			Atropellada

  Era un dilluns d'hivern, havia plogut tota a la nit i feia fora fred, 
el despertador no m'havia pogut despertar a l'hora de sempre. Quan em
vaig adonar vaig saltar fora del llit i desprs de vestir-me i esmorzar
vaig sortir corrent.
  Els carrers estaven ben molls i els passos de zebra relliscaven, per tant
saltava esquivant bassals i la pintura dels passos de zebra que els quals
es podia lliscar. Com tenia calculat a la velocitat que anava agafaria 
l'ltim pas posant-se verd, aix fou i no vaig haver de parar.
  Per qui tampoc va parar va ser un 4x4 que va sortir del no-res a velocitat
superior a la meva. Vaig perdre el coneixement, ja que el segent que 
vaig veure fou una habitaci d'Hospital, suposo que la trajectria del 4x4 
i la meva es van intersecar.

  Una infermera fent una volta per les habitacions fou la primera en
preguntar-me com estava.
  - Una mica dolorida i fora atontada - vaig respondre-li.
  La infermera va marxar i al moment va tornar amb el em va semblar un
metge, per en realitat era un infermer administratiu.
Aquest va seguir l'interrogatori.
  - Com te dius?
  - XXXXa
  - Quina edat tens?
  - X1X1X1
  - On vius?
  - X2X2X2X2
  - Alguna informaci mdica a comentar?
  - * No se'm coneix cap reacci als medicament normals,
    * Sc donant de sang habitual grup O+, i quan em mori ho ser d'rgans,
    * I com s'indica a la tarja grapada al DNI, una dona en procs de prova
      de vida real (RLT).
  - Aix ltim ha provocat cert desconcert als de l'ambulncia que l'han
    recollit. que trobava coses a faltar.
  - Doncs encara sort que duia la cartera a sobre i no a dins la motxilla, 
    com faig normalment.
  - Mes que la cartera del fet de dur tanta roba, i la motxilla, encara que 
    els pits tamb van esmorteir ho seu. - al que va afegir - l'infermer de 
    l'ambulncia amb les presses no va mirar la documentaci i de poc li 
    agafa quelcom quan la resta del pits de silicona van caure al terra de 
    l'ambulncia a causa del massatge cardac.
  - No em faci riure que em fa mal aqu baix - vaig contestar.
  - Doncs b com no hem trobat ning de la seva famlia, i donat que sembla
    estar en plenes facultats mentals, necessitarem el seu perms per realitzar
    una segona intervenci de reconstrucci de la pelvis-maluc.
  - Aix sembla ms greu del que em pensava, en quin estat estan.
  - Donades les circumstancies fora b per caldr assegurar que la soldadura 
    es realitzin correctament i revisar que no hagi quedat cap tros que pugui 
    perforar cap rgan vital.
  - Si volen fer una segona que fan fer a la primera intervenci?
  - Durant la primera es va posar al lloc les parts trencades, de pas tamb
    es va comprovar que no hi hagus cap rgan intern afectat.  - Si li he 
    de dir la veritat -, de poc que no li reconstrum el d'una dona, ja que a 
    les radiografies no es veia b. 
    Si no fos per que l'encarregada d'admissions ens va avisar a temps. 
    Na QQQQ deuria ser la primera persona que es va mirar els papers.
  - Doncs no m'hagus queixat pas, si ho haguessin aconseguit, em podria
    haver estalviat 400 EUR, si els hagus tingut, es clar.
  - No crec que ens hagus pogut passar, la comprovaci de documentaci s
    un pas rutinari per les entrades en estat greu, sempre es cerca papers
    conforme al ser de tal religi no accepten trasplantaments, o ni sang, 
    o al contrari saber si la persona s donant o ha escrit un testament vital.
    Tamb serveix per localitzar algun familiar o amic, per si cal prendre
    decisions de vida-o-mort.
  - En el meu cas ho tenen difcil per trobar alg, des que vaig decidir ser
    jo mateixa, la famlia em va desterrar i a la majoria d'amics/gues fa 
    temps que no els veig.
  - No cal que entrem en terreny personal, una ltima pregunta, sobre la 
    reconstrucci, si vol parlo amb el metge a vrem si es pogus obtenir un
    resultat ms adient amb el seu gnere.
  - Per mi perfecte, tanmateix en quin hospital estic?
  - En el B1B1B1.
  - Uix, de poc, si arriba a ser B2B2B2, podria demanar per l'endocr que em 
    porta des que prenc hormones. Podrem aprofitar per realitzar la operaci
    de canvi de sexe, ja que he d'estar entubada.
  - Ja estem en aix - davant la meva sorpresa va afegir -, donat el seu 
    historial i davant les possibles dificultats que podien sorgir de la
    recomposici del penis i l'escrot, es va optar per la seva amputaci.
  - Aquesta anestsia s molt forta, per que no he notat res a faltar.
    Encara que tampoc feia especial cas del que hi havia all sota.
  - Segons com miri ja s a mig cam de ser una dona.
  - Ja fa molt que vaig superar el mig cam, el fet que fsicament no ho 
    sigui no s el ms important per mi. Per s quelcom que sempre he sabut 
    que havia d'acabar passant, mai vaig pensar que no seria jo qui decids.
  - Tcnicament si vreu decidir, la tarja grapada junt al DNI ja advertia
    dels passos que seguiria i entre aquells estava el realitzat ahir.
  - Tranquil, que no tinc cap queixa, vam fer el millor que van poder, 
    tanmateix no crec que s'esmeressin especialment.
  - No, era qesti de vida o mort no d'esttica. Per tant haur de passar 
    per una petita operaci de cirurgia plstica per millorar l'aspecte 
    fsic dels genitals.
  - Ara que hi caic, al ser un accident de trfic totes les operacions les
    pagar qui condua el 4x4?.
  - Aquest s un altre punt a aclarir, tcnicament hauria de ser aix i tal
    com la va deixar era ms senzill (i barat) continuar el procs cap a dona
    que no cap a home, tanmateix l'advocat del conductor ja ens a avisat que
    no pagaria ms del compte, per tant la plstica final potser se l'hagi
    de pagar, igualment el doctor ja m'ha dit que desprs de la reconstrucci
    de l'operaci de dem haur d'esperar un anys fins poder tocar res.
  - Suposo que alguna pega havia de tenir, almenys aix tindr temps per 
    acabar de recollir els diners, mentre ja tinc fora avanat.
  
