Prostituta

  Aquesta és la història de quan encara estava en procés de canvi. Per 
aquelles dates encara tenia el cos d'un home si bé les hormones, començaven
a modificar-ne el tacte i aparença. 
  Per aquella època tenia un gran problema, els diners, necessitava força 
diners per pagar-me l'operació de resignació sexual (CRS,SRS). I es clar la
feina que tenia d'oficinista no donava pas per gaire, de fet entre les 
hormones, el menjar i el lloguer no podia estalviar gaire.

  Així doncs vaig prendre la segona decisió més difícil de la meva vida. 
Provaria la prostitució, per intentar trobar-li quelcom positiu em vaig dir 
a mi mateixa que almenys, podria servir-me per conèixer una mica més
pel que fa al sexe i vés a saber si limitar la meva orientació sexual, que
en aquells moments estava entre asexual i bisexual.
  Em vaig decidir un dimarts, i el dijous d'aquella setmana vaig anar a una 
casa de barrets. No em vaig quedar gaire temps al bar de baix. Al cap de poc 
ja havia demanat per la mestressa, i aquesta no va tardar en  arribar. 
  Hi vaig anar el més andrògina possible, duia doble roba, la de sobre em
feia més aviat un home, mentre que a sota duia un vestit més cridaner i
adequat a publicitar-me.

  La mestressa no estava segura dels termes del "contracte", segons aquest
jo entraria com "aprenent", durant tres setmanes rebria classes de com 
realitzar la feina a fora de l'horari comercial. A partir de la tercera 
setmana hauria de treballar uns 7 dies, el que serien uns 10 clients o 
el cost monetari %Y%Y EUR, per tal de pagar el cost de l'aprenentatge.
  El dimarts següent vaig començar "la teòrica", anava ja entrat el vespre al 
  sortir de la feina, a la que des que havia entrat 3 anys abans ja com a dona.
  Vaig tenir diferents mestres, la YYYY em va ensenyar molt sobre maquillatge,
i estètica, ella era un transvestit que no havia pres hormones ni 
s'havia realitzat cap intervenció quirúrgica que no fos una plàstica de 
nas. La YYYY treballava al bar animant a la clientela, però res més, de fet
aquesta tenia un treball no mal pagat durant el dia com, si be era com a home.
Per a la YYYY les nits a la barra a part de guanyar més diners li permetia ser
ella mateixa.
  La següent professora fou la WWWW, una transsexual que no tenia clar donar
el pas de canvi de sexe. Feia bastant que hi treballava i em va explicar tot
el que va poder sense escandalitzar-me en referència a l'acte sexual, així 
com allò que satisfeia més als clients. També em va ensenyar a saber 
avançar-me als client en els seus desigs alhora d'estar previnguda 
dels clients poc adequats, o perillosos per a la salut.
  L'última educadora, només em va fer una hora de pràctiques, fou la ZZZZ, 
una dona "genètica". La ZZZZ em va explicar el tractament dels clients 
sadomasoquistes. Cal dir que el tema no m'interessava ni a l'entrar, ni 
al sortir del dormitori que havia fet de classe.


  Aquelles setmanes em van servir per aprendre molt no només sobre el sexe, 
i el costat obscur. A la YYYY em va posar deures per a casa, aquesta em va
avisar que si no tenia el darrere acostumat em faria massa mal el primer
cop. D'un altell de casa vaig recuperar un consolador d'una mida força
raonable, el recordava per que almenys quatre anys abans va servir per tenir
força clar que el sexe anal no era ho meu. 

  Per fi el %D%D de %M%M va arribar i jo vaig començar la feina, per sort la 
mestressa,  filtrava els clients. Cercava els que pagarien més per una noia 
nova i alhora no farien res que trenques el contracte o malbarates la 
mercaderia.
  El segon punt era important, per que entre les condicions del contracte que
significarien l'eliminació del deute, incloïa que res de sadomasoquisme, 
sempre amb protecció i només clients "coneguts".

  A les dues setmanes ja havia complert amb 10 clients, per que a partir
de llavors ja tindria beneficis. Però per llavors ja començava a estar-ne 
una mica tipa. Més o menys hi havia dos que venien cada setmana i que 
preguntaven només per mi. Per les explicacions de la WWWW, eren dels millors
clients que podia tenir, no demanaven mai res estrany i amb una bona conversa
una mamada estaven contents. 
  Pel que m'explicaven segur que a igualtat de preu preferien una sessió
amb una prostituta que anar al psicòleg. No m'estranyaria que en certs cercles
fins i tot el primer estava més ben vist.

  Justament la tarda en que li anava comentar a la TTTTT, la mestressa, la 
meva intenció de deixar "la feina". Ja no m'hi lligava res, encara que 
preferia tenir una excusa. L'únic que se'm va acudir era dir que si bé treia 
diners no acabava de solucionar gaire, ara tenia noves despeses que abans no 
tenia, i no em compensava tant com creia.
  Aquell vespre només entrar la mestressa em va portar al seu despatx, jo vaig
pensar que potser ja s'ensumava que volia deixar-ho. Jo diria que cap noia
va arribar a veure'm. 
  Un cop al seu despatx em va dir que tenia una feina que ès sortia fora dels 
límits del contracte. No hi haurà sexe - va començar -, però es realitzarà 
fora del local de fet a la mansió que un 
bon client té a %L%L. El client està buscant el millor i més "nou", i es clar
representant el nostre local crec que la VVVV i tu, sou les més convenients.
Realment ambdues eren les més "noves", jo no faria ni dos mesos que havia
entrat per primer cop i unes dues setmanes que estava de cara al públic. Pel
que respecta a la VVVV havia entrar una setmana més tard que jo, encara que 
ella va anar directament per feina. La VVVV era una dona "genètica", que va 
fugir de casa els pares per desavinences greus, que encara avui en dia 
no ens ha aclarit a cap de les altres.
  Com la TTTT no em va veure convençuda, va repetir-se - de fet no cal que 
tinguis sexe amb ningú, encara que si vols pots acordar amb l'interessat
les teves condicions (i preu).
 Al final vaig decidir anar, de fet li vaig dir: - No sé, jo estava pensant
   en deixar-vos. No he tret gaire diners però he après fins i tot més del
   que mai podria arribar a necessitar.
 - Doncs millor encara, així t'acomiades amb una festasa com se'n veuen
   poques i pagant un altre, que em dius?
 - Doncs no ho veig clar, a més jo no tinc roba adequada, només tinc per
   anar per casa i la roba del vestuari del local.
 - No et preocupis per la roba, ja buscarem quelcom adequat. El client té
   bones amistats i jo sóc la primera interessada en que doneu una bona
   imatge del servei.
 Al final, no sabia ben bé per què, vaig acceptar
 - D'acord hi aniré, però m'agradaria acompanyar-te per 
   escollir la roba, que encara tinc problemes pel que fa a selecció de 
   roba adequada a cada compromís, i crec que em podràs ensenyar quelcom.


  Aquella tarda no vaig tenir cap client, em vaig quedar al bar animant a 
beure algun que altre, per tal de traurem alguna cosa amb la comissió. 
  No em va anar malament econòmicament. Moralment però la imatge dels clients
em va tocar ben a dins. Aquells homes, la majoria amb dones i fills, 
bevent i festejant noies més joves era desoladora.
  Una tenia poca fe amb trobar parella estable, de fet la que més m'havia 
durat estava clar que no arribaria a enlloc. Fou una noia, a la universitat, 
va durar 44 dies exactes. Una pena que la noia no fos lesbiana, m'atreia en 
gran mesura. En tot cas cada cop veia més difícil el tenir una parella,
especialment del sexe masculí.
  Vaig aprofitar el vespre "tranquil" per acomiadar-me de les noies, si bé 
elles ja sabien que la mestressa m'havia proposat quelcom especial.
  Calia cercar punts positius ara tindria les tardes-vespres lliures. Tot i 
que em semblava difícil perdre el contacte amb elles.


  El dijous vaig trobar-me amb la TTTT, em va portar als magatzem de dues 
tendes força conegudes de roba. Em va dir que allà em deixarien "en préstec" 
quelcom adequat per la festa del dimecres següent.
  La TTTT, va deixar a l'encarregada del magatzem que expliques que seria 
el més adequat per l'hora, localització i motiu de la festa. Sense perdre de 
vista les particularitats del meu cos. 
  Així doncs segons la meva alçada i complexitat el que m'anava millor era
%R%R %R%R %R%R %R%R %R%R %R%R %R%R %R%R %R%R.
  Un cop escollit, les noies del taller, seguint les ordres de l'encarregada 
van acabar d'ajustar-lo al meu cos. De fet van aconseguir que dissimulés tot 
allò que molestava alhora que realçaven allò que llavors només era incipient.
  Mentre jo em comportava com una cria de 12 anys davant el seu primer vestit 
de festa (realment era aquella la meva situació "mental"), la TTTT i 
l'encarregada van decidir quines joies serien les adequades per lluir amb
el vestit escollit.


  La TTTT es va quedar el vestit, el dimecres a la tarda hauria de pujar
al local a on em trobaria amb la VVVV que usaria un vestit que la TTTT
havia comprat feia temps per a una altra gran ocasió. 
  Així doncs ens trobaríem al local i després la TTTT ens acompanyaria
en limusina a la mansió a on es celebrava la festa.
  
  El dimecres va arribar no sense abans alguna que altra nit de nervís.
A les set de la tarda vaig arribar al local, duia roba normal, si bé en 
una motxilla duia la roba interior negre i treballada de les grans 
ocasions.
  Un cop a dins del local, les altres noies em van venir a veure, van fer
torns per no deixar el bar desatès. La VVVV va arribar poc després, amb 
un vestit també de festa, cosa em va fer sentir que havia ficat la pota. 

  Contrari al que jo pensava, no ens vam canviar al local, la TTTT, va pensar 
que seria millor fer-ho al arribar a la mansió, en alguna de les habitacions.
Així els vestits no s'embrutarien o arrugarien abans d'hora. 
  En 20 minuts va arribar el vehicle. No era ben bé una limusina, era un 
taxi que no tenia el groc i negre característic de la ciutat comtal. Després
30 minuts en un tràfic intens, pujant cada cop més a la muntanya vàrem arribar
a la mansió. La mansió va resultar ser un palau d'inicis de segle. El palauet
però contava amb els últims avenços tecnològics de manera que no tenia res a
envejar a les grans cases de maons vermells que l'envoltaven.

  A la VVVV i a mi se'ns va assignar una habitació per al servei, amb dos llits 
individuals i un armari a on vàrem deixar tot el que dúiem. La festa començava 
a les 8 i mitja, pel que hauríem d'entrar a la sala allà les 9 del vespre. 
Encara teníem una hora, donat que no hi havia res més a fer, vam començar a
vestir-nos i arreglar-nos.
  Amb el temps d'arreglar-nos ja havien entrat alguns convidats. El timbre de 
la porta es sentia ben clar en aquelles habitacions. El primer cop van obrir
la porta de l'habitació per assegurar-nos que el timbre no fos realment per
a nosaltres.
  Cap a tres quarts de nou, vam finalitzar les tasques de preparació. Les
dues estaven esplèndides, de fet no semblava que fossin unes putes. 
La VVVV ben bé podia passar per la filla de l'amo de la casa si aquest tenia
els 40 anys que la TTTT  havia indicat. Jo com a molt podria passar per sa
germana petita. En el cas que tingués molts diners, qualsevol de les dues 
podria semblar la seva dona.

  Poc abans de les 9 la TTTT, va venir per avisar-nos que era hora 
d'aparèixer. Vam entrar per la porta principal després d'haver resseguit
l'ala de l'edifici del servei.


  Qui s'ho va passar millor va ser la VVVV, ambdues vam rebre compliments,
sempre agradables, i algun que altre manoseig, ja no tant agradable. La
VVVV però semblava feliç  de rebre tantes atencions incloent els tocaments.
 El fet que totes les dones assistents fossin "professionals", va permetre 
que els convidats no dubtessin gaire a l'hora d'abordar-te, especialment 
després d'alguna copa.
  Després de sopar mentre esquivava alguns comensals, vaig reprendre el 
pensament que la TTTT havia trencat quan ens va venir a cercar. Hagués sigut
molt més agradable que el client, només cerques una família per assistir a
alguna festa. - He vist massa tele-pel·lícules.

  A les tres de la matinada vaig tornar a l'habitació assignada, estava massa
cansada i el son no alentia els meus moviments davant el frenesí d'alguns
convidats, per mi que s'havien pres quelcom en pols. 
  Un cop a dins de l'habitació vaig tancar amb pestell, em feia por el que 
pogués haver-me seguit per la casa. La TTTT, va aparèixer a la mitjà junt 
a la VVVV. Després d'identificar-se la vaig deixar entrar. 
  La TTTT no estava tant preocupada per el gran nombre d'homes borratxos, més 
que res per que la majoria dels convidats interessants ja estaven de camí a 
casa.

