Perruqueria gratuïta Era un matí d'agost, havia anat al centre a comprar cd's verges i una pel·lícula en DVD. també cercava un llibre però un sempre es molt complicat per aquestes coses. La pel·lícula era "Ma Vie en Rosa", d'un tema que m'interessava força i era la única que podia trobar per alguna tenda normal. Al tornar vaig cercar el metro, i com molts altres cops vaig passar per davant d'aquella perruqueria, amb un gran vidre i ple de productes de marques exclusives, sempre he pensat que devia ser la més cara de la zona. L'únic que podia fer pensar el contrari era un cartell al costat de la porta que advertia: Tall i pentinat gratuït, realitzat pels nostres aprenents. Al contrari que de costum tenia temps de sobres així que amb un arranc de ves a saber que vaig entrar. Un cop allà una recepcionista més aviat madura, amb molt bon gust tant per la roba com pels complements, em va demanar que volia. Jo li vaig contestar, tant amablement com vaig poder, que havia entrat interessat pel cartell del costat de la porta, ja que m'interessava un tallat i si me'l podia fer a un bon local i estalviar-me el cost no ho podia desaprofitar. Ella va continuar dient-me que no era gaire normal que entres un noi a les instal·lacions i sobretot que vingués a fer de client encara que fos mogut per al cartell. Jo li vaig contestar que en cap lloc indicava la impossibilitat del fet i vaig aprofitar per interessar-me si era possible indicar-li a l'aprenenta quin tall voldria que en fes, en cas que m'acceptessin. La recepcionista em va dir que tenia raó en la indicació i tenint en compte que no hi havia ningú ,més i que no s'esperava gaire moviment degut a les vacances, no tindrien cap inconvenient. I va afegir que si ho creia oportú li podria indicar que és el que volia fer exactament o deixar, encara que em recomanava deixar-me guiar per l'experiència i bon fer de l'aprenenta. Així doncs, vaig deixar la motxilla a terra de la recepció i vaig seure en una butaca la recepcionista va entrar a dins el local un moment i al poc em va cridar. Un cop a dins em va dir que es deia XXXX i que si ho creia convenient podia demanar per ella. També em va presentar l'aprenenta, és deia YYYY, i seria de la mateixa edat que jo si no era més jove. Na YYYY em va demanar si tenia alguna preferència al que vaig dir-li que només tenia pensat anivellar la llargària, sobretot del darrere, i aprofitar per tallar les puntes. Al que vaig afegir que m'estava deixant el cabell llarg i per tal no me'l tallava gaire. Em va contestar que d'acord, i em va preguntar si volia tallar-me el serrell ja que alguns pèls em tapaven la cara, amablement vaig rebutjar l'oferta. Em va rentar el cap i tallar com li havia dit fins i tot menys del que creia que seria necessari per que s'igualés. Al acabar de tallar em va preguntar si no tenia inconvenient en que em pentines. i vaig contestar que m'agradava portar el cabell lliure com estava en aquells moments encara que potser en certs moments molestava una mica. també he de reconèixer que donat el caire de l'establiment dubtava de la capacitat de la YYYY en fer un pentinat adequat per al meu sexe físic. Un cop a fora, amb una cabell que brillava com mai i feia una olor molt agradable, vaig indicar a la XXXX que la YYYY havia fet una feina impressionant i que esperava que perdés el títol d'aprenent, ja que no se'l mereixia. Quan m'estava dirigint a la motxilla, na XXXX em va preguntar si els hi faria un favor per tal que la XXXX acabés els seus exercicis i per tant el seu període de practiques per tal que entres després de les vacances com a empleada normal. Vaig tornar al mostrador i vaig dir que si podia no tenia cap problema en fer-ho, i vaig preguntar de que es tractava, jo em pensava que seria decolorar-me el cabell, algun cop ho havia fet ja fos en una metxa o tot sencer, i per tant no em suposaria cap problema que m'ho tornessin a fer. Però no anaven per allà els trets, em va demanar que em deixes fer dos tatuatges, d'aquells que son com calcomanies. Al veure la meva cara va afegir que també seria gratuït, ja que així podríem tancar l'establiment i fer vacances. ja sabia que no eren permanents pel que vaig preguntar si podia seleccionar l'emplaçament. Em va contestar que aquest cop no era possible ja que havia de practicar en els llocs més habituals, a més de dir-me que no se'm veurien tant i que si em fregava be en una mes ja no hi serien. Així vaig tornar a l'interior on em van fer treure els pantalons i el polo. Els pantalons degut a la meva mania de sempre que anava al centre anar arreglat i per tant mai en pantalons curts, ja que el primer tatuatge era al turmell, al costat de dins del turmell esquerre, era una espècie d'animal imaginari, mes aviat infantil. El polo molestava en el segon tatuatge situat a l'espatlla dreta, essent aquest cop una rosa vermella. Al aixecar-me el primer que vaig fer va ser mirar el rellotge, ja feia poc més d'una hora que em trobava allí dins, si be encara tenia temps de sobres, el que fa estar de vacances. Al veure els tatuatge de l'esquena amb el mirall que em va portar la XXXX, la vaig felicitar per la gran feina no havia notat res, cosa que deuria ésser normal, però després de veure reportatges sobre els tatuatges normals havia d'indicar-ho. Així vaig saber que el que duia al turmell era un dofí. La XXXX va cridar a la YYYY que va aparèixer