Qui vol venir a la TV ?

  El dijous passat vaig fer la cosa més impensable que he fet mai, però
per explicar-ho prefereixo anar pas a pas. Tot va començar el divendres
anterior, mentre dinava amb germana com de tant en tant fèiem des de que
ja no vivíem a ca els pares. 

  Van anar a dinar on sempre, un Pans a prop d'on na YYYY treballava, allà
em va proposar a assistir a un programa de TV com a públic. El programa
no em cridava la atenció per que era un d'aquells "al habla con IIII", on
la gent anava a explicar els draps bruts de la família o d'altres coses
de menor interès. 

  Tanmateix l'assistència incloïa una petita visita a les instal·lacions
abans de l'inici del programa, cosa que ho feia més interessant. Vaig 
preguntar pel tema de la nit per tal de si podria ser interessant i tot. Na 
YYYY em va dir que el títol era: "En els límits de la feminitat", com el 
títol no aclaria res va afegir - tracta d'homes que es vesteixen, viuen o 
s'han operat per ser dones.

  Cal reconèixer que el tema prometia si més no "morbo", almenys no 
m'adormiria en les 4 hores previstes de programa. Quan vaig dir que SI
la YYYY amb cara somrient va dir, doncs prepara alguna cosa "de quan et
vesteixes de dona" si vols venir hauràs d'intervenir al programa.
  Jo li vaig respondre que no sabia que podria dir, però la YYYY, em va 
mirar i em va dir sempre pots explicar com et vas fet la foto del viatge a 
Praga. Maleïda foto vaig pensar, era pel fi de curs de COU, i havia begut 
massa cosa que els altres van aprofitar per vestir-me de noia, amb 
consentiment de la meva xicota, que a més es va encarregar del maquillatge i 
de dirigir als nois.
  Per sort ma germana no coneixia que l'endemà no em van tornar la meva roba,
i donat que ja no arribàvem a temps de pujar a l'autocar que ens duia al 
centre per que vaig passar tot el dia amb la roba que la IIII i la JJJJ 
havien deixat a la meva xicota, la LLLL. 

   Mai he sabut si em van fer alguna foto més, seria possible però no n'he vist 
mai cap i espero que no existeixi. mes que res per que a tot arreu em 
tractàvem com a una noia del grup, segons la LLLL per que podia passar per 
una noia poc agraciada més que per un noi maco. 
  Ma germana només havia vist la foto de la borratxera, en que quedava clar 
que era un home borratxo vestit de dona, pel que es referia a aquesta foto. 
Així doncs li vaig contestar aquella foto no demostrarà res - però ella va 
replicar, - si li afegim que va ser pressa després d'una nit boja en que 
t'havien fet fora d'un local per increpar als client masculins, potser si 
que sigui més creïble.
  
  Me l'havia tornat a jugar, és una especialista en "males jugades" i m'havia 
tornat a enganxar a les seves xarxes. Així doncs devia de pensar algun que 
altre comentari per a fer. Igualment esperava que si l'ambient era prou 
elevat al plató no hauria d'intervenir.
  Però com sempre que he d'escriure quelcom se'n van acudir diverses 
frases, algunes de força bones, crec jo. I no només ho deuria creure jo per 
que quan les vam enviar al programa junt a la petició d'assistir-hi i a la 
visita guiada, ens van trucar per dir-nos a on teníem d'anar a agafar 
l'autobús que ens duria als estudis de l'emissora.

  El dijous va arribar i a les 7 de la tarda ja érem ben sopats al lloc
indicat, en mica en mica va arribar gent, pel que a mi em semblava poca
gent pel que realment sortia a la TV fins que al final va aparèixer un 
microbús amb un cartell de la emissora i programa de la TV.
  A dins no hi érem més de 11 persones, hi havia alguns que venien vestits 
de dona i potser dues dones sospitoses de no haver-ho sigut durant tota la 
seva vida. Aquest càlculs no em tranquil·litzaven gens, a més la YYYY 
semblava que també estigués neguitosa per quelcom, jo no coneixia cap dels 
tràmits que na YYYY havia realitzat per realitzar aquella visita que 
prometia ser tant "cultural".

   Un cop arribats a les instal·lacions, ens van fer un petit recorregut, al 
acabar la regidora es va portar al plató on el presentador, ens va donar la 
benvinguda i ens va demanar una mena d'assaig per preveure possibles 
malentesos o problemes. Jo em vaig quedar al públic, i vaig realitzar les
intervencions que havia escrit quan una llumeta amb un número '7' 
s'il·luminava a sobre de les cadires del públic. 
  Sempre havia tingut la sospita que les intervencions d'aquest programes 
estaven controlades, però creia que amb el fet que revisessin el text ja 
n'hi havia prou, mai havia pensat que fins i tot el moment d'intervenir 
estava marcat.

