                          Germanes

 La meva germana, s ms gran que jo i va emancipar-se abans.
Desprs de cercar durant uns mesos va trobar un pis al poble,
no gaire lluny de casa. Tot i aix per causa de la seva feina,
no est gaire a casa. Quan se'n va em demana per que li regui
les plantes i obri les finestres i persianes per ventilar.

 El que ella no sap, s que quan hi vaig, el pis no s l'nic
que airejo. Ja que aprofito l'estada per remenar pel seu armari
i posar-me la seva roba. A voltes quan he acabat a voltes al
comenar.

 Per un dia, una frase va canviar la meva vida, si be no en
aquell moment va ser el punt d'inflexi. La frase no era
estrafolria ni contenia cap profecia o mgia, era ms aviat el
to d'aquell "el dimarts vas anar a regar i airejar el pis, oi?".
jo vaig contestar "si he anat sabia que arribaves el divendres,
a ms ja tocava regar". Fins aqu res de l'altre mn per aquell
to era molt estrany.
 La segent pregunta venia amb ms mala intenci. "vas anar-hi tu
sol, amb alg?". Al que vaig contestar jo sol com sempre, que passa
res?, -en aquest punt ja comenava a estar nervis -, ella de seguida
em va tallar, segur que no vas enviar alg enlloc teu?, al que vaig
replicar, NO, sempre vaig jo i sol. - en aquell moment estava que
no m'aguantava si be mantenia l'endre quelcom em deia que
havia ficat la pota, per no queia en el que era, no havia trencat 
res i les plantes encara estaven vives.

 Mentre encara pensava, ella va respondre que estrany, la vena del
darrere, m'ha preguntat on havia estat el dimecres, jo li he dit
que estava fora i que havia tornat aquell mat. Per ella em va
dir, doncs ara no se, jo asseguraria que la vaig veure alg traient
la pols el dimarts. jo li vaig dir que deuries ser tu, per ella
va dir-me no ho crec era una dona, i a ms portava roba que ja
m'havia vist pel carrer, que per aix li va estranyar que no portes
res ms cmode per treure la pols de casa.

 En aquell moment ja havia passat el to vermell, i anava cap el
tomquet madur, molt madur. Estava maleint la cotilla de la vena,
alhora que a mi mateix per haver deixat que em veiessin.

 Per ma germana continu a ms he trobat un parell de botins del 42,
sota el llit de convidats. - al que pensava, es impossible estan en
una maleta a l'armari de casa, no al pis, encara que la descripci
es fora correcte, i si me les hagus deixat -. Com tardava massa en
contestar em va repetir, que son teves, per que si es aix haurs de
venir a buscar-les, semblen cares per perdre-les tontament - ara estava
en un dubte, estava intentant pensar i rpid, per tenia massa coses
al cap -.
 Per rematar la jugada em va dir quan vinguis si vol en parlem,
encara que haver de fer-te xantatge per que m'expliquis que et passa
sent la teva germana es fora greu.

 Aix doncs l'endem ens vrem veure, aquest cop al seu pis. El to
no havia canviat gaire, conforme divendres. A ms com ja vaig deduir al
no trobar els botins a la maleta de casa me'ls duria deixar al pis.
Aix doncs sense cap excusa possible, vaig entrar i desprs d'explicar-li
"tot". Un cop vaig acabar estava en un rac del sof, tot encongit,
mentre que ella d'u salt es va aixecar i mentre es dirigia a la porta
em va preguntar, Que ho saben a casa?, de seguida vaig dir-li que no
i que no creia convenient que ho sabessin.

 Va tornar de la cuina amb dues tasses d'herbes a les mans, i mentre
em donava una em va dir: tranquil, no els ho penso dir. Les herbes no
em van tranquillitzar, per ella semblava ms tranquilla, massa
tranquilla.  Llavors va comenar a parlar, ja m'ho esperava, em va
estranyar que t'oferissis voluntari per regar-me les plantes, tot i
que treballes, a ms al tornar algun cop he notat que quelcom estava
fora de lloc, o peces de roba que estaven netes quan al marxar, les volia
posar a la rentadora,...

 Per aix he estat mirant que podria ser i desprs d'una advertncia
anterior de la vena de sobre, ja em vaig comenar a fer una idea. He
preguntat a un psicleg i a un amic que va treballar de "drag queen".
Aix he denotat que la mania del cabell llarg i les ungles llargues,
el fet que cada cop tens menys pel a les mans i braos.

