Falsa entrevista de feina 1. Introducció Era una setmana abans de carnestoltes, en concret un dijous, quan vaig aparèixer a la feina "vestit" de noia. De fet no em vaig vestir de noia més del normal, aquest cop a sota el jersei d'hivern i coll alt duia un sostenidors amb uns pits fets amb menjar per ocells, i a part de l'esforç d'afaitar-me la barba m'havia arreglat el cabell, un petit aclariment de color i un estil diferent de l'habitual. Tornant al dijous vaig arribar a la feina ben justa, aquell matí havia tardat més en arreglar-me per sortir al carrer. De fet des que vaig entrar per la porta fins que vaig anar a la meva aula (sóc professor/a d'informàtica en una acadèmia) les secretaries de l'acadèmia no van tenir temps a reaccionar. A classe, però ja hem vaig haver d'explicar, com és lògic després de 3 mesos els alumnes ja hem tenien vista a mi i a la roba que duia. Vaig dir-los - És per una entrevista de feina - i vaig començar a explicar la història que m'havia inventat. 2. La història Tot va començar farà dues setmanes, a la borsa de treball de la facultat vaig veure que una empresa alemanya que volia obrir la seva primera oficina a Catalunya necessitava un/a "System Administrator", administrador de sistemes, l'oferta estava en anglès i alemany, l'anglès era obligat i l'alemany recomanat. Vaig enviar el currículum i una carta de presentació en anglès donat que l'alemany només el dedueixo, per que no en sé gaire. Si vaig enviar-lo el dilluns, deuria ser el dimecres quan em van trucar al telèfon de casa. De fet tot i que vaig ser la primera persona en agafar el telèfon no tenia clar per qui preguntaven, no m'esperava cap trucada en anglès a les sis de la tarda. Vaig desxifrar el que volien, que enviés l'expedient acadèmic i alguna referència comprovable del certificat d'anglès. Abans de penjar, la noia de recursos humans, que es deia Hellen, va voler esclarir la pronuncia del meu nom i cognom, i li vaig repetir tres vegades abans que es va donar per satisfeta. I aquí va començat tot, la Hellen al ser teutona deuria pensar que Lluís en català deuria ser l'equivalent a Luise en alemany que en realitat és Lluïsa en català. De fet la fonètica és molt propera, cal dir que el meu nom en alemany seria Ludwig, molt allunyat en quant a so al Lluís català. Però la fonètica no va ser tot, al telèfon la meva veu és de dona, no es que faci una veu diferent. Després de cercar-ne les causes sembla ser que les freqüències greus que marquen el meu sexe estan per sota del llindar del telèfon i per tant no són audibles per la persona de l'altre costat. Si no us ho creieu podeu preguntar a la YYYY (una de les secretaries), una vegada que em va trucar no es creia que era jo qui li havia despenjat. Tornant als fets, aquest dilluns la Hellen va trucar. Aquest cop a part d'estar més alerta al canvi d'idioma la Hellen va anomenar-me correctament. La trucada era per dir-me que el dijous baixava ella i dos directius més per comprovar el despatx que havien llogat i fer les entrevistes pels diferents llocs de treball. Jo era una de les persones escollides per a l'entrevista i donat que us tinc a vosaltres pel matí vàrem quedar per les sis de la tarda (18h), al centre de Barcelona. En concret em va dir que el meu perfil encaixava força bé donat que havia treballat bastant amb el sistema operatiu i aplicacions que s'usarien a la seu espanyola i també per que era l'única dona que s'havia interessat per l'oferta de treball. - What? (Què?)- vaig exclamar pensant: o no ... una altra persona que em canvia el sexe pel telèfon. Llavors la Hellen es va explicar - la companyia sempre que pot realitza la discriminació positiva envers les dones per que fou fundada després de la Segona Guerra Mundial per dones que havien treballat a les fàbriques alemanyes, Jo en aquell moment em volia fondre, l'explicació de la Hellen no em va donar temps suficient per pensar que podia dir. Així doncs la Hellen es va acomiadar amb un fins dijous, i sigues puntual que si acabo aviat vull donar una volta per la ciutat. No sabia que dir, de poc que no m'ofereixo a ensenyar-li Barcelona. En resum aquesta tarda tinc una entrevista de feina l'únic és que s'esperen una dona, i una dona serà la que hi anirà. 3. Continuem treballant Només vaig perdre uns 20 minuts de classe amb la meva història, el temps el vàrem aprofitar per engegar els ordinadors i repartir nous exercicis pel que tampoc s'havia perdut del tot. No cal ni dir que a la pausa que es fa una mes tard d'haver entrar, l'amo de l'acadèmia va venir a l'aula a parlar amb mi. Donat que volia saber que feia vestit d'aquella manera vaig recomanar anar a recepció i ja de pas ho podia explicar a tothom. A més amb públic l'amo no s'atreviria a despatxar-me, i jo m'estalviaria repetir massa la història i cometre alguna errada en la repetició. No va ser necessari cridar als altres professors del centre, els alumnes ja estaven reunits comentant la noticia del dia. Així doncs alguns dels professors ja m'estaven cercant. Davant l'exposició les persones van reaccionar amb diversitat, l'amo només estava preocupat per que si els anava a deixar els havia d'avisar amb antelació encara que per a ells seria un gran inconvenient que marxés abans d'acabar el curs - del curs següent no va dir res. La WWWW en canvi em va preguntar si aniria tal com anava a l'entrevista, jo li vaig dir que possiblement no que després de dinar a casa ja veuria si em ficava quelcom més "elegant" que uns pantalons