                          ONG

  La histria comena l'any 1999, aleshores jo encara estava
estudiant la carrera d'informtica i per un cop a la vida vaig
decidir-me a fer quelcom pels altres. 

  Em vaig apuntar a una ONG per tal d'anar a donar classes
d'informtica en un poble d'frica. I vrem preparar tot el
necessari per maximitzar l'eficcia de la nostra curta estana.


  Un cop all vrem detectat un problema que no havien comptat,
el fet que les noies no acudien a les classes tot i n'hi havien
fora ja que els pares emparant-se amb la religi no les deixaven
anar.

  Aix doncs amb el nostre enlla na UUUU vrem mirar de trobar
una soluci per tal que alguna de les noies pogus anar a classe.
El problema era que tots rem homes pel que no hi havia cap
professora a l'equip, amb aquest aspecte era on els pares
s'acollien en quant les classes per a dones les han de donar dones.


  Vrem preguntar a l'enlla si podria trobar una dona per tal que
realitzes els cursos introductoris de manera que almenys haver
fet quelcom per a elles. Per la resposta fou que no hi havia cap
disponible mai abans s'havien preocupat d'aquest tema.

  En mig de la desesperaci i desprs de sopar i beure van sortir
a la terrassa. Ja era fosc i la beguda va propiciar un autntic 
brainstorming, tots vrem anar dient bejenades. Es va decidir
aplicar la de trucar a BCN per tal de cercar una noia disposada
a collaborar encara que donat que no s'hi havia presentat cap
la cosa estava difcil, estvem disposats a usar les fotos que
havem fet per tal de vendre d'estada com unes vacances.


  Vrem intentar-ho amb 5 noies i cap d'elles va acceptar, per tant
aquell vespre el consell intentava trobar una altra soluci abans
de deixar-ho com a impossible. L'alcohol i el sol no combinen gaire
b i les idees que surten d'aquests estats acostumen a ser
desencertats, en aquest cas tamb ho fou per almenys va anar
be, cosa que mirat fredament no hauria d'haver anat.

  El pla consistia que un de nosaltres es fes passar per dona, farem
com si hagus arribat de l'aeroport i venia a ajudar-nos, per suposat
s'encarregaria de les classes per a noms noies (una altra condici).

  L'endem al mat vrem avisar a les autoritats locals l'arribada
d'una collaboradora que substituiria un dels nostres, ja que aquest
anava a un altre poble a collaborar en un altre projecte, la nova
no s'encarregaria si no de les classes orientades a noies.

  Desprs vrem parlar amb alguns pares i tot i que ens va costar amb
l'ajut del UUU, al vespre ja tenem la nova collaboradora presentada
a les autoritats i 16 alumnes (2 classes) per als cursets.

  Les classes foren fora b i tot haver comenat 4 dies ms tard
de seguida van arribar al nivell cosa que va permetre relaxar la
velocitat i assegurar-se que comprenien correctament el que els
explicava la traductora.

  Les classes a ms del curset d'informtica tamb es va creat una
classe de "la dona al mn occidental", les noies molts cops preguntaven
com era la meva vida d'all on venia i pel que se la traductora
tamb hi estava interessada.

  Les noies havien sentit/vist per la TV que la dona a occident era
ms lliure i moltes altres coses que la seva religi no els permetia
nio sentir, per sort el fet d'estar en una ciutat ajudava a una 
interpretaci menys extremista de la religi. Per tant es podria dir 
que en certa manera vivien millors que a les poblacions de
l'interior on les coses estaven ms enrederides.

  Per sort els meus coneixement de la psicologia/fisiologia de femella
humana van servir per poder quedar b, o almenys no descobrir-me ja 
que tot aquell temps si b havia adoptat roba local per que tapava ms 
i facilitava l'engany, a les classes estava sola davant el perill.

  Al arribar al final del projecte estava tant identificat amb el meu
rol de dna (i professora), que alguns companys m'havien comentat si
estava b, cal reconixer que estava b molt b estava fent quelcom
que sempre havia volgut ensenyar i el fet de que fos dona u home en
aquells moments no m'importava, era una persona i ja est.

  Pel que sembla la cosa no era tan simple com podia pensar, ja que al
tornar a casa el meus companys em deien que em comportava com una 
noia, no sabia que volien dir feia el que havia fet "sempre" tampoc i 
donava ms importncia.
  Ms endavant desprs d'una xerrada amb una amiga alertada pels
mateixos sintonies que els meus companys havien advertit, vaig descobrir
que era com sempre m'havia sentit i que l'adaptaci a la vida com a dona
no havia sigut res ms que la possibilitat d'expressar quelcom que feia
molt de temps que tenia dins meu reprimit i que provocava la meva
coneguda irritabilitat, com apunt important ja qe des de que havia
tornat semblava que ja no en tingues.

  Aix doncs des de llavors estic en espera per poder convertir-me
fsicament en una dona ja que psicolgica i solament ja ho sc.

  P.D: Cada estiu torno a collaborar en els cursets d'informtica que
ara ja dono a tres pobles diferents on crec haver ajudat al
desenvolupament de dues empreses noms de noies que grcies a les
noves tecnologies viuen d'una manera ms cmode la seva existncia.

