Germanes La meva germana, és més gran que jo i va emancipar-se abans. Després de cercar durant uns mesos va trobar un pis al poble, no gaire lluny de casa. Tot i això per causa de la seva feina, no està gaire a casa. Quan se'n va em demana per que li regui les plantes i obri les finestres i persianes per ventilar. El que ella no sap, és que quan hi vaig, el pis no és l'únic que airejo. Ja que aprofito l'estada per remenar pel seu armari i posar-me la seva roba. A voltes quan he acabat a voltes al començar. Però un dia, una frase va canviar la meva vida, si be no en aquell moment va ser el punt d'inflexió. La frase no era estrafolària ni contenia cap profecia o màgia, era més aviat el to d'aquell "el dimarts vas anar a regar i airejar el pis, oi?". jo vaig contestar "si he anat sabia que arribaves el divendres, a més ja tocava regar". Fins aquí res de l'altre món però aquell to era molt estrany. La següent pregunta venia amb més mala intenció. "vas anar-hi tu sol, amb algú?". Al que vaig contestar jo sol com sempre, que passa res?, -en aquest punt ja començava a estar nerviós -, ella de seguida em va tallar, segur que no vas enviar algú enlloc teu?, al que vaig replicar, NO, sempre vaig jo i sol. - en aquell moment estava que no m'aguantava si be mantenia l'endreç quelcom em deia que havia ficat la pota, però no queia en el que era, no havia trencat res i les plantes encara estaven vives. Mentre encara pensava, ella va respondre que estrany, la veïna del darrere, m'ha preguntat on havia estat el dimecres, jo li he dit que estava fora i que havia tornat aquell matí. Però ella em va dir, doncs ara no se, jo asseguraria que la vaig veure algú traient la pols el dimarts. jo li vaig dir que deuries ser tu, però ella va dir-me no ho crec era una dona, i a més portava roba que ja m'havia vist pel carrer, que per això li va estranyar que no portes res més còmode per treure la pols de casa. En aquell moment ja havia passat el to vermell, i anava cap el tomàquet madur, molt madur. Estava maleint la cotilla de la veïna, alhora que a mi mateix per haver deixat que em veiessin. Però ma germana continuà a més he trobat un parell de botins del 42, sota el llit de convidats. - al que pensava, es impossible estan en una maleta a l'armari de casa, no al pis, encara que la descripció es força correcte, i si me les hagués deixat -. Com tardava massa en contestar em va repetir, que son teves, per que si es així hauràs de venir a buscar-les, semblen cares per perdre-les tontament - ara estava en un dubte, estava intentant pensar i ràpid, però tenia massa coses al cap -. Per rematar la jugada em va dir quan vinguis si vol en parlem, encara que haver de fer-te xantatge per que m'expliquis que et passa sent la teva germana es força greu. Així doncs l'endemà ens vàrem veure, aquest cop al seu pis. El to no havia canviat gaire, conforme divendres. A més com ja vaig deduir al no trobar els botins a la maleta de casa me'ls duria deixar al pis. Així doncs sense cap excusa possible, vaig entrar i després d'explicar-li "tot". Un cop vaig acabar estava en un racó del sofà, tot encongit, mentre que ella d'u salt es va aixecar i mentre es dirigia a la porta em va preguntar, Que ho saben a casa?, de seguida vaig dir-li que no i que no creia convenient que ho sabessin. Va tornar de la cuina amb dues tasses d'herbes a les mans, i mentre em donava una em va dir: tranquil, no els ho penso dir. Les herbes no em van tranquil·litzar, però ella semblava més tranquil·la, massa tranquil·la. Llavors va començar a parlar, ja m'ho esperava, em va estranyar que t'oferissis voluntari per regar-me les plantes, tot i que treballes, a més al tornar algun cop he notat que quelcom estava fora de lloc, o peces de roba que estaven netes quan al marxar, les volia posar a la rentadora,... Per això he estat mirant que podria ser i després d'una advertència anterior de la veïna de sobre, ja em vaig començar a fer una idea. He preguntat a un psicòleg i a un amic que va treballar de "drag queen". Així he denotat que la mania del cabell llarg i les ungles llargues, el fet que cada