Després de gimnàs INTRODUCCIÓ Això em va passar farà uns quants anys i va marcar la meva persona com cap altra cosa hagués pogut fer. Al final del fitxer s'inclou dos annexos per tal de resseguir la nomenclatura de noms de persones i llocs. INICI Estava cursant 6è mentre que la meva germana gran ja deuria estar a 8è. En aquella època ambdós pares treballaven pel que la vida a casa era una mica estressant. Eren ja les últimes setmanes de col·legi ja cap a l'estiu. La història comença un matí de dimarts, com sempre, tenia gimnàs a primera hora. En aquest casos anava en xandal al col·legi canviant-me de roba després de dutxar-me i abans d'anar a classe. Aquesta roba la portava en una motxilla vermella petita que només servia per això, si bé a casa n'hi havia dos d'iguals una per cada fill, ambdues tenien el cognom escrit a l'ansa i els dos les usàvem pel mateix. Les maletes les teníem al nostre armari i d'allà les agafaven el matí que teníem gimnàs. La meva motxilla tenia una taca encara que no sabia ni com ni de que era, tanmateix la taca anava bé per distingir-les. // Versió 2: intercanvi de motxilles ja que els 2 teníem gimnàs. // Versió 3: a la bossa hi havia la roba de gimnàs de ma germana Així doncs la mare ens va deixar en els nostres respectius col·legis de camí a la feina. Havíem d'esperar una mica abans de poder entrar, però ja hi estàvem acostumats, jo aprofitava per posar-me al dia amb d'altres companys de les últimes novetats. No recordo ni que vàrem fer a la classe de gimnàs suposo que no deuria ser important. Però no oblidaré el que va passar després quan un cop al vestuari, quan vaig agafar la tovallola per anar a dutxar-me em vaig trobar que no era la que normalment duia, però per eixugar-me ja en tenia prou. Un cop sec va ser hora de treure la roba, aquesta tampoc la tenia vista, només podia haver passat una cosa, que aquella roba fos de ma germana. No sabia que fer, i vaig estar dubtant, però com la roba de gimnàs estava tota suada vaig fer el que feia sempre posar-me la de la bossa. Com sempre vaig usar la tovallola de paravent, i cal reconèixer que aquell dia era força necessari. A part de la roba interior, hi havia una samarreta i uns mitjons, la peça de roba més gran era un vestit que m'arribava just per sobre el genolls de colors clars, que combinava perfectament amb les bambes blau marí que duia. //Versió 4: L'uniforme de l'escola de ma germana: //uns mitjons alts entre verd fosc i vermell, una samarreta blanca //amb una faldilla verd fosc i una camisa blanca Quan vaig acabar, vaig plegar la tovallola per entaforar-la a la motxilla, vaig ser el centre d'atenció, els altres es van posar a riure. Vaig sortir per cames, un cop a fora vaig acabar de tancar la motxilla. Com sempre vaig esperar que la AAAA una companya amb la que tenia molta amistat sortís per tal d'anar junts a classe. Quan vaig aparèixer davant d'ella al sortir del racó on m'havia amagat la vaig espantar una mica quan la vaig agafar del braç per que vingués al racó. Un cop calmada em va mirar de dalt a baix i es va posar a riure, per sort al veure la meva cara va parar de riure i em va preguntar que feia amb aquella fila. Jo li vaig donar la única explicació factible, la roba de la bossa d'esports era la de ma germana i no la meva i com la de gimnàs estava massa suada doncs me la vaig ficar. Així "les dues" vàrem anar a classe no abans sense sentir algun que altre comentari, el que més recordo és "mira de tant anar amb noies ha acabat vestit com una d'elles". Convèncer al professor de Ciències que allò no era una broma de mal gust fou difícil per sort un cop convençut ja es va encarregar d'explicar-ho als altres professors. Aquell dia no fou el que més atent estava a les classes no parava de sentir comentaris i brometes sobre el meu aspecte. El més especial va arribar a l'hora del patí, depenent del dia estava amb un grup de noies o m'apuntava a jugar a futbol. Aquell dia vaig decidir que era millor estar amb les noies. Tenia diversos motius: + No embrutar o trencar la roba que no era meva, + No em feia gràcia el que pogués passar si el vestit pujava massa, em venia llarg però a diferència dels pantalons els vestits si tenen moviments verticals. + No volia que els nois es riguessin més de mi, vaig pensar que les noies serien més comprensives. + I el millor per un cop no desentonaria entre les noies, ja que amb el cabell assecat a l'aire semblava més una noia despentinada més que un noi. Un cop superada la sorpresa inicial de les noies del grup com la BBBB que anaven a altres classes i per tant encara no coneixien la noticia. Una d'elles va comentar que no estava malament, una altra va dir-me que hauria de venir així cada dia ja que com a noi trencava la imatge del grup. Una altra va afegir, tens raó el fet que hi hagués un noi feia que ens talléssim quan els depreciàvem En vaig ficar vermella molts cops durant la conversa moltes preguntes anaven cap a mi a com em sentia com a noia i coses similars, encara que no els podia respondre no era una noia, almenys no més del normal, duia un vestit, però continuava sent el/la de sempre. Un detall important fou que després d'un moment ja em vaig acostumar al fet que totes em tractéssim en femení. Fins i tot m'hi referia com a tal quan era jo qui parlava. Després del patí tot el col·legi ja estava assabentat, ja no era només els de classe. La prova final fou quan al tornar cap a classe dos nois d'un altre curs em van demanar per una cita abans de posar-se a córrer. Quan va fer un renec la DDDD em va comentar que ja s'havia oblidat que era un noi. Un cop dins de classe les coses van millorar molt un cop desacomplexat i ja no feia cas dels comentaris vaig poder tornar a ser el de sempre. Quan la professora de llengua es va referir a mi en femení i jo li vaig contestar mantenint la referència es va produir un silenci. Al acabar la classe ja al passadís se'n va acostar i em va demanar disculpes. Jo li vaig dir que no s'havia de disculpar, quan vaig acabar de dir-ho, em va preguntar si estava bé i com em trobava. Vaig contestar la veritat - estava bé, encara que el vestit em venia una mica just -. La pobra dona va marxar tota preocupada sense poder veure que m'estava aguantant el riure. Donat l'horari d'estiu no havia de tornar a la tarda. Al sortir més tard la gana també era major, pel que la tornada a casa la feia a tota velocitat. El camí de tornada el feia junt la AAAA que vivia una quatre carrers abans. La velocitat aquell dia estava limitada per un objecte estrany, el vestit no em permetia separar gaire les cames i per donat que les tinc curtes em costava més d'avançar. Quan li vaig comentar a la AAAA els problemes que de longitud em va respondre que la llargada era la correcta ja que era una noia decent. Poc després la AAAA va dir - m'agradaria que demà vinguessis també amb un vestit per que avui ha sigut una passada. Jo li vaig dir que a mi ja tant m'era però que al arribar a casa m'hauria de canviar. Ella va dir però almenys per aquesta tarda podries no canviar-te i així podríem jugar "les dues" juntes. Jo li vaig dir amb un to sarcàstic - Ai si, podem jugar amb les nines o millor anar a comprar les dues juntes. Na AAAA es va estar una estona pensativa, no s'havia enfadat per que quan ho feia et deia de tot. Quan només faltaven dos carrers per arribar a casa seva va parar i em va dir - Què et sembla si avui vens a dinar a casa meva, així no t'hauries de canviar fins més tard. - Al que jo vaig dir la mare ja m'espera - però la AAAA ràpidament va dir - La truquem només arribar i li diem que et quedes a dinar i a jugar per la tarda, altres cops ja t'hi has quedat pel que segur que et deixa. Ja la coneixia i sabia que quan se li ficava quelcom al cap no hi ha qui li ho tragués (serà per que és filla única). Així que al final vaig acceptar. OCUPACIÓ Un cop al pis de la AAAA el primer que va fer va ser anar a la cuina per dir-li a sa mare que serien un més al dinar ja que jo també havia vingut. Jo estava encara al rebedor on m'havia dit que em quedés, quan va tornar de la cuina la AAAA duia el telèfon a la mà, amb ell, vam trucar a la meva mare, que com era d'esperar, no va tenir cap problema en deixar-me quedar a dinar i a la tarda, l'única condició quan havia d'estar a casa per sopar. Un cop descarregades les motxilles vàrem anar a la cuina on la mare de la AAAA, la OOOO, estava afegint un cobert a taula. Quan em va veure li va preguntar - Però no venia en XXXX, qui és ella... - i no va acabar la frase suposo que deuria reconeixem. Va girar-se i va agafar la AAAA del braç van sortir fora de la cuina i vaig sentir com li preguntava - No haurà sigut idea teva?. La AAAA va aaconseguir calmar-la i explicar-li el que havia passat i varen entrar les dues. Na OOOO em va dir - quin error més tonto no? - al que només vaig poder dir "si". Un cop "dinades" vàrem anar a l'habitació de la AAAA, força gran i plena de joguines encara que ella hagués preferit una germana petita a tantes joguines. Com jo era el que vivia més a prop i ens coneixíem des de la guarderia molts cops he pensat que per a ella era el millor substitut a una germana que havia pogut trobar. Jo no tenia cap problema en jugar amb ella i la casa de nines o d'altres jocs que també m'agradàvem força. Mentre estàvem ocupades la mare de la AAAA va trucar a la meva, aleshores ja havia estat avisada per la mestra de llengua. Si be la trucada de l'escola l'havia deixat preocupada si no havia trucat a ca la AAAA era per la confiança que tenia amb la OOOO. Així doncs mare de la AAAA li va confirmar que duia un vestit i que allò no era el pitjor sinó que a més la meva aparença era més que passable. Ella que em coneixia havia tardat en reconeixem, tanmateix havia notat (ho donat massa importància) certs gestos, per exemple al asseure'm. Després de la trucada la OOOO va passar per l'habitació i ens va trobar les dues per terra, duia el vestit mig aixecat però que no es podia veure res. Estàvem jugant amb un "diseña tu moda", va posar uns ulls com plats i en veure que ens vam girar només va preguntar si estàvem bé, al que vam contestar a cor que - estem molt bé gràcies - i va marxar. Ja començava a deduir una causa-efecte que afectava a totes les dones, només de veure'm amb un vestit i el fet de preocupar-se. A més tothom semblava interessat pel meu estat. A la meva defensa he de dir que algun altre dia que havia estat jugant amb la AAAA, la OOOO ja m'havia vist jugar a aquell mateix joc. A l'estona la FFFF, una altra de la colla va trucar a la porta, na AAAA ja havia quedat amb ella que si podia es passaria, però la FFFF no venia sola, va portar una amiga seva, la JJJJ, que almenys jo no coneixia. Un cop presentades a l'habitació de la AAAA, es va decidir canviar de joc ja que ara érem quatre. En el nou entreteniment em va tocar ser la protagonista. Consistia en fer de clienta del saló de bellesa que les altres noies havien muntat. Va ser una sessió força completa que va durar fins que començava a fer-se fosc, moment de marxar. Donat la gran traça de la FFFF en cabells, sempre duia els pentinats més macos que he vist, no era comparable amb el gran treball de la JJJJ amb el maquillatge, tenia un do nat per escollir els tons adequats. El resultat fou impressionant, quan em vaig mirar al mirall al acabar al ser l'única que duia maquillatge em veia més noia que les altres. Mentre les altres passaven per la cadira m'anaven explicant que havia de fer per obtenir els mateixos resultats. Quan la mare de la JJJJ va passar a recollir a la FFFF i la JJJJ, vaig sortir a acomiadar-me, na OOOO que també venia al veurem va tornar a la sala d'estar. Un cop fora es va dirigir cap a nosaltres i em va demanar per parlar amb mi a la sala d'estar. La AAAA es va excusar amb l'excusa de recollir i desar tot el que havíem tret de lloc. Un cop a la sala d'estar, la OOOO va iniciar una conversa amb la pregunta "estàndard". - XXXX, et trobés bé? - Sí, a més m'ho he passat molt bé aquesta tarda però d'aquí poc també marxaré. - Em va dir que abans de marxar m'hauria de treure el maquillatge que n'hi havia massa donada la meva edat. - Jo li vaig dir - A mi també em sembla massa carregat, - al que vaig afegir - a més em noto estranya amb ell, mai abans n'havia dut. - era mentida algun altre cop na AAAA ja havia fet proves amb mi encara que quan ho feia quedava força pitjor pel que me'l treia al moment. - Ja sé que t'ho has passat bé, se't veia força compenetrada, d'això compenetrat. D'acord... truco a la teva mare per que et vingui a buscar o tornes a casa sol, sola. - Aniré a peu com sempre, per tres carrers tardo menys caminant que no la meva mare en cotxe. - D'acord. - D'acord. Vaig tornar a l'habitació de la AAAA, no se perquè els adults només em preguntaven si estava bé com si la roba tingués efectes sobre la salut. A més les noies m'havien deixat participar més en el seus jocs de manera que m'ho passava millor que els altres cops. Un cop allà la vaig ajudar amb les quatre capses que quedaven per desar i vaig demanar a la AAAA que m'ajudés a treure'm el maquillatge que em veia estrany, ella també se'l va treure pel que estàvem les dues al natural. Llavors na AAAA va treure una màquina de fotos i vam fer una sessió fotogràfica, primer les dues sobre el llit i tres més per l'habitació, vàrem quedar que quan les revelés em donaria una copia de la primera i alguna altra en que sortís maca per tal de desar-la a l'àlbum de fotos. Al poc d'acabar em vaig acomiadar i vaig marxar cap a casa, el camí era curt però amb tot el que tenia pel cap ni em vaig adonar que ja estava davant de casa. No me n'havia adonat de res no podria dir si hi havia més gent al carrer o m'havia trobat algun cotxe. JA ESTIC A CASA Al entrar vaig anar directament a la meva habitació, vaig deixar les coses i va ser quan em vaig adonar que tenia deures per fer per demà, mira que no mirar l'agenda abans. Vaig deixar la bossa d'esports al costat de la porta per buidar-la a dins el cabàs de la roba bruta quan sortís. Com encara no tenia el cap prou clar vaig estirar-me al llit, mirant el sostre. Tot just estirada la mare va picar a la porta, li vaig dir que passes, quan va entrar em vaig seure sobre el llit. A la mare li va tremolaven les cames però va poder asseure's al meu costat. Quan em va fer la pregunta de rigor li vaig respondre que estava bé, al que vaig afegir la meva resposta - - Només per que duc un vestit m'he de trobar malament? + Ella em va mirar i em va dir - es clar que no, només es que et quedava tan bé que fas pensar. - Doncs jo també hi he pensat però una peça de roba pot canviar-me tant, encara que la majoria d'adults sembleu espantats. - Tens raó, però és quelcom tant diferent, i els adults ja no estem acostumats a les sorpreses i en canvi si a pensar malament. - Doncs no se m'acut que té de dolent, bé que la YYYY (ma germana) o tu porteu pantalons. - Canviem de tema - va dir ella - Mira que despistar-me de bossa - Tampoc passa res pitjor hagués sigut que estigués buida, o millor encara que fos la YYYY la que es trobés la meva roba a ella no li entraria. + Va riure una mica, però va seguir - Saps, al poc de demanar-me que et deixés quedar a ca la AAAA, han trucat de l'escola per avisar-me que des de després de gimnàs duies un vestit, i per preguntar si era possible la confusió. Després que la teva professora de llengua em deixes preocupada, a mitja tarda em truca la OOOO, per preguntar-me per que no havies passat per casa a canviar-te, com es que quan