		Falsa entrevista de feina

1. Introducci

  Era una setmana abans de carnestoltes, en concret un dijous, quan vaig
aparixer a la feina "vestit" de noia. De fet no em vaig vestir de noia
ms del normal, aquest cop a sota el jersei d'hivern i coll alt duia un 
sostenidors amb uns pits fets amb menjar per ocells, i a part de l'esfor 
d'afaitar-me la barba m'havia arreglat el cabell, un petit aclariment de 
color i un estil diferent de l'habitual.

  Tornant al dijous vaig arribar a la feina ben justa, aquell mat havia
tardat ms en arreglar-me per sortir al carrer. De fet des que vaig 
entrar per la porta fins que vaig anar a la meva aula (sc professor/a 
d'informtica en una acadmia) les secretaries de l'acadmia no van 
tenir temps a reaccionar.

  A classe, per ja hem vaig haver d'explicar, com s lgic desprs de
3 mesos els alumnes ja hem tenien vista a mi i a la roba que duia. Vaig
dir-los - s per una entrevista de feina - i vaig comenar a explicar
la histria que m'havia inventat.



2. La histria

  Tot va comenar far dues setmanes, a la borsa de treball de la facultat
vaig veure que una empresa alemanya que volia obrir la seva primera oficina
a Catalunya necessitava un/a "System Administrator", administrador de 
sistemes, l'oferta estava en angls i alemany, l'angls era obligat i 
l'alemany recomanat.
  Vaig enviar el currculum i una carta de presentaci en angls donat que 
l'alemany noms el dedueixo, per que no en s gaire.
  
  Si vaig enviar-lo el dilluns, deuria ser el dimecres quan em van trucar al
telfon de casa. De fet tot i que vaig ser la primera persona en agafar el 
telfon no tenia clar per qui preguntaven, no m'esperava cap trucada en 
angls a les sis de la tarda.
  Vaig desxifrar el que volien, que envis l'expedient acadmic i alguna 
referncia comprovable del certificat d'angls.
  Abans de penjar, la noia de recursos humans, que es deia Hellen, va voler 
esclarir la pronuncia del meu nom i cognom, i li vaig repetir tres vegades 
abans que es va donar per satisfeta.

  I aqu va comenat tot, la Hellen al ser teutona deuria pensar que Llus
en catal deuria ser l'equivalent a Luise en alemany que en realitat 
s Llusa en catal. De fet la fontica s molt propera, cal dir que el meu 
nom en alemany seria Ludwig, molt allunyat en quant a so al Llus catal.
  Per la fontica no va ser tot, al telfon la meva veu s de dona, no es 
que faci una veu diferent. Desprs de cercar-ne les causes sembla ser que 
les freqncies greus que marquen el meu sexe estan per sota del llindar 
del telfon i per tant no sn audibles per la persona de l'altre costat. 
Si no us ho creieu podeu preguntar a la YYYY (una de les secretaries),
una vegada que em va trucar no es creia que era jo qui li havia despenjat.

  Tornant als fets, aquest dilluns la Hellen va trucar. Aquest cop a part
d'estar ms alerta al canvi d'idioma la Hellen va anomenar-me correctament.
La trucada era per dir-me que el dijous baixava ella i dos directius ms 
per comprovar el despatx que havien llogat i fer les entrevistes pels 
diferents llocs de treball.
  Jo era una de les persones escollides per a l'entrevista i donat que 
us tinc a vosaltres pel mat vrem quedar per les sis de la tarda (18h),
al centre de Barcelona.
  En concret em va dir que el meu perfil encaixava fora b donat que 
havia treballat bastant amb el sistema operatiu i aplicacions que 
s'usarien a la seu espanyola i tamb per que era l'nica dona que
s'havia interessat per l'oferta de treball.
  - What? (Qu?)- vaig exclamar pensant: o no ... una altra persona que 
  em canvia el sexe pel telfon.
   Llavors la Hellen es va explicar - la companyia sempre que pot realitza
la discriminaci positiva envers les dones per que fou fundada desprs de
la Segona Guerra Mundial per dones que havien treballat a les fbriques 
alemanyes,
  Jo en aquell moment em volia fondre, l'explicaci de la Hellen no em va 
donar temps suficient per pensar que podia dir.
  Aix doncs la Hellen es va acomiadar amb un fins dijous, i sigues 
puntual que si acabo aviat vull donar una volta per la ciutat.
  No sabia que dir, de poc que no m'ofereixo a ensenyar-li Barcelona.