cop tens menys pel a les mans i braços. Ara be per poder saber que és el que he de pensar i creure, prefereixo, que siguis tu qui i m'ho expliqui i de pas em facis una demostració. Aquí m'havia agafat, doncs be resulta que encara no ser que soc si un home al que l'excita sexualment vestir-se de dona, un home que es tranquil·litza quan es vesteix de dona, o una persona que va nàixer amb alguna alteració mental (no cal oblidar, la caiguda de la mare quan encara estava embarassada de mi). Vaig seguir, jo també he estat mirant, però per deformació professional, ho he mirat a Internet, si bé hi ha més dades, moltes són contradictòries. A més mai he sortit vestit enlloc almenys físicament vaig afegir. Si a voltes quan vinc a casa teva ho faig, com a molt que estaré una hora?. A més no em veig com una dona, ja ser que no ho soc i que no es podrà corregir així com així, val la pena intentar-ho, si he viscut tots aquest anys com a home per que tirar-ho tot per la finestra. Al que ella respongué, d'acord, fins ara et segueixo però aquest "almenys físicament", a que be?, de quina vida parles si sempre estàs tancat, quasi no tens amics?, i per la teva informació més d'un amic meu creu que ets gay i/o estàs boig, i potser no s'equivoca. Després d'això, estava a punt de plorar, però com sempre m'era impossible. Vaig començar, "almenys" venia per que molts cops m'he sentit desfasat, sobretot en els transports públic i si ha moltes noies em sentor més tranquil, i més d'un cop arribo a pensar diferent, a sentir diferent, captar les coses d'una altra manera, com si alliberes una espècie de censura. Per això molts cops vaig a hores estranyes per no trobar a ningú per la por de no poder controlar o no voler controlar aquells moments. O a voltes esculli la opció on ser que més possibilitats de trobar-m'hi sobretot, quan tinc en dia sensible, o el dia no ha anat tot ho be que hauria. Aquest fet s'aguditza quan trobo a una noia de la qual veig que tindria possibilitats d'ésser si hagués nascut noia, o si uses maquillatge. Que faig, intento agafar sempre el mateix transport per tal de coincidir, l'esquivo arribant de fer tontades com caminar mitja hora per no arribar tard però no trobar-me-la... El segon es degut que si no sóc capaç d'estar segur de qui o que soc, menys encara de posar en descobert aquest fet ni a amic ni a la meva germana. La última per començar si crec que estic boig o almenys m'hi estic tornant. I per acabar ja t'he dit que si be no em veig atret per les noies com seria d'esperar, però tampoc em veig atret pels homes, però en aquest cas ni me'ls miro per comparar. Doncs be ara que t'has sincerat amb mi - va dir ella remarcant el "sincerat"-, encara que hagi sigut forçat. Que et sembla si m'acompanyes a Barcelona, he de comprar uns regals de Nadal i un vestir pel proper viatge. Jo vaig contestar que cap problema, que ja sabia que no em molestava acompanyar-la. Ella de seguida va contestar, - i ara per que et mostres tant col·laborador i tant erràtic alhora de cercar alguna peça de roba. Al que vaig dir, era l'única oportunitat on podia mirar i comparar amb una bona excusa, a més a mi no m'agrada el mateix que a tu. Però ella replicà doncs be que et poses la meva roba, no?, al que afegí, però aquest cop ho farem diferent. A sí que penses anar amb cotxe? No va dir ella anirem amb tren, com sempre, però aquest cop m'acompanyarà la meva germana petita. Quina si no en tens vaig contestar jo, abans de caure en el que em volia dir. Doncs no ho endevines, amen a l'habitació que hem d'arreglar uns assumptes. Un cop allà, va obrir l'armari i va treure uns pantalons i un jersei, i em va dir això és el que em posaré, pots escollir el que vulguis del que queda, però això si ficat uns leotardos per si de cas. Com per si de cas vaig preguntar?, mentre escollia uns altres pantalons i un jersei (tampoc sóc molt original). Per que potser et compro el meu regal de Nadal i si te'l proves allà m'asseguro que et vagi be. Encara no havia pogut contestar quan em diu ja he acabat del bany ara vine, que rentat el cap i afaitat com mai, pensa que