-se. Desprs d'uns minuts d'indecisi 
al final vaig preparar-me el dinar. Com em vaig quedar curta, vaig acabar-me 
dos iogurts als que no els faltava molt per caducar, i a la llista de la 
compra vaig afegir "iogurts".
  La X1X1 estava descansant tranquilla al parc, aix doncs vaig netejar la
cuina, encara que l'uses poc, ja li tocava. Al acabar, vaig recollir la roba 
que havia ests abans de marxar, la majoria estava seca, per dos peces ms
gruixudes encara les vaig deixar en una cadira a l'habitaci a vrem si es
assecaven abans del vespre.

  Com no hi havia gaire a fer i la X1X1 estava dormint, vaig decidir que era
bon moment per prendre una dutxa. I ja tindria feina feta. Al anar a agafar el
xamp vaig tornar a trobar pots de tint, ja havia notat que "em" tenyia el
cabell i tenia una estona per fer-ho. Per com a mi mai m'ha importat gaire 
el color del cabell,
no m'agradava posar-me masses productes qumics pel cos  sobretot em feia
mandra vaig decidir deixar-ho crrer i limitar-me a una dutxa.
  Al sortir de la dutxa, em vaig assecar, per sort duia el cabell curt, hagus 
sigut impossible construir un monyo-tovallola com els que noms havia vist a 
les pellcules. Llavors no em vaig poder estar de mirar-me al mirall, em 
faltava una mica de pes (o potser tranquillitat) per veurem b.
  El cos i tot que realment s una capa externa/fsica sense importncia
segons els filsofs i d'altres intellectuals, si que afectava a la vida d'una
persona. Aquell cos era quelcom meravells, noms en els somnis ms 
irracionals m'havia atrevit a imaginar-me per mi mateix un cos semblant.
   Desprs de recrrer el meu cos, establint una relaci de coneixena, al
final vaig arribar a la zona pbica. Quelcom que havia imaginat abans fer
en un cos femen, normalment mentre feia el mateix en meu antic cos, aix
doncs em vaig masturbar. 
   Per moltes religions all que vaig fer no era bo i el fet de no tenir
parella no era una excusa prou bona en tot cas criava a una filla sense pare,
per tant tcnicament ja estava exclosa d'algunes religions.
  Tanmateix el procediment va servir per ampliar la coneixena sobre el meu
cos i va servir per afirmar, per prpia experincia, que les simulacions
i traduccions de sensacions amb les que havia viscut en la vida anterior
no eren gaire similars a les que vaig experimentar en aquell moment.
 
  Eren ms fortes i continus, a ms la sensaci de prdua de control no
era la dominant, tot i que es repetia. En resum em vaig sentir prou b com
per que durant uns segons penses en com seria tenir relacions sexuals amb un
mascle. La idea no va durar massa al cap, realment no m'hi veia en cor,
sabia que no era el moment, com havia sabut molt abans que era una dona. Son
coses de la natura, ella t'indica quan ests llesta tot i que tu et capfiquis
a no fer-li cas.

  En vaig posar la roba neta, no tenia pensat sortir pel que no vaig tenir 
cap mirament en agafar el xandall ms ronys que vaig trobar. Vaig 
tornar a la sala d'estar on la X1X1 encara dormia. El rellotge marcava les
quatre de la tarda, encara tenia temps per fer una migdiada, o si ms no
relaxar-me. El mat havia anat b, vaig voler mirar-me els apunts i unes
fotocpies dels curs d'informtica que "havia realitzat".
  Em vaig entretenir fora anotant detalls i possibilitats a les respostes amb
un llapis. Estava tant ficada i la X1X1 tant dormida, que quan a les 5 van
trucar a la porta cap de les dues va reaccionar. Quan van trucar per segon
cop vaig caure que era la porta de casa, aix doncs em vaig aixecar i mentre
anava al rebedor, vaig veure com al X1X1 es va moure dins el parc.
  Era la WWWW, que venia amb son fill gran, en W3W3. Vaig obrir-los la porta
i vam anar a la sala d'estar. La vena es va sorprendre la meva manca 
d'esttica, encara que no va comentar res sobre el tema, vaig notar com em 
va mirar de dalt a baix unes quantes vegades. 
  La WWWW va comenar agraint-me que l'altre dia hagus cuidat de les 
criatures, llavors em va felicitar per la feina feta amb en W3W3 amb els
deures de Matemtiques d'en W3W3 i finalment em va preguntar si podia ajudar a
el xicot tamb en d'altres assignatures. En concret em va dir que el noi
anava fora malament amb les Cincies Naturals.
  Feia molt ms anys que havia no tocava res del tema, per m'agraden fora 
aquest temes, especialment en les curiositats de com la natura s'ho fa per
adaptar-se o solucionar un problema. Aix junt a que no tenia res millor
a fer i que no volia semblar desconsiderada vam fer que al final accepts 
la petici.

  La WWWW va marxar, no sense abans dir-li a en W3W3 que es comports i que
al acabar passes per casa, que no tenia perms per anar a jugar a fora.
  En W3W3 em va passar el llibre i desprs de mirar a la taula de contingut
els 20 temes i algun subapartat vaig preguntar si tenia quelcom pensat. La
resposta em va deixar estorada, em va dir que s'havia perdut al tema 2 i que 
ara que anaven pel 4t tampoc havia ents gaire ms.
  Ens vam asseure a terra, jo amb el llibre i en W3W3 amb una llibreta i un
bolgraf. Aix doncs vam comenar amb el cos hum, en concret en l'aparell 
circulatori.
  La X1X1 va servir per deixar que en W3W3 fes sol els exercicis de la
segona lli mentre jo canviava bolquers, en aquell moment potser li
canviava la situaci. Per desprs de pensar-hi, no era bona idea tornaria
a un cos mascul.
  Al tornar vaig revisar les respostes, estava tot b, en W3W3 no era tonto,
i donat que se'l veia interessat no entenia com era que no s'aclars. La
paraula clau era aclarir, donat que amb quan el li feia llegir els apunts
que tenia del tema 3 em va quedar clar que en W3W3 confonia alguns termes. 
  Vaig abusar de les meves "tpiques" - d'aix si que estava segura que havia
sigut sempre aix- comparacions illgiques, que servien per recordar i/o
diferenciar termes propers o que diferien poc.
  En aquest cas els rgans del cos i les ciutats eren una bona base, donat
que l'interior d'una persona no era gaire normal veure'l "detingudament" 
(a la tele i en alguns videojoc la cosa s diferent) i el xicot havia viscut
a la ciutat tota la seva vida.
  Faltava molt poc per acabar el tema 3, donat que era tard i notava que el
cap del xicot s'estava escalfant massa, vaig dir-li que potser era millor
deixar-ho per aquell vespre que si de cas mirs d'acabar el tema ell sol
en un altre moment. 
  La X1X1 ja em mirava amb cara de gana, semblava que comenava a entendre
que volia la petita noms mirant-la, encara que el fet que ja li toques
menjar ajudava a la predicci.
  Vaig calmar a la X1X1, necessitava uns minuts, volia acompanyar en W3W3
a casa seva, volia parlar amb sa mare. Aquesta em va dir que no calia que
l'acompanys aix que li vaig haver de dir que li volia dir quelcom a 
sa mare. El xicot es va ficar molt seris.
  Per animar-lo li vaig dir que ms que res era per dir-li a sa mare que 
no tenia cap problema en ajudar-te, i de pas conixer si podem establir
un horari fix.
  