  Al acabar els "assaigs", la regidora ens va distribuir en diferents sales
que servirien de "camerino"  per tal de deixar-nos llestos per sortir, com 
sempre diuen que per sortir ni que sigui de refiló a la TV et maquillen i 
donat que semblava el més normal del grup, no vaig sospitar res quan em van 
portar a una sala on estàvem sols la YYYY i JO. 
  Al moment van aparèixer dues persones per la porta, segons em van dir 
encarregades del maquillatge dels serials de la cadena. Ma germana va 
apartar-se una mica i va dir - Sorpresa! , t'he apuntat com  a voluntari 
per que et facin un canvi de vestuari.
  En aquell moment hagués sortit darrera d'ella a per matar-la, però les dues
professionals que tenia al davant em van dir que em tranquil·litzes que 
quedaria molt millor que ala foto que havia enviat. En aquell moment si em 
vaig aixecar però la YYYY ja havia marxat, la porta estava tancada i sabia 
del que seria capaç de fer si no feia el que ella volia pel que vaig tornar 
a la cadira. 
  No recordo res més, el meu cap es va imaginar cap a on anirien les coses,
tenia l'exemple de Praga. Llavors vaig decidir posar-me la mateixa roba que 
la nit anterior per que no tenia més remei i potser també per que tenia un 
no se que ho feia emocionant. Però l'alcohol no es bo per a les neurones 
i quan em va preguntar si tenia algun nom pensat o me l'assignaven ells 
l'únic que se'm va acudir era la forma femenina del meu, afegint una 'a', 
XXXXa. Potser els autòctons no van fer cap comentari, però els de classe es 
van posar les botes.

  Tornant a l'acció mentre estava pensant les coses havien avançat massa, 
m'havien canviat de roba (quan em fico pensatiu, no me n'adono del que 
faig, a voltes va bé (però d'altres ja és perillós). Estava assegut davant 
el mirall, el primer que vaig notar de la conversa de les dues 
"esteticients" - vaig pensar.
  - Doncs cal reconèixer que la foto no li feia justícia, o potser es que 
  és més cosa d'experiència i manya que no pas una altra cosa. Per cert 
  has vist alguna d'aquí el costat?
  - Si, ja m'he fixat si no fos per que porto tants anys de professió algun
  que altre m'hagués enganyat del tot.
  ...
  
  Poc després ja vaig recuperar la vista, el primer que vaig notar, es que 
la sensació de pesadesa del cap no era quelcom psicològic, hi tenia una 
perruca, almenys això creia al veure que tenia caure pels caient davant 
dels ulls i que el color era més aviat vermellós. 
  Un cop superat el cabell vaig enfocar cap el mirall, una de les
professionals es va dirigir a l'altra i va dir - Sembla que es desperta. Al 
mirar endavant les coses eren millors i pitjors del que m'havia imaginat, 
calia reconèixer que almenys de les espatlles cap amunt podria passar per 
una noia POC agraciada, tant mateix aquest fet també significava que encara 
es podien complir els pitjors pronòstics.

   Quan em vaig dirigir a les "esteticients", es van presentar la morena 
es deia HHHH i la tenyida (, cal reconèixer que per ser professional, amb 
ella mateixa no era tant exigent), es deia GGGG. Com encara no podia parlar 
ho van fer elles per mi.
  - La GGGG va dir - A que no t'imaginaves que tot aniria tant bé 
    [ El pitjor es que si ho havia fet
  - I la HHHH, va afegir aixecat i dona una volta, que encara no t'has 
    vist al complert.
    [ Encara estava prou atontat per aixecar-me sense ni pensar.

  Llavors va començar una exploració de superfície, cal reconèixer que encara
havia tingut sort i la roba que m'havien posat no era el que m'havia 
imaginat. Allò em calmà una mica si bé tant l'estil com la caiguda eren 
marcadament femenines, em semblaven correctes potser menys provocatiu del 
que ma germana havia escollit per venir. Potser va ser ella qui els va dir 
que em faria gràcia. Sempre que em demanava que l'ajudés a decidir-se em 
deia que tenia una visió massa apagada de la moda. 
  Al acabar la primera passada i més calmada, vaig poder atendre als canvis
que el meu cos m'advertia. Així doncs vaig decidir fer una segona passada 
del en aquesta vaig poder entreveure que tenia pits, no eren els mitjons 
que vaig usar a Praga per que la temperatura es mantenia correcta, 
tanmateix la sensació de pes era major i al rotar, semblava que tenien una 
inèrcia, que no podia descriure, com quelcom que no fos estranya.

  Al final vaig moure el braç i amb la mà vaig inspeccionar-ne un, la GGGG 
em va dir que eren de silicona, que els sentiria com una part més del cos i 
calia reconèixer que ajudàvem molt a la meva silueta.
  Un altre canvi era a les orelles, no m'hi havia fixat però duia 
arracades, no eren de forats, per que quan vaig anar a revisar-les amb el 
tacte la GGGG em dir que anés amb compte que com volien quelcom discret 
havien escollit unes d'imant que a part de no necessitar forat potser 
molestaven menys, suposo que ella no les devia provar per que en mica en 
mica encara notava més pressió a la orella.
  
