                        Qui vol venir a la TV ?

  El dijous passat vaig fer la cosa ms impensable que he fet mai, per
per explicar-ho prefereixo anar pas a pas. Tot va comenar el divendres
anterior, mentre dinava amb germana com de tant en tant fiem des de que
ja no vivem a ca els pares. 

  Van anar a dinar on sempre, un Pans a prop d'on na YYYY treballava, all
em va proposar a assistir a un programa de TV com a pblic. El programa
no em cridava la atenci per que era un d'aquells "al habla con IIII", on
la gent anava a explicar els draps bruts de la famlia o d'altres coses
de menor inters. 

  Tanmateix l'assistncia incloa una petita visita a les installacions
abans de l'inici del programa, cosa que ho feia ms interessant. Vaig 
preguntar pel tema de la nit per tal de si podria ser interessant i tot. Na 
YYYY em va dir que el ttol era: "En els lmits de la feminitat", com el 
ttol no aclaria res va afegir - tracta d'homes que es vesteixen, viuen o 
s'han operat per ser dones.

  Cal reconixer que el tema prometia si ms no "morbo", almenys no 
m'adormiria en les 4 hores previstes de programa. Quan vaig dir que SI
la YYYY amb cara somrient va dir, doncs prepara alguna cosa "de quan et
vesteixes de dona" si vols venir haurs d'intervenir al programa.
  Jo li vaig respondre que no sabia que podria dir, per la YYYY, em va 
mirar i em va dir sempre pots explicar com et vas fet la foto del viatge a 
Praga. Maleda foto vaig pensar, era pel fi de curs de COU, i havia begut 
massa cosa que els altres van aprofitar per vestir-me de noia, amb 
consentiment de la meva xicota, que a ms es va encarregar del maquillatge i 
de dirigir als nois.
  Per sort ma germana no coneixia que l'endem no em van tornar la meva roba,
i donat que ja no arribvem a temps de pujar a l'autocar que ens duia al 
centre per que vaig passar tot el dia amb la roba que la IIII i la JJJJ 
havien deixat a la meva xicota, la LLLL. 

   Mai he sabut si em van fer alguna foto ms, seria possible per no n'he vist 
mai cap i espero que no existeixi. mes que res per que a tot arreu em 
tractvem com a una noia del grup, segons la LLLL per que podia passar per 
una noia poc agraciada ms que per un noi maco. 
  Ma germana noms havia vist la foto de la borratxera, en que quedava clar 
que era un home borratxo vestit de dona, pel que es referia a aquesta foto. 
Aix doncs li vaig contestar aquella foto no demostrar res - per ella va 
replicar, - si li afegim que va ser pressa desprs d'una nit boja en que 
t'havien fet fora d'un local per increpar als client masculins, potser si 
que sigui ms creble.
  
  Me l'havia tornat a jugar, s una especialista en "males jugades" i m'havia 
tornat a enganxar a les seves xarxes. Aix doncs devia de pensar algun que 
altre comentari per a fer. Igualment esperava que si l'ambient era prou 
elevat al plat no hauria d'intervenir.
  Per com sempre que he d'escriure quelcom se'n van acudir diverses 
frases, algunes de fora bones, crec jo. I no noms ho deuria creure jo per 
que quan les vam enviar al programa junt a la petici d'assistir-hi i a la 
visita guiada, ens van trucar per dir-nos a on tenem d'anar a agafar 
l'autobs que ens duria als estudis de l'emissora.

  El dijous va arribar i a les 7 de la tarda ja rem ben sopats al lloc
indicat, en mica en mica va arribar gent, pel que a mi em semblava poca
gent pel que realment sortia a la TV fins que al final va aparixer un 
microbs amb un cartell de la emissora i programa de la TV.
  A dins no hi rem ms de 11 persones, hi havia alguns que venien vestits 
de dona i potser dues dones sospitoses de no haver-ho sigut durant tota la 
seva vida. Aquest clculs no em tranquillitzaven gens, a ms la YYYY 
semblava que tamb estigus neguitosa per quelcom, jo no coneixia cap dels 
trmits que na YYYY havia realitzat per realitzar aquella visita que 
prometia ser tant "cultural".

   Un cop arribats a les installacions, ens van fer un petit recorregut, al 
acabar la regidora es va portar al plat on el presentador, ens va donar la 
benvinguda i ens va demanar una mena d'assaig per preveure possibles 
malentesos o problemes. Jo em vaig quedar al pblic, i vaig realitzar les
intervencions que havia escrit quan una llumeta amb un nmero '7' 
s'illuminava a sobre de les cadires del pblic. 
  Sempre havia tingut la sospita que les intervencions d'aquest programes 
estaven controlades, per creia que amb el fet que revisessin el text ja 
n'hi havia prou, mai havia pensat que fins i tot el moment d'intervenir 
estava marcat.