  Un cop a ca la WWWW, vaig passar al rebedor a on apart del que li havia
dit al seu fill vaig afegir que en W3W3 no tenia problemes en entendre o 
treballar sempre i quan fos un altre qui li llegs els textos
  Donat que el xicot  tamb cometia certes errades a l'escriure, aquests
detalls podrien explicar-se si en W3W3 era dislxic, indicant-li que
seria convenient que a l'escola li ho miressin.
  La WWWW es veia preocupada, per animar-la vaig pensar en usar d'exemple 
alguns cientfic fams o fins i tot una professora de la universitat,
recordava les seves paraules per no el seu nom ni l'assignatura, aix
doncs vaig deixar anar els cientfics i vaig reconvertir la mestre
d'universitat a metre de primria.

  Noms tancar la porta de casa la X1X1 va reclamar que li tocava menjar, 
noms passaven 5 minuts de l'hora per la baldufa tenia ra. Era l'hora 
de menjar. 
  Va menjar poc o aquesta fou la meva sensaci, possiblement per que la 
baldufa no s'havia mogut gaire. Encara tenia una estona fins que m'hagus
de preparar el sopar i vaig usar el temps per jugar i animar la X1X1. A vrem
si gastant energies recuperava la gana. 
  La X1X1 es va mostrar ms juganera que al migdia, mentre no fos per que 
estava gelosa del ve, cap problema.  Per com sempre quelcom va parar 
l'entreteniment aquest cop fou la necessitat d'un canvi de bolquers, desprs 
del qual la X1X1 no va voler jugar gaire ms.
  Amb la X1X1 estirada al parc, vaig tornar als apunts d'Informtica, tenia
la sensaci que ja m'ho havia mirat tot. De fet coneixia fora ms del que 
all s'indicava. Per volia mirar fulla per fulla no fos que em deixs quelcom
que desprs pogus necessitar.


 
8. Un dimarts de nervis

  Per un cop la nit no va ser tranquilla, la X1X1 va comenar a plorar all
les quatre de la matinada, ja era estrany sentir-la per per l'hora que era
em vaig preocupar. Vaig anar a veure-la estava inquieta i semblava que tenia
febre, ho vaig comprovar, unes dcimes segons el termmetre. 
  Al poc de moure-la va necessitar un canvi de bolquers i una neteja ben a 
a fons en quant els excrements eren fora lquides. No sabia ben b que fer 
per que des de que hi era ja no havia plorat ms. Vaig esperar que el dia
s'aixequs i cap all les vuit i mitja del mat vam marxar cap a l'ambulatori.
  Quan vam arribar a l'ambulatori les consultes no havien comenat, aix doncs
rem les primeres a la cua d'urgncies, per no sabem quan ens tocaria. Sense
perdre de vista la porta de les consultes vaig trucar des d'un telfon pblic
al telfon de la tarja de visita de la TTTT. No hi havia ning a recepci per
vaig deixar l'encrrec amb qui i era dient que no podria anar, a causa d'un
possible refredat de la criatura. Que la tornaria a trucar a la tarda per
parlar amb ella i quedar un altre dia.
  Ens van atendre a les 9 i mitja aprofitant que una persona no havia vingut,
el pediatra la va auscultar, i desprs de fer-me algunes preguntes sobre 
l'alimentaci em va dir que no semblava res, que 
possiblement el seu cos s'estava preparant
per acceptar slids i per aix havia anat ms lquida del normal, pel que feia
a la febre, no li va donar importncia, la X1X1 respirava b i segons el metge 
estava forta. En resum em va dir que si en dos dies 
no millorava que hi torns i em va dir que el proper cop si la petita no 
plorava ni semblava malalta no calia crrer tant.

  A l'ascensor de casa em vaig trobar la WWWW, que venia de deixar el gran a
l'escola. Em va preguntar d'on venia i li vaig fer un resum, incloent el fet
que volia anar a veure una feina que m'havien ofert. La WWWW es va oferir a 
cuidar de la criatura. A ms em va animar dient que potser si eren els dies 
de malestar que els bebs tenen quan es preparem per acceptar slids. Segons
ella valia la pena, ja que desprs podries donar a les criatures ms varietat.
  La X1X1, feia ms bona cara, pel que no estava segura de que fer, vam quedar 
que miraria de donar-li el pit i trucar a l'entrevista de feina i si menjava 
ms o menys b segurament li deixaria durant dues hores. 
  La petita va menjar fora b, pel que vaig trucar a la TTTT, i vaig 
preguntar-li si li si encara li anava b que ans. El metge m'havia dit 
que no era res i que una vena es quedava la criatura que ja tenia ms bona 
cara, i que ja havia menjat amb normalitat.

  Vaig crrer al baixar del l'autobs i pels passadissos de metro cosa que em
va permetre arribar en 35 minuts. Vaig entrar a l'edifici i encara no m'havia
sentat a recepci la TTTT em va venir a buscar. Encara tenia el cor accelerat
de la corredissa dels ltims 3 carrers. La TTTT em va ensenyar una mica les 
installacions i vam acabar en una petita habitaci 
on hi havia una taula de treball i una taula de despatx amb un PC. 
  All em va deixar sola amb un qestionari per
avaluar els meus coneixements microinformtica (ofimtica i manteniment 
d'equips). Vaig acabar aviat i no em vaig poder estar de mirar el PC obert
al banc de treball.

