Reencarnació

0. Preàmbul

  La mort d'un home amargat pot dur a una dona feliç?,

Dades/Premisses:
  Hi ha diverses maneres de matar a un home, una d'elles és l'assassinat,
també tenim el suïcidi i per acabar, la pitjor de totes i la negació de 
la realitat.
  L'adopció d'una nova vida significa molt més que viure un somni o 
el fi d'un trajecte. És el començament de la vida conscient.
  En un conjunt anomenat "persona", potser "persona humana" o si 
usem el nom genèric "home", les societats occidentals hi distingeixen
dos subconjunts independents "home" i "dona".

Solució:
  Sí, és possible	(veure procediment a continuació)
  
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

1. Arribada

  Després de moltes reflexions, d'haver refusat a Déu i de perdre l'esperança, 
vaig decidir abandonar aquest món. Ja feia masses anys que anava tirant i que
cada intent per poder ser jo mateixa l'únic que provocava era soledat. Segur 
que algú ha escric quelcom de l'estil "la vida d'hom només es pot entendre 
com els canvis produïts en la vida dels altres", per tant si pels altres no
existia no passava res si deixava d'existir.

  Havia sentit a parlar de les reencarnacions i la transmutacions d'ànimes,
però no hi creia, fins ara. Donada la fi tant brusca de la relació amb aquest
món encara tinc record de la "vida" que havia deixat. Tot i això poc recordo 
el que va succeir entre ambdues "vides", si és que realment va succeir 
quelcom.

  En la meva "reencarnació" no tot ha succeït com la majoria de religions 
que creuen en les vides passades descriuen. Principalment per que enlloc de
tornar en el cos d'un nou-nat (fos animal i/o persona) vaig anar a parar al 
cos d'una persona adulta.
  No sé que va passar amb l'ànima que anteriorment ocupava aquest cos, el més
raonable seria que ara estigués en el meu antic cos, potser va sobreviure
miraculosament a un intent de suïcidi i ara es trobava en un llit d'hospital
sense entendre gaire del que passava.
  Més endavant vaig esbrinar que amb aquest "canvi de cos", perdia un any 
respecte la meva "vida passada". Així doncs ara tenia 28 anys, tot i que
tenia un cos que resolia el principal dels meus problemes de la vida 
anterior.
  Continuava sentint-me com una dona, però aquest cop era quelcom més que els
meus sentiments i la meva raó els que indicaven aquest fet. Havia anat a parar 
al cos d'una dona, així doncs en el canvi havia solucionat el meu problema de
 "Disconformitat de Gènere".

  Però no estava sola a la nova vida, hi havia una altra persona. Aquesta era 
part de l'anterior inquilina i una tercera persona. La companyia era una nena 
amb pocs mesos (nadó) que dormia en un bressol als peus del llit.
  A l'habitació no hi havia ningú més, i un impuls dins meu em va portar al 
lavabo on vaig poder corroborar que el cos en el que estava responia als meus
estímuls de manera similar a com ho feia l'anterior cos. Tanmateix també rebia
senyals del nou cos que no acaben de lligar amb el que una estava acostumada.
  Per exemple de camí al lavabo, vaig notar que havia de caminar diferent a
com estava habituada si no volia caure, de manera similar l'acte de pixar va
comportar un conjunt de sensacions i reaccions que eren noves per a mi.


  Per la finestra del bany es veia una gran aglomeració de pisos i una torre
de comunicacions. Aquesta última m'era coneguda encara que no sabia per què. 
No sabia si abans vivia o treballava a prop de la torre, o vés a saber si 
només l'havia vist en imatges a la televisió o en fotografies.
  Aquella incapacitat de recordar em va fer adonar per primer cop que no ho
recordava tot de la vida anterior. Així doncs per molt que m'hi vaig esforçar
era incapaç de recordar ni tan sols el meu antic nom i/o cognom. 
  Potser la pèrdua de memòria era el normal en aquests casos, el fet de perdre
tot record que pogués implicar la possibilitat de contactar amb els que 
m'havien conegut i aprofitar-me'n. Però no hagués sigut més senzill 
reencarnar-me en un lloc llunyà?, fins i tot el fet de renàixer, cosa que 
permetria "tornar-me" amb els record esborrats?
  Una altra bona pregunta que em va venir al tornar al llit de matrimoni on
m'havia despertat era: si el meu desig més gran era el tenir el cos d'una 
femella humana i s'havia complert. Seria així amb tothom, i com era possible 
que en l'elecció anterior hagués desitjat ser una dona atrapada en el cos 
d'un home?

  Per la decoració de l'habitació del que havia vist del pis es podia deduir
que la situació econòmica no era la millor. La poca intuïció que tenia em va 
fer pensar en "era" una mare soltera.
  però també tenia curiositat per conèixer que havia sigut de "l'anterior
 inquilina" d'aquell cos. Ella també s'havia suïcidat, potser l'havien 
assassinat tot i que no hi havia rastre de violència i/o sang, el més 
raonable i tranquil·litzador seria una mort natural. 
  Vaig deixar estar les preguntes sense solució i vaig atansar-me a la 
realitat. El fet d'estar en aquell cos podia ser una "segona oportunitat" 
per realitzar els meus somnis de quan era una persona de gènere femení i 
sexe masculí.
  Donat que sempre he sigut força egoista i creguda, també se'm va acudir 
pensar que potser estava allí per arreglar quelcom que en certa manera jo
podria arreglar i l'anterior inquilina no. En aquest supòsit havia de tenir 
una missió, i en aquells moment només se m'acudia una prou "gran": el nadó 
femella del bressol.
  Així doncs havia de ser la millor mare del món. La criatura que 
dormia als peus del llit on m'havia "despertat" i que "havia perdut una 
mare", em necessitava i no podia fallar-li.


2. Inspecció i adaptació

  Encara era de nit, però havia de trobat tota la informació que pogués servir 
per conèixer més sobre la meva nova vida. Era important que aquelles persones
que havien conegut l'antiga inquilina no sospitessin en excés. Tanmateix 
necessitava omplir el meu cap amb alguns records, entre d'altres quelcom tant
important com el "meu" nom i el de la criatura.
  Vaig agafar una bossa de mà que hi havia sobre una calaixera i vaig 
dirigir-me a l'estança que feia ales funcions de menjador i sala d'estar 
(no volia fer massa soroll ni que la llum despertes la baldufa). 
  Del moneder vaig treure el DNI, tot i que la foto no em feia justícia
semblava que la imatge es corresponia amb la que havia vist poc abans al
mirall del bany. Segons el carnet d'identitat em deia XXXX, i havia nascut a 
un poble de l'interior si la meva memòria no m'enganyava. 
  Intentant recrear un passat em vaig imaginar a la XXXX marxant de casa
amb el possible pare de la criatura, cercant una nova vida a la ciutat on 
ella va acabar embarassada i sola, per sort no havia perdut la facilitat 
per escriure inventar històries, encara que per que s'assemblés a una 
tele-novel·la, m'haurien fet fora de casa per quedar-se embarassada d'algú 
que no coneixia, que millor el fill d'un famós que venia a estiuejar al 
poble...

  A la bossa de mà hi havia un bon grapat de papers, semblaven oficials.
La majoria duien la marca de Benestar Social, així doncs la possibilitat de 
ser mare soltera s'incrementava. Al moneder hi havia alguna foto de la 
baldufa encara de l'hospital però no cap de parella, només una de quan 
"jo" era més jove a on apareixia amb més gent, possiblement família.
  Estava a punt de resignar-me a no conèixer la identitat del pare de la
criatura, quan entre els papers va caure el llibre de família. Però en el 
llibre no constava cap pare. Almenys si constava el nom de la criatura, la 
nena es deia X1X1, clàssic, nostrat i bonic. 
  Donat que al llibre de família també hi havia les dates de naixement vaig
corroborar els 28 anys indicats al "meu" DNI i vaig conèixer que la baldufa 
tenia exactament 3 mesos i 10 dies, sempre i quan el calendari de la cuina
estigués al dia.

  Vaig mirar els papers amb la poca llum que entrava al pis que era interior.
Segons el rellotge penjat a de la paret en prou feines eren les 6 del matí.
Així doncs només portava 3 hores en la nova vida i a part de 2 noms i quatre
dates poca cosa més podria dir sobre "mi".
  Acabada la reflexió i com que no sabia que més fer, vaig decidir mirar si
trobava quelcom més en aquell pis. Vaig tenir sort i en un armari de la sala
d'estar vaig trobar dos arxivadors plens de papers, una llibreta quadriculada
mida DINA4 i dues capses de sabates amb fotografies.
  Continuant amb la cerca al prestatge de sobre hi vaig trobar quelcom que 
em seria molt útil, una col·lecció de revistes sobre nou-nats i un estoig amb
llapis bolígrafs i altres material d'escriptura. 

  Vaig deixar l'estoig sobre la taula i vaig aixecar el cap, m'havia semblat
sentit quelcom, després d'afinar l'oïda vaig deduir que provenia del 
dormitori, havia de ser la baldufa que feia sorollets. 
  Mentre em dirigia a l'habitació vaig pensar que potser el fet de mirar el
rellotge poc abans ja havia sigut havia sigut per que l'havia sentit abans.
  La X1X1 estava dormint de costat, la vaig posar boca amunt, la vaig tapar 
fins a dalt, que no feia precisament calor i després d'esperar una mica que 
no m'hagués equivocat amb les meves accions vaig tornar a la sala d'estar.
  Un cop allà estava tan poc segura de mi mateixa que vaig cercar a les 
revistes de nou-nats si alguna indicava com havien de dormir els nadons. Al 
final ho vaig trobar i semblava ser que l'havia encertat.
  Tornant a les tasques de cerca vaig mirar-me les fotos, els papers em 
semblaven massa formals. Aprofitant algunes anotacions del darrere les
fotografies vaig identificar el pare de l'anterior inquilina, així com una
germana (com jo recordava tenir en la vida anterior tot i que la seva cara 
m'era impossible de definir, només recordava que jo era el petit i que ens
assemblàvem força físicament). 

  Vaig tornar a sentir quelcom, aquest cop al arribar al bressol la X1X1 
semblava més desperta i si bé no plorava se la veia que volia quelcom. La 
vaig agafar, duia bolquers, potser calia canviar-li. La vaig palpar amb 
compte, semblava que no hi havia res. Em vaig asseure al llit i la vaig asseure 
sobre les meves cames en un intent d'abraçada. vaig notar moltes sensacions
totes noves per a mi, la X1X1 era tant petita i tenia la pell encara més 
suau que la meva que em semblava força suau.
  La criatura instintivament va allargar els braços i després d'uns intents
fallits em vaig adonar que el que cercava eren els meus pits. Així doncs em 
vaig treure la brusa del pijama i per fi la baldufa els va trobar. Un cop
localitzats se'm va arrapar i es va ficar a xuclar. En aquell moment em sentia
al cel, s'estava complint molts del somnis que havia tingut al llarg de la 
meva vida, primer cop que donava de menjar a la "meva" filla. 
  Tanmateix notava el líquid moure's pel meu cos, una sensació estranya i alhora
agradable, i les seves manetes i com xuclava tota jo estava sobre-estimulada,
estava segur que mai abans havia sentit quelcom tant fort, ho hauria de
recordar per força
  Però també vaig pensar en la baldufa, hauria la X1X1 advertit que la dona de
qui s'alimentava aquella matinada no era mateixa dona que l'havia deixat al
bressol unes hores abans? 
  
  Al acabar, la X1X1 va voler moure's una mica la vaig deixar lliure sobre el
llit, va fer un rot i va asseure's. La vaig tornar al bressol i un quan 
començava a dormir-se se'm va acudir potser no n'havia tingut prou, o que
potser li havia de donar quelcom més.
  Sempre havia sentit que el millor era la llet materna, però ja podria jo 
donar-li tota la llet que necessités?, ja era adequat que jo li donés?. 
Vaig cercar a la cuina però no hi havia cap pot de llet en pols o altre 
producte similar. Vaig deduir que si no n'hi havia deuria ser per que no en
calia, ja que seria lògic pensar que si fos necessari l'anterior inquilina ja
s'hagués preocupat d'aconseguir-ne un, la baldufa semblava ben alimentada. 
A més si jo em veia capaç de fer qualsevol cosa per la baldufa segur que la 
XXXX ho hagués fet.
  Vaig passar pel bany, un altre cop em va envair la tranquil·litat de poder de
pixar asseguda sense haver-se de preocupar-se de res que pengi. No em vaig 
poder estar de mirar-me més en profunditat al mirall. 
 
  Així doncs, per primer cop em vaig atrevir a traurem la roba, potser havia
tardat més del seria d'esperar. Però si estava en un somni no volia 
despertar-me, tanmateix aquell cos s'ajustava a mi i per tant no se'm feia
tant estrany com en el cos que havia "abandonat" unes hores abans.
  Vaig tornar a pensar en l'anterior inquilina si ara estava en el meu cos 
hauria d'estar patint de debò, però tampoc podria estar-ne segura, 
possiblement la majoria de companys mascles de l'escola s'haurien suïcidat
si un matí es llevaven en la mateixa situació en al que jo em trobava.
  En el món terrenal, vaig haver de reconèixer que el cos de la X1X1, era 
força agraciat. L'única cosa que semblava descompensat era la mida del pits,
possiblement la lactància els havia engrandit respecte la resta del cos.

  Vaig tornar a la sala d'estar i tot quan encara no havia acabat amb la 
segona capsa de fotos, la X1X1 em va tornar a reclamar. Aquest cop si era
necessari canvi de bolquers, l'esmorzar li deuria haver sentit bé per què la 
X1X1 estava fent lloc per a més. L'operació de canvi de bolquers es va 
allargar a causa de la meva inexperiència, però al final me'n vaig sortir. 


3. El primer matí

  Eren prop de les sis i mitja del matí i el sol ja entrava per les finestres
de la sala d'estar i l'habitació. La X1X1 rondinava des del bressol. 
Així doncs vaig obrir la persiana de la sala d'estar i vaig anar a buscar 
a la X1X1 que va acabar al parc que hi havia a l'estança. Vés a saber
si el fet d'estar al parc o potser el d'estar en presència d'una altra 
persona (i si ella sabia que no era la seva mare), la varen calmar. 

  En tot cas vaig poder continuar amb el procés de cerca d'informació. Un
cop revisada la segona capsa de fotografies, vaig creure oportú procedir a 
la lectura i síntesi dels articles de les revistes de nou-nats que poguessin 
ser necessaris per a una mare inexperta. 
  Poca cosa útil vaig trobar en les revistes però si em vaig adonar que hi 
havia força coses que desconeixia sobre el tema. Vaig usar dos fulls de la
llibreta quadriculada que havia trobat per escriure resums del que em va
semblar més important.

  La X1X1 s'havia adormit al parc, potser al veurem ocupada escriure i cercant 
per les revistes l'havia cansat. Quina sensació més estranya i calenta m'envaïa 
quan mirava la baldufa. Potser en algun somni havia sigut mare, però no era 
comparable aquella mena de corrent elèctric calent que t'envaeix quan veus 
al teu fill/a, d'acord que tècnicament no ho era, però per mi ho era tant com
podia ser-ho i qualsevol prova d'ADN m'hauria de donar la raó.
  També havia de reconèixer que no m'havia preparat gaire per ser una bona
mare. Tenia tal convenciment que era una dona que no m'havia preocupat mai per
aprendre a ser-ho. Encara que no sembli el més lògic a una persona del sexe
masculí normalment no se'ls explica un bon grapat de coses que més endavant
podrien anar-li bé tot i que la persona es reconegui com del gènere masculí. 
  Però no tot era culpa dels altres, jo no hi vaig posar gaire de la meva 
part. Ho tenia fàcil, passava força temps amb la mare i la meva relació amb 
ma germana era prou profunda, també havia tingut alguna amiga, amb els nois
la relació era quelcom més "falsa" més propera a quelcom "professional". 
Però mai em vaig atrevir a preguntar-los res a les dones que tenia a prop.

  Allà les 7 del matí vaig sentir que tenia gana, em vaig dirigir a la cuina.
Després de revisar els armaris em vaig fer un vol de cereals amb llet 
vitaminada amb calci escalfada al fogó. La nevera estava força buida però
encara hi havia per uns dies.
  Hi havia una cul de cafè en un pot de vidre, vaig desitjar que no em fes
falta per aguantar en aquell cos donat que mai m'havia agradat. I després
de buidar el contingut a l'aigüera vaig deixar el pot per rentar.
  Vaig menjar uns dos vols de cereals, suposo que era l'efecte d'encara 
menjar per dues persones, encara que no es podia descartar que fos un efecte
secundari de la "transmutació d'ànimes".