passaré revista. Al acabar veig entrar a l'habitació, allà al costat de la roba que havia escollit hi havia un altre jersei, uns sostenidors i una parell de mamelles de silicona, com les que havia vist per Internet. Em va dir he tret l'altre jersei per veure quin et queda millor, el que havies escollit es molt estret i no se si entraries un cop et posis els accessoris. Abans que preguntis, són d'un ex-xicot de l'amic gay que t'havia comentat. Mentre em ficava la roba em va dir. Veig que això si que ho domines, almenys no podràs dir que és el primer cop. A més ja quasi no et queden pels al cos, que has fet? Al que vaig contestar, bueno,... doncs..., vaig a depilar-me de tant en tant, ara ja no és estrany i com a casa no ho puc fer. Vaig haver de demanar ajut per posar-me el sostenidors amb el farcit, però ho vàrem aconseguir. Abans marxar ens vàrem maquillar, no gaire per que si havien d'emprovar-nos roba no era qüestió d'anar retocant cada dos per tres. Si be vaig començar jo sol, ella em va corregir certs moviments que no eren els millors per al resultat de l'operació. Abans de sortir ens mirarem al mirall del rebedor, si be ma germana estava com sempre impressionant, jo no em reconeixia, en aquell mirall ja m'havia vist vestit de dona, però ara no semblava que estigues vestit, si no que ho era. Mentre pensava m'ha germana va comentar, si ens pregunten ja parlaré jo la teva veu si be no es greu no pot passar pel la d'una noia. A vérem tu ets la germana petita i ens portem només dos anys (no quatre), d'acord. A més estàs afònica per que com ets mestre has de parlar molt. I per últim vigila el que fas ara ets una noia i certs comportaments no són adequats. En això ja havia llegit i practicat força, i per tant li vaig fer una demostració de la veu femenina que era capaç de fer, ja sense esforç. A més d'indicar-li que si ja sabia alguns detalls però que agrairia qualsevol indicació. Al final quedarem que millor no abusar de la meva veu per si de cas, encara que sonava prou convincent. Així vàrem baixar al carrer, on no ens varen trobar a cap veí ni conegut, si hi havia gen, i em sembla que un xicots ens va mirar però érem dues noies joves, i no hi havia gaire més per mirar. Varen anar a l'estació amb cotxe, on el vam aparcar. Comprarem els bitllets, i vàrem anar a l'andana corresponent. Allà de seguida em va avisar, una noia mai mirar tanta estona fixament sobretot si hi ha algun home pel mig, vaig contestar que mirava els pisos del davant, - però ella continuà - estàs pel que has d'estar o no? Un cop al tren vàrem tenir sort i ens vàrem poder seure. Allà em va començar a explicar el viatge, jo no vaig dir res, només assentia o negava, entre alguna que altra interjecció. Vam baixar a Passeig de Gracia i per tant vàrem caminar des del tren fins al carrer Girona. El carrer Girona es impressionant en dos travessies hi ha la major concentració de tendes de roba per a joves de Barcelona (al carrer Pelai n'hi han menys i a portal de l'àngel i carrerons estan força espaiades). Abans d'entrar en la primera tenda em va preguntar, per ara et veig contenta, com et trobes. Al que vaig contestar, no se per que però estic contenta tranquil·la i feliç, em sento be. No em trobo estranya ni tinc remordiments com altres vegades. Vàrem decidir revisar-les totes, cada cop dúiem més bosses entre el seu vestit que va acabant sent un vestit uns pantalons i una camisa, i el meu regal que al final vaig decidir que ja me l'havia fet i que era el millor que m'havia pogut fer vaig dir-li que li tornaria els diners per que no crec que m'acceptessin la tarja de dèbit. Així em vaig endur , uns pantalons de roba, uns texans, una faldilla llarga, dos jerseis diferents, una jaqueta, unes sabates de sola ample... Així doncs va ser com vaig guanyar una amiga (ma germana també, :-) ) i vaig aconseguir un vestuari de la meva talla i que no havia de compartir, m'havia tret la por de sobre de sortir com a noia, i m'ho havia passat genial. El vestuari actualment està a casa de ma germana. Però l'any que ve quan en compri un pis per mi sol, el pugui tenir més a mà.