                          Presentaci formal

  Dem coneixer els pares del meu xicot per primera vegada, fins ara noms 
havem parlat per telfon o escrit alguna carta. Pot semblar estrany per el
meu xicot va nixer a Itlia, on resideixen els seus pares. Tanmateix
aquest fet no s el ms estrany de la nostra relaci, deixeu-me que us ho 
expliqui.

  En YYYY (el meu xicot) i jo ens vam trobar per primer cop al tren, en un 
rodalies que enllaava amb la ciutat comtal. Jo havia pujat dues estacions 
abans que ell i a ms havia aconseguit seient. Seient que vaig cedir a en 
YYYY quan va pujar al tren ja que tenia la cama enguixada.
  Jo em quedar davant d'ell, al arribar a l'estaci central, em vaig dirigir 
a la porta i vaig dirigir-me directament a les escales que portaven al rebedor.
A les escales vaig mirar enrere i vaig veure'l a ell i les crosses esquivant 
una multitud de persones el millor que podia.
  Aquell dia havem tingut contacte visual, tanmateix en prou feines va 
haver-hi ms, en YYYY em va agrair que li deixs el seient i jo li vaig 
somriure, tanmateix no estava gaire desperta per poder dir gaire ms.

  Vam tornar a coincidir el dia segent, les coses anaven igual, per quan
em vaig quedar davant d'ell em va preguntar que si hagus esperat una mica 
potser alg altre em cediria el seient. 
  Jo li vaig respondre que acabava de pujar i que noms em quedaven dues 
parades, - i vaig afegir -  a ms aix baixo abans i no trobo massa gent 
pel cam ni he de fer cua per entrar al metro.
  En YYYY, em va mirar i dir - Llavors ets amable amb la gent per tal de
perdre-la de vista". Li vaig respondre - Una cosa aix. I al meu cap va 
aparixer la imatge que havia tingut a dalt de les escales mentre el veia 
cada cop ms lluny. 
  Abans de poder reaccionar, el tren ja frenava per entrar a l'estaci 
central i la gent es preparava per baixar. En YYYY em va dir que no
l'espers, que podrem continuar la conversa l'endem.

  El dia va passar sense novetats, noms que tenia pel cap la frase 
"perdre-la de vista", mentre veia la imatge d'en YYYY esvair-se entre
la multitud.
  Aquella nit vaig somiar amb ell, li preguntava per exemple quin nom 
tenia, les seves afeccions, a on anava aquelles hores, i potser alguna altra
cosa si no m'hagus dormit.

  L'endem em vaig llevar decidida d'almenys obtenir el nom i la ocupaci
del "desconegut del tren", tanmateix potser si coneixia el seu nom, perdria
aquella "seguretat" que em donava el fet que fos un desconegut que noms 
coincidia durant 10 minuts a primeres hores del mat.

  Al arribar a l'estaci ja vaig notar l'efecte divendres, hi havia menys 
gent que els altres dies de la setmana. Aquest efecte tamb es notava al
vag davanter, que disposava de ms seient buits del que era normal. 
Aprofitant que en sobraven vaig ocupar-ne dos de contigus, dels que miren 
cap al centre com sempre que puc, amb aquest no has de demanar perms de
tres persones per poder moure't.

  No m'hagus vist capa de mantenir el lloc buit si alg l'hagus reclamat
per ning ho va fer per tant quan en YYYY va pujar i va fer una ullada al 
vag va venir i va ocupar el del costat. Per estava "canviat", no duia les
crosses i ja no tenia la cama enguixada, en aquell moment vaig pensar que 
sense l'embolcall a la cama millorava fora.

  Em va demanar perms per ocupar el seient del costat, i jo li vaig donar,
a canvi que em digus el seu nom i que havia passat amb el guix de la cama.
Ell va dir - Disculpa'm si t'ho dic un cop assegut per tot just ahir a la 
tarda em van treure el guix i encara tinc la cama dbil. - I va seure -
doncs b el meu nom s YYYY, i ja t'he dit que ha passat amb el guix, noms 
calien 20 dies per treure-me'l i ahir ja tocava.