  Al acabar els "assaigs", la regidora ens va distribuir en diferents sales
que servirien de "camerino"  per tal de deixar-nos llestos per sortir, com 
sempre diuen que per sortir ni que sigui de refil a la TV et maquillen i 
donat que semblava el ms normal del grup, no vaig sospitar res quan em van 
portar a una sala on estvem sols la YYYY i JO. 
  Al moment van aparixer dues persones per la porta, segons em van dir 
encarregades del maquillatge dels serials de la cadena. Ma germana va 
apartar-se una mica i va dir - Sorpresa! , t'he apuntat com  a voluntari 
per que et facin un canvi de vestuari.
  En aquell moment hagus sortit darrera d'ella a per matar-la, per les dues
professionals que tenia al davant em van dir que em tranquillitzes que 
quedaria molt millor que ala foto que havia enviat. En aquell moment si em 
vaig aixecar per la YYYY ja havia marxat, la porta estava tancada i sabia 
del que seria capa de fer si no feia el que ella volia pel que vaig tornar 
a la cadira. 
  No recordo res ms, el meu cap es va imaginar cap a on anirien les coses,
tenia l'exemple de Praga. Llavors vaig decidir posar-me la mateixa roba que 
la nit anterior per que no tenia ms remei i potser tamb per que tenia un 
no se que ho feia emocionant. Per l'alcohol no es bo per a les neurones 
i quan em va preguntar si tenia algun nom pensat o me l'assignaven ells 
l'nic que se'm va acudir era la forma femenina del meu, afegint una 'a', 
XXXXa. Potser els autctons no van fer cap comentari, per els de classe es 
van posar les botes.

  Tornant a l'acci mentre estava pensant les coses havien avanat massa, 
m'havien canviat de roba (quan em fico pensatiu, no me n'adono del que 
faig, a voltes va b (per d'altres ja s perills). Estava assegut davant 
el mirall, el primer que vaig notar de la conversa de les dues 
"esteticients" - vaig pensar.
  - Doncs cal reconixer que la foto no li feia justcia, o potser es que 
  s ms cosa d'experincia i manya que no pas una altra cosa. Per cert 
  has vist alguna d'aqu el costat?
  - Si, ja m'he fixat si no fos per que porto tants anys de professi algun
  que altre m'hagus enganyat del tot.
  ...
  
  Poc desprs ja vaig recuperar la vista, el primer que vaig notar, es que 
la sensaci de pesadesa del cap no era quelcom psicolgic, hi tenia una 
perruca, almenys aix creia al veure que tenia caure pels caient davant 
dels ulls i que el color era ms aviat vermells. 
  Un cop superat el cabell vaig enfocar cap el mirall, una de les
professionals es va dirigir a l'altra i va dir - Sembla que es desperta. Al 
mirar endavant les coses eren millors i pitjors del que m'havia imaginat, 
calia reconixer que almenys de les espatlles cap amunt podria passar per 
una noia POC agraciada, tant mateix aquest fet tamb significava que encara 
es podien complir els pitjors pronstics.

   Quan em vaig dirigir a les "esteticients", es van presentar la morena 
es deia HHHH i la tenyida (, cal reconixer que per ser professional, amb 
ella mateixa no era tant exigent), es deia GGGG. Com encara no podia parlar 
ho van fer elles per mi.
  - La GGGG va dir - A que no t'imaginaves que tot aniria tant b 
    [ El pitjor es que si ho havia fet
  - I la HHHH, va afegir aixecat i dona una volta, que encara no t'has 
    vist al complert.
    [ Encara estava prou atontat per aixecar-me sense ni pensar.

  Llavors va comenar una exploraci de superfcie, cal reconixer que encara
havia tingut sort i la roba que m'havien posat no era el que m'havia 
imaginat. All em calm una mica si b tant l'estil com la caiguda eren 
marcadament femenines, em semblaven correctes potser menys provocatiu del 
que ma germana havia escollit per venir. Potser va ser ella qui els va dir 
que em faria grcia. Sempre que em demanava que l'ajuds a decidir-se em 
deia que tenia una visi massa apagada de la moda. 
  Al acabar la primera passada i ms calmada, vaig poder atendre als canvis
que el meu cos m'advertia. Aix doncs vaig decidir fer una segona passada 
del en aquesta vaig poder entreveure que tenia pits, no eren els mitjons 
que vaig usar a Praga per que la temperatura es mantenia correcta, 
tanmateix la sensaci de pes era major i al rotar, semblava que tenien una 
inrcia, que no podia descriure, com quelcom que no fos estranya.

  Al final vaig moure el bra i amb la m vaig inspeccionar-ne un, la GGGG 
em va dir que eren de silicona, que els sentiria com una part ms del cos i 
calia reconixer que ajudvem molt a la meva silueta.
  Un altre canvi era a les orelles, no m'hi havia fixat per duia 
arracades, no eren de forats, per que quan vaig anar a revisar-les amb el 
tacte la GGGG em dir que ans amb compte que com volien quelcom discret 
havien escollit unes d'imant que a part de no necessitar forat potser 
molestaven menys, suposo que ella no les devia provar per que en mica en 
mica encara notava ms pressi a la orella.
  