m'has demanat per quedar-t'hi no m'has dit res? - Es que tampoc era important - Com que no era important.. és igual. Almenys podies haver passat per casa i canviar-te i ja aniries després de dinar a ca la AAAA. - No si el fet de quedar-me a dinar era per no haver de canviar-me. - Es igual.. la OOOO m'havia assegurat que semblaves una noia, no m'ho podia creure, per això al veure't i arribat a pensar que eres la teva germana que arribava d'hora. - Gràcies - vaig, tampoc sabia que més dir. - Et fa res si anem al menjador per parlar-ne amb més calma, buida la bossa d'esports al cabàs de la roba bruta, i ja ens trobarem allà. Quan vaig arribar a la sala d'estar em adonar que no m'havia canviat, la mare no m'ho havia comentat però el normal hagués sigut posar-me la roba d'estar per casa o donat que ja era tard el pijama. La mare estava asseguda a una de les butaques de davant el sofà i abans que m'assentes em va dir - Sempre has caminat diferent, però amb el vestit no tinc dubtes tens el caminar d'una noia o potser ho estaves fent-ho a propòsit - Jo no faig res, camino com sempre d'acord una mica més lent a causa del vestit que no em deixa obrir més les cames. Un cop assegut al sofà que quedava al davant tal com la mare m'indicava amb la mà, vaig mirar a la mare i aquesta em va mirar, llavors em preguntà - Mai t'havies passat la mà per sota la roba al seure't, oi? + Aquella pregunta almenys es pot explicar - vaig pensar - No, no ho he fet mai, però us he vist fer alguna vegada i després de asseure'm per primer cop amb el vestit a classe ja m'he adonat que em deixava de fer quelcom que la cosa no quedava com devia. Ho he provat i ha funcionat, potser hi ha alguna manera millor?, per cert amb les faldilles passa el mateix? - Sempre has sigut ràpid per resoldre problemes però no sabia que et fixessis en aquests detalls, no ho has fet malament, el moviment suau i adequat - al veurem ficar vermella, va abaixar els ulls un moment, en aixecar-los va dir - i si es quelcom que també passa amb les faldilles. Aquella última resposta li havia costat molt semblava que es posaria a cridar en qualsevol moment. Enlloc de començar a cridar es va quedar pensativa i amb cara d'espant em va preguntar - Demà no voldràs dur una faldilla?. - No només és per assegurar-me, encara que si és tant còmode i fresca com el vestit no estaria malament. + La mare semblava que ja no aguantaria més, en realitat estava aguantant força més del normal. La cara de la mare es va posar més seria, creia que m'anava a renyar però es va contenir i intentar donar un toc menys tens em va dir - Les faldilles són força més incòmodes per això prefereixo els pantalons. Ens vàrem a posar a riure i l'ambient es va relaxar. La mare em va demanar per posar-me el pijama i de deixar el vestit al cabàs de la roba bruta i que desés la diadema que l'hauria de tornar a la seva propietària. D'aquesta última ja no me'n recordava, era de la AAAA. Abans de marxar vaig preguntar a la mare si tenia 20 minuts abans de sopar per fer els deures. El fet de perdrem de vista una estona a més que havíem d'esperar que arribessin ma germana i el pare per preparar el sopar em va dir que possiblement si. Així doncs vaig anar a la meva habitació on un cop amb el pijama em vaig dedicar als deures. El pare va arribar i després de saludar-me va anar a canviar-se, al poc vaig sentir com tenia una conversa amb la mare. Aquesta li deuria explicar el que havia passat durant el dia. Només sentia parts però després de sentir a la mare assegurant que m'havia vist de lluny i de prop i que "quelcom no anava bé". Després d'aquella frase van tancar la porta i ja no vaig sentir res més. Van tardar una estona en sortir, la YYYY ja havia tornat de fer un vol amb les amigues i quan va passar per la meva habitació em va preguntar per que estaven discutint els pares. Com se n'assabentaria en algun moment o altre li vaig explicar el que m'havia passat amb tot els detalls que recordava, cada cop obria més els ulls quan vaig acabar es no deia res. Llavors em va mirar i em va preguntar, el vestit està per rentar, al que vaig contestar si per que?. Vam anar les dues al bany, la YYYY va obrir el cabàs i va treure el vestit, i va dir - No potser, l'únic que em compren de cara a l'estiu i me l'estrena ma germà. La mare no me l'havia deixat posar abans per que abans el volia rentar, jo el pensava estrenar el dissabte però algú ha sigut més ràpid. Llavors el va ficar davant meu com si estigues pensant com em quedaria i em va dir - Te'l pots ficar un moment no em faig a lla idea de veure't amb ell. Me'l vaig tornar a posar, cada cop m'era més senzill fer-ho, un cop canviada la YYYY em va fer donar dues voltes i anar a seva habitació. Allà em va posar davant del tocador i em va posar una diadema al cap com li havia dir que na FFFF havia fet, es va quedar mirant el mirall, a l'estona em va dir - Fas ben bona pinta que alguna de les de la teva classe - ens vam posar a riure, quan vam parar vàrem tornar al bany. De camí al bany, el pare va aparèixer venia a avisar-nos per sopar, però es va quedar prou temps parat com per donar-me temps a entrar al bany i tornar-me a posar el pijama. Llavors va picar la porta i va cridar "a sopar", vàrem sentir les seves passes que s'allunyaven i després de deixar les coses al lloc, la YYYY i jo vam anar a la cuina. El pare li acabava de donar la raó a la mare, es notava pel somriure De victòria que aquesta mostrava quan ens va ficar els plats a taula, mentre deia aquí teniu noies. La YYYY em va donar un cop per sota taula, el pare acabava de fer una ganyota, es veu que la mare havia preparat una de les seves, i jo havia caigut de quatre potes. Possiblement havia de queixar-me que es se'm dirigís com a noia, a mi allò tan m'era, el plat va arribar per tant no calia preocupar-me que em tractessin d'home o de dona. Després de sopar la YYYY va desaparèixer per indicació paterna i els tres restants vàrem anar a l'habitació gran, la dels pares. Allà l'expressió dels dos es va ficar seria i em van dir que havien de parlar amb mi de quelcom molt seriós. POTSER LA COSA ES SERIA //Versió 7: no hi ha res ocult GOTO espera metges XXXX, - el pare va començar - hi ha quelcom que t'hem d'explicar, estàvem esperant et fessis més gran, però sembla que el tema ha sorgit abans doncs millor que ho sàpigues ja. La mare va continuar, al poc de nàixer quan encara estàvem a l'hospital després d'una revisió de rutina, el metge va detectar quelcom que havia d'anotar-se al certificat de naixement. El que havia notat es que si bé eres un noi tenies una petita obertura, just darrere el penis. Després de realitzar una radiografia va concloure que la obertura era una vagina, quelcom propi de les nenes. Ho va investigar més a fons i va concloure que era degut a la manca d'acció de no se que, ens va dir que possiblement al créixer la natura s'encarregaria de discernir el dubte. La mare em va donar la partida de naixement, en el camp observacions hi havia escrit hermafrodita complert. Estava totalment sorprès, si no fos per que podia despertar sospites estava apunt de posar la mà dins els pantalons de pijama per tapar la obertura. La mare continuà - Tanmateix el metge ens va avisar que podia passar que fos un defecte general que també hagués afectat al cervell o en casos extrem la resta de la vida. Depenent del que passes a l'adolescència es descobriria si realment era un home, una dona o potser quelcom intermig. Aquella última opció em cridava molt, però tantes dades m'havien deixat "congelat". El pare em va preguntar - Fa temps que no et banyem per tant no sabem quin és l'estat de l'obertura que ha comentat la mare? Davant la mirada d'ambdós vaig haver d'acceptar que encara hi era, també vaig indicar-los-hi que aquesta mostrava més sensible quan la roba o el meu dit i passaven per sobre. El pare fou a qui li va "tocar" assegurar-se, l'escena podria ser força còmica però la cosa no era per fer-hi broma. En tot cas quan vaig respondre al contacte amb un "calfred", el pare va donar la inspecció per acabada. Les conclusions del pare no foren molt clares, ja que a part de sensible, semblava que s'havia fet més gran. Tanmateix el pare va notar que el penis no havia seguit el mateix ritme de creixement, semblava subdesenvolupat, un altre motiu per qual em tapava sempre que em canviava la roba. La xerrada es va acabar amb la promesa que un cop parlessin amb algun metge aclarirem les coses. Era un final brusc però cap dels assistents teníem gaire clar el que havíem de fer. En el meu cas en prou feines podia pensar en que significava el fet de ser "hermafrodita", paraula força lletja. Durant la nit els meus pensaments van continuar, em vaig centrar a intentar entreveure les possibilitats que s'obrien davant meu. Cap dels pensaments reflectia els problemes que podia ocasionar el fet de ser alhora un home i una dona, encara era massa jove per preocupar-me. L'endemà la matí, el vestuari escollit per anar a l'escola fou el normal, al patí vaig jugar a futbol. Hi havia dos motius, el primer era el fet que tenia massa coses al cap i el segon com el dia anterior amb les noies havia sigut tot tant màgic que em feia cosa trencar-ho. Les hores de classe van seguir passar sense cap novetat, només alguna brometa de mal gust preguntant pel meu vestit. Quan tornàvem cap a casa na AAAA em va preguntar que com m'havia anat per casa. Jo li vaig dir que s'ho havien pres bé però que encara no podia assegurar res en quant a tema vestuari. Donat que veia que no em podria treure res més, va decidir canviar de tema així doncs van aparèixer els problemes de matemàtiques per la setmana següent l'última del curs, com sempre els faríem divendres a la tarda just el dia després de la classe i en teoria després d'haver-los pensat una mica. Un cop a casa la mare em va dir que encara no sabia res, que aquella tarda sortíem, anàvem a veure el metge que em va portar quan era petit. Així després de dinar i deixar ma germana sola per anar a l'hospital. Ja teníem la visita concertada, a la mare li havia costat força aconseguir-la donat que ja no era pacient del dr. RRRR i menys encarà d'un dia per l'altre, però el doctor va recordar el meu cas quan la infermera li va passar l'encàrrec fent-nos un forat. Un cop dins la consulta em va dir que havia crescut molt, i pel motiu de la trucada més coses havien crescut des de les últimes visites. Deia que recordava força bé el cas per que era el més estrany que li havia passat mai i que ell mateix va haver de preguntar a altres metges i passar per la biblioteca abans de parlar amb els pares. De la meva fitxa va treure radiografia i tot d'escrits i fotocòpies que hi estaven des de aquella època. D'allà va treure una taula de mesures i dos manuscrits. Tot seguit em va demanar per despullar-me i va agafar mesures de tot el cos. Es va entretenir especialment al que ell anomenava proto-vagina que fins aquell moment s'havia nomenat "petita obertura". Fins i tot va obrir-la una mica i va ficar-hi el dit com jo mateix a voltes feia per notar aquella sensació entranya que produïa, quan el metge va veure que "m'excitava" em va preguntar si feia molt que era tant sensible, jo no ho sabia exactament però li vaig dir que era segur que més d'un any i mig. Es va estar una mica mirant els papers, acabava de vestir-me quan en va preguntar si algun cop havia tingut la mateixa sensació amb el penis. Com no era el cas li vaig dir la veritat que a part de per pixar no creia que servis per res més. El metge es va tornar a mirar els papers i al final va dir, em sembla senyora MMMM que el seu fill realment sigui una noia. La mare quasi cau de la cadira i jo em vaig quedar pensant estava reduint de tots els pensament que havia tinguts aquells que concordessin amb l'avís del metge. El dr RRRR va continuar - Hauran de demanar hora a un psicòleg i segurament més endavant a un endocrí. De psicòlegs si aquest no ha canviat la consulta és la que està més preparada per un cas com el del seu fill. En tot cas m'agradaria seguir amb el control del seu fill, possiblement és feina del metge de capçalera però el seu cas es força interessant, i preferiria seguir-ne l'evolució. El metge va continuar preguntant a la mare com m'anava a l'escola si tenia especial facilitat en alguna assignatura i si havia notat quelcom estrany. Ella va contestar que al col·legi no estaven molt contents amb mi, ja que em distreia a força, però com les meves notes eren força altes tampoc els feien massa cas. En quant a coses rares, a part del fet del caminar, hi havia el fet que la majoria d'amics que tenia eren noies. Fins i tot del grup en que sortia a jugar o anava al cinema, era l'únic noi. El metge va aclarir que el caminar era degut a que la meva formació òssia seguia la formació pròpia d'una dona, aquest fet junt a les radiografies de nou nat és el que li feia pensar que tenia tots els òrgans reproductors femenins en perfecte estat. En quant al fet de distreure's o les companyies no era res determinant. I en RRRR va afegir - En tot cas normalment els nens s'ajusten amb els que són iguals que ells i el fet que jo m'ajuntés amb les noies donat que aquestes m'acceptaven confirmava que tenia quelcom que em feia ser prou igual a elles com per deixar-me formar part del seu grup. Mèdicament - va seguir - el seu fill, com ja es va indicar a la partida de naixement, és una persona hermafrodita (té òrgans sexuals d'ambdós sexes) encara que oficialment es poses mascle, a part que el descobriment es va realitzar més tard ara per ara legalment l'hermafroditisme no es indicable. Després d'allò ens va donar un paper amb l'adreça de la psicòloga i dos guies fotocopiades, una amb informació general sobre els hermafrodites i l'altre sobre els transsexuals i la operació de canvi de sexe. Sobre aquesta última va puntualitzar que en el meu cas no faria falta la reconstrucció d'una vagina ja que ja en tenia una. Abans de marxar el metge va intentar calmar a la mare dient que el fet que tingués més desenvolupada la meva genitals femenins no volia dir gaire cosa, que faltava els resultats del psicòleg per discernir a quin gènere pertanyia. Llavors ens va explicar que el fet de ser home o dona físicament no tenia res a veure amb el fet de ser un home o una dona. El segon que es podria anomenar sexe mental o directament gènere era el que el cervell dictava. En el meu cas donat que físicament podria pertànyer als dos sexes, només que es conegués el meu gènere es podria realitzar una operació que eliminés els genitals les gènere contrari. Ja per acabar i suposo que per fer conya ens va dir que m'estava fent una dona, però que encara em faltava molt per ser-ho, i va afegir el seu fill no tindrà la regla fins d'aquí dos anys. Quan la mare va sentir l'afegit si es va desmaiar. Jo estava en altres coses "la regla" era quelcom que ma germana havia descrit com a horrible però molt important per que significaria que ja no era una nena, a ella li havia vingut feia poc i quan tenia els dies estava massa irritable, en canvi a la mare no se li notava, deuria ser cosa d'acostumar-s'hi. En tot cas si jo l'anava a tenir volia dir que seria una dona, però després de tota una vida com a noi com podria passar allò, per sort un any i mig per mi era molt temps en aquella època. El metge va fer tornar en si a la mare, que no sabia si cridar o plorar, en tot cas em va agafar del braç i apartant-me dels meus pensament vam sortir de la consulta. Quan vàrem arribar al cotxe la mare va deixar la