Que surto a la TV
Era la segona setmana de Juliol, tot i que el dia de l'orgull gai queia en
dijous, les activitats lúdiques es van deixar pel cap de setmana. De les
diverses activitats previstes hi havia una que em va cridar l'atenció:
"Taller de transformisme (Drag-King i Drag-Queen)".
En si només ajudaven en pentinar i maquillar a la gent, la roba i els
complements quedaven a la mà de l'interessat/ada. És a dir que no hi havia
ni perruques ni sabates, encara que si tenien maquillatge de barba d'unes
hores.
Em vaig tornar a llegir l'activitat, i vaig seguir amb la planificació dels
actes. El dissabte mateix, però ja cap al vespre hi havia una xerrada que
podia ser interessant. Així doncs vaig decidir agafar-me el dissabte per
activitats lúdico-festives.
El primer a fer era apuntar-se al taller ja que calia indicar algunes dades
per tal de limitar el nombre d'interessats i interessades la sol·licitud
s'enviava per correu electrònic
i la confirmació va arribar al cap de dues hores. Ja tenia plaça, em van
demanar algunes dades per poder fer estadístiques de participació, i en
el segon correu em van convidar a portar a algun(s) conegut(s).
El fet de participar a l'activitat lúdica, també em va servir com a excusa
per anar a comprar roba. Després de tres escapades de mig matí per diverses
zones comercials, no pas centres comercials, em vaig donar per satisfeta.
Pel que feia al calçat aprofitaria unes sabates negres que ja tenia i la
motxilla petita serviria per dur la roba.
Les coses però van canviar una mica, la nit del divendres em vaig
il·luminar, en concret vaig tenir un somni. Així doncs el dissabte al matí
vaig procedir a una dutxa a fons, rentant-me especialment bé els cabells.
La mitja cabellera aviat sembla bruta si tens els cabell greixós.
Com estava animada havia decidit que aniria ja canviada a l'activitat,
estalviant-me la motxilla i per tant no haver-la de portar a tot arreu, seria
quelcom. Vaig començant ficant un paquet de mocadors i quan em vaig
adonar no la podia tancar.
Vaig dinar bé i poc després vaig anar a la meva habitació per canviar-me.
Un cop enllestida, vaig decidir que agafaria la motxilla-bolso, que era
petita, però que ja serviria per si agafava algun paper o havia de desar
quelcom. Vaig començant ficant un paquet de mocadors i el que em va costar
tancar-la.
Segons com es miri estant encara a mitges, més que res mancava una mica
de maquillatge per ocultar certes faccions i crear-ne d'altres vaig sortir
al carrer. Em vaig dirigir a la plaça de %P%P%P on es celebraven els actes
a l'aire lliure, a la plaça també hi havia unes carpes, quedant el teatre
%T%T%T, per a actes més menys lúdics.
viatge (com?, amb què?, etc.)
Al arribar a la plaça vaig cercar la carpa de l'activitat de tarda, faltava
poc per que comencés a l'hora oficial així doncs, no em va estranyar quan una
noia em va fer treure el cap de l'entrada.
Al cap de poc la mateixa noia, va apartar una porta de plàstic i lona, i
va indicar als/a les que esperàvem que ja entréssim una a una. La mateixa
noia anava indicant a on posicionar-nos. Encara que amb mi va tenir un
problema, donat que ja anava vestida de poc em posa al costat que no era.
Un cop solucionat el malentès, em vaig seure davant una taula de la qual
destacava un mirall. Al cap de poc una Drag-Queen, es va acostar i em va dir
que no estava malament però que encara podria estar millor.
La Drag-Quen es va presentar, el seu nom artístic era ZZZZ, i treballava
en un local d'ambient de la ciutat. Jo també li vaig respondre si bé la meva
feina d'oficina era menys entretinguda. Un cop presentades, la ZZZZ va començar
a treballar, encara que més que treballar m'anava indicant que era el que
havia de fer si de debò volia semblar algú del sexe contrari.