  Jo em vaig presentar, doncs jo em dic XXXX. - I a partir de llavors vam
parlar de com s'havia esquinat en un partit de futbol, per quan vam entrar
a la secci de les nostres ocupacions vam notar que la gent s'aixecava per 
baixar. Era fi de lnia per ambds i ens havem de separar - vaig pensar.
  Ens vam mirar i vaig arreplegar les coses per dirigir-me a la porta quan 
en YYYY em va preguntar - et faria res aguantar una mica la gent i que 
pugssim fins al rebedor junts, no podrem anar rpid per que encara no 
estic en condicions per almenys podem deixar la conversa en un punt millor.

  Aix ho vrem fer, vam sortir junts del vago i deixant la multitud ocupes 
les escales vam fer esperar en un banc. Asseguts la conversa no va continuar 
per en XXXX em va preguntar a quina hora sortia i si agafar el tren per 
tornar. Jo, sense pensar, li vaig dir tant l'hora de sortida com la hora i
via a la que sortia el tren que agafava per tornar (via 5 a les 20:05).

  Mentre ens dirigem a la escala ara ja lliure em va preguntar si ens 
podrem veure al vespre, que no podia esperar a dilluns per veurem. A part
de posar-me vermella m'havia quedat sense paraules, m'estava proposant que 
una cita, i qui?, un xicot que no coneixia de res, potser de veure'l al 
tren del mat potser l'havia vist abans i mai m'hi havia fixat, per 
igualment no en sabia res d'ell.
  Estava jugant amb desconeguts i no sabia, com podia acabar, per sort la cosa
va sortir igualment b, potser tamb per sort en YYYY va interpretar el meu 
silenci com una aprovaci per que al separar-nos em va dir - Fins al 
vespre.

  Vaig estar capficada tot el trajecte fins la feina, ja era quasi segur
que tenia una cita. La primera en fora temps i per rematar-ho amb un 
desconegut que em donava certa sensaci clida com si el conegus de feia 
molt temps, potser si l'havia vist abans al mateix vag, per fins que no 
vaig interactuar amb ell no em vaig adonar de la seva presncia. Intentava
recordar si l'havia vist abans, per aquelles hores del mat una no est 
per fixar-se tant amb el personal. Sobretot per que es nota molt quan ho 
fas i una prefereix passar desapercebuda.


  La feina em va mantenir el cap ocupat si b a la hora de dinar em 
costava concentrar-me en la conversa de rutina de la UUUU i na OOOO. La 
UUUU se'n va adonar i em va preguntar que passava i els vaig explicar la 
"gran" aventura. Les noies creien que tenia un toc romntic i perills
alhora i em van dir si tenia quelcom pensat pel vespre.
  Jo els vaig respondre que en dues parades no tindrem temps per a fer
res que calgus preparaci. La OOOO va dir que potser em voldria portar a 
sopar com agrament per haver-li cedit la cadira, i de pas conixer-nos millor 
les dues estaven convenudes que era un enamorament a primera vista i que 
el millor que podia fer es deixar-me portar (sempre amb cura de fugir si 
les coses es ficaven dubtoses).

  Desprs de dinar un altre cop a la feina, aquest cop ni aquesta podria
treure'm del cap aquell vespre. I si en YYYY em convidava a algun lloc, que
podia fer, no em veia capa de negar-m'hi, i les noies encara m'havien
convenut ms que havia d'aprofitar la ocasi. 
  Tanmateix amb ho reservada que sempre he sigut i desconfiada, el fet que
en YYYY hagus superat les barreres amb tanta facilitat havia de ser per 
quelcom, potser el dest, potser que de bon mat estic ms indefensa, al 
final i sobretot per poder treballar vaig decidir que si em convidava a 
fer alguna cosa aprofitant que era divendres al vespre acceptaria.

  Aix doncs, vaig plegar deu minuts abans del normal, ja que volia 
"arreglar-me" una mica, desprs de tot un dia de feina poc que vulgui al 
vespre calia revisar algun que altre detallet. Tanmateix si mai vaig a 
treballar de 21 botons encara menys sortiria a passar-m'ho b com la OOOO, 
que saps quan t un sopar al sortir de la feina pel "modelito" en que 
apareix pel mat. Sempre he pensat que ho feia per donar-nos enveja a 
les altres que no una necessitat de fer-ho, ja que viu a 10 minuts caminant 
de la oficina i podria passar per casa a canviar-se abans de que el seu 
marit, en PPPP la passes a recollir.
  
