Examen Ara, al passadís, un cop lliurat l'examen, no sabia com podia haver estat capaç de fer el que vaig fer. Fer un examen per a una altra persona, jo que no em deixava ni copiar. Tot havia començat un dijous, ho recordo bé per què els dijous entro tard (dues hores més tard). Tot i així anava a les a l'hora de sempre per que tenia alguna pràctica a acabar o només per navegar per Internet una estona amb tranquil·litat. Aquell dijous hi era, però hi era per oci. Per això vaig agafar el PC del racó de la classe el de l'última filera i al costat de la paret es el que dona més intimitat per fer les teves tasques i tens més lloc per deixar bossa. Aquesta intimitat m'era necessària més que res per que ningú veies que em baixava d'Internet, més que no que em veiessin baixar-me coses. Les pàgines que mirava i/o em baixava eren de temes diversos, noves tecnologies, drivers actualitzats i participava en algun fòrum de discussió. Si be mai ningú coneixia aquest fet ja que mentrestant realitzava alguna documentació de pràctica, i el fet d'estar al racó ajuda molt. Doncs estava jo "treballant", quan vaig notar que algú s'acostava, d'un cop de ratolí, vaig tornar a processador de textos. I vaig seguir fins que vaig sentir una veu que em deia "dispensa". Em vaig girar a poc a poc fent-me l'ocupat, llavors vaig veure que era una noia que tenia vista de classe. Era d'estatura mitjana i cabell castany, i pel que creia tenia xicot, o almenys sempre anava amb un noi als llocs. Al girar-me va seguir, "dispensa, tens un moment", al que vaig dir "si, es clar", llavors em va dir "em dic XXXX, que has fet YYYY (assignatura) ?", al que vaig dir "si el quadrimestre passat, encara la tindré fresca i tot, que tens algun dubte?". Ella em va dir, "m'han dit que se't donava bé i participaves molt a classe, i em preguntava si em podies ajudar". Després d'aquella frase la meva cara agafava cada cop més temperatura. Encara així vaig contestar-li "Faltaria menys, no es tan difícil com sembla només cal saber com usar el que t'expliquen", vaig replicar (ja se que sóc repel·lent). Mentre tancava l'ordinador de la manera més discreta possible em va dir que tenia tant problemes per entendre el que explicaven, com en els exercicis, on mai sabia per on començar. Tot seguit vàrem anar a una aula d'estudi. Allà em va explicar que és el ja havien donat fins llavors, i una mica per sobre el que no havia entès (m'havia de preparar el tema). També vàrem acordar per trobar-nos el dijous al bon matí (adéu a les hores d'oci), o els dimarts a la tarda, per anar repassant, i fer exercicis. Així va ésser, i durant dos mesos, ens veiem almenys un dia a la setmana. A més d'explicar-li tot el que vaig poder i ajudar-la en el que fos necessari, vaig conèixer-la millor. D'aquesta manera vaig saber que el xicot amb qui anava era el seu xicot i que l'havia conegut a la facultat. També vaig conèixer alguna amiga seva que venia a buscar-la per anar a classe. Però hi va haver una "classe" crucial, última setmana de classe abans de l'examen, començava a fallar en coses que havia fet be fins el moment, pel que vaig preguntar-li si li passava quelcom. Ella contestà - que no li passava res, però que no aprovaria, però tampoc volia repetir-la. Que estaria disposada a qualsevol cosa per aprovar. - Jo li vaig contestar que si que aprovaria, coneixia tot el necessari i els exercicis eren com els que havíem fet. Vaig afegir que li assegurava l'aprovat com a les acadèmies que s'anuncien al campus. L'havia vist treballar i sabia fer les coses, com podria ser que ara li agafés que no podia. Ella em replicà que ja no li sortien, que no podia fer-ho. Tot seguit vaig afegir que no li sortien per que no estava concentrada però segur que amb tranquil·litat tornaria a ser la d'aquest dos mesos. Però llavors canvià el to de veu, era més suau quan va dir-me: - perquè no fas l'examen en lloc meu?, se't dona be i ho tens tant fresc que jo - De seguida vaig respondre, que no m'agradava la idea i que igualment no creia que passes per una "alumna", encara que estiguessin a la FXXXXX. La discussió acabà quan va arribar UUUU a buscar-la que dient que feien tard, que havien quedat amb no sé qui per no sé què. El dijous vàrem