  Després d'esmorzar va ser el torn de mirar-se a la llum del dia els papers
oficials, d'ells havia de conèixer si rebia algun ajut o similar ja que el
despertador no tenia alarmes posades i no semblava que hi haguessin diners per
una cangur mentre anava a treballar.
  Entre els papers hi havia una llibreta d'estalvis, no hi havien gaires 
diners però apareixien ingressos més o menys constants, encara que des de 
feia 2 mesos aquests eren menors i provenien d'un altre lloc. Per uns papers
de l'INEM abans havia treballat i poc abans de donar a llum havia demanat el
subsidi d'atur que es va acabar no gaire més tard. Amb els papers de benestar
vaig lligar que després de l'atur estava rebent un ajut econòmic com a mare
soltera.
  En quant les despeses, l'ajut de Benestar Social servia per pagar el 
lloguer del pis i poc més, per sort el mes ja estava pagat, així doncs al 
compte no hi havia gaires diners.
  Junt als papers de l'INEM vaig trobar una carpeta vermella de cartró prim, 
a dins la XXXX hi tenia diverses còpies del seu currículum, actualitzat feia 
poc. De fet només feia quatre mesos que tenia la FP-II en la branca 
administrativa, i uns 3 mesos que des de l'última feina. La X1X1 també havia realitzat dos cursets d'ofimàtica a l'INEM i no disposava de carnet de 
conduir.

  Entre els papers n'hi havia un que em va ficar neguitosa. Era una demanda 
que la XXXX havia cursat feia temps, me la vaig quedar mirant força estona 
per que estava escrita a mà. Escrita amb la que deuria ser la seva lletra, 
comparant-la amb la lletra de les anotacions que anava prenent a la llibreta
quadriculada, estava clar que no eren de la mateixa persona. La meva 
escriptura es veia diminuta i poc regular respecte la lletra de la XXXX. 
  L'escriptura podria ser un problema, però hi havia quelcom més important,
la firma. Tot i que no era capaç de recordar la meva firma, la de la XXXX em 
va semblar poc natural. Així doncs, vaig canviar de full de la llibreta i en
ell vaig fer almenys 40 firmes abans d'obtenir-ne algunes prou properes a la 
que hi havia en alguns papers que tenia per sobre la taula. 
  Tombant el full de la llibreta, vaig topar-me amb la taula de despeses i
entrades trobades fins al moment. Així doncs calia sumar els valors amb el 
mateix sentit (entrada o sortida) i després restar el subtotals, per obtenir algunes idees. Semblava fàcil si no fos per que no vaig trobar cap 
calculadora en aquella sala d'estar, ni tan sols una EURO-calculadora que 
ja m'hagués servit pel que volia. 

  Així doncs en un full de brut vaig realitzar les operacions per acabar 
arribant a la conclusió que l'economia era positiva però per tant poc que 
havia de restringir força el que feia, i més tenint en compte que la X1X1 
hauria de portar més despeses de les d'alimentació que havia trobat.

  Encara estava pensant com m'ho faria amb tant pocs calers per a dues 
persones quan vas sonar el que va resultar ser el timbre de la porta. Segons 
el rellotge en prou feines eren les 9 del matí. No coneixia la dona que 
estava a l'exterior, i em va fer cosa obrir, però ho vaig fer.
  Vaig obrir una mica la porta, la dona que encara duia una bata i sabatilles 
em va dir que quan volgués podia deixar la menuda, sa germana portaria a en
W3W3, el gran a l'escola.
  Jo no sabia de que parlava, però la dona em va donar la solució quan em va
recriminar que si tenia visita a les 10 i quart, hauria d'estar preparada per
sortir. Mentre xerraven una tercera veïna va passar i va saludar-la, la dona
que tenia al davant es deia WWWW. 
  Per parar aquella màquina de xerrar li vaig dir que no es preocupés que 
només m'havia d'arreglar una mica i ja estava. 
  Abans d'acomiadar-se la WWWW en va dir que quan volgués que els dilluns 
ella no sortia de casa. I quan vaig començar a tancar la porta encara em va
preguntar si havia sentit un cop sec i força fort allà les 3 de la matinada.
  Davant el dubte vaig respondre que aquella hora ambdues estaven dormint i 
després de tancar vaig seguir a la veïna per l'espieta fins que aquesta va 
entrar en la una porta marcada com a 3a en el mateix replà.

  Un cop esbrinat el nom i habitatge de la veïna, vaig cercar algun paper 
que corroborés l'existència d'una reunió per aquell dilluns. A la butxaca 
petita de bossa de mà vaig trobar la solució. Una nota en paper groc i petit 
que semblava un resguard per una visita amb una tal SSSS. 
  Del paper groc va caure una funda amb dues targetes de transports públics, 
a la primera hi quedava un viatge i la segona estava per estrenar. Aquella 
previsió em va fer pensar que l'anterior inquilina no tenia previst marxar
tant aviat.
  La mateixa SSSS era qui apareixia a la majoria de papers de Benestar Social 
papers que vaig usar junt a un guia urbana que hi havia a l'armari de la
sala d'estar per fer-me un petit plànol de situació, especialment marcant
els transports públics adjacents.
  Gràcies a la guia també vaig fer-me una idea d'on hauria d'estar vivint, 
a part de saber el destí també calia conèixer l'origen del trajecte. Tenia
un petit dubte que vaig solucionar al recordar que tenia el currículum de la
XXXX no gaire lluny. Amb aquest vaig poder marcar la guia urbana així com
decidir quins transports necessitava i a on agafar-los.

  Amb la ruta pensada vaig anar a l'habitació, encara m'havia d'arreglar i 
vestir. Dins l'armari hi havia força roba, i com sempre no tenia clar que
seria el més convenient, tampoc podia preguntar-li a ningú o sigui que hauria 
de confiar en les meves capacitats personals i en el fet de ser una dona.
  Vaig passar pel bany a on em vaig pentinar i quan m'estava mirant els 
productes de maquillatge un plor em va salvar del desastre. La X1X1 va 
reclamar la meva presència, des de el parc de la sala d'estar. No era cosa 
de bolquers, així doncs la vaig agafar, semblava que tornava a cercar quelcom.
Vaig deduir que era cosa de gana, em vaig seure al sofa i em vaig treure el
jersei i la samarreta i durant uns minuts vaig deixar fer a la natura.
  Un cop tipa, vaig moure la X1X1 una mica, fins que va deixar anar un rotet 
i una petita vomitada que em va fer canviar de pantalons. El proper cop havia
de preveure una possible vomitada, vaig pensar mentre netejava mínimament 
els pantalons a la cuina.
  Els pantalons però van acabar al cove de la roba bruta i jo passant per 
l'habitació per posar-me uns pantalons nets. Al remoure la roba de l'armari
vaig trobar una motxilla. La vaig agafar, era una motxilla petita però per 
a mi força més còmode que la bossa de mà mides familiar que m'esperava
a la sala d'estar. 
  Mentre omplia la motxilla amb el contingut de la bossa de mà, al més pur
estil d'un anunci de que porta alguna famosa a la bossa de mà, és a dir 
posar la bossa cap per avall a la taula. El dubte el tenia amb el moneder
l'hauria de ficar a dins de la bossa, donat que cap dels pantalons de la XXXX
tenia una butxaca decent, com a molt a la jaqueta podia desar-hi la funda amb 
els títols de transport.

  Vaig mirar al parc, no estava segura de deixar sola la X1X1, però si 
l'anterior inquilina ho havia arreglat així deuria ser per quelcom. Vaig 
posar-me la jaqueta i la motxilla a l'esquena. En bandolera una bossa a on hi
havia les coses de la baldufa i als braços la baldufa.
  Mentre obria la porta em vaig veure al vidre del rebedor, no estava segura
d'haver escollit bé la roba. De fet no tenia clar que la imatge que el vidre
reflectia fos la meva.

  Un cop fora vaig trucar a la porta marcada coma 3a, la veïna va obrir amb 
un nadó als braços i de tota la conversa que vaig tenir només vaig trobar 
útil el fet de conèixer que el nadó s'anomenava W2W2, 

  Un cop al carrer, vaig intentar guiar-me amb el plànol fet a mà. No era
perfecte però va servir per arribar al metro. Després de cinc parades vaig 
tornar a la superfície. En el camí de pujada vaig demanar a la guixeta una 
guia de transports públics, m'havia de servir com a complement dels gargots
que duia a la butxaca.

  No vaig encertar la posició dels carrers a la primera pel que vaig donar
una volta de més. Tot i això vaig arribar amb un quart d'hora d'antelació.
En el mostrador em van dir que "encara" anaven a l'hora i que per tant 
encara tenia per almenys un quart d'hora. 
  No estava d'ànims per quedar-me a la sala d'espera, estava neguitosa pel 
que passaria a la reunió, jo no havia assistit a cap abans i tenia tots els 
números per ficar-hi la pota. Tanmateix no tenia clar el fet d'haver deixat 
a la X1X1 amb el que per mi era una estranya.
  Vaig donar una volta per la zona, no hi havia res destacable, ni recordava
res, possiblement mai abans havia estat abans o potser precisament per que no
recordava res podia ser que hagués viscut allà a prop, potser en els 
habitatges del voltant vaig mirar alguna bústia però els noms no m'eren
familiars.
  Poc abans que el rellotge analògic i sense números de la XXXX marqués les
10:15 vaig tornar a dins. Sense preguntar al mostrador em vaig sentar a la 
sala d'espera. Mentre esperava vaig veure que moltes mares portaven les 
criatures amb elles. 
  Així doncs "jo" podia haver portat a la baldufa amb mi?, o potser la X1X1 
era massa petita per sortir al carrer?. O pitjor i  si quan l'anterior 
inquilina havia demanat a la WWWW que anés a buscar la petita el que volia 
és que algú se n'encarregués quan ella ja no hi fos? - visca les idees 
positives.


  A prop de les 10 i 20 vaig entrar al cubicle que feia les funcions de 
despatx. La SSSS tenia males noticies per a mí, no havia aconseguit una 
plaça que havia demanat en un apartaments de Benestar Social amb llar 
d'infants al mateix edifici, que l'alcalde feia poc havia inaugurat. 
  Encara estava pensant en les possibles conseqüències d'allò quan 
la SSSS em va preguntar per la petita. Li vaig respondre que estava bé,
que l'havia deixat amb una veïna per estalviar-li el viatge amb metro. 
  La SSSS em va dir que encara quedaven opcions que sabia que tenia moltes
esperances en aquest allotjament, però que per exemple el dia anterior havia
rebut la confirmació de l'existència d'una plaça de feina+allotjament en una
mena de comuna cristiana de mares solteres.
  Vaig demanar a la SSSS més informació sobre la plaça, així doncs la SSSS 
em va explicar que la comunitat disposava de 8 centres repartits pel país. 
Cada centre es componia d'apartaments així com d'una cuina i un menjador
comunitaris. Els centres també comptàvem amb aules per a realitzar cursets 
tant a les dones que hi residien com a gent de fora.
  Així doncs les dones que acceptaven entrar-hi no pagaven res per viure-hi
donat que havien de realitzar alguna feina de la qual tothom se'n 
beneficiaria així com col·laborar de tant en tant a la cuina.
  La plaça disponible en aquest cas - va dir la SSSS - és la d'encarregada 
de les aules informàtiques del centre situat a GSGSGS. Per la cobrir la 
vacant cerquen algú amb mínims coneixement informàtics. Per l'apartat 
personal, cerquem mares solteres que necessitin allotjament i feina així 
com tenint al seu càrrec criatures menors de l'any. - La SSSS va acabar amb 
la pregunta - Si t'interessa en concerto una entrevista amb l'encarregada 
del centre. Potser et facin algun examen o prova per tal de poder demostrar 
que t'han escollit per mèrits però jo diria que és una bona oportunitat.

  Vaig acceptar l'oferta i vam quedar que ens veuríem el dilluns a les
10:30 que com a molt m'avisaria pel mòbil si hi passava res d'última hora.
El mòbil, ara que hi pensava, tenia un mòbil, l'havia vist endollat a la
sala d'estar però no el duia a sobre. El primer que havia de fer al arribar 
a casa era canviar el numero secret i deixar-me'l a la vista.



4. Coneixent el passat
 
  De tornada al pis, mentre cercava un supermercat o plaça a on comprar 
quelcom per menjar vaig pensar que ara coneixia un possible motiu que
expliques la meva aparició. Potser havia sigut escollida per què tenia 
coneixements informàtica, de fet hi tenia la carrera.

  Però la idaea de comprar quelcom es va truncar quan vaig veure un rellotge
a l'andana de metro de l'estació de prop de "casa". 
  - Ui, la baldufa ! - vaig dir en veu baixa. Ja eren prop de les 12 del 
migdia i estava segura que la X1X1 ja tindria gana. Havia de donar-me 
pressa, encara no havia acabat el meu primer dia com a mare de la criatura
i si no m'afanyava em saltaria un àpat, quina mare estava feta. 
  Com havia previst la X1X1 estava inquieta, la vaig recollir de ca la 
veïna, entre la informació de poc interès sobre la seva família em va 
dir que l'havia hagut de canviar dues vegades, i que semblava que tenia 
gana.

  Un cop a casa el primer fou anar a cercar una tovallola, i posar-me 
quelcom més còmode la baldufa mentrestant rondinava al parc. Un cop llesta
vaig tornar a la sala d'estar i vàrem procedir al procediment "habitual", 
tot i que les sensacions encara eren noves per a mi. 
  Un cop satisfeta vaig deixar la baldufa al parc i vaig dirigir-me a 
l'habitació. Allà estava el mòbil, per sort en marxa, vaig desprotegir 
el teclat i després de barallar-m'hi una mica vaig trobar el que cercava. 
Un cop canviat el PIN vaig apuntar-ne el en un paper que la XXXX duia dins 
el moneder amb telèfons. El PIN estava camuflat com les quatre últimes
xifres d'una persona inventada.
  Donat que tenia el mòbil a les mans vaig mirar si tenia cap missatge nou, 
per sort res, en canvi de missatges antics hi havia algun, consultes de 
saldo, el mòbil era de pre-pagament i encara tenia 4 mesos de validesa. 
  Després de rumiar-hi el vaig deixar a la sala d'estar, allà estaria més 
a mà, encara que a part de la SSSS no se m'acudia qui em podia trucar.

  Com encara tenia temps per la meva hora de dinar que havia previst allà 
a la una del migdia i la petita estava paint espatarrada al seu parc, vaig
decidir fer inventari dels objectes de tota la casa. 
  Però tot just havia començat una nova fulla de la llibreta escrivint-hi
amb la millor lletra que vaig poder "Inventari", que vaig pensar en 
obrir un arxivador d'acordió que estava ben protegit per un nus. Encara
tenia curiositat per si trobava quelcom que esclarís alguns dubtes sobre 
el que li havia passat a la XXXX.

  Va ser un mal començament, al segon separador hi havia una carta dels 
jutjats del poble d'on també era el DNI. El text m'informava de la mort dels 
meus pares en un accident de circulació. 
  Ja feia més de 5 mesos de l'accident, i pel que semblava els pares no 
devien estar massa d'acord amb la vida de la XXXX havia escollit per viure. 
Al mateix compartiment hi havia una carta i una fotocòpia de les voluntats
d'ambdós. A la XXXX no li va tocar res d'herència, tot va anar a la YYYY, 
sa germana.
  La família de la XXXX cada cop era menor, només li quedava una germana 
encara que no estava a prop, junt a la carta dels jutjats i els altres 
papers de l'apartat hi havia una carta de la YYYY enviada des de WSWSWS, 
en un altre continent, en (VSVSVS). 
  La carta era més recent, l'havia rebut faria uns dos mesos i en aquesta
la germana felicitava a la XXXX per que ja era mare, em desitjava el millor 
també s'oferia per ajudar-me en el que pogués.
ajudar-la amb quelcom només calia que li digués.
  A l'apartat següent de l'arxivador hi havia algunes fotos de "ma" germana 
i el seu marit en la seva casa a les afores on vivien bé gràcies a la feina 
d'ell que es deia Y1Y1. Les fotos eren més antigues que la carta, 
postals. 
  Per les altres cartes vaig saber que el pare de la criatura m'havia 
abandonat d'uns set o vuit mesos abans de nàixer la menuda i que els pares
continuaven enfadats per que vaig marxar de casa per estar amb un xicot que 
al final em va deixar per una altra dona així com per no haver-hi tornat
quan aquest em va deixar.


  Ja era hora de dinar, el meu estómac començava a fer soroll, per sort no 
havia de descongelar res, després d'esmorzar m'havia deixat un llibret
congelat a punt. En un moment vaig bullir l'arròs mentre fregia el llibret,
em vaig passar amb l'arròs però tornava a tenir més gana del que em semblava
normal. De postres dos iogurts a punt de caducar, per contrarestar el
llibret fregit.