  L'administratiu va marxar, i jo em vaig quedar feli pel que havia sentit
fins el moment.
  Al cap de dues hores ja vaig comenar a notar a faltar coses, a part de 
poder moure els dits dels peus, no m'havien dit res de parlisi per no me'n 
refiava.
  Desprs de la segona operaci encara havia d'estar ingressada quatre mesos. 
El cop havia sigut fora gran i calia que es refs adequadament. La 
recuperaci anava b, i jo estava molt animada. Suposo que per mi el fet de 
saber que desprs de tot el dolor i el patiment es veurien recompensats amb 
la possibilitat de poder lluir cintura sense complexes.

  En tres setmanes ja estava prou b com per tal que m'enviessin a casa, 
encara que llavors em quedaven tres mesos amb visites a l'hospital per fer 
recuperaci dos dies a la setmana. 
  Per aquelles dates, estava una mica "desprs", per haver de deixar a alguna
de les amigues que havia realitzar amb les infermeres, a qui sempre intentava
ajudar, mai m'he pogut estar quieta i tenia ordre de moure'm per tant
intentava aprofitar els viatges per l'edifici per fer encrrecs.
  Tamb estava trista per que per primer cop no havia notat rebuig per la meva
"forma de vida", no sabia que m'esperaria al pis. Tothom noms sabia que em
deia XXXXa i per tant que era una dona, i ara que si alg s'hagus assabentat
que era - que dirien transvestit, draq queen -, hauria de buscar un altre
habitatge.

  Tot va ocrrer al passads on estava amb l'encarregada del torn de nit fent 
temps per anar a dormir, durant tota l'estada vaig intentar aprendre tot all 
que podia. Al no tenir una infncia adequada al meu gnere sempre he tingut 
la sensaci que hi havia coses que mai podria conixer, sent la nica via de 
coneixena les experincies de les altres dones. 
  Na KKKK era una persona fabulosa, tenia fora vivncies amb gent que estava 
al llit i de com les persones se'n surten de les pitjors situacions. Tanmateix 
na KKKK era capa de donar-te energia i ganes de viure noms de veure-li el 
somriure que feia quan tornaves de recuperaci tota destrossada.

  Na KKKK compartia el torn de nit amb la LLLL i la MMMM, encara que amb  
aquestes no tenia la mateixa confiana. Com intentava explicar, estvem les 
dues xiuxiuejant, i despotricant de la moda, aquell mat la seva filla li 
havia demanat fora diners per comprar-se un pantalons de marca, i pensar que 
en els meus inicis noms m'atrevia anar a les rebaixes i tendes de segona m 
per que si no tenia suficient per comprar-me res sense que ning ho nots.

  La KKKK estava a punt de dir quelcom en un to ms alt quan el telfon va
sonar. La LLLL el va agafar de seguida, donat que la planta estava tranquilla
la KKKK em va dir que noms podia ser algun accident greu que requeria ms 
personal i potser alguna de les tres havia de baixar.
  La LLLL es va girar em va mirar, llavors vam sentir com deia per l'aparell
que la MMMM estava fent una ronda per que ja tornava. Va penjar el telfon 
i em va dir que reclamvem la meva presncia a urgncies, ella mateixa 
m'acompanyaria al despatx d'admissions.

  En tres mesos havia recorregut fora per l'hospital, tanmateix mai havia 
passat per urgncies, segurament quan vaig entrar vaig estar-m'hi una mica, 
per no recordava res de llavors.
  Un cop al despatx en OOOO, encarregat de nit ens va informar que havia hagut
un accident de trfic amb un ferit i un mort. Ambds arribarien en qualsevol 
moment, i calia anar de pressa per que la famlia de la difunta els havia donat
perms per la donaci d'rgans.
  Fins aqu vaig estar ms aviat espantada, jo havia entrat sota mnims i 
encara estava all, i en canvi per d'altres les coses eren pitjors. Al veure'm
la cara en OOOO, em va dir - Tranquilla que no necessitem res de vost. La
LLLL estava callada asseguda al meu costat.

  Si l'he fet cridar a part de per que potser necessito alguna infermera de
planta per ajudar a l'equip de donacions, que est llest. Cap dels rgans 
aprofitables es quedar a l'hospital, per tant el quirfan noms s'usar per
realitzar l'extracci.
  I a mi que, em convida a veure l'extracci, que volen que canvii el
consentiment a la donaci? - Vaig deixar anar.
  No, no s aix, ja ens aniria b que la gent estigus tant concienciada com
vost, encara que li facin pnic veure sang. El que passa s que hi ha certs
rgans que es poden desar per a l's posterior i d'altres que no sn
aprofitables.  Normalment no toquem aquest ltims, per en aquest cas
el doctor QQQQ, m'ha demanat perms per realitzar una operaci que encara no
s'ha practicat en aquest hospital encara que estem capacitats per fer-ho.
  Es tracta del trasplantaments de genitals, al pas noms s'ha realitzat en
casos de dones joves amb problemes greus i noms en centres privats, i el
doctor QQQQ ha participat en una d'aquestes operacions.

