Versió alternativa de: Memorias de una Gheisa I. Infantesa Encara que ningú s'ho cregui vaig nàixer en un poble de l'interior. En una regió on la única font d'ingressos era el treball del camp. Els meus pares treballaven en un camp força fructífer però força allunyat del poble. D'aquell temps conservo pocs records, la majoria eren feliços, eren temps on no tenia preocupacions i jugava amb els altres nens del poble. La mare la posició de "mestressa", encarregada de regular el funcionament de les terres, el pagament dels jornalers, així com de les vendes i intercanvis amb els comerciants de ciutat que venien a comprar. El pare es passava el dia al camp, ajudat per dos jornalers. La meva germana gran també ajudava al camp, ella s'encarregava de les varietats delicades, que es pagaven molt bé. Però una desgràcia va caure sobre la família, un dia quan la mare tornava del camp, concretament de pagar al jornalers, va tenir un accident mentre tornava. Va caure en un barranc a causa d'un pont en mal estat, espero que moris al moment donat que vàrem tardar dos dies en trobar el seu cos. Llavors tenia 10 anys, ho recordo bé per que donat la pèrdua de la mare la distribució de la feina va canviar. A partir de llavors donat que era massa petit per ajudar al camp vaig ocupar-me de les tasques que la mare realitzava a la casa (netejar, preparar el menjar, etc.). La YYYY (ma germana) es va encarregar de les transaccions econòmiques encara que l'havia d'ajudar amb els números ja que no s'embolicava força amb ells. En mica en mica em vaig ser jo qui es va encarregar de les transaccions, ma germana preferia tenir cura les seves plantes pel que no va posar cap impediment. Al principi em va costar força fer-me respectar ja que difícil regatejar quan el que veuen és un nen de 11 anys però aconseguia millors preus que ma germana. A cap del mes ja tenia reputació com la "mestressa" més jove de la contrada, que a part de difícil contrincant tenia les millors flors i plantes exòtiques, en això la YYYY era insuperable. Tot i que les coses no ens anaven malament encara havíem de pagar les cerimònies del funeral de la mare. Vaig preparar un pla de xoc per intentar acabar amb els deutes, un dels punts forts era la reducció de despeses superflus. Un d'ells era el vestuari, la roba s'aprofitava tant com es podia, en aquest punt el més desafortunat vaig ser jo que em va tocar usar els vestits que a ma germana ja li eren petits o aquells de la mare que eren massa molestos per anar al camp. Desprès d'arreglar-ne uns quants en tenia suficients per anar al mercat. Amb el canvi d'any un altre mal va aparèixer, l'administració central actualitzava el cens, una excusa per obligar als joves apuntar-se a l'exèrcit i també poder prémer més els impostos, justificant que els guanys havien pujat (encara que les despeses també ho havien fet). Na AAAA la mestressa més rica i ben relacionada de la zona em va avisar que donat la meva edat seria reclamat a files quan vinguessin els administradors. Quan el tema va sorgir per casa el sentiment que ja sortíem del forat on estàvem va desaparèixer. No se'ns acudia res per poder evitar la meva marxa. La noticia que el mercat de WWWWWWW podria perdre la més jove de les mestresses de la regió es va mantenir en secret de cara al públic però la unió de mestresses estava preocupada del que pogués passar. Així doncs totes es van posar a buscar solucions. Vàrem arribar algunes, la majoria parlaven d'ocultar-se però la cosa no seria senzilla donat que ja estava inscrit al cens anterior a més si desapareixia ja no podria ser afegit a posteriori i per tant no tindria cap prestació de l'estat, com podien ser els medicaments o l'accés a l'escola. La solució va venir de la DDDD, que va adonar-se d'un detall de les meves intervencions al mercat, donat que tradicionalment les mestresses eren dones, a mi em tractaven com a tal i per com el que havia après era observant la mare i les altres mestresses, els meu comportament era el d'una dona. Per tant només calia fer-me passar per una dona, com a a tal no seria obligada a marxar i per tant podria seguir al poble. Quan la cosa ja semblava solucionada, la AAAA va avisar a la unió que hi havia un problema en un altre poble un noi s'havia fet passar per noia per tal d'evitar marxar. Però com no es refiaven dels certificats mèdics i van procedir a una inspecció física, el van despullar, van acabar descobrint l'intent d'engany i el xicot fou reclutat però el seu destí fou el pitjor possible. Per tant es va decidir parlar amb el metge de la zona, va costar Convèncer-lo però després de subornar-lo va accedir a