  Al estar més conscient em vaig adonar d'un detall, era un home i com a 
tal hi havia quelcom que devia sobresortir més o menys per l'entrecuix. Em 
vaig apartar del mirall per poder inspeccionar el reflex de la zona 
concreta i fou quan vaig descobrir que el "bulto" tenia una ocupació 
horitzontal major, al pensar en ell vaig notar-lo per sota la roba, cosa que 
hem va tranquil·litzar, només era cosa de vestimenta.

  La HHHH em va comentar que era un cas estrany, i per tant havien sigut 
creatives, van preguntar per telèfon a una amiga del teatre, que els va 
donar la idea de simular una dona amb la matriu una mica sobresortida, cosa 
no estranya i que permetia ocultar la meva poca masculinitat davant la 
inspecció més acurada.
  Com la HHHH havia comentat quelcom d'una trucada vaig aixecar el braç 
esquerre per mirar la hora, no duia el meu rellotge, en duia un altre 
potser més adequat però que al ser analògic no acabava de fer-me gràcia. 
Havia passat més de mitja hora pel que ja eren les 20h.

  - Quan vaig aixecar la vista cap a les "esteticients", la HHHH va dir -
tenim apuntat que et fas anomenar XXXXa no tenim res en contra del nom però 
no creiem que sigui el més apropiat, has pensat en usar algun altre?

  Enlloc de pesar-ne un altre, només tenia al cap la idea que la YYYY 
coneixia més sobre el viatge a Praga del que creia. Per tant podria haver
preparat qualsevol cosa, potser fins i tot mostrar alguna foto de llavors,
alguna foto que ni tan sols jo havia vist.

  - Si no se't acudeix cap nosaltres havíem pensat en quelcom similar, per 
  exemple XYYY ó XZZZ? - va dir la HHHH.
  Vaig tornar en si i els vaig dir que XXXXa ja m'estava bé, almenys ja sabia
a que atenir-me. De pas vaig preguntar a la GGGG que semblava més informada: 
- Per casualitat no sabreu que em tocarà,  fer per que no crec que us hagin 
demanat tot això només per tres frases entre el públic.
  - Cap de les dues m'ho va saber dir.

  Llavors va entrar la YYYY, - Em podríeu haver avisat que ja havíeu 
acabat, si no fos per que he sentit veus creia que encara estaves 
desconnectat, XXXX?/a?.
  No vaig poder dir res que va seguir: - Ara t'ho explico però primer 
deixa'm donar-te una ullada. Cal reconèixer que sempre t'he imaginat 
tal com t'han deixat si seiem juntes l'efecte serà millor.
- Deixa'm que t'ho expliqui resulta que ells especialistes que venen al 
programa han rebut totes les cartes de petició així com els comentaris. El 
doctor NNNN, estava força interessat en el que havies escrit, així doncs va 
decidir trucar-me per fer-me certes preguntes. 
   Al acabar la conversa tenia clar que havies de venir, i l'únic que havia
de fer era enganyar-te dient que només estaries entre públic.
  - Però, on si no estaré?
  - Doncs bé com l'especialista en qüestió pensa abordar el tema i usar-te
  com exemple més endavant llavors et demanarien que baixessis al plató.
  fins llavors estaríem les dues juntes i pots fer algun dels teus 
  comentaris. I tranquil·la res del que em va explicar la LLLL de Praga
  ha canviat la meva opinió sobre tu.
  - I quina és la que sóc un transvestit?
  - Potser si, potser ho ets durant la major part de la teva vida, des de 
  sempre has sigut com la meva germana petita més que el meu germà. 
  Tanmateix per exemple ara mateix amb l'estona que fa que et tracto en 
  femení o el fet que t'hagis vestir de dona tindran algun motiu, no?.
  
  Em vaig quedar pensativa, el confondre els pronoms era quelcom que encara
no havia superat, de petit ja vaig tenir problemes amb ells i crec que ma 
germana els va agreujar quan a voltes em tractava en femení. Tampoc vaig 
poder pensar gaire més, ja que havia de pujar unes escales, la YYYY havia 
aprofitat per portar-me amb l'especialista per tal de poder conèixer-me en 
persona.

  L'especialista resultà una dona, que encara que no ho podia semblar era 
genèticament una dona. El primer que va fer és demanar-ne una mica de sang
ja que volia estar segura d'un condicionant, va omplir un petit tub, va 
sortir de la sala on ens trobàvem i quan va obrir la porta per tornar vam 
veure a un xicot jove amb un maletí de metge que sortia corrents.
  La doctora NNNN ens va dir que esperava tenir els resultats a temps, 
però tampoc afectarien gaire al desenvolupament de la taula de treball.