  Dels meus ulls sortien llgrimes, inicialment eren per la famlia del
donant, per la mort, una gran amiga amb la que havia jugat "racionalment" 
molts cops quan creia que no tenia soluci o no em veia capa de seguir 
endavant.
  Molts cops 'havia cridat i mai havia vingut, fins i tot desprs de l'accident 
encara pensava per que havia sobreviscut, que el millor seria que fos jo qui 
mors deixant viure a d'altres persones, com per exemple la que aquell vespre
estaria al quirfan.
  Les llgrimes no van parar quan vaig adonar-me del que m'estava proposant.
Vaig tardar en reaccionar per que ara m'imaginava el donant com una dona, i
em veia com si li estigus robant la seva nima. Era all que els llibres 
feministes qualificaven de centre de fora i la seva inexistncia servia com a
excusa a d'altres per discriminar-me.

  Per tal d'assegurar-me que el que havia ents era correcte, vaig interrompre 
en KKKK amb la pregunta - I vost em dona la oportunitat de poder tenir un 
genitals amb la capacitat completa enlloc del simulacre que em proporcionaria 
la plstica?
  En OOOO una mica sorprs em va contestar - si fa no fa s. Des que va 
arribat s'ha fet molts amics un dels el doctor WWWW, qui la portada des de 
llavors, ell ha sigut qui ha convenut en QQQQ per treballar aquesta nit, per
tal de fer feli a una futura donant d'rgans.
  Ara si que no podria deixar de plorar. Havia a tornar a moure a les persones
que em rodejvem, noms per als meus interessos. Tenia la sensaci que una 
tenia el poder malfic d'embolicar els altres per treure'm la feina de sobre.
Aquell era un dels motius que hagus preferit no despertar a l'hospital, no
s'haurien d'haver demanat favors, no hauria molestat a ning i sobretot
tothom s'estalviaria diners.

  Tranquillitzat - va dir la LLLL -, ara s moment de pensar fredament i
decidir, oi KKKK?.
  S, per poder tirar endavant necessitem el seu consentiment i una carta
conforme coneix els alts riscos de l'operaci. Ja deu suposar que s una
operaci major i molt ms complicada que la plstica de reconstrucci vaginal.
  Intentant contenir les llgrimes vaig dir all que sentia - prefereixo 
arriscar-me. En cas que em negues me'n penediria tota la vida, i si va
malament, encara tenen la carta de donaci d'rgans i el testament vital, no? 
all tenen tot el que necessiten, si hi ha qualsevol complicaci -.
  La KKKK em va abraar i em va dir tranquilla que tot sortir b, no et
preocupis ms i preparat per tornar baixar.
  Abans de marxar no em vaig estar de dir, que per que ja sabia que no era 
possible i que no era el moment de demanar, que sin tamb podrien realitzar
un trasplantament de pits.
  Els dos es van posar a riure. Cosa que em va animar, necessitava quelcom 
per parar de plorar, i amb all en vaig tenir suficient.

  En OOOO es va ficar seris i va dir, creu-me en aquest cas no serien
aprofitables. I dirigint-se a la LLLL va afegir - ser millor que la vagi
preparant per quirfan, tant bon punt finalitzi l'extracci d'rgans li
tocar a ella.
  La LLLL em va dir que ans a dalt i que demans ajut a les noies, que ella
havia de cercar a l'anestesista, i passar-li l'historial i les ltimes 
anlisis per tal de que m'adorms sense perill.
  Vaig donar la noticia a les infermeres del torn, que es van alegrar per mi,
em van ajudar a empaquetar les coses per si em canviaven d'habitaci (tamb
era feina feta si quelcom no sortia com era d'esperar). Un cop llesta la MMMM 
va dir que ja desaria ella les coses. I vaig tornar al vestbul a esperar que 
em vinguessin a buscar.

  Van tardar quasi tres quarts d'hora, cosa que va fer que em posar nerviosa.
Dels nervis se'm va accelerar el pols cosa que va dificultar la tasca de 
l'anestesista. Quan vaig perdre el coneixement, estava recordant el comiat 
que havia donat a les noies a la planta, un - Tornar - ple d'alegria.
  Com l'ltim cop, el segent que vaig veure va ser l'habitaci d'hospital,
en aquell moment vaig pensar que potser tot havia sigut un somni i que
noms feia unes hores que un 4x4 m'havia envestit en un pas de vianants.

  El dolor va anar augmentant fins que no podia ms, llavors vaig prmer 
el timbre, va entrar la FFFF, qui es va dirigir pel meu nom (jo tamb 
coneixia el seu o sigui que no podia ser un somni, a no ser que encara 
estigues somiant). Un cop al meu costat li vaig descriure el dolor que 
sentia, a part d'un atontament general, podia moure b la part inferior 
all l'entrecuix, sentia una cossor molt intensa.
  Na FFFF em va obrir la bata el suficient com per mirar la zona, jo tamb
vaig mirar-la, estava tota vermella, i es notaven certes marques de cosit a
la part interior. Va tornar a tancar la bata i em va dir que em calmes que tot
estava com devia. I va afegir que el dolor era normal.
  En aquells moments jo ja no sentia dolor, estava al cel, o b havia mort o
estava en un somni, el que havia comenat entre una lluita a vida o mort 
m'havia servit per poder ser jo mateixa. la FFFF em va donar un cop al cap 
per comprovar que la cara de "fora de mi" no era res mdic.
  Quan em vaig queixar es va disculpar i va marxar no sense abans escoltar
un tnue grcies, moltes grcies. I em vaig posar a plorar.