 Ara be per poder saber que s el que he de pensar i creure, prefereixo,
que siguis tu qui i m'ho expliqui i de pas em facis una demostraci.
 Aqu m'havia agafat, doncs be resulta que encara no ser que soc si un
home al que l'excita sexualment vestir-se de dona, un home que es
tranquillitza quan es vesteix de dona, o una persona que va nixer amb
alguna alteraci mental (no cal oblidar, la caiguda de la mare quan
encara estava embarassada de mi).

 Vaig seguir, jo tamb he estat mirant, per per deformaci professional,
ho he mirat a Internet, si b hi ha ms dades, moltes sn contradictries.
A ms mai he sortit vestit enlloc almenys fsicament vaig afegir. Si a
voltes quan vinc a casa teva ho faig, com a molt que estar una hora?.
A ms no em veig com una dona, ja ser que no ho soc i que no es podr
corregir aix com aix, val la pena intentar-ho, si he viscut tots aquest
anys com a home per que tirar-ho tot per la finestra.

 Al que ella respongu, d'acord, fins ara et segueixo per aquest "almenys
fsicament", a que be?, de quina vida parles si sempre ests tancat, quasi
no tens amics?, i per la teva informaci ms d'un amic meu creu que ets
gay i/o ests boig, i potser no s'equivoca. Desprs d'aix, estava a punt de
plorar, per com sempre m'era impossible.

 Vaig comenar, "almenys" venia per que molts cops m'he sentit desfasat,
sobretot en els transports pblic i si ha moltes noies em sentor ms
tranquil, i ms d'un cop arribo a pensar diferent, a sentir diferent, captar
les coses d'una altra manera, com si alliberes una espcie de censura.
Per aix molts cops vaig a hores estranyes per no trobar a ning per la
por de no poder controlar o no voler controlar aquells moments. O a voltes
esculli la opci on ser que ms possibilitats de trobar-m'hi sobretot, quan
tinc en dia sensible, o el dia no ha anat tot ho be que hauria.
 Aquest fet s'aguditza quan trobo a una noia de la qual veig que tindria
possibilitats d'sser si hagus nascut noia, o si uses maquillatge. Que
faig, intento agafar sempre el mateix transport per tal de coincidir,
l'esquivo arribant de fer tontades com caminar mitja hora per no arribar
tard per no trobar-me-la...
 El segon es degut que si no sc capa d'estar segur de qui o que soc,
menys encara de posar en descobert aquest fet ni a amic ni a la meva
germana.
 La ltima per comenar si crec que estic boig o almenys m'hi estic
tornant. I per acabar ja t'he dit que si be no em veig atret per les
noies com seria d'esperar, per tampoc em veig atret pels homes, 
per en aquest cas ni me'ls miro per comparar.

 Doncs be ara que t'has sincerat amb mi - va dir ella remarcant el
"sincerat"-, encara que hagi sigut forat. Que et sembla si m'acompanyes
a Barcelona, he de comprar uns regals de Nadal i un vestir pel proper viatge.
 Jo vaig contestar que cap problema, que ja sabia que no em molestava
acompanyar-la.
 Ella de seguida va contestar, - i ara per que et mostres tant
collaborador i tant errtic alhora de cercar alguna pea de roba.
 Al que vaig dir, era l'nica oportunitat on podia mirar i comparar
amb una bona excusa, a ms a mi no m'agrada el mateix que a tu.
 Per ella replic doncs be que et poses la meva roba, no?, al que afeg,
per aquest cop ho farem diferent.
 A s que penses anar amb cotxe?
 No va dir ella anirem amb tren, com sempre, per aquest cop
m'acompanyar la meva germana petita.
 Quina si no en tens vaig contestar jo, abans de caure en el que em
volia dir.
 Doncs no ho endevines, amen a l'habitaci que hem d'arreglar uns
assumptes.
 Un cop all, va obrir l'armari i va treure uns pantalons i un jersei,
i em va dir aix s el que em posar, pots escollir el que vulguis del
que queda, per aix si ficat uns  leotardos per si de cas.
 Com per si de cas vaig preguntar?, mentre escollia uns altres pantalons
i un jersei (tampoc sc molt original).
 Per que potser et compro el meu regal de Nadal i si te'l proves all
m'asseguro que et vagi be.
 Encara no havia pogut contestar quan em diu ja he acabat del bany ara
vine, que rentat el cap i afaitat com mai, pensa que passar revista.
Al acabar veig entrar a l'habitaci, all al costat de la roba que havia
escollit hi havia un altre jersei, uns sostenidors i una parell de mamelles
de silicona, com les que havia vist per Internet.
 Em va dir he tret l'altre jersei per veure quin et queda millor, el que
havies escollit es molt estret i no se si entraries un cop et posis els
accessoris. Abans que preguntis, sn d'un ex-xicot de l'amic gay que
t'havia comentat.
 Mentre em ficava la roba em va dir. Veig que aix si que ho domines,
almenys no podrs dir que s el primer cop. A ms ja quasi no et queden
pels al cos, que has fet?
 Al que vaig contestar, bueno,... doncs..., vaig a depilar-me de tant
en tant, ara ja no s estrany i com a casa no ho puc fer.
 Vaig haver de demanar ajut per posar-me el sostenidors amb el farcit, per
ho vrem aconseguir.
 Abans marxar ens vrem maquillar, no gaire per que si havien
d'emprovar-nos roba no era qesti d'anar retocant cada dos per tres. Si be
vaig comenar jo sol, ella em va corregir certs moviments que no eren els
millors per al resultat de l'operaci.