  La VVVV, potser repetint un comentari anterior de la TTTT va deixar anar:
- pel que sembla la crisi econòmica ha limitat les ganes de "consumir" entre 
els assistents.
  A mi ja m'està bé - Vaig indicar.
  La TTTT no va comentar res. Mentre la VVVV es treia la roba, va revisar la
que jo havia dut i que es robava ben ficada a l'armari. Encara sense parlar
va plegar el vestit per desar-lo a la caixa original i va revisar el joier
a on hi havia el més car que m'havia ficat mai a sobre, a excepció del 
vestit, possiblement.
  Quan la VVVV va acabar va repetir el procés amb la seva roba, tot i que
es va queixar que el vestit tenia una taca. La VVVV se la mirava amb un
ulls massa oberts que indicaven que havia pres algun al·lucinogen. Els
meus ulls tot i que també es veien grossos, tenien un to vermellós com a
record de l'ambient carregat i de les altes hores de la matinada.
  Amb tots els paquets a punt la TTTT ens va donar el sou i ens va indicar
que un taxi estava apunt d'arribar. Així doncs vam tornar a la ciutat un
altre cop en taxi. res de limusines.

  La primera parada era l'apartament de la VVVV, com que aquesta encara no
feia gaire bona cara (almenys en la meva opinió), vaig decidir pagar el
taxi i acompanyar-la a dalt.
  Després de fer-li veure força aigua, la VVVV va anar al lavabo i va
començar a tornar en si. Vaig obrir el sofà-llit de l'única estança de
l'apartament. La hi vaig estirar i m'hi vaig quedar al costat, m'havia
agafat el dijous de festa, en previsió de la manca de son.
  A part d'esquivar preguntes referents a on havia estat, havia de procurar
fer bé la feina. De fet la mantenia per que era de les millors que havien
trobat, si no de que em contractem amb aquella maleïda lletra al DNI.
  Al final també em vaig estirar al sofà-llit, dormint-me no gaire més tard.
En somnis en va venir al cap que feia molt de temps que no estava al llit 
amb una dona. L'últim i primer cop essent ambdós majors de 10 anys va acabar 
malament. Vaig fugir mentre aquesta cercava un
preservatiu al bany. L'endemà vaig trucar-la per dir-li que no ho podia fer,
que no podia fer l'amor com un home. També li vaig dir que entendria que ella
no volgués seguir amb mi. De fet no calia haver-li dit, amb la primera
confessió es va donar per tancada la relació després de 44 intensos dies.

  Ara però la imatge no era ben bé la mateixa, de fet al meu cos li quedava
ben poc d'home, li quedava el pitjor, però estava totalment encongit.
  La VVVV però semblava que no li importava gaire aquest fet, em vaig 
despertar per que aquesta estava a sobre meu intentant introduir el meu
penis a la seva vagina. La VVVV no es donava per vençuda encara que aquest 
no sobresurtis prou del meu cos com per superar els llavis majors.
  Vaig mirar d'apartar-la però aquesta tornava a la càrrega, aquest cop
va intentar excitar-me manualment. Vaig acabar sortint del llit, la VVVV
semblava dormida, tot i això semblava cercar el meu cos. Vaig apropar-me
les seves mans van tocar els meus pits, es va apartar de cop i va estar-se
una estona quieta.

  A tres quarts de set, vaig decidir llevar-me. Vaig dutxar-me i 
cercant per l'armari del bany més paper higiènic, vaig trobar droga. La
VVVV no anava per bon camí. Prostituir-se estant serena es perillós, però
estant drogada encara que ho faci més suportable, és mortal. 
  Al sortir de la dutxa duia vaig posar-me la de recanvi de la bossa, sort 
que havia sigut previsora. Vaig anar al moble que feia de cuina i després 
de veure la nevera buida, vaig cercar quelcom pels armaris adjacents.
  En un armari vaig trobar-me sorpresa, hi havia tot de complements 
sadomasoquistes, tot de cuir negre, algunes peces de roba i objectes amb 
peces metàl·liques per tot arreu.
  La VVVV, podria acabar molt malament si unia tot el que havia descobert en
les últimes 5 hores amb ella. Les ganes que tenia de sexe físic tot i dormida, 
sadomasoquista i drogaaddicta. En certa manera no sabia com encara viva.


  La "viciosa" es va despertar cap allà les dos quarts de deu. Aquella hora,
jo havia baixat a comprar quelcom per esmerçar en un colmado a la vorera del 
davant. Havia sentit com obrien poc abans de les vuit, i al moment jo ja
m'hi havia acostat.
  Potser es va despertar per la olor a cafè que sortia de la cafeteria que
hi havia la fogó de la cuina.
  Al sortir del bany, la VVVV es va posar a la defensiva, em va dir que 
m'agraïa molt haver-la portat a casa però que ella es sabia cuidar. Al 
sentir aquelles paraules em vaig tranquil·litzar, li havia canviat de lloc 
la droga del bany, per tant no estava tant enganxada per haver de prendre'n 
només llevar-se. 
  L'aspecte de la VVVV en aquells moment era pitjor que el meu, tot les 
limitacions del meu cos a tenir un bon aspecte. En la seva cara hi havia
quelcom més que les ulleres de no haver dormit. Era quelcom més proper als
senyals d'anys de mala vida.

  Mentre esmorzàvem, vaig intentar conèixer més sobre ella, no en vaig treure
gaire. Mentre rentava les taces de l'esmorzar li vaig comentar la troballa del
lavabo. La VVVV es va excusar dient que era d'una amiga, que venia de tant 
en tant.
  Jo vaig continuar punxant-la i al final va acceptar que era seva, que només 
en prenia alguna nit, per "rendir" més; i va afegir - flotant m'és més fàcil
tractar la clientela.
  
  Vàrem discutir a causa d'aquest ma vici. Per trencar la discussió vaig
recomanar a la VVVV que es poses quelcom de roba, que agafaria fred
només amb el barnús.
  Quan aquesta va obrir l'armari em vaig quedar parada. L'armari estava 
ben ple, de fet em va recordar el magatzem que havia visitat amb la TTTT
per la roba de la nit passada.
  Però no era res, un cop vestida la VVVV va asseure's davant el seu tocador.
Quan el va obrir vaig dubtar de si de debò estava desperta. El tocador estava
ple tot tipus de productes de bellesa. Em vaig quedar parada davant el nou
descobriment i la VVVV va continuar arreglant-se.
  Al acabar va acostar-se a un armari de càmping, d'allà va agafar l'últim
accessori necessari per la seva "transformació". Una perruca rossa i
mitja melena, que li donava un aspecte més natural que el cabell curt en
que l'acostumava a veure.
  Aquell procés em va semblar més propi de la preparació d'una Drag Queen per 
al seu espectacle que el d'una dona genètica de cara a un nou dia.

  Vaig tornar en si i no em vaig poder estar de preguntar-li com era que per
a la festa no havia dut perruca. 
  La VVVV em va contestar que les que tenia no eren apropiades, la que duia
posada era massa "normal", i les altres són massa "festives". Es va acostar
un altre cop a l'armari de càmping i el va obrir de dalt a baix. A dins hi
havia més perruques. 
  Al prestatge de dalt s'hi trobaven dues amb no gaire més longitud que la
natural de la VVVV, això si en colors menys naturals, una era lila i l'altra
blava, aquesta última em va recordar una sèrie de dibuixos d'animació 
japonesos. Al següent prestatge es trobaven les perruques de longituds 
mitja melena, allà hi havia el cap ed maniquí buit i una altra perruca lila.
Al prestatge inferior s'hi trobaven les perruques de pél llarg, en concret
una de força ondulada i rossa i en contrast una llisa i d'un castany força 
fosc.
  No sabia que dir i la VVVV, va dir-me que totes eren de pèl natural. Fins
i tot les liles, estan pintades amb productes naturals per no danyar el pèl.
  Jo estava en un altre món, la meva ment estava pensant per a què una dona
genètica necessitava tantes "xorrades". I més en el cas de la VVVV, tant 
jove. Com era que tenia la necessitat de cridar tant l'atenció, només se
m'acudien dos motius el primer ,i desitjable, que tingues una baixa 
autoestima, el segon que fos nimfòmana o quelcom per l'estil.

  Vaig tornar en si per que la VVVV m'estava preguntant quelcom. Al quedar-me 
pensativa no havia aixecat la vista i per tant semblava que estigues embobada 
mirant l'armari.
  La pregunta era - Si t'agrada tant pots provar la perruca de pèl castany,
potser si et quedarà bé. 
  Encara no havia reaccionat quan estava asseguda davant el mirall amb la 
perruca ficada. No m'anava bé de mida, encara que la imatge era curiosa.
Tot i ser fosc el castany de la perruca era més clar que meu castany-quasi
negre natural. No em quedava malament, s'acostava a la imatge que algun
somni d'infantesa, d'abans de  descobrir que tenia el cabell massa
greixos i en massa nombre per dur-lo més enllà de mitja melena.
  Vaig tornar a ca la VVVV, vaig demanar a la VVVV que em tragués 
la perruca. Aquesta la va tornar a desar a l'armari. Tot seguit vaig
preguntar a la VVVV si havia de fer quelcom aquell matí. 
  La VVVV em va respondre que ela no treballava de dia, només treballava
per les nits, quatre nits al local i dos en una discoteca com a gogó.


  Començava a preocupar-me per la VVVV, així doncs vaig intentar esbrinar
quelcom més d'ella. A poder ser quelcom que em permetés pensar que la noia
estava bé. Sempre em preocupo massa pels altres, més que res per que així
m'oblido de mi mateixa, quan ajudes als altres la teva vida sembla millor,
no necessites ajuda com els altres, ja sé que és egoista però una és així.
  La VVVV em va acompanyar al meu apartament. Aquest era una mica més gran 
que el d'ella. Però també feia molt més temps que el tenia. El primer cop
que el vaig llogar fou amb una amiga del poble quan vàrem venir a estudiar
a la ciutat.
   Al acabar la carrera va trobar feina deixant-me sola, com que jo
necessitava un espai privat per a la meva vida i treballava sempre que 
podia vaig quedar-m'hi.
  Vaig posar una rentadora, al tornar del safareig vaig haver-la d'anar a
buscar a l'habitació. Al trobar-nos em va dir que tenia curiositat. 
La vaig deixar que obris l'armari i alguns calaixos abans de demanar-li
per tornar a la sala d'estar, que també era el menjador, el rebedor i la
cuina.
  Un cop assegudes al sofà em va comentar que ella mai posava rentadores,
que li pagava a una veïna per fer-ho. Aquella dada no em va sorprendre,
així que vaig preguntar-li - I d'on has tret tanta roba i perruques?
  La VVVV em va explicar que era de quan treballava de gogó en una discoteca
força coneguda, allà a part de guanyar molts diners a voltes li regalàvem
roba. 
  Em vaig quedar parada quan li vaig sentir la resposta de com era que
la majoria semblava nova. - Doncs per que la majoria ho és. Normalment cada 
mes em passo per algun magatzem com el que la TTTT et va portar i em compro 
quelcom.
  EL següent fou preguntar-li per la roba "vella", al que la VVVV va respondre
sense cap mania que li donava a la dona que li rentava la roba per a ella o
alguna de les seves filles.
  Cal entendre que per una persona que només en gasta 15 EUR mensuals en coses 
no necessàries, on s'inclou la compra de roba o calçat, aquella revelació era 
més del que podia assimilar.
  
  El següent que recordo es estar asseguda en el mateix sofà del menjador, la
VVVV usava una revista d'una tenda de mobles per donar-me aire. Ho recordo 
per que el conjunt de lliteres de promoció s'acostava fent-me creure que em
queia a sobre i em vaig tirar a la dreta del sofà per esquivar-la.
  Vaig anar al bany a mullar-me la cara, al tornar ja estava tranquil·la.
Llavors la VVVV va dir-me - Tens un apartament força gran, amb
habitació i tot. A més està en bona zona, quant et costa el lloguer ?
  - De fet ja no és de lloguer, des de fa uns tres anys està al meu nom, i
el de l'entitat bancària a on tinc l'hipoteca.
 
  La que es va sorprendre fins quasi col·lapsar-se fou la VVVV. - Una hipoteca 
- va deixar anar en una veueta baixeta i fins i que em va semblar molt dolça.
Un cop ventilada amb una revista de flors (els mobles no eren massa adequats),
em va dir que ella no podria pensar en ficar-se en una hipoteca, que trobaria
un home amb prou diners per no necessitar-ne cap.
  Aquella segona revelació em va fer pensar la VVVV com la tonta del poble a 
qui van fer fora per que cap xicot l'aguantava.