  Aquella mateixa tarda els doctors assistents a l'operaci van passar a 
veure com estava, van haver de reconixer que el meu cos tenia una capacitat
extraordinria per recuperar-se al que vaig comentar, s que sap el que li
conv i noms el deixo tocar a experts. 
  I com encara no controlava la zona de l'entrecuix de poc que no em pixo 
de riure, no per la frase si no per el doctor KKKK t una manera molt peculiar 
de riure, sobretot el gest de la cara. Al marxar la DDDD em va confirmar que
m'havia de quedar un mes ms per la recuperaci. Abans de deixar-la marxar li
vaig preguntar si coneixia d'alguna feina de mitja jornada, que amb tant de
temps sense treballar, i les factures del lloguer del pis pagant-se, el meu 
compte bancari estaria sota mnims, - i vaig afegir encara que val la pena, 
tal com he quedat.
  Llavors em va comentar que l'amo del pis s'havia posat en contacte amb elles
no faria ni 20 dies de que havia entrat, per dir que donat que anava per llarg
i que havia descobert la meva identitat anullava el contracte i que desaria 
les meves coses al traster fins que sorts de l'hospital.
  Em vaig quedar amonada, per vaig dir, dons m'he estalviat tres mesos de
lloguer, aix junt amb el que tenia estalviat per la transici em donaria per
cercar un apartament - vaig dir en veu alta. Donat que a la feina ja hauran 
trobat algun substitut i a hores d'ara ja sabr com funciona caldr cercar 
quelcom - aix noms ho vaig pensar - per si vaig dir a la DDDD que si 
trobava algun diari me'l portes que podria anar cercant pels anuncis de 
la secci de demandes treball.

  En dues setmanes el dolor ja havia desaparegut i per segon cop vaig haver 
d'aprendre a pixar correctament. Almenys esperava que fos l'ltima vegada, a 
la meva edat tant de bolquers no era normal. Per aquest cop si era definitiu,
els resultats eren impressionants, no noms en aspecte ja que les cicatrius 
quasi no es veien, si no en sensibilitat ja que en tenia. Encara que 
segurament eren les ganes i la imaginaci ms que el fsic, per sempre he 
sentit dir que l'orgasme es quelcom mental, o sigui que anvem b.
  Per tal de guanyar encara ms sensibilitat les noies em van regalar un 
"consolador", d'una bona mida. Donat que la meva vagina tenia una mida 
adequada i que la reconstrucci de la pelvis va permetre allotjar-la 
correctament i per tant quan aquell va entrar en la seva totalitat, vaig 
plorar d'alegria.

  El dies van passar i amb ells un mes, em va semblar que to va passar ms 
rpid en comparaci amb el que ja duia all dins. En aquest temps ja havia 
contestat a dues ofertes de treball. La EEEE m'ajudava en la selecci, per la 
qual cosa li vaig haver d'explicar quina mena d'anuncis preferia.
  Les noies com la majoria de gent es pensa que les/els informtiques/ics 
som o b oficinistes amb ttol per pitjar tecles o b mecnics d'ordinadors, 
jo ja havia mostrar capacitat de mecnic amb l'ordinador de la planta que 
feia el tonto a causa de les xorrades que havien anat ficant en mica en mica.
  Tamb havia ajudat a la MMMM a escollir un ordinador per a casa, em va 
donar les grcies ja que grcies a la recomanacions de botiga i components,
s'havia comprat un que amb la meitat del cost en els grans magatzems tenia
els nens contents per que anaven b tots els jocs.

  Noms em quedava demostrar que al estar en els ltims cursos de 
l'Enginyeria Informtica volia dir quelcom ms que el realitzat fins el moment. I
ho pensava fer mostrant-los una espcie de documentaci de quan havia
treballat de becari en una empresa de serveis informtics.
  Per fer-ho necessitava un ordinador amb Internet i d'aquesta classe noms es 
trobaven en els despatxos dels metges. Ens vam dirigir al doctor OOOO, a qui
desprs de tanta revisi ja hi havia ms confiana, per que ens deixes usar 
el seu ordinador. Aquest es va resistir per al final va acceptar. 
  La presentaci es va realitzar a ltima hora de la tarda per que hi hagus
la major quantitat de persones possibles, al final, el van assistir 10
persones. El manual tractava de "la implantaci de sistemes de baix
cost per a installaci i manteniment en entorns ofimtics". 
  La presentaci s'havia preparat de cara a convncer a futurs clients, o 
almenys aix deia l'encarregat de la publicitat que va revisar i reordenar
la presentaci que li havia donat.
  
  Per no fer-lo pesat vaig saltar de la introducci directament a les 
afirmacions i promeses del sistema, saltant-me la poca part tcnica que el 
publicista va creure oport deixar.
  Alguna de les afirmacions van sorprendre al personal, sobretot aquelles que
escrites amb grans lletres de colors slids. Aix l'afirmaci que assegurava
que "en 5 minuts un ordinador espatllat tornava a funcionar correctament" o 
la que deia "els canvis en l'aplicatiu es realitza automticament en tots els
equips sense necessitat de desplaament equip a equip".
  Qui s mostr ms interessat fou la KKKK, aquesta ens va explicar que 
encara tenia ben present que faria 3 mesos, a causa d'obrir un correu intern 
amb virus, se'ls havia espatllat l'ordinador de planta. Apart de la bronca 
que van rebre, el pitjor era que durant una setmana van haver d'apuntar-s'ho 
tot en una lliberta i de tant en tant anar a l'ala oest a traspassar les 
dades.
 - Des de llavors vigilem ms amb els correus (va dir la LLLL, al que ).

  Tamb volia presentar-los la segona part del sistema, la manera de 
minimitzar del tot els costos, amb l's de sistemes operatius i eines 
alternatives. Vaig anar a la secci GNU/Linux directament a transparncia que
mostrava el clcul de cost dels equips anual. Sota una grfica de barres en 
horitzontal amb una barra fora llarga respecte l'altra hi apareixia la frase
   "En una oficina amb 20 ordinadors el fet d'usar eines GNU enlloc de 
 solucions propietries pot esdevenir un estalvi de prop de 10.000 EUR l'any" 
Les xifres sense impressionen sobretot si sn d'estalvi, noms cal veure els 
anuncis del centres comercials. Per el que em va estranyar fou la pregunta de 
la LLLL, aquesta fou - Realment costa tant a l'any un ordinador?
vaig haver d'explicar que s'incloa tot el manteniment i l'adquisici de noves
versions o canvis en els programes, que era difcil de calcular per que la 
xifra no estava inflada.