tornar a veure'ns, m'havia de portar un exercici de cada examen de l'any anterior, i mentre els mirava m'havia de fer un petit exercici inventat per mi. El dijous, ella estava més seca del normal. Em va donar el problema i es va a posar a fer l'exercici sense dirigir-me una frase sencera. Al acabar li vaig explicar petits errors que havia comès. Però no podia aguantar que no em digues res en resposta, pel que li vaig preguntar per que estava tant distant. Em va dir que estava enfadada perquè jo no volia fer l'examen al seu lloc. Jo li vaig dir que no podia ser, que no colaria, al que ella contestà, però si et prometo que podria aconseguir que coles ho faries, jo com un babau vaig dir és impossible per tant, si ho faria. Al que ella replica m'ho promets?, jo vaig Aquell si canvia la seva cara, aquell somriure em va fer posar nerviós, però li vaig preguntar que penses fer, convèncer al professor que has sofert una mutació a causa de la contaminació atòmica. Ella contestà que volia quelcom més creïble, i em va preguntar si m'agradava el carnestoltes, jo li vaig dir que em feia poca gràcia. - Doncs be, potser ara t'agradi més - va contestar. Al que vaig preguntar i que em poso una perruca i una minifaldilla, retoquem el nom del carnet d'estudiant i ningú notarà la diferència no?. ella va dir la idea es aquesta però no així com ho expliques, encara que se m'havia oblidat el detall del carnet d'estudiant, però alguna cosa se'ns acudirà. jo vaig contestar que per que m'incloïa, però ella ràpidament va dir-me m'ho has promès, ara no te'ns pots desdir. A més no et pensis que es tant difícil amb ho prim que ets, tirant a baix (tap de bassa no quedava be), i aquests pèls (els porto llargs, que passa). Tot es qüestió de provar-ho, que et sembla si aquest dissabte et passes per l'apartament i ho provem. Així doncs el dissabte al matí vaig conèixer l'apartament on vivia amb la OOOO. D'ella ja n'havia sentit a parlar, era una amiga del poble que estudiava a una altra universitat al carrer de sota la nostra. L'apartament estava força bé, tenia tres habitacions un saló i una cuina amb una petita taula a dins. Estava d'un nerviós que no podia parlar, sóc llençat però només quan les coses no m'afecten personalment. Després de calmar-me al saló l'amiga va portar-me a una habitació allà em va demanar que en treies la roba, però no la interior. Un cop fet em va dir que tenia força possibilitats, al que vaig contestar que quina sort, amb un to despectiu. Ella va continuar des que XXXX em va parlar de la idea he estat pensat, fins i tot he anat a fer uns encàrrec que t'agradarà molt. - en el meu interior pensava que ara ja era un experiment oficial -. La OOOO, va treure una màquina de depilar, i em va dir que no em faria mal, jo li vaig contestar que per que calia. Ella respongué que per ara les cames no calia per que em posaria uns pantalons però que els braços i les mans is era necessari. Un cop pessigat, em van enviar al bany on trobaria una maquineta d'afaitar i al acabar havia de dutxar-me amb el gel de bany i el xampú que hi havia. No se per que però ho vaig fer, al acabar vaig avisar-les, torna la OOOO, i agafa unes pinces i començà a traurem pèls de les celles, deia que estava massa poblat. Després va agafar gafets i va començar a posar-me'ls pel cabell i em va dir que si me'ls tocava em depilaria les cames. Un cop repelat, em va tornar a la habitació, però aquest cop el llit estava ple de roba. Em va donar uns pits de silicona i un sostenidor, i va ajudar posar-me'ls, després em va dir ja podia continuar tot sol i que m'havia de posar el que hi havia sobre el llit. Vaig mirar-ho, eren unes les calces, unes mitges fosques, uns texans de campana, una samarreta de coll alt i un jersei de llana de coll de barca, també hem va dir que de calçat no n'havia trobat però que les botes que portava ja farien el fet. Així vaig canviar-me, un cop realitzat les vaig tornar a avisar. Mentre venien vaig mirar el despertador, portava dues hores allà dins, encara que no semblava que hi hagués estat més de mitja hora, per mi tot anava massa ràpid. Només entrar XXXX, em va dir que la cosa anava de meravella, però que encara no s'havia acabat. Em va fer asseure davant el