La filla El fet que una dona transsexual tingui una filla sempre és meravellós, i parlo des del punt de vista d'una persona que ho ha viscut. VISIÓ DE LA MARE ++++++++++++++++ Hola sóc na XXX', abans de la meva arribar al poble vivia a un poble al costat de la capital. Havia estat casada, però el meu marit va morir en un accident de cotxe anant a treballar, i vaig decidir canviar d'aires incloent la nostra filla WWW. Aquesta era la meva presentació amb els vilatans al arribar, però el que aquest no saben es que quan vaig decidir canviar d'aires també vaig decidir canviar altres coses que no m'agradaven de la meva vida, alhora que refermar les que m'agradaven. El meu treball estava relacionat amb la informàtica i el treballar a casa em permetia dedicar-me a les estones que estava més inspirat alhora de no perdrem el creixement de na WWW. La meva parella tenia un treball de responsabilitat en una empresa de fora la capital. Aquest fet em va permetre establir una relació molt forta amb "la petita de casa", també va permetre reforçar l'instint maternal del que estava dotada, així com poder "reviure" la meva infantesa en la seva persona. La mort de na YYY, va provocar que em repenses el que havia de fer a continuació, m'havia costat molt trobar una parella que m'entengués i lo nostre havia estat tant profund que no veia clar tirar endavant, a més tenia el fet que la nostra filla que perdia un dels pares i per tant necessitaria més temps per suplir el buit deixat per na YYY. En aquell moment es van ajuntar una sèrie de pensament que ja feia temps que em corrien pel cap i vaig decidir canviar d'aires i anar a viure a un poble de l'interior. Jo podria continuar treballant des de casa, i el fet de viure al poble permetria que na WWW tingues un major contacte la gent que la que existeix a la ciutat, de manera que el buit deixat per na YYY podria ser mínim. Així vaig vendre el pis i junt als diners de l'assegurança vaig comprar una casa al poble, un cotxe i amb el que va restar un fons de pensió. L'últim canvi era el més radical, aquest implicava que ocupes el lloc de na YYY, i per tant fes de mare biològica de na WWW, en certa manera jo em sentia com la seva mare encara que legalment només fos el seu pare biològic. Aquest canvi implicà la posada en marxa d'una sèrie de idees i projectes que ja tenia al cap des de feia molts anys i que només la comprensió de na YYY havia aconseguit fer-les innecessàries. Aquesta comprensió esdevinguda de la sinceritat va fer que per mi a més de la meva dona na YYY fos la meva millor amiga, una amiga a qui explicar-li que em passava i que pensava, érem la millor amiga l'una de l'altra i juntes apreníem el transcurs de la vida i compartien quelcom meravellós com era la nostra filla. Una altre punt a tenir en compte que na WWW necessitava més una mare que un pare ja que necessitava conèixer de primera mà el que li passava a mesura que es fes gran més que no explicar-ho per que estava ben informat o que per dins em sentia també una dona (cosa que no veia clara). A més el lligam que teníem establert ja era entre mare i filla, amb ella accentuava els meus sentiment maternals i em feia sentir una dona feliç, amb una parella perfecte i una filla meravellosa, i com a tal em veia. Sabia que quan es fes gran la societat li faria mal, i allò que semblava natural seria descrit com "anormal" o fins i tot dolent, cosa que ajuda a prendre la decisió final. El més difícil fou haver d'usar la roba de na YYY, però als tres mesos estava prou ocupada per no haver de pensar-hi gaire. Per aquelles dates combinava la feina, amb la consulta del psicòleg, un càrrec a l'associació de pares de l'escola i el fet de superar amb na YYY la tristor que representa perdre un ésser estimat. Per sort el psicòleg va quedar convençut abans de l'any i durant el segon any des de la nostra arribada i aprofitant unes colònies de l'escola vaig esdevenir legalment allò que ja era per qui em coneixia, una viuda amb una filla petita i una vida per endavant. Actualment tinc vida social cosa impensable quan era més jove, fins i tot abans de conèixer la YYY. A ella la vaig conèixer quan vaig realitzar una feina a l'empresa on ella treballava. VISIÓ DE LA FILLA +++++++++++++++++ Estimat diari, avui m'he assabentat e quelcom que varia les meves creences sobre la idea de meva família. Fa poc que tinc 14 anys i li he demanat a la mare que m'expliqui qui era el pare i perquè que no teníem a casa cap record seu. La mare s'ha quedat una mica trasbalsada però m'ha dit que tenia tot el dret de conèixer el gran secret de la nostra família. Jo estava emocionada "gran secret", que potser el pare era algú conegut, un príncep potser... En aquelles la mare va tornar amb un àlbum de fotos, aquell no l'havia vist mai. En ell hi havia fotos de tres persones una d'elles era jo, era de quan era molt petita de l'hospital i de quan vivíem a ciutat, les altres dues persones no sabia qui eren a voltes sortien més joves i jo no hi era. Una d'elles semblava el germà de la mare però l'altre si bé "notava" que la coneixia no sabia qui era. Llavors la mare em va dir que la dona era la seva parella, i que fou ella qui morí en l'accident de cotxe quan era petita. Que fort!!! la meva mare és lesbiana i estava enrotllada quan em van tenir!!, llavors l'home qui era el meu pare biològic, potser li va demanar al seu germà però llavors per que sortia tant a les fotos, al final li vaig preguntar si aquell home era el meu pare biològic. La mare em va contestar que si ho era, però mentre encara al·lucinava quin secret era aquell allò era molt fort, havien recorregut al germà de la meva "mare", encara ho era no?, tècnicament les dues ho eren, no? quin embolic, vaig decidir seguir preguntant si aquell home era el seu germà, ja que com podia ser que sortís tant a l'àlbum. La mare va respirar profundament i després d'una mica em va dir que no aquell home era ella. Em vaig quedar de pedra, quelcom no quadrava jo tenia dues mares, allò si era possible però no era possible que la meva mare fos un home, no ho podia ser, de petita a voltes ens dutxaven juntes i no era un home, almenys segons les classes d'educació sexual i els dibuixos de l'enciclopèdia. La mare em va tornar al món real quan em va dir, - Espera!, abans de fer conjectures prefereixo explicar-te les coses des de l'inici. Això feu i em va deixar atordida, resulta que la meva mare biològica morí en el accident de cotxe i que a conseqüència d'allò el meu pare biològic decidí ser una dona. Així de cop sembla massa, però quan t'expliquen els motius les coses semblen més "normals". Jo tenia records de quan era petita i encara vivíem al pis però sobretot recordava la veu de la meva mare, que llavors encara era un home, i l'altra dona que es semblava conèixer era la mare que em va parir. Diari aquest dia ha estat memorable, no se si seré capaç d'escriure't mai quelcom tant contundent com avui.