  Abans de marxar vaig deixar tot all que no em faria ms que molestar si 
no anava directament a casa a l'armari on es desa el programari de 
pagament, de la qual noms tres persones en tenim clau. Des que vaig entrar 
a la feina tinc costum d'endur-me les coses a casa, alg cop he aprofitat 
el cap de setmana per llegir-me els informes ms pesats, o m'ha anat b si 
el dilluns no em trobava be i donar l'excusa que treballaria des de casa 
per no anar al despatx.

  De cam al metro, el tema estrella va tornar, no vaig poder evitar 
mirar-me en un aparador per assegurar-me que estava presentable, mai abans 
ho havia fet em sembla que fins aquell dia no vaig assabentar-me que hi 
havia una botiga de roba de cam al metro.
  Com havia sortit una mica abans i potser no agafava el tren de 
sempre, no tenia pressa aix que enlloc de quedar-me dreta a prop de la
porta em vaig asseure. Tanmateix vaig ser de les ltimes persones en deixar
el vag, pel tnel que condua directament al rebedor de l'estaci de tren
vaig deixar passar a la gent.

  Tot just arribar a les portes de sortida, una m em va tocar l'espatlla,
quan em vaig girar de poc no li clavo un cop de puny, si a en YYYY. Ell 
no s'esperava la meva reacci com jo no m'esperava que alg em toques pel 
que ho vam deixar en taules. 
  Ens vam apartar de la sortida i en YYYY va dir que em volia convidar a 
un caf o potser un berenar-sopar si jo no tenia inconvenient, i com que 
era millor anar al centre si donvem mitja volta m'estalviaria un viatge. 
Cal reconixer que aquell acte no el va desmerixer, jo tamb hagus fet el 
mateix, aix doncs vaig acceptar la proposta. 
  De cam a l'andana del metro li vaig preguntar si tenia algun lloc 
pensat. Em va respondre que no per potser al caf HH-HH que era un bon lloc 
per parlar. 

  Un cop asseguts al vag de metro, i amb les coses ms clares, en YYYY em 
va dir que s'havia estranyat de no veurem la primera a la sortida del 
metro, com al mat sembles tant accelerada creia que ho series sempre, o es 
que durant el dia perds la empenta - em va preguntar.
  Jo li vaig dir que normalment si ho era per com havia sortit abans hi 
havia quedat amb un desconegut, que a ms era un impertinent, estava 
enrederint l'arribada.
  En YYYY es va donar per alludit, cosa que provoc em va deixar temps per
pensar en com podia ser que em tingus tant "clissada". Una mica de la 
sensaci de seguretat va desaparixer per tanmateix la creena que hi 
havia quelcom entre ambds es feia ms gran.

  Vam arribar a l'estaci GG-GG, un cop a la superfcies, encara quedava uns
tres carrers fina al caf escollit. No m'hi havia fixat per per ser hivern 
tampoc feia tant de fred aquelles hores del vespre. Cap dels dos deia res
potser espervem a arribar al dest per poder estar "tranquils" o potser 
els ltims comentaris havien refredat l'ambient.

  Segurament la sensaci de refredament em va fer pensar en que passaria si 
la cosa no anava per bon cam, si b encara em veia capa de tombar-lo si 
feia falta, per a ell ja no li era una sorpresa que li intents donar un 
cop de puny encara que fos un acte reflex. Per sort els pensaments negatius
van calmar quan vam entrar al caf que, on hi feia una bona temperatura i
on tot hi haver fora gent, encara hi havia lloc.

  A mesura que ens endinsaven en direcci a una taula del rac que semblava
reservada amb un paper plegat a sobre, em vaig adonar que hi havia fora 
gent que el coneixia. Estava en territori enemic i per tant calia extremar 
la defensa. En YYYY es va adonar del meu canvi d'actitud i em va dir, - ho 
sento no m'atrevia a dir-t'ho, treballo en aquest caf. 
  Aquella noticia em va tranquillitzar una mica per no el suficient, 
continuava en territori enemic. Una altra cosa que va minar la meva 
seguretat fou que desprs de preguntar-me que volia, es va dirigir a un 
cambrer, i li va deixar anar una parrafada en Itali de la qual em prou 
feines vaig entendre la comanda. Quan aquest va contestar tamb ho va 
fer en itali i va durar massa per ser un "de seguida".
  Quan en YYYY va veure la meva cara em va explicar que volia saber si hi el
seu oncle passaria pel local, per era impossible per que ja havia marxat 
a torre de les DD-DD. I va afegir si no t'agrada podem anar a un altre lloc
ja se que potser et sents incmode per t'asseguro que aqu s on ens 
tractaran millor de tota RR-RR.