tocador, per sobre hi havia tot de pots i tubs. va començar pel cabell, primer va treure alguns del gafets, després va agafar unes tisores i va retallar una mica per aquí una mica per allà, al preguntar-li que estava fent em va dir que realçant la meva feminitat, al que vaig respondre que si realçava massa em quedaria sense pèl. Ella va somriure i digué tranquil tampoc m'interessa. Una vegada repelat, el va tornar a posar gafets i em va tirar un esprai per tot el cap. Mentre esperava l'efecte de l'esprai va començar a maquillar-me va treure diverses caixes amb multitud de colors. Va començar per una loció que segons deia serviria per que durés més, després seguí amb un pinzell gros i unes pols color natural que servien per tapar l'ombra de la barba. Després, tocaren les pestanyes i els ulls segons ella em va perfilar les pestanyes i donar color per tal de ressaltar el meus ulls, que en aquell moment deurien denotar certs nervis i molta vergonya. Un cop acabat la secció d'estecicient, va començar la secció de joieria, em van deixar decidir quins anells preferia, també em van deixar un rellotge, una polsera i una cadena d'or amb una creu i una placa penjant. Després em van ensenyar varies arracades i em van dir que escollís però abans de fer-ho ja s'havien posat d'acord de quines em quedarien millor, un cop les vaig agafar vaig notar que eren normals, de forat, i per descomptat, jo no tenia cap forat per a elles. Però me les van treure de la mà i em van dir que tranquil, que ja ho arreglaríem, i em van donar unes arracades de pinça que no necessitaven forat. Des que m'havia canviat m'havia vist la cara al mirall però no sencer, així que al acabar em van portar davant un mirall de cos complert, darrere la porta de l'armari. El que vaig veure era impressionant si no fos per que elles estaven a la meva dreta pensaria que una d'elles era la que estava davant, era una noia d'això estava segur (molt no, d'acord) no era molt agraciada però tampoc espantava. En aquell moment van dir-me que necessitava un nom, que el que tenia no era el més adequat i aquest per anar bé hauria de ser diferent de la versió femenina del meu. Així va nàixer ZZZZ, amb una edat força avançada però recent nascuda. A continuació em vàrem fer provar una faldilla, em deien que no era la idea original però es que la cosa havia anat tant be que valia la pena provar-ho. Així vaig fer però al posar-me davant al mirall la imatge ja era diferent, potser era una noia però no ho semblava pas, amb aquelles cames amples i tortes, pel que no quedava bé. OOOO Em va mirar i em va dir, tens raó no quedar bé però per provar-ho no es perd res. XXXX va dir-me que no calia que me l'ha tragués, que ja m'anava be. Així doncs la cosa no va acabar així, em van portar al saló on em van fer seure almenys 20 vegades a la cadira, o passejar-me tot el pis no se quantes vegades per tal de comportar-me com la noia que "era". No van parar de posar-me en situacions imaginàries, preguntant-me que faria, alguns cops la resposta incloïa escenificació. Ja començava a estar-ne fart però en aquell moment no se'm va acudir que per a fer l'examen només m'havia de seure i escriure, sense aparèixer per un restaurant a on passa tal cosa. Així doncs va arribar l'hora de dinar, ho vaig fer tal com estava i van aprofitar per recriminar-me aquells detalls impropis que anava realitzant durant el dinar. Després de dinar em van fer caminar una mica més i vàrem continuar a les situacions, a més d'afegir la dificultat de parlar, havia de ser prou convincent per tant em van tenir un quart hora per aconseguir que em presentes de manera correcta i amb una veu passable. Almenys un cop aconseguit en punt podia dir una frase sencera, encara que no acabava de trobar el punt a la primera. Pel que em van dir que havia de practicar més però que per ara parlarien elles. No se per que se'm va acudir preguntar a on havien de parlar, si estaven soles. OOOO va contestar-me que mentre preparaven el dinar com m'havien vist tant cofoia, i la cosa anava tant bé havien pensat en fer una sortida per tal de provar la feina a l'exterior. En aquell moment em deuria quedar blanc per que el següent que recordo es que estava estirat al sofà. El meu cap