  La sessi es va tancar desprs de 35 minuts que com sempre se'm van 
passar en un tres i no res (sc un perill en les presentacions). Vaig decidir 
acompanyar a la KKKK que encara havia de canviar-se de roba. Si be noms 
em quedaven 10 dies per que em donessin l'alta, encara no podia crrer. 
Tanmateix desprs de tant tocar la mateixa zona, encara notava punxades per 
dins, res greu per preferia tenir alg a prop per si queia, cosa que no 
havia passat noms un cop quan vaig fer la valenta direcci a la dutxa.
  Un cop canviada, ja vrem tornar a l'ala est, on estava residint des de
feia ja quatre mesos i mig. En tot aquest temps i fins aquell dia no havia 
tocat un ordinador per a quelcom relacionat amb els estudis o la feina.
Tanmateix en aquest temps tenia una llibreta, gran que vaig demanar al poc
de ser conscient, que estava plena d'idees i plans de coses a fer, moltes
d'elles amb ordinadors. 
  Al revers de la llibreta, escrivia un diari del que em passava fsicament 
aix com les idees que tenia. Tamb hi havia algunes histories i apunts sobre 
fets a les vides de les noies que podien servir per a una espcie de 
biografia/auto-biografia. Fins i tot tenia per inventar-me algun passat que 
encaixs amb mi mateixa, passat creat en forma d'histria en primera persona.
Amb el material que tenia per casa, s a dir el traster, i aquella llibreta 
tindria per 300 fulles, de desmuntatge i muntatge emocional, un bon nombre 
de personatges i fora hores de feina si volia escriure un Best-Seller i no 
haver de treballar mai ms.


  La cerca de feina anava malament, per la de pis que havia comenat poc
desprs no era millor. Aix doncs quan la LLLL em va preguntar si volia
compartir pis no vaig poder negar-m'hi, vivia una mica lluny, per entre
tren i metro eren 15 minuts.
  El primer mes a l'exterior entre viatges als jutjats, les revisions i la
cerca de feina vaig estar ms que ocupada. La majoria d'empreses no es 
fiaven de la meva situaci legal, donat que a l'hospital havia anat tot
"massa rpid", encara que ja duia 5 mesos, a part que la justcia era lenta
les cues d'espera per l'operaci de reasignaci de sexe sn properes als dos
anys, de fet com estava en la llista d'espera vaig haver d'anullar la 
petici amb una instncia oficial, abans i tot d'haver rebut cap possible
data de primera visita.

  Poc abans de la meva sortida de l'Hospital, havia trobat dues empreses 
disposades a contractar-me. Per aquestes demanaven una condici que no 
estava disposada a acceptar. Volien que demans els papers com home, que 
tenia un problema mental d'aquesta manera s'estalviarien diners i de pas
podrien dir que a l'empresa tenien persones marginalitzades.
  Amb aquest quadre, cal reconixer que la meva esperana i l'autoestima
estaven molt baixes. Tamb havia d'acabar els estudis, per poder pagar-me la
matricula, necessitaria diners pocs aquest cop per que al no presentar-me als 
exmens finals degut a causes alienes a la meva voluntat no caldria pagar
tot de nou. 
  Per quan la cosa semblava impossible, un altre cop des de l'hospital vam 
trobar la soluci. 

  Alguna de les infermeres de planta, amb el doctor OOOO, havien comentat en 
un dinar amb l'encarregat de compres que amb tants diners que es gastaven en 
manteniment, tenien una pacient informtica, que coneixia un mtode que 
facilitava les reparacions, fins i tot els havia parlat que sense piratejar 
es podia tenir un ordinador noms pel cost del maquinari.
  L'encarregat de compres en dubtava i va demanar a la LLLL ms referncies. 
De l'ordinador d'en OOOO van treure la referncia a meu lloc web. No crec 
que realment es mires com anava si no que deuria mirar la presentaci, 
no m'estranyaria que anessin directament als quadres de costos/nombre 
d'equips segons les solucions proposades.

  Aix doncs, per ensima vegada, les infermeres de l'ala oest van fer 
d'ngels de la guarda. El dijous em vaig entrevistar amb en JJJJ, l'encarregat 
de compres i contractes externs. Li vaig exposar en que es basava el sistema 
i quines limitacions tenia. Ell estava ms interessat en quant a costos, jo 
no podia dir-li exactament per li vaig posar exemples on els sistema redua 
o fins i tot estalviava hores dels responsables de manteniment.
  En quant a usar programari lliure, no va quedar convenut. Vam quedar que
miraria d'aconseguir un equip com els de l'hospital per que li demostres que
podrien treballar sense notar la diferncia.
  Per tal de poder implantar la soluci va dir que miraria de parlar amb
l'enlla de l'empresa que els donava el suport informtic, potser em podrien
contractar per tal de d'implantar les meves idees.

  Al cap de poc ja aprofitava les visites a rehabilitaci, amb el muntatge del
PC de demostraci. Preferia fer-ho a l'hospital per que de tant en tant amb 
l'excusa de veure que necessitaven o que els oferia el sistema actual, podia 
parlar amb les noies. El muntatge es va allargar un mes, unes 6 visites pel 
capbaix. l'ltima setmana tamb vaig demanar a en JJJJ si podria deixar-me un 
PC dels nous noms per fer la demostraci d'adaptaci als equips existents.

  La demostraci es va fer un dijous a les 6 de la tarda, tot va anar fora
b noms vaig patir l'efecte demo amb el lector de correu intern que em va 
demanar per si volia registrar-me (vaig haver de deixar clar que era gratut,
i que el fet de registrar-se era opcional).
  Un cop realitzada la demo tal com estava prevista, vaig executar l'annex, 
aquest va consistir en noms canviant el disc dur amb el equip dels nous que 
m'havien deixat arrancar el sistema. Ja m'havia mira't bastant la configuraci
grfica, tot i aix quan vaig poder obrir correctament el lector de correu 
(que aquest cop ja no va dir res). amb aix vaig poder aclarir les avantatges 
que el sistema fos genric.
  Al final per van ajornar la implantaci de GNU/Linux, l'any segent hi 
havia canvis en la direcci i seria millor esperar que estigus la nova per 
demanar el suplement en quant a cost de manteniment informtic que 
suposaria revisar tots els equips de l'edifici.