  Quan va tornar mentre es mirava el qestionari em va fer algunes preguntes
de ms i al acabar la teoria em va demanar que canvis la 
targeta grfica del PC que es trobava obert. Aix ho vaig fer, vaig
revisar els contactes, havent d'endollar el de la disquetera que no estava 
prou pret, i movent un cable de lloc per que no destorbs. Al acabar vaig 
endollar teclat i l'alimentaci i vaig encendre'l, com semblava 
anava b vaig preguntar-li si volia que el tanqus.
  Em va dir que no calia, que ja estava que ja em diria quelcom per vies 
oficials, cosa que no em va tranquillitzar gaire.
  De tornada a casa tamb vaig crrer mig de felicitat mig de preocupaci, si 
les coses anaven b podria treballar, i tornar al mn, mentre la X1X1 tindria
una educaci adequada i una mare a prop, per altre costat tenia a la petita
passant-s'ho malament a ca la vena.

  Trucava a ca la WWWW desprs de 2 hores d'haver-hi deixat la baldufa,
noms entrar vaig comprovar que estava b com uns dies abans la UUUU havia
fet amb el seu menut. 
  Un cop tranquilla per que la X1X1 no semblava tenir febre, vaig agrair a 
la vena que se n'hagus encarregat. Quan estava
a punt de marxar la vena em va preguntar de com m'havia anat
l'entrevista de feina, al que li vaig contestar que encara no ho sabia. Tot
seguit em va preguntar que pensava fer amb la petita si jo treballava, al que
vaig haver de respondre que l'empresa m'oferia un servei de parvulari.

  Un cop cmode, vaig recollir la baldufa del parc. No s si tenia gana o es
que em trobava a faltar, estava molt enganxosa, cosa que vaig agrair, una
mica d'amor mai b malament. Per l'encant es va acabar quan vaig notar que
havia fet lloc pel dinar. Aquest cop ja tenia prou consistncia per que em 
tranquillitzes. 
  Un cop neta la X1X1 va menjar una mica, no tant com sempre. Aix doncs al
cap de cop de baixar-me la samarreta per que la baldufa havia acabat vaig
notar que aquesta estava mullada. Vaig aprendre una cosa ms l'excedent de
llet quan era molt gran s'expulsava dels pits, no es desava per a ms tard.
  
  La tarda fou tranquilla, vaig estar una estona jugant amb ella abans que 
es canses i mentre ella dormia, jo pensava en quins esdeveniments podrien
ocrrer. Tanmateix encara havia d'esperar uns tres dies abans de saber
si havia aconseguit la plaa. 
  Jo estava convenuda que aix seria, seria massa
casualitat que precisament es necessites alg amb nocions d'informtica, 
i que jo hagus arribat. Tanmateix l'anterior inquilina tamb tenia 
aquest coneixement. tant podria ser un dels motius de la meva presncia
com el fet que la majoria de gent a l'INEM acaba fent algun curs d'ofimtica.

  A mitja tarda la WWWW, va trucar a la porta, com aquest cop venia sola pel
que si es va atrevir a preguntar-me com era que m'estava despreocupant tant 
de la meva imatge i ms si havia de treballar. Jo li vaig respondre que 
estava adoptant un estil ms cmode especialment a dins de casa.  
  Per el tema real de la visita era si l'endem (dimarts) podia tornar a 
ajudar a en W3W3 amb els estudis, que des de que l'ajudava es veia ms
animat amb l'escola.

  No em vaig poder negar, a ms en certa manera serviria per tornar-li el
favor que em cuids la baldufa mentre jo corria per la ciutat. 

  Aquell vespre la X1X1, ja va menjar una quantitat ms normal i la febre
no li va tornar, cosa que em va permetre anar al llit amb la sensaci que
m'havia passat anant a l'ambulatori donat que no era res. 
  Tot i aix sense haver sentit a la baldufa, all les tres de la matinada
al tornar d'una visita al lavabo vaig vigilar-la un cinc minuts abans de
donar al llit convenuda que la X1X1 estava b.

  Pel mat vaig netejar a fons el pis, tasca que es veia interrompuda de
tant en tant per les atencions que la baldufa, ja del tot recuperada, em
reclamava.
  Faltava poc per una rentadora aix que al final 
no la vaig posar. Desprs de dinar vaig preparar una mica el que faria 
amb en WWWW i vaig pensar en algun problema matemtic que altre del
que havem fet ja feia dies per que en W3W3 no se n'oblids.
  Pel que fa a la X1X1, havia de provar amb variar de men, tot fos que ja
estigus preparada per anar deixant la  llet materna. Com no hi havia res
adequat, i ja tenia una bona llista de la compra, ens vam arreglar una mica
i les dues vam anar a comprar algunes coses.
  Per sort al final del supermercat hi havia xarcuteria i carnisseria, 
evitant-me anar a algun altre establiment per comprar quelcom no envasat.
De congelats noms una pizza i unes rodanxes de peix, de fruita tres peces
de diferents famlies, fora iogurts, llet, una capsa de farinetes, tamb
vaig carregar un 
sac de patates i altres aliments tot seguint un escrupuls control de preu
i necessitat.

  La nevera feia ms bona cara amb les noves adquisicions, no estava plena 
per n'hi havia suficient per passar la setmana. Tamb tenia una filla
preciosa a la que cada dia li agradava ms jugar i moure's. La X1X1 encara
era massa tranquilla si b era d'agrair poder dormir d'una tirada tota
la nit. 
  Aix doncs vam estar fent el tonto una estona fins que es va cansar i se'm
va a dormir a sobre. Quan es quedava aix no podia ms que recordar algun 
dels somnis que havia tingut feia temps en els que tenia un fill/filla, llavors
sabia que seria impossible que fos meu/va. Tamb tenia clar que noms podria
tenir fills si n'adoptava, essent segur que la criatura seria ms gran que 
la X1X1.

  S'acostaven les cinc de la tarda aix que vaig deixar la X1X1 estirada al 
parc. Vaig organitzar una mica la sala d'estar per quan arribs en W3W3. 
Aquest va
tardar poc tenint en compte que venia de l'escola i que deurien sortir a les 
cinc en punt. A la cartera duia els llibres del dia, o sigui que no podem 
continuar amb les Cincies naturals, deixant ms temps a les Matemtiques
que si el duia.
 