estava en emergència, no podia ser el que m'estava passant que se't compleixi un somni ja fa cosa però el fet de sortir no entrava més que en els somnis més impossibles, que a més la majoria de vegades acabaven malament. Em vaig tornar a posar els pantalons, i al sortir em van donar una maleta amb roba i una bossa de mà. La segona venia mig plena però em van donar instruccions completes del que hi havia d'anar així que vaig acabar d'omplir-la, entre elles la meva documentació, encara que no em veia capaç d'ensenyar-li a ningú, per molt agent de la autoritat que fos. Vàrem agafar el metro per acostar-nos al centre, en tot el trajecte no vaig para de moure'm, estava molt nerviós. Tot i això encara anaven preguntant-me que havia de fer en tal situació, o en tal altra. I de tant en tant em recriminaven alguna acció que havia realitzat per que no era el comportament adequat. Un cop a la superfície, vàrem caminar per la zona comercial. Vàrem visitar quasi totes les botigues de la zona, i per primer cop vaig poder remenar sense remordiments, roba i altres. Cada cop em trobava més relaxat, més tranquil, i posat en "el meu personatge". Abans que les botigues comencessin a tancar vàrem cercar un lloc per sopar, vàrem sopar entrepans calents. Al acabar i després de passar pel bany sort que vàrem anar juntes si no m'agafa quelcom. Allà em van repassar el maquillatge els nervis de l'inici l'havien malmès força. Al acabar vàrem anar a un bar on vàrem passar el vespre xerrant, abans de tornar allà les 12 de la nit a l'apartament, aquest cop en taxi. Un cop allà, ens vàrem canviar la roba, XXXX em va deixar un pijama Amb plantigrats (ossos de color rosa), i les indicacions clares de no traurem els sostenidors. Un cop canviades ens vam reunir al llit de la OOOO, i valem xerrar una mica més, en la conversa em van preguntar que la cosa havia anat massa bé per que fos la primera vegada i em van preguntar si ho havia fet abans. Cosa que vaig negar rotundament, i tècnicament era veritat. Estem sorpreses - em van dir -, fins i tot la cambrera del bar, que coneixem des que vam arribar, ens ha preguntat si eres també era de la colla de noies del poble. El meu cap estava ja fora de si, massa emocions per un dia, tot havia passat massa ràpid però tenia ganes de repetir encara que no m'atreviria mai a afirmar-ho. Al final va sortir la pregunta clau, pensava fer l'examen per la XXXX, el meu estat no era el millor per pensar, i en conseqüència vaig dir que si, amb la condició que la XXXX, no aconseguís fer la prova que li posaria el dia abans. Era l'única manera de repetir encara que no oficialment no volgués fer-ho. L'endemà al matí estava cansat, com si per fi hagués començat a reaccionar a tot el que m'havia passat. Quan vaig arribar a la cuina ja m'estaven esperant, em van dir que els feia cosa despertar-me, que estava tan bufó al sofà-llit. No estava del tot lúcid, i per tant vaig agrair la floreta. Mentre preníem un got de llet, em van preguntar si tenia quelcom previst pel dia. vaig respondre que no, no tenia res previst encara que si m'haguessin dit que tenia pensat hagués anul·lat qualsevol altra cosa. Doncs be hem estat pensat que com havia anat tant bé, i per comprovar que no fos casualitat, aquesta tarda podíem anar al cinema, el problema es que havíem quedat amb uns nois, i ara seria lleig dir-los que no. En aquell moment em vaig bloquejar, no sabia que fer, volia anar però si em descobrien no crec que passes res bo. Al final vaig dir que si però que si hi havia problemes hauria de marxar i que en aquell moment m'aniria be que m'acompanyessin. Em van prometre que mai em deixarien tornar sola. I així vàrem quedar, el matí es va presentar plàcid, encara que encara havia de recorrem el pis. Per passar l'estona també em va tocar fer de model i emprovar-me l'armari complert de les dues, d'on vàrem escollir que ens posaríem a la tarda, i ja posades el que podria posar-me el dia de l'examen (d'aquest quasi m'havia oblidat). Així va ser com després de dinar, reposar, vestir-nos i arreglar-nos, vàrem anar a un centre comercial proper. El camí el vàrem fer a peu, i va succeir sense incidents. Un cop allà vàrem anar a una farmàcia, jo creia que havien de comprar