Perruqueria II (the sequel) De tant en tant encara entro a la perruqueria, a voltes només per saludar a na XXXX, que no era la recepcionista si no l'encarregada, però que estava de recepcionista per que només que la YYYY acabes les practiques tancava l'establiment i per tant no li valia la pena contractar a ningú. De vegades també em tallo una mica els cabells, ara ja els porto mes llargs. I algun cop me he fet una metxa, aprofitant restes d'alguna altra clienta. Aquell cop però vaig entrar per un altre motiu, havia decidit fer quelcom ben fet per carnestoltes i per tant necessitava consell professional i potser algun servei. Encara faltava un mes, volia tenir temps per si havia de comprar quelcom. Ja que havíem decidit varia la disfressa per tal que tingues un doble us. Aprofitant que aquell divendres a la nit hi havia el sopar d'hivern de l'empresa, vaig decidir que era el moment adequat, per tal de sincerar-me amb els meus companys de feina, i quina millor manera que com voldria que em veiessin a partir de llavors. Primer com a divertiment per tal de sondejar l'ambient i el divendres per tal de rematar la feina. Vaig parlar amb ella al magatzem, allà vàrem decidir que em faria. I vàrem quedar pel dia abans, que seria dimecres, a primera hora de la tarda, per tal de tenir temps. També havia de fer unes compres, i portar-les junt a la "disfressa" escollida. Per aquestes, vaig tirar de tendes de segona mà per les parts de la disfressa i dels extres de les tendes d'articles de broma. El dimecres clau va arribar i després de la feina vaig anar a dinar al centre, al acabar el dinar vaig donar una volta per les botigues del centre per acabar a la perruqueria en qüestió. Aquesta estava tancada, però fou just deixar la motxilla a terra que vaig veure na XXXX, que es dirigia a la porta, em vaig esperar i em va obrir. La motxilla era de les mes grans que tenia per tal que entres tot el material que portava. L'establiment estava buit, cosa que em va ratificar na XXXX, al dir-me que per la tarda estaria tancat al públic. Que ja havia quedat així, per haver no hi havia cap aprenenta ni treballadora. El primer fou afaitar-me un altre cop aquest cop apurant el màxim possible. Un cop ben afaitat. em vaig canviar de roba, és a dir posar-se la disfressa, aquesta era d'embarassada de 6 mesos. Constava d'un mono pantaló, un body i una camisa clara. A més d'una panxa de plàstic i dos mamelles casolanes. Un cop apunt na XXX, va acabar de posar-me be la roba i "complements", i em va acompanyar a la butaca. Primer en va retallar les puntes obertes, després me'l va allisar per acabant-li aplicant tint per tal de donar-li un to caoba. Mentre el tinc agafava em va fer la manicura, tenia les ungles com sempre però ja eren prou llargues per la ocasió. Ara faltava la cara, era el moment on havia de prestar més atenció, ja que l'endemà la matí havia d'ésser capaç de fer-ho tota sola. Per sort n'hi havia poca quantitat degut a que era més ocultar certes faccions que no semblar una treballadora del carrer. Al acabar vaig mirar-me al mirall, per fi era jo la del mirall, o segons qui ho mires ja no era jo, era una altra persona, una dona, i a més quan em vaig mirar al mirall de cos sencer, si, aquesta estava embarassada. Però encara no havíem acabat, ja que ara havia de provar la segona faceta , aquesta era de dona normal, sense cap panxa, així que vaig desar el que duia a sobre, excepte el body, i em vaig posar uns texans amb un jersei de coll alt. (Així tapava la nou). Vaig haver de retocar el maquillatge i aquest cop ho vaig haver de fer jo, na XXXX només m'indicava com ho havia de fer. L'efecte era devastador, na XXXX va comentar sembla perfecte però encara falta quelcom , vaig aixecar-me i amb cura vaig agafar uns botins, i una caixeta de la bossa. Al obrir la caixeta vaig treure un penjoll un braçalet i dos anells a més d'un pot on hi havia dues arracades. Les arracades portaven 24h en alcohol per tal que les pogués usar al fer-me els forats que aquest cop havia demanat. Eren de plata i no gaire grans, en si representaven un sol amb cara, ja les tenia de feia temps, les havia comprat feia temps quan les vaig veure en un aparador i em van fer gràcia. Després de mirar-me una bona estona al mirall vàrem decidir que ja estava llesta per sortir. Així que me'n vaig anar amb l'avís que per qualsevol cosa la avises. Al sortir era la dona més feliç del món. El dijous va ésser massa, vaig anar a treballar a la mateixa hora de sempre, pel que em vaig haver de llevar uns deu minuts abans per tal de posar-me a punt. L'espera al tren em va ficar nerviosa però en mica en mica ja tenia mes autoconfiança fins al punt que al final estava be, com si no hagués canviat res, de fet res no havia canviat. El que em va costar més d'acceptar que la gent em mirava més del normal, no sabia si era per que se'm veia estrany, per