  En resum aquesta tarda tinc una entrevista de feina l'nic s que 
s'esperen una dona, i una dona ser la que hi anir.



3. Continuem treballant
  
  Noms vaig perdre uns 20 minuts de classe amb la meva histria, el
temps el vrem aprofitar per engegar els ordinadors i repartir nous
exercicis pel que tampoc s'havia perdut del tot.

  No cal ni dir que a la pausa que es fa una mes tard d'haver entrar, l'amo
de l'acadmia va venir a l'aula a parlar amb mi. Donat que volia saber que 
feia vestit d'aquella manera vaig recomanar anar a recepci i ja de pas ho 
podia explicar a tothom. A ms amb pblic l'amo no s'atreviria a 
despatxar-me, i jo m'estalviaria repetir massa la histria i cometre alguna
errada en la repetici.

  No va ser necessari cridar als altres professors del centre, els alumnes
ja estaven reunits comentant la noticia del dia. Aix doncs alguns dels 
professors ja m'estaven cercant.
  Davant l'exposici les persones van reaccionar amb diversitat, l'amo
noms estava preocupat per que si els anava a deixar els havia d'avisar amb
antelaci encara que per a ells seria un gran inconvenient que marxs abans
d'acabar el curs - del curs segent no va dir res.
  La WWWW en canvi em va preguntar si aniria tal com anava a l'entrevista,
jo li vaig dir que possiblement no que desprs de dinar a casa ja veuria si
em ficava quelcom ms "elegant" que uns pantalons texans acampanats i un 
jersei de coll alt de dos tons de marr i una flor vermellosa al mig del(s)
pits.

  El descans es va acabar i jo vaig tornar a classe. La classe va anar com 
sempre. L'nic que em va resultar estrany era l'haver de controlar la veu 
com estava fent des de el mat. Havia d'anullar el to greu de la meva veu,
tal com feia el telfon i l'nica manera de fer-ho era estar prou 
tranquilla i concentrada per controlar el ress dins la meva gola.
  

  La mitja hora de pat va arribar i no vaig poder-me estar de sortir a
fora a prendre l'aire. Vaig caminar tres carrers, prou lluny per no 
trobar-me a ning de la feina. Un cop all vaig distreure'm mirant
els aparadors de les tendes, per un cop al quedar-me una estona davant 
l'aparador d'una tenda de roba, secci de dona, no em vaig sentir com si 
fes quelcom dolent.

  Vaig tornar amb temps a l'acadmia. Al dirigir-me cap a l'aula que era
la mateixa que a primera hora em vaig trobar que per variar abans de l'hora
tots els alumnes estaven al rebedor de davant l'aula. Normalment arriben 
quan ja ha passat l'hora oficial.
  El grup ja estava al corrent de la histria, aix doncs rutinriament ens
vam posar a treballar. Tot i aix la classe es va aturar algun cop quan 
algun dels assistents aprofitava els torns de preguntes o algun dubte
informtic per preguntar-me quelcom no relacionat amb el temari, tothom es 
parava per poder escoltar la meva resposta.

  L'interrogatori el va iniciar la OOOO, que em va preguntar per que havia 
anat vestida de dona aquell mat si l'entrevista no la tenia fins la tarda. 
Jo li vaig respondre el que tenia previst. 
  - Aquell mat era per preparar-me psicolgicament i per provar les meves 
  capacitats per aguantar l'entrevista de feina per la tarda. Una entrevista
  es pot allargar fora i estava segura que si aguantava un mat amb ells 
  podria aguantar el que fos.
  