  Al estar ms conscient em vaig adonar d'un detall, era un home i com a 
tal hi havia quelcom que devia sobresortir ms o menys per l'entrecuix. Em 
vaig apartar del mirall per poder inspeccionar el reflex de la zona 
concreta i fou quan vaig descobrir que el "bulto" tenia una ocupaci 
horitzontal major, al pensar en ell vaig notar-lo per sota la roba, cosa que 
hem va tranquillitzar, noms era cosa de vestimenta.

  La HHHH em va comentar que era un cas estrany, i per tant havien sigut 
creatives, van preguntar per telfon a una amiga del teatre, que els va 
donar la idea de simular una dona amb la matriu una mica sobresortida, cosa 
no estranya i que permetia ocultar la meva poca masculinitat davant la 
inspecci ms acurada.
  Com la HHHH havia comentat quelcom d'una trucada vaig aixecar el bra 
esquerre per mirar la hora, no duia el meu rellotge, en duia un altre 
potser ms adequat per que al ser analgic no acabava de fer-me grcia. 
Havia passat ms de mitja hora pel que ja eren les 20h.

  - Quan vaig aixecar la vista cap a les "esteticients", la HHHH va dir -
tenim apuntat que et fas anomenar XXXXa no tenim res en contra del nom per 
no creiem que sigui el ms apropiat, has pensat en usar algun altre?

  Enlloc de pesar-ne un altre, noms tenia al cap la idea que la YYYY 
coneixia ms sobre el viatge a Praga del que creia. Per tant podria haver
preparat qualsevol cosa, potser fins i tot mostrar alguna foto de llavors,
alguna foto que ni tan sols jo havia vist.

  - Si no se't acudeix cap nosaltres havem pensat en quelcom similar, per 
  exemple XYYY  XZZZ? - va dir la HHHH.
  Vaig tornar en si i els vaig dir que XXXXa ja m'estava b, almenys ja sabia
a que atenir-me. De pas vaig preguntar a la GGGG que semblava ms informada: 
- Per casualitat no sabreu que em tocar, fer per que no crec que us hagin 
demanat tot aix noms per tres frases entre el pblic.
  - Cap de les dues m'ho va saber dir.

  Llavors va entrar la YYYY, - Em podreu haver avisat que ja haveu 
acabat, si no fos per que he sentit veus creia que encara estaves 
desconnectat, XXXX?/a?.
  No vaig poder dir res que va seguir: - Ara t'ho explico per primer 
deixa'm donar-te una ullada. Cal reconixer que sempre t'he imaginat 
tal com t'han deixat si seiem juntes l'efecte ser millor.
- Deixa'm que t'ho expliqui resulta que els especialistes que venen al 
programa han rebut totes les cartes de petici aix com els comentaris. El 
doctor NNNN, estava fora interessat en el que havies escrit, aix doncs va 
decidir trucar-me per fer-me certes preguntes. 
   Al acabar la conversa tenia clar que havies de venir, i l'nic que havia
de fer era enganyar-te dient que noms estaries entre pblic.
  - Per, on si no estar?
  - Doncs b com l'especialista en qesti pensa abordar el tema i usar-te
  com exemple ms endavant llavors et demanarien que baixessis al plat.
  fins llavors estarem les dues juntes i pots fer algun dels teus 
  comentaris. I tranquilla res del que em va explicar la LLLL de Praga
  ha canviat la meva opini sobre tu.
  - I quina s la que sc un transvestit?
  - Potser si, potser ho ets durant la major part de la teva vida, des de 
  sempre has sigut com la meva germana petita ms que el meu germ. 
  Tanmateix per exemple ara mateix amb l'estona que fa que et tracto en 
  femen o el fet que t'hagis vestir de dona tindran algun motiu, no?.
  
  Em vaig quedar pensativa, el confondre els pronoms era quelcom que encara
no havia superat, de petit ja vaig tenir problemes amb ells i crec que ma 
germana els va agreujar quan a voltes em tractava en femen. Tampoc vaig 
poder pensar gaire ms, ja que havia de pujar unes escales, la YYYY havia 
aprofitat per portar-me amb l'especialista per tal de poder conixer-me en 
persona.

  L'especialista result una dona, que encara que no ho podia semblar era 
genticament una dona. El primer que va fer s demanar-ne una mica de sang
ja que volia estar segura d'un condicionant, va omplir un petit tub, va 
sortir de la sala on ens trobvem i quan va obrir la porta per tornar vam 
veure a un xicot jove amb un malet de metge que sortia corrents.
  La doctora NNNN ens va dir que esperava tenir els resultats a temps, 
per tampoc afectarien gaire al desenvolupament de la taula de treball.