  Ja que havia sigut ella qui havia tret el tema, vaig creure convenient
conèixer la meva "actuació". Ella em va contestar - que devia evitar 
sobreactuar més encara - Me la vaig quedar mirant, però ella seguí -
pel que sembla des de fa masses anys has estat sobreactuant, creant una 
il·lusió de la teva persona on pots viure i fer el que vulguis, 
possiblement causada per una forta presència material enfront d'una dèbil 
paternal.
  Pel que sembla, la teva germana va permetre el desenvolupament de la
fantasia, amb els seus jocs i tu et vas centrar més i més en aquesta, ho
suficientment com per poder desconnectar de la vida pública. Per exemple 
aquestes pèrdues de consciència. Tanmateix a la vida pública, uses una
espècie de màscara per simular el que tothom espera de tu, sense en cap 
moment mostrar res del teu interior.
  Pel que sembla després del viatge a Praga la internalització es va 
agreujar, possiblement et vas gaudir més del que seria socialment acceptat
pel fet de vestir i ser tractat com una dona. Possiblement ho vas fer massa
bé per una persona que era el primer cop i això va fer sospitar a la teva 
xicota que després de estudiar-te amb de tal va decidir que eren massa dona
pel que la societat li havia inculcat i per tant va demanar per tancar la
relació. 
  Al mateix temps al veure que els qui t'havien conegut més en profunditat
semblava que t'evitessin vas optar per estalviar-los feina i et vas anar 
tancant més i més. Encara avui estat tancat dins una presó que has creat 
tu mateix on deixes córrer la teva imaginació de manera que estigui 
protegida de la societat i del mal que les altres persones puguin fer al no 
comprendre't, encara que sigui per que mai els has explicat que et passava.

  Ma germana que estava al meu costat fou la que em va fer aixecar el cap
una altra persona després de sentir tantes veritats estaria plorant, però 
jo no podia, molts anys enrere em vaig prometre que mentre no fos jo 
mateixa no tenia el dret de plorar per quelcom que podria solucionar.
  Ella estava a punt de fer-ho ja que li havia agafat la seva mà al 
començar la descripció de la meva persona i de la meva vida. I cada cop
m'ofegava més.  Quan em vaig adonar i vaig alliberar-li la mà em va mirar
però no sabia si aniria a plorar o si anava a abraçar-la. Només podia
fer ho segon i allò fou el que vaig fer, ella si va plorar.

  La doctora NNNN, em va dir que si era la persona adequada i em va dir 
que podia reunir-me amb les altres, que encara faltaven 2 minuts per que 
comences a venir la gent. La YYYY i jo vam aprofitar per anar al bany, 
donat el tema del programa ja s'havien habilitat banys individuals a prop 
del plató per evitar problemes. 
  Un cop sola al bany no sabia que fer, podia fugir, amagar-me o seguir 
endavant. Les paraules de la NNNN em van servir per decidir que algun dia 
havia d'afrontar la realitat, pensava en ho bé que em sentia quan de petita 
em posava a plorar sota el llit per qualsevol xorrada.
  Quan la YYYY va picar a la porta per saber si entrava al rescat, em vaig 
adonar que encara estava asseguda al lavabo que havia de tornar a ficar al 
lloc la roba. 
  Vaig cridar a ma germana: - Un moment que m'estic vestint  
  Ella va contestar - Si necessites ajut avisa -, 
  i jo vaig dir - Espero poder-ho fer per mi mateixa no crec que la perruca 
m'escalfi massa el cap. 
  la vaig sentir-la riure i em va dir - ja deus estar bé ja tornes a fer 
comentaris sarcàstics.

  Els comentaris - vaig pensar - potser una de les poques coses que no
aconseguia mantenir dins meu, la majoria eren contra les altres persones, 
més que res per que contra mi ja no se m'acudien més. Portava massa anys
fent-me'ls des de i cap l'interior. L'interior, quelcom que es repetia i 
centrava la meva vida.
  Els cops a la porta em van fer continuar el que estava fent semblava que
la roba estava al lloc però havia de mirar-me al mirall. Aquella imatge 
no era la que odiava cada matí ni tampoc la que m'imaginava que tenia, 
potser s'acostava més a la segona, però mantenia massa de la primera com 
per poder portar bons records.
  Vaig obrir la porta i abans de sortir vaig fer entrar a la YYYY, per que 
s'assegurés que tot estava al lloc. Semblava que si ho estava, pel que 
almenys les neurones encara estaven en bon estat. 

  Un cop fora i més tranquil·les ja quasi era la hora que entrés el públic, 
per tal de fer-ho més "efectiu" havíem de sortir i anar entrant com si 
haguéssim vingut en alguns dels 4 autocars que havien aparcat al davant
de la TV. Així ho vàrem fer, un cop a dins i assegudes en un lloc prou 
apartat de l'espècie de tribunes que formava l'espai destinat al públic
no van poder veure a cap altre dels "convidats".