  Ms endavant la PPPP va fer-me una altra bona pregunta, tot i que li va 
costar trobar com anomenar-me, al final va dir:
  - Profe !, per en algun moment els dir que vost no s una dona, no? 
  Al que vaig respondre:
  - Doncs no s que fer, la feina es de les que m'agraden i paguen b. 
  D'acord que si hi hagus una dona en el procs d'entrevistes ho diria, 
  per no havent-hi cap, no s si el millor s, no dir res.
  
  Al descans del segon grup la PPPP em va esperar a la porta. All em va 
preguntar quelcom que em va despertar una mica:
  - Llus, va dir, no s per preocupar-se el fet que no es trobi incmode 
  fent-se passar per una dona, el parlar amb una veu que s la seva o la
  seva capacitat de referenciar-se tota l'estona en femen.
  - Doncs potser s, - vaig respondre mentre cercava una sortida - per 
  ara per ara les meves preocupacions sn que vosaltres acabeu els exercicis 
  que tenia programats per avui per no haver de crrer el proper dia. - jo 
  diria que me'n vaig sortir encara que aquest cop m'havien ben enganxat.

  Desprs de passar pel bany a pixar, asseguda a la tassa aix si, rentar-me 
la suor de la cara corregir una mica el maquillatge, em vaig calmar vaig 
sortir del lavabo unipersonal i vaig encarar un fi de jornal tranquilla, 
resolent dubtes merament informtics.



4. Desprs de dinar

  Tot just acabar de dinar vaig tornar a preparar-me per sortir, vaig 
deixar la roba d'estar per casa (un xandall) a la cadira per quan torns i
vaig anar a vestir-me. Al final vaig canviar la samarreta de dins que per
que dels nervis l'havia suat i el jersei per un de ms seris, amb uns 
colors ms apagats, per res ms. 

  A les cinc i mitja estava davant la meva destinaci, l'Hospital 
provincial. All vaig anar a la meva visita de control amb la psicloga 
que revisava el meu cas de disconformitat de gnere.
  La GGGG em va animar fora dient, que el fet que estigus ms contenta 
del normal i que hagus estat tot un mat amb d'altres persones sense 
preocupar-me tant del que dirien els altres i ms de mi mateixa era bo.
  Per tamb em va posar de peus a terra, em va recordar que aquella 
experincia d'unes hores no era comparable al viure com una dona la resta 
de la meva vida, objectiu que algun dia espero acomplir.



5. Divendres, tornada a la feina

  El divendres estava tant b amb mi mateixa que vaig voler allargar 
l'experincia uns dies ms, almenys fins diumenge. Aix doncs el divendres
vaig anar a la feina un altre cop com a dona.

  Aquest cop vaig arribar a l'hora habitual, ja tenia controlat el temps 
de preparaci, i per tant vaig xerrar una estona amb les secretaries. Noms
la YYYY es va estranyar que no hagus tornar a la imatge de sempre. 
  Jo em vaig excusar dient que el pentinat m'havia costat uns diners i que 
encara necessitava dues rentades ms per desfer-se, aix doncs per no 
desentonar vaig posar-me la roba del dijous a la tarda per acabar-ho 
d'embrutar.
  La ZZZZ em va preguntar per com m'havia anat l'entrevista i vaig dir-los
el que ja tenia planejat des de l'inici. 
  - Em va anar b per quasi al final no vaig poder-me estar d'explicar a 
  la Hellen que en veritat no era una dona. Ella ja havia notat quelcom 
  estrany per que no acabava d'estar segura que era. Segons ella els
  informtics eren una raa a part ms difcils de classificar.
  
  Al final doncs havia perdut la feina, donat que es van molestar molt per 
que no vaig intentar esclarir l'embolic abans.



6. Ms enll  
  
  Els dies van passar i a no cal dir que desprs de molt de temps de lluita
interna i externa vaig aconseguir anar a treballar com a dona tots els dies,
de fet viure com una dona la resta de la meva vida.

.