no se quin producte, però resultà que el anaven a fer era fer-me uns forats a les orelles per poder posar-me les arracades normals, enlloc del forat dibuixat que portava. Hauria d'haver previst que una noia es posa arracades per una cita i que per molt que sembles que tingués forat no portava les arracades, almenys abans d'entrar, per que el sortir, a més d'unes punxades a les orelles, portava les arracades que havien escollit el dia abans, es veu que si les portes remullades en alcohol més de 25h te les poden ficar tal com et fas el forat. Després de foradar-me el cos i deixar-me la moral per terra, vàrem anar a mirar tendes havien anat abans per si hi havia cua a la farmàcia, els nois, ja avisats que venia una amiga del poble, s'encarregaven de les entrades. En una de les tendes vaig veure un vestit llarg impressionant i després d'ensenyar-los-hi, vàrem anar al provador on me'l vaig posar, al sortir vaig poder veure que em quedava fatal, en el vestit es notava més que em faltava malucs. Però al tornar a posar-me el que duia OOOO, ja m'havia portat un conjunt de samarreta i mono-pantaló texà, que també em vaig provar aquest cop amb millor resultat. Vaig tornar a posar-me el que duia i vàrem tornar la resta. Després vàrem mirar sabates però del meu número no hi havia res aprofitable, pel que ho vàrem deixar estar. Es va fer l'hora i ens acostarem a les sales de cinema, allà aparegueren els nois. Me'ls van presentar també eren tres, HHHH, IIII, JJJJ i estudiaven el mateix que la OOOO. Ens van donar les nostres entrades i per fer temps vàrem posar-nos a parlar del que estudiàvem,... jo no vaig dir res, per sort la XXXX, va dir-los que estava estudiant a Girona i que només havia vingut a passar el cap de setmana i que no podia parlar gaire per que un refredat m'havia deixat afònica. Així com parat la majoria de preguntes que fes dirigien a mi. Un cop dins el cinema la pel·lícula era de les de plorar, vàrem seure saltejats, així que estava entre dos dels nois. mentre aquest compraven rosetes, les noies em van dir que ho estava fent bé i que no em preocupés per estar rodejada, que elles ja vigilaven. Les rosetes van arribar i poc la pel·lícula va començar. A mitja pel·lícula ja havia gastat dos mocador, tot i que no acostumo a plorar, i ficava al cap a l'espatlla de IIII, ho havia vist fer a XXXX i OOOO, i no estava malament allà. El xicot la posar la mà a sobre la meva cama però jo la vaig apartar discretament, no ho va tornar a fer pel que deuria entendre l'indirecta. Al acabar la pel·lícula vàrem a anar a sopar, vàrem anar fora del centre comercial, a un restaurant que els xicots coneixien, i que estava dos carrers més avall. la distribució de la taula era la mateixa que al cinema. Pel que vaig veure la XXXX i la OOOO, s'havien acostat més als xicots. En el moment de demanar ho vàrem fer per parelles, així que vaig haver de parlar amb el HHHH, això si no gaire que estava afònica. Després de menjar ens quedarem una mica més a parlar. Quan es va fer tard vàrem tornar a l'apartament, no sense un petó de comiat. Un cop allà, ens vàrem canviar i ens reunirem a l'habitació de la OOOO, allà vam intercanviar informació dels xicots, jo estava fora de joc, no me'n recordava de gaire i parlar amb ell més aviat poc. Però ja vaig anar agafant la idea de que i com s'havia d'aconseguir. també em van preguntar per que no l'havia deixat acostar-se al cinema, al que vaig contestar que no em feia cap gràcia que ho fes, elles em van dir que sempre el podia parar si volia anar més lluny però que en una primera cita no intentaria fer res que pogués enfadar-te. Així m'explicaren que havia d'haver fet i com podria haver continuat. Ja s'havien acabat les classes, però ja havia quedat d'anar a estudiar a la biblioteca amb uns companys, i passar per casa a recollir els apunts. Vaig parlar amb les noies dient que havia de sortir, que m'havia treure les arracades, explicant-li havien de fer dues classes més aquella setmana dimarts i dijous, i segons el resultat de l'exercici del dijous, ja decidirem qui anava el divendres. Elles em van dir que no podia ser que les havia de portar almenys dues setmanes per evitar infeccions i que llavors potser me les podria treure i