  Per baixar el dinar vaig decidir realitzar l'inventari d'una vegada, ho 
tenia tot apunt. Abans però vaig despertar a la X1X1 i la vaig fer moure 
una mica, si dormia tant de dia de nit segur que no podria dormir.
  De fet vaig estar donant voltes pel pis fina allà les 3 de la tarda, quan
en una passada per la sala d'estar vaig notar que la baldufa estava inquieta.
Després de comprovar que no era cosa de bolquers la vaig tornar al parc,
només em faltava revisar la cuina i de pas preparar una llista de la compra.

  El berenar va durar menys que el dinar o potser se'm va fer més curt, 
potser per què estava intentant lligar la situació en que em trobava. Era
una mare soltera amb una criatura de poc més de 3 mesos, sense feina ni 
família a prop, no disposava d'una gran fortuna i el per fortuna o 
desgràcia el pare de la criatura no sabia que tenia una filla. 
  Així doncs tenia força números per acabar perdent la meva filla si no
m'espavilava, per sort la comunitat que la SSSS m'havia trobat podria ser
un bon lloc per demostrar que no em feia res treballar sempre i quan la X1X1
estigués ben atesa. 
  Potser la XXXXX havia pensat això mateix, potser havia intentat 
sortint-se'n diverses vegades, i potser abans de veure com s'enduien la seva
filla va pensar que seria millor per a ella es tragués del mig, però no 
veia clar que la XXXX volgués deixar a la XXXX sola. 

  El que si vaig tenir clar quan vaig tornar a la realitat, quan la baldufa 
em va prémer el nas per que ja estava de dinar, és que faria tot el possible 
per que a la X1X1 no li faltés de res. Tenia la oportunitat de fer-ho i ho 
faria el millor que podia si no més.
  Vaig intentar jugar amb la baldufa encara que cap de les dues tenir molt 
clar que calia fer, almenys vaig aconseguir el que em va semblar un riure 
una o dues vegades. Quan es va cansar que per sort fou aviat, la vaig deixar 
al parc on encara es va bellugar una estona abans de demanar-me un canvi de
bolquers. 
  Aquest cop el canvi va resultar més senzill i el resultat, crec jo, millor.
Donat que la petita ja no hauria de molestar per una estona, va ser hora de
posar-me amb la llista de la compra. 
  Vaig mirar de realitzar la llista més ajustada en quant a preu que se 
m'acudia, al acabar vaig mirar-me els apunts d'ofimàtica per si també havia
oblidat tot el que estava relacionat amb la informàtica. Per sort no fou així
encara recordava més coses de les que hi havia apuntades a les fotocòpies
de l'INEM.

  Després de refrescar els meus coneixements informàtics no aconseguia
centrar-me. tenia la sensació que quelcom no anava bé, jo una persona que 
era prou depressiva i negativa per suïcidar-se ara ho veia tot de color de 
rosa quan la situació no era si més no pitjor, almenys econòmicament.
  D'acord que entre la petita i la il·lusió de sortir-me'n tenia dos bons
motius per seguir endavant, però ara per ara la imatge que la gent tenia de
no era la meva si bé en certa manera aquesta era més propera.
  El que la gent veia era a la XXXX, no a mi, em digués com em digués. Per 
sort el conèixer tampoc d'ella estava fent que prengués les decisions segons
la meva persona i no de l'anterior inquilina, potser una mica si havíem 
avançat.
  Però els pensaments positius semblaven pesar més, ara estava en les 
millors condicions per aprendre a fer quelcom que tants cops havia somiat i 
desitjat, ser la mare d'una criatura. A més com en els millors somnis 
biològicament la criatura era fill/a "meva".

  Vaig pensar que potser era convenient despertar i moure una mica a la X1X1,
que feina una bona estona que dormia i preferia que dormís a la nit, tanmateix
no em semblava natural despertar-la tant a sovint, o sigui que davant els 
dubtes com sempre no sabia que fer.
  Mentre dubtava vaig adonar-me que a l'inventari no hi havia cap televisió 
ni cap altre electrodomèstic inútil, només havia trobat una radio sense 
piles a la cuina. Podia posar-li'n un parell i deixar una mica de música 
ambiental. 

  Un cop vaig estar de la radio vaig recollir a la baldufa que havia remugat
quan estava cercant l'emissora. Aquest cop la baldufa es va entretindré 
tocant-me amb les seves manetes tota la cara, nas inclòs. 
  Potser la X1X1 si sabia que qui hi havia en aquell cos no era la seva
mare i per això comprovava que la cara de la persona que tenia al davant
es corresponia al de la seva mare. El fet que la X1X1 hagués notat el canvi
em feia patir, no pel que pogués pensar de mi si no pel fet que potser no 
creixeria adequadament o de gran seria una maníaca assassina.
  Ara per ara però el màxim perill era la seva afecció a ficar-me la mà o algun 
del dits a l'ull. 
  Jugant amb la X1X1 semblava em sentia la dona més feliç del món i em sentia
prou eufòrica per no preocupar-me de res del que passava. Segurament no era 
el més adequat donada la situació, però encara crec que era el millor que 
podia fer.


  La X1X1 es va cansar i la vaig tornar al parc on es va quedar endormiscada 
per una bona estona. Estona, que vaig dedicar a apuntar més coses als apunts
d'informàtica de l'anterior inquilina, vaig intentar fer la lletra el més 
similar possible, però no podia, la firma era quelcom curt i força gràfic,
en canvi amb el text no me'n sortida, no podia escriure més d'una línia 
sense que la lletra s'anés fent més petita i s'acostava.

  A la radio van canviar la música per un programa especial, cada divendres
a les 7 de la tarda, feien un programa dedicat als cantants i la seva
vida privada. Em vaig aixecar per canviar l'emissora però al final vaig
parar la radio i vaig passar pel bany.

  Al tornar vaig engegar la radio i després de trobar una altra emissora em
van entrar ganes de fer quelcom diferent. L'únic que se'm va acudir va ser
reorganitzar els armaris de la cuina per tal de facilitar les cerques a una
persona amb un gran sentit de l'ordre i una lògica mental diferent al de cao
altre ésser humà.
  Les coses anaven bé fins que vaig arribar a un paquet de bolquers, la 
cuina no semblava el millor lloc però tot el pis on estaven a mà i, el més
important, a on entraven. Així doncs els bolquers es van quedar a la cuina.
  Al moure'ls em vaig adonar que en quedaven pocs, així doncs a la llista de
la compra vaig afegir "bolquers". Mirant la llista aquesta semblava força 
llarga no estava segura de poder comprar tot el de la llista i que encara
em quedessin alguns calerons. Els 60 EUROS que havia trobat al calaix de 
la roba interior haurien de ser els que la XXXX tenia per passar el mes 
per tant els havia d'allargar.
  Aquella era una situació força estranya, estava acostumada a escatimar 
en quant a despeses quan aquestes eren més o menys per a ús personal, però
amb les coses de la X1X1 no podia retallar gaire. Així doncs com m'ho faria
amb els bolquers?  
  Amb el poc pressupost que hi havia els que hi havia pel pis eren tots de 
marca i per tant no gaire econòmics. Vaig decidir mirar els papers de 
Benestar Social potser allà em donaven vals de descompte per comprar els
d'aquella marca.

  Al veurem remenant papers al sofà la X1X1 va aprofitar per reclamar la 
meva atenció, com estava pensativa vaig continuar pensant mentre anava a
veure-la. En el temps que portava de mare, la X1X1 sempre m'havia avisat 
quan podia atendre-la al moment, per exemple mai m'havia enxampat al bany 
encara que hi anava força a sovint suposo que a causa de la situació
post-part/lactància en que em trobava.
  Un cop al parc, la X1X1 estava desperta i es movia, no semblava que 
necessites canvi de bolquers i encara faltava per a un possible berenar. 
En tot cas la vaig agafar i tot just estava comprovant si tenia el front
calent o el nas gelat van trucar a la porta.

  Per l'espieta vaig poder veure la WWWW, vaig obrir la porta. La veïna 
venia per demanar-me un favor, l'endemà tenien un enterro a JSJSJS, s'havia 
mort la seva mare. Inicialment la seva cunyada es quedava amb les criatures 
però al final aquesta havia decidit acompanyar al seu marit, el germà de la
la WWWW.
  - Abans de poder dir res, na WWWW va continuar -, el poble es força lluny
i entre el viatge, el mal temps que fa i el fet que acabaré plorant prefereixo
que no vinguin.
  Li vaig donar el condol, i la WWWW va aprofitar per explicar ho bona que era
sa mare quan ella era petita i encara estaven al poble, i de poc que no plora.
Al final vaig poder dir que no era cap molèstia, que ella havia aguantat a la 
X1X1 aquell mateix matí i que no em feia res tenir alguna criatura més per casa
sobretot si només era un dia.
  La WWWW em dir que ella preferia que anés a casa seva ja que així no hauria 
de despertar a cap dels 2 nens. A més em va descriure les tasques a realitzar:
a part de vigilar el menut, calia que controles que el gran, en W3W3, 
esmorzes i es poses roba neta que havia d'anar a casa d'un àmic a fer un
treball de l'escola, al migdia havia de preparar dinar per els 4, però després
de dinar en W3W3 segurament tornaria a desaparèixer. 
  
  Abans que continués parlant vaig preguntar a la WWWW si en W3W3 preferia 
algun plat en especial per dinar. La WWWW em va advertir que el gran 
segurament, arribaria massa just per dinar així doncs em va recomanar 
quelcom que es preparés en poc temps un cop arribés. Tanmateix en va indicar
que a en W3W3 no li agraden ni les cols de Brussel·les i que el peix havia de
ser sense espines.
  Amb les limitacions anteriors només se'm va acudir un plat i vaig preguntar
a la WWWW si un plat d'arròs bullit mesclat amb una llauna de favada
preparada que es pot preparar tant just arribi n'hi havia prou. - I 
aprofitant que podia dir quelcom vaig afegir - només cal que m'avisis al
marxar i ja aniré a casa teva, estigues segura que ja estic desperta,
la X1X1 a les 7:30 té el primer àpat del dia i no puc tornar a dormir un 
cop m'aixeco.  
  La WWWW, més descansada, em va dir que pensaven sortir entre tres quarts 
de 8 i les 8. Així doncs ja m'avisarien.


  Després de saludar a la VVVV que es dirigia a l'ascensor, vaig entrar cap 
a dins. El primer que vaig fer va ser revisar si la X1X1 tenia algun botó o 
forat per endollar-la. La baldufa em començava a preocupar, una cosa era que 
anés força clavada d'hores, però la funcionalitat de detecció d'intrusos 
abans que truquin el timbre ja em semblava estrany.
  Potser la X1X1 era com els nens de la pel·lícula del "Pueblo de los ninyos
malditos" i tenia poders. Si era així tenien aquest poders quelcom a veure 
amb el fet que estigués jo allà?. 
  Mentre hi pensava se'm va acudir que llavors no es podria banyar i em va
venir al cap que segurament a la X1X1 ja li tocava un bany. Vaig deixar la
baldufa al parc i vaig anar a preparar les coses per un bany.

  Mentre preparava el bany, vaig pensar en la meva actuació amb la veïna, 
havia vist el petit quan vaig anar a recollir al migdia a la baldufa, però 
del gran no en sabia res, en prou feines havia deduït una possible edat de
petit, em semblava que deuria tenir un mes i mig o potser dos mesos més 
que la X1X1.
  Aquell fet era una demostració que com a dona encara no era prou "maruja", 
segur que qualsevol altre dona hagués obtingut aquestes dades i potser 
d'altres d'útils i potser s'hagués estalviat part de la informació familiar
irrellevant que la WWWW m'havia deixat anar en cada trobada que teníem.

  Donat que no sabia com fer-ho al final ens vam banyar totes dues, potser 
era el primer cop que estava despullada amb una noia a la banyera. Tanmateix
no hi havia perill jo també ho era, bé sempre ho havia sigut. Era estrany 
respecte al matí em sentia molt més adaptada en aquell cos que tot just 
havia "conegut" unes hores abans que en tota la meva vida anterior.

  Encara estava intentant assecar a la X1X1 sense fer-li mal quan aquesta va 
començar el següent àpat, per l'hora era un berenar-sopar. La imatge que vaig
veure al mirall del bany era quelcom meravellós, jo donant el pit a una 
criatura que era meva, quants somnis complerts quantes males nits havia 
tingut amb imatges similars.

  De sopar em vaig preparar quelcom lleuger. Després de sopar vaig procedir
a un canvi de bolquers de la "màquina" que transforma llet materna en 
cagades oloroses i pixums a reacció, també anomenada nadó i que no semblava
tenir endolls o tenir cal component elèctric-electrònic. 
  Vaig esperar que la X1X1 s'atontès, vaig parar la radio que havia encès
per sentir les noticies mentre sopava i vàrem anar a l'habitació, on el
bressol de la X1X1, estava llest per acollir l'usuaria igual que el llit 
que una mica més a munt sol·licitava que l'omplissin.

  Aquella fou la primera nit de les vides que recordava en que vaig 
descansar de debò. Els somnis es mesclaven amb les accions del dia, i no 
vaig patir els problemes derivats les respostes inadequades del meu 
cos als estímuls que el meu inconscient li enviava.
  Si totes les nits eren igual a aquella el canvi havia valgut la pena, 
portava masses anys sense poder dormir tranquil·la i enyorava aquella 
sensació de felicitat i seguretat que donava saber que havia fet les coses 
adequades i bé.



5. Tres contra una 

  El dissabte al matí va arribar molt ràpid, havia dormit de gust i la X1X1
no m'havia reclamant en tota la nit. EL dia va començar aviat, a les sis
i mitja de la matinada ja no podia estar més al llit. Donat que la X1X1 
encara dormia i no era qüestió d'acostumar-la a despertar-se aviat, vaig 
marxar de l'habitació. No sabia que fer i al final vaig optar per netejar 
el pis, així vaig començar per la sala d'estar, després va venir la cuina 
i el bany.
  A mig bany la X1X1 em va rondinant, necessitava un canvi de bolquers, un 
cop finalitzada l'operació que ja començava a dominar, vaig esperar que es 
tornés a atontar per fer una escapada a fora i llençar les escombraries 
bolquers inclosos.
  El carrer estava tranquil, encara era fosc i els fanals encara útils,
ja hi havia moviment de la gent que anava tot i ser dissabte aviat a la
feina. Al obrir la porta de l'ascensor per pujar a casa després d'haver-me
desfet de l'arma química que representava una bossa amb bolquers de la X1X1, 
em vaig trobar un veí que sortia amb un mono de color blau sota la jaqueta.

  Al arribar a l'habitació vaig comprovar que la X1X1 encara dormia. Així 
doncs vaig anar al bany, però en prou feines estava acabant que la baldufa
em va reclamar el seu esmorzar matiner. Cal reconèixer que les persones 
quan es tracta de menjar som un rellotge força fi.
  Aquest cop mentre m'ocupava d'ella tenia una altra cosa al cap, el cabàs 
de la roba bruta, potser aquest fet provocava una disminució del cabdal de 
sortida per que la baldufa va remugar i va reclamar la meva atenció. 
  Per si de cas la X1X1 va canviar de pit, cosa que vaig agrair per que tot 
si no em tocava a mi separar-la i es clar no li feia gràcia que l'apartes
quan estava ben enfeinada. Em vaig concentrar en l'alimentació de la X1X1
i la producció deuria recuperar-se el suficient per què ja no va moure's
fins que en va tenir prou.
  Un cop tipa, remenada, rotada i netejat l'excedent, vaig agafar la baldufa
i la vaig deixar al parc de la sala d'estar. Vaig repassar l'habitació, i al
acabar vaig tornar al bany, aquest cop per intentar d'arreglar-me mínimament.
Sempre he sigut deixada per natura, i ja tocava acostumar-me a realitzar el
manteniment oportú. 
  Però no tenia clar que havia de fer així doncs aprofitant que estava al 
lavabo vaig anar-hi i després vaig agafar el cove de la roba bruta. Em va
semblar que dins el cove hi havia roba per a dues rentadores  (si no més).
  Al final amb dues rentadores vaig fer, vaig deixar la primera apunt i vaig
preparar-me l'esmorzar. Ja engegaria la rentadora més tard, em feia cosa 
despertar a algú. Les galeries sempre produeixen ecos molestos i jo era una 
de es primeres que no m'agradava despertar-me a causa del soroll d'alguna 
màquina que es filtrés per la finestra.

  La X1X1 es va tornar a animar, es movia a munt i avall del parc, mentre 
una servidora esmorzava amb les noticies de la radio de fons. Al acabar 
vaig rentar el pot de la llet i la tassa de l'esmorzar i vaig anar a jugar
amb la baldufa. Ja li faltava poc per reclamar un canvi de bolquers i la
WWWW no hauria de tardar.
  Quan vaig obrir la porta, després de sentir que picaven a la porta i 
no al timbre, em vaig trobar a la WWWW cridant al marit, en W1W1. Cal 
reconèixer que el tràfec que duia a sobre la WWWW, li havia fet oblidar 
que anava a un enterrament o potser ho duia millor del que m'era capaç
d'imaginar. Jo no hagués pogut aguantar sense plorar més de 5 o 6 minuts 
fins que uns dies després que s'acabés tot el moviment. No se si és molt
però precisament la meva mare i jo no estàvem molt unides, especialment
per què no acabava d'acceptar la meva Diafòria de gènere.
  Però bé cada persona és diferent, per a mi més que una mare la ----, un
altre nom que no podia recordar, era una de les fonts de tot allò que 
volia, un referent i una font de coneixements que refermaven les meves
conviccions sobre el meu gènere/ànima.