  Ja que havia sigut ella qui havia tret el tema, vaig creure convenient
conixer la meva "actuaci". Ella em va contestar - que devia evitar 
sobreactuar ms encara - Me la vaig quedar mirant, per ella segu -
pel que sembla des de fa masses anys has estat sobreactuant, creant una 
illusi de la teva persona on pots viure i fer el que vulguis, 
possiblement causada per una forta presncia material enfront d'una dbil 
paternal.
  Pel que sembla, la teva germana va permetre el desenvolupament de la
fantasia, amb els seus jocs i tu et vas centrar ms i ms en aquesta, ho
suficientment com per poder desconnectar de la vida pblica. Per exemple 
aquestes prdues de conscincia. Tanmateix a la vida pblica, uses una
espcie de mscara per simular el que tothom espera de tu, sense en cap 
moment mostrar res del teu interior.
  Pel que sembla desprs del viatge a Praga la internalitzaci es va 
agreujar, possiblement et vas gaudir ms del que seria socialment acceptat
pel fet de vestir i ser tractat com una dona. Possiblement ho vas fer massa
b per una persona que era el primer cop i aix va fer sospitar a la teva 
xicota que desprs de estudiar-te amb de tal va decidir que eren massa dona
pel que la societat li havia inculcat i per tant va demanar per tancar la
relaci. 
  Al mateix temps al veure que els qui t'havien conegut ms en profunditat
semblava que t'evitessin vas optar per estalviar-los feina i et vas anar 
tancant ms i ms. Encara avui estat tancat dins una pres que has creat 
tu mateix on deixes crrer la teva imaginaci de manera que estigui 
protegida de la societat i del mal que les altres persones puguin fer al no 
comprendre't, encara que sigui per que mai els has explicat que et passava.

  Ma germana que estava al meu costat fou la que em va fer aixecar el cap
una altra persona desprs de sentir tantes veritats estaria plorant, per 
jo no podia, molts anys enrere em vaig prometre que mentre no fos jo 
mateixa no tenia el dret de plorar per quelcom que podria solucionar.
  Ella estava a punt de fer-ho ja que li havia agafat la seva m al 
comenar la descripci de la meva persona i de la meva vida. I cada cop
m'ofegava ms.  Quan em vaig adonar i vaig alliberar-li la m em va mirar
per no sabia si aniria a plorar o si anava a abraar-la. Noms podia
fer ho segon i all fou el que vaig fer, ella si va plorar.

  La doctora NNNN, em va dir que si era la persona adequada i em va dir 
que podia reunir-me amb les altres, que encara faltaven 2 minuts per que 
comences a venir la gent. La YYYY i jo vam aprofitar per anar al bany, 
donat el tema del programa ja s'havien habilitat banys individuals a prop 
del plat per evitar problemes. 
  Un cop sola al bany no sabia que fer, podia fugir, amagar-me o seguir 
endavant. Les paraules de la NNNN em van servir per decidir que algun dia 
havia d'afrontar la realitat, pensava en ho b que em sentia quan de petita 
em posava a plorar sota el llit per qualsevol xorrada.
  Quan la YYYY va picar a la porta per saber si entrava al rescat, em vaig 
adonar que encara estava asseguda al lavabo que havia de tornar a ficar al 
lloc la roba. 
  Vaig cridar a ma germana: - Un moment que m'estic vestint  
  Ella va contestar - Si necessites ajut avisa -, 
  i jo vaig dir - Espero poder-ho fer per mi mateixa no crec que la perruca 
m'escalfi massa el cap. 
  la vaig sentir-la riure i em va dir - ja deus estar b ja tornes a fer 
comentaris sarcstics.

  Els comentaris - vaig pensar - potser una de les poques coses que no
aconseguia mantenir dins meu, la majoria eren contra les altres persones, 
ms que res per que contra mi ja no se m'acudien ms. Portava massa anys
fent-me'ls des de i cap l'interior. L'interior, quelcom que es repetia i 
centrava la meva vida.
  Els cops a la porta em van fer continuar el que estava fent semblava que
la roba estava al lloc per havia de mirar-me al mirall. Aquella imatge 
no era la que odiava cada mat ni tampoc la que m'imaginava que tenia, 
potser s'acostava ms a la segona, per mantenia massa de la primera com 
per poder portar bons records.
  Vaig obrir la porta i abans de sortir vaig fer entrar a la YYYY, per que 
s'assegurs que tot estava al lloc. Semblava que si ho estava, pel que 
almenys les neurones encara estaven en bon estat. 

  Un cop fora i ms tranquilles ja quasi era la hora que entrs el pblic, 
per tal de fer-ho ms "efectiu" havem de sortir i anar entrant com si 
hagussim vingut en alguns dels 4 autocars que havien aparcat al davant
de la TV. Aix ho vrem fer, un cop a dins i assegudes en un lloc prou 
apartat de l'espcie de tribunes que formava l'espai destinat al pblic
no van poder veure a cap altre dels "convidats".

  Abans de comenar el programa (que recordo era en directe), la regidora
va explicar-nos el significat de certs cartells que es trobaven sobre del
camp de visi i de com fer els torns per anar als lavabos durant els 
anuncis o a mig programa si fos necessari.
  Tamb va aclarir que els insults o desqualificacions gratuts comportarien 
la expulsi del programa, ja que aquest era per aprendre a conixer altres 
realitats i a ser ms oberts no un reality-show, (de poc en fico a riure, 
per la mirada de ma germana em va mantenir en ratlla).