La ZZZZ volia que aprengués a arreglar-me-les sola, cosa d'agrair. Un dels
problemes que tenia algun carnestoltes que m'havia disfressat amb la mateixa
idea es que no acabava de tenir la imatge. A més per aquestes dates la gent
és més susceptible a pensar "malament".
Com m'havia demostrar altres dies que havia anat transvestida, o fins i tot
aquella mateixa tarda, en dates no assenyalades i amb roba normal, era més
senzill "enganyar" al personal.
En tot cas amb el gran treball de la ZZZZ la meva cara ja no em "delataria".
De fet vaig quedar tant bé i estava tant contenta i sorpresa de la imatge que
donava que al sortir no em vaig adonar que m'estaven confonent amb una
col·laboradora.
En YYYY, estava cercant a la relacions públiques de l'acte i m'estava
demanant si podia avisar-la. En YYYY era de la TV, al cap de poc va aparèixer
el seu càmera que estava agafant algunes imatges de la plaça.
Em vaig desempallegar d'ell dient que ara anava a avisar-la i vaig entrar a
la carpa de la organització. Allà la Z1Z1, que si era de la organització,
em va preguntar que volia, li vaig explicar que algú de la TV cercava a
algú amb qui parlar i vaig esperar que la Z1Z1 marxés per sortir de la carpa.
Un cop fora de la carpa em vaig dirigir a fora del recinte. Havia d'agafar
el metro per tal d'anar a buscar a la X2X2, una amiga amb qui havia quedat
per que m'acompanyés a les activitats del vespre i la nit.
expand-it, com va anar el viatge, impressió amiga, a on anem, etc.
Na X2X2 i jo vam arribar amb més de mitja d'antelació de la xerrada. Com
feia bastant que la ZZZZ m'havia maquillat, quan vàrem anar als lavabos
"no-sex", que hi havia muntat vaig aprofitar per arreglar-me el maquillatge.
Al teatre vam seure força endavant, concretament a la tercera fila. La
X2X2 va preferir passadís i jo em vaig quedar a la butaca següent. Encara
faltava una estona i els llums estaven encesos, així doncs vaig poder veure
de re-ull com en YYYY es quedava al fons de la sala, mentre que el càmera
escollia una posició més avançada al mig del passadís.
Aquest últim va fer un escombrat de la sala i vaig tenir el temps just de
seure bé a la butaca per tal de no sobresortir de la resta d'assistents.
L'acte va reunir força gent, però no omplia el teatre on ben bé deurien entrar
700 persones.
La xerrada fou interessant, especialment els testimonis personals que foren
sorprenents. Però a una aquestes coses ja no em venien tant de nou. Un cop
acabat l'acte van dirigir-nos a la sortida.
Un cop al rebedor ens vam trobar amb un micròfon a la boca, en YYYY al
Davant i el focus de llum de la càmera a la cara. En YYYY ens havia escollit
per a fer-nos quatre preguntes sobre la nostra relació lèsbica.
La X2X2 em va mirar als ulls i llavors em va abraçar per l'esquena, cosa que
no havia fet mai abans. Al mateix temps va encarregar-se de respondre a la
majoria de preguntes, inventant-se la majoria d'elles.
En paraules seves la nostra relació era molt sòlida, ens coneixíem des de
l'institut. Jo em prou feines em vaig atrevir a esmentar la data de quan ens
vam presentar a casa dels nostres pares, per explicar-los-hi que volíem
fer-nos parella de fet.
Una de les últimes preguntes que en YYYY va fer a la X2X2, era el motiu
de la nostra assistència a la conferència. La X2X2 va respondre amb tota la
calma del món que a part de donar el nostre suport a unes persones que
pateixen més discriminació i problemes que nosaltres per que era un lloc
ideal per fer manetes, almenys força millor que a la plaça on hi havia
massa gent.