  Vaig passar pel safareig i vaig engegar la rentadora per que la roba blanca
comences a donar voltes. Després assegurar-me que a la cuina tot estava 
apagat i al lloc i per últim a la sala d'estar. Allà vaig agafar la maleta
de la X1X1 hi vaig ficar el mòbil i els pots necessaris pel dinar.
  Vaig em vaig deixar portar per la WWWW fins a la sala d'estar del seu pis.
En aquella estança hi havia un parc, força més gran que el que hi havia en
el meu pis, amb un nadó a dins. En un segon viatge vaig agafar la X1X1 i 
vaig procedir a tancar el meu pis amb clau. 
  La WWWW en va dir que al rebedor tenia una còpia de les claus per si 
havia de sortir poder tancar i es va acomiadar no sense donar algun crit 
més al seu marit que estava carregant una maleta a l'ascensor.
 

  Ara que m'hi fixava la WWWW anava tota de negre, com podia ser que fins
llavors no me n'hagués adonat. M'hauria de fixar més en aquest detalls ja 
que la gent creu que tota dona ha de ser capaç d'adonar-se d'aquestes coses,
tanmateix jo no se si pels meus orígens o per que no tothom /totdona és 
igual normalment no detectava aquests "detalls".
  
  El pis de la WWWW era diferent, el que em va agradar més era el fet que 
tant la sala d'estar, la cuina i l'habitació de matrimoni donaven al carrer.
Aquest fet permetia que hi entrés llum natural. També tenia una habitació 
més, en aquesta dormia el germà gran d'en W2W2, i possiblement aviat el 
propi W2W2 que estava al parc encuriosit per la nova companya.
  En W2W2 era més gran del que em pensava, realment no es que es veies més 
gran que la X1X1, si no que el menut ja tenia quasi 7 mesos. Però tampoc
era tot ho gran que devia per que als 4 mesos havia agafat un virus que 
l'havia deixat més esquifit del normal. 
  I a que vé tot això doncs jo tampoc ho tenia clar fins que la WWWW em va
comentar que el menú d'en W2W2 ja consistia en farineres i algun que altre 
potito. I cal reconèixer que se'ls menjava d'agust com vaig poder comprovar
més tard. 
  Per les fotos del bufet, sobretot les que posava la data, en W3W3, 
deuria tenir uns 11 anys, força diferència entre ambdós, em va semblar 
amplia. Però allò era cosa de la WWWW i el seu marit.

  El gran es va despertar allà les 8 i quart del matí, potser s'havia 
despertat amb els crits de sa mare. Només sortir de l'habitació, el nen
es va dirigir al bany, poc després va tornar a l'habitació i a l'estona 
en va sortir. 
  Primer va passar per l'habitació de matrimoni on no va trobar ni els 
pares ni en W2W2, es va dirigir a la sala d'estar. Allà estava en W2W2 i
la X1X1 al parc, jo en un sofà mirant una revista de les que duen la
programació de la "tele". 
  Després de la salutació de rigor va preguntar si els seus pares ja 
havien marxat li vaig dir - si fa no fa farà uns 40 minuts. Es va quedar 
pensatiu i va dir que si volia esmorzar que ell es preparava el seu.
  Vaig aconpanyar-lo a la cuina per si em necessitava, però la WWWW el
tenia ben ensenyat. En W3W3 em va treure tot el necessari i mentre 
jo escalfava la llet, ell va parar la taula.

  Mentre rentava el bol que en W3W3 havia usat, aquest va recollir la taula 
i va anar al bany, a rentar-se les dents - pel que vaig sentir. Del bany 
va tornar a l'habitació d'on va sortir amb una motxilla a l'esquena. El 
vaig acompanyar a la porta i li vaig recordar que el dinar estaria llest 
allà les 2 de la tarda. 
  Al tornar al sofà vaig notar que la X1X1 s'havia canviat de costat era 
mala senyal, ja li faltava poc per despertar-se, en W2W2 però fou més ràpid.
L'avís de que estava despert d'en W2W2 fou una mena de badall-crit que no
quedava clar si era de mandra o de protesta. 
  Vaig agafar-lo amb molta cura i notar que el bolquer tenia premi, per sort
la WWWW tenia un moble canviador a l'habitació, amb aquest l'operació es va
simplificar en gran mesura. 

  El que més em va sobtar era el fet que en W2W2 era primer "mascle" que
veia despullat en la meva nova vida. Quan vaig tornar en W2W2 net al parc,
la X1X1 va reclamar el mateix. 

  Mentre canviava a la X1X1, en W2W2 continuava bramant, per l'hora li 
tocava un plat de farinetes. Si el matí començava no estava segura de poder
amb ambdues criatures tot un dia. Va ser didàctic donar farinetes i un biberó
a en W2W2 era com unes pràctiques del que m'esperava en breu amb la X1X1.
Les criatures creixen molt ràpid i no tan sols en dimensions - vaig pensar.
  Un cop els dos satisfets la meva gran preocupació era que es dormissin una
estona però tampoc fins al migdia que si no a la nit no dormirien. Per sort
no va fer falta al ser dos en el parc només que un es mogués l'altre acabava
rebent algun cop o trepitjada.
  A les 12 i mitja però la X1X1 em va reclamar, era l'hora de menjar. Així 
doncs vaig apartar les revistes, vaig agafar la tovallola de protecció de 
la motxilla i vaig recollir a la X1X1 del parc. En W2W2 s'ho mirava una 
mica estranyat, gràcies als errors anteriors la cosa va anar bé i el més
important la X1X1 va quedar tipa i jo vaig quedar neta.
  Al deixar la X1X1 al parc vaig recollir en W2W2, més que res per que al
poc de menjar la X1X1 sempre es fica a donar voltes pel parc fins que es 
tira contra un dels laterals i s'adorm, i amb el poc coneixement que tenia 
segur que acabava per caure de ple a sobre el W2W2.
  Al agafar-lo en W2W2 tenia els bolquers nets, però vés a saber si el 
moviment la cara se li va ficar vermella i va fer servei complert. Un cop
net vaig haver de deixar el menut al parc per que la X1X1 reclamava bolquers
nets. 
  Semblava que entre els dos nadons s'avisaven per demanar les coses seguides, 
això m'atrafegava una mica però tenia l'avantatge que a al acabar tenia una
estona fins la següent remesa de peticions. Així doncs, després de les 
12:48pm vaig tenir força temps lliure.

  Allà tres quart de dues, el telèfon va sonar, vaig esperar tres trucs, per 
que em feia cosa agafar el telèfon però al final ho vaig fer. Per sort vaig 
poder reconèixer la veu que em va anomenar pel meu nom, era en W3W3 per 
dir-me que ara sortia de ca W4W4 i que tardava 10 minuts en arribar.
  Vaig dirigir-me a la cuina per preparar-ho tot, vaig començar bullint 
l'arròs el contingut del pot de llauna s'afegiria quan faltes poc per què
l'arròs estigués a punt i ja està, plat fàcil i no del tot envasat.
  Pel que recordo era un plat força habitual en la meva dieta, en quant 
durant alguns havia viscut sola el que si feia era variar el contingut 
de la llauna pre-cuinada, per altres especialitats regionals/nacionals.
 
  Com no sentia sorolls del parc, vaig tenir temps de preparar la taula i 
fins i tot vaig encendre la TV de la cuina. En W3W3 va arribar dins els
10 minuts indicats. 
  Al entrar va saludar amb el cap a la cuina i es va tancar a l'habitació 
d'on al cap de poc en va sortir i va entrar a la cuina. El dinar va estar 
en un moment, vam seure a la taula, li vaig preguntar a en W3W3 si volia 
que apagués la "tele", em va dir que tant li era, que en aquelles hores 
no feien res prou interessant. 
 
  A la taula en W3W3 es va mostrar força xerraire i em va explicar coses 
sobre el treball que havia anat a fer a ca W4W4. A causa de tanta 
explicació va acabar una mica després que jo.

  Els petits estaven tranquils pel parc, però en prou feines portava rentats 
el pot de l'arròs i els dos plats, vaig sentir a la X1X1. Vaig seguir amb
els plats fent com si no l'hagués sentida, a vérem si amb sort aguantava 
una mica. 
  Abans de passar per la sala d'estar vaig preguntar a en W3W3, si pensava
marxar per la tarda.  El xicot em va respondre que havia de fer uns 
exercicis de matemàtiques i que després ja marxaria per anar a jugar, 
possiblement a futbol, allà les 5 de la tarda amb en W4W4 i d'altres.

  Un cop els plats al lloc, en W3W3 va anar a rentar-se les dents i jo 
vaig a veure els nadons. En notar la meva presència en W2W2 em va reclamar 
amb un soroll sec, podia ser que la criatura tingués gasos. 
  La X1X1 estava intranquil·la, es movia de tant en tant. El curiós era 
que quan els dos nadons del parc es tocaven, aquests rectificaven les
seves respectives trajectòries. Però res evitava que de tant en tant 
un quedés sobre l'altre.
  Com els menuts no necessitaven res, vaig trucar a la porta de l'habitació
d'en W3W3. Vaig entrar després que hem donés permís i em vaig oferir per
ajudar-lo amb els problemes de mates. Jo no tenia clar que ho hagués de fer,
però estava tipa de les revistes del cor. 
  En W3W3 va acceptar, així doncs em vaig asseure al seu costat ja a fora 
de l'escriptori, allà i amb la porta oberta podia controlar les criatures,
almenys els grans moviments.

  A en W3W3 només li quedaven 3 exercicis per resoldre, el primer només 
vaig haver d'aclarir-li l'enunciat per tal que en W3W3 el solucionés. 
Amb el segon però no se'n sortia de cap manera, vaig mirar d'inventar una
història on els protagonistes eren les dades dels problemes i sembla que 
d'aquella manera si va captar el que li demanaven a l'exercici. Al 
finalitzar-lo en W3W3 va dir que era el primer cop que havia entès el per 
que s'havien de fer les coses que explicava la mestre.
  Vaig deixar que en W3W3 s'encarregués del tercer que era força similar, 
al segons de fet calia usar la mateixa cadena de raonaments usat en el 
segon. Se'n va sortir, de fet si no fos per un error en una suma ho hagués 
fet a la primera. L'error era l'intercanvi de dos nombres, segurament al 
copiar el resultat de la calculadora.

  Li vaig indicar i vaig donar per tancada la sessió de problemes donat que
eren les 3 i mitja i la X1X1 em reclamava. La baldufa tenia gana, vaig anar 
a l'habitació de matrimoni, la no va menjar tant com d'altres dies però el
fet d'estar allà em va anar bé per que tot just acabar la X1X1 va necessitar
un canvi de bolquers.
  Al deixar la nena vaig repetir l'operació amb un W3W3 que tornada a
badallar-remugar. Després vaig engegar la TV ben fluixa i mentre mirava la
TV els nadons es van adormir.

 
  Allà les cinc vaig aprofitar que en W3W3 marxava per demanar-li que tirés 
les deixalles "radioactives" de les criatures. El buidat va anar bé ja que 
no va passar ni mitja hora que la X1X1, va estrenar la nova bossa de 
deixalles i per un cop en W2W2 em reclamava en el mateix moment. Van ser 
uns 15 minuts d'autèntic pànic, eren dos contra una!.

  Un cop tranquil·la i per tal de fer quelcom vaig treure la llibreta
quadriculada de la motxilla i vaig "dibuixar" un plànol de la 
situació. El punt principal eren les coses pendents, tant de cara a 
l'exterior com a l'interior. Un altre punt eren les esperances, 
possibilitats i decepcions. Calia estar preparada pel pitjor i tenir 
alternatives a punt per si de cas.
  Com em passava "últimament", em costava veure problemes i decepcions, 
només feia uns minuts estava jugant amb una de les criatures més felices 
del món "estava al meu càrrec" i em contagiava d'alegria i esperança 
només el fet de mirar-la.
  No se m'acudien motius per la meva aparició en el cos de la XXXX, per 
què abandonar quelcom tant preciós i meravellós, sobretot tenint en compte 
que ella si l'havia parit. Potser sabia que tenia una mare de reserva per a 
ella si era així li havien comentat el origen o transfons de la seva 
"substituta", l'hagués acceptat si hagués sigut així?.

  La tarda va anar passant de tant en tant a molestar les criatures, algun
que altre canvi de bolquers, etc.

  La WWWW i el seu marit van arribar prop de les set de la tarda, el primer
que va fer la WWWW es preguntar-me si havia tingut cap problema. No 
acostumava a deixar els nens amb altres persones, i va acabar comprovant per
ella mateixa que tot estava bé. Un cop tranquil·la.
  Vaig recollir les coses un altre cp en dos viatges, el primer amb la 
maleta, i el segon amb la baldufa. Només agafar-la vaig notar que el 
bolquer necessitava ser canviat, i això fou el primer que vaig fer al arribar 
a casa.
  La X1X1 encara estava mig adormida, era aviat per menjar, però amb el 
moviment del canvi de bolquers es va espavilar. Encara estava amb el talco 
que la X1X1 intentava seure, dificultant l'operació de canvi de bolquers.
Un cop li vaig posar el bolquer la vaig deixar seure, llavors demanava sense
gaire èmfasi per menjar.
  Al final em vaig treure la brusa i els sostens, la vaig agafar, em vaig 
asseure  al sopar i na X1X1 es va encarregar de la resta. Em vaig fixar en 
la seva cara, la baldufa no parava de moure els llavis en la tasca 
d'extreure l'aliment dels meus pits, una imatge d'anunci. 
  
  En aquell moment vaig saber que havia nascut per ser mare i que la X1X1,
era el millor que m'havia passat en totes les vides que recordava (ara
per ara només dues). També vaig recordar com de frustrant havia sigut algun 
intent de representar aquella situació amb algun nino/a de ma germana.
  Llavors em va venir una idea al cap, potser la meva identificació com a
dona provenia d'un record similar d'una vida anterior. Un record que no es 
va poder esborrar, tot i començar de zero.


  Tornant a la realitat, la X1X1 ja havia acabat. Mentre la baldufa 
s'entretenia amb el meu nas em vaig esforçar per recordar que en el proper
menjar la X1X1 havia de xuclar només del pit dret. 
  Mentre notava les seves petites mans recórrer la meva cara, encara
estava preocupada que el canvi de mare del dijous a la matinada no 
l'afectés al fer-se gran.




6. Enfrontant-se al present

  Pel diumenge no tenia res previst, com el pis se'm feia petit, se'm
va acudir que cap al migdia podia agafar la petita amb el cotxet i anar 
a donar un volt, no coneixia prou la zona, i seria una ocasió per fer-ho. 
Ja trobava a faltar el sol, mai m'ha agradat estar-m'hi molta estona, 
però una mica ja començava a ser necessari.
  Per si de cas abans de preparar res vaig cercar pels retalls de revistes 
de nou-nats alguna referència que contradigues la idea de treure un nadó 
a prendre el sol. Per sort no en vaig trobar cap.

  Després de netejar la casa, vaig carregar el cotxet per qualsevol
imprevist, varem esmorzar i ens vam quedar al menjador fins que el rellotge va
marcar les 11, una bona hora per sortir. Tanmateix la X1X1 ja havia processat
el menjar i tindria unes dues hores abans de la següent entrada.
  Al sortir al replà de l'escala ens vam trobar a la WWWW que marxava amb tota
la tropa a dinar a ca la seva germana. Ens va deixar usar l'ascensor mentre
cridava a en W3W3 per que li donés presa a en W1W1. Mentre arribava l'ascensor
la WWWW em va donar les gràcies per vigilar les criatures. I discretament
se'm va apropar i en veu baixa em va dir:
  - gràcies per ajudar a en W3W3 amb els deures, ni jo ni el meu marit tenim
    per la mà els estudis, i en W2W2 mostrava força desinterès.
  - cap problema, - vaig respondre, afegint - mentre tot fossin problemes
    d'estudis - vaig contestar.
  Com l'ascensor va arribar ens vam acomiadar. Dins de l'ascensor encara 
vaig sentir-la cridar a la WWWW. Quin respecte em feia la WWWW i com portava 
a la família, encara que es clar ells eren quatre i nosaltres només dues.


