Erasmus

  Després de dos mesos aquí dalt, començo a enyorar casa meva, encara que
alhora no vull tornar a casa. M'explico

  Sóc un estudiant d'PPPP a la QQQQ, que normalment viu a un poble a 
prop de TTTT i estic a a Alemanya d'erasmus per tal de fer 10 crèdits
i de pas millorar el meu alemany per guanyar-me uns calerons, treballo 
d'administradora de sistemes en una bufets d'advocats.

  Aquesta estada també m'està servint per comprovar una idea que sempre he 
tingut pel cap, i si hagués nascut del sexe contrari. La prova consisteix en
viure com una noia mentre estigui aquí; per aconseguir-ho només vaig haver de
d'usar un dni fals i confondre a la noia de la universitat eludint que era una
noia i que els papers que m'havien donat eren per a un noi, van tardar una 
setmana en donar-me els papers "correctes".

  Per primer cop vaig passar a ser oficialment una noia i tot estava llest 
per viure els cinc mesos més intensos de la meva vida. Vaig intentar trobar 
una feina però de cangur no em volien al ésser estrangera i al final vaig 
acabar a la feina actual, crec que em van escollir per que era la única noia
que es va presentar i al bufet només hi ha dones. Vaig acceptar per que 
creia que el contacte amb les altres m'ajudaria a madurar la meva personalitat
encara que també m'ha donat més d'un espant davant la por a que em 
descobrissin.

  Només tinc dues classes que puc combinar perfectament amb la feina. Les 
assignatures són senzilles quan has estudiat a la QQQQ pel que no m'he de 
preocupar gaires d'elles. He conegut una noia na YYYY, i a voltes acompanyo 
el seu grup quan surten per la nit. 

  Visc als dormitoris per a estudiants (noies es clar ;-) ) del centre del 
poble, en una habitació on estic sola i tinc un armari ple de coses de nova
adquisició ja que fins al arribar no havia preparat res. Per sort aquí les
dones són més fortes de complexió i tenen menys manies amb el pel cosa que 
va facilitar la meva adaptació.

  Aquesta experiència està resultant molt productiva, tant al terreny 
professional, les classes i la feina són molt interessants com a nivell 
personal on estic descobrint certes part de mi que sempre havia intentat 
ocultar.

  El gran dubte esdevindrà quan hagi de tornar a casa. Encara no se que fer
però estic millor tal com estic ara i no tinc clar que pugui tornar pugui 
recrear la situació actual. Tampoc tinc clar que a mesura que avanci en el
temps la experiència continuí sent positiva ja que quan et penses que una 
cosa és temporal sembla que l'aprofites més en quan tot ho negatiu saps que
s'acabarà en algun moment.

  Teva, XXXX