Al sortir del recinte vam anar a un racó, on la X2X2 es va petar de riure
mentre jo li preguntava per què s'havia inventat tota aquella història, amb
tantes mentides. Jo estava força preocupada
per la mare, si bé va acceptar "lo meu" en part era per que no es parlava
gaire del tema. Si ella o les seves amigues em reconeixien no em podia imaginar
la propera visita familiar.
La X2X2 va sortir del pas dient que almenys, ma mare, la X1X1 ja no em
preguntaria més si tenia xicota. Ara quedava clar que si en tenia i que el
compromís era en ferm.
Em vaig quedar fixa mirant la X2X2, mentre intentava trobar quelcom
que alleugerís el proper compromís familiar.
Al cap de l'estona va X2X2 va dir-me, el fet de portar uns sostenidors no
et permet reconèixer una proposició.
Aquella proposta em va deixar glaçada, jo diria que em vaig desmaiar, per
que de cop ja no sentia la música de l'actuació que es realitzava a la plaça
ni tan sols recordo haver-me assegut. El següent lloc que vaig reconèixer era
el vago de metro on estava asseguda era de la línia %L%L%L.
Aquest cop vàrem anar al meu apartament, la X2X2 ho va creure convenient
després de la lleu pèrdua de consciència que acabava de patir. Un cop a dalt,
vaig deixar a la X2X2 a la sala d'estar mentre jo em ficava còmode.
Així doncs mentre em rentava la cara, traient-me el maquillatge i ocupava
el lavabo, la X2X2 es va encarregar de preparar quelcom per picar i sopar.
Aquell vespre vaig escollir un camisó, no era ho normal, per que els pijames
em són més còmodes, però aquell dia em venia de gust.
Quan vaig tornar a la sala d'estar la X2X2, estava acabant de preparar dos
bols de cereals amb fruits secs i llet desnatada i vitaminada. Donat que la
cuina només és una paret, vàrem sopar a la sala d'estar, mirant les noticies
de la TV.
No hi vam sortir, suposo que tardarien més en preparar els reportatges,
l'única activitat que va sortir al tele-notícies era el pregó reivindicatiu
de la una del migdia.
Un cop amb l'estómac ple, vaig se jo qui va tornar al causant del desmai.
De debò la X2X2 m'havia demanat per ser la meva parella?, era una broma?, i
si no ho era, a qui li ho demanava? - a la dona amb qui anava aquella tarda,
o potser era al xicot, que mai seria home, que va conèixer feia uns quants
anys a l'institut?
La X2X2 també estava una mica embolicada, de fet des de sempre teníem una
relació força bona, però eren molt bones amigues, de fet, per mi era la meva
millor amiga. Jo havia après molt d'ella. Gràcies a ella vaig poder
suplir la manca d'experiències de la meva adolescència. Però mai l'havia vista
com quelcom més que una amiga.
Ella compartia els sentiments d'amistat, però després de conèixer-me va
començar a dubtar dels valors socials sobre amor, parelles i sexe. I donat que
jo mai he definit la meva orientació sexual, més que res per que encara no
tinc el sexe físic adequat, i per que prefereixo deixar les portes obertes,
la vida ja m'ha ensenyat que ni les forces de la natura ni la voluntat
personal no poden ser modificades per la societat, per molt que aquesta ho
intenti.
Després d'un bon nombre d'interjeccions i unes hores al final vàrem arribar
a una conclusió. Potser arribar a ser parella de fet no, però podríem provar
ser quelcom més que amigues. En tot cas va quedar clar que la nostra relació
seria lèsbica, encara que el meu cos no entra dins la definició la meva ànima,
ment, cervell i demés, que és el que importa, si que es correspon a la
definició formal.