ser una dona o per l'estat de bona esperança que simulava la disfressa. Al arribar al despatx em vaig trobar que na UUUU ja havia arribat pel que vaig haver d'explicar-li que com era carnestoltes havia decidit disfressar-me i com a l'oficina ja hi havien dues embarassades ja no vindria d'una tercera, i vaig indicar-li que per adreçar-se a mi podia usar la forma femenina del meu nom. Després vaig dirigir-me a la meva taula on vaig engegar l'ordinador, i vaig anar al bany, de dones es clar. Al tornar em vaig ficar a treballar, no vaig fer gaire ja que la gent avisada per na UUUU, anava venint de visita. La més sorpresa va ésser la meva superiora que te la taula poc mes lluny que la meva, a ella no la van avisar i al arribar va preguntar-me que feia allà, si tenia permís 'meu' per a usar aquella taula, al que vaig contestar que si en tenia. No va ser fins al cap d'uns cinc minuts que em va preguntar si era 'jo', al que vaig respondre que si, ho era. I després vaig explicar-li que per carnestoltes havia decidit fer quelcom diferent. Vàrem anar un grup a dinar juntes, allà en van preguntar varies coses, el per que ho havia fet, que quan havia tardat en preparar-ho, si havia tingut ajut, com m'ho feia per obtenir aquell to de veu... Vaig anar contestant una a una com vaig poder, però per sort na OOOO va canviar de tema i així vaig poder menjar una mica. Al final em van preguntar si aniria així algun lloc, al que vaig dir que potser el divendres també hi aniria encara que potser havent parit, i de pas aniria al sopar així, amb la gran excusa, d'amortitzar el cost de la disfressa i passar una estona divertida amb el personal. El dijous a la tarda no vaig sortir, estava preparant-me pel divendres, que era el dia clau. El divendres al matí va ésser més aviat rutinari, cosa que em feia sentir be. Abans d'esmorzar vaig parlar amb la QQQQ, per tal d'explicar-li que faria aquella nit, en el sopar. Va dir-me que la havia deixat desconcertada però que no passava res que havia de rumiar-s'ho una mica. A la tarda vaig aprofitar per anar a comprar roba, per sort na QQQQ em va acompanyar després que durant el dinar vàrem parlar amb més profunditat del "secret". Gràcies ala seva ajuda vaig aconseguir aclarir-me amb les talles, ja que no les tenia tant controlades com creia. La primera parada de la sortida fou al Sephora a on ens van maquillar de franc pel que el realisme va augmentar molt, però que molt. Després vàrem visitar la majoria de tendes de roba del centre i algunes de més apartades. Al tornar a casa vaig trobar-me un vestit per a grans ocasions, fosc que queia força be tenint en compte que em faltava línia. Dos pantalons de roba, una faldilla, tres tops i dues samarretes per combinar, i per acabar un conjunt ideal per aquella nit. De sabateries també vàrem visitar però ara a més de les botes, tenia unes sandàlies de tires, i unes bambes de sola enorme de goma, a més d'unes merceditas. de llenceria vàrem comprar tres jocs de diari i un per a "diumenges" Ens ho vàrem passar tant bé que vam decidir quedar per a les rebaixes de gener, ja que encara tenia un armari força buit, i hi havia coses força maques que eren encara massa cares, i amb una talla com la que tenia tirant a gran hi havia més oportunitats que en quedessin. Abans però de tornar a casa varen prendre un cafè al centre, em ca dir que havia vingut més que res per provar si el que li havia dit era broma i si no era fins a quin punt era possible que fos cert. També em va confessar que no creia possible que la natura s'equivoques en ajustar el cervell al cos que tenim però que així devia ser després de veure que tantes planes d'Internet en parlaven i d'estar amb mi aquella tarda. Per poc em fico a plorar, be alguna llàgrima si que va sortir, però tampoc era qüestió de cridar massa la atenció, encara no tenia prou confiança amb mi mateixa. I al final va arribar el vespre, havia quedat amb la QQQQ a dos carrers del restaurant per tal que em fes una ullada per possibles errors. Quan vaig arribar tota nerviosa ella ja hi era, i a més venia acompanyada de la UUUU, cosa que em va tallar una mica però al final vaig arribar i obrir la boca, per dir, "Bona nit", amb la veu més tranquil·la que podia fer encara que notava com tremolava, la UUUU, em va mirar de dalt a baix i després de fer-me fer un tomb, em va dir que si no fos per que estava avisada. Si no em creuria que eres ta germana, que com sempre dius que us assembleu, encara que ara ja no ser en quin sentit ho deies. Estava entre morta de por i agraïda, i em prou feines se'm va acudir dir que quan ho deia era en tots els aspectes. Després de dos o més floretes em va caure la grossa, na QQQQ havia vingut per demanar-me un favor i de pas fer-me'n un, allò era un "BROWN" amb totes les de la llei. Volien que després de sopar a la discoteca, em deixes lligar per un amic de la