paperassa al seient del darrere. No s'atrevia a arrancar el cotxe i va esperar una mica a que se li passessin els efectes de la visita per arrancar el cotxe i portar-nos a casa. Tanmateix quan va arribar a casa va anar a la seva habitació on deuria preparar-se per explicar-li al pare, que s'havia escaquejat amb l'excusa que no seria res i que tenia feina, tot el que el metge ens havia dit. El tema va quedar aparcat temporalment, donat que faltava poc per l'estiu vam quedar que fins que acabés el curs continuaria sent un noi. Tanmateix havia de mantenir en secret les últimes novetats ja que encara no es tenia informació suficient per estar segurs del que passava. REPRENENT LA NORMALITAT Jo no estava segur/a encara que la meva imaginació ja estava pensant en totes les possibilitats, en el fet de ser la germana petita de la YYYY, de poder estar amb els noies sense sentir-se rar quan els altres m'assenyalaven... però també recordava tot allò que com a noi feia, com els partits de futbol i poques activitats més, quant em passaven pel cap a la majoria acabava deduint que també les podria realitzar com a noia encara que per exemple una noia podia jugar a futbol. El divendres a la tarda em va costar molt mantenir el secret mentre feia els deures de matemàtiques a ca la AAAA. La seva mare semblava més tranquil·la en veurem amb pantalons curts i un pentinat més adequat. Al acabar els deures vàrem ficar-nos a jugar a un altre dels jocs que tenia a la seva habitació. Al final però va caure el "disseña tu moda", encara que estava inspirat i vàrem acabar dibuixant certes peces i detalls per sobre. També vàrem quedar per anar a veure una pel·lícula "323232923" aquell dissabte, als cinemes del centre comercial. Havíem d'estar a les 16h a la parada central, no estava decidit si s'aniria a peu o en autobús ja es decidiria sobre la marxa. L'endemà a la tarda el grup es va retrobar a la parada central, la calor va fer que ens decidíssim per anar en autobús. Les noies em van preguntar com es que no havia tornat a venir al col·legi amb un vestit. La meva defensa fou que no en tenia cap, ja que li vaig haver de tornar a ma germana però em sembla que era l'única persona de la colla que s'ho va prendre com el que era, una broma. Un cop arribats al centre comercial vàrem anar a comprar les entrades, com havíem vingut amb autobús teníem més temps del previst pel que es va realitzar la ruta de visita cultural per les botigues del centre comercial. La majoria de botigues de la ruta eren de roba, tot i que mai compraven res, sempre miraven per tot arreu. Jo no podia captar tot el eren capaces de mirar la resta de components del grup. De fet només algun cop havia trobat quelcom que no se per que m'agradava i des de llavors tenia clar que els meus gustos eren poc populars. Aquest cop les coses van variar, per primer cop vaig haver de col·laborar. En concret vaig haver d'emprovar-me un bus (mono) texà que a la DDDD li feia molta gràcia. Si bé coneixia el fet que una noia podia demanar a una altra d'emprovar-se quelcom que li agradava per tal de fer-se una idea de com li quedaria a aquesta persona o només fer-li passar un mal tràngol depenent de l'humor de les noies. Doncs bé a mai m'ho havien demanat. I tampoc esperava que ho fessin per això quan va passar no sabia si rebutjar l'oferiment o no, però quan encara m'ho estava pensant la AAAA va deixar clar que no podria rebutjar-lo. Així doncs vaig entrar al vestidor, quan vaig obrir la cortina estaven totes en fila em va demanar que dones una volta i na CCCC, va comentar - Està bé però li quedava millor el vestit de l'altre dia, oi? - I na AAAA em va demanar per tornar a canviar-me. Al sortir del vestidor vaig deixar la peça de roba a la muntanya i vaig tornar amb les noies que van voler tornar a fer una passada per la tenda. No van parar més i vàrem sortir. Llavors vàrem anar a la del botiga del costat i així unes quantes, ja no em feia tanta gràcia estar per allà. Normalment veia com entre elles es punxaven per la roba, però que m'hi fiquéssim no m'acabava d'agradar. En tot cas cada cop en quedaven menys i per tant les possibilitats de tornar a ser reclamava disminuïen. Llavors per un comentari de la AAAA a la CCCC van decidir tornar a la segona Botiga. Normalment mai tornaven enrere, i jo ja estava tranquil·la, la següent botiga del recorregut era la tenda de discos. Un cop allà vàrem tornar a passar per on ja havien passat. Na CCCC i la BBBB van desaparèixer un moment, al tornar ens van fer anar a on havien anat. Era la secció de roba d'estiu, abans hi havien passat però quan ja sortíem. Pel que sembla havien vist quelcom però volien mirar si trobaven quelcom més adequat a alguna altra botiga. El que la CCCC va treure era un vestit força senzill, de colors clars com el de ma germana però amb uns dibuixos diferents, potser més infantils. I sí, se l'havia de provar en XXXX. Hem vaig queixar que ja havia complert però vaig acabar dins el vestidor, aquest cop m'havia de quedar només en roba interior pel que vaig tardar una mica més, quan encara m'estava assegurant que no ensenyava res, la AAAA va ficar-hi el cap. Jo vaig fer un bot de l'ensurt, aquesta em va mirar i em va dir que deixés d'allisar el vestit que ja estava bé. Al córrer la cortina les noies es van mirar entre elles i van demanar-me que en donés la volta d'honor. Em vaig ficar vermell com un tomàquet. Mentre em tornava a ficar els pantalons vaig sentir a les noies parlar en veu baixa. Jo només desitjava que no se'ls acudis dir-me que no em poses la roba que en venia un altre. Per sort no fou així. Al sortir per un cop ens vam dirigir a caixa, la CCCC va comprar el vestit. Resulta que ho tenien tot preparat, començant pel fet de venir aviat. Les Noies havien fet pot comú per tal de comprar-me roba adequada per poder estar i jugar amb elles ara que venia l'estiu. Jo no sabia si agrair-los-hi o sortir corrent i amagar-me a casa. Donat que ja tenia l'entrada del cinema vaig decidir quedar-me. Però quan ens dirigíem a la tenda de discos vaig creure convenient donar-los les gràcies. Mentre elles estaven mirar CDs jo estava capficat amb el fet que el vestit era per quan jugués amb elles. Fins feia una setmana allò no hagués sigut necessari. El vestit era bufó però no tenia clar que fos necessari i encara menys que la meva o les seves mares hi estiguessin d'acord, jo tenia clar que la meva no ho estaria. La pel·lícula va estar bé, no tenia ni cap ni peus però almenys vàrem passar l'estona, al sortir vam anar directament a la parada d'autobús per tornar al poble. El lloc de reunió era ca la CCCC ja que els seus pares, aprofitant que ella anava al cinema també havien marxat. Un cop allà va passar el que m'havia imaginat, per poder jugar amb elles havia d'estrenar el vestit. Vaig tenir els meus dubtes però amb cinc noies intentant convencem i donat que no tenia queixes de l'últim cop que en duia, vaig acabar amb ell ficat. Gràcies a la JJJJ, la FFFF o la AAAA totes estaven assabentades que amb un bon pentinat i maquillatge guanyava molt així que vaig tornar a passar pel seient del saló de bellesa que semblava poder muntar-se en un no res en qualsevol habitació d'elles. Que jo recordés a l'habitació de ma germana no hi havia tantes coses, o potser la YYYY les tenia més amagades. Aquesta vegada sent cinc treballant-hi van anar més ràpid, tanmateix quan van acabar i em vaig poder mirar la mirall el resultat semblava més adequat, duia menys maquillatge així com unes papallones de colors pel cabell com duia la CCCC. Per alguna d'elles (na AAAA especialment) podria ser la seva germana petita a qui havien de tenir cura i ensenyar tot allò que representava ser una noia els nostres dies. Jo m'ho passava bé era el centre d'atenció i m'explicaven tot de coses alguna molt interessants, mai està de més tenir coneixements, encara que semblin poc útils com el fet de posar-se rímel. La tarda va anar passant, m'ho estava passant com en un somni, després de la secció de "safareig local" va arribar l'esperada d'històries amoroses. Aquestes històries havien de ser curtes i tractar de l'amor que la noia que l'escrivia sentia per un xicot i a l'inrevés. Aquell dissabte li tocava a la BBBB que sempre ho portava escrit en unes fulles de color rosa que eren el centre de gràcia fins que començava alguna d'aquelles histories que semblava extreta d'alguna novel·la rosa. Abans de la lectura es recordava qui era la propera, segons un estricte torn que jo mai m'havia après, encara que elles si el tenien controlat. Llavors la CCCC va anunciar que em tocava a mi, i em va preguntar quin xicot escollia per escriure la meva historia. Fins llavors jo només col·laborava en els jocs com a informador, encarregat de donar la informació que pogués obtenir sobre els objectes masculins de les històries., A canvi d'aquesta feina d'investigació podia escoltar les històries que Les noies s'inventaven. Em vaig negar a escriure cap història al·legant que no era la persona adequada. Vàrem discutir una mica però al final em van deixar lliure, i vaig poder escoltar la història de la BBBB. En aquesta el xicot que estava bojament enamorada d'ella era d'una altra classe, un tal HHHH que anava un curs avançat i que tenia certa "fama" entre les noies. Quan eren les 9 del vespre els pares de la CCCC van arribar, mentre em canviava de roba per evitar problemes les noies s'encarregaven de guanyar temps. Un cop amb pantalons i després d'extreure tots els animalons del cabell em vaig pentinar com sempre. Poc abans que els pares de la CCCC obrissin la porta de l'habitació de sa filla Ja havíem canviat d'activitat per un joc de taula. Realment, estàvem totes estirades a terra amb el taulell obert i les fitxes ficades aleatòriament com si fes molt que estàvem jugant-hi. A les nou i mitja la AAAA i jo vam ser les primeres en marxar tanmateix érem les que vivíem més lluny de ca la CCCC. En el camí de tornada na AAAA em va preguntar per que no havia acceptat escriure una història. Jo li vaig dir que no m'hagués sentit còmode escrivint aquelles coses. Llavors em va dir que havien decidit deixar-me entrar al grup com un membre de ple dret i el fet d'escriure era una manera d'entrar a les obligacions de les integrants. Jo li vaig dir que no sabia si podia continuar per aquell camí, una cosa era que per un dia em tractessin con una noia, m'havia agradat molt però a casa ja m'havien recordat que no era normal i poc adequat pel que els altres poguessin pensar -. Dins meu sabia que no hi havia massa diferencies entre ser un noi o una noia, la gent potser si et tractava diferent però continuava sent la mateixa persona. Na AAAA va contestar que entenia la meva postura, tot i que va afegir - t'ho passes tant bé i t'integrava del tot amb el grup, nosaltres no tenim cap dubte que realment has nascut per ser una noia. Em vaig ficar a plorar, volia explicar-li que potser si era una dona, però encara no podia dir res, no podia. Donat el meu estat al arribar al parc que hi havia entre els pisos on vivia la AAAA, ens vàrem seure en un banc. Jo volia explicar-ho però l'únic que vaig poder dir, fou - El que m'has dit es molt important per a mi. - Al que vaig afegir - El fet d'estar amb vosaltres sigui com a noi o com a noia , és quelcom que em fa feliç. Normalment allà ens separàvem però la AAAA, donat el meu estat, va voler acompanyar-me a casa, Un cop a la porteria jo vaig pujar i ella va tornar pel carrer per on havíem vingut. Un cop a casa vaig anar directe a la meva habitació, faltaven tres minuts per les 10, encara tenia una mica per sopar encara que no hi vaig pensar, em vaig estirar al llit com últimament feia, per fer quelcom molt més habitual, posar-me a plorar. No m'agradava el fet d'amagar-me i ho havia de fer a dues bandes, si a la mare li explicava que havia passat la tarda dins un vestit que les noies m'havien regalat, no se que em diria. Però si a més li havia de dir que les seves intencions de fer-me entrar al grup com una d'elles li hagués agafat quelcom. Al mateix temps no podia explicar-li ni tan sols a la AAAA, que possiblement tenia quelcom de noia, que possiblement era una d'elles encara que no sabia com ni quan. També tenia por del que havia dit la mare sobre el que faria la gent, si per anar amb un vestit vaig provocar tot de situacions desagradables amb els coneguts, no se que passaria si els deia que a partir de llavors seria una noia. Com tardava en sortir, ma germana em va venir a buscar per sopar, al trobar-me plorant es va posar al meu costat i em va demanar que em passava, amb la seva veu pausada i melosa em donava ganes d'explicar-li. Però tot i ser més gran que jo la mare m'havia indicat que a ella tampoc li podia dir res. Un altre cop havia de mentir, així que li vaig dir que no tenia gana, que havia menjat massa crispetes i estava plorant del mal de panxa. Estic segura que no s'ho va creure, en tot cas al poc de marxar va aparèixer la mare amb el remei de mal de panxa i em va demanar per seure al llit, que me n'havia de prendre una mica. Jo li vaig dir que no feia falta, que no tenia mal de panxa era el que li havia dit a la YYYY. La mare que ja s'ho havia pensat, em va preguntar que m'estava passant. L'única resposta que podria donar-li era tornar a plorar, em sentia lligada per tot arreu no sabia per on sortir. La mare que estava ajupida davant meu es va aixecar i em va dir que per un dia podria saltar-me el sopar - afegint - que era només per que aquella setmana havia sigut força especial. A la nit vaig tenir tot de somnis estranys, somiava que estava amb les noies, m'ho estava passant com mai, i si amb elles estava tant bé per que jo era una noia i em sentia com a tal. Mai havia pensat en si era un noi o no. Mai abans havia pensat en aquest temes, mai m'havia sentit atret per vestits o faldilles. Però això no em podia fer menys noia, si no ma germana seria un noi, només l'he sentit cridar quan li tocava dur faldilla per alguna celebració familiar. També vaig pensar en els pares i la germana en com variaria la meva relació amb ells si fos una noia. No hauria de variar de fet continuava sent la mateixa persona. Fins i tot vaig somiar en el que hagués sigut una història perfecte per presentar al grup sobre un xicot de classe del que les noies ja m'havien demanat referències. Per tal del que coneixia força detalls i havia sentit ja dues històries de les noies. Vaig decidir escriure el que havia vist i succeït en el somni en una llibreta que vaig trobar a l'escriptori i durant bona part del matí del diumenge vaig estar arreglant-la i deixant-la presentable. Almenys escrivint i millorant la història no pensava en la realitat i de pas podia desenvolupar alguna de les idees que em venien al cap, tot i que en basava en les històries que les noies havien explicat. En tot el diumenge no vaig sortir de casa, la mare em va excusar de la única trucada que vaig rebre dient que no em trobava bé que havia agafat un refredat d'estiu i estava al llit covant-lo. tan de bo hagués sigut allò almenys quan estic refredat la febre i el mal de cap no m'haguessin deixat pensar en el que m'estava passant. El dilluns fou un dels pitjors dies que he tingut, el temps semblava que no passes. A classe van repartir les notes, i per tant no vam donar matèria, les noticies eren bones, com sempre, però hagués preferit quedar-me a casa. A la hora del patí vaig jugar a futbol no tenia ganes de pensar, encara que vaig participar menys del normal (que ja era poc) per que em despistava en els meus