  El programa va comenar i van presentar 6 dels convidats, pel que vaig 
saber ms endavant, hi havien tres que estaven en reserva i que per tant no 
acabarien participant. A ms hi havia el meu cas que baixaria per 
substituir una de les participants que l'endem havia de treballar, i no es 
podia quedar fins tard. El fet que la que marxava era un dona transsexual, 
que al sser operada ja tenia tots els papers en regla em feia cosa. 
  Jo havia pensat molts cops en realitzar aquells mateixos passos i en 
canvi continuava igual, poder podia enganyar momentniament la imatge i el 
fet de no haver d'ensenyar el DNI em donaria temps per no podria dir que 
em mereixia el reconeixement de dona,... realment no ho era...

  Desprs d'unes 5 tandes d'anuncis va arribar la hora fatdica ja eren
les 23h i les coses ja estaven ms en el tema, el pblic havia abandonat la 
sorpresa o reticncies original a mesura que coneixia els casos i les 
conseqncies de cada convidat/ada. 
  Havia arribat la meva hora, l'entrada no es feu com estava previst, vaig 
baixar desprs d'un dels meus comentaris, per que venint de publicitat no 
tenia sentit. Aix doncs el presentador desprs de comentar la marxa de 
la WWWW, em va presentar i em va demanar que, donada la meva eloqncia
en les tres intervencions que havia realitzat, baixes a la taula.

  Donat que la meva presentaci noms fou en quant a nom i professi, la
gent em mirava, em vaig sentir incmode per no gaire ms de quan havia
preguntat de lluny. Un cop a la taula i desprs de saludar als assistents
vaig seure on fins feia uns anuncis estava la QQQQ.
  El presentador va dir que ja podem reprendre el debat, abans de la
pausa s'estava discutint fortament sobre el reconeixement de la identitat
sexual en els papers oficials. Na SSDD em va preguntar per la meva opini
sobre el tema i vaig comenar bastant llenada:
  - Actualment cap paper legal o mdic marca el gnere de la persona,
    com a molt intenten marcar el sexe, cosa que tampoc sempre encerten,
    es coneixen casos de persones amb ambds cromosomes i per tant
    genticament tenen ambds sexes.
    Tamb cal tenir en compte que durant la formaci de la persona,
    sobretot abans del part, qualsevol deficincia pot indicar un lleu
    canvi sobre la realitzaci dels plnols que representen els gens.
    Donat ho anterior, s normal que donada la necessitat de classificar
    a les persones que els humans sentim, haguem acceptats errors en el
    sistema actual del sexe en el DNI o partida de naixement.
    El problema esdev quan aquesta "etiqueta" serveix per discriminar a
    les persones, i a ms no permet corregir els errors que el propi
    mtode t.
    La majoria de les que estem aqu sentim que aquesta casella podria
    desaparixer o que sigui considerada junt al grup sanguini una
    informaci per casos d'emergncia mdica.
    En qualsevol altre situaci el que importa s el com i que transmet
    la persona a les altres persones (a la societat).
  La doctora NNNN, va ser la primera en replicar, la observaci ha
estat contundent i sembla fora clara, per el fet que vost ha vingut
al programa com a persona enlloc d'acceptar el que s, com les altres
convidades, ha preferit enganyar als altres i viure a la societat com
un home metdic i solitari.
  Es van acabar les peticions per parlar, tots semblaven interessats
en conixer fins quin punt era veritat aquest fet.
  - Doncs si s cert, no em puc excusar per que s quelcom que vaig
    decidir fer per prpia voluntat al no poder aguantar que la societat
    tractes diferent a les persones segons el gnere i tamb per poder
    "entendre" les normes que aquesta ens imposa.
    Com jo no podia acceptar-les ni tant sols podria validar-les
    racionalment crear una imatge de la meva persona que seria qui
    patiria totes les limitacions que la societat volia imposar-me.
  Per si socialment qui viu s una imatge, realment est vivint? - va
preguntar la GGWW.
  - Segons que interpreti per viure. Estar clar que les meves relacions
    amb les altres persones estan molt deteriorades, per que poques
    persones poden creure que existeixin ms coses que la societat i
    la cultura repressiva juedo-cristiana ha propiciat.
    Tanmateix internament intento viure i gaudir de la vida, aprofitant
    el que aquesta em dona sigui adequat o no per al meu sexe o gnere.
    Per que no?, aquesta nit puc semblar una dona en quant a aspecte,
    per el que importa sn les meves idees i els meus pensaments,
    el cos fsic s quelcom pre-assignat a les persones, en canvi la
    ment s el que ens va diferents.
    Per que donem preferncia al cos, per que s ms fcil de
    classificar i etiquetar que el estar amb una persona i parlar-hi
    abans d'emetre u judici sobre ella.
    Potser se m'acusa que ser solitari per no comunicar-me amb
    els altres, per el que passa es que quan no discrimines a primera
    vista necessites ms informaci sobre les persones abans d'estar
    segur que entendr que a tu no t'importa l'aspecte fsic o
    si es dona i home.
  Si per per exemple si cerques una relaci emocional a qui escolliries?
- va preguntar la KKYY.
  - Doncs aquella persona de qui m'enamors, amb qui em sentis millor,
    etc. Les coses han de passar i ja passaran, el que no penso fer es
    descartar opcions abans que es presentin.
    Pot semblar que no tinc en compte l'acte sexual, per si aquest s
    una demostraci de l'afecte mutu la seva representaci ha d'sser
    quelcom "acordat" entre ambds membres.
    Tanmateix ja fa temps que s'ha descobert que la inclinaci sexual,
    no depn del gnere, per tant per que intentar fixar-ho.
  La conversa va seguir, i vaig procurar no tornar a captar l'atenci
general. Va arribar una altra pausa publicitria i el presentador em
va dir que havia de dedicar-me als debats, que podia exposar tot all
cosa que cap altre del convidats encara havia aconseguit, jo em vaig
excusar dient que era una idea radical i racional i que per tant
bloquejava el cap a les persones massa enclavades en el seu lloc a la
societat.
  Abans de reprendre l'activitat na NNNN va treure el mbil i desprs
de palpar-lo una mica em va dir que em volia veure un altre dia i em
va passar una tarja de visita. Un cop reprs el programa el debat continu
per les coses que havien passat els convidats per poder viure com ells
mateixos, jo ja ho havia exposat, pel que em vaig limitar a apuntar
idees que anava sentint.
  Com que no em tocava torn el presentador se'm va saltar, amablement
li vaig demanar, per poder recopilar les idees d'aquella ronda per
tal de poder estar d'acord en un text o document que pogus servir com 
a peticions a les administracions, i a la societat sobre que caldria
canviar o que calia tenir en compte de cara a poder avanar.
  Aix vaig tenir altres minuts de glria, anava exposant i agrupant
els diferents problemes i preguntava per possibles no solucions, aix
com no obligacions. La gent del pblic va collaborar cosa que va donar
ms dinamisme i almenys per mi es feia menys monton que la primera
part dels programa.
  El full que dictava quelcom aix:
        <#include "Canvis societat.txt"  :: File not found !>