  Les seves explicacions incoherentment m'havien calmat. Donat que feia
molt que no sortia i que havia conegut al noi al tren, desprs de parlar 
una estona vaig tornar a casa, aquest en autobs l'ltim abans que el 
nocturn.
  Tanmateix abans d'acomiadar-nos, em vaig assegurar que recordava el meu 
nom i com ho va fer, ens vam passar el nombre de telfon.

  Quan ja portvem unes quatre setmanes, que a part de les trobades casuals 
al tren (ell havia canviat d'horari), tamb ens veiem regularment. Per fi
havia conegut al seu oncle, l'amo de tot, i la descripci que en YYYY 
m'havia fet era la correcte. 
  El seu oncle una mescla d'Itali treballador o un Catal amb accent 
estranger, tota la seva famlia era Italiana per la seva mare i el seu 
oncle eren catalans que van criar-se a Itlia per qestions poltiques.
  Ms endavant vaig conixer que les qestions poltiques no eren quelcom 
per estar orgulls, i per aquest motiu el seu oncle va tornar a la ptria
dels seus pares (avis d'en YYYY), i aquest se'n va venir a acabar els 
estudis ms endavant.

  Com la relaci anava b i semblava no haver secrets entre nosaltres, em
vaig veure obligada a explicar el meu secret. Es quelcom que no m'agrada 
fer per que provoca que la gent s'enfadi amb mi directa o indirectament i 
molts cops passin de ser amics a persones que no em fan cas o fins i tot 
m'eviten.

  Per sort en YYYY em va entendre i no va mostrar cap mena de ressentiment
pel que li havia amagat, al comenament em va semblar estrany. Era 
irracional que precisament a ell el podria afectar ms que a cap altre 
persona i tanmateix no es va mostrar negatiu. Al contrari va animar-me a 
gaudir ms de la vida i no preocupar-me tant del meu passat o del que diran 
els altres. Suposo que a Itali ell tamb deuria sentir rebuig per quelcom 
que no era ni tan sols culpa seva.
  
  El temps ha refermat la postura d'en YYYY, cosa que m'ha perms viure 
millor del que havia viscut mai i veure un futur on abans noms veia 
confusi. Potser estava ms que enamorada d'ell per en YYYY semblava que
tamb necessites sentir-se compres i ser estimat per ell mateix. Al cap de 
poc vaig saber que si b el seu oncle era l'amo del caf on ens vam trobar
el primer cop ell en tenia altres dos de propietat en una altra zona de 
RR-RR.

<opcional>
  El meu secret s quelcom ms personal, tant personal que ning no afecta
a ning ms que no sigui jo mateixa i per tant s ms difcil de portar.
Doncs b resulta que quan vaig nixer van creure que era un noi, em van
posar un nom de noi i com a tal em van tractar fins als inicis de 
l'adolescncia. 
  En aquest temps la olla a pressi va esclatar i desprs d'especialistes
i consultes diverses van haver d'acceptar que era una noia, tant dona com
ho era la meva germana gran, encara que el meu cos no mostres aquest fet.
  Dintre el pitjor vaig tenir la sort d'esclatar prou aviat com per evitar
problemes majors, aix als 15 anys vaig entrar a estudiar batxillerat com 
a noia i al entrar a la universitat, ja era oficialment una dona.
</opcional>
 
  Des de llavors he viscut com una soltera en un pis ridcul a les afores
de la ciutat comtal, m'he guanyat la vida com a persona del meu rang 
professional i m'he llaurat noves amistats, poques de les quals coneixen el 
meu passat, per les que si el coneixen m'han ajudat davant el contratemps 
que la vida i la societat dona a aquelles persones que no "segueixen les
normes o regles generals".