  Aquest cop fou ella qui va anar al bany, va tardar una mica però vaig sentir
la cadena. Al tornar la vaig veure igual, potser per no espatllar el 
maquillatge no s'havia refrescat. 
  Al tornar em va comentar que el meu pis era maco, que el trobava una mica 
fred, però que era com el meu armari massa funcional i poc femení.
  Allò em va tocar una mica la moral, pel que no em vaig poder estar de dir
- però almenys està al meu nom.
  Aquella resposta però no la va frenar, rectifico l'únic no funcional és
la caixa de compreses que tens a l'armari del bany, que no crec que 
necessitis.
  Allò si em va fer mal, podria haver dit que eren de l'ex-companya, però
no era així. Realment les havia comprat jo, però no per a usar-les, fou una
prova que em vaig fer quan encara no havia començat a viure com a dona i
em preocupava molt el que pensessin els altres. 
  Era com una prova que jo
podia fer-ho, i ho era per que quan la caixera em va preguntar si eren per la
meva xicota li vaig respondre - No són per a mi. -  No cal dir que les
següents vegades que vaig anar al supermercat la caixera només em deia el
cost total, res de "Bon dia" o "Bona tarda".
  Intentant no perdre la disputa li vaig dir que d'acord no era un exemple de
feminitat, però que estava orgullosa de ser qui i com era. Quan ho vaig dir
encara no hi estava gaire convençuda però vaig mostrar-me prou ferma per que 
la VVVV acceptés la derrota.

  Vaig interpretar aquella acceptació de derrota com que realment tenia manca
de l'autoconfiança. Potser ella s'havia amagat en un món de fantasia on els
homes rics que cercaven noies per encarregar-se de tot.
  El problema es que he patit durant tants anys, i vaig ser tant insensible
al dolor aliè que encara ara em sentia culpable per no ser més amable amb els
altres.
  Així doncs vaig decidir fer quelcom per ajudar-la. Vaig començar
convidant-la a un dinar. En concret a un dinar casolà. 


  Després de dinar em va dir que se li feia estrany estar amb mi. Em va dir 
que tot i que no tenia clar que jo fos una dona, li recordava molt a sa mare.
Jo em vaig ficar com un tomàquet, encara que no sabia si aquells eren els
millors records per animar a la VVVV.
  En aquell moment em vaig sentir bé, però la VVVV no podia ser amable gaire 
estona. Així doncs va haver de rematar la frase - Però tant el teu apartament
com tú doneu, no sé, una imatge més freda, més masculina. 
  Feia temps que no em venia tanta agressivitat, de fet el tractament hormonal
l'havia anat anul·lant en l'últim any i mig. Però potser amb la VVVV se 
m'havien disparat l'adrenalina. 
  Vaig respirar pausadament i vaig contar fins a 20 o 25. Un cop calmada vaig
acostar-me a la nevera i vaig preguntar a la VVVV per les postres. Va voler
un iogurt, encara que quan se'l va trobar a la taula es va molestar perquè 
no era de la marca que ella prenia. El iogurt era de la mateixa marca que
un supermercat.
  Llavors vaig recordar la seva nevera, no hi havia cap iogurt de fet hi havia
poca cosa. Durant uns segons em vaig preocupar per el futur de la VVVV. 
  Em semblava més perduda que jo en els meus anys universitaris quan 
encara intentava creure que podria viure feliç com un home o que podria ser
una dona normal i feliç, tot depenent de la posició de les estrelles aquella
setmana.


  Després de dinar la VVVV es va estirar per dormir una mica més aquella nit
tenia sessió de gogó fins la matinada. No podia quedar-me al menjador, 
veient-la dormint, semblava un angelet, una innocent noia de 17 o 18 anys. 
  De fet no era tant jove, tot i que el seu aspecte (un cop passat per una
bona sessió de maquillatge) i en certa manera la seva maduresa mental ajudava
a pensar-ho. 
  La VVVV no volia pensar que algun dia semblaria tenir 20,21 o més anys i 
llavors ja no la voldrien per a fer de gogó.
  Vaig anar a l'habitació, en un costat tenia un armari que al obrir-se feia
la funció de despatx, allà tenia tota la documentació de la meva vida, papers
legals, papers informatius de quan encara dubtava, papers dels metges, les 
factures, etc.
  Vaig agafar un full de paper usat per l'altra cara i després de dividir
l'espai disponible en dos vaig intentar trobar els motius "racionals", per
tirar endavant una idea que em rondava pel cap. 
  Acollir la VVVV i ensenyar-li la vida real d'una dona. No tenia clar que fos 
la més indicada, però alhora m'havia costat tant entendre-la en tota la seva 
completesa i sempre m'ha agradat ensenyar als altres allò que se i crec 
important, normalment serveix per aclarir les idees i assegurar que no 
m'oblidaré mai a la vida.

===========================================================================
              A FAVOR                               EN CONTRA
 -----------------------------------  -------------------------------------
+ Necessita madurar, i qui millor     + Pren drogues
  una que ho ha fet "dues" vegades    + No em voldrà fer cas, discutiriem
+ Necessita madurar, algú que li        massa.
  faci de mare (de ganes no me'n      + Tornar a acostumar-me a viure amb
  flaten i les ocasions són poques)     una altra persona.
+ Si està controlada podré dormir     + Es drogadicta
  a les nits (sino serans pocs        + Quan necessita ajut és pels matins
  mesos d'insomni)                      precisament quan no estic a casa.
+ Si li passa quelcom (mor de         + Potser estar massa, perduda millor
  sobredosi, per exemple) em sentiré    cercar alguna persona més
  capacitada
  malament per no haver fet res.      + Ensenyar-li el valor de les coses?
+ Segur que no acepta, així almenys   + Si no accepta també em preocuparé
  tindré excusa.
===========================================================================

  La decisió va ser difícil però al final vaig proposar a la VVVV que si volia
quedar-se a viure amb mi mentre cercava alguna feina de "dia" per tal de
deixar el local i les drogues. Vaig afegir que vivint juntes les dues podíem
aprendre l'una de l'altre i parlar de les nostres coses.
  La VVVV no va acceptar, ella preferia viure lliure, tot i les meves 
objeccions amb la manca d'higiene i menjar de la seva llibertat. Almenys així
jo podia dormir tranquil·la. Jo li havia ofert i ella no havia acceptat.
  A la tarda la vaig acompanyar al metro, pel camí em va dir que potser
si seria millor deixar el local, que les discoteques pagament millor i si 
s'enrotllatva, per ella enrotllar-se era perpetrar l'acte sexual, amb algú era
ella qui l'escollia.

  Aquella nit no vaig poder dormir, la VVVV havia refusat l'oferiment però no
estava tranquil·la. Vaig somiar que la trobaven morta en un carreró per on 
havíem passat de camí al metro al migdia. Segons la policia havia mort d'una
pallissa
després que algú la violés (llavors vaig tenir la imatge de la capsa del seu
pis), i drogada del tot. Al que el forense va sentenciar "Anava tant flipada 
que no deuria notar que era morta", foren les que em varen despertar.
  Per sort mai he tingut visions n'hi he endevinat el futur, tot i això 
normalment feia cas a les visions. Inicialment eren molestes, sobretot per
que en aquestes només hi apareixia com a nena/noia o dona. Amb el temps però
em vaig adonar que aquestes eren creades pel meu subconscient, amb els
detalls que el meu conscient no es fixava. 
  Vaig arribar a la conclusió que quelcom dins meu, segurament la meva
intuïció femenina es va quedar amb la inconsciència per treballar i recrear en 
la imaginació el món real que li era prohibit. 
  A voltes em jugava "males"
passades, modificant els records per que aquests fosis més agradables. A voltes
canviaven els esdeveniments, d'altres ajustaven tot el dia per que sembles
al d'una nena. 
  Gràcies a aquests records i somnis podia tirar endavant la meva vida. No 
n'era conscient però al llevar-me totes les sensacions de desajust o que 
quelcom no anava bé havien desaparegut. Així doncs estava plena d'energia
per poder estudiar i no preocupar-me de res. A la nit se m'anaven tots els 
mals. I si un somni no era suficient només havia de plorar per tal d'alliberar
tots els sentiments acumulats i a dormir ben cansada.



  Per estar tranquil·la visitava el local  un cop a la setmana. Entrava per 
la porta del darrere i parlava amb les noies, algun cop sobretot si hi havia 
força clients les ajudava a crear ambient. La WWWW em desava la meva ex-roba 
de treball.
  A voltes també parlava amb la TTTT, aquesta acostumava a proposar-me tornar 
  al negoci. Normalment ho feia per ficar-me nerviosa, però una tarda la
  riquesa dels detalls la feien diferent a la brometa habitual.
    M'havia proposat una tarda-nit amb un home de mitjana edat i força 
  ric, de fet tenia dona i fills, però cercava quelcom diferent, un 
  transvestit o similar per fer quelcom "prohibit" aprofitant que la dona i 
  els nens marxaven abans de vacances a la illa tropical que tenia en 
  propietat.
  Jo vaig respondre que era una oferta a tenir en compte, que ja li diria
  quelcom a la propera visita. 
  La TTTT, va acostar-se a la porta i un cop segura que ningú escoltava, se'm
  va acostar i quasi xiuxiuejant em va dir
  - Aquest cop no és cap broma, l'home en qüestió ha vingut a través d'un bon 
    client i m'agradaria quedar bé.
  - Doncs envia-hi la WWWW o la YYYY.
  - Es que el client no les vol, vaig anar de visita "professional" al seu 
    despatx i li vaig ensenyar les fotos de les noies. I precisament et va
    voler a tú.
  - Peró si jo no hauria de sortir! - vaig deixar anar massa alt motiu pel qual
    em vaig trobar la mà de la TTTT a la meva boca.
  - Més baix - va dir la TTTT
  - De quina foto estàs parlant?, no tindràs cameres a les habitacions?
  - No, de fet et va seleccionar de la foto de grup que un vespre vaig fer
    de totes vosaltres "espatarrades" a les taules del bar.
  - Recordava la nit, van venir un gran grup de celebració i vàrem tancar tard.
    Quan vàrem acabar de recollir ens vam seure a les butaques del racó. 
    Alguna, al veure la càmara de fotos va aprofitar per mostrar tot el
    que va poder.
  - Ja per això mateix et va preferir, va dir que semblaves la única no
    depravada del local.
  - La TTTT em va dir que era hora que li escridasses per tal que les altres
    noies no sospitessin res. Aquestes podrien prendre's malament el no 
    haver estat seleccionades.
  - Jo també m'ho he pres malament - vaig dir.
  - Abans que ho donis per fet, te de comentar l'aspecte econòmic. El client
    està disposat a pagar-te 2.000 EUR per una tarda i una nit amb un nombre
    indeterminat de "feines".
  - De poc, que no caic a terra, eren molts diners, i deurien ser-ne més per 
    que la comissió de la TTTT no acostumava a ser menor del 20%.
  - Et trucaré d'aquí dos dies encara tens el mateix número de mòbil, oi?.
  - Si, ja et diré quelcom. I vaig enviar-la a algun lloc poc agradable en
    veu alta, per tal que les altres noies no sospitessin res.

 
  Al sortir la WWWW, se'm va acostar i em va preguntar per que havia tardat 
tant jo li vaig dir que la TTTT m'havia proposat tornar al negoci però a lo
gran. M'havia promès la tira de coses, per després resultar ser la broma 
habitual.
  - Així doncs els rumors d'una feina molt ben pagada són mentida.
  - No se si és cert però el que m'ha ofert si bé semblava molt ben pagat.
  - Has acceptat tornar?
  - Amb les condicions que em donava valia la pena, però al final he dit 
    que no, llavors ha sigut quan m'ha dit que era igual que no existia.
    Per mi que no vol que vingui tant a sovint que us despisto de la feina.
  - Doncs nosaltres havien sentit rumors d'un encàrrec d'alt pressupost.
  - Doncs potser només eren rumors  per fer-me picar, vés a saber.

  Aquella nit un "dubte existencial" no em va deixar dormir. Si acceptava 
tindria diners per l'operació de canvi de sexe. I això era quelcom que feia
molt que esperava.
  D'altra banda em semblaven massa diners per menys d'un dia. A més el fet 
que fos un nombre indeterminat de treballs em feia força por. Potser l'home 
era un obsés sexual. Em va venir l'acudit d'aquell iaio ric de 80 anys que 
es casa amb una joveneta i la nit de noces, es posa un condó, una pinça al 
nas i cotó a les orelles per que hi havia dos coses que no soportava l'olor 
a goma cremada ni els crits.