  La reuni amb en BBBB, el cap i l'encarregat de servei en CCCC, de $4$4$4, 
l'empresa que realitzava el manteniment fou dura. Com s normal aquests no 
volien perdre els seus ingressos. Tanmateix, quan vaig aconseguir que 
entenguessin que la reducci era els de les petites atencions, les que 
s'incloen al contracte anual. Pel que feia a les urgncies i els extres que 
s on totes les empreses de manteniment es guanyaven els diners continuarien 
existint, encara que es podrien arreglar abans. 
  En CCCC es va apressar a dir - Cobrant el mateix, noms faltaria.
  Aix es cosa seva, tanmateix la implantaci requerida d'un petit extra, 
d'uns xxxxxxx EUR, que estan disposats a acceptar.

  En quant a la situaci legal, en mica en mica van arribar les sentencies. 
Aquestes em van permetre aconseguir un nou DNI, amb el camp de sexe corregit.
Aquella lletra del DNI m'havia portar molts problemes, sobretot a les sortides 
nocturnes. Tamb vaig anar a recollir el carnet de conduir, i la targeta de 
sanitat, aix vaig poder classificar i desar a un altell el munt de papers
de les peticions, junt amb les fotocpies del documents antics i nous.

  A la setmana de l'entrevista ja tenia tots els papers en regla aix doncs
quan en BBBB va trucar a inicis de la segent no vaig tenir cap problema en
passar-li les dades per fer-me un contracte laboral. Era un contracte 
"temporal a projecte", no era molt segur, per almenys tronava a estar en 
actiu i em podria pagar la fi dels estudis.
   La jornada laboral seria de 7 hores (clusula meva), i seria de tarda
(tamb cosa meva), d'aquesta manera, tenia els matins per anar a classe. Pel 
que fa el dinar, podria dinar a l'hospital a baix preu, si arribava abans de 
les 3 quan tancaven la cuina. 
  Ho tenia tot ben lligat, pel que em vaig quedar tranquilla.

  Si be ja m'havia canviat el nom a l'expedient de la universitat no faria
ni un any, ara tocava demanar el canvi definitiu. Com amb la resta de papers
"oficials" calia canviar una lletra  normalment en una casella a l'esquerra
i a sota del nom. Per sort el carnet d'estudiant no t marca de sexe i amb 
el nom i la foto de quan vaig canviar el nom de l'expedient encara era usable.
  Per sort els professors van canviant per assignatures i quadrimestres, per
tant la majoria d'ells no sabien que segons el DNI era un "home", encara que 
en realitat mai n'he sigut un, encara que si n'hi tenia l'aparena.
  Quan vaig anar a la secretaria del centre, em vaig trobar que els estava
demanant un canvi bastant important, quan encara no havien acabat amb el canvi 
anterior. Com sempre foren molt amables i amb les fotocpies compulsades de
les resolucions judicials necessries tenien tot el que necessitaven. Per
sort no s'incloa la petici de cap ttol nou, aquest era l'nic paper que
havia de pagar si n'hi havia algun canvi.
  La VVVV fou prou amable, per no demanar-me gaires explicacions, ja m'havia
ats l'ltim cop i sabia que no era quelcom agradable d'explicar. Potser 
per aquest mateix motiu es recordava que aquest era una dels "trmits" que 
tard o d'hora havia de realitzar.

  Ara ja tornava a tenir l'"expedient en canvi", tanmateix quedaven les
notes. Donat que no m'havia presentat als exmens feia que tingus un "No
Presentat" a les diverses assignatures, assignatures que hauria de tornar
a matricular, encara que hagus faltat per un accident de trnsit.
  Com a molt podria intentar salvar algunes notes parcials, i algun lliurament
de prctiques. Per per fer-ho havia de parlar amb l'encarregat de cada
assignatura.
  Havia d'estar segura de quanta feina tindria i aix van comenar tres matins
de reunions amb els diferents encarregats de les assignatures. Jo noms volia
que em mantinguessin les notes parcials, per en alguns casos el canvi de 
professor dificultava la possibilitat, quan no la negava.

  El ms curis va passar el segon dia, anava a una reuni quan em vaig trobar
un professor, en IIII. Feia temps que no ens trobvem, pensant-ho b deuria fer
uns tres quadrimestres (un any i mig per la resta de
la humanitat) que no el tenia de professor. Per tant no deuria reconixer-me,
aleshores encara era un noi. Un noi molt rar i amb un estil vestit d'all ms 
incoherent, definici d'una companya de prctiques va fer de la meva
presncia aquells primers anys a la facultat, descripci que va corregir amb
un com a noia ets fora rara i continues tenint un gust per la roba estrany 
encara que no s el pitjor del campus.
  Vaig suposar que em va reconixer, per que es va quedar massa estona 
mirant-me. Em vaig acostar i desprs de saludar-nos em vaig presentar, em va
preguntar si tenia un germ a la carrera, per que la cara i el cognom li
sonaven. Feia temps que no havia de donar explicacions pel canvi, com  
sempre vaig preferir fer-lo i ja est, mai he sigut molt donada a donar
explicacions sempre he preferit els actes. En IIII es va quedar una mica parat, 
per tampoc es va ficar a cridar o a crrer, encara ara m'espero aquesta
reacci quan em presento a alg encara que mai l'he vist a ning aplicar-la.