  Un cop al carrer ens vam dirigir cap a una espècie de rambla que havia 
A prop segons el mapa. Al ser ample, el sol podia traspassar la filera
d'edificis alts que ocupava la majoria del barri. No ens vam ficar a ple 
sol, però almenys la claror era directe, no com al pis. 
  Fins i tot jo vaig notar que els colors adquirien una millor profunditat,
per exemple la meva roba, no me n'havia adonat però els pantalons que duia 
no eren negres del tot. 

  Vaig concloure que calia sortir més a sovint, la X1X1 es va animar amb la
passejada, tanmateix la rambla no acabava de donar-me confiança, calia cercar 
un altre lloc (fou la segona conclusió). El passeig fou només d'una hora i 
quart, de la qual una bona estona fou en un banc allunyat de la circulació 
de vehicles.
  Aquella escalforeta també em va servir per recuperar energia i poder 
esvair una mica del núvol que tenia al ser per primer cop qui volia ser, en
certa manera trobava a faltar la protecció que tenia al realment no tenir
res a perdre passes el que em passes. Ara tenia una gran responsabilitat 
i les coses no anaven del tot bé, estava segura que me'n sortiria, però
allò mateix havia dit quan tenia 12 anys i si ara estava aquí era per que 
llavors no me'n vaig sortir.

  Encara em feia creus del que comportava haver nascut d'un sexe determinat,
si abans ho tenia difícil per viure a causa del meu interior ara tindria les
dificultats que la gent marca per al meu exterior. Aquest cop però podria
afrontar-les, primer calia assimilar que aquell cos era meu i no un préstec,
el fet que encara estigues allà podria indicar que m'hi quedava per sempre.
  De camí a casa vaig acordar que no podia quedar-me parada per una pregunta
sense resposta, fins que es demostres el contrari (i llavors ja no 
m'importaria) estava aquí fins que moris, a poder ser després de conèixer 
els "meus" néts.
  A l'ascensor, la X1X1 ja es mostrava inquieta per l'hora i potser per què
estàvem a prop de casa. Em va costar trobar les claus, aquesta mania de 
tirar-ho tot a la motxilla, vas ràpid al sortir, però quan necessites 
quelcom sempre és l'últim que trobes, sobretot quan portes tots els 
articles que un nadó pot necessitar.
  Tot i que l'anterior inquilina tenia força bolsos, només tenia una 
motxilla, petita pel meu gust ja que no entraven els papers sense 
embolicar-los. Jo preferia les motxilles per que el pes quedava millor 
repartit que en una bossa de mà et deixava les mans lliures.
  Però el problema més gros és el moneder, almenys en el meu cas sempre en 
portava un de petit amb l'espai just pel DNI i pocs diners, les fotos i resta 
de material de càrrega està en un altre moneder a la motxilla, així com
les claus de casa, que quedaven protegides la resta de coses de la motxilla.

  Un cop a dins de casa, la X1X1 va tardar poc en fer dos sorolls que sense
arribar a ser un plor aquests m'alertaven que anaven uns deu minuts tard en 
quant a l'hora de dinar. 
  Em vaig canviar de roba, i vaig tornar a la sala d'estar i vaig ocupar-me 
dels afers alimentari. Per primer cop tenia el cap lliure de dubtes i
al·lucinacions miraculoses. Un cop tipa vaig deixar a la X1X1 que dones 
voltes pel parc.
  Si no fos per que havia llegit a les revistes que hi ha nadons que no són 
gaire actius el caràcter tant calmat de la X1X1 m'hagués preocupat. 
Segurament era normal en ella, no passava res em semblava recordar que
quan jo era un nadó era força tranquil després van venir un 8-10 anys de 
nervis i corredisses i un cop vaig topar amb la diàsfora de gènere i vaig
tornar a alentir-me, tant que la lluna semblava que tenia més a dir
que jo respecte el meu estat anímic i les ganes de fer res.
  Hauria de mirar que s'espavilés una mica, tampoc era qüestió que sembles 
hiperactiva, però tampoc volia que deixés passar les coses per davant, una
estava aprenent dels errors i si no fos per que la meva mare no em va 
ajudar en aquest aspecte potser era seria en un lloc que m'hagués guanyat 
jo mateixa.


  Amb els pensaments de poc se'm crema el dinar, es que una quan es concentra 
ho fa de debò. Després de dinar i de recollir la taula, netejar la cuina 
vaig anar a rentar-me les dents. Com ja no tenia res més a fer, em vaig 
estirar al sofà, a la vegada al parc la X1X1 estava espatarrada, el sol 
ens va anar tant bé que ambdues ens vam quedar dormides.
    Malauradament continuava sense recordar els somnis, tanmateix el que
  encara podia fer era crear pseudosomnis on no només el subconscient 
  decideix que passarà. 
    Aquests pseudosomnis potser no són tant relaxant que els somnis 
  veritables, en quant necessiten d'intervenció del conscient però van 
  be per simular el futur. 
    De fet aquest estadi on el tenia connexió entre els conscient i el 
  subconscient era el que em permetia tenir una alta capacitat de síntesi
  i relació. La feina la feia de nit mentre "dormia".

  La primera en despertar-se fou la X1X1, en aquells moments jo tornava (en
somnis) de l'assistenta social. Estava contenta per que ja tenia habitatge i 
feina. A part de donar-me ànims la reconstrucció del camí de tornada em va 
permetre recordar un parc que semblava molt ben cuidat no gaire lluny de 
casa.
  Al incorporar-me, vaig comprovar que la X1X1 necessitava un canvi de 
bolquers potser no era activa però gastava força bolquers. Mentre li 
canviava els bolquers vaig calcular que al ritme actual no tindria bolquers
suficients per a tota la setmana següent. Caldria comprar-ne, jo que no 
volia gastar diners.
  Vaig revisar els papers que hi havia a l'armari, aquest cop a la cerca 
de quelcom relacionat amb bolquers. Com sospitava, hi havia rebuts 
d'entregues de paquets de bolquers de la mateixa marca i model que els que
tenia l'armari.
  Als rebuts només es podia llegir un número en bolígraf i un matasegell de
Benestar Social a sobre. En el matasegells hi havia una adreça diferent a 
la que havia anat per l'entrevista. Usant la guia de carrers vaig descobrir 
que realment l'adreça corresponia a la mateixa illa d'edificis però quan
aquest donaven a un altre carrer.
  El dilluns ja tenia una missió, aconseguir dos o tres paquets de bolquers,
o almenys omplir els papers per tenir-ne algun abans del cap de setmana o 
hauria de gastar-me uns calerons.

  Així doncs el dilluns al matí, havia d'anar a una altra entrevista i 
aconseguir alguns paquets de bolquers, per tal de poder demostrar que els
necessitava i per tal de no molestar a la veïna hi aniria amb la baldufa.
Pel seu comportament a la sortida matinal no hauria de tenir problemes, a
més estaria més tranquil·la si la tenia a prop. 



7. Missió bolquers

  Amb tanta cosa a fer el dilluns em vaig despertar fins i tot abans que la 
petita, però no el suficient per netejar tot el pis. A tocar les 9 del matí
del matí, després de deixar passar l'estampida de mares que portaven les 
criatures al col·legis vam marxar. 
  El més difícil fou el baixar el cotxet de la X1X1 per les escales, n'hi
havia poques, però n'hi havia. Almenys no hauria de pujar els dos pisos
de desnivell de l'estació destí, en aquesta hi havia ascensor. 
  Vaig pensar que al tornar seria bon moment per provar l'autobús. Segurament
tardaria més en quant hauria de fer transbordament però amb els nous autobusos
de pis pla tindria menys problemes amb el cotxet de la criatura.
  Per sort recordava el viatge del divendres, només una corba em va agafar
desprevinguda. La X1X1 semblava molesta però no va arribar a plorar, a més
a l'estació FGFGFG una dona va pujar amb un altre cotxet i es va posar al
meu costat, els dos petits van intentar tocar-se però els cotxets estaven
massa separats per tocar-se.

  Jo vaig aprofitar per relacionar-me amb la dona del cotxet, ella és deia
UUUU i el del cotxer era el seu fill U1U1. Vam haver de tallar la conversa,
quan començava a trobar-me còmode, era la nostra parada. Abans que es tanqués 
la porta vaig poder sentir al U1U1, que protestava per que havien marxat 
abans d'aconseguir el contacte físic.
  Em preocupava la X1X1, per mi era on més lluny l'havia portat, per sort 
havia vist altres nadons viatjant en metro. També era possible que ja 
hagués realitzat aquell recorregut abans i per tant no feia res novedós.
  Encara no eren ni les 10 i ja érem a l'adreça que el matasegell dels rebuts
indicaven. No érem les primeres i les 5 de la cua vam haver d'esperar que
obrissin la paradeta. De la cua només una altra dona portava un nadó, però
enlloc de cotxet el duia amb una espècie de farcell al coll.
  Al veure-la vaig pensar que era un bon sistema, sobretot si la criatura
era petita, potser ho podia provar algun dia amb la X1X1, sense cotxet
seria més senzill agafar el metro. L'únic problema que se m'acudia era que
l'esquena podria ressentir-se. 
  Al final vaig donar gràcies de disposar d'un cotxet per poder portar
la X1X1, i com era de creixement encara em serviria un temps, poc per que
les criatures creixen ràpid però tenia esperances que almenys 2 anys si
que podria aguantar.

  A la cua anaven per feina i en 5 minuts ja ens atenien. Una dona grassa i 
molt amable em va preguntar que volia. Jo li vaig dir que venia a recollir
bolquers. Anava a donar-li alguna de les fulles que havia trobar per casa, 
però em va dir que millor que li digués el dni. Li vaig donar i va esperar 
que aparegués quelcom en una pantalla d'ordinador.
  Va aixecat el cap de la pantalla i en un tó d'una mestre advertint a un
que m'havia deixat quelcom em va indicar que havia d'haver passat abans
a recollir els dels mes. Va afegir que ara tornava i va marxar cap a dins,
deixant-me esperant al mostrador.
  Al cap de poc va aparèixer amb uns paquets enormes de bolquers, estan jo
encara pensant on ficaria aquells paquets em va donar a firmar un rebut.
(em vaig quedar amb la còpia, era igualet que les que li anava a donar feia
un moment, l'únic que al no ser autocopiant l'encarregada va fer-hi un 
gargot i va matasegar el rebut).
  Al final vaig aconseguir possicionar tots els bultos de manera que la X1X1
encara tenia espai i el cotxet encara es podia moure.

 
 Després d'acomiadar-nos ens vam dirigir a l'altre adreça, només entrar
vaig notar que hi havia molta gent. Al mostrador em van dir que la SSSS
duia un retràs de dues visites, uns 15-20 minuts.
  Com hi havia massa gent i l'ambient estava carregat vaig decidir que millor 
donàvem una volta per fora. Com tenia temps volia comprovar una observació,
volia donar una volta a l'illa, m'havia semblat que per dins les diferents
dependències es comunicaven. Seguint el quadrat de l'edifici, va aparèixer 
una entrada que duia a uns jardins interiors amb restricció d'accés per
horari. 
  Allò junt al directori de serveis que hi havia a l'altre costat de 
l'entrada afirmaven el meu supòsit; Realment tot estava al mateix edifici 
que ocupava tota l'illa. Els de Benestar Social tenien tota la planta baixa, 
amb les diferents dependències amb entrades a carrers diferents.
  Vam entrar al parc, donat que la illa era gran i els pisos no farien més
de 5 plantes d'alçària, hi entrava el sol.  Vam escollir un banc amb solet, 
i com el diumenge li la va animar una mica, vaig treure-la del cotxet per 
què em feia mal efecte veure-la envoltada de paquets de bolquers.
  Mentre la X1X1 jugava amb la màniga de la camisa que m'havia descordat per 
poder mirar l'hora, és un problema el no tenir alarma, especialment quan una 
hi està acostumada. 

  Mentre mirava d'entretenir la X1X1, una altra dona es va asseure al nostre 
costat. La dona també duia cotxet i també va agafar la criatura a braços, 
ara que m'hi fixava, el parc estava força poblat de les mares amb els seus
nadons.
  Les criatures van tenir curiositat i vam deixar que es "coneguessin" mentre 
les mares ens presentaven. La meva companya de banc s'anomenava U2U2, i el
nadó era una nena i es deia U3U3. La U3U3 era poc més petita que la X1X1, 
vam xerrar una mica sobre el consum de bolquers (el cotxet deixava clar 
per quin tema calia preguntar) fins que vaig mirar el rellotge..

  El quart d'hora ja havia passat, vaig acomiadar-me, vaig separar la X1X1
de la U3U3 i ens vam dirigir cap a dins. Al mostrador ens van dir que només
quedava una altra visita, potser serien 5 minuts.
  Aquest cop vam esperar a dins, baix sentar-me en un banc amb espai lliure
al costat on la X1X1 podria estar dins els cotxet. Per distraurem vaig agafar
d'una taula de centro alguna revista sobre nadons, la de futures mares em
venia una mica tard.
  El reportatge central, explicava que als infants a partir de l'any calia 
estimular-los amb colors i coses noves, intentar que coneguessin altres 
criatures i parlar-li a sovint, segons els estudis les criatures tenien un 
gran potencial i calia animar a les criatures a usar-lo quan abans millor.
  Gran article però no m'acabava de convèncer, preferia deixar que la X1X1 
anés al seu ritme, per mi el més important era que pogués comptar amb mi per 
que explorés les seves capacitats com li vinguessin en gana. Per mi era més
important la comunicació i la confiança, aquest era un dels punts en que la 
meva mare i jo mai vam arribar, i fou un dels detonants de moltes coses 
tontes que vaig fer.
  No vaig poder seguir pensant per que la X1X1 em va reclamar, tanta acció 
tenia efectes, necessitava un canvi de bolquers. Vaig demanar-li a una altra
dona que em vigiles el cotxet mentre em dirigia al bany, abans però hi vaig 
trobar quelcom més adequat, era una habitació ja preparada per canviar les 
criatures.
  Al tornar encara no ens tocava, però la dona a qui vaig deixar al cuidar 
del cotxet em va dir que ja havien canviat de visita. Davant la imminència 
de possibles males noticies, em va venir una sensació de malestar o segons
com es mirés de realisme; tanmateix ja tenia experiència en anar 
contracorrent, i tenia clar que la X1X1 es mereixia el millor que li 
pogués oferir.
  Així doncs quan la SSSS ens va atendre ja havia superat els moments de 
dubte. La SSSS es va interessar per la X1X1, em va dir que encara tenia la 
cara de bicho, al que vaig respondre, que apart de la cara de bicho no tenia
res més perquè era molt bona, puntualitzant -  sempre que li respectés 
els horaris.
  La SSSS tenia bones noticies, m'havia concertat l'entrevista amb l'encarregada
pel dimarts al matí, a les 11:15h en el mateix centre. Em va donar la tarja de
l'encarregada per tal que recordés el seu cognom que no semblava del país.
Seria en el mateix centre, al entrar havia de preguntar a la recepció per la
TTTT, si volia podia portar a la X1X1, donat que seria un moment.

  Tot i que el cotxet de la patufa estava carregat fins dalt, vaig sortir de 
l'oficina força més lleugera. Teníem un nou camí per recórrer, jo estava
disposada a fer-ho i la X1X1... diguem que també. Quan faltaven dos carrers per
arribar a casa, la X1X1 es va posar començar a plorar, estava pensant massa i
ja s'acostava l'hora de dinar, vaig acostar-me al cotxet i li vaig dir que
ja arribàvem i ja no la vaig sentir fins que no vam arribar a casa.
  La X1X1 no tenia gana, més aviat necessitava un canvi de bolquers, estaria
fent forat pel menjar pel qual encara faltava més de mitja hora, normalment 
apura més. Suposo que amb tant de viatge l'havia afectat.
  Ja podria ser més protestona - vaig pensar - no sóc capaç de només 
mirar-la saber com esta
i si li fa falta quelcom, preferiria que de tant en tant avises, una
no tenia tant desenvolupat el sentit maternal com creia. A més no era
bo que no protestés, que s'ho quedés tot a dins. Tinc males experiències 
per no haver exterioritzat els meus sentiments, o segons es miri 
les meves necessitats.

  Un cop la baldufa estava neta em vaig canviar de roba i vaig desar els
paquets  de bolquers. Em va costar trobar espais on deixar aquells paquets
tant grans però ho vaig aconseguir.
  Un cop tot desat, vaig tornar a la sala d'estar a on la X1X1 estava més 
inquieta que quan haviem arribat, vaig mirar el rellotge, quasi era l'hora
de dinar. 
  Com "havíem" caminat força em vaig acostar per preguntar-li si ja tenia
gana. Llavors em va agafar el nas, per seguir-li el joc em vaig agenollar 
al costat del parc, amb la mà dreta vaig agafar-li la mà que tenia al meu 
nas, llavors va usar l'altre mà per agafar-me el nas. 
  Semblava que volia jugar, així doncs vaig treure-la del
parc i vaig ajudar-la a estar dreta sobre la meva panxa. No va aguantar gaire,
es va quedar asseguda, molesta per que les meves mans apareixien i s'amagaven 
sense que la baldufa les pogués tocar. Fins i tot vaig sentir un "gruny" de 
protesta.
 