  Aquell matí a la feina em van donar bones noticies, podria ser que pugés de
categoria. Encara que com a part negativa potser anava a l'oficina d'una altra
població. 
  A l'hora de dinar em vaig quedar en els núvols, una "visió" de jo ja operada
entrant a la nova feina, sense res a amagar (excepte alguns papers), sense que 
els veïns més antics de la finca en mirin malament.
  Aquella nit la visió va afrontar nous matisos, sobretot per que a la nova 
localització treballaria amb la IIII amb qui tenia molt bones relacions. 
Almenys per telèfon i correu electrònic, el que no sabia era si ella coneixia 
res del meu passat. 
  Possiblement la IIII, al contrari que alguns companys d'oficina donat que 
va entrar jo ja era reconeguda com a "dona", almenys en els papers només 
sortia l'abreviatura del nom que no marcava cap sexe al destinataris, i sempre 
em presentava com a dona.


  Així doncs quan la TTTT em va trucar passades les 6 de la tarda. Em va
semblar que trucava des de el carrer. Potser s'estava amagant de les altres.
Davant la pregunta esperada de si acceptava l'encàrrec vaig respondre - Sí.
  La TTTT anava justa de temps per que era dimecres i amb en G2G2 havia 
quedat de dir-li quelcom aquella nit. Donat que l'encàrrec era per el 
dissabte. La TTTT em va dir que ara el trucaria per confirmar-li la visita. 
I si tot anava bé ara em passava a buscar per que necessitaria un vestuari 
adequat.
  De fet no em va donar temps ni a posar-me la roba de carrer que ja vaig 
sentir el timbre, llavors la sospita es va convertir en certesa. La TTTT 
havia trucat des de el carrer, però des de el meu mateix carrer.
  Segurament ja hauria confirmat i assegurat que tot estava llest i
havia vingut per si em resistia. Havia perdut una ocasió per regatejar la
retribució. Aquesta em semblava alt, però si en treia més podria usar-lo
per pagar la hipoteca.


  Vàrem anar al mateix magatzem que l'altra vegada, com sempre, en el cas de 
la TTTT sempre era en taxi, havia deixat estar el cotxe. Segons ella eren 
massa gastos i no desgraven tant com les factures dels taxistes. No cal dir 
que en el seu cas el metro i autobús no eren considerats adequats.
  Aquest cop calien uns dos modelets, així com doble roba interior que
crides l'atenció. Un d'ells era per al dinar fins la tarda i l'altre vestit
seria pel sopar i les postres. La roba interior s'encarregaria dels temps
intermitjos. També van caure un parell de sabates, escollides per a que 
lliguessin amb els diversos vestits, eren senzilles i cares, i amb les sabates
una bossa de mà a joc.
  Al sortir em vaig adornar que l'adreça que estava donant la TTTT, era la del
seu pis i no el local, de debó estava portant tot allò molt en secret. 
Aprofitant que em vaig recordar de les altres i del fet que la TTTT semblava 
apurada quan aquesta es va acostar li vaig preguntar si dins el pressupost 
entrava quelcom de roba més normal. 
  Em va calar massa ràpid, va intentar fer-se la sorda, però jo vaig indicar 
que encara tenia certs dubtes i que potser agafava mal de panxa. Feia molt que
no en tenia però un dels efectes de quan encara lluitava contra el fet de ser
una dona era la capacitat per realment regirar-me l'estómac.

  La TTTT va accedir, vaig anar a les botigues de sempre a les de restes de 
sèrie i fora de temporada. Donades les meves inusuals mides, a voltes trobava 
coses bones, boniques i barates. A voltes però res de res, era qüestió d'anar 
passant de tant en tant. 
  Al final vaig escollir dos vestits, dos pantalons i tres samarretes que 
estaven bé, van rematar unes botes de canya alta (el més car), unes sandàlies
de cara l'estiu i un barret de roba. La TTTT que es va mantenir a una 
distància prudencial va acompanyar-me a la cua i va pagar amb targeta.
  Un cop fora la TTTT em va convidar a compartir taxi de tornada. Però
donat que la zona on vivia s'acostumava a muntar un bon embús a aquelles
hores del vespre vaig dir a la TTTT que arribaria abans en metro.
  Tornava tota contenta cap a casa quan al semàfor edl carrer de sobre de casa
vaig adonar-me que per un dia podria haver anat a alguna
botiga més cara o si més no a alguna que no fos de saldos. 
  Cercant quelcom positiu em va venir al cap que havia aconseguit que la TTTT 
comprés en una d'aquelles botigues. Tot seguit vaig pensar en l'única persona 
a la que realment li faria cosa entrar en una botiga de saldos, la VVVV. 
  La VVVV no sabia el que es perdia, amb les seves mesures "infantils", segur 
que trobaria de tot. De fet cada cop em costava més trobar roba, la majoria 
d'aquesta era de talla "cria 15 anys amb inicis d'anorexia"


  Un cop a casa vaig posar la roba al cabàs de la roba bruta. Un cop amb les
mans lliures vaig mirar la bateria del mòbil, encara tenia per unes hores, el
vaig deixar a la sala d'estar.
  Després vaig obrir l'armari-despatx i en una llibreta força desgastada 
després de cercar el full adequat hi vaig anotar les noves adquisicions,
indicant com a preu "regal". Quina il·lusió, havia comprat força roba sense 
sobrepassar el pressupost mensual.
  Aquella nit vaig dormir força bé potser després de tanta visió necessitava
dormir bé una nit. O potser l'emoció de les compres havia anul·lat la resta.
Tant se val, l'endemà estava descansada i plena d'energia.


  No vaig saber res més de la TTTT fins el divendres al migdia, em va agafar
dinant al menjador de la feina, i donat que hi havia mala cobertura vaig 
acabar al carrer. Em va confirmar la "feina" i em va dir que al
final em deixarien una habitació del servei per canviar-me. Així doncs
podria anar i tornar amb roba normal. Cal reconèixer que estava força 
interessada en tornar la roba "bona" en bon estat, de fet ella em deixaria
allà les capses, i si feia falta alguna indicació addicional.
  Així doncs tenia de les 10 a les 12 per anar-hi. Havia d'entrar per la porta
de servei a la casa només es quedava el majordom qui tenia tota la confiança 
del client. També em va dir per primer cop el nom del client, aquest 
s'anomenava G2G2. 
  Tant el nom com el que passes allà dins havia de romandre en secret, la
TTTT ja hi havia donat la seva paraula i per tant va voler la meva. 

  El dissabte va arribar i després d'un matí de nervis per casa vaig 
enfilar-me a un autobús que em va deixar a la part baixa de la urbanització
de luxe. Amb una bossa de mà quasi motxilla a l'esquena vaig anar pujant 
entre les cases de tres plantes i un gran terreny. 
  Em va estranyar que cap autobús passava per aquells carrers tant amples, 
fins i tot el servei vé en cotxe vaig pensar. Encara que després vaig 
rectificar, el servei viu a la mateixa casa.

  La casa estava força amunt de la muntanya, de fet de poc arribo tard. Un cop
trobada vaig resseguir la paret exterior fins la porta de servei. Allà vaig 
trucar el timbre, el majordom sorprès que anés a peu em va deixar entrar.
  Aquest mateix em va acompanyar a l'habitació on hi havia les capses amb la 
roba, i un paper indicant que era el que havia de dur en cada moment. La TTTT
em coneixia prou per saber que era capaç d'equivocar-me de combinació.

  Com també m'indicava el paper, a dos quarts de dues el majordom em va venir 
a buscar per a dinar amb el senyor. Ens vam presentar en un menjador enorme,
la taula per sort estava parada de manera romàntica. Ens vam asseure per la 
part estreta, un davant de l'altre. Si no arriba a ser així haguéssim 
necessitats un parell de telèfons.

  En G2G2, no estava malament, de fet m'atreviria a dir que estava bo, encara 
que el físic no m'acostumava a atraure ho suficient com per preocupar-m'hi.
  En G2G2 era molt amable, o millor dit servicial, en G3G3, el majordom ens 
va anar portant els plat enmig d'una conversa sobre economia que vàrem tenir.
Vaig agrair haver cursat alguna assignatura sobre economia.
  Varen ser tres plats diferents en poques quantitats, em va costar una mica,
però vaig deixar una mica de menjar, seguint una altra de les indicacions del 
paper de la TTTT. A les postres em va costat molt, moltíssim no buidar i 
rellepar la copa de gelat, tot i que vaig deixar la copa més buida que en G2G2.



  Després vàrem anar a una saleta, a on en G2G2 va tocar el piano, donat la
meva incapacitat per ballar vaig cantar. Cantar se'm donava millor, de fet 
aconseguia una veu més aguda cantant. Cantar m'havia servit per aprendre a
anul·lar l'efecte d'un ós gens productiu que tenia "atravessat" al coll.
En G2G2 em va acompanyar amb el cant la seva veu era greu però suau.
Aquell to m'era agradable. 
  Després de "desfogar-nos", en G2G2 em va proposar 
ensenyar-me la casa. Així ho va fer, va evitar les habitacions on realment
vivia la família. Em va explicar que havia comprat la casa per què 
anteriorment havia allotjat a grans figures polítiques, segons en G2G2 em
va mostrar sales que encara estaven com quan aquestes personalitats habitaven 
la casa.
  La volta va servir per apropar-nos. En mica en mica potser al sentir-me més
còmode em vaig anar acostant. Vaig acabar per passar el meu braç esquerre 
per l'esquena d'en G2G2, ell però em va rebutjar discretament. Tot seguit fou 
ell qui, amb el seu braç ferm em va abraçar. Era una sensació estranya, jo 
diria que mai cap home mai abraçat abans.


  Després del recorregut, vaig proposar a en G2G2 de fer alguna 
entremaliadura, en G2G2 no estava convençut, però al final hi va accedir.
Vam ocupar una sala que semblava que no tingues història a embrutar, de fet
era una habitació amb un llit força antic i la resta de mobiliari a joc
però sense cap foto al tocador.
  M'estava desvestint quan em vaig adonar que jo, la dona preocupada per que
el vell fos un obsés sexual i vaig ser la que reclamava acció. Els diners o
alguna altra cosa m'estava afectant.
  Em vaig quedar amb el camisó negre i calat que duia a sota, amagava la
part de baix i realçava els meus pits. En G2G2 també es va treure la roba i
vaig usar la meva llengua per conèixer el cos d'en G2G2. 
  Inicialment vaig evitar la zona genital però al cap d'un moment, jo encara
amb camisó vaig indicar que si no li feia res posar-se un condó que li faria
quelcom ben especial.
  Un cop el seu membre estava cobert vaig procedir amb l'entreteniment. Em
vaig posar a llepar i jugar amb els seus genitals, per acabar aconseguint que
es mantingues una bona estona en estadi de pre-expulsió abans de deixar-lo
descarregar.

  Després d'un moment de descans, en G2G2 va donar per acabada l'actuació de
la tarda. Va anar al bany a on va treure's el condó, que estava ben carregat.
En G2G2 no em volia deixar sola, però amb l'excusa que fent-me de rogar 
gaudiria més al vespre vaig demanar a en G2G2 tornar a les meves estances.
En G3G3 em va guiar fins l'habitació qui, aprofitant que no duia la roba ben
cordada va aprofitar per mirar-me els pits alguna que altra vegada. 
  Un cop a l'habitació vaig aprofitar que tenia dutxa per dutxar-me, el bany 
estava ben sortit de productes, però com estaven tots per obrir vaig acabar
per usar els que duia a la bossa per si feien falta.
  Vaig tornar a l'habitació embolicada en una tovallola suau i esponjosa.
Un cop seca i neta, vaig plegar bé 
la roba de la tarda i la vaig deixar a la capsa, estava neta i sense arrugues.
la combinació per al vespre-nit era més atrevida. 
  De fet ho era tant que quan em vaig mirar al mirall vaig decidir canviar de
maquillatge. Havia d'anar a joc amb la roba i el paper
de dona fatal que emanava d'aquesta. El resultat era formidable, anys abans 
hagués matat per ser la dona del mirall, de fet hagués fet qualsevol cosa per
poder semblar físicament una dona.

  Però no, llavors no vaig fer gaire, fou al acabar la carrera que em vaig 
dedicar a guanyar experiència per les tardes mentre que pels matins visitava
metges i realitzava sessions de depilació.
  A l'hora de sopar en G2G2 també s'havia posat més formal. De fet amb smoking
guanyava força. El contrast de colors li ressaltaven els ulls blau 
clars que tenia sota els cabells foscos amb reflexos castanys, possiblement
naturals.
  Em va semblar que ara em fixava tant en el seu aspecte, segurament, el primer
cop ja havia vist tot allò, però fins el sopar no ho havia tingut en 
compte.

 
  El sopar va ser més lleuger, encara que també estava boníssim. Sobretot el
segon plat, a mi no m'emocionava el marisc, però aquell escamarlà en salsa,
estava deliciós. Inicialment no en volia menjar més que res per que una no
es gaire fina amb les coses que tenen closca i clar em feia cosa quedar com
una porca davant en G2G2.
  Per sort en G3G3, es va encarregar de separar un bon nombre de carn de la
closca amb una forquilla rara i un ganivet. Aquell majordom va salvar la 
vetllada i em va donar molt bona impressió de la seva capacitat d'adonar-se
i corregir els problemes abans quasi que sorgissin.
  Després de sopar, una estona a la saleta amb la llar de foc, en G2G2, va 
encendre una pipa que en G3G3 havia ja carregat. La imatge d'en G2G2 
assegut en una butaca i amb la pipa em recordava a les pel·lícules de 
Sherlock Holmes.