  Abans de començar el programa (que recordo era en directe), la regidora
va explicar-nos el significat de certs cartells que es trobaven sobre del
camp de visió i de com fer els torns per anar als lavabos durant els 
anuncis o a mig programa si fos necessari.
  També va aclarir que els insults o desqualificacions gratuïts comportarien 
la expulsió del programa, ja que aquest era per aprendre a conèixer altres 
realitats i a ser més oberts no un reality-show, (de poc en fico a riure, 
però la mirada de ma germana em va mantenir en ratlla).

  El programa va començar i van presentar 6 dels convidats, pel que vaig 
saber més endavant, hi havien tres que estaven en reserva i que per tant no 
acabarien participant. A més hi havia el meu cas que baixaria per 
substituir una de les participants que l'endemà havia de treballar, i no es 
podia quedar fins tard. El fet que la que marxava era un dona transsexual, 
que al ésser operada ja tenia tots els papers en regla em feia cosa. 
  Jo havia pensat molts cops en realitzar aquells mateixos passos i en 
canvi continuava igual, poder podia enganyar momentàniament la imatge i el 
fet de no haver d'ensenyar el DNI em donaria temps però no podria dir que 
em mereixia el reconeixement de dona,... realment no ho era...

  Després d'unes 5 tandes d'anuncis va arribar la hora fatídica ja eren
les 23h i les coses ja estaven més en el tema, el públic havia abandonat la 
sorpresa o reticències original a mesura que coneixia els casos i les 
conseqüències de cada convidat/ada. 
  Havia arribat la meva hora, l'entrada no es feu com estava previst, vaig 
baixar després d'un dels meus comentaris, per que venint de publicitat no 
tenia sentit. Així doncs el presentador després de comentar la marxa de 
la WWWW, em va presentar i em va demanar que, donada la meva eloqüència
en les tres intervencions que havia realitzat, baixes a la taula.

  Donat que la meva presentació només fou en quant a nom i professió, la
gent em mirava, em vaig sentir incòmode però no gaire més de quan havia
preguntat de lluny. Un cop a la taula i després de saludar als assistents
vaig seure on fins feia uns anuncis estava la QQQQ.
  El presentador va dir que ja podíem reprendre el debat, abans de la
pausa s'estava discutint fortament sobre el reconeixement de la identitat
sexual en els papers oficials. Na SSDD em va preguntar per la meva opinió
sobre el tema i vaig començar bastant llençada:
  - Actualment cap paper legal o mèdic marca el gènere de la persona,
    com a molt intenten marcar el sexe, cosa que tampoc sempre encerten,
    es coneixen casos de persones amb ambdós cromosomes i per tant
    genèticament tenen ambdós sexes.
    També cal tenir en compte que durant la formació de la persona,
    sobretot abans del part, qualsevol deficiència pot indicar un lleu
    canvi sobre la realització dels plànols que representen els gens.
    Donat ho anterior, és normal que donada la necessitat de classificar
    a les persones que els humans sentim, haguem acceptats errors en el
    sistema actual del sexe en el DNI o partida de naixement.
    El problema esdevé quan aquesta "etiqueta" serveix per discriminar a
    les persones, i a més no permet corregir els errors que el propi
    mètode té.
    La majoria de les que estem aquí sentim que aquesta casella podria
    desaparèixer o que sigui considerada junt al grup sanguini una
    informació per casos d'emergència mèdica.
    En qualsevol altre situació el que importa és el com i que transmet
    la persona a les altres persones (a la societat).
  La doctora NNNN, va ser la primera en replicar, la observació ha
estat contundent i sembla força clara, però el fet que vostè ha vingut
al programa com a persona enlloc d'acceptar el que és, com les altres
convidades, ha preferit enganyar als altres i viure a la societat com
un home metòdic i solitari.
  Es van acabar les peticions per parlar, tots semblaven interessats
en conèixer fins quin punt era veritat aquest fet.
  - Doncs si és cert, no em puc excusar per que és quelcom que vaig
    decidir fer per pròpia voluntat al no poder aguantar que la societat
    tractes diferent a les persones segons el gènere i també per poder
    "entendre" les normes que aquesta ens imposa.
    Com jo no podia acceptar-les ni tant sols podria validar-les
    racionalment crear una imatge de la meva persona que seria qui
    patiria totes les limitacions que la societat volia imposar-me.
  Però si socialment qui viu és una imatge, realment està vivint? - va
preguntar la GGWW.
  - Segons que interpreti per viure. Estar clar que les meves relacions
    amb les altres persones estan molt deteriorades, per que poques
    persones poden creure que existeixin més coses que la societat i
    la cultura repressiva juedo-cristiana ha propiciat.
    Tanmateix internament intento viure i gaudir de la vida, aprofitant
    el que aquesta em dona sigui adequat o no per al meu sexe o gènere.
    Per que no?, aquesta nit puc semblar una dona en quant a aspecte,
    però el que importa són les meves idees i els meus pensaments,
    el cos físic és quelcom pre-assignat a les persones, en canvi la
    ment és el que ens va diferents.
    Per que donem preferència al cos, per que és més fàcil de
    classificar i etiquetar que el estar amb una persona i parlar-hi
    abans d'emetre u judici sobre ella.
    Potser se m'acusa que ser solitari per no comunicar-me amb
    els altres, però el que passa es que quan no discrimines a primera
    vista necessites més informació sobre les persones abans d'estar
    segur que entendrà que a tu no t'importa l'aspecte físic o
    si es dona i home.
  Si però per exemple si cerques una relació emocional a qui escolliries?
- va preguntar la KKYY.
  - Doncs aquella persona de qui m'enamorés, amb qui em sentis millor,
    etc. Les coses han de passar i ja passaran, el que no penso fer es
    descartar opcions abans que es presentin.
    Pot semblar que no tinc en compte l'acte sexual, però si aquest és
    una demostració de l'afecte mutu la seva representació ha d'ésser
    quelcom "acordat" entre ambdós membres.
    Tanmateix ja fa temps que s'ha descobert que la inclinació sexual,
    no depèn del gènere, per tant per que intentar fixar-ho.
  La conversa va seguir, i vaig procurar no tornar a captar l'atenció
general. Va arribar una altra pausa publicitària i el presentador em
va dir que havia de dedicar-me als debats, que podia exposar tot allò
cosa que cap altre del convidats encara havia aconseguit, jo em vaig
excusar dient que era una idea radical i racional i que per tant
bloquejava el cap a les persones massa enclavades en el seu lloc a la
societat.
  Abans de reprendre l'activitat na NNNN va treure el mòbil i després
de palpar-lo una mica em va dir que em volia veure un altre dia i em
va passar una tarja de visita. Un cop reprès el programa el debat continuà
per les coses que havien passat els convidats per poder viure com ells
mateixos, jo ja ho havia exposat, pel que em vaig limitar a apuntar
idees que anava sentint.
  Com que no em tocava torn el presentador se'm va saltar, amablement
li vaig demanar, per poder recopilar les idees d'aquella ronda per
tal de poder estar d'acord en un text o document que pogués servir com 
a peticions a les administracions, i a la societat sobre que caldria
canviar o que calia tenir en compte de cara a poder avançar.
  Així vaig tenir altres minuts de glòria, anava exposant i agrupant
els diferents problemes i preguntava per possibles no solucions, així
com no obligacions. La gent del públic va col·laborar cosa que va donar
més dinamisme i almenys per mi es feia menys monòton que la primera
part dels programa.
  El full que dictava quelcom així:
        <#include "Canvis societat.txt"  :: File not found !>

