Fi de CURS (repe a thought?) El fi de curs de batxillerat fou el moment escollit per poder viure com una noia (dona) per primer cop a la meva vida. Ho tenia tot preparat, na XXXX i la YYYY em van ajudar en la preparació i execució. El viatge era a Praga, allà ningú em coneixeria pel que le vergonya no hauria de preocupar-me. I pel que fa els companys de classe tenia l'excusa que havia perdut l'aposta i que havia de vestir-me de noia. La roba es trobava estratègicament camuflada entre la roba de les noies com si fos seva encara que els anava una mica gran. El farcell incloïa tres pantalons, quatre camises, roba interior de recanvi entre d'altres coses. La juguesca es va resoldre durant el viatge i poc abans de passar la frontera na FFFF va afegir-se al grup en substitució d'en KKKK. Fou aprofitant una parada que el tren va fer a la ciutat de PPPP. D'aquesta manera compartia habitació amb les vigilants de la juguesca, encarregades que no fes quelcom que poses en perill el correcte transcurs. Les noies a part de vigilar-me havien d'escollir la roba i els complements. Les visites a la ciutat foren molt interessant a Praga hi ha moltes coses a visitar. Pel que fa a la pràctica d'idiomes la cosa va anar bé, des de sempre quan em concentro puc mantenir un tó de veu prou musical per no tenir problemes. A les nits el grup anava a la discoteca, com una noia més havia de ballar encara que fos el patos de sempre. Algun noi del grup ho va patir dels les empentes i trepitjades que li vaig donar. Després de l'esbarjo tornaven a l'hotel i dormíem fins l'endemà per reprendre la visita a la ciutat. El tercer dia a Praga durant l'esmorzar que era l'únic àpat que fèiem tots junts em van preguntar - quan de temps feria que tenia allò preparat - la veritat no li podia dir però és que els fets encarrilaven bastant la deducció, en cap moment vaig fer el ridícul. Per molt que estigués sota control semblava que em movia amb massa naturalitat com si estigués tot previst o ja preparat. L'únic que estava preparat era la juguesca però de fet el comportament i els meus actes eren meus i només algun cop alguna d eles noies (o totes dues) m'havien de corregir. Com tardava en respondre van llençar una altra pregunta - si fa tant de temps que ho tenies preparat per que no t'havien vist mai així - encara que un altre va contestar - que si l'hem vist em sembla que per carnestoltes de farà uns tres anys -, - segur que no estava tant bona - va cridar un altre i alguns es van posar a riure. Com ja era l'hora de marxar ens vàrem acabar l'esmorzar i després vàrem agafar l'autobús que ens apropava al centre. Un cop allà ens ens vam dirigir a un museu a l'altre costat del riu, allà ens vàrem trobar un altre grup de classe i vam entrar tots junts. Pel que sembla el motiu principal que ens trobessin no era la visita al museu que per cert era bastant adequat encara que certes aclariments només estaven en Cheq dificultant-ne la lectura. El que el grup volia era veure'm en acció. Durant les visites algun cop que altre ens havien creuat amb altres companys però res més. Sigui com sigui el matí va passar força bé, després de dinar en una pizzeria havien de realitzar les compres de souvenirs. Vidre treballat sobre tot, per exemple un penjoll amb un cor de vidre que encara conservo de record dels meravellosos dies que vaig passar. Per un dia vàrem sopar al hotel, per tal de deixar les compres del dia i anar descarregats a la sortida "cultural" nocturna. Després de sopar quan ja encara estàvem vestint-nos na OOOO va trucar a la porta de l'habitació. Volia proposar una ampliació del càstig ja que donat que ho portava tant bé era necessari ficar-m'ho més difícil havia de deixar-me lligar per algun dels guiris que ens trobaven a la discoteca. La cosa no em feia gràcia però les noies van decidir que era just per tal d'evitar nous comentaris i que volien veure fins a quin punt podia ser l'amiga que tants cops havien cregut tenir quan estàvem parlant de nois o altres temes. Així doncs aquella nit era diferent de les altres, les noies no m'ajudarien a desfer-me de la resta. Així un cop a dins, estava "sola" davant el perill, en tot cas no vaig haver d'esperar molt, un alemany que també estava de viatge de fi de carrera. Era més gran que jo i segons la XXXX abans de deixar-me sola estava prou de bon veure. Després de colpejar-lo mentre ballàvem, després vàrem seure en una taula darrere de les noies que estaven controlant a distància qualsevol problema que podia sorgir. Per sort no vas ser necessari, l'únic contacte físic fou un petó a l'hora d'acomiadar-nos. Aquella nit quasi no podia dormir, tenia tantes coses a comentar a les noies, per fi entenia moltes coses que m'havien explicat de les seves experiències personals de sortides amb nois. Aquestes també m'havien servit per tenir la confiança suficient per creure que la cosa estava controlada. Després de la xerrada ens vàrem dormir de cansament. L'endemà a l'esmorzar era el centre d'atenció, tothom estava al corrent del que va passar a la nit. Moltes noies em felicitaven quan passaven per la taula i algun noi feia la gracieta de demanar-me per sortir. La professora del grup també es va acostar, però el que volia era parlar amb mi a soles. Així em van disculpar i vaig acompanyar-la al bany allà em va dir - començo a preocupar-me per tu, fa temps que ens coneixem i sabia que tenies quelcom especial. I no era només que sempre acabessis amb el grup de les noies. En tot cas sembla que esteu anant massa lluny, ja se que és l'últim dia però en necessito saber que és el que tens pensat fer quan tornis. Al que vaig contestar a. que només era una nova experiència que estava contenta de poder-la viure però que a la tronada en KKKK tornaria. b. que encara no hi havia pensat molt profundament, però que per primer cop a la vida estava lliure, sentia que no havia d'amagar-me encara que si ho semblava. La professora em va dir que ja me'n podia anar que faria i vaig agafar l'autobús per poc. Al ser l'últim dia vàrem quedar per dinar tots junts a un restaurant i després sortir junts cap a l'hotel a buscar les coses i dirigir-nos a l'estació de tren. Ja havien passat la frontera, quan la professora va entrar al vagó on estàvem les tres. Ens vàrem quedar les dues soles per aclarir el rumor que estava recorrent els vagons que ocupàvem. Després de viure com una noia alegre i acompanyada FFFF durant deu dies si tornaria a ser l'avorrit i solitari KKKK. La conversa anà així a. he decidit tornar a ser en KKKK, vaig nàixer noi i per quelcom seria, en tot cas aquest dies han sigut una experiència que em serà molt útil per la resta de la meva vida. b. he decidit que he viscut per primer cop a la vida i que és el senyal que realment estava patint durant tant anys era el no poder ser qui devia ser, una noia. Com calia fer les coses poc a poc tornaria a l'estat anterior mentre no pogués renàixer com a FFFF d'una manera legal i controlada. Al que la professora em va dir que m'ajudaria amb la decisió encara que hagués de cohibir a tot el grup. Li vaig agrair molt i en KKKK va tornar. - P.D Les fotos del viatge de fi de curs les deso sota clau ja que són un dels millors records de la meva vida.