Cap de les dues va tenir gaire temps per avisar a la família, l'endemà ja
vam sortir a la TV en els tall dels tele-notícies, sortíem només en imatges
en el moment que la X2X2 m'abraçava a la sortida de la xerrada. I en un
programa especial va sortir l'entrevista sencera.
Així doncs el dilluns els nostres familiars i amics es van recordar de
nosaltres. El més curiós va ser que mon pare no m'havia reconegut i la mare
va poder arribar a sentir com deia, - quin parell de "tortilleras" -.
El dimarts els cercles propers ja estaven ben informats, i va arribar el
torn dels mitjans de comunicació. En YYYY ens havia demanat un telèfon de
contacte per si de cas i jo li havia donat el número del meu mòbil que tampoc
coneixia gaire gent.
En concret va trucar una persona d'un programa de la televisió autonòmica.
Van dir que preparaven un programa especial sobre les parelles "homosexuals".
En concret volien saber si podríem anar al programa a explicar el nostre cas,
com a exemple de vida en comú amb naturalitat i acceptació per part de la
família, els amics i la feina.
No els vaig respondre en aquell moment, jo els hauria dit que no però vaig
preferir comentar-li a la X2X2, si érem parella hauríem de parlar de les coses
que ens afectessin a les dues en comú.
Així doncs vàrem quedar per sopar a ca la X2X2, mentre l'ajudava a acabar
de preparar-lo, la X2X2 era pitjor que jo a la cuina (i això ja és dir) vàrem
parlar-ne. La X2X2 va estar d'acord amb mi que no érem el millor exemple de
parella homosexual, tècnicament érem dels pitjor exemples, donat que al haver
un canvi de sexe (que no de gènere) pel mig podria complicar força les
deficions.
Després de sopar vam quedar-nos dormides al sofà, quan em vaig despertar
eren ja un quart de dotze passades, vaig tapar la X2X2 amb una manta que hi
havia al menjador i me'n vaig tornar a casa caminant per tal d'aclarir-me
una mica.
Estava ben confusa degut als últims esdeveniments, fins feia 3 dies mai
havia pensat en la meva orientació sexual. L'únic que havia aclarit amb 30
anys de vida es que el meu cos no es corresponia al meu cervell, tot i que
aquest tampoc es corresponia a la imatge "ideal" que els mitjans de
comunicació emeten respecte les dones.
Una altra cosa que tenia ben clar es que per molt que el meu cos actual
tenia certes possibilitats en l'acte sexual que no estava disposada a usar.
Saltant als dubtes hi havia el fet que si atreia a una altra persona amb
aquell cos que passaria quan aquest canvies - la mateixa persona voldria
continuar amb mi?
I per altra banda i si al final preferia quedar-me en l'estat androgin
en el que el meu cervell es refugiava per no enfrontar-se a la realitat,
llavors que faria?
Tornant als fets, tècnicament tenia xicota, que contenta es posaria l'avia
si ho sabés. Fins i tot em podria casar per la església encara que en cas
de continuar endavant s'haurien d'anul·lar tots els papers.
La meva relació amb la X2X2 era molt forta, des que ens vam conèixer en
un curs de postgrau de seguida vàrem congeniar. Hem passat molt juntes,
quasi més per culpa meva que no pas d'ella. Però fins ara només la veia
com una amiga (de fet la meva millor amiga). En certs aspectes m'havia fet
de mare en certs moment o fins i tot de germana gran en d'altres (hi ha
moltes coses a aprendre i conèixer quan portes uns anys de retràs en la
teva formació com a persona del gènere femení.
Però podria ser aquesta mateixa persona la meva parella?, no ho tenia clar.
Juntes ens ho passàvem bé i la nostra amistat era sòlida i en el meu cas de
les poques no basades en mentides.
Què podia fer? - potser podríem provar-ho una temporada pel cas hi havia
setmanes que ens veiem més de 6 hores (que ja es més del que vaig a la
família en uns quants mesos). Com no em venia res millor al cap vaig
decidir que parlaria amb la X2X2 i li comentaria que podíem provar-ho.