  Va sortir a alguns mitjans de comunicacions, pel que se va servir
durant el 3r congres "La societat en desenvolupament" per tal de
presentar les conclusions que no una plató de TV havia donat si no
la societat representada per diverses persones havien realitzat.
  Amb aquest text es pretén obtenir un llistat de canvia a realitzar
a les lleis, normatives i altres documents oficials. Si bé em satisfà
estar entre un dels seus gestors encara estic més content per que 
es desenvolupi i s'ajusti a les necessitats reals de les persones.

  Tornat al dia D, ja eren passades les 12 de la nit i per tant quedava
poc de programa i segurament encara menys en audiència. Al temps que
quedava es va discutir sobre les operacions de canvi de sexe. No vaig
ficar-m'hi de primeres i vaig esperar que 'sanessin presentant les
diverses opinions, a partir d'algun comentari i una conya que vaig fer
a la YYDD (que com havia previst s'ho va prendre bé), no va haver res
a comentar.

  Al acabar el programa ens vam dirigir al camerino, per tal de desfer
el que tant els havia costat a les esteticients, només quedava la GGGG
per la zona que em va felicitar per com havia dominat la situació hi
havia semblat l'únic amb els peus a terra del grup. Allò no em va
agradar per que potser era l'únic que era segur que els tenia flotant.

  Vaig treure d'un armari la roba que duia al entrar i em vaig canviar.
En un no res tornaria a ser en XXXX, o almenys allò era el que pensava.
Però les coses no anaven així un cop canviat em vaig mirar al mirall
com a aprovació que tot ja s'havia acabat i podia tornar a la normalitat.
  Em vaig quedar un estona parat, m'havia tret la perruca però
la costum que tenia de comprar roba ample i a voltes ambigua,
podria passar per una dona, tornant de treballar o de fer quelcom que
no requerís gaire "vestir", com per exemple sortir a la TV, ho vaig
veure clar quan va entrar ma germana amb el seu vestit negre.
  Ella em va mirar i em va dir, si a voltes també confons als altres,
tinc amigues que et van conèixer un dia del que t'havies afaitat i
per tant tenien dubtes de si eren un home o una dona, tanmateix quan
aquestes coneixen que ets el meu germà sempre em comenten que hi ha
quelcom que se'ls fa estrany.
  És aquesta aura de feminitat que crees potser quan et creus que estàs 
en la neutralitat, o potser és la capacitat de no sotmetre's a les regles
socials sobre el vestir.