  Abans de comenar per vaig intentar explicar-li una metodologia de 
l'estudi, jo una persona que mai n'havia aplicat cap de les coneixia ara
estava venent-ne una com molt bona. A la metodologia vaig 
afegir la necessitat de deixar temps per estar amb amics i companys, tamb
fora de l'escola ja que estarien un quants anys junts i una bona relaci pot
servir per estudiar junts i realitzar els treballs escolars correctament.

  Un cop exposat el pla, vam comenar amb les Mates. Em va assegurar que el
que ja li havia explicat ho tenia clar per al arribar el nou temari, no 
entenia certs mtodes i sobretot trobava estrany certes solucions. Realment
si hi havia coses estranyes havia apuntat/copiat malament certs
desenvolupaments cosa que feia incongruent els resultats. Com ja semblava
que ho havia agafat vaig deixar-lo que fes un exercici que tenia com a deures 
mentre anava a veure la X1X1 que feia poc que s'havia despertat.
  La X1X1 estava desperta, per que havia embrutat els bolquers, aix doncs
me la vaig endur al bany, i la vaig canviar. Al tornar en W3W3, em 
va dir que s'havia quedat aturat i que no se'n sortia. Ens hi vam ficar i al 
final va acabar d'entendre-ho, o almenys aquesta era la impressi que em va 
donar.

  Quedava poc per les set de la tarda, va creure convenient fer quelcom de 
Llengua Catalana, el xiquet
tenia problemes amb la lectura en catal, havia de llegir un conte curt d'unes
deu planes, fer-ne un resum i contestar a unes preguntes. En W3W3 ja ho havia
fet, als marges del llibre encara hi havia a notacions respecte les preguntes.
  Vaig llegir-me el conte tant rpid com vaig poder i desprs vaig mirar el
full de respostes, tot semblava que encaixava, tanmateix el que hi havia 
escrit com a resum no acaba d'ajustar-se, sobretot a causa del que semblava 
ser faltes deixadesa a l'hora d'escriure. 
  Per exemple a part de faltar algun accent per aqu, una coma per
all, dos lletres intercanviades o fins i tot una oraci en la que mancaven
dos mots per que tingues sentit. Donat que amb una lectura rpida tampoc podia
estar-ne gaire segura vrem fer una tasca collectiva de resumir de nou el
llibre. Fins i tot vaig haver de llegir en veu alta algun que altre
pargraf per tal de posar-nos d'acord sobre el que havem ents.
  En quant a comprensi escrita jo podia fer poc, com es va demostrar jo tamb 
ficava la pota. De cara a 
gramtica i ortografia hi havia un llibre i per tant estava ms segura del 
que feia.

  All les vuit del vespre la WWWW va trucar a la porta, venia a buscar son
fill gran. Vaig dir a en W3W3 que si volia podia marxar, per ell va proposar 
anar a buscar el llibre de Naturals i continuar, que com sopaven a les nou, 
ens donaria temps per arribar als deures de la setmana. En paraules seves 
"volia ensenyar-li els deures a la senyo" que li havia cridat l'atenci algun 
cop per que mai els duia fets.
  Vaig aprofitar per fer-li una visita a la baldufa, estava fora dormida 
encara era aviat per pensar en menjar i amb els bolquers nets de feia una
hora estava ben servida.

  En W3W3 va tornar amb el llibre i la llibreta de Naturals i vrem fer una
sessi intensiva d'una hora. Vam acabar la teoria just quan la X1X1 va indicar
l'arribada de les nou del vespre. Llavors vaig encarregar-me del sopar de la
baldufa a l'habitaci mentre tenia en W3W3 fent els deures a la sala d'estar.
  Quan li dono el pit a la baldufa sc incapa de controlar l'hora o estona 
que hi porto. Aix doncs em vaig estranyar quan en W3W3 va trucar
a la porta dient que s'havia encallat, i que anava al bany un moment. Li
vaig dir que era la porta de l'esquerra. La interrupci va fer que la X1X1
es queixes per la manca d'atenci, per tampoc va voler menjar gaire ms.

  Al cap de poc ens vam retrobar els tres a la sala d'estar. Vaig revisar els 
exercicis, hi havia una errada de copia en un d'ells i un altre tot i que
comenava b deseguida anava per on no devia. Un cop indicat l'error del 
primer ens vam centrar en el segon, era un problema diferent del vist a 
teoria i per tant no es solucionava exactament igual.
  Un cop explicat com descobrir el que calia fer davant coses noves, ja va 
veure el cam. El vaig deixar un moment que ans fent mentre jo anava a 
moure la X1X1 que estaria al punt de demanar un canvi de bolquers.
  La WWWW va trucar a la porta, venia per endur-se el W3W3 a casa. Abans
de marxar per vaig tornar a revisar els exercicis del xicot. Aquest cop ja 
semblaven correctes, li quedava un apartat a fer per en W3W3 em va dir que 
ja el faria desprs de sopar.

  Vaig acompanyar a en W3W3, per fer de bona vena, havia de demanar disculpes 
per tardar tant i de pas mirar si podia esbrinar si la WWWW havia parlat amb
alg de l'escola sobre la possible dislxia d'en W3W3. Tenia inters en
conixer si l'havia encertat per tampoc volia fer-li la pregunta directament
i semblar una impacient, o que tingus presa, per exemple per que en breu
marxava del pis.
  Vaig aconseguir la informaci secundaria per de'n W3W3 i l'escola no vaig
treure res, encara que em va semblar que no havia sigut encara efectuat. 
Almenys semblava comenar a agafar-li el truc a les dobles intencions i a 
saber quan fugir d'un monleg de la WWWW.

  Un cop a casa vaig anar directa a la cuina, sembla que no per el fet de
pensar gasta molta energia. Tanmateix tenia al cap el cas d'en W3W3, si era
dislxia quant abans es detects i es controls millor. Tot all que afecta
al creixement quan ms aviat millor, si no les coses empitjoren cada vegada
ms. Cada cop es fa ms difcil de tapar, fins que acaba explotant.
  Per sort no havia de pensar en el sopar ja l'havia deixat mig llest al 
migdia, una noms pot pensar una cosa alhora. Amb la panxa plena i els plats
a l'escorredor vaig anar a rentar-me les dents, des de el bany vaig poder 
sentir un "gruny" de la X1X1, aix volia dir que necessitava un canvi de
bolquers. Des de les postes que ja s'estava moment massa i quan hi ha moviment
quelcom acaba caient.
  El dia havia sigut fora bo i tenia una bona colla de bolquers bruts, aix 
que vaig decidir fer un viatge al contenidor. La natura humana s d'all ms
rara, porto molts anys auto-analitzant-me i em feia creus de lo irracionals
que arribem a ser, per exemple en qualsevol altra circumstncia no tocarem
res amb la mateixa consistncia i olor que uns bolquers bruts. Per pels 
nostres fills/es (i a voltes animals de companyia) no tenim manies.