  La conversa proposada era política, encara que vaig canviar-la sobre situació
internacional per evitar algun comentari que pogués dir la revolucionaria
comunista que duc a dins. Per sort en G2G2 va demanar per anar al llit aviat.
Després de la sessió del migdia deuria tenir curiositat per com seria la de 
la nit.
  Vàrem anar a la mateixa habitació de la tarda. Els llençols i cobrellits
s'havien canviat. El color era similar però el repunt de les vores eren
força diferents.
  Per allargar l'espera i preparar-lo pel que venia vaig realitzar un 
"striptease" amb una de les columnes del llit amb el camissó de negre de seda
calada que intentava ocultar el meu cos. Al final de l'actuació només duia 
un tanga amb reforç davanter que havia portat de casa. 

  En G2G2, va quedar força satisfet, almenys això em va dir després 
d'agafar-me quan em vaig deixar caure sobre seu. Ens vam aixecar de la cadira
i dubtant en G2G2 es va dirigir al llit.
  Allà el vaig començar a despullar, intentant mantenir l'excitació que en
G2G2 duïa a sobre. Quan encara estava jugant amb ell vaig notar es va
quedar una mica parat, vaig aixecar el cap ho suficient per veure la seva cara.
I donat que no m'aclaria, directament li vaig preguntar si passava quelcom.
  En G2G2 em va dir que no sabia si calia fer quelcom "especial" per tal de 
fer l'amor amb un transvestit. Jo li vaig respondre que era una transsexual,
i que teníem diverses possibilitats a escollir.
  Així doncs acostant-me a la seva orella li vaig indicar quina "postura" 
podríem usar per començar. Vaig escollir una postura que el permetés entrar 
per davant, per tal que es sentis menys estrany. Després si de cas podríem 
fer quelcom més imaginatiu.
  En aquell moment vaig agrair les classes de la ZZZZ, quasi tant les de 
maquillatge. En aquell moment podria sentir les seves indicacions que em
van servir per evitar dolors innecessaris.


  La postura va satisfer les expectatives i en G2G2, es va trobar prou 
confiat com per realitzar el sexe per primera vegada per l'anus d'una
altra persona.
  Ambdós vam necessitar repòs sobretot per que la postura no era tant còmode
per a la persona penetrada com li faig fer creure a en G2G2. En aquell moment
en G2G2 em va preguntar com era que el meu membre era tant petit i 
recargolat. 
  Com tenien una estoneta per davant li vaig explicar era una persona 
transsexual i que de fet ja em faltava poc per ser una dona. I que en el 
procés era normal que el membre s'encongís.

  Un cop descansats vaig proposar a en G2G2 quelcom més artístic si es veia
animat a seguir. En G2G2 s'ho va prendre com un atac a la seva virilitat i va
accedir a l'execució de la maniobra. Aquest cop va semblar gaudir més potser
per la novetat potser per que després del que li havia dit li semblava millor
fer-s'ho amb una dona, encara que en procés, que no amb un home.
  Almenys el segon acte de la nit va deixar-lo satisfet del tot, no en va 
voler més aquest cop cap dels dos es va moure del llit. Al treure-me-la
havia deixat la roba, incloent el camisó, en una cadira per que no s'arrugués 
ni embrutes, per tant no tenia cap altra preocupació.

  Allà la una de la matinada vaig tenir un petit problema. En G2G2, va somiar 
que estava al llit amb la seva dona a la que abraçava i petonejava, mentre li 
deia coses maques a l'orella. Allò va ser el més agradable que havia viscut 
mai, si no fos per que realment no eren per a mi.
  Al matí següent em vaig llevar la primera, allà les sis de la matinada. Em 
vaig quedar una mica al costat d'en G2G2, i després vaig posar-me la roba
interior i el barnús i em dirigir a l'habitació on tenia la roba. Vaig deixar 
els drapets de la nit a la capsa corresponent i em vaig dutxar. Al acabar
vaig posar-me la roba de carrer, i posant la roba interior en una bossa 
de plàstic vaig deixar-me a punt la bossa de mà-motxilla.
  Poc abans de les set i mitja vaig passar per la cuina (per el passadís de 
servei) i vaig demanar a en G3G3 permís per preparar-me quelcom. Aquest em
va dir que no feia falta que estava tot llest i em va portar a la taula del
menjador que estava parada.
  Al cap de poc va baixar en G2G2, vaig pensar que potser hagués sigut millor
esperar-me al llit, a que es despertés. Després vaig corregir el pensament,
seria millor que recordés aquell vespre com un somni de manera que no es 
pogués sentir mai culpable pel que "no havia fet".

  A l'esmorzar jo estava més desperta així doncs per animar una mica la taula 
vaig comentar a en G2G2 que aquella nit ell havia somiat. I li vaig explicar 
que havia estat buscant la seva dona, cosa que indicava que se l'estimava molt.
Fins aquí bé, però al final vaig ficar-hi cullerada dient que, si volia fer 
coses diferents, seria millor que les fes amb ella, que se'n gaudirien més en
parella.
  Ell em va dir que ja li agradaria però que últimament les coses estaven més 
fredes. Jo, tafanera que sóc, li vaig preguntar més coses respecte la seva
vida privada. De fet vaig acabar fent de consellera matrimonial. Li vaig donar 
un parell de consells i dos llibres que els podríem ser d'utilitat per 
re-avivar la flama entre ambdós.
  En G2G2, es va quedar tant content que em va demanar per algun mitjà de
contacte, per si necessitava l'experiència d'una persona capaç d'entendre 
les dues part d'una relació heterosexual. En certa manera allò era cert, si bé
com a home poca pràctica vaig tenir. Hi ha gent que practica la marxa enrera,
la meva especialitat però era la fuga.
  Li vaig donar una adreça de correu electrònica que sempre seria més 
discreta que una trucada d'amagat.

  Després d'esmorzar un acomiadats, vaig anar a l'habitació a rentar-me 
les dents, recollir la maleta i anar cap a casa. Encara estava al bany 
quan vaig sentir picar a la porta, vaig dir que podia passar que ara sortia.
  No em va sorprendre veure en G3G3, potser venia a desfer el llit i 
esterilitzar tot allò que havia tocat. El que si em va sorprendre fou que 
aquest em va donar un sobre amb 300 EUR a dins. El pagament del servei es 
realitzaria a través d'una factura a una empresa de la TTTT. 
  Em vaig quedar parada. Segons el majordom era a compte dels consells 
matrimonials que no entraven en el contracte de la nit anterior.
  Llavors vaig fer una d'aquelles coses que faig sense pensar gaire, vaig 
retornar-li 100 EUR al majordom. Li vaig agrair especialment la seva actuació 
al sopar, estalviant-me un gran ridícul. En certa manera em va semblar poc, 
però es que només hi havien dos bitllets i em feia cosa perdre de vista el 
de 200 EUR. 
  El majordom s'hi va negar, fins i tot va al·ludir al fet que portava sabó
i xampú a la bossa per no gastar el del bany. Al final però vaig aconseguir
que es quedés el bitllet.

  Vaig sortir per la porta de servei i vaig anar carrer avall, la baixada
se'm va fer més curta.
  En aquell moment sense jo saber-ho en G3G3 va comentar-li a en G2G2, que 
li havia donat part dels diners. Per que si vostè estava agraït dels consells
ella ho estava del meu ajut durant el sopar.
  

  La TTTT em va trucar a primera hora del diumenge. Semblava contenta, ja 
havia passat a recollir la roba i a parlar amb en G2G2 a bans que marxés amb 
la família. En resum en G2G2 havia quedat content i la roba es podria tornar 
sene problemes.
  Els diners però es van fer esperar ben bé dues setmanes, estic segura que la
TTTT els tenia abans però va allargar-ne la possessió tant com va poder. Vam 
quedar per dinar al reservat d'un restaurant escollit per la TTTT. No em va 
voler fer cap mena de contracte pel que va usar un sobre.
  Com sempre que algú em donava un sobre, vaig posar-lo dins la butxaca dels
pantalons. Butxaca que m'havia re-cosit per tal que fos d'una mida més 
raonable. Mai entendré la mania de les mini-butxaques a la roba de dona.
  Llavors la TTTT, en va dir que era un mal costum desar els sobres sense 
mirar-ne el contingut. Així doncs vaig agafar la bossa de mà, vaig ficar-hi a
dins el sobre i vaig comptar els bitllets fent que remenava la bossa de mà.
  Vaig contar-los dues vegades i al acabar vaig ficar-me molt nerviosa, vaig 
comentar-li a la TTTT que hi havia 300 EUR de més. Ella va respondre que ja 
ho sabia, era la propina que en G3G3 li havia recomanat a en G2G2.
  Em vaig quedar petrificada, la TTTT em va preguntar que tenia a veure el
majordom. En concret em va preguntar si ens havia acompanyat a les activitats
programades. 
  De seguida vaig negar aquella possibilitat. Com no sabia que dir vaig 
explicar-li la veritat. - No és que al marxar en G2G2 a través d'en G3G3
va portar un sobre amb diners. I no em vaig poder estar de repartir-los amb 
el majordom que a l'hora de sopar es va encarregar que no es notés la meva 
manca de classe amb el marisc.
  - Noia, ets del més rar, quan li vas deixar? - va continuar la TTTT.
  - 100 EUR vaig respondre, encara que vaig estar pensant en deixar-li més.
    Estic segura que en G2G2 s'hagués espantat si no arriba a ser per 
    l'actuació d'en G3G3 evitant veure com usava els dits per menjar.
    A més aquells diners no me'ls esperava.
  - Ho reafirmo, però sembla que et va sortir bé, te'ls han tornat i
    de llarg.
  - Sí, ...  això sembla - vaig dir encara amb nervis per tot el cos.


  El xicot de l'entitat bancària es va estranyar d'un ingrés tant gran, eren
2.500 EUR de cop. Com em va mirar estranyat li vaig dir que m'havien tornat
els diners amb interessos d'un préstec que ja creia perdut.
  Ara ja tenia al compte prou diners per pagar-me un viatge a l'estranger, 
l'estada en un hospital i l'operació de resignació sexual. Vaig trucar a
la clínica que tenia mig aparaulada per dir-los que ja podia pagar. 
  La llista d'espera era d'uns sis mesos, així doncs havia de tornar a la
realitat. Quan el meu torn estigués confirmat ja ajustaria les vacances 
de la feina.

  La feina, ja faltava poc per a l'ascens i trasllat. La visita trimestral a
l'endocrí va ser d'allò més rutinària, la dosi ja feia temps que era estable
encara que ja em va avisar que dos mesos abans de l'operació havia de 
deixar de prendre res. 
  Aquest també em va recordar que havia de tenir els papers dels psiquiatres.
Com els tenia no em vaig preocupar, un cop a casa però em vaig a donar que
ja tenien dos anys. Vaig mirar els papers de les normatives a %V%V, 
els papers servien per tres anys, m'anava una mica just. Hauria de tornar a
visitar els psiquiatres per que em tornessin a expedir l'informe concluent.
Vaig marcar dia i hora per el mes següent, havia d'anar lligant tot allò que
tenia en espera mentre esperava que m'avisessin que ja em tocava.


  Al final vaig canviar de feina sense haver corregit el meu sexe, una 
desviació del pla inicial que podria portar-ne d'altres. Almenys però la
visita al psiquiatra va servir per descarregar els nervis que duia del canvi
d'hàbits i de companys de treball. Ara tenia una hora d'anar i una de tornar
de viatge; a més algun que altre "company" havia fet algun comentari sobre 
el meu nom, en els papers.
  Però en dos mesos ja tornava a tenir-ho tot lligat, no m'avançaven la cita
hospitalària, ara que ja tenia els papers al dia un altre cop.


  Les visites al local, es van espaiar, nogensmenys els dies se'm feien més
curts a causa dels viatges. Vaig pensar de canviar de pis, però m'agradava
viure a la capital, ho tenia tot a prop. I no calia cotxe per a res, de fet 
des que vaig venir del poble que no havia conduït cap vehicle. A més el carnet
de conduir era el que pitjor foto tenia.
  Una de les visites va ser moguda, vaig anar a veure les noies i vaig acabar
enduent-me a la VVVV d'amagat per que la TTTT no la vegués tota flipada. Per
costum i proximitat me la vaig emportar a casa. La vaig ajeure al llit on es 
movia de tant en tant mentre xiuxiuejava.
  El matí següent va venir la ZZZZ a cuidar-la, al tornar de la feina em 
vaig trobar a la WWWW que feia el torn de després de dinar. Aquesta em va
explicar que no era la primera vegada. també em va dir que la VVVV estava 
molt malament, que aquest cop li havia anat de poc.
  Així doncs vaig prendre la decisió de "quedar-me-la". 