  Va sortir a alguns mitjans de comunicacions, pel que se va servir
durant el 3r congres "La societat en desenvolupament" per tal de
presentar les conclusions que no una plat de TV havia donat si no
la societat representada per diverses persones havien realitzat.
  Amb aquest text es pretn obtenir un llistat de canvia a realitzar
a les lleis, normatives i altres documents oficials. Si b em satisf
estar entre un dels seus gestors encara estic ms content per que 
es desenvolupi i s'ajusti a les necessitats reals de les persones.

  Tornat al dia D, ja eren passades les 12 de la nit i per tant quedava
poc de programa i segurament encara menys en audincia. Al temps que
quedava es va discutir sobre les operacions de canvi de sexe. No vaig
ficar-m'hi de primeres i vaig esperar que 'sanessin presentant les
diverses opinions, a partir d'algun comentari i una conya que vaig fer
a la YYDD (que com havia previst s'ho va prendre b), no va haver res
a comentar.

  Al acabar el programa ens vam dirigir al camerino, per tal de desfer
el que tant els havia costat a les esteticients, noms quedava la GGGG
per la zona que em va felicitar per com havia dominat la situaci hi
havia semblat l'nic amb els peus a terra del grup. All no em va
agradar per que potser era l'nic que era segur que els tenia flotant.

  Vaig treure d'un armari la roba que duia al entrar i em vaig canviar.
En un no res tornaria a ser en XXXX, o almenys all era el que pensava.
Per les coses no anaven aix un cop canviat em vaig mirar al mirall
com a aprovaci que tot ja s'havia acabat i podia tornar a la normalitat.
  Em vaig quedar un estona parat, m'havia tret la perruca per
la costum que tenia de comprar roba ample i a voltes ambigua,
podria passar per una dona, tornant de treballar o de fer quelcom que
no requers gaire "vestir", com per exemple sortir a la TV, ho vaig
veure clar quan va entrar ma germana amb el seu vestit negre.
  Ella em va mirar i em va dir, si a voltes tamb confons als altres,
tinc amigues que et van conixer un dia del que t'havies afaitat i
per tant tenien dubtes de si eren un home o una dona, tanmateix quan
aquestes coneixen que ets el meu germ sempre em comenten que hi ha
quelcom que se'ls fa estrany.
  s aquesta aura de feminitat que crees potser quan et creus que ests 
en la neutralitat, o potser s la capacitat de no sotmetre's a les regles
socials sobre el vestir.