  Al pujar del carrer vaig decidir posar-me el pijama per entrar en calor,
vaig fer-li la punyeta a la baldufa fins que es va dormir, i per matar el
temps vaig estar mirant els setmanaris gratuts que havia agafat al sper. 
Poc desprs vaig portar la X1X1 al bressol i a mi mateixa al llit on vaig
caure en rod.
  Aquella nit vaig somiar/tenir un malson; em va venir al cap que havia de 
marxar, en el sentit que havia de deixar aquest cos. Jo ja havia fet la
meva tasca i que la mare de la criatura seria qui de deb se'n fes crrec.
  Jo m'inventava excuses, com que si hem contractaven seria per que tenia
traa amb les mquines i que potser la XXXX no en tenia prou. Que si la
X1X1, ja s'havia acostumat i que tants canvis serien dolents. Tanmateix no
podia tornar al meu cos feia diversos dies que estava all i jo em vaig
assegurar que la meva mort no permetria cap error ni un coma d'uns dies, 
era un mort clnica directa.
  Llavors vaig 
pensar que per canviar de cos potser m'havia de sucidar, cosa que no 
passaria i em vaig tranquillitzar una mica fins que em va venir al cap el mot
"accident". I si moria en un accident?, no seria possible, no havia d'estar
perms.
  No va ser una bona nit, l'endem em feien mal tots el ssos, em vaig llevar 
a les cinc de la matinada per anar al lavabo. Vaig passar a veure la baldufa,
jo estava all i la X1X1 tamb. Llavors vaig arribar a una conclusi fos quin 
fos es tracte la meva tasca com a mare era cuidar-la, i donar-li suport la
resta de la meva vida, i aix ho faria.
  Em vaig assure al llit al seu costat i vaig continuar pensant...
  Na X1X1, s la "meva" filla, i s el que ms m'estimo en aquest mn, potser
mai havia pogut estimar amb tanta fora per que no creia en mi mateixa, per
ara ja no havia d'enganyar-me cada dia, i per tant podia aportar el meu amor
al mn enlloc de reprimir-lo junt la meva persona.
  Sabia que a mesura que la X1X1 creixs tindria encara ms problemes dels que
normalment una mare soltera ja ha d'afrontar. En el meu cas al no haver viscut
una infncia ni adolescncia femenina la de la X1X1 m'afectaria en gran
mesura. 
  No tindria gaires referncies en el meu passat per saber si el que feia
estava b si el que passava era normal,... I el pitjor havia de procurar
de tenir-ne cura per no sobreprotegir-la.
  Vaig ficar-me dins el llit ms tranquilla, per no podia dormir, vaig 
anar a la sala d'estar i vaig obrir la persiana, encara no entrava llum. Com
era aviat per fer res vaig mirar de concentrar-me en alguna altra cosa, per 
exemple en el men del que quedava de setmana i de pas em trauria un pes
de sobre.

  Tamb vaig decidir que si la baldufa tenia tanta gana miraria de donar-li
una mica de farinetes a vrem si realment ja estava llesta, per menjar coses
slides. Per sort estava dormint plcidament, almenys no es veia moviment al
bressol.

  Llavors un altre dubte em va venir al cap, ja feia ms que havia "arribat",
donat que no coneixia la X1X1 ni tan sols a la XXXX, segurament amb mi la X1X1
hauria notat algun canvi, el ms gran era que els contes i canons que li 
explicava eren diferents dels que tenia en llibre, jo preferia els clssics
catalans. Aquest canvis potser l'afectarien de gran, la imatge que em venia al
cap era la X1X1 amb 14 anys, preguntant-me qui era el seu pare o si era
adoptada. No tenia resposta per cap de les dues preguntes. Realment del seu
pare noms havia dedut coses pels objectes del pis, i pel que fa a l'adopci
ms aviat les coses havien anat al revs, en cert sentit era jo l'adoptada.
  Calia que m'invents alguna histria per tal de donar-li una explicaci 
raonable, per ja no volia explicar ms histries o en el terme correcte
s'haurien de dir mentides. Ja havia viscut abans en una i acaba sent tant
natural que al final caus de quatre grapes. I tot s'enfonsa a sobre teu donat
que les mentides no sn una bona base per a res.
  Aix doncs l'nic que podia fer es dir-li si tot anava b i canvivem de 
localitzaci, que amb el canvi vaig comenar a viure quelcom diferent. Que
havia decidit oblidar el seu pare, que ens havia abandonat i que fou el moment
en que vaig decidir mai ms mirar enrere i noms mirar cap el present (i de
tant en tant futur) d'ambdues. I com aix s el que faria, no diria cap
mentida.

  Passades les set i mitja la X1X1 va comenar a moure's pel
bressol. Si seguia aix de puntual no caldria regalar-li un rellotge.
La vaig anar a buscar per realitzar l'operaci d'abastiment al sof de la
sala d'estar a on el resol comenava a fer presncia.
  Aquest efecte llumins, em va recordar les paraules de la SSSS respecte als
apartaments, eren tot exteriors. Si tot anava b tindriem llum natural, llum
directe i no el resol que ens aquells moments encara no arribava a la cuina.
  Pot ser fins i tot podem veure les estrelles a les nits clares, jo no 
sc aficionada a l'astrologia, per na X1X1 vs a saber que li agradaria.