  Al marxar la GGGG es va acomiadar i em va desitjar bona sort, no
sabia per que, estava igual que abans i no pensava canviar-ho.
  El tornar es va realitzar amb taxi, encara no se per quin motiu,
tampoc estava molt per aquests detalls, si no m'avisa la YYYY i veig
les altres convidades marxar amb autocar o amb el seu cotxe, hagués
pensat que ho havien fet amb tothom.
  Com encara estava neguitós/osa pel que acabava de fer no vaig adonar-me 
que el taxi va parar a la porteria del pis de la YYYY, enlloc del meu. 
Aquesta em va demanar que baixés i ambdós hi vàrem pujar. 
  Em va dir que em quedes durant la nit a l'habitació de convidats, i
d'endemà ja em podria acostar a casa si era convenient.

  Com ja havíem passat de dia, només vaig veure canviar les hores del
rellotge quan vaig recuperar-lo de la tauleta de nit per ficar-me'l.
ja eren les 12 del migdia, tot un record per una persona que normalment
es lleva a les 6 del matí.
  Vaig obrir la porta i al veure que els altres ja estaven llevats, i
que el bany estava lliure vaig ocupar aquest últim. Un cop dutxat i
ben dormit vaig caure en la decepció de cada dia, potser el color i
pentinat no eren els més adequats però la barba de 12h en el meu
cas ja era ben vistosa que no pas llarga.

  Vaig tornar a l'habitació, per canviar-me però allà estava la YYYY,
em va preguntar si havia dormit bé i com em trobava. Li vaig dir:
 - He dormit molt bé i em trobo encara una mica entre neguitós i 
confús, ..., i ara que penso força molest amb la meva germana.
  Ella va fer una ganyota i em va contestar - Si ho prefereixes et
puc deixar quelcom que posar-te.
  Na YYYY també té grans dots, per deixar-te K.O. en una frase per
sort de petits ja ens coneixíem prou per saber quan era millor no
continuar. Així doncs vaig respondre - No cal, la roba encara és 
neta amb prou feines la vaig dur mitja tarda.
  
  Un cop al menjador/cuina/despatx/sala d'estar (i no se si quelcom més)
em vaig trobar en WWWW, el xicot de ma germana i/o potser algun dia
germà polític  (porten sortint més de 3 anys i sembla que no es 
decidiran mai).
  En WWWW, em va dir que havia vist el programa i que encara em
contractarien per que havia servit per trencar el ritme i per donar-li
un toc diferent a l'habitual. - També va afegir - que ara ja seria
famosa, encara que primer havien de saber qui eres.

  No sabia si agrair-li o deixar-li anar alguna frase de les meves, però 
a en WWWW no li feia gràcia aquell humor tant àcid. Al final, però, vaig 
dir sempre pots dir que has dormit amb la XXXXa i treure't uns 
diners extres. 
  Com en WWWW no hi queia li vaig recordar una excursió que les dues
parelles vam fer amb acampada i on una nit vam separar les tendes per
sexes, a causa d'una discussió en el sopar.

  Un cop esmorzat vaig anar cap a casa, estava una mica cansat i tenia
ganes de dormir. Tanmateix al arribar a casa després de la mitja horeta
caminant ja se m'havia passat la son, així doncs al arribar a la sala
que també tenia múltiples funcions, vaig aixecar la taula.

  Com tampoc volia ficar-me amb res massa llarg, vaig obrir la carpeta
que m'havien donat a la TV per assistir-hi. En els fulls hi havia 
informació, sobre les diferents organitzacions i organismes a nivell
que oferiren algun servei. Els noms d'algun dels membres de les juntes
eren els que havien conegut a la taula de debat.

  Un dels papers em va cridar l'atenció, el grup de la XXDD, organitzava 
una presentació del que feien a la organització aquella mateixa tarda.
El moment estava ben escollit per que després del programa de TV, hi 
hauria més conscienciació fins i tot a nivell individual.
  Jo mateix estava pensant en anar, ja que si bé no els havia criticat
en cap moment vaig encoratjar-los a continuar. Com tampoc tenia gaire a 
fer casa doncs vaig decidir passar-hi.

  El dinar fou lleuger i quelcom més tard de lo habitual, encara duia el
retràs de la nit. Un cop tip, vaig sortir al carrer, havia d'agafar el 
metro i fer transbord. En aquest em vaig equivocar de vagó pel que 
més tard hi havia massa gent al túnel per córrer-hi fugint de la calor.
  A fora del metro només hi havia un carrer fins al local on es 
celebrava la presentació. 

  Un cop dins, i abans de poder situar-me, la XXDD em va venir a trobar 
per mostrar-me les instal·lacions. Va aprofitar la visita al seu despatx
per demanar-me que no interrompés les xerrades. El motiu era ben bo, 
donat que era informativa i que vindria força gent a causa del programa
de la TV, i per tant era millor no entrar massa en detall i deixar que 
les mateixes persones quan vinguin ja més espaiades les podria tractar 
correctament.