  L'ltim dia que havia d'anar pel mat, un dijous, en IIII em va venir a
trobar. Jo sortia del despatx d'un company seu del que no vaig treure res.
Al final desprs de tanta reuni i negociaci per estalviar-me feina,
vaig quedar que havia de fer quasi tota la feina de nou. L'nica alegria fou
amb l'assignatura Q5Q5Q5Q5 de la qual estava exempta de prctica, cosa que
em va tranquillitzar molt, per que d'aquelles prctiques que acabes fent a les
nits i festius per que sembla que no s'acabi mai.
  Mentre esperava a l'ascensor vaig sospirar, tenia fora feina a fer. Llavors
sento una veu que crida "XXXXa", se'm va fer una mica estrany, no queia en 
qui voldria quelcom de mi en aquell edifici. Em vaig girar, per comprovar-ho,
en IIII va sortir del seu despatx i es va acostar. Vaig aguantar la porta de
l'ascensor per em va preguntar si podia parlar amb ell un moment.
  Per que em necessitava? - vaig pensar. Ja no el tenia com a professor, vaig 
entrar i em vaig asseure en la cadira del davant com quan havia anat a 
consultes. En IIII va dir que si ho preferia podem anar al bar de la 
facultat. - vaig proposar anar una mica ms lluny, a una fleca-cafeteria
del carrer de sobre del campus. 
  El tema de conversa que vaig usar en el recorregut era defensar que una de 
les avantatges dels campus urbans es que enlloc de zona verda tens la
civilitzaci a menys de 300 metres, encara que com a pega tenia que tamb
era proper la contaminaci i el soroll.

  Un cop a la fleca-sala de t, vam ocupar una taula per a dues persones. 
En IIII va demanar un caf. Jo en canvi vaig optar per una pasta, com sempre 
m'havia aixecat de bon mat i ja comenava a tenir gana.
  Vaig ser la primera en parlar, li vaig demanar que per que tenia tant
d'inters. Potser la pregunta era massa directa per sc aix, i em servia per
obtenir un cert avantatge al fer sentir l'altra persona incmode i era una
advertncia si l'altra persona esperava que em deixs aixafar.

  En IIII em va dir que tenia un possible treball dirigit que 
s'acostava molt al manual que li havia deixat feia temps. Aquell treball fou
la primera versi del que desprs d'ampliar-se refinar-se va acabar publicat
al web, per all s'apuntava fora del que ms endavant vaig desenvolupar.
  En IIII va seguir dient que m'havia intentat localitzar per li havien dit 
que havia deixat l'empresa, tanmateix creia que ja havia acabat la carrera,
sobretot al no trobar-me en una cerca rpida al llistat d'alumnes.

  Li vaig explicar que havia deixat l'empresa per acabar la carrera, tot i que
"treballava" en una espcie d'ONG on podia fer experiments de tant en tant. 
Tanmateix en aquell quadrimestre vaig preparar el canvi, i al segent ja vaig 
assistir com a noia, que era com havia assistit els darrers anys.
  Pel que feia a l'actualitat, tornava a treballar per pagar-me els estudis
i per tant havia de refusar l'oferiment encara que era temptador. Havia
de repetir l'ltim quadrimestres, fer alguna assignatura nova a part de la
feina per les tardes. 
  Em va saber greu, en quant seria un bon grapat de crdits de lliure 
elecci per noms haver de provar quelcom i documentar-ne el resultats, 
resultats que podrien afegir-se al web. A ms en IIII era dels professors 
ms enrotllats de la facultat i em feia cosa fer-li el lleig. Tanmateix 
tampoc volia fer ms del que sabia que podia. 
Aix doncs em vaig oferir com a assessora, i li vaig donar l'adrea on tenia 
la versi ms o menys actualitzada del manual, all tenia fora feina feta.


  El fet de parlar temes "professionals", em va relaxar, aquella part era 
la ms estable de la meva vida i tot i que no durava ms de 2 anys en una 
mateixa empresa. 
  Potser al veurem ms tranquilla, en IIII es va atrevir a preguntar-me com 
havia anat el fet de canviar de sexe, encara que la pregunta que va usar 
fou ms indirecta i llarga. Li vaig intentar resumir tota la meva vida en 3
minuts, per es clar sempre quelcom que t'agradaria detallar, aquella ancdota 
que voldries explicar (encara que noms fos per que et va servir per seguir 
endavant en algun moment difcil, ja que de grcia no en feia).
  Potser va ser massa informaci de cop per es que em feia cosa parar, temia
que em posaria a plorar. I el dia tampoc era tant trist, les coses anaven b
i jo tenia ms motius per saltar d'alegria que no per plorar a causa de 
records ja superats.
  La pregunta clau va acabar sortint d'en IIII, volia conixer detalls sobre la 
cirurgia de reassignaci sexual. Jo havia esquivat a propsit el tema. A part 
que el meu cas podria entendres com "rar" dins la resta de casos, hi havia 
persones que davant de certs detalls se'ls quedava la cara en blanc.
  Vaig exposar el cas general i el meu cas com a quelcom excepcional, que 
podia donar-me la possibilitat de tenir un fill, encara que era una 
possibilitat molt baixa. Davant la seva cara mig de dolor vaig afegir - per a
un home pot semblar el ms dolors del mn perdre el seu membre, per per 
una dona el membre no s res ms que una cosa que sobra i li recorda que la 
societat no la tractaria adequadament cosa que em va quedar per sortir en la
contraportada d'algun llibre.
  Em IIII, va intentar millorar la cara i em va felicitar per ser tant 
decidida i haver tirant endavant en circumstncies tant adverses. - Potser fou
la 3a vegada que ms orgullosa m'he sentit d'haver escollit ser jo mateixa.
  Ens vam acomiadar, dient-nos que ja ens trobarem pel campus, segurament 
seria cert per ambds tindrem massa feina en pocs dies per poder parar-nos
gaire estona. Tampoc m'importava, almenys, tenia alg ms o menys al meu 
favor entre el professorat.