pensaments. Al tornar a classe na CCCC em va preguntar que com era que no havia anat amb elles, vaig donar la tonta excusa que necessitava córrer i gastar energies per treure'm el neguit de les notes. Mala excusa per que com em varen recordar en prou feines havia superat un constipat. La resta de classes van seguir la mateixa tònica que de bon matí, encara que a l'última estava contant els segons que faltaven per poder tornar a casa. Quan la AAAA va venir a buscar-me per marxar em vaig excusar dient que tenia pressa i que aniria per la carretera per arribar abans a casa ja que a la tarda havia d'anar amb els pares a veure l'àvia. La excusa era dolenta i la AAAA va quedar mosca però jo ja estava de camí va ser dels dies que els 23 minuts de camí a velocitat normal es quedaven en 18 caminant una mica més accelerat. Després de dinar vaig rebre la bona noticia, la mare havia aconseguit hora amb la psicòloga pel dimecres. Vaig decidir tancar-me a l'habitació, no tenia ganes de fer res, el meu cap no donava a l'abast en pensar que podria passar durant la visita al psicòleg. També pensava en la relació que tenia amb les noies o amb algun dels de classe. També pensava ens els pares i en ma germana. Tenia moltes idees pel cap i no sabia quines serien les que es complirien. Semblava que no podia imaginar els límits del que em passava. Potser no es dolent no controlar-ho però per una persona acostumada a controlar-ho tot el fet de tenir tantes possibilitats era molest. BUSCANT SUPORT A mitja tarda la meva germana va trucar a la porta, volia parlar amb mi, ambdues sabíem que m'estava comportant més rar del normal i la eludia. Em va dir que sabia que passava quelcom a casa de la qual jo era el centre i volia saber que era. Així doncs es va seure al meu costat al llit i em va preguntar - Els tres sembleu preocupats per quelcom que té a veuré amb tu i l'únic que se es que el meu vestit podria ser-ne l'origen. Què passa? Li havia d'explicar algú el que m'estava passant pel cap i vaig veure en ella la persona idònia. Però quan només portava quatre interjeccions em vaig posar a plorar, ella em va agafar la ma i em va aixecar el cap. Quan la vaig mirar, el que vaig veure entre les llàgrimes va ser la meva imatge, la meva cara tal com es veia al mirall de ca la CCCC el diumenge a la tarda. Aquella imatge em va provocar més plorera i amb la mà lliure vaig cercar i agafar un coixí a on vaig amagar-me. Ma germana em va preguntar - Almenys té quelcom a veure amb el meu vestit? + Entre plors vaig dir - Sí - Que he fet o dit quelcom que no hauria - va preguntar + Aquest cop ja em vaig atrevir a dir més d'una frase - Tranquil·la, no es cosa teva, segurament no es cosa de ningú, només ha passat. - Ha passat el que? - em va preguntar (cal reconèixer que m'estava fent parlar i això que jo no em veia capaç de fer-ho). - He passat de ser un noi sensible i diferent a ser un monstre - vaig respondre, mentre li premia una mica més la mà. - Com que un monstre? - va replicar. + Eixugant-me una mica vaig dir-li - Resulta que a part de ser un noi sóc una noia. - I vaig rearrancar a plorar. - Com?, que també ets una noia o ets una cosa o ets l'altra no pots ser les dues coses alhora i puc assegurar que ets un noi, té vist sense roba. - Si físicament semblo un noi però també semblo una noia.. - I vaig afegir - sóc un monstre. + Na YYYY se'm va quedar mirant i em va dir - No pot ser jo t'he vist. + Llavors vaig demostrar-li ho errada que estava. Vaig recuperar la meva mà, em vaig abaixar els pantalons i vaig tornar a agafar-ne la seva. Llavors li vaig dir - Si vols pots tocar la prova que el teu germà és un monstre. + Ella convençuda em va dir - Anem-hi + Llavors vaig agafar-li un dit i el vaig passar per la "proto-vagina" que deia el metge, mentrestant li vaig dir - L'aparença externa no és la mateixa però el metge assegura que el seu funcionament si que és el mateix que el que les dones teniu. Ma germana es va quedar glaçada, com tenia la mà lliure sobre el punt clau, va voler assegurar-se que no era una altra cosa, al final va comprovar la profunditat. El forat era prou llarg com pel ficar-hi tot el dit, i quan ho va fer em vaig excitar una mica pel que es va espantar i va recuperar la mà. - Però com pot ser que siguis noi i noia alhora? - Va preguntar amb sorpresa. - Per que sóc un monstre - vaig dir, afegint - segons el metge un espècimen interessant. - I que més va dir el metge? - Els metges no n'estan segurs de l'origen però ens han dit que molt rarament passa. - Llavors se'n coneix una cura. - No, en aquests casos la persona ha d'escollir com vol viure si com a home o com a dona. I adequar el seu cos a la seva ment. - I com vols viure? - Encara no ho se, si bé he crescut com a noi sense gaires problemes, des del dia que vaig portar el teu vestit, les noies que sempre m'han tractat com si fos d'una d'elles preferirien que fos una d'elles. A mi no em desagrada la idea, però no se que fer no se que passarà. - Jo sempre he sigut una noia i no en tinc cap queixa greu, potser hi han coses que canviaria però quan sigui gran ja me n'ocuparé. - Ja i jo fins farà una setmana estava feliç de la meva vida de noi, però ara no estic segur/segura de res. L'únic que el metge ens ha dit que podria provar de viure com una noia per tal d'estar-ne segur. La mare m'ha proposat fer-ho durant les vacances aprofitant que anem fora. Però no ho tinc clar allà no coneixeré ningú, les noies no em podran ajudar ni aconsellar. + Ma germana em va interrompre per dir-me - I jo qui sóc la paret?, qualsevol cosa me la pots preguntar. + Em vaig disculpar, amb l'excusa que no estava segura que m'acceptés com a germana després de tant de temps sent el seu repel·lent germà. - Sempre hem tingut una relació força especial, entre els dos hi havia quelcom potser era el fet que realment siguis alhora germà i germana. - Potser si - vaig respondre. I ens vàrem abraçar, ja estava una mica més animada, el poder-ho explicar a algú i sobretot el fet que aquest m'entengués i m'acceptés em va calmar molt. Encara que tenia por per haver-la preocupat al explicar-li-ho. Vàrem decidir que havia de sortir de l'habitació i distreure'm una mica, com encara faltava per menjar vam anar a la seva habitació a buscar algun joc per distreure'ns fins l'hora de sopar. Vam agafar un joc de cartes i vam anar a la sala d'estar on teníem la TV en marxa per tenir soroll de fons per que mirar-la no la miràvem molt. Després de sopar vam mirar una mica la TV i vam anar a dormir. El dimarts tornava a tenir gimnàs, aquest cop la bossa va ser comprovada a consciència abans de marxar. Per tant no hi hauria sorpresa quan la obrís després de gimnàs. Quan vaig arribar la CCCC m'estava esperant, no era normal que arribés tant d'hora em va dir que havia portat el vestit per si volia ficar-me'l després de gimnàs. Em vaig quedar parat però quan vaig reaccionar hem vaig excusar dient que aquest cop no podia semblar un accident al que vaig afegir per tres dies que queden prefereixo que no hagin de trucar a casa per dir que tornava a dur un vestit. //Versió 8: Les noies em canvien el contingut de la bossa. Al vestuari es va crear expectació per veure que havia portar per canviar-me, vam quedar força decebuts en quant van poder comprovar que duia uns pantalons curts i un polo. Tot i això no em vaig escapar d'un comentari que deia, per nosaltres no et privis, si vols pots ficar-te un vestit. Seguint el comportament habitual, aquell dia tocava passar el patí el vaig passar amb les noies, a primera hora ja m'havia cansat prou. Vaig estar MOLT distant, pel que vaig rebre més d'un cop per tal de fer-me "despertar". Després de classe si vaig pujar amb la AAAA la mateixa excusa no serviria dos dies seguits. Pel camí també estava en els núvols, na AAAA no em va fer cap pregunta indiscreta cosa que li he d'agrair encara que estava preocupada per mi. Amb ho bé que m'ho passava amb les noies, el dia següent les eludia el meu comportament no era el més adequat. I el fet que estigues als núvols no ajudava gens. Vaig creure convenient donar alguna explicació, l'únic que se'n va acudir fou que estava confosa amb el que em passava, que com a noi no era "normal" que m'ho passes tant bé. Em sembla que fou prou sincera per que la AAAA s'ho cregués, en tot cas aquella frase podria resumir el meu estat mental. La tarda fou tranquil·la, com la YYYY no estava em vaig distreure amb algun dels dibuixos del "diseña tu moda" que havia portar de ca la AAAA. Primer vaig dedicar-me a afegir-hi detalls la cosa ja va quedar malament, les meves idees eren bones i quan les visualitzava mentalment quedaven bé però alhora d'usar les mans les coses empitjoraven. Quan vaig decidir pintar-les ja sabia que les acabaria tirant totes al "bossa del paper". Quan vaig tirar-hi els dibuixos vaig pensar que aquest dijous salvaria molts arbres. Els dijous es quan em tocava buidar la "bossa del paper" al contenidor de ferro blau, que hi havia de la cantonada de casa. Després de sopar la mare ens va reunir al pare i a mi per confirmar-nos la visita a la psicòloga, es deia PPPP. Tenia la consulta al poble del costat pel que aniríem en cotxe. Com teníem la visita a primera hora havien de venir aviat a casa per dinar i marxar. Aquella nit quasi no vaig poder dormir i tot just començava a dormir del cansament de no haver aclucat l'ull que va sonar el despertador. Quan em vaig llevar, passar pel bany, esmorzar passar pel bany i canviar-me anava més accelerada del normal, pel que vaig haver d'esperar que fos l'hora de marxar. DIA DE METGES Al col·legi no estava molt per les classes només pensava en la tarda, al patí no em veia concentrat per fer res pel que vaig anar amb les noies encara que em vaig quedar en un racó sense dir res. Per tornar a casa em vaig excusar de la AAAA i vaig pujar batent tots els records (tenint en compte que eren sense córrer). Després de dinar, la mare ens va fer canviar de roba per quelcom més de vestir i vam marxar. El pare ja havia mirat quina era la millor ruta pel que de poc ens perdem però vam arribar quan encara faltaven 10 minuts, com era poc vam pujar. No vam haver d'esperar-nos a la sala d'espera, i vam passar directament a una espècie de sala d'espera amb dos sofàs (cap "divan" com els que surten a la TV) una taula tres cadires i una prestatgeria que cobria tota una paret plena de llibres. Ens va fer seure en un sofà a l'altre estava ella. A la seva mà duia un fitxer que ja havia vist abans, cada germà en tenia un. A dins els pares desaven els nostres records. A voltes l'agafava per mirar les fotos de quan era petit, també hi havia alguns dibuixos, i algun paper del col·legi. La metgessa per la seva part tenia dos papers de FAX, en RRRR (el metge) els hi havia enviat, a part d'un full amb anotacions de quan va parlar amb la mare per demanar visita. Va deixar-ho tot en una tauleta i em va demanar per omplir un test mentre ella parlava amb els pares. Així em va fer anar a una petita habitació just al costat on hi havia un escriptori. Mentre anava omplint tot de preguntes que semblaven no tenir relació (al contrari dels del col·legi que sempre veies cap a on es dirigia) vaig intentar escoltar el que passava a l'altra habitació però no hi havia manera de sentir tota la conversa, l'únic que vaig sentir fou la veu de la mare dos cops (a casa podria traspassar tres plantes) però sense poder distingir el que deia. Quan vaig acabar sense tornar-me'l a mirar com m'havia demanat vaig picar a la porta de la primera sala. Na PPPP em va obrir i va dir que passes. Aquest cop els pares van haver d'anar a l'habitació del costat a omplir una altra espècie de qüestionari, mentre que na PPPP es va quedar amb mi per tal d'entrevistar-me personalment. No se si el fet d'enviar els pares a omplir els fulls era per fer-los fora o si realment necessitava les respostes a aquells fulls. En tot cas un cop soles, em va preguntar com em deia, quants anys tenia i quins curs feia, suposo que per trencar el gel perquè ho deuria tenir tot apuntat. Com sempre vaig tenir problemes amb l'edat, mai me'n recordo, prefereixo calcular-la sobre la marxa, encara que com sempre tampoc recordo a quin any estem pel que al final li vaig dir la data de naixement que no varia tant. Després ja va entrar més em matèria em va preguntar que recordava de la meva infància sobretot dels amics i del jocs a que jugava i va anar resseguint fins l'actualitat. Com em trobava bé amb ella quan em va preguntar pel que havia passat des del dia que per error vaig acabar amb un vestit a classe li vaig explicar TOT el que havia passat tant a casa com amb les noies. Al acabar em va ensenyar unes taques de tinta i li havia de dir que veia, igual que a les pel·lícules. Quan només en portava set els pares van picar a la porta els va deixar passar i va continuar amb els dibuixos. vaig notar que la mare em mirava diferent no se si era cosa de les fulles que havien omplert, si havien estat escoltant abans d'entrar o simplement pel fet que no l'haguessin estat presents. Quan na PPPP ens va dir que ja podíem marxar ho vam fer una mica desil·lusionats, ens va dir que miraria tot el que havíem omplert i que ens trucaria per propera visita ja amb tot més clar. Un cop al cotxe vaig mirar el rellotge, havíem estat dues hores allà dins. Al arribar a casa ma germana em va reclamar a la seva habitació s'havia quedat a casa, descartant una bona sortida amb la colla, només per saber com m'havia anat. Li vaig explicar una versió reduïda donat que realment encara no sabíem res. Al acabar vaig passar a la meva habitació, on em vaig quedar sola ja que na YYYY va anar en missió d'espia a veure que treia de la mare. Al cap d'una estona va tornar i va dir que no havia pogut esbrinar gaire cosa. Tot i això semblava que la PPPP estava convençuda que estava patint un procés de "reconeixement de la meva identitat femenina". Mèdicament també es podria dir "disfòria de gènere" ja que m'identificava mentalment com a dona encara que el meu cos no s'hi correspongués. Dit així semblava quelcom tant dolent com el que m'estava passant. La traducció que em va fer ma germana era que estava veient que en realitat em sentia com una dona per dins. L'únic problema de l'afirmació era com podia ser que em sentis una dona, no ho era potser mi assemblava però no podia pensar en mi com a dona de la mateixa manera que no hi podia pensar com a home, només podia definir-me com a persona en genèric, o com a molt com a monstre un cop coneguda la realitat. Després de tanta "paraulota" vam decidir dedicar-nos a quelcom més adequat així que vàrem anar a la sala d'estar per fer una partida amb la consola de vídeo-jocs. Per una vegada na YYYY em va guanyar, una prova clara que no estava en ple rendiment, continuava despintant-me i durant el jocs ma germana em va haver d'avisar que ja s'havia acabat la partida. ÚLTIM DIA DE COL·LEGI El dijous, em vaig aixecar amb noves esperances, era l'últim dia lectiu, també havia decidit reconciliar-me amb el grup per el que els havia fet els últims dies. Encara no sabia res definitiu però almenys després de convencem que la PPPP ja en trauria l'entrellat que per això era psicòloga, em vaig despreocupar una mica. Així el matí va passar força bé. A l'hora del patí em vaig disculpar amb les noies així com vaig demanar-los ajuda per tal d'esclarir el que m'estava passant, estava convençuda que havia de desenvolupar el "reconeixement de la meva identitat femenina" i que elles eren les més adequades. Vam