  No vam estar massa estona "fent el número", al final la petita va moure's
i va canviar l'objectiu del nas o les meves mans per quelcom més conegut.
Va trobar amb facilitat els meus pits, tanmateix amb la roba, no tenia
clar que calia fer. Després d'uns quants intents va parar, va deixar aire,
en una mena de símbol de descontent i se'm va quedar fixa mirant-me als ulls. 
  No tenia forces per aguantar aquella mirada, així doncs em vaig treure el
jersei i després de descordar-me i apartar els sostens a la X1X1 ja li 
funcionava el sortidor alimentari.

  Un cop tipa, vaig deixar la X1X1 dins el parc, al menjador. La mare de la
criatura també necessitava alimentar-se. Després d'uns minuts d'indecisió 
al final vaig preparar-me el dinar. Com em vaig quedar curta, vaig acabar-me 
dos iogurts als que no els faltava molt per caducar, i a la llista de la 
compra vaig afegir "iogurts".
  La X1X1 estava descansant tranquil·la al parc, així doncs vaig netejar la
cuina, encara que l'uses poc, ja li tocava. Al acabar, vaig recollir la roba 
que havia estès abans de marxar, la majoria estava seca, però dos peces més
gruixudes encara les vaig deixar en una cadira a l'habitació a vàrem si es
assecaven abans del vespre.

  Com no hi havia gaire a fer i la X1X1 estava dormint, vaig decidir que era
bon moment per prendre una dutxa. I ja tindria feina feta. Al anar a agafar el
xampú vaig tornar a trobar pots de tint, ja havia notat que "em" tenyia el
cabell i tenia una estona per fer-ho. Però com a mi mai m'ha importat gaire 
el color del cabell,
no m'agradava posar-me masses productes químics pel cos  sobretot em feia
mandra vaig decidir deixar-ho córrer i limitar-me a una dutxa.
  Al sortir de la dutxa, em vaig assecar, per sort duia el cabell curt, hagués 
sigut impossible construir un monyo-tovallola com els que només havia vist a 
les pel·lícules. Llavors no em vaig poder estar de mirar-me al mirall, em 
faltava una mica de pes (o potser tranquil·litat) per veurem bé.
  El cos i tot que realment és una capa externa/física sense importància
segons els filòsofs i d'altres intel·lectuals, si que afectava a la vida d'una
persona. Aquell cos era quelcom meravellós, només en els somnis més 
irracionals m'havia atrevit a imaginar-me per mi mateix un cos semblant.
   Després de recórrer el meu cos, establint una relació de coneixença, al
final vaig arribar a la zona púbica. Quelcom que havia imaginat abans fer
en un cos femení, normalment mentre feia el mateix en meu antic cos, així
doncs em vaig masturbar. 
   Per moltes religions allò que vaig fer no era bo i el fet de no tenir
parella no era una excusa prou bona en tot cas criava a una filla sense pare,
per tant tècnicament ja estava exclosa d'algunes religions.
  Tanmateix el procediment va servir per ampliar la coneixença sobre el meu
cos i va servir per afirmar, per pròpia experiència, que les simulacions
i traduccions de sensacions amb les que havia viscut en la vida anterior
no eren gaire similars a les que vaig experimentar en aquell moment.
 
  Eren més fortes i continués, a més la sensació de pèrdua de control no
era la dominant, tot i que es repetia. En resum em vaig sentir prou bé com
per que durant uns segons penses en com seria tenir relacions sexuals amb un
mascle. La idea no va durar massa al cap, realment no m'hi veia en cor,
sabia que no era el moment, com havia sabut molt abans que era una dona. Son
coses de la natura, ella t'indica quan estàs llesta tot i que tu et capfiquis
a no fer-li cas.

  En vaig posar la roba neta, no tenia pensat sortir pel que no vaig tenir 
cap mirament en agafar el xandall més ronyós que vaig trobar. Vaig 
tornar a la sala d'estar on la X1X1 encara dormia. El rellotge marcava les
quatre de la tarda, encara tenia temps per fer una migdiada, o si més no
relaxar-me. El matí havia anat bé, vaig voler mirar-me els apunts i unes
fotocòpies dels curs d'informàtica que "havia realitzat".
  Em vaig entretenir força anotant detalls i possibilitats a les respostes amb
un llapis. Estava tant ficada i la X1X1 tant dormida, que quan a les 5 van
trucar a la porta cap de les dues va reaccionar. Quan van trucar per segon
cop vaig caure que era la porta de casa, així doncs em vaig aixecar i mentre
anava al rebedor, vaig veure com al X1X1 es va moure dins el parc.
  Era la WWWW, que venia amb son fill gran, en W3W3. Vaig obrir-los la porta
i vam anar a la sala d'estar. La veïna es va sorprendre la meva manca 
d'estètica, encara que no va comentar res sobre el tema, vaig notar com em 
va mirar de dalt a baix unes quantes vegades. 
  La WWWW va començar agraint-me que l'altre dia hagués cuidat de les 
criatures, llavors em va felicitar per la feina feta amb en W3W3 amb els
deures de Matemàtiques d'en W3W3 i finalment em va preguntar si podia ajudar a
el xicot també en d'altres assignatures. En concret em va dir que el noi
anava força malament amb les Ciències Naturals.
  Feia molt més anys que havia no tocava res del tema, però m'agraden força 
aquest temes, especialment en les curiositats de com la natura s'ho fa per
adaptar-se o solucionar un problema. Això junt a que no tenia res millor
a fer i que no volia semblar desconsiderada vam fer que al final acceptés 
la petició.

  La WWWW va marxar, no sense abans dir-li a en W3W3 que es comportés i que
al acabar passes per casa, que no tenia permís per anar a jugar a fora.
  En W3W3 em va passar el llibre i després de mirar a la taula de contingut
els 20 temes i algun subapartat vaig preguntar si tenia quelcom pensat. La
resposta em va deixar estorada, em va dir que s'havia perdut al tema 2 i que 
ara que anaven pel 4t tampoc havia entès gaire més.
  Ens vam asseure a terra, jo amb el llibre i en W3W3 amb una llibreta i un
bolígraf. Així doncs vam començar amb el cos humà, en concret en l'aparell 
circulatori.
  La X1X1 va servir per deixar que en W3W3 fes sol els exercicis de la
segona lliçó mentre jo canviava bolquers, en aquell moment potser li
canviava la situació. Però després de pensar-hi, no era bona idea tornaria
a un cos masculí.
  Al tornar vaig revisar les respostes, estava tot bé, en W3W3 no era tonto,
i donat que se'l veia interessat no entenia com era que no s'aclarís. La
paraula clau era aclarir, donat que amb quan el li feia llegir els apunts
que tenia del tema 3 em va quedar clar que en W3W3 confonia alguns termes. 
  Vaig abusar de les meves "típiques" - d'això si que estava segura que havia
sigut sempre així- comparacions il·lògiques, que servien per recordar i/o
diferenciar termes propers o que diferien poc.
  En aquest cas els òrgans del cos i les ciutats eren una bona base, donat
que l'interior d'una persona no era gaire normal veure'l "detingudament" 
(a la tele i en alguns videojoc la cosa és diferent) i el xicot havia viscut
a la ciutat tota la seva vida.
  Faltava molt poc per acabar el tema 3, donat que era tard i notava que el
cap del xicot s'estava escalfant massa, vaig dir-li que potser era millor
deixar-ho per aquell vespre que si de cas mirés d'acabar el tema ell sol
en un altre moment. 
  La X1X1 ja em mirava amb cara de gana, semblava que començava a entendre
que volia la petita només mirant-la, encara que el fet que ja li toques
menjar ajudava a la predicció.
  Vaig calmar a la X1X1, necessitava uns minuts, volia acompanyar en W3W3
a casa seva, volia parlar amb sa mare. Aquesta em va dir que no calia que
l'acompanyés així que li vaig haver de dir que li volia dir quelcom a 
sa mare. El xicot es va ficar molt seriós.
  Per animar-lo li vaig dir que més que res era per dir-li a sa mare que 
no tenia cap problema en ajudar-te, i de pas conèixer si podíem establir
un horari fix.
  
  Un cop a ca la WWWW, vaig passar al rebedor a on apart del que li havia
dit al seu fill vaig afegir que en W3W3 no tenia problemes en entendre o 
treballar sempre i quan fos un altre qui li llegís els textos
  Donat que el xicot  també cometia certes errades a l'escriure, aquests
detalls podrien explicar-se si en W3W3 era dislèxic, indicant-li que
seria convenient que a l'escola li ho miressin.
  La WWWW es veia preocupada, per animar-la vaig pensar en usar d'exemple 
alguns científic famós o fins i tot una professora de la universitat,
recordava les seves paraules però no el seu nom ni l'assignatura, així
doncs vaig deixar anar els científics i vaig reconvertir la mestre
d'universitat a metre de primària.

  Només tancar la porta de casa la X1X1 va reclamar que li tocava menjar, 
només passaven 5 minuts de l'hora però la baldufa tenia raó. Era l'hora 
de menjar. 
  Va menjar poc o aquesta fou la meva sensació, possiblement per que la 
baldufa no s'havia mogut gaire. Encara tenia una estona fins que m'hagués
de preparar el sopar i vaig usar el temps per jugar i animar la X1X1. A vérem
si gastant energies recuperava la gana. 
  La X1X1 es va mostrar més juganera que al migdia, mentre no fos per que 
estava gelosa del veí, cap problema.  Però com sempre quelcom va parar 
l'entreteniment aquest cop fou la necessitat d'un canvi de bolquers, després 
del qual la X1X1 no va voler jugar gaire més.
  Amb la X1X1 estirada al parc, vaig tornar als apunts d'Informàtica, tenia
la sensació que ja m'ho havia mirat tot. De fet coneixia força més del que 
allà s'indicava. Però volia mirar fulla per fulla no fos que em deixés quelcom
que després pogués necessitar.


 
8. Un dimarts de nervis

  Per un cop la nit no va ser tranquil·la, la X1X1 va començar a plorar allà
les quatre de la matinada, ja era estrany sentir-la però per l'hora que era
em vaig preocupar. Vaig anar a veure-la estava inquieta i semblava que tenia
febre, ho vaig comprovar, unes dècimes segons el termòmetre. 
  Al poc de moure-la va necessitar un canvi de bolquers i una neteja ben a 
a fons en quant els excrements eren força líquides. No sabia ben bé que fer 
per que des de que hi era ja no havia plorat més. Vaig esperar que el dia
s'aixequés i cap allà les vuit i mitja del matí vam marxar cap a l'ambulatori.
  Quan vam arribar a l'ambulatori les consultes no havien començat, així doncs
érem les primeres a la cua d'urgències, però no sabíem quan ens tocaria. Sense
perdre de vista la porta de les consultes vaig trucar des d'un telèfon públic
al telèfon de la tarja de visita de la TTTT. No hi havia ningú a recepció però
vaig deixar l'encàrrec amb qui i era dient que no podria anar, a causa d'un
possible refredat de la criatura. Que la tornaria a trucar a la tarda per
parlar amb ella i quedar un altre dia.
  Ens van atendre a les 9 i mitja aprofitant que una persona no havia vingut,
el pediatra la va auscultar, i després de fer-me algunes preguntes sobre 
l'alimentació em va dir que no semblava res, que 
possiblement el seu cos s'estava preparant
per acceptar sòlids i per això havia anat més líquida del normal, pel que feia
a la febre, no li va donar importància, la X1X1 respirava bé i segons el metge 
estava forta. En resum em va dir que si en dos dies 
no millorava que hi tornés i em va dir que el proper cop si la petita no 
plorava ni semblava malalta no calia córrer tant.

  A l'ascensor de casa em vaig trobar la WWWW, que venia de deixar el gran a
l'escola. Em va preguntar d'on venia i li vaig fer un resum, incloent el fet
que volia anar a veure una feina que m'havien ofert. La WWWW es va oferir a 
cuidar de la criatura. A més em va animar dient que potser si eren els dies 
de malestar que els bebès tenen quan es preparem per acceptar sòlids. Segons
ella valia la pena, ja que després podries donar a les criatures més varietat.
  La X1X1, feia més bona cara, pel que no estava segura de que fer, vam quedar 
que miraria de donar-li el pit i trucar a l'entrevista de feina i si menjava 
més o menys bé segurament li deixaria durant dues hores. 
  La petita va menjar força bé, pel que vaig trucar a la TTTT, i vaig 
preguntar-li si li si encara li anava bé que anés. El metge m'havia dit 
que no era res i que una veïna es quedava la criatura que ja tenia més bona 
cara, i que ja havia menjat amb normalitat.

  Vaig córrer al baixar del l'autobús i pels passadissos de metro cosa que em
va permetre arribar en 35 minuts. Vaig entrar a l'edifici i encara no m'havia
sentat a recepció la TTTT em va venir a buscar. Encara tenia el cor accelerat
de la corredissa dels últims 3 carrers. La TTTT em va ensenyar una mica les 
instal·lacions i vam acabar en una petita habitació 
on hi havia una taula de treball i una taula de despatx amb un PC. 
  Allà em va deixar sola amb un qüestionari per
avaluar els meus coneixements microinformàtica (ofimàtica i manteniment 
d'equips). Vaig acabar aviat i no em vaig poder estar de mirar el PC obert
al banc de treball.

  Quan va tornar mentre es mirava el qüestionari em va fer algunes preguntes
de més i al acabar la teoria em va demanar que canviés la 
targeta gràfica del PC que es trobava obert. Així ho vaig fer, vaig
revisar els contactes, havent d'endollar el de la disquetera que no estava 
prou pret, i movent un cable de lloc per que no destorbés. Al acabar vaig 
endollar teclat i l'alimentació i vaig encendre'l, com semblava 
anava bé vaig preguntar-li si volia que el tanqués.
  Em va dir que no calia, que ja estava que ja em diria quelcom per vies 
oficials, cosa que no em va tranquil·litzar gaire.
  De tornada a casa també vaig córrer mig de felicitat mig de preocupació, si 
les coses anaven bé podria treballar, i tornar al món, mentre la X1X1 tindria
una educació adequada i una mare a prop, per altre costat tenia a la petita
passant-s'ho malament a ca la veïna.

  Trucava a ca la WWWW després de 2 hores d'haver-hi deixat la baldufa,
només entrar vaig comprovar que estava bé com uns dies abans la UUUU havia
fet amb el seu menut. 
  Un cop tranquil·la per que la X1X1 no semblava tenir febre, vaig agrair a 
la veïna que se n'hagués encarregat. Quan estava
a punt de marxar la veïna em va preguntar de com m'havia anat
l'entrevista de feina, al que li vaig contestar que encara no ho sabia. Tot
seguit em va preguntar que pensava fer amb la petita si jo treballava, al que
vaig haver de respondre que l'empresa m'oferia un servei de parvulari.

  Un cop còmode, vaig recollir la baldufa del parc. No sé si tenia gana o es
que em trobava a faltar, estava molt enganxosa, cosa que vaig agrair, una
mica d'amor mai bé malament. Però l'encant es va acabar quan vaig notar que
havia fet lloc pel dinar. Aquest cop ja tenia prou consistència per que em 
tranquil·litzes. 
  Un cop neta la X1X1 va menjar una mica, no tant com sempre. Així doncs al
cap de cop de baixar-me la samarreta per que la baldufa havia acabat vaig
notar que aquesta estava mullada. Vaig aprendre una cosa més l'excedent de
llet quan era molt gran s'expulsava dels pits, no es desava per a més tard.
  
  La tarda fou tranquil·la, vaig estar una estona jugant amb ella abans que 
es canses i mentre ella dormia, jo pensava en quins esdeveniments podrien
ocórrer. Tanmateix encara havia d'esperar uns tres dies abans de saber
si havia aconseguit la plaça. 
  Jo estava convençuda que així seria, seria massa
casualitat que precisament es necessites algú amb nocions d'informàtica, 
i que jo hagués arribat. Tanmateix l'anterior inquilina també tenia 
aquest coneixement. tant podria ser un dels motius de la meva presència
com el fet que la majoria de gent a l'INEM acaba fent algun curs d'ofimàtica.

  A mitja tarda la WWWW, va trucar a la porta, com aquest cop venia sola pel
que si es va atrevir a preguntar-me com era que m'estava despreocupant tant 
de la meva imatge i més si havia de treballar. Jo li vaig respondre que 
estava adoptant un estil més còmode especialment a dins de casa.  
  Però el tema real de la visita era si l'endemà (dimarts) podia tornar a 
ajudar a en W3W3 amb els estudis, que des de que l'ajudava es veia més
animat amb l'escola.

  No em vaig poder negar, a més en certa manera serviria per tornar-li el
favor que em cuidés la baldufa mentre jo corria per la ciutat. 