 Abans de sortir ens mirarem al mirall del rebedor, si be ma germana estava
com sempre impressionant, jo no em reconeixia, en aquell mirall ja m'havia
vist vestit de dona, per ara no semblava que estigues vestit, si no que
ho era.
 Mentre pensava m'ha germana va comentar, si ens pregunten ja parlar jo
la teva veu si be no es greu no pot passar pel la d'una noia. A vrem tu
ets la germana petita i ens portem noms dos anys (no quatre), d'acord.
A ms ests afnica per que com ets mestre has de parlar molt. I per
ltim vigila el que fas ara ets una noia i certs comportaments no sn
adequats.
 En aix ja havia llegit i practicat fora, i per tant li vaig fer una
demostraci de la veu femenina que era capa de fer, ja sense esfor. A ms
d'indicar-li que si ja sabia alguns detalls per que agrairia qualsevol
indicaci.
 Al final quedarem que millor no abusar de la meva veu per si de cas,
encara que sonava prou convincent.

 Aix vrem baixar al carrer, on no ens varen trobar a cap ve ni
conegut, si hi havia gen, i em sembla que un xicots ens va mirar per
rem dues noies joves, i no hi havia gaire ms per mirar. Varen anar a
l'estaci amb cotxe, on el vam aparcar. Comprarem els bitllets, i vrem
anar a l'andana corresponent. All de seguida em va avisar, una noia mai
mirar tanta estona fixament sobretot si hi ha algun home pel mig, vaig
contestar que mirava els pisos del davant, - per ella continu - ests
pel que has d'estar o no?

 Un cop al tren vrem tenir sort i ens vrem poder seure.  All em va
comenar a explicar el viatge, jo no vaig dir res, noms assentia o
negava, entre alguna que altra interjecci. Vam baixar a Passeig de Gracia
i per tant vrem caminar des del tren fins al carrer Girona.
 El carrer Girona es impressionant en dos travessies hi ha la major
concentraci de tendes de roba per a joves de Barcelona (al
carrer Pelai n'hi han menys i a portal de l'ngel i carrerons estan
fora espaiades).

 Abans d'entrar en la primera tenda em va preguntar, per ara et veig
contenta, com et trobes. Al que vaig contestar, no se per que per estic
contenta tranquilla i feli, em sento be. No em trobo estranya ni tinc
remordiments com altres vegades.

 Vrem decidir revisar-les totes, cada cop diem ms bosses entre el
seu vestit que va acabant sent un vestit uns pantalons i una camisa, i
el meu regal que al final vaig decidir que ja me l'havia fet i que era
el millor que m'havia pogut fer vaig dir-li que li tornaria els diners
per que no crec que m'acceptessin la tarja de dbit. Aix em vaig endur
, uns pantalons de roba, uns texans, una faldilla llarga, dos jerseis
diferents, una jaqueta, unes sabates de sola ample...

 Aix doncs va ser com vaig guanyar una amiga (ma germana tamb, :-) )
i vaig aconseguir un vestuari de la meva talla i que no havia de
compartir, m'havia tret la por de sobre de sortir com a noia, i m'ho
havia passat genial.

 El vestuari actualment est a casa de ma germana. Per l'any que ve
quan en compri un pis per mi sol, el pugui tenir ms a m.