quedar per aquella tarda a ca la BBBB, m'anava una mica lluny però potser podia convèncer la mare per que ens portés i la mare de la AAAA podria recollir-nos i a mi. A la AAAA també li havia afectat una mica els últims dies pel que la OOOO, la controlava de prop. La ruta es va poder establir pel que ja no ens havien de preocupar de res més. Després de dinar quan na AAAA va arribar la mare ens va portar a ca la BBBB. Un cop allà vaig descobrir per que tant d'interès en anar-hi era per que els seus pares no estaven en tota la tarda i la seva mare volia que es quedés amb la GGGG sa germana petita (tindria uns 5 mesos), fins i tot li deixava que portés alguna amiga a casa mentre tinguéssim cura de la petita. La CCCC havia portat el vestit del dissabte, que seria com el meu uniforme de nouvinguda al grup. Tanmateix em van fer rentar el cap per tal de pentinar-me com devia, ja que des de l'últim cop no n'havia tingut la cura que devia. Un cop llesta ens vàrem dividir per tal de preparar el següent entreteniment així mentre la BBBB s'encarregava de sa germana, les altres portàvem la seva col·lecció de revistes "per a adolescents" i una pissarra "vileda" al menjador. El primer que vàrem fer va ser omplir els qüestionaris en fulls separats, un cop teníem totes les respostes na AAAA i la BBBB s'encarregaven d'avaluar-ne el resultat per tal d'actualitzar la graella que la DDDD havia pintat a la pissarra. A la graella apart dels nostres noms hi havia quatre columnes: "intel·ligència, sex-appeal, feminitat i caràcter". Encara que el resultat era el de menys ens enfadaven força quant ens restaven punt en alguna categoria. Com era d'esperar tota l'estona anava pel darrera i fins i tot en intel·ligència vaig quedar la última. El següent era comprovar si l'horòscop havia encertat el que ens havia passat les dues últimes setmanes, vaig haver de fer-ho junt a la CCCC ja que ambdues teníem el mateix signe, com era d'esperar no sabia complert res del que deien. - Jo vaig pensar que en el meu cas almenys s'hauria d'haver detectat un canvi en la teva vida la primera setmana, però només deia que un noi que m'agradava força em demanaria quelcom. La GGGG es va posar a plorar i sa germana va córrer a veure que passava, llavors es va adonar que calia canviar-la ens va demanar a la EEEE i a mi d'ajudar-la, la vàrem acompanyar a l'habitació de la petita. Un cop viscuda una experiència tant impactant (quanta olor d'un cos tant petit), vaig ser l'encarregada de dur la petita a baix. Un cop a baix em vaig asseure amb les altres amb la patufa als braços, totes la volien agafar però les vaig parar dient que li demanessin a la BBBB que estava acabant d'endreçar les coses. Quan la BBBB va baixar la petita semblava que s'estava tornant a dormir. La BBBB per tant no va deixar a les altres noies agafar l'infant al·legant que jo era qui necessitava més pràctica. Quan la GGGG es va adormir la vaig posar al bressol. Quan vaig tornar al menjador les noies ja l'havien recollit. El següent entreteniment era el joc de cartes de les famílies aquell en que hi han 12 famílies diferents cadascuna amb dos fills, dos pares i dos avis i havies d'aconseguir ajuntar les sis cartes. Qui tingués més grups guanyava. Quan ja començaven a cansar-nos na GGGG va tornar a plorar, aquest cop tenia gana pel que calia donar-li el biberó. En va tornar a tocar col·laborar, la BBBB el va preparar i jo li vaig haver de donar. Ho vaig fer asseguda a la cuina amb la petita als braços, em vaig quedar embadalida veient com es buidava el biberó. De sobte però vaig notar un llum molt forta, la CCCC havia immortalitzat el moment amb una foto. La GGGG es va posar a plorar pel que la vaig haver de calmar. Quan la CCCC va acabar de comentar a les noies que m'havia fet una foto que valia or, va tornar a la cuina, llavors li vaig preguntar per les altres fotografies que m'havia fet li vaig preguntar si ja les tenia però em va dir que encara li quedaven quatre, espera ara tres fotos en el carret i per això s'havia portat la màquina de fer fotografies. Un cop calmada la petita va acabar amb el menjar i semblava que s'havia quedat en gana, la vaig haver de ficar dreta una mica per fer el rotet reglamentari i poder deixar-la al bressol. Amb la GGGG llesta la BBBB i jo ens vam reunir amb les altres que havien decidit realitzar la lectura de la història de la setmana, li tocava a la DDDD però encara no l'havia escrita pel que calia cercar algun altre entreteniment. Llavors vaig que si volien podia explicar-los una que se m'havia acudit, les noies van acceptar. No tenia el full amb mi, però la tenia prou present com per poder-la explicar. Les noies van quedar força impressionades, prou com per acceptar-me al grup, amb tots els drets i deures. Allà les vuit vaig tornar a rentar-me el cap per tal de desfer el pentinat així com em van fer canviar de roba, els pares de la BBBB tardarien força més però la OOOO no tardaria gaire a recollir-nos, havíem quedat a les tres quarts de nou i només quedava mitja hora abans de marxar que una partida a "parchis" va omplir. Un cop a casa, la mare em va dir que la psicòloga havia trucat i que si no anaven l'endemà al matí hauríem d'esperar fins dimarts. Com les dues volíem enllestir-ho ràpid, vam acordar que em saltaria les activitats de fi de curs. La mare va trucar a l'escola i jo a la AAAA per dir-los que el divendres no hi podia anar per assumptes familiars. RETORN A LA CONSULTA La mare es va agafar festa el divendres i després de portar la YYYY a l'escola vam anar a veure la psicòloga. El pare no havia pogut venir però estava d'acord en que calia mirar d'aclarir-ho abans que la PPPP fes vacances. El aquest cop si ens vam haver d'esperar, com ens van dir que seria poc ens vam quedar a la sala d'espera. Quan ens va tocar vam entrar l'habitació gran, un cop a dins i assegudes, la PPPP va començar. - Després d'estudiar tot el material, he de dir-li que el seu fill no té pateix cap "disfòria de gènere" com li havia comentat. + Allò va calmar molt a la mare encara que a mi em deixava sense explicació del que m'estava passant pel cap aquelles última setmana. + La PPPP va continuar - El seu cervell és totalment coherent amb el seu cos, per tant no pateix cap conflicte entre ambdós, per tant s'ha de descartar la disfòria. Aquesta conclusió significa que no necessiten del meu ajut. Tot i això el cas de la seva filla presenta certes particularitats. Com el doctor RRRR els va dir el seu fill és el que mèdicament es coneix com "hermafrodita" és a dir una persona que presenta òrgans d'ambdós sexes, i el seu gènere també mostra aquesta dualitat es pot concloure que el seu fill és un "hermafrodita" en tots els aspectes. + Ambdues estàvem entre sorpreses i aterrides, si em prou feines tenia clar si volia ser un home o una dona ara resulta que era una cosa intermitja. La gran pregunta era com a tal que s'esperaria de mi? + La doctora va continuar - Normalment en els casos d'hermafroditisme el gènere de la persona no mostra aquest punt intermedi, per tant la persona escull el sexe que es correspon al seu gènere i amb una operació quirúrgica pot viure seguint la "normalitat" que marca la cultura occidental. En el cas del seu fill, aquesta solució no és viable en quant el fet de pertànyer als dos sexes es quelcom també intrínsec a la seva persona. + La mare i jo estàvem agafades de les mans i notava com cada cop ella premia la meva una mica més com si no volgués que el seu fill marxes davant les paraules de la psicòloga. - Donat que les persones que presenten aquest estat intermedi són poques, jo mateixa no me n'havia trobat cap, el que cal fer m'és difícil de dir. Segurament el seu fill no voldria desprendre's de cap dels genitals, oi XXXX? - No, - vaig dir mentre mirava el terra, no podia veure la cara que la mare pogués fer - no em veig sense ells sempre han estat amb mi i crec que cadascun d'ells em complementa de certa manera que no puc explicar. - El seu fill/filla no em necessita per a res. - va continuar la PPPP - En l'únic que podria ajudar-lo seria en adaptar-se a la societat, encara que ara per ara, ha sabut crear un equilibri entre les seves amistats que li permeten expressar-se en la seva totalitat. - I que fem, - va dir la mare - li havia proposat viure com una noia a l'estiu aprofitant que estarem en un apartament a PSPSPS. - Doncs no ho anul·li si ha viscut tant com a noi potser si necessitarà viure com a noia durant alguns mesos. No crec que passi però potser després de l'experiència té més clar com li agradaria viure. - D'acord, - va respondre la mare - pel que fa a la propera visita o si cal demanar hora per endocrí com el doctor RRRR ens havia dit? - Ja li he dit que no necessita gaire ajut, se'n surt millor del que es pensa - va dir mentre em picava l'ullet. En tot cas si vostè i el seu marit necessiten parlar amb algú també els puc donar el telèfon d'alguna ex-pacient per tal de parlar amb ella. - Estàs segur que encara vols passar l'estiu com a una noia? - la mare em va preguntar. + Mentre na PPPP deia això la meva cara s'il·luminava tenia posades força il·lusions en el que podia i havia de fer durant aquelles vacances. Tant bon punt la mare va acabar la pregunta vaig dir "Sí, n'estic segura". - Tornant al tema de les visites - ens va tallar la PPPP - potser si que seria adequat que en XXXX vingués de tant en tant, m'agradaria poder realitzar un seguiment fora de consultes, per tal de poder de seguir l'evolució i per ampliar els meus coneixements en un cas tant interessant com aquest. Que li sembla una hora cada dues setmanes, només m'han de dir el dia que els vagi millor. Només caldria que vingués na XXXX, així podríem parlar del que necessiti. - No tinc cap problema en venir així podré explicar-li tot allò que et fa sentir malament, a més és la persona més adequada per solucionar els dubtes que em puguin sorgir. - vaig dir-li a la mare. Amb la PPPP em sentia bé, capaç d'explicar-li tot el que em passava pel cap. D'alguna manera em sentia protegida, no se si era l'esperança que m'ajudaria a sortir de l'embolic mental que tenia o potser era quelcom que la seva presència transmetia. La mare i jo ens vam acomiadar de la doctora i vàrem anar al cotxe. Un cop allà la mare va tancar els ulls, no va estar-s'hi gaire. Quan els va obrir em va dir que - Si has de ser una noia durant l'estiu caldrà comprar quelcom, no tota la roba de la teva germana t'anirà bé. Allò era de calaix si bé ella era la gran jo tenia un cos més ample, que no gros pel que tot m'anava just. Jo li vaig dir que podríem anar un altre dia si no es trobava bé però ella em va contestar. Donat que avui ja estem fent campana que et sembla si arrodonim el dia comprant alguna cosa. Jo li vaig proposar anar a algunes botigues on les noies a voltes es compraven la roba, hi havien tres força habituals donat que tenien preus força ajustats o almenys a mi m'ho semblaven. La mare però tenia una altra cosa al cap, vam anar al "mercadillo" del poble de baix. Les parades eren les mateixes que venien al nostre poble pel que la mare els coneixia des de feia força anys. El que cap de les dues coneixia era com estaven disposades les parades al poble veí, pel que vam donar més d'una volta cercant les parades. Al final de la primera volta ja tenia dos vestits d'estiu, tres jocs de roba interior, dues samarretes de tirans i dues més de màniga curta, i uns pantalons curts. En la segona passada vam trobar un texans de campana que vaig haver d'emprovar-me junt a una faldilla texana que al final no vam agafar. En aquesta també va caure la roba de bany, un banyador de cos complert i un bikini. I per acabar un chandal per si feia mal temps i un pijama d'estiu amb els mateixos dibuixos que el que tenia la meva germana almenys el color si era diferent. Vam arribar justes per dinar, per sort l'havíem comprat pel camí, quan la mare es va adonar que no arribaríem per preparar res. Havíem estat més estona del previst al "mercadillo", sobretot donant voltes cercant les parades. Així doncs vam passar pel xinès a demanar el dinar, una terrina d'arròs una de pollastre amb ametlles, una altra de chop-suey i dos pans xinesos per acompanyar. Mentre la mare i jo ens canviàvem la YYYY que ja havia parat taula es va encarregar de repartir les terrines en dos plats i un bol ja que ella preferia menjar en un vol i usant bastonets. Els altres no ens veiem capaços pel que teníem la nostra forquilla i un plat. Tenia tanta pressa per treure de les bosses tot el que la mare m'havia comprat que un cop recollida la taula, vaig anar a dutxar-me. Un cop net i fresc vaig anar a buscar a ma germana per que m'ajudés amb el cabell, volia pentinar-me com les noies havien fet el dijous. Primer ho vaig intentar jo sola, el resultat era acceptable (encara em faltava pràctica), per sort ma germana em va ajudar i el resultat s'acostà al que tenia en ment, tot i això tampoc arribàvem a la destresa de la FFFF. Per aguantar el cabell tenia posades tres pinces normals donat que la YYYY no tenia cap pinça amb forma o color original, com sempre duia el cabell més curt que jo, només tenia les pinces per quan no li havia donat temps a tallar-se'l. Un avenç important fou que va ser el primer cop que vaig dur arracades, na YYYY me les va portar de la seva habitació en tenia unes de pinça, que no necessitaven forat. Encara que eren prou horribles com per decidir que no les necessitava. Un cop acabats els preliminars vam iniciar la "feina" en si. Volia ficar-me allò que no m'havia emprovat abans. El primer la roba interior, en aquest apartat unes calces blanques foren escollides. A sobre, un dels vestits d'estiu, era massa carregat pel meu gust però estava bé. Després l'altre vestit i pel final el texà amb les diverses samarretes. Per millorar l'aspecte de les samarretes a la YYYY se li va acudir que seria adequat que dugués sostenidor. Així en va agafar un i quan l'estava ajustant per que quedes centrat em va dir que potser algun dia tindria pits però que ara per ara no en tenia. Llavors va anar a buscar alguna cosa per farcir-los, al tornar em va dir que l'únic que havia trobat eren dos mitjons d'esport que donaven als pits una forma estranya. A sobre de les protuberàncies vam anar descansant les diverses samarretes, les de tirants deixaven entreveure el sostenidor. Al final vaig acabar amb un "top per fer esport" que la YYYY va portar de la seva habitació. El "top" m'anava força just donat l'amplada extra que dos mitjons d'esport donaven al meu pit ja de per si més ample que el de la propietària de la peça de roba. La imatge al mirall era més que bona, l'aire esportiu s'encarregava de tapar dues mancances que havíem descobert durant el procés de "prova i error" (emprovar-se tota la roba per cercar que era el que em queia millor). Les dues coses que faltaven eren: + La primera era forats a les orelles, i potser alguna arracada ja que si bé la YYYY em va oferir les seves, massa cridaneres pel meu gust. + La segona era el calçat, d'estiu només tenia unes nàutiques d'home, unes sabates de roba i unes bambes. Per les vacances em faria falta quelcom més adequat i potser una mica més variat. La YYYY va proposar deixar-me quelcom però no hi havia manera, només em vaig poder posar unes sandàlies, això si cordant-me-les a l'últim forat i amb el peu sobresortint per tots costats. La conclusió fou que el meu peu era massa gran per poder aprofitar qualsevol calçat de ma germana. Com em quedava tant bé vam decidir ensenyar-li a la mare, quan aquesta