QQQQ, que necessitava que l'animessin una mica per que havia tallat feia poc amb la noia de tota la vida, i com que a les altres de la feina ja les coneixia no podia demana'ls-hi. A més d'aquesta manera tindria més experiència com a dona i al estar tots junts controlarien que no fes res perjudicial. La idea no em semblava dolenta però no tenia clar si volia seguir endavant, tenia clar que volia ésser una dona però encara no tenia clar si preferia un o una acompanyant. Al final vaig dir que deixarien una mica però si la cosa se m'escapava que ho deixaria córrer. Així vàrem entrar totes tres juntes al sopar. Un cop varen estar tots asseguts i amb l'ajut moral del cap, em vaig aixecar i em va dirigir a la taula, i després d'agafar aire vaig explicar qui era i que feia vestit així aquella nit. Les coses no van anar malament i gràcies als punts estratègics del cap, la QQQQ i la UUUU que ja tenien informació sobre el tema el sopar va continuar encara que per un cop els temes no eren de la feina i no distaven gaire els uns dels altres. A les postres vàrem brindar per la meva "incorporació" a la oficina, ja que anaven baixos de noies. I poc més al sortir i trobar-nos al carrer abans de dirigir-nos a la discoteca vaig rebre frases de suport a més d'alguna que altra conya. Entrar a la discoteca va ésser més fàcil del que creia el carnet fals que em vaig preparar amb el nom i camp adequat modificats no va ésser registrat a fons pel que vaig entrar sense problemes. Un cop a dins la UUUU em va presentar al seu amic, na RRRR. Que per estar desolat, la seva mirada no ho denotava. Com que sóc patosa de mena i no m'agrada ballar vaig estar la majoria d'estona parlant amb els que descansaven, amb na RRRR, que al final em va treure a ballar però després de veure l'èxit va decidir que parlar també era una bona opció vàrem anar a un a zona més tranquil·la però a la vista per tal de poder demanar ajut en cas necessari. Vàrem estar parlant del seu cotxe, del ben arreglat que el tenia, de les pel·lícules que havien estrenat aquella setmana, entre altres temes encara més banals. Al sortir, em va ajudar a ficar-me la jaqueta cosa que no m'havia passat mai abans, i per tant em vaig quedar una mica sorpresa. Abans d'acomiadar-nos ens vàrem intercanviar els mòbils per tal d'enviar-nos missatges Per sorpresa meva vàrem quedar per anar el dimecres a veure un pel·lícula de les havíem estat parlant. Així el dimecres a les 22:00h tenia una cita per sopar i anar al cinema. No era la primera que havia tingut, però segons com es mires si que ho era. El dissabte a la tarda em vaig trobar amb la QQQQ, per parlar del que havia passat i sobretot del que podia passar, no hi havia pensat gaire fins llavors, però i si m'agradaven els homes, seria normal però el cas que jo encara no estava "normalitzada". Li havia d'explicar ja el que em passava, però i si sortia corrents... Per sort na QQQQ, em va calmar, em va dir que fins que la cosa no anés més endavant no tindria per que dir-li, que fins i tot podia trencar abans que passes, encara que si notava quelcom especial per a ell seria millor assegurar-se'n per tal de no deixar perdre la oportunitat. Després d'una setmana força moguda, a on em vaig adaptar als petits canvis que portava tant de temps desitjant, va arribar el dimecres a la tarda i més tard al vespre. Tenia una cita i aquest cop no vindria ningú a ajudar-me encara que li vaig demanar a la QQQQ, que em va dir que hi havia coses que una dona havia d'aprendre i fer per ella mateixa, per que si no mai les aprendria a fer. (encara que després vaig saber que si que hi havia anat per si de cas, però que estava amagada dues files enrere). El sopar va ésser en un pans&co ja que el pressupost no donava per sortir tant, però va estar molt bé vàrem continuar parlant i al sortir ja anàvem amb les mans agafades. La pel·lícula, una americana, no era espectacularment bona, però va servir per passar l'estona. Vaig anar aviat a casa, més que res eren massa emocions fortes i noves com per digerir-les sobre la marxa. A més necessitava pensar sobre mi mateixa i potser parlar amb la QQQQ, per tal que m'aconselles sobre nois, ja que no estava acostumat a pensar en ells si no fos com per escapar-ne d'un en concret, i ara els veia com una cosa diferent, volia apropar-m'hi. Abans d'agafar l'autobús, em va donar un petó era diferent de tot el que havia sentit fins ara i alhora em sentia com si estigues a casa en un lloc que conegués perfectament, per sort el soroll del tràfic em va fer tornar en mi. a) Continuem sortint i quan li explico la veritat em deixa b) Continuem sortint i quan li explico la veritat avancem encara més, i m'ajuda en la conversió c) Després de dues cites m‚s ho deixo córrer per que no veig clar el camí d) Després de dues cites m‚s ho deixo córrer per que es el que vull e) (Espai reservat per a futures ocurrències)