  Aquell vespre la X1X1, ja va menjar una quantitat més normal i la febre
no li va tornar, cosa que em va permetre anar al llit amb la sensació que
m'havia passat anant a l'ambulatori donat que no era res. 
  Tot i això sense haver sentit a la baldufa, allà les tres de la matinada
al tornar d'una visita al lavabo vaig vigilar-la un cinc minuts abans de
donar al llit convençuda que la X1X1 estava bé.

  Pel matí vaig netejar a fons el pis, tasca que es veia interrompuda de
tant en tant per les atencions que la baldufa, ja del tot recuperada, em
reclamava.
  Faltava poc per una rentadora així que al final 
no la vaig posar. Després de dinar vaig preparar una mica el que faria 
amb en WWWW i vaig pensar en algun problema matemàtic que altre del
que havíem fet ja feia dies per que en W3W3 no se n'oblidés.
  Pel que fa a la X1X1, havia de provar amb variar de menú, tot fos que ja
estigués preparada per anar deixant la  llet materna. Com no hi havia res
adequat, i ja tenia una bona llista de la compra, ens vam arreglar una mica
i les dues vam anar a comprar algunes coses.
  Per sort al final del supermercat hi havia xarcuteria i carnisseria, 
evitant-me anar a algun altre establiment per comprar quelcom no envasat.
De congelats només una pizza i unes rodanxes de peix, de fruita tres peces
de diferents famílies, força iogurts, llet, una capsa de farinetes, també
vaig carregar un 
sac de patates i altres aliments tot seguint un escrupulós control de preu
i necessitat.

  La nevera feia més bona cara amb les noves adquisicions, no estava plena 
però n'hi havia suficient per passar la setmana. També tenia una filla
preciosa a la que cada dia li agradava més jugar i moure's. La X1X1 encara
era massa tranquil·la si bé era d'agrair poder dormir d'una tirada tota
la nit. 
  Així doncs vam estar fent el tonto una estona fins que es va cansar i se'm
va a dormir a sobre. Quan es quedava així no podia més que recordar algun 
dels somnis que havia tingut feia temps en els que tenia un fill/filla, llavors
sabia que seria impossible que fos meu/va. També tenia clar que només podria
tenir fills si n'adoptava, essent segur que la criatura seria més gran que 
la X1X1.

  S'acostaven les cinc de la tarda així que vaig deixar la X1X1 estirada al 
parc. Vaig organitzar una mica la sala d'estar per quan arribés en W3W3. 
Aquest va
tardar poc tenint en compte que venia de l'escola i que deurien sortir a les 
cinc en punt. A la cartera duia els llibres del dia, o sigui que no podíem 
continuar amb les Ciències naturals, deixant més temps a les Matemàtiques
que si el duia.
 
  Abans de començar però vaig intentar explicar-li una metodologia de 
l'estudi, jo una persona que mai n'havia aplicat cap de les coneixia ara
estava venent-ne una com molt bona. A la metodologia vaig 
afegir la necessitat de deixar temps per estar amb amics i companys, també
fora de l'escola ja que estarien un quants anys junts i una bona relació pot
servir per estudiar junts i realitzar els treballs escolars correctament.

  Un cop exposat el pla, vam començar amb les Mates. Em va assegurar que el
que ja li havia explicat ho tenia clar però al arribar el nou temari, no 
entenia certs mètodes i sobretot trobava estrany certes solucions. Realment
si hi havia coses estranyes havia apuntat/copiat malament certs
desenvolupaments cosa que feia incongruent els resultats. Com ja semblava
que ho havia agafat vaig deixar-lo que fes un exercici que tenia com a deures 
mentre anava a veure la X1X1 que feia poc que s'havia despertat.
  La X1X1 estava desperta, per que havia embrutat els bolquers, així doncs
me la vaig endur al bany, i la vaig canviar. Al tornar en W3W3, em 
va dir que s'havia quedat aturat i que no se'n sortia. Ens hi vam ficar i al 
final va acabar d'entendre-ho, o almenys aquesta era la impressió que em va 
donar.

  Quedava poc per les set de la tarda, va creure convenient fer quelcom de 
Llengua Catalana, el xiquet
tenia problemes amb la lectura en català, havia de llegir un conte curt d'unes
deu planes, fer-ne un resum i contestar a unes preguntes. En W3W3 ja ho havia
fet, als marges del llibre encara hi havia a notacions respecte les preguntes.
  Vaig llegir-me el conte tant ràpid com vaig poder i després vaig mirar el
full de respostes, tot semblava que encaixava, tanmateix el que hi havia 
escrit com a resum no acaba d'ajustar-se, sobretot a causa del que semblava 
ser faltes deixadesa a l'hora d'escriure. 
  Per exemple a part de faltar algun accent per aquí, una coma per
allà, dos lletres intercanviades o fins i tot una oració en la que mancaven
dos mots per que tingues sentit. Donat que amb una lectura ràpida tampoc podia
estar-ne gaire segura vàrem fer una tasca col·lectiva de resumir de nou el
llibre. Fins i tot vaig haver de llegir en veu alta algun que altre
paràgraf per tal de posar-nos d'acord sobre el que havíem entès.
  En quant a comprensió escrita jo podia fer poc, com es va demostrar jo també 
ficava la pota. De cara a 
gramàtica i ortografia hi havia un llibre i per tant estava més segura del 
que feia.

  Allà les vuit del vespre la WWWW va trucar a la porta, venia a buscar son
fill gran. Vaig dir a en W3W3 que si volia podia marxar, però ell va proposar 
anar a buscar el llibre de Naturals i continuar, que com sopaven a les nou, 
ens donaria temps per arribar als deures de la setmana. En paraules seves 
"volia ensenyar-li els deures a la senyo" que li havia cridat l'atenció algun 
cop per que mai els duia fets.
  Vaig aprofitar per fer-li una visita a la baldufa, estava força dormida 
encara era aviat per pensar en menjar i amb els bolquers nets de feia una
hora estava ben servida.

  En W3W3 va tornar amb el llibre i la llibreta de Naturals i vàrem fer una
sessió intensiva d'una hora. Vam acabar la teoria just quan la X1X1 va indicar
l'arribada de les nou del vespre. Llavors vaig encarregar-me del sopar de la
baldufa a l'habitació mentre tenia en W3W3 fent els deures a la sala d'estar.
  Quan li dono el pit a la baldufa sóc incapaç de controlar l'hora o estona 
que hi porto. Així doncs em vaig estranyar quan en W3W3 va trucar
a la porta dient que s'havia encallat, i que anava al bany un moment. Li
vaig dir que era la porta de l'esquerra. La interrupció va fer que la X1X1
es queixes per la manca d'atenció, però tampoc va voler menjar gaire més.

  Al cap de poc ens vam retrobar els tres a la sala d'estar. Vaig revisar els 
exercicis, hi havia una errada de copia en un d'ells i un altre tot i que
començava bé deseguida anava per on no devia. Un cop indicat l'error del 
primer ens vam centrar en el segon, era un problema diferent del vist a 
teoria i per tant no es solucionava exactament igual.
  Un cop explicat com descobrir el que calia fer davant coses noves, ja va 
veure el camí. El vaig deixar un moment que anés fent mentre jo anava a 
moure la X1X1 que estaria al punt de demanar un canvi de bolquers.
  La WWWW va trucar a la porta, venia per endur-se el W3W3 a casa. Abans
de marxar però vaig tornar a revisar els exercicis del xicot. Aquest cop ja 
semblaven correctes, li quedava un apartat a fer però en W3W3 em va dir que 
ja el faria després de sopar.

  Vaig acompanyar a en W3W3, per fer de bona veïna, havia de demanar disculpes 
per tardar tant i de pas mirar si podia esbrinar si la WWWW havia parlat amb
algú de l'escola sobre la possible dislèxia d'en W3W3. Tenia interès en
conèixer si l'havia encertat però tampoc volia fer-li la pregunta directament
i semblar una impacient, o que tingués presa, per exemple per que en breu
marxava del pis.
  Vaig aconseguir la informació secundaria però de'n W3W3 i l'escola no vaig
treure res, encara que em va semblar que no havia sigut encara efectuat. 
Almenys semblava començar a agafar-li el truc a les dobles intencions i a 
saber quan fugir d'un monòleg de la WWWW.

  Un cop a casa vaig anar directa a la cuina, sembla que no però el fet de
pensar gasta molta energia. Tanmateix tenia al cap el cas d'en W3W3, si era
dislèxia quant abans es detectés i es controlés millor. Tot allò que afecta
al creixement quan més aviat millor, si no les coses empitjoren cada vegada
més. Cada cop es fa més difícil de tapar, fins que acaba explotant.
  Per sort no havia de pensar en el sopar ja l'havia deixat mig llest al 
migdia, una només pot pensar una cosa alhora. Amb la panxa plena i els plats
a l'escorredor vaig anar a rentar-me les dents, des de el bany vaig poder 
sentir un "gruny" de la X1X1, això volia dir que necessitava un canvi de
bolquers. Des de les postes que ja s'estava moment massa i quan hi ha moviment
quelcom acaba caient.
  El dia havia sigut força bo i tenia una bona colla de bolquers bruts, així 
que vaig decidir fer un viatge al contenidor. La natura humana és d'allò més
rara, porto molts anys auto-analitzant-me i em feia creus de lo irracionals
que arribem a ser, per exemple en qualsevol altra circumstància no tocaríem
res amb la mateixa consistència i olor que uns bolquers bruts. Però pels 
nostres fills/es (i a voltes animals de companyia) no tenim manies.


  Al pujar del carrer vaig decidir posar-me el pijama per entrar en calor,
vaig fer-li la punyeta a la baldufa fins que es va dormir, i per matar el
temps vaig estar mirant els setmanaris gratuïts que havia agafat al súper. 
Poc després vaig portar la X1X1 al bressol i a mi mateixa al llit on vaig
caure en rodó.
  Aquella nit vaig somiar/tenir un malson; em va venir al cap que havia de 
marxar, en el sentit que havia de deixar aquest cos. Jo ja havia fet la
meva tasca i que la mare de la criatura seria qui de debò se'n fes càrrec.
  Jo m'inventava excuses, com que si hem contractaven seria per que tenia
traça amb les màquines i que potser la XXXX no en tenia prou. Que si la
X1X1, ja s'havia acostumat i que tants canvis serien dolents. Tanmateix no
podia tornar al meu cos feia diversos dies que estava allà i jo em vaig
assegurar que la meva mort no permetria cap error ni un coma d'uns dies, 
era un mort clínica directa.
  Llavors vaig 
pensar que per canviar de cos potser m'havia de suïcidar, cosa que no 
passaria i em vaig tranquil·litzar una mica fins que em va venir al cap el mot
"accident". I si moria en un accident?, no seria possible, no havia d'estar
permès.
  No va ser una bona nit, l'endemà em feien mal tots el óssos, em vaig llevar 
a les cinc de la matinada per anar al lavabo. Vaig passar a veure la baldufa,
jo estava allà i la X1X1 també. Llavors vaig arribar a una conclusió fos quin 
fos es tracte la meva tasca com a mare era cuidar-la, i donar-li suport la
resta de la meva vida, i així ho faria.
  Em vaig assure al llit al seu costat i vaig continuar pensant...
  Na X1X1, és la "meva" filla, i és el que més m'estimo en aquest món, potser
mai havia pogut estimar amb tanta força per que no creia en mi mateixa, però
ara ja no havia d'enganyar-me cada dia, i per tant podia aportar el meu amor
al món enlloc de reprimir-lo junt la meva persona.
  Sabia que a mesura que la X1X1 creixés tindria encara més problemes dels que
normalment una mare soltera ja ha d'afrontar. En el meu cas al no haver viscut
una infància ni adolescència femenina la de la X1X1 m'afectaria en gran
mesura. 
  No tindria gaires referències en el meu passat per saber si el que feia
estava bé si el que passava era normal,... I el pitjor havia de procurar
de tenir-ne cura però no sobreprotegir-la.
  Vaig ficar-me dins el llit més tranquil·la, però no podia dormir, vaig 
anar a la sala d'estar i vaig obrir la persiana, encara no entrava llum. Com
era aviat per fer res vaig mirar de concentrar-me en alguna altra cosa, per 
exemple en el menú del que quedava de setmana i de pas em trauria un pes
de sobre.

  També vaig decidir que si la baldufa tenia tanta gana miraria de donar-li
una mica de farinetes a vérem si realment ja estava llesta, per menjar coses
sòlides. Per sort estava dormint plàcidament, almenys no es veia moviment al
bressol.

  Llavors un altre dubte em va venir al cap, ja feia més que havia "arribat",
donat que no coneixia la X1X1 ni tan sols a la XXXX, segurament amb mi la X1X1
hauria notat algun canvi, el més gran era que els contes i cançons que li 
explicava eren diferents dels que tenia en llibre, jo preferia els clàssics
catalans. Aquest canvis potser l'afectarien de gran, la imatge que em venia al
cap era la X1X1 amb 14 anys, preguntant-me qui era el seu pare o si era
adoptada. No tenia resposta per cap de les dues preguntes. Realment del seu
pare només havia deduït coses pels objectes del pis, i pel que fa a l'adopció
més aviat les coses havien anat al revés, en cert sentit era jo l'adoptada.
  Calia que m'inventés alguna història per tal de donar-li una explicació 
raonable, però ja no volia explicar més històries o en el terme correcte
s'haurien de dir mentides. Ja havia viscut abans en una i acaba sent tant
natural que al final caus de quatre grapes. I tot s'enfonsa a sobre teu donat
que les mentides no són una bona base per a res.
  Així doncs l'únic que podia fer es dir-li si tot anava bé i canviàvem de 
localització, que amb el canvi vaig començar a viure quelcom diferent. Que
havia decidit oblidar el seu pare, que ens havia abandonat i que fou el moment
en que vaig decidir mai més mirar enrere i només mirar cap el present (i de
tant en tant futur) d'ambdues. I com això és el que faria, no diria cap
mentida.

  Passades les set i mitja la X1X1 va començar a moure's pel
bressol. Si seguia així de puntual no caldria regalar-li un rellotge.
La vaig anar a buscar per realitzar l'operació d'abastiment al sofà de la
sala d'estar a on el resol començava a fer presència.
  Aquest efecte lluminós, em va recordar les paraules de la SSSS respecte als
apartaments, eren tot exteriors. Si tot anava bé tindriem llum natural, llum
directe i no el resol que ens aquells moments encara no arribava a la cuina.
  Pot ser fins i tot podíem veure les estrelles a les nits clares, jo no 
sóc aficionada a l'astrologia, però na X1X1 vés a saber que li agradaria.

  Aquella tarda havia de passar per Benestar Social per que la SSSS em digués 
si ja sabia quelcom de l'entrevista de feina. Així havíem quedat si la SSSS 
no trucava indicant el contrari, l'elecció de la plaça havia sigut el vespre
anterior i la SSSS rebria la decisió pel matí.
  Tanmateix si hi havia coses de l'administració pel mig fàcilment podria passar
que encara no haguessin decidit a qui escollir o que la SSSS encara no hagués
rebut res, cosa que podria implicar fer el viatge en va. 
  En tot cas el viatge podria anar-nos bé a la X1X1 i a mi per a prendre el
sol, aquest cop miraríem de provar el transport terrestre i variat una mica
de les coves.
  La X1X1 va acabar i jo encara estava pensant que podria fer, segons la SSSS
i els paper que tenia per casa faltava poc per que se 
m'acabessin els ajuts i si trobava una feina segurament hauria de deixar
la baldufa en una llar d'infant més temps de l'escolar, cosa que apart d'un
major cost no em feia gràcia.
  
  Vaig arreglar l'habitació i vaig esmorzar, ho hauria d'haver fet abans, 
segurament la X1X1 no s'hagués despertat i m'estalviaria la sensació de buit
que tenia.
  Es presentava un altre matí d'espera, no hi havia gaire a fer, necessitava
alguna feina això estava clar. Però cap a les 10 de matí va aparèixer quelcom
a fer, la WWWW, va trucar a la porta i em va dir si volia anar al "mercadillo".
Vaig canviar-me en un moment i vaig sortir amb la nova imatge "al natural",
cosa que a la WWWW no li acabava de fer gràcia.

