                                         Camping


  Ja fa molt de temps quan era petita vas haver un estiu que em va canviar la 
vida i no noms metafricament. Fou l'estiu en que el meu Jo va prendre 
conscincia alhora que el primer avs del que passaria ms endavant per molt 
que ho intents evitar.


  Per situar-nos, llavors tenia 12 anys, per les meves preferncies personals 
preferia dur els cabells "curts" per no massa, aix com unes ungles que 
mostraven la part blanca. 
  El cmping estava a uns 2 Km de la platja per disposava de tres piscines 
dues de petites i una d'enorme. Era el primer any que hi anaven i per tant 
no coneixia a ning.


  Aix doncs els primers dies foren de cerca d'algun/a company/a de jocs per 
passar l'estiu. Al cap de tres dies vaig trobar un grup de quatre noies que en 
contra del que passava amb els altres grups em van deixar entrar, elles tamb 
eren "noves" i per tant els altres grups d'"habituals" no les havien 
deixat entrar.


  Entre les activitats que ms em divertia era quan ens pentinvem l'una a 
l'altre o ens pintaven les ungles (per fi podia lluir-les). Algun vespre que 
altre al tornar a la tenda "casa" la meva mare m'havia renyat per deixar-me 
pentinar o pintar-me les ungles ja que un nen com jo no havia de fer aquelles 
coses. Per aquelles dates en prou feines volia saber que el fet de ser un nen 
implicava que no es podia ser una nena, aleshores encara creia que algun dia 
al despertar-me ja seria la nena que era.

  Tot i aix la cosa es va posar difcil quan una tarda les noies van decidir 
que ja era hora que llus completament ja que les ungles pintades no quedaven 
b amb la roba que duia i em van deixar un vestit per tal que me'l poses quan 
anssim a donar un volt per la part ms muntanyenca del cmping.

  M'ho estava passant tant b que ni vaig adonar-me que al arribar a la zona 
recreativa la meva mare estava parlant amb la vena mentre els "homes" 
estaven jugant a cartes.

  La cara que va fer era de dibuixos japonesos, per vaig continuar com si no 
hagus passat res aquella tarda m'ho vaig passar molt i molt b, pel que 
desprs de donar-los-hi les grcies a les noies vaig canviar-me i anar a la 
tenda sense pensar en el havia passat a la zona esportiva.

  Quan vaig arribar la meva mare ja tenia el sarau muntat, el meu pare va 
desaparixer i em va deixar sola davant la cavalleria. La mare em va dir que
aquella tarda m'havia passat de la ratlla, que havia tingut sort que ning em 
reconegus per que ja s'havia acabat. Fins llavors t'havia deixat passar 
certes coses - va seguir - per que ets bon estudiant i a l'escola no tenies 
amics i amb les noies semblava que t'ho passessis b, per has vist que estan 
fent amb tu, ets un NOI, ho has sentit un NOI i els nois no usen vestits, ni es 
pinten les ungles, ni porten el pentinat que et van fer. L'nic que vaig poder 
dir es que jo era una noia com la YYYY , ZZZZ, VVVV, i la WWWW. I que elles 
no m'estaven fent res que per mi era el primer o segon cop que estava feli. 
La mare em va enviar a la meva "habitaci".


  Aquella nit fou la que ms he plorat en tota la meva vida i per plorar no 
ser. El que li vaig respondre a la meva mare era la veritat encara que ella 
no em cregus. L'endem va anar a veure les noies per advertir-les que no 
volia que se m'acostessin. Quan ho vaig saber de l'enrabiada vaig sortir 
corrent i em vaig amagar sota una "casa amb rodes", noms jo coneixia la 
entrada que era molt estreta.

  All vaig voler plorar per ja no podia ni fer-ho, des de llavors no he 
tornat a plorar de manera natural. No sabia que fer, havia de demostrar a la 
meva mare que era una nena encara que no s'ho volgus creure, encara que no 
sabia com fer-ho, sabia que hi havia quelcom fsic, per no devia ser important 
ja que ella mateixa va dir-li al meu pare que si no fos per m'havia parit no
hagus cregut que era una noia.

