Viatge Feina En XXXX estava de viatge de feina a Hèlsinki, havia nat amb les dues superiores per tal de presentar un projecte que havia dirigit a l'empresa on treballava. Al arribar, en XXXX va trobar a faltar les dues maletes que duia on tenia la roba per passar la setmana, en la que tenia una presentació i dues reunions per presentar el projecte a clients potencials. Per sort a la maleta de viatge és on tinc la documentació del projecte així com els papers i els diners - va pensar en na XXXX, un cop calmat ja en l'hotel. Volia nara a comprar roba per tal de passar almenys els dos primers dies quan la seva maleta hauria d'haver arribat. El problema era que al per festa local els comerços estarien tancats durant dos dies avui dissabte i el dilluns, i el diumenge tampoc les tendes tampoc obrien. Així doncs només tenia la roba que duia, per sortir i no era la més adequada ja que per anar a l'avió havia escollit quelcom còmode, més que no de vestir. Per tal de sortir a fer turisme la YYYY i na ZZZZ li van deixar la roba més posable que tenien i així varen anar a fer turisme. Donat que en XXXX duia el cabell més aviat llarg i que almenys s'havia pogut afaitar, de llunys semblaven un grup de tres noies , cosa que va fer que més d'un home passes a saludar-les. En la seva visita varen anar a sopar amb el contacte de l'empresa a la ciutat, i van aprofitar per fer les presentacions pertinents ja que no es coneixien més que per correus electrònics. Després de sopar varen tornar a l'hotel a dormir. A l'endemà al matí na XXXX va canviar de vestuari per tal de poder assistir a la primera reunió que tenia aparaulada, aquest cop el vestuari es notava mes l'origen femení, pel que va tenir prou feina ocultant l'origen amb la jaqueta que havia vingut amb ell en el viatge. La reunió va anar força bé i es veia clar que almenys tindrien un tracte fet quan tornessin a casa. L'únic detall fou que després d'aquesta el papers que anunciaven la conferència no eren els que s'esperaven, resulta que els clients havien cregut que en XXXX era una dona com les seves superiores, pel que havien modificat els articles i pronoms de tots els documents per corregir l'error. En XXXX estava estranyat, sabia que sempre firmava amb acrònims i que mai havia comentat el seu sexe en tant no era un aspecte important a la hora de presentar o vendre el producte. La seva maleta seguia sense aparèixer, però ara tenia quelcom mes greu al cap, com explicava que era un home i no una dona com es pensaven. Però si el feien explicar que duia roba de dona en la primera trobada, encara que fos per que no tenia la seva maleta, com quedaria la seva credibilitat. Va anar a parlar amb la ZZZZ, ella tampoc tenia clar el que calia fer, si es seguia el joc quan es descobrís seria pitjor, però si arribava a la premsa el fet que duia roba de dona es muntaria un embolic que anul·laria faria molt de mal a la empresa. Al final van decidir continuar el joc i al tornar a casa passar-li el contacte a una altra persona al·legant que estava en un altre projecte fora del país. Així es tindrien els contractes i ja no m'haurien de veure mes. Per la presentació encara no havia arribat la maleta però al estar les botigues obertes "les" tres van anar a comprar quelcom adequat per no "desencantar" els possibles clients, així després de sis hores en un centre comercial ja no hi havia cap dubte que na XXXX era una dona. Gràcies a la fama d'excèntrica que m'havia guanyat, el fet que el meu comportament no fos femení no seria greu, ja que mai ho havia sigut. Tot i això na XXXX va realitzar un curset accelerat de feminitat i del punt de vista femení del mon occidental que hauria pogut ser firmat per qualsevol líder feminista (na XXXX no coneixia aquella faceta de la YYYY). Així doncs la presentació la va fer na XXXX, i duria anar bé pel que al tornar s'havien firmat cinc contractes dels dos que es tenien previstos. A l'avio de tornada es va decidir no comentar res del que havia passat, així com no desar cap retall on hi constes "na XXXX". El pitjor va passar a la setmana següent, encara es cercava substitut per na XXXX i per tant tancar aquell assumpte però la cerca es va haver de parar de cop ja que en tres dels contractes hi constava que mentre na XXXX treballes per a l'empresa aquesta seria la persona d'enllaç i encarregada de solucionar els problemes. Aquest detall burocràtic posava en una situació difícil en XXXX, ja que si el despatxaven podria haver de ser na XXXX, en alguna que altra ocasió i aquest cop sense l'ajuda de les superiors. En canvi si es quedava sense feina i cercava empreses per treballar podria descobrir-se tot si alguna de les clients "la" volien contractar cosa que descobriria l'engany. Davant aquest dilema en XXXX, va anar a veure una amiga seva, la WWWW, aquesta l'havia aconsellat be altres vegades i esperava que aquest cop també l'ajudés. Un cop presentat el tema la WWWW li va fer quatre preguntes: 1. Es va sentir incòmode quan era na XXXX? 2. Que tenia por a que el descobrissin o que la presentació fos malament. 3. Tenia algun familiar mascle i ric? 4. De petit havia pensat mai en ser una dona? En XXXX va contestar que: 1. Al començament no m'atrevia a res però al marxar ja feia el de sempre i el fet de maquillar-se ja li era rutinari. 2. Mes aviat del segon ja que era on havia posat hores de treball. 3. No que ell sabes, al que va afegir i això a que bé? 4. Potser si algun cop, quan li van explicar que hi havia tipus de persones i que ell era un home, mentre que sa cosina era una nena. Llavors la WWW va extreure les seves conclusions; Segons sembla no tindries problemes en viure com na XXXX per la resta de la teva vida, et conec i mai he sabut com agafar-te com un amic o com una amiga ja que segons el dia em recordes més a dona que a un home. Pel que sembla tampoc tindries problemes ja que com has demostrat a les preguntes 1 i 2 el gènere no es important per a tu cosa que explicaria per que encara no tens xicota. A més la pregunta quatre confirma la meva teoria. En XXXX, que tenia la moral per terra va contestar; molt bé, ara resulta que sóc una dona i que a més ja ho sabia des de feia anys, i que he de buscar el familiar ric i demanar-li que es casi amb mi? Na WWWW va contestar; ho del familiar era per a mi i per despirtar-te per la ultima pregunta ja que amb la tercera havies d'haver repassat els familiars coneguts i per tant el passat. El que vull dir es que si volguessis podries ser na XXXX no només quan et necessitin allà dalt si no sempre i que per la teva part no notaries diferencies. En XXXX es va quedar pensatiu, no havia solucionat gaire, ara estava encara més indecís la WWWW acostumava a tenir raó i amb allò la excusa que no podia passar per a una dona un altre cop quedava anul·lada. [...]