  Tenia dues setmanes per acabar de recollir papers i passar-los a la segent 
administraci. Un fet curis es que a la caixa d'estalvis enlloc de canviar el 
nom del compte l'encarregat em va recomanar que obris una llibreta nova, aix 
no constaria el canvi de nom i era segur que a tots els efectes sortiria com 
a dona. Segons ell algun que altre nmero de DNI estava duplicat a causa 
d'errors burocrtics, per tant no seria tant estrany que apareguessin dues 
persones, encara que el fet de compartir cognom era si ms no sospits.
  Aix doncs vaig acabar per obrir un compte nou, llavors amb la meva firma
vaig treure els diners de la vella per ingressar-los a la nova sense haver
de realitzar cap transferncia. Per acabar vaig cancellar l'antiga, incloent 
la targeta de dbit.


  Les tardes de recuperaci es feien doloroses, tot anava b per cada cop 
havia d'arribar ms lluny i ms ressentit em deixaven. Tamb em cansaven, 
tant que algun vespre que altre vaig anar a dormir tot just sopar per que no 

m'aguantava. 
  Vaig tenir sort que la LLLL m'accepts de companya de pis a part 
d'estalviar-me diners en un pis per mi sola. La LLLL feia uns massatges que
et deixen com nova, i al ser infermera havia vist que no acostumava a fer el
nmero, encara que algun cop si ho vaig fer (d'acord, noms dos cops).
  Jo per la meva part intentava ajudar amb les coses de casa, on tenia ms 
destresa que la LLLL, encara que potser era ms qesti de prctica. 
  I del fet que sempre m'ha agradat el fer de ser la mestressa de casa, en 
molts dels meus somnis estic ocupant aquella posici totalment satisfeta de 
tenir cura de les criatures i treballar amb l'ordinador des de casa. Un somni
potser massa "carca" en idea, per que consti que en cap moment he dit que
que una fos molt "moderna". 
  En realitat el meu feminisme es basa en que la dona podia fer el que volia, 
jo preferia una casa, d'altres potser una feina molt ben remunerada, jo no 
m'hi oposaria. Tanmateix havien d'entendre que jo valorava ms la natura, la 
vida familiar i sobretot els meus (sic, possibles) fill o filles que no pas 
l'xit professional. Potser s causa que un xit personal desprs d'haver 
passat tant de temps renegant de mi era ms reconfortant. 

  Un altre avantatge de canviar de habitatge s que a l'antiga la majoria
de vens van acabar coneixent la meva situaci "de prova" i era possible que
s'haguessin creat i segurament cregut tot d'histries sobre altres "maldats"
que realitzava. En canvi auri no coneixien res i encara que ho fessin, ja era
legalment una dona quan vaig entrar. Amb aquesta seguretat, vaig establir
relacions venals amb fora gent, cosa que mai m'havia atrevit quan vivia sola 
a l'apartament de lloguer, on em prou feines coneixia la vena de sota
un ve per que havia sigut president quan vaig entrar. 
  Hi havia cada quadre que era per fer una comdia de la tele. O millor encara
podria ser un segon llibre, si algun cop acabava el que hauria de narrar la
meva vida. 



  Les coses van anar sortint, en dos anys a part d'acabar la carrera i ser 
fixa a l'empresa que s'encarregava del manteniment de l'hospital. Per fi fou 
possible la introducci de programari lliure (junt a programari tancat i 
de pagament),  primer a l'hospital on estava assignada desprs en d'altres 
centres que tenien en manteniment informtic a l'empresa.
  Amb el temps em van oferir diversos ascensos, per vaig negociar-me un
una mica especial. Ja que volia quedar-me a prop de la gent que havia fet 
tant per mi. 
  El contracte final el vaig considerar avantatjs, ja que tenia 
responsabilitats sobre tot l'edifici i un sou quelcom inferior al d'altres 
ofertes. Tanmateix continuava treballant set hores cada tarda, dos o tres 
dissabtes tenia hores extres, que pagaven fora  b,
  Amb el temps vaig acabar la carrera, aix disposava dels matins per 
collaborar en la ONG que ara ja era ms gran i coneguda, des de llavors
tamb collaboro amb una associaci de dones transsexuals. I amb 
alguna que altra participaci en cursos i xerrades a la Universitat, mai 
podr marxar del tot d'all dalt.


  Per celebrar el primer aniversari del canvi oficial del sexe en el DNI, vaig
gastar-me tres sous en operar-me els pits, que encara tenien una mida menor 
a la que podria considerar-se normal per la meva edat i constituci. Amb 
aquesta operaci vaig donar per tancada les visites a quirfan que no fossin
extraordinries per una bona temporada.

<afegir>
	Primera regla (de possible mort a possible vida)
	La vida social (es possible llevar-se aviat i sortir de nit)
</afegir>


  Pel que fa el segon aniversari, vaig fer l'estrena oficial del pis. Aquest
es trobava a la mateixa escala que el la LLLL, i el vaig estrenar una mica
abans desprs de reformar-lo al meu gust. Tant l'una com l'altra necessitaven
ms intimitat, ella feia temps que anava sortint amb un xicot, i jo tenia
esperances que en W2W2W2 i jo continussim endavant desprs de sis mesos 
de relaci.
  El canvi de pis tamb em va permetre muntar una habitaci amb ordinadors i
trastos per desfogar-me de la feina. I cercar noves coses, les informtiques
som encara ms rars que els informtics, cal estar fora boja per anar a
estudiar en un lloc que hi ha ms homes que l'acadmia militar.

<afegir>
	Adolescncia tardana (noms 10 anys de retard)
		la joia del meu cos
		xicots
		primera vegada
	Entrant a l'edat adulta (estabilitzant-se de nou)
relaci ++
	Suddently a new life (
		embars desitjat
	Tres a la vida familiar
		Del part a la tornada a la feina (canvi horari).
</afegir>

--