deixar que se'm tapessin els forats però que ara no me les podia treure per que no me les podria tornar a posar. Jo vaig replicà que per fer l'examen podria a anar sense, i que els forats encara es veurien. Però al final em van convèncer per que no me les tragués, però havia de fer quelcom per amagar-les. Després d'una estona no se'n acudia cap idea, fos com fos hi havia la possibilitat que me les veiessin. Així vàrem quedar que passaria per casa a buscar els apunts, i que trucaria dient que no podia anar a la biblioteca. Com a solució podia estudiar a la biblioteca del barri, com a voltes feia la XXXX, allà ningú en coneixeria. I si em feia cosa anar-hi de noi ja em deixarien quelcom que ara no els vindria d'aquí. Així ZZZZ, va anar per primer cop a casa. després d'arreplegar tots els apunts bans que ningú la veges va marxar, amb una bossa d'esports ben plena. Havia canviat la roba del dissabte al matí per roba neta, i deixat una nota als company de pis conforme durant aquella setmana no em veurien per que estaria estudiant. Desprès d'ocupar la tercera habitació de l'apartament amb piles de papers, vaig començar a estudiar, el lloc no ajudava gaire i al final vaig acabar anant a la biblioteca. Allà no havia de parlar i hi havia la tranquil·litat necessària per aprofundir en el temari, que no dormir, encara que de somnolència si en provocava. Algun dia em trobava amb la XXXX i anaven a les aules de treball per poder parlar i fer exercicis. El dijous, vàrem fer l'exercici de prova i la cosa va anar força bé, si be no era un 10 un 6 si que ho era i hi havia una pregunta feta amb mala intenció, que un cop coneguda ja no li podia se sorpresa el divendres així que el divendres qui es va presentar a l'examen fou la XXXX. Però tot no es va acabar aquí. El cap de setmana vàrem tornar a sortir, i ens vam tornar a trobar els xicots de la setmana anterior aquest cop en dissabte i a la nit. Estàvem en una discoteca, i la música no deixava parlar, pel que vocalitzant i gesticulant ens vàrem arreglar bona part de la nit. En un moment ens vàrem separar pel que estava sola amb en IIII, en aquell moment vàrem anar en un racó més tranquil on vam seure i vàrem parlar. Mentre en IIII em feia festes, poc després ens vam tornar a reunir, no sense abans quedar per després dels exàmens. Aquella nit m'ho havia passat molt be amb en IIII, estava cansada de ballar tant, però no se per que volia repetir-ho. El diumenge no vàrem sortir, estàvem d'exàmens. mentre estudiava una idea em va passar pel cap, aquells dies eren els millor que recordava de tota la meva vida, però no era jo qui els havia viscut si no la ZZZZ. Que podia fer, oblidar-los?. A més per que vaig sortir aquell dissabte si ara ja no calia que continues el joc, per que seguia vestit de noia, per que no havia tornat a casa?. Ara ja em podia treure les arracades però si ho feia no podria veure en IIII la setmana següent, però si ho feia podria tornar a la rutina, encara que hagués de buscar una bona excusa pels forats. En això que va entrar la OOOO, i em va preguntar que si estava bé que feia estona que sentia que donava cops a l'escriptori, no me n'havia adonat però més d'un cop em passa quan m'encallo en algun punt i em fico a pensar les possibles solucions deu ser una mena d'indicació que encara estic viu encara que no respongui als estímuls externs. Després de preguntar-li si em volia aconsellar, li vaig explicar el meu dilema. Després de pensar una mica que el que podia fer era provar-ho que per tornar enrera sempre estaríem a temps i em va dir que si volia podia compartir pis amb elles, però que si ho feia havia de ser una noia mentre hi visques no fos que alguna veïna xafardera muntès un escàndol. Vaig dir-li que si que ho provaríem, com elles m'havien dit la cosa anava sempre massa be, i no podia ser només casualitat. Així vaig decidir canviar-me de pis, el lloguer era superior però l'espai també. A més m'era necessari, per tal de poder explorar el camí que s'havia obert davant meu. Així és com al següent examen que vaig tenir, la ZZZZ va anar a fer-lo per mi (encara que abans havia parlat amb el degà per tal la deixessin fer-ho al·legant que eren la mateixa persona almenys a efectes mentals).