  EL primer que vaig fer va ser anar a l'apartament de la VVVV. Vaig replegar 
quatre coses quan un home va obrir la porta i va entrar. Era l'encarregat dels
lloguers, la VVVV li devia aquell mes. Vaig dir-li que em preparés el rebuts
que ara li pagava. Amb l'encarregat fora de vista vaig agafar de la bossa
oculta els diners de reserva junt al que duia a mà eren suficients.
  Abans de tornar a dalt vaig passar pel colmado a agafar alguna capsa buida
per tal d'empaquetar el que vaig poder. Després vaig trucar per un taxi dels 
que són furgoneta i vaig baixar les coses a esperar-lo.

  Quan vaig arribar a casa qui hi havia era la YYYY que s'havia agafat festa 
per poder estar. Per sort portava diners a sobre per pagar el taxi. Després
em va ajudar a treure i pujar les bosses i capses del taxi.
  Un cop totes les coses a dalt, la YYYY es va encarregar de buidar-les per
posar el seu contingut en un lloc adient. Jo vaig encarregar-me de la VVVV,
pel que sembla a mitja tarda, li havia demanat quelcom de menjar a la
WWWW. Després es va tornar a estirar però ja no estava dormint o flipada, 
més aviat estava deprimida.

  Vaig seure'm amb la VVVV al sofà de l'espai-gran, ja no tocava el sol, 
però encara quedava claror suficient, per veure que la VVVV havia envellit 
molt. De fet em va semblar que havia guanyat 10 anys, en els dos mesos que 
feia que no la veia.
  Pel que em va dir la WWWW, l'havien acomiadat de les discoteques per la 
seva addicció i ara treballava tot el dia al local. Llavors la WWWW em va
donar un rotlle de bitllets, - L'he trobar amagat al maniquí de les 
perruques - em va dir.

  L'endemà qui es va agafar festa vaig ser jo, vaig dir a la feina que em
trobava malament i que m'agafava dos dies per superar la grip o el que hagués
agafat. 
  En aquest dos dies la VVVV, va tornar en si. Encara que més aviat era el 
seu mono el que la feia balbucejar i moure's. Al final però ja era capaç de
mantenir una conversa més o menys racional. La WWWW em va trucar preguntant
per ella i si necessitava ajuda. Li vaig agrair la trucada però li vaig dir 
que durant dos dies me n'encarregava jo.
  La depressió de la VVVV es devia a que ja no es veia jove, la droga li feia
pensar que encara ho era i per això cada cop en consumia més. Amb gran força
de voluntat va intentar superar el mono.
  Jo el dijous vaig tornar a treballar tot i que de tant en tant trucava a 
la noia que se n'en feia càrrec per saber com anava. De mica en mica ja
parlava coherentment i estava quieta més estona. 
  El cap de setmana em va servir per pensar que fer a continuació, el dilluns 
i el dimarts volia anar a la feina. Llavors m'agafaria vacances, una setmana i 
mitja o potser dues. Tot i això els vaig assegurar que estaria localitzable 
i que em podien trucar per qualsevol cosa al mòbil, que estaria connectat.
  Vaig al·legar assumptes familiars, cosa que em va donar dues setmanes i va 
portar algun que altre rumor a la oficina, que la IIII m'explicava quan 
trucava per posar-me al dia.

  L'últim dimarts de les mini-vacances vaig dur la VVVV a un centre de 
desintoxicació, no em feia gràcia, però jo ja no podia fer res per ella. 
Vaig passar pel seu pis per recollir quatre coses mes i per avisar al 
l'encarregat que el pis quedava lliure.
  Tant aviat com pogués ja l'aniria a buscar però no podia quedar-me a 
casa cuidant-la, encara que m'hagués agradat fer-ho. Jo havia de tornar 
a la feina, com la majoria de persones havia de treballar per sobreviure.
  Així doncs dins les meves ocupacions normals, va aparèixer anar a visitar
la VVVV i al cap de poc sortir amb un xicot. 


 
  Vaig conèixer en X4X4 al tren, de fet sempre coincidíem al tren del matí,
va ser maco ja que només va durar l'enamorament inicial uns 22 dies però
en X4X4 em va tornar la fe en poder tenir una parella sentimental mascle. 
  Tot i haver tallar, més d'un dia que encara escollia el vagó del davant per
veure'l. Així podia reviure alguna visita al cinema amb passeig romàntic per
el centre ed la ciutat.
  Estava clar que no m'anaven les relacions llargues. Però no vaig estar
sola gaire temps, ja havien passat dos mesos i la VVVV va rebre l'alta. No
estava encara recuperada, potser ja no necessitava droga, però encara estava 
deprimida i la opció de prendre "prozac" no semblava convenient donada 
l'addicció que tot just acabava de superar.
  Així doncs amb la col·laboració de la B1B1, una psicòloga que havia conegut 
en els inicis de la vida a ciutat vam elaborar un pla per estimular 
l'autoestima de la VVVV sense productes sintètics. A mi m'havia anat molt bé 
per aguantar a la universitat un any que en vaig suspendre 6 de 10. Fou
un any dur especialment per lluites internes per intentar ocultar la veritat
sobre la meva persona.

 
  A les dues setmanes la VVVV, ja estava més animada. Ja podia veure's en
un mirall, cosa que em va permetre treure el llençol que tapava el mirall 
del bany.
  També em vaig poder desfer de la majoria de les seves coses. Vaig vendre
la roba que era de marca i les perruques de pèl natural. Així va desaparèixer
l'armari de càmping de la sala d'estar, i el meu armari ja es podia tancar.
També podria vendre els productes de cuir negre, que havia recuperat de ca
la VVVV, encara no se per que me'ls vaig emportar, segurament de vergonya 
de deixar-los allà. Al final no ho vaig fer, estaven en una capsa en un 
altell del bany, tenia vergonya d'anar a vendre fins i tot les coses que 
estaven dins les bosses per estrenar.


  Amb la B1B1 vam decidir que la VVVV ja es podia afrontar a sortir a 
l'exterior. Com no volia anar a passejar, vam començar per anar al cinema, 
la majoria del temps estaria sota cobert i fosca pel que no va tenir
problemes en acceptar.
  El següent pas era fer una passejada a la llum del dia, no se m'acudia
cap bona excusa així que vaig proposar a la VVVV anar de compres.
No era el moment de comprar roba, ja que potser requeia si la portava a una 
tenda de saldos. A més amb aquest temps tancada s'havia engreixat una mica,
o millor dit estava en el pes adequat. Així doncs van anar a comprar quelcom 
més útil, quelcom per al pis.
  Ja estava farta d'haver d'obrir i tancar el sofà-llit cada nit. Així doncs
cercarien o una llitera o dos llits de 80 com hi havia quan compartia pis
amb la X3X3. Després vaig pensar que si ficaven un armari de dues portes per 
la VVVV, els dos llits no entrarien.
  La VVVV va estar emocionada i contenta al saber que en certa manera les
compres eren per a ella. Al no disposar de cotxe van anar caminant, per les
tendes de mobles del barri. En mica en mica se la veia més confiada respecte
el que deien els altres sobre ella. Especialment per que va permetre rebre 
moltes mirades d'aprovació masculines i alguna de reprovació femenina. 
Mirades que la van ajudar a animar-se, no havia perdut la seva capacitat
d'atracció.


  Com no volia canviar el meu llit, vaig preguntar a un xicot per intentar
afegir un llit sense canviar el que ja tenia. El xicot primer es va pensar 
que érem lesbianes, potser per que duia a la VVVV ben agafada de la mà. 
Després quan va entendre que els llits havien d'estar a diferents alçàries,
va deixar de bavejar i va començar a donar-nos solucions.
  Al final havia de canviar el meu llit, podia conservar la base i el matalàs
però l'estructura no era aprofitable. Per preu i ocupació vam acabar amb la 
llitera mes senzilla, cosa que sorprenentment no va molestar a la VVVV. 
Aquesta estava prou ocupada captant les mirades que alguns homes feien a 
aquell parell de lesbianes.
  Havíem anat caminant i ja érem lluny de casa. Vam quedar que ens portessin
els mobles a casa el divendres pel matí. I després de preguntar a la VVVV si
volia tornar en autobús vam acabar tornant a peu.


  A l'arribar a casa entre les dues vàrem treure l'armari que es convertia
en despatx de l'habitació a la sala gran. Al veure l'ordinador la VVVV em 
va demanar si li podia ensenyar a navegar per Internet. 
  Vaig dir-li que amb aquell ordinador no es podia que era
força vell, però li vaig dir que si volia li ensenyaria a fer anar un.
  La VVVV em va preguntar el perquè hauria d'aprendre a fer-ne anar un.
  Seguint el consell de la B1B1 si la veia prou animada podia intentar
un atac frontal per tal que la VVVV intentés contra-atacar. Així doncs
vaig deixar-li anar la cavalleria.
  Era clarament un bon moment, la VVVV estava força entusiasmada amb els
canvis al pis. - Doncs per que així et serà més fàcil trobar una feina,
ja que haurem de cercar una feina una mica diferent al que feies. - Vaig
deixar anar.
  La VVVV es va posar a plorar.
  Vaig tancar l'armari, vaig agafar a la VVVV i vàrem seure'ns al sofà. 
Mentre l'abraçava li vaig dir en veu baixa, que no era per el seu aspecte. 
Que era cosa de vida, que quan les persones es fan grans han de canviar de 
feina trobar coses més estables. I recordant les seves il·lusions sobre 
prínceps blaus, per anar fent mentre no arribi l'home de la nostra vida, i 
potser per trobar-lo.
  - Com que per trobar-lo, per que sinó serveixen les festes nocturnes - va 
    respondre la VVVV.
  Em vaig quedar parada, i vaig dir-li - Ara els homes treballadors, amb 
    diners i que cerquen parella, la cerquen a la feina per que no tenen
    temps d'anar de festa.
  - Podria ser - va dir la VVVV.
  Ho havia aconseguit, tot i que i no ho tenia clar - vaig pensar.


  L'endemà al matí la VVVV em va dir que la cuina la relaxava i que si em
feia res que fos ella qui s'encarregués dels menjars. A mi ja m'anava bé 
i em permetia tenir la carmanyola plena i a la VVVV enfeinada.
  Per sort a l'acostar-me a la nevera em vaig adonar que hi havia quelcom 
apuntat al calendari, era dijous per tant no eren els mobles. Vaig acostar-me
per llegir la meva lletra tant petita i mal feta. Era el dia en que havia de
deixar de prendre hormones, és a dir mancaven dos mesos per l'operació a
l'estranger.
  Vaig creure adient avisar a la VVVV, i li vaig informar que durant dos mesos
patiria un petit procés de masculinització, però que no seria res greu fins
les últimes quatres setmanes quan ja no prendria cap dosi d'estrogen.


  Els mobles van arribar el divendres quasi al migdia, per avançar feina la 
VVVV i jo havíem desmuntat els llit antic i deixat el matalàs i la base a
la sala gran. L'antic llit estava més ben desat, per que fins el dimarts no
passarien a recollir els mobles vells pel barri.
  Els dels mobles van muntar l'armari de dues portes amb altell. El llit però 
no el van muntar. Com es feia l'hora de dinar la VVVV els va dir que ho faríem 
nosaltres. Així doncs al vespre abans d'anar a dormir vàrem haver de "fer-lo".
  Com ja havíem decidit, encara que m'havia sentit obligada, la VVVV dormiria 
al pis superior. Així doncs l'únic perill que tenia era que al llevar-me no 
em donés un cop amb el seu llit. Com em feia por que la llitera de dalt em 
caigués a sobre vaig usar dos barres de ferro de l'antic llit per assegurar 
que la llitera superior mai s'acostés massa a la llitera inferior.


  Dues setmanes i la VVVV ja es veia més preparada per cercar feina. Aquest
temps també va servir per que millores a la cuina i per tant que a part de 
menjar aquest estigues bo. Per aquelles dates la VVVV ja anava a comprar 
tota sola a la plaça i al supermercat.
  A més les visites a la B1B1, l'havien començat a fer pensar amb ella mateixa
com a persona sense necessitat cap home per sentir-se satisfeta. La sessió
setmanal amb la B1B1 li anava bé. La B1B1 a part de psicòloga és 
ultra-feminista.
  Com tenia els diners justos, es va acostumar a no comprar res que no fos
estrictament necessari. D'aquesta manera com a molt havia de sentir-la 
descriure el que havia vist en algun aparador o a voltes escoltar com es
queixava del temps que feia que no es comprava res de roba.
  Ja faltava poc per el meu viatge de salut. De fet la manca d'estrogen
estava provocant problemes de pél en certes zones del meu cos. Abans de
marxar creia convenient controlar a la VVVV si anàvem a comprar roba.
  Era un fastidi el que jo uses dues o tres talles més que la VVVV, 
sinó ens haguéssim estalviat dinars compartint roba.