  Per ja fa ms de quatre anys i mig des que ens vam trobar per primer 
cop, les coses ens van b i creiem que serem capaos de muntar una unitat 
familiar. Tenim pensat casar-nos en 6 mesos, per tant volem aprofitar 
aquestes dues setmanes de vacances per tal de conixer el seus familiars
i de pas per acabar de convncer a la seva mare, la SSSS, que sc un bona 
esposa pel seu fill.

  A la SSSS i en TTTT (el seu marit), els conec d'haver-hi parlat per 
telfon, mig en catal mig en Itali. A ms a ms a la germana d'en YYYY, 
la ZZZZ, ens hem escrit a sovint per tal de poder obtenir ms dades sobre 
el passat obscur i com estaven les coses per all, mentre jo li informava 
de com anaven les coses per aqu.

  El viatge fou interessant, el paisatge no era gaire diferent del 
catal si b es denotaven certs detalls que li donaven un to especial, 
diferent. 
  Els pares d'en YYYY, vivien en l'equivalent a un mas all a "OO-OO",
una regi poc turstica donat que si b es costera, no t platges si no
penya-segats. Com jo temps enrere ells tamb havien canviat de domicili
a causa del que deia l'altra gent i per tant, es notava cert aire 
d'enyorana de l'antiga localitzaci a la casa. 
  Hi havia quadre i fotos
de l'anga construcci, la majoria de la famlia de la SSSS havien nascut 
en aquella casa pel que hi havien quadres antiqussims on ja pareixia, i
seguint els quadres, et podries fer una idea dels canvis i ampliacions
que va patir el "mas".

  La prova de foc era el sopar que s'havia organitzat en honor nostre, 
aquest reuniria famlia que vivia ms o menys a prop. Era una bona 
ocasi per reunir-nos abans que em mori va comentar la EEEE, avia materna 
d'en YYYY. Persona que deuria tenir 93 anys i que semblava ms activa i
amb millor salut que els meus pares, o potser jo mateixa.
  El sopar es va preparar a un "riu-rau" que s'estenia davant la porta de
la casa, encarregat de donar aixopluc a l'hivern i ombra a l'estiu, sense
tapar la meravellosa vista de d'oliveres que resseguien la muntanya que 
hi havia al davant.

  Preferia collaborar en el muntatge, per em van destacar a la cuina,
potser a la seva famlia era ms tradicional del que es mostraven a les 
cartes. Tot i que no sc gaire bona entre fogons, vaig poder ajudar en 
tasques menors. 
  Tasques que havia d'interrompre quan algun familiar que veia de lluny,
entrava a la cuina per saludar a la SSSS i a les femines de la famlia,
que es quedaven a la cuina ms que per cuinar per poder ficar-se al dia 
dels assumptes, quelcom parallel li passava a en YYYY. 
  Suposo que aix es com a les relacions de famlia, les parelles es
separen per obtenir la mxima informaci abans que vingui la persona
a qui estan "retallant".

  Aquella conversa d'intercanvi de novetats, em va permetre preparar-me
pel que vindria i per conixer a qui passar la pilota en cas que fos
necessari. No m'agradaria fer-ho per sempre cal tenir alg amb qui
compartir una tongada de familiars inquiets per criticar i dir la seva.

  Al poc de sortir amb les safates del sopar, a la cuina a part de la SSSS,
la ZZZZ i jo inicials, hi havia les tietes VVVV i IIII, una altra via 
la SSSSa, la dona d'en KKKK, la DDDD i d'en GGGG, la WWWR.
Hi havia fora menjar pel que es van necessitar dos viatges per treure
totes les safates, que es repartiren a una taula fora ample, i prou 
llarga per que hi entrssim 28 persones.

  Un cop al llit, desprs de sopar, ambds vrem tenir la sensaci que
tot havia anat prou b com per deixar-nos dur pel cansament i dormir.

  L'endem i el segent ja vam tornar a estar sols amb els seus pares i 
famlia ms propera, ja que serien els ltims dos dies abans de tornar
cap a BCN. 
  La nit del primer dia fou l'escollit per la mare d'en YYYY per parlar
en privat, la conversa fou forta per va servir per posar en clar tot
el que s'havia de dir i acordar.  

  Vam marxar amb la satisfacci que havem fet el que devem alhora que 
ambds ens vam treure un gran pes de sobre.

.