El matí següent vaig trucar a la X2X2 i a la tarda ens vàrem veure, li
vaig exposar la meva proposta i les meves pors, com la de trencar una amistat
que em sabria molt de greu perdre si la "cosa" acabés malament.
I així doncs vàrem iniciar el període de proves. Fou un any de bojos, la
primera prova de foc fou presentar-nos a les respectives famílies cosa que
vàrem fer quan només dúiem un dos mesos vivint juntes en el pis de la X2X2,
el meu que era més petit el vàrem llogar a un conegut.
Per la meva part després de força temps d'espera van arribar les visites
finals de l'endocrí per tal de realitzar l'operació de re-assignació sexual
abans de les vacances de Nadal.
Alguna de les sessions amb el metge vàrem ser força dures, sobretot per que
no acabava de tenir clar quin tipus de cirurgia seria el més apropiat per a mi.
Molts cops havia somiat en realitzar l'acte sexual amb un home i per que això
fos possible necessitaria una vagina "normal" en quant a mides (profunditat
especialment), tanmateix la X2X2 m'havia explicat com podria tenir les
mateixes si no millors sensacions sense necessitat de cap penis.
Així doncs la cosa estava en mantenint la sensibilitat (origen del plaer,
per molt que després sigui el cervell qui l'engrandeix, etc. etc.), un
aspecte més aviat adequat, no fos que em prohibissin usar vestuaris o fins
i tot canvis en els papers i a títol personal tenia preferència per quelcom
que no requerís gaire manteniment, donat que una és una despistada i
mandrosa i encara ho desgraciarem.
Amb aquest requeriments el metge em recomanava no realitzar una gran
vagina si no el just per simular un forat cap endins i potser introduir objectes
que la pell disponible a la zona permetés sense afegir pell d'altres llocs del
cos encara que em quedés limitada a 3-5 cm. Al ser poc profunda no caldria
travessar cap múscul i per tant solucionava el problema del manteniment de
l'obertura i em permetria mantenir poca sensibilitat més que en d'altres
procediments.
Després de parlar-ho amb la X2X2 que no es va voler mullar donat que era
Una cosa meva, i que ella s'ajustaria al que hi hagués com havia fet fins ara
Vaig acabar per decidir que així faria.
Per la resta la vida en parella no es gaire diferent de quan estàvem soles,
potser ens veiem més cosa d'agrair quan has tingut un mal dia, en el meu
cas pot passar quan sento segons quin comentari quan vaig pel carrer.
La majoria d'ells però són per a la X2X2 a causa de la feina. La meva
Xicota és funcionaria, treballa en una finestreta de l'administració local,
encara que com la X2X2 comenta:
"no hi ha res millor quan al cap d'un o dos anys torna algú al que vas
ajudar, per omplir algun paper i et saluden o fins i tot et donen les
gràcies quan realment els que se'n van sortir són ells".
En tot cas el primer que farem quan tingui els papers es fer-nos parella
de fet o casar-nos pel civil (ja veurem que ens deixen fer), i després
fer un bon viatge de noces.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Llegenda
Persones:
XXXX: Jo / io / I
X1X1: mare
X2X2: amiga "real"
YYYY: periodista 1, presentador
Y1Y1: càmera, periodista 2
ZZZZ: nom artístic maquilladora
Z1Z1: col·laboradora
Z2Z2: una de les organitzadors/es
W1W1: metge 1, presentació
W2W2: metge 2, presentació
W3W3: testimoni en primera persona F2M, presentació
W4W4: testimoni en primera persona M2F, presentació
W4W5: presidenta associació %%%%%%, discurs conclusions, presentació
Llocs:
%P%P%P: plaça, activitats aire lliure
%T%T%T: teatre, activitats a cobert
%L%L%L: línia de metro