em va veure la seva cara no era la millor del món. Aquesta cara li havia vist al matí quan la psicòloga. En el moment precís que m'estava aixafant la mà. Suposo que al veurem d'aquella manera creia que estava perdent al seu fill. La mare no veia que a canvi estava guanyant una filla i potser en el procés mantindria el fill. Jo començava a pensar en com serien les coses si realment era un home i una dona alhora i no se m'acudia res que no fos el que ja era. Tanmateix no tenia gens clar si el camí a prendre era el més adequat per no ferir les persones que m'estimaven. Quan la mare va reaccionar, la YYYY va presentar "les nostres" dues peticions, la mare va tornar a quedar-se pensativa. La YYYY havia sigut massa ràpida. Al final però va dir - Poseu-vos quelcom més còmode que anirem al poble, i XXXX millor que et deixis els pits a casa. No vaig pensar amb el patiment que la mare li estava provocant aquell dia, si amb la psicòloga no hi havia prou, després va haver d'ajudar al seu fill a convertir-se en una noia. Jo estava massa content per amagar la meva cara de felicitat, que en Qualsevol altre moment hagués servit per animar a la mare en aquells moments possiblement estava causant l'efecte contrari. Jo estrenava un dels vestits d'estiu i ma germana havia decidit "reestrenar" el que li havia "estrenat" feia ja dues setmanes. Quan el vaig veure em adonar que en poc temps les coses havien canviat molt. La primera parada de la sortida al poble fou a la farmàcia, allà em van fer un forat a cada orella, quedant ocupat per dues petites arracades d'allò més senzilles que em van convèncer només veure-les. Un cop foradada i travessada vam dirigir-nos al carrer comercial. El carrer comercial del poble concentrava la majoria d'establiments de roba i complements. En total a la zona hi havia almenys cinc sabateries i les vam recórrer totes abans de comprar unes sandàlies en una i unes bambes de bolera en una altra. La mare només tenia pensat comprar-me'n un parell però gràcies a les rebaixes en van caure dos. No se per si per respecte, per por o per que no van notar res, no em vaig sentir ni desplaçat ni malament, sensació que si havia tingut quan les noies em van obligar a ficar-me el vestit al centre comercial. Ara que hi pensava potser era el fet que estigués la mare, ja que al mercadillo tampoc em vaig sentir desplaçada al emprovar-me la roba. Quan ja tornàvem na YYYY es va parar a l'aparador d'una botiga on havia vist un vestit texà que li agradava molt. La mare després de gastar-se tant el mateix dia no estava segura de necessitar res més. Tot i això va reconèixer que el vestit texà era molt maco, per tant teníem possibilitats. Vam entrar i van saber que el vestit només estava en tres talles "petita" "mitjana" i "gran", donat que ambdues germanes podíem entrar en una "mitjana". Vam demanar permís a la mare per emprovar-nos el vestit, a la YYYY li anava millor li quedava una mica lliure, a mi en canvi m'anava just però encara m'entrava, per tant amb l'excusa que el compartiríem el vestit aquest va caure. Alguna avantatge havia de tenir la YYYY, del fet de tenir una germana amb la que havia de deixar roba. La compra del vestit texà era la prova que la mare estava massa afectada pels esdeveniments del dia. Si la mare hagués estat en plenes facultats possiblement haguéssim sortit amb les mans buides de l'establiment. Jo tampoc estava molt millor, tot el que es relacionava en ser una noia acabava en temes de compra roba o pentinats. Tanmateix allò no es corresponia amb el que pensava de ser una dona i encara menys amb els meus sentiments. Just abans de sopar na AAAA em va trucar, la mare va haver de portar el telèfon a l'habitació per que tenia la música massa alta com per haver-lo sentit sonar, i per tant abaixar la música un moment per si se'ns redireccionava la trucada via l'interfono model "crida més fort". Abaixada la música vaig agafar el telèfon, na AAAA va començar preguntant-me pel problema familiar. Jo li vaig dir que si, que ja estava solucionat. Llavors la AAAA em va convidar el dissabte a la tarda a casa seva per veure una pel·lícula de vídeo i si m'anava bé quedar-me a dormir. Jo anava a acceptar però la mare fer-me un senyal pel que vaig dir-li que ho havia de consultar i que ja li trucaria quan tingués la resposta. Un cop penjat el telèfon, vaig preguntar-li a la mare si podia anar-hi. Ella no ho creia convenient, les arracades no es podien amagar, a més no estava segura que els pares de la AAAA estiguessin d'acord. Va decidir assegurar-se que aquests estaven informats de la proposta que la AAAA m'havia fet, coneixia a la AAAA i sabia que era un especialista en muntar-ho qualsevol activitat sense demanar permís fins que no era massa tard per negar-s'hi. A l'altre costat va despenjar AAAA, que estava esperant la meva trucada quan va sentir la mare es va quedar petrificada, com aquesta demanava pels algun dels seus pares va portar el telèfon a la OOOO. La mare es va tancar al bany pel que no vaig poder seguir la conversa. S'hi van estar una bona estona, quan va sortir em va dir que havia posat a la OOOO al dia del que teníem pensat fer i per tant volia estar segura que no tindria problemes en tractar-me com una noia en tots els aspectes ja que la prova havia de ser tant real com fos possible. Com la mare de la AAAA ho havia de parlar amb el seu marit van quedar que aquesta trucaria més tard. La cosa va quedar en suspens fins després de sopar, quan va sonar el telèfon el temps es va parar, la mare va agafar el telèfon i va parlar amb la OOOO. El resultat final fou que em deixaven anar fins i tot podia quedar-me a dormir. Podria anar com a noia i avançar el període de vacances. A més podia anar-hi ja arreglada, no era necessari que em canvies de roba a ca la AAAA. No sabia si la AAAA o la YYYY s'havien anat de la llengua, o la mare em coneixia més del que jo em pensava. Jo em vaig quedar glaçada i ma germana va desaparèixer confirmant el Segon pensament. Per sort no hi va haver cap més comentari. La mare ja va acordar que passaria allà les 4 de la tarda. Tanmateix la mare em va dir que agafés la bossa mitjana del seu armari ja que també havia de portar el pijama. El fet de quedar-me a dormir fou per decisió dels pares, que van creure convenient un vespre sense mi per poder pensar que farien. La mare es va comprometre a tenir la roba rentada per tal de poder endur-me el pijama nou i anar-hi amb la roba que volgués. El dissabte el matí la mare va fer unes quantes rentades, després de recollir la roba de l'estenedor va tocar la sessió d'ajustos. La mare em va fer posar els pantalons texans per tal de marcar la vora per cosir-la abans de la tarda. Quan va acabar amb els texans va tocar al torn a una faldilla que era seva però mai se la posava, li deuria semblar atrevida, me la donava encara que havia d'ajustar la cintura a la nova mestressa. També em vaig emprovar la roba de bany, el bikini em quedava força ridícul donat que no tenia amb que farcir-lo. La mare va treure importància al fet que quedes buit explicant-me que a la meva edat la YYYY no tenia gaire més pit. Fins i tot em va explicar que quan la YYYY cursava setè li havia demanat que li farcís un sostens. Com no parava al final la mare al final va accedir-hi, encara que al final no els va usar gaire temps, ja que va rebre algun que altre comentari. Vaig preguntar a la mare si coneixia on podrien estar ara el farcit, estava pensant en una broma per al sant de ma germana. La mare però em va tallar les males idees quan va dir - No comencis tu també, que amb una ja en vaig tenir prou. Un cop decebut al no poder gastar la broma almenys tenia esperances que algun dia em creixessin els pits, idea que m'era agradable des de sempre. Algun cop si havia somiat que em creixien els pits encara que tampoc li vaig donar gaire importància al tema, ara que me'n recordava podia explicar-li a la PPPP a la propera visita. Desprès vaig recordar que només em quedava una visita abans de vacances amb la PPPP, per tal de no oblidar cap pregunta ni record vaig agafar una llibreta petita, la vaig retolar com "Pensaments estiu %%%%", allà apuntaria tot el que em venia pel cap i que podria servir per aclarir el camí a prendre després de l'estiu. EL RETORN DE LA OCUPA Després de dinar estava molt nerviosa, el període de proves que oficialment començava en el viatge de vacances per mi començava quan sortís per anar a ca l'AAAA. Abans de marxar però calia aclarir una cosa, que per mi era força important. A quin nom havia de respondre durant el període de proves? Hi ha havia diverses possibilitats, podria afegir una a al final del meu nom que per obtenir l'equivalent femení o usar algun altre per exemple les noies a part de XXXXa també m'havien cridat un com ZZZZ, encara que ho havien fet per molestar-me. Com no me'n sortia vaig decidir parlar-ho amb la mare, tanmateix seria ella qui em cridaria amb el nom escollit. La mare em va dir que el meu nom el van escollir en memòria de la meva avia XXXXa, una persona que ambdós pares respectaven molt. Per tant en honor a l'avia i per simplicitat vaig adoptar "oficialment" el nom de XXXXa, aquest a més em permetia usar una sigla pel nom quan fos necessari i donat que sempre seria la mateixa seria més còmode. A les tres i quart ja estava davant la porta amb la maleta i un somriure d'orella a orella. Encara faltava una estona, com no sabia que fer vaig repassar el contingut de la maleta, llavors vaig descobrir que m'havia deixat l'objecte que cada nit m'ajudava a dormir. L'objecte en qüestió era una cadena d'or de la qual penjava un anell que em van regalar al nàixer. Quan el premia fort mentalment m'alliberava del pes acumulat de tot el dia. A la mitja, segura que a la maleta hi havia tot el que pogués necessitar, vaig acomiadar-me. Un cop al carrer em vaig dirigir a la major velocitat que el pes de la maleta em permetia a ca l'AAAA. La AAAA m'esperava a la porteria i em va ajudar amb els bultos encara que realment volia demanar-me disculpes per haver-se anat de la llengua. En tot cas no havia passat res que em perjudiques per tant la vaig tranquil·litzar a part de presentar-me oficialment com na XXXXa. Un cop al rebedor, els pares de la AAAA em van venir a veure, el seu pare es va endur la maleta a l'habitació de la AAAA mentre la OOOO em va preguntar si estava convençuda del que anava fer. La meva resposta fou - Segura del tot no ho estic però si molt il·lusionada, en tot cas voldria demanar-li que m'anomenés XXXXa. - Em costarà una mica i potser m'equivoco però ho intentaré - va respondre la OOOO. El meu somriure la deuria calmar, encara que a mi ja començava a preocupar-me no estava acostumada a tanta felicitat tot i ser franca amb la gent. Normalment havia de mentir per poder sentir-me tranquil·la que no feliç. Donat que dient mentides mai pots ser feliç ja que en qualsevol moment la gent pot conèixer la veritat i descobrir allò que no volies que salpiquessin de la pitjor manera possible. Teníem tota un tarda per endavant i el primer que calia fer era ficar-me còmode pel que em vaig canviar el calçat. Després na AAAA em va ajudar penjar la roba que havia dut, a l'última porta de l'armari, que havia buidat per mi. + Els pares, aprofitant que la YYYY havia marxat amb la colla, havien convertit la cuina en un escriptori improvisat on tots els documents i informació que havien pogut reunir eren revisats per tal d'assegurar-se de que estaven fent el millor per mi. La tarda a ca la AAAA va passar com les altres que havia passat allà, per mi res no havia canviat. Per la AAAA tampoc havia variat gaire encara que se li feia estrany anomenar-me XXXXa. L'única diferència era que si ens feien una foto podria passar per una companya de classe de la AAAA. Per ella en canvi continuava sent la germana petita que mai havia tingut. Tanmateix dubto que per sa germana i menys encara petita, però per ella sempre ho havia sigut. Tot va transcórrer amb normalitat fins l'hora de dormir, i no era només que no volíem anar-hi. Quan m'estirava al llit arribava era el moment més dur del dia, era quan repassava mentalment en el que havia fet durant el dia, també em retreia del que no havia fet. No se si era el fet d'estar en una casa que no era la meva, que la AAAA estigués a la mateixa habitació, que estava molt cansada, el fet que ara podria ser una noia o potser la combinació em van permetre dormir sense necessitat de recórrer a l'anell encara que com de costum si m'havia posat la cadena. Me l'havia ficat quan la AAAA s'havia tret les arracades, jo encara no podia només feia dos dies que tenia les orelles foradades. L'endemà vaig ser la primera en despertar-me, les males costums costen de perdre. Quan ho vaig fer i em vaig veure amb aquella roba, a l'habitació de la AAAA vaig desitjar que el temps es pares per poder gaudir fins a l'últim detall d'aquella sensació. Em sentia que estava en el lloc correcte i en el moment adequat. Quan em vaig estirar al supletori per tornar agafar el son només podia pensar en coses positives. Algun cop he llegit que l'emoció que rep un home al vestir-se de dona és comparable al d'una droga, potser si ho sigui per que quan vaig anar al bany i vaig seure per pixar la veritat em va provocar un malestar que no era comparable ni al d'una ressaca. Tot era meravellós, algun dels meus somnis es complia però en els somnis el penis desapareixia, en canvi allà estava jo asseguda a la tassa d'un lavabo "aliè" amb un penis. L'únic en que podia pensar era que estava enganyant a la AAAA i a mi. El moment de crisi es va esvair quan després de rentar-me dels dents em vaig veure reflectida al mirall, a casa mai em mirava per que no m'agradava la meva imatge. En canvi la imatge que vaig veure en aquell mirall era de la d'una noia trista, no la del noi desesperat que tenia tant vist. Vaig acabar d'animar-me quan al sortir del bany el pare de la AAAA que estava a fora esperant em va dir - Només una dona pot estar-se tanta estona en un bany. Quan vaig tornar a l'habitació de la AAAA aquesta s'estava desvetllant, vaig decidir esperar a la AAAA marxés per canviar-me. Vaig asseure'm al llit i em vaig posar a pensar en quantes coses aprendria aquell dia que tot just començava. Quan la AAAA va estar més desperta també va seure al llit i em va preguntar a quina hora m'aixecava normalment. Jo li vaig respondre - A la hora "estàndard" és a dir a les set i mitja els laborables i a les vuit els festius. Quan la AAAA va ocupar el torn del bany vaig aprofitar per canviar-me, no volia que per descuit na AAAA pogués veure el que de bon matí quasi m'aixafa el dia. Quan na AAAA va tornar del bany em va preguntar per que no l'havia esperat, em vaig excusar al·legant que tenia fred. A l'esmorzar vaig ajudar a la AAAA a parar la taula. La seva família tenia un concepte força diferent del meu del que era un esmorzar. A casa aquella paraula volia dir llet per tothom i galetes o alguna pasta per sucar-hi. En canvi a ca la AAAA, em vaig trobar amb un vol, un got, dos capses de cereals, un tetrabrick de llet i una botella de vidre de suc de taronja, res de galetes i encara menys pastes. Vaig menjar-me un vol de cereals amb llet encara que la OOOO es va estranyar que primer em mengés els cereals i que només quan em quedaven quatre m'hi fiques tot el vol de llet. Normalment a casa hagués sucat alguna pasta per acabar amb bon regust, però a ca la AAAA les pastes no hi podien entrar. Pel matí no hi havia gaire cosa prevista pel que el vàrem ocupar la