  La presentació va estar força bé, al acabar es va incitar als 
assistents a tornar quan els anés bé i si volien entrar més en detall 
podien trucar abans. Al acabar hi havia un pica-pica, es va quedar poca 
gent entre ells alguns de la premsa que la XXDD va atendre a la premsa 
per poder-la fer fora. 
  Un cop sense premsa, la gent es va mostrar més segura de si mateixa,
i per tant hi va haver més discussions. Una d'elles la tinguérem en XXDD
un dels "habituals" i jo, d'ella no em vaig treure gaire cosa, 
excepte un DVD que van treure de la biblioteca. Normalment caldria ser 
soci, però amb el meu cas només que dones un telèfon i adreça per 
recordar-me de tornar-lo si no ho feia en una setmana.

  Poca cosa més va passar en aquella tarda-vespre, vaig sortir d'allà 
cap les 8 de la tarda i el camí de tornada es feu més pesat. 

  Al arribar a casa, em vaig canviar i em vaig preparar el sopar. Un cop
preparat, ja estava disposat de menjar-me'l al sofà mentre veia el DVD. La 
pel·lícula estava bé era "Ma vie en Rose" tractava el tema d'una manera 
força realista i profunda alhora que evitava gràcies a la innocència 
infantil. 
  Tanmateix com li vaig dir al IIOO, encarregat de la biblioteca de
l'associació. Jo no acabava d'identificar amb el Ludovic. Tot i aquest fet 
la pel·lícula era força interessant, com en IIOO em va comentar anava bé 
per tenir una primera classificació de les persones que demanaven 
assessorament a l'associació.

  Segons les dades recollides per tots els que havien vist la pel·lícula,
el meu cas podria no ser tal cas. Segons els seus estudis, la majoria de
les persones que consultaven a l'associació no patien cap mena de 
disconformitat de gènere.
  Fins i tot casos que el metges classificaven com "lleus", realment eren
persones amb altres traumes i problemes subjacents que trobaven en la 
disconformitat de gènere una vàlvula d'escapament als seus problemes. Si
tens un problema prou gros per obviar la resta, tens menys problemes, amb
prou temps pots acabar creient que només en tens un, quan més t'aferres
al problema més t'amagues de la realitat.

  Segons en IIOO aquest semblava el meu cas, o almenys aquesta era la 
impressió que havia tingut de quan vaig sortir a la TV, en aquest cas - va 
dir - el fet que no t'identifiquis és normal, ja vas explicar que 
prefereixes estar en un estat "intermig", i en aquesta pel·lícula aquest no 
es contempla. Tanmateix a la societat occidental ara per ara, el tercer 
gènere tampoc és acceptat.

  La conversa estava bé però encara havia de fer un encàrrec pel que em 
vaig acomiadar. De camí al "súper" per tal de comprar quelcom per omplir la 
nevera, vaig pensar en l'opinió d'en IIOO, jo havia arribat a un punt on
ja no em veia capaç d'assegurar res (ni tan sols el meu sexe (només calia 
mirar-me nu al mirall, però no m'atrevia a fer-ho). 

  No vaig carregar excessivament però els set carrers de distància es van
fer eterns. Entre la càrrega i el meu cap tornant a calcular l'estat actual
de la situació, potser hauria de deixar fer la meva ànima enlloc d'usar 
tant el cap, però he tingut massa cops la temptació de suïcidar-me com per 
confiar-hi gaire en aquesta.

  La raó no és gaire millor, però almenys permet allargar els estadis 
depressius, prou temps com per recuperar-me enlloc de fer una barbaritat.
Potser mai en seria capaç, normalment la raó "em rescata" al·legant alguna 
cosa que he de deixar ben lligada abans de marxar, les excuses són tant 
dolentes que començo a deduir que els estadis suïcida-depressius són una
eina de la raó per amagar encara més els problemes ocultant-los sota la
por a la mort.

  Un cop a casa, amb la compra desada al lloc corresponent i el sopar
descongelant-se a la pica, encara tenia el cap espès. Feia molts anys que
no em considerava del gènere masculí (en aquella època nen), però fins i
tot llavors no em sentia identificat com a nena (persona del sexe femení).
Em creia "superior", quelcom per sobre dels sexes (no sabia que realment
el que mana és el gènere). Un ésser (ara ho anomeno "persona") que no té 
les limitacions de cap dels dos sexes (restriccions i obligacions).
  Per que havia de jugar amb nenes si aquell dia preferia la tranquil·litat,
o jugar amb nens quan em venia de gust cremar calories. Potser és que 
des de sempre he sigut massa dicotòmic, anant d'extrem a extrem, parant-me  
a l'intermig només quan aquest no és correcte o acceptat socialment.
  Potser és el fet d'haver nascut sota el signe de Verge, grans 
organitzadors i en canvi irremeiables inestables i dicotòmics. Potser quan
només era un fetus vaig rebre un cop, una baixada d'hormones, el que sigui,
i des de llavors el meu cap no funciona amb la "normalitat" deguda.

[...] < potser algun dia la continuo, o no >