  Al marxar la GGGG es va acomiadar i em va desitjar bona sort, no
sabia per que, estava igual que abans i no pensava canviar-ho.
  El tornar es va realitzar amb taxi, encara no se per quin motiu,
tampoc estava molt per aquests detalls, si no m'avisa la YYYY i veig
les altres convidades marxar amb autocar o amb el seu cotxe, hagus
pensat que ho havien fet amb tothom.
  Com encara estava neguits/osa pel que acabava de fer no vaig adonar-me 
que el taxi va parar a la porteria del pis de la YYYY, enlloc del meu. 
Aquesta em va demanar que baixs i ambds hi vrem pujar. 
  Em va dir que em quedes durant la nit a l'habitaci de convidats, i
d'endem ja em podria acostar a casa si era convenient.

  Com ja havem passat de dia, noms vaig veure canviar les hores del
rellotge quan vaig recuperar-lo de la tauleta de nit per ficar-me'l.
ja eren les 12 del migdia, tot un record per una persona que normalment
es lleva a les 6 del mat.
  Vaig obrir la porta i al veure que els altres ja estaven llevats, i
que el bany estava lliure vaig ocupar aquest ltim. Un cop dutxat i
ben dormit vaig caure en la decepci de cada dia, potser el color i
pentinat no eren els ms adequats per la barba de 12h en el meu
cas ja era ben vistosa que no pas llarga.

  Vaig tornar a l'habitaci, per canviar-me per all estava la YYYY,
em va preguntar si havia dormit b i com em trobava. Li vaig dir:
 - He dormit molt b i em trobo encara una mica entre neguits i 
confs, ..., i ara que penso fora molest amb la meva germana.
  Ella va fer una ganyota i em va contestar - Si ho prefereixes et
puc deixar quelcom que posar-te.
  Na YYYY tamb t grans dots, per deixar-te K.O. en una frase per
sort de petits ja ens coneixem prou per saber quan era millor no
continuar. Aix doncs vaig respondre - No cal, la roba encara s 
neta amb prou feines la vaig dur mitja tarda.
  
  Un cop al menjador/cuina/despatx/sala d'estar (i no se si quelcom ms)
em vaig trobar en WWWW, el xicot de ma germana i/o potser algun dia
germ poltic  (porten sortint ms de 3 anys i sembla que no es 
decidiran mai).
  En WWWW, em va dir que havia vist el programa i que encara em
contractarien per que havia servit per trencar el ritme i per donar-li
un toc diferent a l'habitual. - Tamb va afegir - que ara ja seria
famosa, encara que primer havien de saber qui eres.

  No sabia si agrair-li o deixar-li anar alguna frase de les meves, per 
a en WWWW no li feia grcia aquell humor tant cid. Al final, per, vaig 
dir sempre pots dir que has dormit amb la XXXXa i treure't uns 
diners extres. 
  Com en WWWW no hi queia li vaig recordar una excursi que les dues
parelles vam fer amb acampada i on una nit vam separar les tendes per
sexes, a causa d'una discussi en el sopar.

  Un cop esmorzat vaig anar cap a casa, estava una mica cansat i tenia
ganes de dormir. Tanmateix al arribar a casa desprs de la mitja horeta
caminant ja se m'havia passat la son, aix doncs al arribar a la sala
que tamb tenia mltiples funcions, vaig aixecar la taula.

  Com tampoc volia ficar-me amb res massa llarg, vaig obrir la carpeta
que m'havien donat a la TV per assistir-hi. En els fulls hi havia 
informaci, sobre les diferents organitzacions i organismes a nivell
que oferiren algun servei. Els noms d'algun dels membres de les juntes
eren els que havien conegut a la taula de debat.

  Un dels papers em va cridar l'atenci, el grup de la XXDD, organitzava 
una presentaci del que feien a la organitzaci aquella mateixa tarda.
El moment estava ben escollit per que desprs del programa de TV, hi 
hauria ms conscienciaci fins i tot a nivell individual.
  Jo mateix estava pensant en anar, ja que si b no els havia criticat
en cap moment vaig encoratjar-los a continuar. Com tampoc tenia gaire a 
fer casa doncs vaig decidir passar-hi.

  El dinar fou lleuger i quelcom ms tard de lo habitual, encara duia el
retrs de la nit. Un cop tip, vaig sortir al carrer, havia d'agafar el 
metro i fer transbord. En aquest em vaig equivocar de vag pel que 
ms tard hi havia massa gent al tnel per crrer-hi fugint de la calor.
  A fora del metro noms hi havia un carrer fins al local on es 
celebrava la presentaci. 

  Un cop dins, i abans de poder situar-me, la XXDD em va venir a trobar 
per mostrar-me les installacions. Va aprofitar la visita al seu despatx
per demanar-me que no interromps les xerrades. El motiu era ben bo, 
donat que era informativa i que vindria fora gent a causa del programa
de la TV, i per tant era millor no entrar massa en detall i deixar que 
les mateixes persones quan vinguin ja ms espaiades les podria tractar 
correctament.