  Per com li demostrava?
  Quan ja era de nit na YYYY va aparixer i em va cridar, com no vaig veure 
ning ms la vaig deixar entrar a l'amagatall. Na YYYY em va dir que els 
meus pares estaven preocupats i que estaven muntant un grup per trobar-me. 
Jo li vaig contestar que no sabia que fer no podia tornar a casa i seguir 
recls, necessitava fer-li entendre a la meva mare que era una NENA.

  La YYYY em va mirar i em va dir - per tu ets un NEN i no una NENA. All em 
va caure molt malament i la meva cara deuria plasmar-ho per que na YYYY va 
seguir - d'acord que et comportes i penses com una de nosaltres per ets un 
nen, tens titola. Ja vaig comenar a plorar i entre llgrimes vaig dir - aix 
desapareixer algun dia no es meu, no pot ser part de mi -.

  No se si per els plors o per casualitat un dels subgrups de recerca ens va 
trobar. Aix doncs encara plorant vaig acabar a casa la ZZZZ ja que la seva 
mare formava part del grup, mentre anaven a avisar als altres que ja m'havien 
trobat, la YYYY, la ZZZZ i la seva mare, na JJJJ, em van intentar calmar. Ens 
aquells moments noms parava de plorar per cridar que era una NENA i algun 
dia seria una NOIA i una DONA.

  La JJJJ va avisar a una amiga seva del cmping que era psicloga per tal de 
calmar-me. Quan la psicloga va arribar la meva mare ja m'estava agafant per 
dur-me a la tenda, fer les maletes i marxar. Na DDDD, que s com es deia la 
psicloga la va parar i va dir que anssim a la seva casa amb rodes. La mare 
deuria pensar que l'allament seria millor que el de la nostra tenda de 
campanya pel que va acceptar la proposici.

  Durant el cam el fet que na YYYY m'acompanyes em va calmar una mica i al 
entrar a la sala d'estar ja havia deixat de plorar. Un cop all la DDDD va 
dir-me que m'espers al pat amb la YYYY que ja m'avisaria ms endavant, 
llavors confiava amb la DDDD, m'havia evitat una bronca desmesurada i amb 
una mica de sort potser evitava que marxssim tant aviat del cmping.

  En aquest temps vrem sentir que parlaven i la meva mare cridava de tant 
En tant jo ja estava hi estava acostumava per na YYYY es va arribar a
espantar dos cops. No he sabut mai que es va parlar llavors, noms conec 
el que va passar quan em van fer entrar. 
  Estava disposada a plorar encara que poc lquid al cos per poder 
plorar, per sort no em va fer falta. La DDDD es va dirigir a mi i em va dir em 
estat parlant i crec que necessites visitar a un especialista, en tot cas fins 
desprs de vacances no en trobareu cap, per tant desprs de parlar amb els 
teus pares hem acordat que m'encarregar de qualsevol urgncia que pogus 
passar. Desprs d'all vaig mirar a la mare que va assentir amb el cap, cosa 
que em va tranquillitzar. Tamb hem acordat - va seguir na DDDD - que 
mentre no es demostri el contrari podrs continuar jugant amb les noies fins i 
tot vestir-te com elles.


  En aquell moment volia plorar i per primer cop a la meva vida era d'alegria, 
en tot cas vaig abraar i donar les grcies a la DDDD el ms efusiu que era 
possible.


  De cam a la tenda (casa), el meu pare em va dir que havien acceptar pel meu 
b per que si podia evits aparixer per casa amb un altre vestit ja que la 
meva mare no s'ho estava passant gens b. Ms endavant vaig saber que a 
part de patir pel que em passaria, creia que era culpa seva per que al sser
fill nic m'havia protegit massa.

  Aix vrem passar les tres setmanes de vacances ms ben aprofitades de la 
meva vida. Aquestes em van permetre per fi demostrar a la meva mare que era
una nena per impossible que sembls.


 [ Opcional: veure camping.Primer Xicot.txt]

  Durant la ltima setmana vaig notar que la mare semblava ms comprensiva 
i conciliadora. Pel que vaig saber ms tard havia tingut una reuni amb la 
psicloga (na DDDD) on van intercanviar opinions sobre mi. Pel que sembla 
ambdues estaven d'acord que com a noia se'n veia ms contenta i oberta que 
com a noi, a part de que em movia amb tota naturalitat, una naturalitat no 
forada cosa que implicava acceptar que realment era una noia. 

