(idea extreta conte oriental) La guàrdia de l'emperador Fa molts segles, quan a la Xina encara manaven els emperadors i la gran muralla encara estava en projecte. XX, un noi de camp va decidir anar a ciutat per fer-se soldat, d'aquesta manera conqueriria nous territoris per fer gran la pàtria. El noi va entrar a l'acadèmia militar on va destacar amb les seves habilitats en la lluita cos a cos on essent esquifit sempre guanyava i en els jocs d'estratègia. Així fora com d'orella a orella les qualitats del jove arribaren al màxim encarregat de la guàrdia de l'emperador, que veia en el jove el seu successor per així retirar-se i gaudir d'una vida tranquil·la, després de tants anys al servei de la dinastia. Tot i que tenia decidit el successor va voler fer l'elecció oficial i per tant va convocar un torneig, per decidir el millor lluitador del país, amb grans possibilitats a accedir a la guàrdia de l'emperador. El torneig consistia en combats cos a cos, amb "pals", a porta oberta. Així coma porta tancada es feia un torneig de jocs de tauler, i una prova d'etiqueta i comportament en actes protocol·laris, degut a que el càrrec obligaria a estar amb grans magnataris, molts cops d'altres cultures. El dia del torneig va arribar, però XX no va guanyar tots el torneig de lluita, quedant segon i tercer segons categoria. Pel que fa al jocs de tauler va aconseguir guanyar a l'estrateg del rei un dels tres cops, cosa que el deixà en quart lloc. En l'apartat d'etiqueta, els participants havien de llegir un tractat imaginari, per tal de cercar els punts negatius pel país. I a continuació participar en un sopar on es seguien i es menjava segons els rituals d'un país estranger. D'aquesta prova ningú va veure mai als seus adversaris ni va saber la classificació. Dos dies després del torneig, els 12 dels 14 participants van marxar. XX va tornar força deprimit per que si be sabia que era del millors no havia aconseguit entrar a la guàrdia. Però quan estava encara estava de camí un missatge el va parar i el va indicar que si encara l'interessava entrar a la guàrdia havia de tornar al palau. Allà l'esperava el cap de la guàrdia. Quan XX, va arribar, el van portar a una sala on una concubina de l'emperador i li va demanar disculpes en nom del cap. Li va dir que aquest va intervenir en les proves, ja que entre els participants i havia membres de la guàrdia, per assegurar-se que no guanyes. Aquest fet es devia a que si be havia de mostrar a l'emperador les capacitats del "seu" successor, no volia que el públic el conegués igual que a ell no l'havien vist mai. Llavors el cap va explicar: "la guàrdia de l'emperador és la persona que té al seu càrrec la feina de protegir i ajudar l'emperador, en el moments més difícils. Quan l'emperador esta de viatge per diplomàcia, per exemple. Per tant la persona que ocupi el càrrec ha d'estar sempre a prop seu, i vigilar els atacs que pugui patir tant de fora com de dins. Per fer-ho ha de tenir ment d'estrateg, que sàpiga passar desapercebut i adaptar-se a les necessitats del moment. La concubina va continuar, ara t'estaràs preguntar fins ara qui era, i per que s'amaga fins i tot del seu successor. Doncs be el cap de la guàrdia de l'emperador i "la guàrdia" sencera quan aquest està de viatge sóc jo, ZZ, segona concubina imperial. - Amb la qual cosa preguntar, com?, si sou una serventa. Ja veig que vas agafant la idea, la guàrdia reial sempre ha tingut com a cap una concubina imperial, d'aquesta manera es més fàcil explicar les nits que passem junt a l'emperador, que sempre l'acompanyi en els viatges. Ningú es preocupa de la concubina, es una serventa i per tant passes desapercebuda. Estàs ben informada per que a més dels espies tens coneixements de tots els rumors que corrin per palau. - Si, però vos sou una dona, com podria jo ocupar el càrrec. Aquest punt es més delicat, si be algun cop el càrrec l'ha ocupat una dona de naixement, l'experiència de tants anys del sistema ens diu que pot portar a problemes posteriors. Per tant ara s'escull un home, més aviat jove i d'estructura petita per ocupar el càrrec. Així em van escollir a mi. - Però si sou una dona, o no? Pel que veig vas directe al gra es bo però hauràs d'aprendre a ser més discret en altres ocasions, per sort t'explicaré tot el que se, per tal que en un any, ja me'n pugui anar a la casa de repòs de l'emperador. Doncs be el que es fa es avisar als metges imperials, que gràcies a una tècnica de temps immemorial i millorada permanentment, fa possible el miracle que un home de naixement es converteixi en una dona. - Però fins a quin punt serè una dona? Doncs be ara per ara, han aconseguit una fidelitat extrema pel que fa a la semblança física, si be ara ja no soc un exemple per que els anys es noten, aquest és un altre per la meva marxa l'emperador no pot presentar una serventa tant vella i jo ja no veig tant clar que guanyes en una lluita cos a cos. Però pel que sembla potser tu podrà arribar ser més que una semblança, m'han assegurat que amb els perfeccionaments actual podries arribar a tenir un fill. Però no em fiaria molt d'aquests, ja els coneixeràs. ... Així va ser com en XX més coneguda com JJ la tercera concubina de l'emperador, una bellesa entre les belleses que aquest no tenia por a mostrar a tots els altres mandataris quan estava de viatge, va estar en la vida pública fins als 33 anys, edat a la qual es va presentar un nova concubina. Pel que es sap de JJ, viu plàcidament en el camp, amb un fill de l'emperador (almenys en la versió oficial), i protegida per un jove de la guàrdia.