  Aquella tarda havia de passar per Benestar Social per que la SSSS em digus 
si ja sabia quelcom de l'entrevista de feina. Aix havem quedat si la SSSS 
no trucava indicant el contrari, l'elecci de la plaa havia sigut el vespre
anterior i la SSSS rebria la decisi pel mat.
  Tanmateix si hi havia coses de l'administraci pel mig fcilment podria passar
que encara no haguessin decidit a qui escollir o que la SSSS encara no hagus
rebut res, cosa que podria implicar fer el viatge en va. 
  En tot cas el viatge podria anar-nos b a la X1X1 i a mi per a prendre el
sol, aquest cop mirarem de provar el transport terrestre i variat una mica
de les coves.
  La X1X1 va acabar i jo encara estava pensant que podria fer, segons la SSSS
i els paper que tenia per casa faltava poc per que se 
m'acabessin els ajuts i si trobava una feina segurament hauria de deixar
la baldufa en una llar d'infant ms temps de l'escolar, cosa que apart d'un
major cost no em feia grcia.
  
  Vaig arreglar l'habitaci i vaig esmorzar, ho hauria d'haver fet abans, 
segurament la X1X1 no s'hagus despertat i m'estalviaria la sensaci de buit
que tenia.
  Es presentava un altre mat d'espera, no hi havia gaire a fer, necessitava
alguna feina aix estava clar. Per cap a les 10 de mat va aparixer quelcom
a fer, la WWWW, va trucar a la porta i em va dir si volia anar al "mercadillo".
Vaig canviar-me en un moment i vaig sortir amb la nova imatge "al natural",
cosa que a la WWWW no li acabava de fer grcia.

 
  El "mercadillo" era gran per hi havia ms gent que no pas espai, i donat que
ambdues anaven amb els cotxets dels crios encara ens costava ms avanar. Vaig
veure alguna que altra cosa que em feia grcia, per el pressupost no donava 
per "luxes", aix que vaig posposar les compres per quan les coses anessin 
millor.
  La WWWW, va comprar quatre coses uns pantalons de xandall que estaven be de preu
i una camisa pel seu marit. Al cap d'unes dues hores ja rem a casa per tal de
preparar el dinar de les criatures (i els nostres). 
  Al deixar la X1X1 al parc, vaig notar 
que calia un canvi de bolquers, aquest cop encara que s'hagus posat a plorar
amb el soroll i moviment del "mercadillo" no l'hagus sentit. 
  Com tenia temps abans de dinar, vaig decidir que la banyaria, que a la tarda
anvem de visita. Aquella setmana havia sigut fora remullada per la X1X1, 
donat que no tenia clar quan s'havia de fer, havia passat la X1X1 per la 
banyera a la primera que em venia b, em semblava que era bon moment.
Potser era normal per tampoc li donava per embrutar-se tant al parc de 
la sala d'estar tancada en un pis interior. Ara que mirant al parc tamb 
li tocava passar per la rentadora.
  La X1X1 no es resistia gaire a l'aigua, tampoc hi jugava excessivament. Aix
doncs la complicaci era aconseguir trobar la temperatura adequada. Un cop 
trobada ens ficvem les dues, des de dins la podia controlar millor. 

  Encara ens estvem eixugant, quan la petita va aprofitar per prendre el dinar,
tan bon rellotge no tenia, ja era el segon cop que desprs de sortir es ficava
a menjar abans d'hora.
  Vaig usar la tovallola per tapar-nos, mentre esperava que acabs, no volia que 
agafs fred. Ella estava quasi seca, per jo encara no i no volia agafar un
cop d'aire.
  Encara m'estava eixugant quan va sonat el telfon mbil, vaig deixar la X1X1
al parc i vaig agafar el telfon. Era la secretaria del centre social, trucava
per si era possible avanar la cita, per que la SSSS havia de sortir abans i
estava movent les consultes de la tarda. Aix doncs tenia visita a les dues,
encara tenia una mitja hora per dinar, canviar-nos i marxar.

  Vam arribar poc abans de les dues, i vam entrar quasi al moment, na SSSS 
acabava de tornar de dinar o almenys venia de fora, quan ens va veure i 
acompanyar al despatx. 
  Tenia bones noticies, m'havien donat la plaa, aix doncs tindria feina i
apartament a l'GSGSGS. De l'emoci vaig despertar a la X1X1 que dormia des de
que havem pujat del metro. Donat que hi havia presa no vaig voler canviar la 
ruta.
  Encara contenint l'alegria vaig omplir almenys 7 formularis i firmar unes 
quantes fulles ms. Amb tots el full entregats la SSSS em va donar 
l'enhorabona i com un acte reflex em vaig ficar a plorar.

  Feia molts anys que no plorava potser massa anys, i ara per fi ho havia 
fet. Plorava de felicitat, havia aconseguit el millor que podia per ambdues.
  Al veurem plorar la X1X1 tamb va plorar, vaig aconseguir calmar-la
agafant-la al braos mentre li deia que no passava res, al final ambdues vam
parar de plorar. La SSSS em va dir que havia d'omplir ms papers i que
encara faltaven d'uns 12 a 15 dies pel poder fer el canvi.

  Vaig acabar d'omplir els papers intentant alegrar la cara a la X1X1, es
notava massa que havia plorat, segurament tamb es notava a la meva cara,
per a mi m'era igual.
  Al sortir vam parar un moment al parc m'havia de calmar de deb, encara
tenia el cor a punt d'esclatar, no era qesti que m'agafs un cobriment,
en aquell moment no podia permetre-ho. 
  Amb el ritme cardac estabilitzat vam anar tirant cap al pis, un pis a on
dintre de poc no hi viuria.

  Al sortir de l'ascensor em vaig trobar a la WWWW, que hi volia entrar. Em 
va preguntar
si estava b, que semblava que hagus plorat. Em va costar convence-la que no
em passava res que havia tingut un mal record a l'autobs i m'havia posat a
plorar. I no se'n va acudir res ms que dir que - Tinc un dia sensible, que 
hi farem.
  La WWWW va semblar convenuda i va anar cap a baix. Aquell no era el moment
adequat per explicar-li. Aix doncs vam entrar i mentre la X1X1, donava voltes
pel parc vaig anar a posar-me cmode. 
  Abans de tornar a la sala d'estar vaig passar pel bany, la meva idea era 
disminuir els efectes de les llgrimes a la meva cara. Llavors en va venir al
cap una antiga sensaci, vaig sentir com si odies la cara, per que no era la 
meva, no reflectia el que jo era sin una altra cosa. 
  En aquells moments tot i que encara no em feia a la idea de que realment
la cara del mirall era la meva, aquella sensaci de que no reflectia el meus
sentiments no hi era. Aquella cara realment exterioritzava les meves emocions, 
la meva persona.