  La VVVV em va esperar a l'estació del tren, no em va donar temps a mirar 
que ja m'havia agafat el braç i em portava cap a la superfície. Un cop a dalt 
vaig mostrar-li la ruta econòmica de les compres de roba. Al començament no 
estava gaire emocionada, però quan va descobrir que podia tocar i remenar la 
roba es va sentir millor. 
  El comportament de la VVVV podia semblar estrany, ja que pila que trobava, 
pila que remenava. Però d'altres tampoc ho havien millor, encara recordo haver
anat a comprar, emprovant-se-la i tot, roba de dona amb una barba de 4 dies.
  Abans de comprar res vàrem visitar les diferents tendes, després ens vam
seure en un banc d'un parc. Vaig treure una llibreta on havia apuntat les 
peces de roba junt amb la seva localització i per suposat el seu preu. 
  No sense discutir, entre les dues vam ajustar els 50 EUR a allò que
necessitàvem.
  De tornada al metro, la VVVV es va parar en un aparador d'una sabateria, 
havia vist unes botes maquiísimes. El seu preu també era -íssim per tant no la
vaig deixar entrar. Pel camí la VVVV va estar remugant que li faltava quelcom 
de calçat més normal, que el que tenia per casa no era el millor per anar a
comprar a la plaça.
  Això era cert, tot i la neteja, les sabates i botes de la VVVV eren d'ús 
nocturn, ja que sinó podrien fer malpensar. Així doncs vam anar a una sabateria
amb la que hi tenia confiança, sempre hi havia prestatges amb ofertes de canvi
de temporada. 
  Amb el meu número, era segur que hi trobaria quelcom, encara que normalment
eren horribles. Només de tant en tant hi havia algun parell que
m'agradessin prou per que les adquirís. Amb la VVVV, era diferent, el seu peu
era més normal així doncs els que restava era realment horrible.
  Vàrem recórrer tres sabateries més abans de trobar quelcom amb un preu 
ajustat, maques i amb una mica de qualitat. Tot i això 52 EUR per uns botins
em va semblar massa, normalment cap el fi de mes de rebaixes podia 
comprar-me'n unes de bones per 28 o 30 EUR.


  Pel camí de tornada, la VVVV es va mostrar molt agraïda. Ho havia d'estar 
m'havia gastat el pressupost de roba de tres mesos en una tarda. per sort 
des que la VVVV cuinava estava estalviant força en menjars fora de casa.
  Els vespres tenia una nova ocupació, ensenyar ofimàtica a la VVVV, aquesta
havia acabat el batxiller. Però quan va ser hora d'estudiar una carrera 
universitària només atenia a les festes, mai a les classes.
  Així doncs estàvem cercant alguna feina de dependenta o secretaria. Em mica
en mica la VVVV havia recuperat part del seu aspecte juvenil, pel que per
a un lloc de cara al públic tenia moltes possibilitats. 
  El fet de saber ofimàtica em va semblar poc i, a través d'alguns contactes, 
vaig aconseguir un programa que simulava un punt de venda d'una botiga. Així
podria ficar que tenia experiència en el sector.
  Després de no aconseguir canviar el nom dels productes ens vam acostumar 
a marcar llagostins congelats a 5,99 EUR o gelat de maduixa i nata (pack de 6) 
a 2,45 EUR. El programa era per a una tenda de congelats. La VVVV se n'ensurtia
 força bé i amb temps va podia calcular el cost sense pitja la tecla 
"finalitzar", o dir-te el canvi abans que aparegués per pantalla.

  Els esforços van valer la pena i dues setmanes abans de la meva marxa, amb
les vacances demanades i la maleta a punt de fer la VVVV va entrar a 
l'habitació tota contenta.
  En aquells moments, jo no ho estava tant, tenia el més proper al símptoma 
pre-menstrual que hagués tingut mai. La manca d'hormones m'estava provocant 
tot de problemes de pèl i el meu estat d'ànim no era gaire estable. 
  La VVVV em va deixar dos minuts i va tornar-ho a intentar. Aquest ja li
vaig fer cas intentant ser el més amable que podia. No cal dir que em vaig 
posar molt contenta. La VVVV havia trobat feina en una tenda de roba, però 
de les pijes. De fet ella recordava haver anat algun cop magatzem de la
tenda a comprar-hi quelcom. 
  Vaig plorar de l'emoció, de la manca d'hormones o dels nervis acumulats,
el motiu no em va quedar clar. Era molt bona noticia, l'horari era
partit, tot i que li donava temps a anar a dinar a casa. Pel que respecta 
al sou aquest era normalet, per molt de marca que fos la roba a les 
dependentes pagaven com als altres llocs.

  Tenia la VVVV col·locada - vaig pensar. Amb un altre sou podríem estar més
tranquil·les i ja no hauria de tirar d'estalvis per a qualsevol imprevist.
  La VVVV no es va poder estar d'explicar-me com havia anat. 
  Ella estava mirant una brusa preciosa a l'aparador quan una dona va posar el 
cartell que cercaven dependenta. Ella va entrar deseguida a la botiga, amb el
cabàs de la compra.
  Va donar-li una còpia del currículum que haviem preparat, la VVVV va 
preguntar a la dona que havia posat el cartell. Aquesta va resultar ser la 
mestressa, que li va demanar si tenia experiència. La VVVV mentre li explicava
quina experiència tenia va treure del cabàs una còpia del currículum. 
  Després de mirar-se'l la mestressa va accedir a provar a la VVVV en acció.
  Quan la mestressa va veure les capacitats de venda i dissuasió de la VVVV 
junt que se les arreglava bé amb la maquineta de pagar. 
  La mestressa va comunicar a la VVVV que mentre treballés havia de portar 
roba de la botiga. Normalment aquella que calia promocionar. Així doncs de 
entre una llista d'articles a promocionar la VVVV va preparar-se dos vestuaris
complerts.
  La mestressa va quedar satisfeta i va treure el cartell de la finestra.

  Així doncs la VVVV tenia la feina de la seva vida, cada dia
roba de marca. I parlar amb els client d'"alt-standing" normalment dones però
possiblement algun dia hauria d'ajudar a la secció masculina. Així doncs 
l'esperança de trobar un home ric que encara no havia desaparegut va revifar.
  
  La penúltima setmana abans del viatge fou la de les visites amb la rostidora
de péls. Vaig passar dues tardes de visita una antiga coneguda, la B3B3. 
Aquesta temps enrere havia "fregit" tots els pèls no volguts del meu cos. 
M'havia despistat i ara ja era una mica just per extraure pèls de segons 
quin lloc. Hi havia perill d'infecció.
  Vaig tenir sort, des de l'últim cop els pèls no havien aparegut, almenys a 
la zona que es veuria afectada durant l'operació. La B3B3, va voler revisar
la resta del meu cos per acabar amb qualsevol nucli de resistència. En 
aquells moments alguns conjunts de pèls estaven ben animats per la 
testosterona que circulava lliurement per la meva sang.
  Vaig usar la resta de tardes laborables per acabar i deixar-ho tot a punt 
a la feina. 
  Al mateix temps la VVVV treballava a la botiga. Per sort tenia un horari
estrany, treballava els dissabtes, cosa que li permetia tenir festa els dimarts.
Així doncs va ser ella qui es va encarregar de les coses de casa i fins i tot 
preparar-me la maleta.
  També en aquelles dates vaig rebre un correu electrònic d'en G2G2 agraint-me 
la bibliografia que li havia indicat. El correu encara el conservo ara per que
i ha una de les coses més maques que m'han escrit mai:
  * I accepta aquestes felicitacions per a una dona molt especial i que té
  molt a fer a la vida. No et rendeixis i aconseguiràs el que et proposis. *


  En un avió, a uns quants metres d'alçària em vaig començar a preocupar per 
la VVVV, aquella seria el primer cop que estaria sola des que la vaig recollir 
del "local" quasi un any enrere. Em vaig adormir i vaig tenir un malson, la 
VVVV tornava a drogar-se. Treia la droga de la pija-botiga on treballava.
  Tant bon punt vaig arribar a l'apartament que havia reservat i a on em 
quedaria d'una a quatre nits, vaig cercar una cabina i la vaig trucar. No em 
va contestar. En un intent posterior em va dir que havien fet renovació
d'aparador i tancament de caixa el mateix dia, fent que arribés tard a casa.
Resposta que evidentment no em va tranquil·litzar.
  El doctor em va atendre el matí següent, ja li havia enviat per fax des de
la feina tot els papers que necessitava. Però a part de comprovar-los 
necessitava una còpia compulsada de la majoria d'ells.
  Poc després vaig visitar a l'anestesista que no estava content amb els
resultats de les anàlisis. Per tal d'evitar problemes vaig tenir un dia de
descans. Ell em va dir que el fet de volar afecta diferent a les persones i 
a mi m'havia pujat la pressió sanguínia per sobre del normal.

  Vaig fer una visita turística a la ciutat del costat, era medieval
o d'època similar. Al costat de la zona antiga hi havia una munió de cases 
de dos pisos i carrers peatonals. Era igual que la guia turística de la
zona agafada d'Internet i impresa a la oficina que duia a sobre. Pel que
havia vist al tren de camí a la clínica totes aquelles poblacions
eren força similars.

  El segon dia els resultats de les anàlisis ja van contentar a l'anestesista.
Així doncs aquell dijous, el quart dia a %V%V seria l'operació. Tenia
dos dies lliures i els vaig aprofitar per fer turisme una mica més lluny. Així
doncs vaig fer dues visites ràpides a la capital. Allà hi ha molts més turistes
dels que em podria pensar per aquella època en un lloc on plou sovint. De fet 
el dijous va començar plovent, a mi no em va importar, de fet tenia altres 
coses en que pensar aquell matí.

  Em vaig despertar ja en divendres, un període més llarg del previst. 
Segons la infermera no vas ser cosa de l'anestèsia per que el mateix vespre 
de l'operació ja estava fora de l'efecte d'aquesta. Potser eren els
nervis el que va reclamar més descans.
  Durant els dos dies següents, les infermeres en van anar explicant que
havia de fer per pixar i sobretot em van advertir que si em feia mal quelcom 
no dubtes en cridar-les. Quelcom senzill de captar, sobretot quan t'ho diu 
una infermera de mida armari tres portes.
  El tercer dia ja va venir el doctor, després de mirar-me em va dir que tot
anava bé que en un parell més de dies ja no estaria vermella ni adolorida.
En tot cas em va dir que les infermeres ja s'ocuparien de la resta del procés.
  Les noves instruccions per pixar es van complicar una mica, més que res per
que havia de començar a controlar la sortida de líquid jo sola. Aquella tarda
traurien el catèter. A més per complicar més les coses una noia nova, la B0B0, 
va començar amb les classes pràctiques de dilatació. Si tot anava bé el dilluns
de la setmana següent jo sola hauria de saber mantenir el forat obert.


  O bé el dolor va marxar o bé m'hi vaig acostumar. El dilluns següent, en
va arribar un altre. El dolor de la dilatació era diferent, no acabava de 
venir de dins, inicialment em va semblar que provenia del penis. 
  Vaig cridar a una infermera, la B0B0 va entrar al moment em va dir si tenia
algun problema, jo li vaig dir que no era un problema, només curiositat 
per veure a on estava posant el "consolador" de plàstic. Va marxar de 
l'habitació i al moment va tornar amb un mirall que va recolzar als peus
del llit. De manera que vaig poder veure per primer cop aquella zona del meu 
cos. 
  Tot i que estava vermella i s'hi veien cicatrius no hi havia cap rastre del
penis com a tal, podia estar tranquil·la. Vaig dir a la B0B0, que volia 
assegurar-me que la sensació que tenia era falsa.
  La B0B0 em va preguntar, que era el que em recordava aquella sensació.
  Jo li vaig respondre a les sensacions que provenien de la zona quan encara 
tenia penis. 
  Es normal - va dir la B0B0, afegint - a voltes és quelcom mental, però 
l'important es que significa que els nervis estaven en bon estat i per
tant que serien capaços de transmetre plaer. 
  - O dolor, - vaig deixar anar quan el "consolador" es va aturar al arribar
al final del forat.
  La B0B0 es va estranyar i va mirar a uns papers que portava amb ella. 
Llavors em va preguntar com era que no havia volgut més profunditat. Jo
havia decidir quedar-me més aviat justa en referència als mínims de les 
dones genètiques.
  Vaig intentar explicar-li que era per que no volia que usessin pell 
d'altre lloc que no fos del penis. No vaig poder explicar-me gaire més. 
Misteriosament el dolor afectava a la meva capacitat de parlar en 
anglès. En canvi em van venir ganes de recitar el santoral en català.
  Aquell divendres tornava cap a casa. Però encara no estava llesta del tot 
al cap del mes havia de tornar a %V%V per enllestir la feina, sobretot 
estèticament. Fins llavors podria estar-me a casa o, com tenia pensat, tornar 
a la feina, donat que no havia de carregar pesos.
  Vaig arribar ben aviat matí, era el vol més econòmic que havia trobat cap
a casa. En tot cas no em podia estar gaire estona al llit. Encara estava
ressentida dels moviments de pell per allà sota.