sala d'estar. Per primer cop en la meva vida, em vaig atrevir a preguntar quelcom feia molt que volia preguntar a la AAAA. Ens vàrem conèixer a segon curs, i de seguida vam congeniar, però no coneixia res sobre ella abans d'aquell moment, i donat que no hi havia gaire a fer li ho vaig deixar caure. La AAAA em va explicar que ella havia nascut a ciutat, on va viure fins que els seus pares van venir a viure al poble. Es recordava de molts detalls del pis on vivien i dels parcs per on la mare la portava a passejar. Després d'allò vaig estar convençuda que teníem molt en comú encara que els nostres orígens fossin diferents. Un cop vam col·laborar en plegar la taula després d'un dinar força carregat, hi havia massa coses, vam decidir sortir a jugar al parc. Ambdues estàvem cansades d'estar tancades, feia calor i el sol encara molestava però a l'ombra dels arbres s'estava molt bé. Assegudes en un banc vam fer el que ens agradava més, parlar. En aquelles converses em sentia lliure, deia el que pensava. A mitja tarda vam decidir fer una mica d'esport, vam passar per casa la AAAA a posar-nos quelcom més adequat. Un cop canviades ens vam dirigir a la pista de bàsquet del parc, per suar una mica. Durant l'estada al parc ens vam trobar algun companys i companyes de classe van passar a saludar-nos, vaig rebre algun comentari sobretot per les arracades, però res greu. A la pista tenia millor encert que la AAAA, encara que aquesta tenia més velocitat, les dues juntes ens compenetràvem prou bé com per haver guanyat algun partit contra parelles de classes superiors. Ens vam suar la samarreta i ens vam cansar força. Jo almenys necessitava desfogar-me, pel que vaig veure la AAAA també ho devia necessitar. El desfogar-nos jugant a bàsquet era quelcom que compartíem, una de les poques activitats que feien sempre les dues soles. Un cop a ca la AAAA, estàvem força necessitades d'una dutxa. La AAAA em va deixar passar abans donat que era la seva convidada. Mentre ella es dutxava, jo vaig preparar la maleta. Un cop netes i cansades, l'entreteniment escollit fou constructiu, es tractava d'aprendre a maquillar-me. Poc abans de marxar vaig passar pel bany per treure'm totes les pràctiques ja que encara em faltava molt per dominar la tècnica. Un cop a casa, i després de buidar la maleta vaig anar a la cuina on la mare preparava el sopar mentre la YYYY parava taula. El pare havia sortit un moment a casa d'un amic que li havia demanat ajut per muntar no se quin aparell. Quan la YYYY va acabar amb la taula va venir a trobar-me a la sala d'estar, on estava mirant la TV. Pel que em va dir els pares havien estat força ocupats durant la meva sortida si bé ella desconeixia els resultats. L'únic que em va poder dir és que la mare es veia més preocupada, tanmateix el pare confiava que tot fos passatger. Era una descripció dura però realista jo mateixa encara tenia dubtes, per tant era normal que els pares també en tinguessin. Al preguntar a la AAAA que en pensava ella, em va contestar que sempre li havia fet gràcia tenir una germana, per això a voltes em tractava com a tal, cosa que he d'agrair-li per que ja m'agrada que ho fes. El pare va arribar a l'hora que arribava quan venia de la feina, el sopar encara va tardar una mica en servir-se mentrestant el pare ens va explicar que el RIRI s'havia comprat un equip de "Home Cinema" i l'havia convidat a provar-lo. Aquest ja ens va dir que no demanéssim cap, ja que amb el vídeo en teníem prou fins que marxessin de casa. En tot cas la mare, després de rebre la confirmació del pare, em va demanar per parlar els tres sols després de sopar, un cop arreglada la cuina. La conversa fou per informar-me de les decisions que els pares havien pres durant el cap de setmana. Estaven escrites en punts concrets en un full que la mare havia escrit (la seva lletra era fàcilment reconeixible). Em van donar una còpia del full per si volia consultar-los més endavant. A destacar hi havia: + Definitivament se m'obligava a viure com una noia durant tot l'estiu, les 24h del dia durant tots els dies. + El meu nom era XXXXa i que seria aquest el que usarien en qualsevol cas. + La meva germana m'havia d'ajudar, per fer-ho li havien demanat que em controlés de prop, tanmateix havia de fer-li cas quan m'ordenés alguna cosa, ja que si be semblava tenir menys consciència si tenia més experiència com noia que jo. També em van dir que durant les vacances els avis baixarien a visitar-nos, la mare s'encarregaria d'explicar-los el que es trobarien. Només en aquest cas es podria restringir l'ús de certa roba o actituds per tal d'evitar portar els avis a l'hospital. LA REVELACIÓ La setmana va anar passant amb força normalitat algunes tardes em trobava amb les noies amb les que continuava aprenent coses que mai havia tingut accés. Tanmateix la meva germana es mostrava més receptiva als meus dubtes i fins i tot més oberta sobre la seva vida personal. En general però no vaig notar altres diferencies significatives. Quan el dimarts vaig anar a veure la psicòloga per complir la visita de control, em va portar a veure un amic seu, un doctor amb consulta privada que exercia a dos carrers de la consulta. Al començaven no em feia cap gràcia el canvi de plans, havia accedit per que amb ella em sentia bé però aquell canvi d'ubicació no em semblava correcte, el Dr. QQQQ em prou feines em va saludar i punxar per treure'm sang de cara a realitzar unes anàlisis. Tot just va dir que ja estava vam tornar a la consulta de la PPPP. A la consulta vaig treure la llibreta i vam estar parlant sobre el que hi tenia apuntat. Al fer-se l'hora la PPPP em va acompanyar a la parada de l'autobús. De camí em va dir que el divendres, abans que marxar rebríem per missatger els resultats de la anàlisis i que potser portessin una sorpresa. Al preguntar per que tanta pressa, em va respondre donat que aquest estiu estaràs de prova i que no encara no necessites un endocrí he preferit demanar-li al dr. QQQQ, que és endocrí, unes anàlisis per si necessitessis alguna recepta de cara a aprofitar l'estiu. Aquesta tarda trucaré als teus pares per tal d'explicar-los el petit viatge així com el que he pensat que podríem fer. En el viatge de tornada a l'autobús vaig tenir aquella sensació que algun altre cop havia tingut, en els altres casos m'havia d'imaginar que era una noia. Només ho feia en els trajectes llargs que feia en transport públic, en ells m'imaginava que era una roba i que la meva roba era la que havia vist alguna companya de classe. El fet de fer-ho al transports públic em servia per pensar que tota aquella gent em veia i tractava com a noia. Quasi em passo de parada però el sotrac que hi ha a la carretera Tot just entrar al poble em va "despertar", encara que aquest cop la realitat no era que tornava a ser un noi, per un cop era un a noia, i per tant aquell cop no era la meva imaginació la que feia que la gent em veiés com a tal. I per sorpresa meva la gent no em mirava diferent, només era una noia jove en un autobús, igual que podria haver sigut un noi. De camí cap a casa vaig parar a un aparador on vaig veure unes sandàlies que de cara a l'estiu m'anirien perfectes. Quan vaig arribar a casa em va faltar temps per descriure-les a la mare que em va dir que me les podia comprar amb el que tingues estalviat ja que amb les vacances el pressupost no donava per més. També li vaig explicar la ruta que havia fet amb la PPPP remarcant el fet que a la tarda trucaria per explicar-los una idea que havia tingut. A l'hora de dinar la mare va comentar el tema de les sandàlies, i la YYYY va acceptar acompanyar-me per tal de controlar la mercaderia i supervisar la compra. Tanmateix va dir que li agradaria presentar-me una amiga seva abans de tornar cap a casa. A la mare la última part no li feia gràcia però la YYYY va explicar que a voltes endevinava coses sobre la gent i volia saber que diria de la XXXXa. Abans de marxar vaig passar per l'habitació de la YYYY, ja que aquesta m'ho havia demanat. Un cop allà em va obrir el seu joier i em va dir que agafes dues arracades. No me'n recordava que encara duia les que van usar per fer-me els forats. Si bé m'agradaven força em feia gràcia canviar-me-les. No acabava de trobar res que m'agradessin, però la YYYY va agafar dos anelles de mida mitjana i em va demanar que me les emprovés, cal reconèixer que em quedaven força bé. Vam marxar just a l'hora en que les tendes obrien pel que quan vam arribar a la sabateria estàvem soles. Les sandàlies que em feien gràcia no estaven en el meu número així que vam marxar sense elles. De camí al punt on la YYYY havia quedat amb la seva amiga "endevina" van mirar altres aparadors però no hi havia res que m'acabés de fer el pes. - Saps que ets molt complicada de peus. - em va dir. Les dues ens vam posar a riure. Quan vam arribar al parc de darrere la biblioteca vam ocupar un banc blanc, no hi havia ningú més a la zona, així doncs vam seure a l'espera de la "medium" (per molestar a ma germana cada cop li deia d'una manera diferent). Quan l'amiga va arribar em va decepcionar, l'únic d'especial era que duia el cabell tenyit de "caoba", a part d'això, no tenia berrugues ni duia cap gat. Es va asseure al banc i va demanar disculpes a la YYYY per arribar tard. Per tal de veure el meu futur na SSSS em va demanar la mà, va estar una bona estona mirant-la, resseguint amb el dit índex de la seva mà dreta les "línies de la vida" - segons ella tenien la clau del passat i futur. Va tardar força però al final va dir, aquesta cosina teva té quelcom a amagar, tanmateix en un futur viurà feliç, estarà casada amb una persona que acceptarà el secret, i serà mare de dues criatures encara que només una d'elles serà d'ella. La predicció ens va deixar a les dues amb la boca oberta, la SSSS es va quedar una estona més ja que havia d'ultimar amb la YYYY la festa de comiat del grup ja que la majoria marxaven de vacances la setmana següent i havien decidit fer quelcom especial el dissabte. En aquells moments em vaig il·luminar i vaig pensar que també podria muntar un comiat amb les noies. Quan van quedar soles la YYYY i jo ens vam mirar, no sabíem que pensar, el que amagava alguna cosa podria ser cert, el de fet casar-me mai de sap, però el detall de les criatures, com podria saber si eren o no meves. Llavors li vaig preguntar a la YYYY si sabia d'algun motiu pel qual una dona no pogués tenir fills, ella em va dir que en deuria d'existir més d'un. Quan vaig aixecar el cap per pensar vaig veure la solució, estaven darrere la biblioteca, allà segur que tenien algun llibre del tema. Un cop a la secció de referència vam buscar llibre sobre reproducció humana, a part de dos dedicat a les futures mares que vam apuntar, hi havia un altre dedicat a casos especials, com al subtítol hi havia la paraulota "hermafrodita" que havia sentit al dr. RRRR i també el vàrem agafar. Els dos primers llibres no van aportar gaire informació, hi havia força motius pels quals una dona fins i tot després d'haver tingut un fill no en podria tenir un altre. Mentre llegíem a la YYYY se li va acudir que el potser era d'una relació anterior de la meva parella. No havia pensat en aquella possibilitat era una bona explicació. En tot cas tenia curiositat per mirar l'últim llibre, en aquest vam cercar la "paraula màgica" a l'índex per termes del final del llibre. Hi havia dos capítols on apareixia, en el primer a part de força text difícil d'entendre hi havia diagrames i fotos de persones que ho eren, en una foto vam veure quelcom que ja havíem vist les dues abans, el metge no s'havia equivocat. El segon tractava dels problemes mèdics derivats del fet de ser "hermafrodita", un d'ells era el no poder tenir fills. Tanmateix aquella afirmació a més de no fer-me gaire gràcia no es corresponia amb el que la SSSS havia predit. Vam tornar a casa pel camí més directe ja que ja feia força que havíem marxat. Quan creuàvem un carrer estret, vaig veure a l'aparador d'una sabateria molt petita unes sandàlies similars a les que m'havien fet gràcia. Vaig parar a la YYYY i ens vam dirigir a l'aparador, aquestes a més eren més barates pel que vam entrar per preguntar si tenien el meu número. La venedora va entrar al magatzem i va sortir amb dos caixes, d'elles va treure dos models de sandàlies, el primer era igual que l'aparador, mentre que el segon s'hi assemblava encara que es veia més ben acabada. Em vaig emprovar els dos models, ambdós m'anaven bé pel que vaig preguntar pel preu del segon model que semblava més bona. La dependenta em va dir que estaven rebaixades, ja que només li quedaven en el meu número i l'altre dos números menys, costaven $$ Euros. Valia la pena agafar-les valien menys de la meitat que les de l'altra botiga i es veien més ben fetes, llavors la YYYY, em va donar un cop i em va preguntar si tenia diners per comprar dos parells jo li vaig dir que si. La YYYY es va aixecar i va demanar el segon model en el l'altre número. I pensar que per dos números no menys no podíem compartir calçat, amb Totes les capses de sabates que tenia haguéssim pogut passar les dues tot l'estiu, i l'hivern. Un cop comprovat que li anaven bé i que eren tant còmodes com li havia dit, les vaig (vàrem) comprar. Em va dir que ja em donaria els diners al arribar a casa, però ofertes com aquelles no n'hi havien gaires. Pel camí vaig estar pensant i un cop a casa quan na YYYY va passar per la meva habitació a donar-me els diners de les sandàlies li vaig dir que les hi regalava, ja que m'hauria d'aguantar tot l'estiu. Em va abraçar i va anar seva habitació a posar-se la roba d'estar per casa. Un cop canviades vam anar a buscar a la mare que estava preparant la llista de les coses a endur-nos quan marxéssim de vacances el dissabte a la tarda. Li vam ensenyar les sandàlies, també va voler tocar-les per comprovar que pel preu que ens havien costat no es trencarien soles, la seva opinió d'experta fou que eren una bona compra, afegint - és una pena que no estiguin amb el meu número que si no hi passava demà després d'anar a la plaça a comprar. Vam sentir el telèfon però la mare el va agafar al moment, vaig pensar que seria la PPPP, però la mare va tancar la porta del menjador, i no vam poder escoltar la conversa. Per distreure'ns vaig demanar-li a la YYYY que em donés classes de maquillatge, ja que amb la AAAA no millorava. Li hauria d'haver demanat abans, el mètode de la YYYY era més senzill i obtenia millors resultats, sobretot tenint en compte la meva poca destresa en tot el relacionat amb manualitats. Un cop "pintada" va estar pensant en altres pentinats que em podrien quedar bé però em faltava cabell per la majoria, potser després de l'estiu podria variar, però ara per ara m'havia de quedar igual. Un altre aspecte a millorar eren el meu baix interès en arracades, penjolls o polseres (seria la manca de costum). La YYYY em va "obligar" a emprovar-me quasi tot el joier, em coneixia i sabia que si no m'ho veia ficat sempre duria el mateix. També va aprofitar per fer neteja i em va donar un anell que li anava gran i altres coses que eren "massa infantils" per a ella. Pel que fa a la resta em va donar permís per agafar el que cregués oportú si ella ja havia passat per al joier (algun privilegi havia de tenir com a germana gran). Un cop desades les noves "joies" a la capsa de cartró on desava la cadena amb l'anell que cada nit em posava. Vaig posar a llegir un llibre que la YYYY m'havia deixat el divendres passat. Era sobre un grup de nens que descobrien misteris, del grup