modificar tots els documents que tenia sobre mi. Ens va avisar que poc desprès de nàixer, seguint el reglament establert, va enviar una còpia manuscrita del document que donava fe del meu naixement. Tanmateix també constava com a home a l'administració central en l'últim cens. Tot i això ell asseguraria que havia nascut noia i per tant la partida de naixement deuria contenir un error de transcripció. Encara faltava el problema d'un examen físic, en aquest cas em descobririen per molt que el metge els assegures que era una noia. La DDDD va comentar que coneixia un metge, especialista en avortaments del qual explicaven que una vegada va convertir un noi en una noia per tal de poder-la casar amb un ric hereu. Un cop acceptada la idea de la DDDD, aquesta va anar a veure el metge a la casa-operatori que aquest tenia en un poble proper, però com no el va trobar va anar a la consulta que el metge tenia a ciutat. Quan la DDDD va tornar va dir que el doctor afirmava que havia realitzat la operació tanmateix va assegurar que ambdós encara estan casats. El cost era força alt però la unió es va encarregar de reunir els diners necessaris que hauríem d'anar tornant en mica en mica. Donat que els administradors no tardarien tant en arribar com era d'esperar la operació es va realitzar la setmana següent. Les coses van anar molt bé segons el doctor encara que la primera setmana la vaig passar a la casa-hospital amb força dolors. La segona ja vaig tornar al poble encara que continuava al llit, almenys podia controlar les vendes. Aquella setmana totes les altres mestresses em vam visitar, desitjant-me una ràpida recuperació. Aquesta va arribar a les tres setmanes justes des de la operació, aleshores ja vaig tornar al mercat cada dia intentant recuperar el prestigi perdut al no assistir encara que fos per malaltia i els preus que ma germana havia baixat massa. Al cap de dos mesos des de la meva reaparició els administradors van arribar al poble. Com ja esperàvem van tenir moltes reticències a creure's el doctor i la meva família quan afirmaven que havia nascut dona. També em van demanar un anàlisi físic, pel que vaig acabar despullat a la sala que la AAAA els havia deixat en una de les seves cases del poble, una que donava a la plaça. Al final van haver d'acceptar que els seus papers eren incorrectes, encara que començava a témer el pitjor donat que van tardar dos dies en notificar-nos el resultat. Aquell estiu van marxar 30 nois del poble, la majoria d'ells no van tornar-hi mai, jo en canvi marxaria més tard. Jo en canvi em vaig quedar amb la meva família per tal de superar el nou obstacle que la vida ens havia posat. // Opcional: afegit addicional 2A (no recomanat) Quan vaig complir els 13 anys, per tal d'esdevenir una dona al complert el metge em va receptar unes injeccions que havia de prendre a cada més i que apart d'una mica de malestar vam provocar que desenvolupes pits així com una pell més suau. Al cap des dos mesos ja teníem els deutes coberts, sempre venia tot el que el pare i la YYYY em portaven i aconseguia preus prou bons que ens van permetre pensar que les coses marxaven pel bon camí. Però semblava que a casa les coses no podien anar bé durant tant de temps o almenys allò començàvem a pensar. Una altra mort va capgirar el nostre món, el pare va morir a causa d'una malaltia desconeguda. Al morir les germanes ens vam quedar soles, podríem tirar endavant el camp si contractàvem a més gent però el contracte de lloguer de la terra especificava que eren els homes de la família qui s'encarregaven de les terres, pel que no podíem reclamar-les. Així doncs el que havia salvat la família poc temps enrere ara ens deixava sense casa i terres, l'únic amb que podíem comptar era l'una en l'altre. Davant aquest panorama tant poc prometedor, la AAAA, ens va trobar un nou futur. Ens va deixar al càrrec d'un ajudant seu, que ens va portar de viatge [...] >> El que segueix ja es pot agafar del llibre original si bé hi han detalls que cal variar i es deixen a la imaginació del lector. ------------ A F E G I T S ---------------- //Afegit addicional 2A Des de aquell moment també hi ha quelcom que ma acompanyat cada nit, Des del dia desprès de la operació i pel meu bé havia de seguir un tractament que consistia en introduint-me un tros de plàstic per la vagina. Aquest manteniment era necessari per tal que la vagina que el doctor em va obrir del no res no es tanques. Els exercicis no eren gaire agradables, l'altra opció era tenir relacions sexuals, cosa que encara em semblava pitjor que el fet d'haver d'introduir-me el plàstic escalfat a banys Maria per la vagina.