 
  El "mercadillo" era gran però hi havia més gent que no pas espai, i donat que
ambdues anaven amb els cotxets dels crios encara ens costava més avançar. Vaig
veure alguna que altra cosa que em feia gràcia, però el pressupost no donava 
per "luxes", així que vaig posposar les compres per quan les coses anessin 
millor.
  La WWWW, va comprar quatre coses uns pantalons de xandall que estaven be de preu
i una camisa pel seu marit. Al cap d'unes dues hores ja érem a casa per tal de
preparar el dinar de les criatures (i els nostres). 
  Al deixar la X1X1 al parc, vaig notar 
que calia un canvi de bolquers, aquest cop encara que s'hagués posat a plorar
amb el soroll i moviment del "mercadillo" no l'hagués sentit. 
  Com tenia temps abans de dinar, vaig decidir que la banyaria, que a la tarda
anàvem de visita. Aquella setmana havia sigut força remullada per la X1X1, 
donat que no tenia clar quan s'havia de fer, havia passat la X1X1 per la 
banyera a la primera que em venia bé, em semblava que era bon moment.
Potser era normal però tampoc li donava per embrutar-se tant al parc de 
la sala d'estar tancada en un pis interior. Ara que mirant al parc també 
li tocava passar per la rentadora.
  La X1X1 no es resistia gaire a l'aigua, tampoc hi jugava excessivament. Així
doncs la complicació era aconseguir trobar la temperatura adequada. Un cop 
trobada ens ficàvem les dues, des de dins la podia controlar millor. 

  Encara ens estàvem eixugant, quan la petita va aprofitar per prendre el dinar,
tan bon rellotge no tenia, ja era el segon cop que després de sortir es ficava
a menjar abans d'hora.
  Vaig usar la tovallola per tapar-nos, mentre esperava que acabés, no volia que 
agafés fred. Ella estava quasi seca, però jo encara no i no volia agafar un
cop d'aire.
  Encara m'estava eixugant quan va sonat el telèfon mòbil, vaig deixar la X1X1
al parc i vaig agafar el telèfon. Era la secretaria del centre social, trucava
per si era possible avançar la cita, per que la SSSS havia de sortir abans i
estava movent les consultes de la tarda. Així doncs tenia visita a les dues,
encara tenia una mitja hora per dinar, canviar-nos i marxar.

  Vam arribar poc abans de les dues, i vam entrar quasi al moment, na SSSS 
acabava de tornar de dinar o almenys venia de fora, quan ens va veure i 
acompanyar al despatx. 
  Tenia bones noticies, m'havien donat la plaça, així doncs tindria feina i
apartament a l'GSGSGS. De l'emoció vaig despertar a la X1X1 que dormia des de
que havíem pujat del metro. Donat que hi havia presa no vaig voler canviar la 
ruta.
  Encara contenint l'alegria vaig omplir almenys 7 formularis i firmar unes 
quantes fulles més. Amb tots el full entregats la SSSS em va donar 
l'enhorabona i com un acte reflex em vaig ficar a plorar.

  Feia molts anys que no plorava potser massa anys, i ara per fi ho havia 
fet. Plorava de felicitat, havia aconseguit el millor que podia per ambdues.
  Al veurem plorar la X1X1 també va plorar, vaig aconseguir calmar-la
agafant-la al braços mentre li deia que no passava res, al final ambdues vam
parar de plorar. La SSSS em va dir que havia d'omplir més papers i que
encara faltaven d'uns 12 a 15 dies pel poder fer el canvi.

  Vaig acabar d'omplir els papers intentant alegrar la cara a la X1X1, es
notava massa que havia plorat, segurament també es notava a la meva cara,
però a mi m'era igual.
  Al sortir vam parar un moment al parc m'havia de calmar de debò, encara
tenia el cor a punt d'esclatar, no era qüestió que m'agafés un cobriment,
en aquell moment no podia permetre-ho. 
  Amb el ritme cardíac estabilitzat vam anar tirant cap al pis, un pis a on
dintre de poc no hi viuria.

  Al sortir de l'ascensor em vaig trobar a la WWWW, que hi volia entrar. Em 
va preguntar
si estava bé, que semblava que hagués plorat. Em va costar convence-la que no
em passava res que havia tingut un mal record a l'autobús i m'havia posat a
plorar. I no se'n va acudir res més que dir que - Tinc un dia sensible, que 
hi farem.
  La WWWW va semblar convençuda i va anar cap a baix. Aquell no era el moment
adequat per explicar-li. Així doncs vam entrar i mentre la X1X1, donava voltes
pel parc vaig anar a posar-me còmode. 
  Abans de tornar a la sala d'estar vaig passar pel bany, la meva idea era 
disminuir els efectes de les llàgrimes a la meva cara. Llavors en va venir al
cap una antiga sensació, vaig sentir com si odies la cara, per que no era la 
meva, no reflectia el que jo era sinó una altra cosa. 
  En aquells moments tot i que encara no em feia a la idea de que realment
la cara del mirall era la meva, aquella sensació de que no reflectia el meus
sentiments no hi era. Aquella cara realment exterioritzava les meves emocions, 
la meva persona.

  No sé per que quan ajustava la porta del bany, se'm va acudir una raresa.
Des de feia dues setmanes que no tenia cap dolor ni res que pogués adjudicar 
al període femení. Ja seria molta casualitat que arribés tot just passat 
l'últim, però possible. Tanmateix estaria preparada per superar aquesta 
"prova", sempre m'havia cregut capacitada possiblement per que era impossible
que l'hagués de passar. Ara però tenia tots els números per patir allò que
els anuncis de la tele no deixen de catalogar com horrorós o meravellós 
segons s'usi el seu producte o no.
  Estava jugant amb la baldufa i encara tenia la idea de la regla pel cap. La
X1X1 no va aguantar gaire estona, i es va acabar seient contra el parc. Vaig 
mirar el rellotge de la cuina, encara tenia mitja hora per que li toqués 
menjar a mi una mica més.
  Tot i això em vaig dirigir a la cuina, podria anar preparant el 
meu menjar. Havia esmorzat bé i per tant encara no tenia gana però havia de fer
quelcom sobretot si em volia treure la preocupació tant tonta m'havia buscat.
  Agafant una cassola em vaig fixar en el calendari de la cuina. El divendres
tenia una marca de bolígraf, era una petita creu en el costat dret del número,
al contrari que les visites a Benestar Social o una del metge de la X1X1 que 
hi havia al calendari en la marca del divendres no hi havia cap text 
identificatiu.

  Com ja estava ficada amb misteris, vaig acostar-me i revisar el calendari,
altres mesos també tenien marques. Després d'un anàlisi exhaustiu vaig deduir 
que eren cada 22-23 dies aproximadament. Una gran idea em va venir al cap 
aquelles marques devien ser quan la XXXX esperava la visita de la regla.
  Ja tenia dos misteris solucionats, si era així tenia menys d'una setmana per
la seva arribada. Així doncs era cert que havia "arribat" tot just la XXXX
havia "superat", el seu últim període.


  Vam dinar les dues, com sempre una darrera l'altre, com semblava que la X1X1,
s'hagués quedat en gana. Potser era culpa meva, amb els nervis del matí la
producció era inferior a la normal. Vaig optar per preparar una mica de 
farinetes. Com no tenia les mides, em vaig passar amb la quantitat, però si 
s'aguantaven ja tenia reforç pel berenar i el sopar.
  A la X1X1, no li acabaven d'agradar les farinetes, potser eren soses, però
era el que hi havia, així doncs una mica si en va menjar.


  No tenia grans plans per la tarda, ja havíem sortit pel matí i no havia de 
comprar res. Així doncs quan en W3W3 es va presentar allà les 5 de la tarda
per si podia ajudar-lo amb els deures. Un cop a dins, el xicot es va 
mostrar més distant que d'altres cops. Abans de començar amb la matèria em va
dir que aquella setmana ell i la seva mare havien anat al despatx del psicòleg 
de l'escola. Després de fer-li omplir un test que no eren els que havia fet
altres vegades a l'escola.
  Jo no sabia si ell coneixia que jo era la persona que va proposar aquella 
visita. Però no em vaig poder estar de dir-li que alguna visita de tant en tant
no és dolenta.
  En W3W3, em va mirar i em va dir no serà dolent si ningú et veu, però a mi 
em van veure entrar. I l'endemà un de la classe se'n va aprofitar dient que 
estava malament del cap.
  I com t'ho vas prendre? - vaig preguntar-li.
  Estava a punt de dir alguna bestiesa quan la mestra el va renyar, al canvi
de classe el meu amic W4W4 em va dir que no li fes cas i per sort es va acabar
tot.
  Doncs ja està, i per això estàs tant preocupat? - vaig preguntar
  No, - va respondre en W3W3 -, el que passa es que el psicòleg ha trucat 
aquesta tarda i he sentit com la mare quasi cau de la cadira mentre deia 
"en W3W3 és dislèxic". És a dir que era burro.

  Doncs, no és cert - no em vaig poder estar de dir quasi aixecant-me
del sofà on estava asseguda - no ets cap burro ni cap 
ase, el que passa només requereix que treballis més ara que ets jove.
Si et serveix d'exemple jo vaig tenir una mestre de matemàtiques 
que era dislèxica, i a part de donar classes tenia 2 títols universitaris i 
de tant en tant faltava per que havia de llegir conferències fins i tot en
altres llengües.
   Tots nosaltres si ens sentíem tontos de no poder seguir-la,
de fet ens va comentar que ho era quan un li va preguntar si tenia quelcom
al cap que li permetia trobar sentit en les fórmules que usàvem.
  Un cop en W3W3 estava més predisposat a treballar ens hi vam ficar de ple.
Com sempre les interrupcions de la X1X1 van servir de pausa i/o de temps per 
la realització d'exercicis. 
  L'únic especial a la tarda fou que la X1X1 no va voler el complement de 
farinetes per berenar. I que en W3W3 va marxar a casa més tranquil.

  Un cop en W3W3 va tornar a casa seva, vaig recollir les coses de la sala 
d'estar i vaig decidir que per sopar menjaria jo les farinetes, almenys 
acabarien arribant a la petita, tanmateix tampoc tenia l'economia per anar 
tirant el menjar.
  Aquella nit la vaig passar una mica malament i l'endemà em sentia estranya
una mica dèbil i com si quelcom dins meu m'estigués avisant d'una fallada
greu. Quan vaig anar al bany pel matí vaig descobrir el motiu, tenia la
regla, la meva primer regla, tot i que tenia més de 20 anys i una filla.
  A part de la novetat de la sensació, a la que pel vespre ja estava 
acostumada se'm va fer estrany pel totes les implicacions psicològiques
que el fet de poder ser una dona també en aquest aspecte, tenint en
compte el meu origen.



9. Trasllat, estada i comiat

  Uns 17 dies més i vaig precedir al canvi d'habitatge, així com el
retrobament amb el món laboral. El comiat al bloc de pisos no va simple
si bé al no tenir gaire temps per conèixer als altres no va ser dolorós.
Només em va saber greu en W3W3, pel que s'havia un logopeda s'hi ocupava,
ara per ara, donant-li exercici per fer a casa per tal de millorar la seva
concentració.
 Com tenia poques coses a agafar del pis interior, amb un únic viatge
de taxi (com la gent amb calers, per que deu-n'hi do quant va pujar)
ja estava traslladada.

  El nou pis era tan diferent, sobretot per què al tenir llum natural no
calia tenir els llums encesos més que a la nit. De fet, no calia despertador
a les 7 del matí començava a entrar el sol i poc més tard la baldufa 
reclamava l'esmorzar. 
  El pis també era força quadrat, pel que semblava més gran que l'anterior
tot i que "tècnicament" era un apartament. Però encara tenia la costum de
dir-ne pis, a més era dels pocs apartaments de la comunitat que comptava
amb una petita cuina (una paret que donava a la sala d'estar).
  Tanmateix amb el menjador comunitari estàvem ben servides, especialment
quan em tocava col·laborar-hi (ja fos cuinant, ja fos netejant), però 
només eren cinc dies al mes.

  El servei de "llar d'infants" estava format per altres mares en una 
situació similar a la meva, a part d'una treballadora qualificada que
depenia de l'entitat religiosa que gestionava el centre.
  En aquest servei però no hi havien totes les criatures de les dones que 
hi vivíem, els nens més grans anaven a l'escola de primària del barri, 
que en prou feines estava a dos carrers.

  En quant a la meva feina les meves responsabilitats en la comunitat eren
fer-me càrrec de 2 sales (aules) d'ordinadors, una amb 14 i una altra amb 
només 10 equips PC. A part tenia 2 PCs al que seria el meu despatx i 5 que
estaven al departament d'administració del centre.
 
  A la sala gran es feien sobretot cursets i activitats formatives, pel
matí normalment només per les interines, però a voltes com era habitual
a les tardes els cursets eren per persones externes al centre. A voltes
gent a l'atur, a voltes gent gran del barri, a voltes especialitzacions
dels funcionaris de la zona.
  Aquesta varietat era deguda a que normalment es contractaven els 
professors/es dels cursets, per tant poques vegades era jo qui havia
d'impartir alguna classe. Encara que donat que podia en les que creia
interessant però com alumna.
  Tanmateix el que si donava feina era ajudar a les interines que 
aprofitaven la sala petita per aprendre al seu ritme les més variades
matèries, algunes el català, altres ofimàtica i qui més qui menys 
a conèixer i usar el correu electrònic.

  Una altre espai on vaig estar-m'hi força hores era el ajardinat patí 
interior. L'espai buit a part de permetre l'entrada de llum als apartaments
que donaven al darrere/interior també servia coma lloc de passeig i fins i
tot d'esbarjo donat que una part estava reservat per la llar d'infants.
  Al mateix nivell del patí hi ha les taules del menjador que també es
beneficien de la llum natural i dues vidrieres d'una biblioteca, a on
també vaig estar-m'hi normalment amb la baldufa força temps, era una sort
que fos tant bona i silenciosa.
  Però com ja he dit el patí tenia jardins amb arbustos i arbres, algun
d'ells fruiters, per exemple dos llimoners, les llimones dels quals acaben
a les cassoles i/o plats dels menjars.

  La meva primera nit a l'apartament no vaig poder dormir, entre els nervis
el canvi de llit, el saber que l'endemà començava a treballar amb la
contrapartida que estaria menys temps amb la baldufa. La X1X1 potser per
culpa meva també va agafar el son més tard.
  Pel matí però se'm van passar tots els mals, quan pels forats de la 
persiana no ben tancada el sol il·luminava el sostre. Aquella imatge
m'era familiar i càlida, possiblement en la vida anterior dormia a una
habitació on el sol entrava ben aviat al matí.

  Al ser el meu primer dia la TTTT va venir a donar-me un cop de mà, i per
passar-me una documentació que s'havia endut al seu nou habitatge per
error durant el seu trasllat. A partir de llavors vàrem escriure'ns correus
electrònics de tant en tant i ens veiem en alguna celebració (normalment
sopars) que el centre organitzava.
  A més la tarda del mateix em vaig estrenar de mestre d'ofimàtica per que
el professor contractat no podia venir, fer suplències era una altra de les
meves tasques, per sort en aquests casos entrant a Internet i explicant 
quatre nocions de com usar els cercadors ja omplia les dues/tres hores 
de curs.
  Amb el temps també li he agafat el gust a donar classes, però sobretot a
escoltar mares amb major experiència que m'expliquen tot allò que la meva
mare no em va explicar per que com a pare no m'era necessari conèixer.

  La feina m'absorbia (i absorbeix) força temps per que m'agrada, i donat
que he après a preocupar-me de la X1X1 només qual és necessari. Les coses
han anat endavant aprofitant l'excedent del sou per fer un raconet i estant
amb al X1X1 tot el temps possible crec que no ho estic fent tant malament 
com a mare.
  Sobretot ara que la baldufa entrarà a l'escola i jo he trobat una feina
fora de la comunitat per tal de donar la oportunitat a una altra dona de
realitzar els seus somnis.

				F I 
|---------------------------------------------------------------------------|
Avís:
  Una altra manera de lligar la història que representaria un canvi de
nom és interpretar que el canvi de cos és realment la sortida de la operació
de SRS i que la nena és teva en quant, la teva antiga dona ha mort en un
accident X. Hi haurà parts del text que no quadraran però llavors serà més
políticament correcte.

|---------------------------------------------------------------------------|
 ANNEX 1:  Noms de persona i relació

SSSS	Encarregada Benestar social
TTTT	Encarregada Centre-apartaments
UUUU	mare Bebè viatger metro
U1U1	Bebè mascle viatger metro
U2U2    mare bebè parc benestar social
U3U3    bebè femella parc benestar social
VVVV	Veïna pis inicial 2
----
WWWW	Veïna pis inicial 1
W1W1	Marit veïna
W2W2	Fill nadó veïna
W3W3	Fill gran veïna
W4W4	Amic fill gran veïna
W5W5	Amic fill gran viena
----
XXXX	Jo
X1X1	Nena
YYYY	Germana
Y1Y1	Cunyat
ZZZZ	Pare
Z1Z1	Mare

|---------------------------------------------------------------------------|
ANNEX 2:  Localitzacions

PSPSPS	Pis original
GSGSGS	Comunitat plaça lliure
WSWSWS	Ciutat germana (continent CSCSCS)
VSVSVS	Continent germana
FSFSFS	Poble interior (família XXXX)
JSJSJS	Poble interior 2 (enterro veïna)
FGFGFG  Estació metro amb transbordament
|---------------------------------------------------------------------------|
.