			Colnies (acampada)
			
  L'estiu del %%%% vaig anar a colnies amb l'agrupaci escolta a la que 
pertanyo havia decidit anar ms lluny del normal cosa que provoc una 
menor assistncia. Per sort na XXXX sabia que tamb vindrien aquelles 
persones amb qui tenia ms confiana en YYYY, la ZZZZ, la WWWW i la UUUU, 
el monitor del grup na TTTT.

  El viatge va ser tranquil dins "la normalitat", tamb va afectar les 8 hores 
d'autocar fins al poble i la caminada de tres hores fins al lloc escollit.
El terreny no era el millor per acampar per l'nic que els havien deixat
perms, aquest tenia un terrapl que provoc que les tendes es muntessin en
dos fileres unes "a dalt" les noies, i "a baix" els nois .

  Els monitors estaven a una punta, a prop de la cuina mentre que d'altra 
s'havia disposat un "lavabo".

  El segon dia ens vrem dividir per conixer el terreny i preparar el joc 
de la nit de cada grup, en el nostre cas el YYY es va quedar preparant el
sopar mentre els altres vrem iniciar la ruta. Havem d'anar a un monestir 
on hi vivien unes monges a les que havem de comprar queviures i trobar
una casa pairal abandonada que usarem de centre d'operacions per el joc 
de la nit. 
  Vrem trobar la casa pairal per quan ja devem estar a prop del monestir
vaig caure a un rierol. Al sortir tenia fred i la roba mullada, pel que 
em van deixar uns pantalons llargs de reserva i una samarreta per tal de 
seguir fins al convent que ja veiem des d'on rem i all avisar al campament 
que tardarem una mica ms per que ho tenem tot, a part dir-los el que 
m'havia passat per tal que es poguessin riure de bo quan torns.

  Vrem arribar al monestir per era ms tard del previst, el mapa no estava
ben delimitat i havem perdut massa temps cercant la casa abandonada. Per
sort vrem avisar al campament que ens van dir que demanssim allotjament
i passssim la nit ja que ja ens havem remullat una vegada.
  Aix al arribar al convent vrem demanar allotjament per una nit, la
WWWW i una de les monges van estar discutint durant una estona i al final 
vrem entrar, un cop en una sala amb sis llits vrem preguntar per que havien
discutit tant.
  La WWWW ens ho va explicar:
  - Resulta que el convent era de clausura i noms per a monges cosa que
  volia dir que noms podien deixar entrar a dones. I el meu aspecte no 
  els donava gaire confiana. Aix doncs vaig haver de convncer-la que
  eres una noia per que et preocupaves poc del teu aspecte, aix com 
  explicar-li que havies caigut a l'aigua en el cam per que s'apiads.

  Al acabar em va mirar i en va dir, aix doncs ja ho saps a partir d'ara ets 
una noia, et dius XXXXa i ests afnica desprs de la remullada del cam.
desprs de sopar i intentar passar "desapercebuda" vaig anar amb les altres 
al llit, no podia dormir, sentem que plovia i cada cop la cosa anava a ms
vrem trucar al campament i ens van dir que estaven b i que no tindrien
problemes d'inundaci donat a la elevaci a la que es trobava el campament.

  Al mat no havia parat de ploure i vrem trucar al campament avisant que
sortem a trobar-los tot estava b cosa que ens va tranquillitzar i la 
WWW no va comentar res del que ens havia passat pel que em vaig alegrar 
perqu la meva roba ja estava seca i podria canviar-me abans d'arribar al 
campament i evitar preguntes per la roba que m'havien deixat les noies el
dia abans (sempre ens havien dit de portar quelcom d'abric i per aix 
duia una manta a la motxilla, per de roba mai havien dit res).

  Al arribar al pont on havia caigut vrem veure que no hi havia pont, l'aigua
se l'havia endut, pel que el pas a l'altre costat era impossible, almenys 
per aquell cam i el mapa no indicava cap altre si b no ens fivem gaire 
del mapa, desprs de cercar trons per fer un pont provisional vam decidir 
tornar al convent i avisar que vinguessin amb el tot terreny i quelcom
per fer de pont.

  Aix ho vrem fer, les monges aquest cop ens van dir que era l'nic
cam de sortida que havia i ens van fer canviar de roba ja que anvem molls, 
que ens deixvem uns hbits mentre la roba que portvem s'assecava. 
A l'hora de sopar semblava que no hi hagus ning que no fos del convent, 
la mare superiora, al veure que la meva afonia no millorava, em van donar 
una combinaci d'herbes naturals que m'havien de fer tornar la veu, que 
curiosament no van funcionar.
  Al trucar al campament ens van dir que havien evacuat la zona per que 
si be no hi havia aigua no parava de ploure, en aquells moment estaven al
polisportiu del poble i ja havien informat a la policia local de la 
nostra situaci encara que estaven saturats per que altres zones si 
s'havien inundat.

  Aix doncs vrem passar els dies all dins on vrem veure de prop "l'ofici"
de monja, tant les obligacions com les alegries que comporta. Al mateix 
temps ja comenava a perdre l'afonia i el meu comportament no posava 
en dubte el meu estatuts de dona despreocupada.

  Al cap de 12 dies van arribar a buscar-nos, per jo havia pres una decisi
algun dia tornaria al convent, sabia que tindria de realitzar unes gestions
abans de poder entrar per sabia que era el meu lloc i per tant al final 
ho aconseguiria.

  Aix s com vaig conixer el convent d'on actualment sc monja, ocupant-me 
del camp i de les ovelles del senyor que com jo no estaven segures del seu 
lloc a la terra.