  La presentaci va estar fora b, al acabar es va incitar als 
assistents a tornar quan els ans b i si volien entrar ms en detall 
podien trucar abans. Al acabar hi havia un pica-pica, es va quedar poca 
gent entre ells alguns de la premsa que la XXDD va atendre a la premsa 
per poder-la fer fora. 
  Un cop sense premsa, la gent es va mostrar ms segura de si mateixa,
i per tant hi va haver ms discussions. Una d'elles la tingurem en XXDD
un dels "habituals" i jo, d'ella no em vaig treure gaire cosa, 
excepte un DVD que van treure de la biblioteca. Normalment caldria ser 
soci, per amb el meu cas noms que dones un telfon i adrea per 
recordar-me de tornar-lo si no ho feia en una setmana.

  Poca cosa ms va passar en aquella tarda-vespre, vaig sortir d'all 
cap les 8 de la tarda i el cam de tornada es feu ms pesat. 

  Al arribar a casa, em vaig canviar i em vaig preparar el sopar. Un cop
preparat, ja estava disposat de menjar-me'l al sof mentre veia el DVD. La 
pellcula estava b era "Ma vie en Rose" tractava el tema d'una manera 
fora realista i profunda alhora que evitava grcies a la innocncia 
infantil. 
  Tanmateix com li vaig dir al IIOO, encarregat de la biblioteca de
l'associaci. Jo no acabava d'identificar amb el Ludovic. Tot i aquest fet 
la pellcula era fora interessant, com en IIOO em va comentar anava b 
per tenir una primera classificaci de les persones que demanaven 
assessorament a l'associaci.

  Segons les dades recollides per tots els que havien vist la pellcula,
el meu cas podria no ser tal cas. Segons els seus estudis, la majoria de
les persones que consultaven a l'associaci no patien cap mena de 
disconformitat de gnere.
  Fins i tot casos que el metges classificaven com "lleus", realment eren
persones amb altres traumes i problemes subjacents que trobaven en la 
disconformitat de gnere una vlvula d'escapament als seus problemes. Si
tens un problema prou gros per obviar la resta, tens menys problemes, amb
prou temps pots acabar creient que noms en tens un, quan ms t'aferres
al problema ms t'amagues de la realitat.

  Segons en IIOO aquest semblava el meu cas, o almenys aquesta era la 
impressi que havia tingut de quan vaig sortir a la TV, en aquest cas - va 
dir - el fet que no t'identifiquis s normal, ja vas explicar que 
prefereixes estar en un estat "intermig", i en aquesta pellcula aquest no 
es contempla. Tanmateix a la societat occidental ara per ara, el tercer 
gnere tampoc s acceptat.

  La conversa estava b per encara havia de fer un encrrec pel que em 
vaig acomiadar. De cam al "sper" per tal de comprar quelcom per omplir la 
nevera, vaig pensar en l'opini d'en IIOO, jo havia arribat a un punt on
ja no em veia capa d'assegurar res (ni tan sols el meu sexe (noms calia 
mirar-me nu al mirall, per no m'atrevia a fer-ho). 

  No vaig carregar excessivament per els set carrers de distncia es van
fer eterns. Entre la crrega i el meu cap tornant a calcular l'estat actual
de la situaci, potser hauria de deixar fer la meva nima enlloc d'usar 
tant el cap, per he tingut massa cops la temptaci de sucidar-me com per 
confiar-hi gaire en aquesta.

  La ra no s gaire millor, per almenys permet allargar els estadis 
depressius, prou temps com per recuperar-me enlloc de fer una barbaritat.
Potser mai en seria capa, normalment la ra "em rescata" allegant alguna 
cosa que he de deixar ben lligada abans de marxar, les excuses sn tant 
dolentes que comeno a deduir que els estadis sucida-depressius sn una
eina de la ra per amagar encara ms els problemes ocultant-los sota la
por a la mort.

  Un cop a casa, amb la compra desada al lloc corresponent i el sopar
descongelant-se a la pica, encara tenia el cap esps. Feia molts anys que
no em considerava del gnere mascul (en aquella poca nen), per fins i
tot llavors no em sentia identificat com a nena (persona del sexe femen).
Em creia "superior", quelcom per sobre dels sexes (no sabia que realment
el que mana s el gnere). Un sser (ara ho anomeno "persona") que no t 
les limitacions de cap dels dos sexes (restriccions i obligacions).
  Per que havia de jugar amb nenes si aquell dia preferia la tranquillitat,
o jugar amb nens quan em venia de gust cremar calories. Potser s que 
des de sempre he sigut massa dicotmic, anant d'extrem a extrem, parant-me  
a l'intermig noms quan aquest no s correcte o acceptat socialment.
  Potser s el fet d'haver nascut sota el signe de Verge, grans 
organitzadors i en canvi irremeiables inestables i dicotmics. Potser quan
noms era un fetus vaig rebre un cop, una baixada d'hormones, el que sigui,
i des de llavors el meu cap no funciona amb la "normalitat" deguda.

[...] < potser algun dia la continuo, o no >