  Tanmateix la meva mare comenava a acceptar el fet que no era culpa seva 
cosa que calmava el seu mal humor i m'aplanava el cam cap a una relaci filla-
mare. Cam que havia iniciat massa tard i amb entrebancs per que en 
transcurs de la meva vida ha sigut molt important per tal de superar les 
diferents proves a les que he sigut sotmesa.


  Al tornar a casa encara tenem dues setmanes abans de comenar les classes 
i les vrem aprofitar per visitar dos especialistes que na DDDD ens havia 
recomanat. Ens vrem quedar amb el segon semblava ms amable, i em 
donava ms confiana. Llavors vaig haver d'omplir una srie de test i escriure 
alguna que altra redacci i presentar algun dels dibuixos que havia fet des que 
era petita, a la majoria d'ells duia vestits cosa que va fer difcil trobar-los 
ja que la meva mare els estripava i tirava a les deixalles quan no la veia.

  El collegi fou el pitjor, all encara era un noi, si b la meva mare va 
parlar amb el director i algun professor no acabaven d'estar convenuts que no 
fos ms que una fase que havia de superar encara que fos de cop per culpa de 
la crua realitat. Per sort la mare va estar buscant una altra escola propera 
on poder entrar com a noia, jo hi estava molt illusionada, perdria dues 
amigues, encara que sempre podrem quedar per veure'ns fora de classe i per fi 
comenaria a ser qui devia ser.


  Durant el primer any a la nova escola les meves cites mdiques van 
augmentar ja que havia d'anar a veure un endocr per tal que em receptes 
hormones. No tenia molt clar que eren, per si sabia que eren necessries per 
evitar que la natura continues pel seu error. Encara que a la mare encara no 
es feia a la idea ja comenava a gaudir de tenir un filla, i per tant van 
tornar a acostar-nos en la nostra relaci emocional, i per primer cop vaig 
notar que era receptiva a les meves preguntes i  forma de ser.

  Quan noms tenia 16 anys i desprs d'haver viscut 3 anys com a noia va 
arribar el moment on el psicleg i l'endocr em van recomanar comenar la 
cirurgia de correcci.
  Encara hauria d'esperar uns anys, per poder-me sotmetre, per hi havia cua 
d'espera i estava en un bon moment per apuntar-m'hi.


  Als 17 anys i mig, va arribar la hora de la operaci de canvi de sexe (SRS),
a casa estaven preocupats pel que pogus passar-me ja que hi havia la remota 
possibilitat que moris en ella. En tot cas com ja havia dit alguna dit de 
plorera anys abans preferiria morir com a dona que viure com a home. Vaig 
necessitar el consentiment dels pares, que grcies a Du em van ajudar per 
que si no sabia que podia haver fet.
  L'operaci en el meu cas era molt necessria ja que apart d'evitar el servei
militar em permetria que els papers del batxillerat ja constes com a dona i 
junt a les peticions de canvi de noms i sexe dels altres papers oficials podria
comenar la Universitat sense haver d'amagar res.

  Actualment tinc 22 anys, i estudio tercer d'informtica, la carrera es difcil 
per m'agrada molt. Grcies a la "ocultaci" d'Internet tinc una plana web on 
ajudo en el que puc a d'altres transsexuals. En aquest punt s on me n'adono 
de la sort que he tingut ja que la majoria dels casos el rebuig a la diferncia, 
al acceptar que hi han errors a la natura que no els produeix cap persona i 
que l'nica soluci s una operaci de cirurgia major.


  En tot cas estic molt contenta de poder ser la dona treballadora i 
independent que sempre havia desitjat. Encara que cada vegada em sento ms 
necessria d'una parella per compartir la meravellosa vida que he tingut, una 
persona amb qui passar la resta de la meva vida.


  Petons,

    XXXX,	xxxx de yyyyy de zzzz


P.D: La meva orientaci sexual s indiferent del fet que sigui una
       dona transsexual, s el que s i no afecta pel que respecta a
       aquest escrit.
  