texans acampanats i un jersei de coll alt de dos tons de marró i una flor vermellosa al mig del(s) pits. El descans es va acabar i jo vaig tornar a classe. La classe va anar com sempre. L'únic que em va resultar estrany era l'haver de controlar la veu com estava fent des de el matí. Havia d'anul·lar el to greu de la meva veu, tal com feia el telèfon i l'única manera de fer-ho era estar prou tranquil·la i concentrada per controlar el ressò dins la meva gola. La mitja hora de patí va arribar i no vaig poder-me estar de sortir a fora a prendre l'aire. Vaig caminar tres carrers, prou lluny per no trobar-me a ningú de la feina. Un cop allà vaig distreure'm mirant els aparadors de les tendes, per un cop al quedar-me una estona davant l'aparador d'una tenda de roba, secció de dona, no em vaig sentir com si fes quelcom dolent. Vaig tornar amb temps a l'acadèmia. Al dirigir-me cap a l'aula que era la mateixa que a primera hora em vaig trobar que per variar abans de l'hora tots els alumnes estaven al rebedor de davant l'aula. Normalment arriben quan ja ha passat l'hora oficial. El grup ja estava al corrent de la història, així doncs rutinàriament ens vam posar a treballar. Tot i així la classe es va aturar algun cop quan algun dels assistents aprofitava els torns de preguntes o algun dubte informàtic per preguntar-me quelcom no relacionat amb el temari, tothom es parava per poder escoltar la meva resposta. L'interrogatori el va iniciar la OOOO, que em va preguntar per que havia anat vestida de dona aquell matí si l'entrevista no la tenia fins la tarda. Jo li vaig respondre el que tenia previst. - Aquell matí era per preparar-me psicológicament i per provar les meves capacitats per aguantar l'entrevista de feina per la tarda. Una entrevista es pot allargar força i estava segura que si aguantava un matí amb ells podria aguantar el que fos. Més endavant la PPPP va fer-me una altra bona pregunta, tot i que li va costar trobar com anomenar-me, al final va dir: - Profe !, però en algun moment els dirà que vostè no és una dona, no? Al que vaig respondre: - Doncs no sé que fer, la feina es de les que m'agraden i paguen bé. D'acord que si hi hagués una dona en el procés d'entrevistes ho diria, però no havent-hi cap, no sé si el millor és, no dir res. Al descans del segon grup la PPPP em va esperar a la porta. Allà em va preguntar quelcom que em va despertar una mica: - Lluís, va dir, no és per preocupar-se el fet que no es trobi incòmode fent-se passar per una dona, el parlar amb una veu que és la seva o la seva capacitat de referenciar-se tota l'estona en femení. - Doncs potser sí, - vaig respondre mentre cercava una sortida - però ara per ara les meves preocupacions són que vosaltres acabeu els exercicis que tenia programats per avui per no haver de córrer el proper dia. - jo diria que me'n vaig sortir encara que aquest cop m'havien ben enganxat. Després de passar pel bany a pixar, asseguda a la tassa això si, rentar-me la suor de la cara corregir una mica el maquillatge, em vaig calmar vaig sortir del lavabo unipersonal i vaig encarar un fi de jornal tranquil·la, resolent dubtes merament informàtics. 4. Després de dinar Tot just acabar de dinar vaig tornar a preparar-me per sortir, vaig deixar la roba d'estar per casa (un xandall) a la cadira per quan tornés i vaig anar a vestir-me. Al final vaig canviar la samarreta de dins que per que dels nervis l'havia suat i el jersei per un de més seriós, amb uns colors més apagats, però res més. A les cinc i mitja estava davant la meva destinació, l'Hospital provincial. Allà vaig anar a la meva visita de control amb la psicòloga que revisava el meu cas de disconformitat de gènere. La GGGG em va animar força dient, que el fet que estigués més contenta del normal i que hagués estat tot un matí amb d'altres persones sense preocupar-me tant del que dirien els altres i més de mi mateixa era bo. Però també em va posar de peus a terra, em va recordar que aquella experiència d'unes hores no era comparable al viure com una dona la resta de la meva vida, objectiu que algun dia espero acomplir. 5. Divendres, tornada a la feina El divendres estava tant bé amb mi mateixa que vaig voler allargar l'experiència uns dies més, almenys fins diumenge. Així doncs el divendres vaig anar a la feina un altre cop com a dona. Aquest cop vaig arribar a l'hora habitual, ja tenia controlat el temps de preparació, i per tant vaig xerrar una estona amb les secretaries. Només la YYYY es va estranyar que no hagués tornar a la imatge de sempre. Jo em vaig excusar dient que el pentinat m'havia costat uns diners i que encara necessitava dues rentades més per desfer-se, així doncs per no desentonar vaig posar-me la roba del dijous a la tarda per acabar-ho d'embrutar. La ZZZZ em va preguntar per com m'havia anat l'entrevista i vaig dir-los el que ja tenia planejat des de l'inici. - Em va anar bé però quasi al final no vaig poder-me estar d'explicar a la Hellen que en veritat no era una dona. Ella ja havia notat quelcom estrany però que no acabava d'estar segura que era. Segons ella els informàtics eren una raça a part més difícils de classificar. Al final doncs havia perdut la feina, donat que es van molestar molt per que no vaig intentar esclarir l'embolic abans. 6. Més enllà Els dies van passar i a no cal dir que després de molt de temps de lluita interna i externa vaig aconseguir anar a treballar com a dona tots els dies, de fet viure com una dona la resta de la meva vida. .