al moment que ella desapareixia amb tot l'instrumental. Aquesta última em va mirar i va dir-me que no em quedaven malament, i que la feina era perfecte. Vaig preguntar si em podia moure o havia d'esperar una estona, em va indicar que ja em podia moure però si podia esperar un moment abans de marxar. Per la seva cara vaig detectar que em volia demanar quelcom més, aquest cop no s'havia si esperar el tint, uns papers per que omplis qualificant la YYYY, cosa que explicaria que encara no hagués tornat de desar els estris. Però na XXXX va començar dient, això que et demanaré ja seria massa però es que és l'últim que li falta fer i no crec que cap dia d'aquesta setmana vingui ningú a demanar-ho i com se't veu tant amable... (jo en aquells moments em veia amb la forma d'un ase i una corona de sant) ... va continuar dient que així tancarien el divendres per fer vacances ja que tenien obert per tal de poder acabar la formació de la XXXX. Al final després d'aquella declaració tant emotiva, vaig demanar que seria aquell cop, - encara tenia la esperança que no seria res pitjor que els tatuatges. I en aquell moment em va passar pel cap la paraula depilació amb les connotacions de dolor que implicava. Na XXXX deuria veure la meva cara davant l'última ocurrència, pel que va començar amb un to de veu molt baix, tampoc es permanent en una setmana ja no es veurà cap resta o com a molt quinze dies, - en aquells moments estava preparant un pla de fuga pel que pogués venir a continuació. Al final va dir les paraules clau: forat i orelles, en aquell moment m'hagués faltat pista si no fos per que la YYYY va treure el cap per la cortina que duia a un possible magatzem. Vaig preguntar que repetís l'últim frase lentament per tal d'assegurar-me que havia entès bé el contingut d'aquesta. Ho va fer i vaig corroborar que no la havia malinterpretat. Em vaig quedar entre pensatiu i fora de mi, mentre que na XXXX, em va preguntar si ho faria, va afegir que també seria gratuït, ja que tenia moltes ganes de fer vacances, a més de prometrem que si algun altre dia necessitava res s'oferiria a ajudar-me, la segona promesa era molt temptadora encara que no li veia cap utilitat (que no fos escriure una continuació d'aquesta historia). Vaig preguntar que com es que a l'establiment s'oferia aquest servei, ja que creia que es feia o recent nascuda o a les farmàcies. Na XXXX em va dir que con a centre de bellesa també feien aquelles feines fins i tot tenien una noia que sabia fer piercing per si alguna clienta ho demanava. Després de veure la cara de pena d'ambdues vaig acceptar, no si la imatge de l'ase amb la corona, me l'hauria de ficar com a escut d'armes a la xemeneia de casa (i això que no en tinc de xemeneia). Tornava a estar assegut, aquest cop na XXXX es va quedar a dins per tal d'ajudar la YYYY. Aquesta va aparèixer amb una bandeja còmode dentista contenia quelcom metàl·lic, un pot d'alcohol i un altre de betadine a part d'una bossa amb cotons. Vaig començar amb força nervis, però en mica en mica, em vaig calmar, quan ja estava llest vaig notar que algú em punxava a la orella era la dreta i mentre intentava saber si havia quedat quelcom més afectat vaig notar el mateix però de l'altre costat. Enlloc hi havia sang i un cop realitzat un reconeixement exhaustiu vaig notar que no tenia cap ferida. Quan em vaig mirar al mirall el meu orgull va quedar pel terra no sabia si demanar que me les traguessin, que em deixessin marxar, que em fessin un pentinat per tal de tapar-me les orelles o en seu defecte em fessin una operació de canvi de sexe per rematar la feina. El pentinat si que va ésser possible, ja que me'l va oferir la YYYY, pel mateix motiu que ja havia pensat que no se'm veiés les arracades pel carrer, ja que encara havia de tornar a casa i fins l'endemà a la tarda no me les podria treure. Quan ho fes m'havia deposar betadine per tal que cicatritzes millor, per sort les arracades me els podia quedar. Les arracades eren dues estrelles de plata bastant infantils cal dir-ho, pel que l'efecte vergonya guanyava per moments, em van tranquil·litzar assegurant-me que no era estranys que dugués arracades, a més que el cabell em taparia bé. per acabar em van recordar que la setmana següent de no usar arracades ni es notarien els forats, si volia que es tapessin. Vaig mirar el rellotge, només tenia 45 minuts per arribar a l'autobús cap el poble i preferia no córrer per no suar ni que els cabell es mogués gaire. Vaig acomiadar-me i felicitar a la YYYY mentre em dirigia a la recepció allà vaig recollir la bossa i na XXXX em va obrir la porta de l'establiment que havia tancat, quan havia entrat a ajudar a la XXXX. Vaig estar tot el camí nerviós, un cop a casa em vaig tranquil·litzar després de dinar vaig veure la pel·lícula que havia comprat no sense abans sorprendre'm que estigués sense la funda de plàstic i de llegir una tarja, era de na XXXX, em donava les gràcies pel que havia fet i em deixava el seu número de mòbil per si un dia volia usar el seu oferiment. Vaig fer vida normal, encara que aquella nit vaig notar els dos objectes a les orelles quan donava tombs pel llit. L'endemà a la tarda em vaig treure les arracades i em vaig untar en betadine, cosa que va ésser rutina tota aquella setmana al fi de la qual ja no es notava cap marca del forat. les arracades les deso junt a una cadena a la meva tauleta de nit.