  La VVVV m'estava esperant a l'aeroport, vaig intentar trucar-la dia si i dia
no però no la vaig agafar tots els dies. Així doncs em vaig alegrar molt de
veure-la. Algunes de les estones sense dolor al llit de l'hospital varen ser 
ocupades per pensaments del que estaria fent en aquell moments la VVVV.
  Vam anar a casa en taxi, i amb ordres estrictes al conductor de no ser 
brusc. Hi havia parts del meu cos que encara estaven dolorides.
  Un cop a casa em vaig quedar al sofà una estona abans d'arribar a 
l'habitació. Hi havia quelcom diferent, la VVVV havia canviat una mica la
decoració, amb els canvis el pis semblava més càlid, més acollidor.


  La VVVV tenia el dinar preparat així doncs mentre paravem taula em va 
explicar com li anava a la feina. En aquesta setmana l'havien ascendit. I tot
per que havia aconseguit tres nous clients. Però clients dels que tenien força
quartos i ara li tocava col·laborar en la gestió de la botiga, i a voltes 
tancar-la.
  Per celebrar-ho em va prometre que aniríem fora a sopar quan m'hi veges en 
cor. Vaig estar a punt de replicar, però el canvi de posició no em va caure 
bé. Aprofitant que m'havia mogut vaig anar fins al bany, feia quasi tres quarts
d'hora que m'estava aguantant, des de que havia embarcat a l'avió. En la meva
situació, 45 minuts estava just al límit del possible abans de deixar-ho anar.
  Vaig anar al bany on a prop del necesser que encara tenia per buidar em vaig 
trobar unes flors seques. A part de ganes de pixar vaig agafar ganes per anar
a veure l'habitació.
  Un cop realitzat el tediós procés vaig anar a l'habitació, cap canvi 
destacable, vaig avisar a la VVVV que m'estirava un quart d'horeta i ajustant
la porta em vaig estirar a la llitera de baix a sobre d'una tovallola 
per que ja era hora de realitzar la dilatació matinera.
  La VVVV, es va espantar quan al entrar a l'habitació amb la meva maleta em
va agafar en ple moviment de canell. Un cop recobrada, es va agenollar al 
capçal del llit i em va demanar permís per mirar.
  Vaig donar-li però abans que em donés temps a dir-li que encara em faltava
un a altra operació per millorar-ne la imatge ja havia deixat anar. - Has vist
quin desastre t'han fet a qui sota.
  Vaig acabar la frase, i la VVVV es va disculpar, la sessió va ser més curta
del normal però es que venia amb gana, el menjar d'hospital %V%V es 
corresponia a les característiques pròpies de menjar  de ser de fora de casa 
i en un hospital, és a dir era horrible.


  Després de dinar vaig realitzar una sessió normal de dilatació, al tardar 
més la VVVV es va preocupar i es va preguntar com estava des de l'altra banda
de la porta. Aquelles sessions de tarda eren mortals, per que s'ajuntava la 
dilatació amb l'esforç addicional de controlar la sortida de pixum, a voltes 
el segon fallava així doncs havia d'afegir un plàstic a sota la tovallola.
  A mitja tarda va venir la WWWW, que s'havia agafat festa, de fet, em va dir
que cada cop feia més festes o jornades només al bar, s'estava fent vella.
La VVVV s'havia encarregat de mantenir-les informades del meu viatge i estat
per telèfon.
  Des de la seva marxa d'amagat la VVVV no s'havia atrevit a tornar a posar
el peu al local. Suposo que tindria por del que la TTTT podria dir-li. No li
podia retreure la TTTT acostumava a fer impressió, a no ser que fossis una 
inconscient.

  Cap el tard i després que l'hagués trucada per segon cop en totes les 
vacances va venir a veure'm la IIII. Va portar un ram de flors en 
representació dels companys de feina, la VVVV se'n va encarregar.
  Com li vaig dir a la IIII, el dilluns de la setmana següent ja tornaria a
la feina. Si més no em passaria per firmar i repassar el que fes falta. 
  Internament necessitava tornar a la rutina, sóc una persona de costums i 
fora de la rutina em sento com desprotegida.


  Un mes més tard vaig tornar a visitar els plujosos camps de %V%V, aquest
cop les coses van anar més ràpid. Sobretot la recuperació, per sort no hi 
havia indicacions addicionals o noves tasques, encara que el "nou" dolor va 
dificultar-ne les existents.
  Aquesta vegada havia trucat menys a la VVVV, de fet ja no estava preocupada 
per ella. La VVVV començava a fer la seva vida, llavors vaig caure que jo 
encara no tenia la meva. Seria hora de començar.
  Així vaig tornar a casa amb una idea al cap, cercaria un apartament a %M%M, 
ara que tenia feina la VVVV podria comprar-me en el que vivíem. Així 
m'estalviaria les dues hores de transport al dia.

 
  La idea però no va agradar a la VVVV, estava d'acord que començava a refer
la seva vida i aquest cop es sentia més segura d'ella mateixa. Però encara no 
volia quedar-se sola. A més em va dir una cosa que em va tocar l'ànima.
  - Si te'n vas a un lloc que quasi no coneixes i amb gent que no coneixes, 
    realment no t'ajudaràs a viure una vida. Sempre has cercat excuses i 
    tasques per evitar conèixer altres persones, sobretot si eren homes.
  La VVVV tenia molta raó, potser més que deixar-li el camí lliure volia
fugir i amagar-me en un racó. Però la VVVV no es va parar aquí...
  - A més aquí tens persones que es preocupen per tú, jo sobretot ja que 
    inicialment em vas fer de mare i de protectora, però ara per ara em
    sento com la teva companya sentimental.
  - Doncs si ho arribo a saber m'estalvio l'operació de canvi de sexe, o 
    almenys no m'hagués deixat forat. Per que ja em diràs com amortitzaré
    el cost si no surto amb cap home. - vaig replicar en tó irònic.



  Vam deixar el tema fins que jo tornés a la feina i a la rutina. Això fou la
setmana següent de tornar del segon viatge a la clínica de %V%V. Aquesta
vegada m'havia mullat de debò quan estava de visita turística per %W%W.
  Un cop a la rutina ja no vaig sentir la necessitat de canviar de pis, a més
al poc les hormones van tornar a fluir pel meu cos en una quantitat irrisòria,
però necessària per evitar la descalcificació.

  Un divendres a la nit però les coses van anar més lluny. La VVVV va preparar 
un sopar romàntic en un restaurant força pijo. Després d'un passeig sota les 
estrelles vam acabar a llit de casa. 
  Donat que feia molt, jo diria que tota la vida, que no practicava el sexe
vaig treure'm la roba força ràpid. La VVVV va anar al bany i va sortir d'allà
amb un objecte entre les cames. Quan es va apropar vaig poder veure una 
espècie de calces de cuir de les que sobresortia un consolador amb forma de 
penis.
  La VVVV es va posar a sobre meu i em va dir:
  - Què et sembla si la una noia dolenta et treu la virginitat?
  - Com? - va ser l'únic que vaig poder dir.
  Llavors la VVVV va introduir la cosa, que es veia brillant a causa del 
lubricant, al meu sexe i em va fer l'amor. Jo vaig fer el que vaig poder, li
llepava els pits i l'acariciava eròticament.
  Però va arribar un moment en que vaig deixar de fer-ho. Tècnicament vaig 
tenir un orgasme que em va paralitzar momentàniament. Poc després la VVVV va
treure la cosa del meu interior i es va quedar estirada al meu costat 
llepant-me l'orella mentre en xiuxiuejava paraules marranes. 
  El matí següent quan em vaig llevar la VVVV ja no hi era, deuria anat a 
treballar. Va tornar al vespre deixant-me tota la tarda pensant en el havia
succeït a la llitera inferior de l'habitació la nit del divendres.


  Vam parlar-ne a l'hora de sopar, la sorpresa de la VVVV havia sigut quelcom
especial que no calia repetir. Sobretot per que es va oferir per fer-me gaudir
amb el millor sexe entre tots els possibles sense necessitats d'objectes de
plàstic.
  Me la vaig quedar mirant amb una cara, que la va fer explicar-se. Resulta 
que ella i la B1B1, havien estat cercant l'origen d'aquella fixació per els
homes. Resulta que la VVVV era lesbiana però que per amagar-ho va intentar
sempre tenir un home al costat per desmentir-ho.
  Jo no ho acabava de veure, i tot allò del príncep blau?. Ara que al llit 
em va semblar més perillosa que un home. Per que no podria ser possible, a
una no la creien quan deia que era una dona.
  La VVVV va continuar explicant-se. Ella tampoc ho tenia clar fins que ho va
fer amb la B1B1, va quedar tant satisfeta que va veure clar que quan ho feia
amb homes només era pel que diran.
  No em vaig estar de preguntar durant quant de temps s'havien vist ella i la
B1B1, la VVVV em va dir que l'últim mes de tractament realment no parlaven 
gaire. Al final però ho van haver de deixar, la B1B1 ja tenia xicota, i
tot i que tenien un tracte que permetia provar amb d'altres, li devia 
fidelitat.
  Ja no m'hauria de sorprendre res de la B1B1 - vaig pensar.


  La nit del dissabte va ser quelcom encara més especial. Les millores van 
començar per usar el sofà llit del menjador que no tenia limitacions d'alçària.
Aquella nit vaig gaudir del sexe com mai. Jo sempre m'havia sentit dona i per 
tant el fet de ser bisexual o lesbiana no canviava les meves decisions respecte
la cirurgia de resignació sexual. 
  A més la VVVV em va ensenyar que la llengua també serveix per omplir forats 
i amortitzar-ne l'alt cost que hagin pogut tenir.



  Ara ja farà dos anys que la VVVV i jo som parella de fet registrada. El 
millor de la nova situació és el canvi de les lliteres per un llit de 
matrimoni. Potser s'ha perdut allò especial que tenen les alçades, però 
ja no m'he de preocupar del cap quan m'aixeco.
  Les feines ens van bé, la VVVV ara és encarregada de dues botigues i jo
estic de presidenta d'àrea de l'empresa. Amb l'avantatge de tornar a 
treballar a la capital. Segons les estadístiques som una parella 
d'homosexuals amb una bona posició social, ingressos alts i cap fill.
  Però la VVVV i jo hem estat parlant i mirarem de canviar l'última dada.
Ens agradaria adoptar algun nen o nena, ja estem a la llista d'espera.
De fet ho tenim tot planejat jo m'agafaria una excedència de dos anys per
ocupar-me'n primer, i llavors ja veurem que fem. A part de canviar de pis 
per que com diu la VVVV a alguna visita que tarda en marxar
  - Sabíeu que a l'apartament només hi ha lloc per a dues persones.

  L'única noticia negativa en aquest temps ha estat la mort de la WWWW, segons 
sembla un accident domèstic amb una radio a la banyera. Encara que sospito que 
es va suïcidar. Tinc clar que algun cop m'havia dit que ella preferia una bona
dutxa. A més feia poc que havia rebut una mala noticia. 
  Després de tants anys recollint diners per pagar-se l'operació, no n'acaba
d'estar segura. Així doncs el psiquiatra que de la seguretat social li havia 
comunicat que no li donava el seu vist-i-plau a l'operació de canvi de sexe.
Junt a la manca de decisió, el metge va indicar que l'edat i el fet les 
últimes anàlisis van indicar que havia agafat la SIDA.
 
  Fins la propera,
	XXXX

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 
				Llegenda
- Persones
B0B0: noia clinica %V%V		
B1B1: psicologa temps uni
B3B3: esteticient, encarregada de depilació elèctrica
B4B4: psiquiatra 1, RLT		
B5B5: psiquiatra 2, RLT
B6B6: endocri, RLT			
X4X4: xicot tren
X2X2: ex-novia				
X3X3: ex-comapnya pis
XXXX: jo				
IIII: coneguda feina %M%M
YYYY: CD, local				
WWWW: pre-op TS, local
ZZZZ: GG, local			
TTTT: mestressa local
VVVV: nova GG, local			
GGGG: amfitrio festa
G1G1: dona G2G2			
G2G2: amfitrio trobada privada
G3G3: majordom G2G2	

- Altres
%R%R: el que s'escaigui 1		
%Q%Q: el que s'escaigui 2

- Localització				
%L%L: localització 1
%M%M: localització 2			
%V%V: país estranger
%W%W: localització 2 país estranger