  No s per que quan ajustava la porta del bany, se'm va acudir una raresa.
Des de feia dues setmanes que no tenia cap dolor ni res que pogus adjudicar 
al perode femen. Ja seria molta casualitat que arribs tot just passat 
l'ltim, per possible. Tanmateix estaria preparada per superar aquesta 
"prova", sempre m'havia cregut capacitada possiblement per que era impossible
que l'hagus de passar. Ara per tenia tots els nmeros per patir all que
els anuncis de la tele no deixen de catalogar com horrors o meravells 
segons s'usi el seu producte o no.
  Estava jugant amb la baldufa i encara tenia la idea de la regla pel cap. La
X1X1 no va aguantar gaire estona, i es va acabar seient contra el parc. Vaig 
mirar el rellotge de la cuina, encara tenia mitja hora per que li toqus 
menjar a mi una mica ms.
  Tot i aix em vaig dirigir a la cuina, podria anar preparant el 
meu menjar. Havia esmorzat b i per tant encara no tenia gana per havia de fer
quelcom sobretot si em volia treure la preocupaci tant tonta m'havia buscat.
  Agafant una cassola em vaig fixar en el calendari de la cuina. El divendres
tenia una marca de bolgraf, era una petita creu en el costat dret del nmero,
al contrari que les visites a Benestar Social o una del metge de la X1X1 que 
hi havia al calendari en la marca del divendres no hi havia cap text 
identificatiu.

  Com ja estava ficada amb misteris, vaig acostar-me i revisar el calendari,
altres mesos tamb tenien marques. Desprs d'un anlisi exhaustiu vaig deduir 
que eren cada 22-23 dies aproximadament. Una gran idea em va venir al cap 
aquelles marques devien ser quan la XXXX esperava la visita de la regla.
  Ja tenia dos misteris solucionats, si era aix tenia menys d'una setmana per
la seva arribada. Aix doncs era cert que havia "arribat" tot just la XXXX
havia "superat", el seu ltim perode.


  Vam dinar les dues, com sempre una darrera l'altre, com semblava que la X1X1,
s'hagus quedat en gana. Potser era culpa meva, amb els nervis del mat la
producci era inferior a la normal. Vaig optar per preparar una mica de 
farinetes. Com no tenia les mides, em vaig passar amb la quantitat, per si 
s'aguantaven ja tenia refor pel berenar i el sopar.
  A la X1X1, no li acabaven d'agradar les farinetes, potser eren soses, per
era el que hi havia, aix doncs una mica si en va menjar.


  No tenia grans plans per la tarda, ja havem sortit pel mat i no havia de 
comprar res. Aix doncs quan en W3W3 es va presentar all les 5 de la tarda
per si podia ajudar-lo amb els deures. Un cop a dins, el xicot es va 
mostrar ms distant que d'altres cops. Abans de comenar amb la matria em va
dir que aquella setmana ell i la seva mare havien anat al despatx del psicleg 
de l'escola. Desprs de fer-li omplir un test que no eren els que havia fet
altres vegades a l'escola.
  Jo no sabia si ell coneixia que jo era la persona que va proposar aquella 
visita. Per no em vaig poder estar de dir-li que alguna visita de tant en tant
no s dolenta.
  En W3W3, em va mirar i em va dir no ser dolent si ning et veu, per a mi 
em van veure entrar. I l'endem un de la classe se'n va aprofitar dient que 
estava malament del cap.
  I com t'ho vas prendre? - vaig preguntar-li.
  Estava a punt de dir alguna bestiesa quan la mestra el va renyar, al canvi
de classe el meu amic W4W4 em va dir que no li fes cas i per sort es va acabar
tot.
  Doncs ja est, i per aix ests tant preocupat? - vaig preguntar
  No, - va respondre en W3W3 -, el que passa es que el psicleg ha trucat 
aquesta tarda i he sentit com la mare quasi cau de la cadira mentre deia 
"en W3W3 s dislxic". s a dir que era burro.

  Doncs, no s cert - no em vaig poder estar de dir quasi aixecant-me
del sof on estava asseguda - no ets cap burro ni cap 
ase, el que passa noms requereix que treballis ms ara que ets jove.
Si et serveix d'exemple jo vaig tenir una mestre de matemtiques 
que era dislxica, i a part de donar classes tenia 2 ttols universitaris i 
de tant en tant faltava per que havia de llegir conferncies fins i tot en
altres llenges.
   Tots nosaltres si ens sentem tontos de no poder seguir-la,
de fet ens va comentar que ho era quan un li va preguntar si tenia quelcom
al cap que li permetia trobar sentit en les frmules que usvem.
  Un cop en W3W3 estava ms predisposat a treballar ens hi vam ficar de ple.
Com sempre les interrupcions de la X1X1 van servir de pausa i/o de temps per 
la realitzaci d'exercicis. 
  L'nic especial a la tarda fou que la X1X1 no va voler el complement de 
farinetes per berenar. I que en W3W3 va marxar a casa ms tranquil.

  Un cop en W3W3 va tornar a casa seva, vaig recollir les coses de la sala 
d'estar i vaig decidir que per sopar menjaria jo les farinetes, almenys 
acabarien arribant a la petita, tanmateix tampoc tenia l'economia per anar 
tirant el menjar.
  Aquella nit la vaig passar una mica malament i l'endem em sentia estranya
una mica dbil i com si quelcom dins meu m'estigus avisant d'una fallada
greu. Quan vaig anar al bany pel mat vaig descobrir el motiu, tenia la
regla, la meva primer regla, tot i que tenia ms de 20 anys i una filla.
  A part de la novetat de la sensaci, a la que pel vespre ja estava 
acostumada se'm va fer estrany pel totes les implicacions psicolgiques
que el fet de poder ser una dona tamb en aquest aspecte, tenint en
compte el meu origen.



9. Trasllat, estada i comiat

  Uns 17 dies ms i vaig precedir al canvi d'habitatge, aix com el
retrobament amb el mn laboral. El comiat al bloc de pisos no va simple
si b al no tenir gaire temps per conixer als altres no va ser dolors.
Noms em va saber greu en W3W3, pel que s'havia un logopeda s'hi ocupava,
ara per ara, donant-li exercici per fer a casa per tal de millorar la seva
concentraci.
 Com tenia poques coses a agafar del pis interior, amb un nic viatge
de taxi (com la gent amb calers, per que deu-n'hi do quant va pujar)
ja estava traslladada.

  El nou pis era tan diferent, sobretot per qu al tenir llum natural no
calia tenir els llums encesos ms que a la nit. De fet, no calia despertador
a les 7 del mat comenava a entrar el sol i poc ms tard la baldufa 
reclamava l'esmorzar. 
  El pis tamb era fora quadrat, pel que semblava ms gran que l'anterior
tot i que "tcnicament" era un apartament. Per encara tenia la costum de
dir-ne pis, a ms era dels pocs apartaments de la comunitat que comptava
amb una petita cuina (una paret que donava a la sala d'estar).
  Tanmateix amb el menjador comunitari estvem ben servides, especialment
quan em tocava collaborar-hi (ja fos cuinant, ja fos netejant), per 
noms eren cinc dies al mes.

  El servei de "llar d'infants" estava format per altres mares en una 
situaci similar a la meva, a part d'una treballadora qualificada que
depenia de l'entitat religiosa que gestionava el centre.
  En aquest servei per no hi havien totes les criatures de les dones que 
hi vivem, els nens ms grans anaven a l'escola de primria del barri, 
que en prou feines estava a dos carrers.

  En quant a la meva feina les meves responsabilitats en la comunitat eren
fer-me crrec de 2 sales (aules) d'ordinadors, una amb 14 i una altra amb 
noms 10 equips PC. A part tenia 2 PCs al que seria el meu despatx i 5 que
estaven al departament d'administraci del centre.
 
  A la sala gran es feien sobretot cursets i activitats formatives, pel
mat normalment noms per les interines, per a voltes com era habitual
a les tardes els cursets eren per persones externes al centre. A voltes
gent a l'atur, a voltes gent gran del barri, a voltes especialitzacions
dels funcionaris de la zona.
  Aquesta varietat era deguda a que normalment es contractaven els 
professors/es dels cursets, per tant poques vegades era jo qui havia
d'impartir alguna classe. Encara que donat que podia en les que creia
interessant per com alumna.
  Tanmateix el que si donava feina era ajudar a les interines que 
aprofitaven la sala petita per aprendre al seu ritme les ms variades
matries, algunes el catal, altres ofimtica i qui ms qui menys 
a conixer i usar el correu electrnic.

  Una altre espai on vaig estar-m'hi fora hores era el ajardinat pat 
interior. L'espai buit a part de permetre l'entrada de llum als apartaments
que donaven al darrere/interior tamb servia coma lloc de passeig i fins i
tot d'esbarjo donat que una part estava reservat per la llar d'infants.
  Al mateix nivell del pat hi ha les taules del menjador que tamb es
beneficien de la llum natural i dues vidrieres d'una biblioteca, a on
tamb vaig estar-m'hi normalment amb la baldufa fora temps, era una sort
que fos tant bona i silenciosa.
  Per com ja he dit el pat tenia jardins amb arbustos i arbres, algun
d'ells fruiters, per exemple dos llimoners, les llimones dels quals acaben
a les cassoles i/o plats dels menjars.

  La meva primera nit a l'apartament no vaig poder dormir, entre els nervis
el canvi de llit, el saber que l'endem comenava a treballar amb la
contrapartida que estaria menys temps amb la baldufa. La X1X1 potser per
culpa meva tamb va agafar el son ms tard.
  Pel mat per se'm van passar tots els mals, quan pels forats de la 
persiana no ben tancada el sol illuminava el sostre. Aquella imatge
m'era familiar i clida, possiblement en la vida anterior dormia a una
habitaci on el sol entrava ben aviat al mat.

  Al ser el meu primer dia la TTTT va venir a donar-me un cop de m, i per
passar-me una documentaci que s'havia endut al seu nou habitatge per
error durant el seu trasllat. A partir de llavors vrem escriure'ns correus
electrnics de tant en tant i ens veiem en alguna celebraci (normalment
sopars) que el centre organitzava.
  A ms la tarda del mateix em vaig estrenar de mestre d'ofimtica per que
el professor contractat no podia venir, fer suplncies era una altra de les
meves tasques, per sort en aquests casos entrant a Internet i explicant 
quatre nocions de com usar els cercadors ja omplia les dues/tres hores 
de curs.
  Amb el temps tamb li he agafat el gust a donar classes, per sobretot a
escoltar mares amb major experincia que m'expliquen tot all que la meva
mare no em va explicar per que com a pare no m'era necessari conixer.

  La feina m'absorbia (i absorbeix) fora temps per que m'agrada, i donat
que he aprs a preocupar-me de la X1X1 noms qual s necessari. Les coses
han anat endavant aprofitant l'excedent del sou per fer un raconet i estant
amb al X1X1 tot el temps possible crec que no ho estic fent tant malament 
com a mare.
  Sobretot ara que la baldufa entrar a l'escola i jo he trobat una feina
fora de la comunitat per tal de donar la oportunitat a una altra dona de
realitzar els seus somnis.

				F I 
|---------------------------------------------------------------------------|
Avs:
  Una altra manera de lligar la histria que representaria un canvi de
nom s interpretar que el canvi de cos s realment la sortida de la operaci
de SRS i que la nena s teva en quant, la teva antiga dona ha mort en un
accident X. Hi haur parts del text que no quadraran per llavors ser ms
polticament correcte.

|---------------------------------------------------------------------------|
 ANNEX 1:  Noms de persona i relaci

SSSS	Encarregada Benestar social
TTTT	Encarregada Centre-apartaments
UUUU	mare Beb viatger metro
U1U1	Beb mascle viatger metro
U2U2    mare beb parc benestar social
U3U3    beb femella parc benestar social
VVVV	Vena pis inicial 2
----
WWWW	Vena pis inicial 1
W1W1	Marit vena
W2W2	Fill nad vena
W3W3	Fill gran vena
W4W4	Amic fill gran vena
W5W5	Amic fill gran viena
----
XXXX	Jo
X1X1	Nena
YYYY	Germana
Y1Y1	Cunyat
ZZZZ	Pare
Z1Z1	Mare

|---------------------------------------------------------------------------|
ANNEX 2:  Localitzacions

PSPSPS	Pis original
GSGSGS	Comunitat plaa lliure
WSWSWS	Ciutat germana (continent CSCSCS)
VSVSVS	Continent germana
FSFSFS	Poble interior (famlia XXXX)
JSJSJS	Poble interior 2 (enterro vena)
FGFGFG  Estaci metro amb transbordament
|---------------------------------------------------------------------------|
.