el personatge principal era la ZZZZ, pel que al identificar-me amb ella vaig gaudir com mai de la lectura. Quan el pare va arribar va passar per ambdues habitacions i es va dirigir a la seva habitació trobant-se pel camí a la mare que tornava a estar amb la llista de coses a fer abans de marxar. Vam tardar una mica en tornar a veure al pare, segur que la mare l'havia capturat per tal que l'ajudés amb les llistes. Estava tota concentrada amb el llibre, amb música ambiental de fons quan la mare hem va cridar. Del bot de poc no trenco el llit, vaig posar el punt al llibre i vaig anar al menjador. Els pares em van dir que havien parlat amb la PPPP i que havien acceptar que durant l'estiu prengués petites dosis d'hormones per tal d'accelerar el procés de prova. Em van dir que quan tinguessin les dades exactes ja m'avisarien. Vaig tornar a la meva habitació on la YYYY m'esperava, vaig haver-li d'explicar, però ella com jo no teníem molt clar per a que servien les "hormones" i la definició de l'"enciclopèdia juvenil" no advertia quines funcions concretes podien realitzar. ÚLTIMS DIES ABANS VACANCES El dimecres i dijous vaig estar ocupada preparant un comiat d'inici de vacances. Vaig trucar a totes les noies per tal de saber quantes érem i decidir una pel·lícula de cinema ens agradava a totes. Vam quedar totes aniríem una mica arreglades, el lloc de trobada era el divendres a la tarda a la parada d'autobús, aquest cop l'agafàvem segur ja que la sessió començava abans donada la duració de la pel·lícula que havíem escollit. Teníem el temps just però es va realitzar el recorregut normal per les Botigues del centre comercial. Aquest cop per evitar possibles friccions no es va obligar a ningú a passar per l'emprovador, tampoc es que hi hagués gaire temps. A la tornada, assegudes a l'autobús la CCCC em va donar una bossa que portava amunt i avall tota l'estona, a dins hi havia el vestit que m'havien comprat, me'l donaven per que me'l fiques quan estigues de vacances. La DDDD em va regalar un còmic japonès anomenat "Ranma 1/2", dient que jo li recordava el personatge principal. La AAAA em va desitjar bones vacances mentre em va donar un joc de maquillatge amb una nota que diria espero que siguis millor que la mestre. Quan vam arribar al poble, vàrem seure en una gelateria de la rambla on vaig convidar-les a gelat en terrines grans per a compartir. Era el menys que podia fer per agrair-los que estaven fent que em sentis la noia més feliç del planeta. Quan el sol ja havia marxat van marxat cap a les nostres cases possiblement no ens tornaríem a veure fins Setembre. Al arribar a casa m'esperava una gran noticia, havien arribat els resultats de l'anàlisi de sang i el tractament revisat pel doctor RRRR i la PPPP. Els resultats indicaven un fet més que concloent, a la sang les hormones encarregades del desenvolupament sexual estaven en una espècie d'empat tècnic, cosa que provocava la lentitud en el creixement. Per tant no era necessari l'ús de cap medicació per mantenir controlades ja que el meu cos ho feia per ell sol. La carta també indicava que el meu cas era dels més estrany que tots els que havien conegut mai pel que em van demanar que al tornar de vacances anés a veure el dr. RRRR ja que estava interessat en contribuir en l'anàlisi i realitzar un seguiment de la meva evolució ja que si de debò hi havia un empat tècnic no es podia haver produït cap mena de creixement de sensibilitat com el que havia manifestat. Els pares estaven preocupats, amb les noves dades era clar que em passava quelcom força especial. I si era dolent?, I si "matava" al seu fill?, però com a filla havien de reconèixer que era més feliç. Fou la mare qui va realitzar la pregunta que ja feia massa que no escoltava - Com te trobes? Per primer cop em veia capacitada per contestar - No se com explicar-vos-ho però des que visc com una noia em sento lliure de fer coses que abans no m'havia atrevit, tanmateix també trobo a faltar certs aspectes de quan vivia com un noi en tot cas com a dona m'és més fàcil expressar la totalitat de la meva persona. Puc semblar "tomboy" i ser femenina segons els meus sentiments sense que la gent em critiqui per ser "efeminat" o alguna cosa pitjor. La última afirmació venia d'un record de les vacances de nadal, un dia que vaig anar al cinema amb les noies, anaven tapades fins dalt, uns nois més grans que nosaltres, asseguts a la fila superior, es van posar a molestar creient que érem un grup de noies. Quan em vaig queixar del seu comportament em van dir de tot. No els vaig fer cas, tanmateix em faltava vocabulari adequat als adjectius que van usar. La meva sinceritat va ser massa per la mare, es va disculpar i va marxar a l'habitació, el pare em va dir que no passava res, estaven una mica superats pels esdeveniments. En canvi jo semblava tant tranquil·la, feliç cosa que ens fa pensar que hem tardat massa en adonar-nos que quelcom anava malament. Vaig abraçar al pare i li vaig dir que la culpa no era seva, i que jo també tenia la sensació que allò em sobrepassava però estava tranquil·la per què estàvem tots junts i per tant tot aniria bé. Era quelcom que també necessitava dir, en certa manera les coses havien massa ràpid. Encara que semblava que anaven per bon camí. Per acabar de tranquil·litzat el pare vaig afirmar - en cap moment he pensat que quelcom anava malament. El pare em va demanar que li expliques allò mateix a la mare, pel que vaig anar a la seva habitació, estava plorant, al veurem va intentar dissimular. Em vaig asseure al seu costat la vaig abraçar i vaig repetir el mateix que li havia dit al pare. La mare també es va sentir calmada, per canviar de tema vaig dir el que en aquells moments em passava pel cap. - Mare, em vull deixar créixer els cabells encara que aquest cop aniré a la perruquera per que me'ls allisin. - La mare em va mirar i somrient em va dir més et val ja que amb tal de pèl i la ondulació natural l'últim cop que te'ls vas deixar llargs semblava que portessis una perruca. Vàrem sortir de l'habitació rient cosa que el pare em va agrair molt. Ens vam quedar tots junts al menjador com feia temps que no feien, jo estava mirant el còmic que m'havien regalat. Cal reconèixer que tenia força coses en comú amb el/la protagonista. Ambdós podríem semblar un home o una dona segons el moment. Però en el còmic es tractava la de dona com quelcom secundari en canvi per mi no hi ha prioritats ni diferencies, només era JO. Quan ma germana va arribar ja entrada la matinada tenia un somni d'allò més nou fins aleshores somniava en que era una dona, en d'altres continuava sent un home. Per primer cop vaig somiar que era quelcom intermig, era la meva imatge física força millorada però era el més semblant a jo mateix/a. Aquella nit però la pregunta més pensada fou que seria en el futur, m'imaginava la meva parella, seria home o dona?, els meus fills si havia de fer cas a l'amiga de ma germana en tindria dos, m'imaginava que tenia la parelleta un noi que era fill de la parella d'una relació anterior i una nena fruit del nostre amor. Aquest somni l'he tingut altres vegades des de llavors i l'he anat perfeccionant, per exemple si la meva parella era una dona el nen també podria ser nostre encara que la mare biològica fos ella. El dissabte era el primer dia d'empaquetatge, la mare ja tenia les llistes fetes però nosaltres encara no teníem res pensat. Entre germanes ens vam ajudar a preparar les maletes, la més important era una motxilla escolar on desàvem el material d'escriptori i els jocs de taula. Anàvem a un poble de la costa, PSPSPS que estava a menys d'una hora de camí però es preveia cua a la carretera. Vàrem fer un dinar lleuger i vam sortir cap allà. Era el primer cop que els pares llogaven un apartament en aquella zona, ho havien fet pensant que podrien conèixer nous llocs. VACANCES No vam agafar caravana pel que vàrem arribar a mitja tarda. Si bé l'apartament era força gran només tenia dos habitacions, ambdues de matrimoni. Havia de compartir habitació i armari amb ma germana. Un cop decidit quin llit usaríem cadascuna vam anar a l'estança més gran que reunia les funcions de cuina, menjador i sala d'estar. Aquest espai donava pas a un balcó on hi havia una taula i quatre cadires amb força espai al voltant finalitzat per vistes al mar. Després de sopar la família vàrem anar a donar un vol per conèixer la zona, mentre passàvem pel passeig vam veure algun que altre pescador, a part de les terrasses dels bars plenes. Quan tornàvem ens vam trobar a la porta un grup de nois i noies, havien passat a buscar uns companys al bloc d'apartaments, ens van dir si també hi volíem anar i vam acceptar, encara que la mare va recordar a ma germana que m'havia de vigilar. Un cop van arribar els que esperaven el grup de la porta de l'edifici, ells esperaven a la IIII i en KKKK que també s'hi estaven. Ens vam presentar i vam anar cap a la platja, seguint el passeig i fins arribar a unes pedres que separaven el passeig de la sorra. Vam seure per on vam poder de les pedres de manera que més o menys ens veiem els uns als altres. La majoria dels del grup venien de vacances a PSPSPS des de feia molts anys només un xicot era del poble i els altres era la primera vegada que veníem. Allà les dotze el grup es va separar en dos, els més grans van anar a un local que hi havia a tres carrers. Ma germana podia haver-hi anat però es va quedar amb mi a l'altre grup. No ens vam moure de lloc i vam continuar parlant. Cap allà la una marxàvem cap a l'apartament, la IIII, en KKKK ens van acompanyar. L'endemà a la platja ens vam tornar a trobar amb els del grup, i vam estar jugant amb els matalassos inflables una bona estona. després anàvem una estona a la sorra, etc. A l'hora de marxar el pare va tenir problemes per trobar-nos. Així van anar passant els dies, ma germana ja es quedava amb "els grans" i jo amb "els petits". La IIII i Jo van congeniar força bé i sempre anàvem juntes, vaig aprendre molt d'ella. Tanmateix com vivia al mateix bloc la mare va conèixer els seus pares i em deixava anar amb ella a comprar al supermercat o i d'altres llocs propers. Quan deuríem estar a l'"intermedi" de les vacances, va arribar el dia en que els avís baixaven a veure'ns i sobretot a conèixer na XXXXa. Quan els avís van trucar a la porta ens vam preguntar com havien passat els nostres controls, estàvem esperant el cotxe per acompanyar-los fins a dalt, però l'avi l'havia aparcat dos carrers abans i venien a peu per sota els balcons cercant l'ombra. Jo m'havia de quedar junt la YYYY a l'habitació fins que la mare ens crides, volia esperar que els avis estiguessin asseguts al sofà i preparats. Per mi hagués aparegut a la porta, portava quasi un mes i no pensava en que el meu aspecte podria espantar a ningú, potser acabada de llevar tenia pitjor pinta que ma germana però no hi havia per tant. La senyal de mare no va arribar, abans l'avi va cridar - On estan els meus nets?. Llavors vam aparèixer les dues, després dels petons de rigor, la YYYY i JO vam agafar dues cadires de la platja per seure, però la iaia ÑÑÑÑ em va demanar que m'acostes, em va mirar de dalt a baix i em fer donar una volta, després de la anàlisi em vaig asseure al costat de ma germana. Llavors la iaia, va dir el proper cop haurem de dir - A on estar les meves netes - va dir-li a l'avi. Llavors la mare ens va dir que anéssim al supermercat a comprar unes coses, a la llista hi havia apuntat aigua i llet pel que vam suposat que els pares volien parlar amb els avis sense nosaltres pel mig. Suposo que els avís farien les preguntes de rigor als pares, si em trobava bé, com m'anava, etc. Enlloc d'anar directament al supermercat ens vam quedar una mica a la plaça del davant, en un banc. Si tornàvem massa ràpid podríem interrompre la conversa. Quan vam arribar, una hora més tard amb una garrafa d'aigua i una Bossa amb cinc caixes de llet l'avi i el pare estàvem al balcó parlant de futbol mentre que la mare i la iaia estaven a l'habitació acabant de detallar la nostra estada al poble dels avis. Aniríem quan s'acabés el lloguer de l'apartament, i ens quedaríem fins la setmana abans de començar l'escola. Aquell dia vam sortir a sopar a una pizzeria del carrer principal de la zona de platja. Ja l'havíem provat i feien les pizzes força decents. Després de sopar un passeig pel passeig marítim i cap a l'apartament. Aquella nit a mi em va tocar dormir al sofà i a la YYYY al matalàs inflable, així els avís podien marxar l'endemà a la tarda amb més calma. L'endemà, com era dijous, la YYYY i jo van dur a la iaia al mercadillo. Era poca cosa, i no havíem de comprar-hi res, però almenys et distreies. La iaia va aprofitar que no estava la mare per preguntar-me algunes coses. Jo tampoc sabia gaire més que la mare, només podria dir-li que des que vivia com a noia em sentia més tranquil·la (cosa que la YYYY va corroborar) i que donat que sempre havia preferit estar amb les noies, i ara era d'una d'elles. Per dinar la iaia va preparar un dels seus plats estrella, paella marinera, com sempre va quedar boníssima. El rascat ens el vam repartir l'avi i Jo, aquell fet deuria tranquil·litzar l'avi que creia que al anar tant amb noies m'havien rentat al cap i que era una altra persona. Potser feia les coses diferent, per mi em semblaven més naturals, però continuava sent el/la de sempre. De la resta de l'estada a l'apartament només cal destacar una nit, que les coses es van descontrolar una mica. Es va unir en una celebració dos aniversaris de nois de la colla. La cosa es va desmadrar una mica i uns quants vàrem acabar a la piscina amb la roba. Com feia calor s'assecaria en un moment, molt abans d'arribar a casa, el problema que el LLLL es va encaparrar en que ens traguessin la roba i ens poséssim una tovallola per que no agaféssim fred. Ma germana em va agafar i em va portar a un racó, de la bossa va treure un bikini que s'havia portat per si feia falta i me'l va donar per que me'l fiques mentre ella aguantava la tovallola. vam tornar amb el grup, les calces m'anaven una mica lliures però amb el cordill no hi havia perill que caigués, pel que feia a la part superior, no el duia ja que no hi havia res a tapar, na YYYY el va tornar a desar a la motxilla que sempre duia a sobre. El pitjor mancava per passar als tres nois i a la noia que també havien acabat a l'aigua, a l'estona els van prendre les tovalloles, obligant-los a córrer despullats a buscar la roba que ja estava seca. Al arribar a casa només pensava en el que hagués pogut passar si m'haguessin fet córrer despullat. Vaig deixar-me la nota mental que havia de vigilar, ja que el meu cos no era del tot adequat per córrer despullada. El fet es va cobrir i per tant jo no havia sigut una de les que havia acabat remullada. En tot cas després d'explicar-ho vaig demanar-li a la mare una estona per que volia parlar amb ella. El que li volia dir es que com a noia m'ho estava passant molt bé i si bé no havia notat diferencies importants de quan era un noi. La diferència per excel·lència era que em sentia més calmada, però el cas era que volia saber si es podia fer quelcom per tal que físicament semblés una noia. La mare em va prometre que ho preguntaria i que no em preocupés tant i anés a jugar, que no em volia tenir per casa donant voltes. El dimarts abans que s'acabés el lloguer els pares es van agafar els dies restants de vacances personals. Ens van enviar amb els avis, el 6 de Setembre passarien a buscar-nos i estarien pel poble aprofitant que seria la festa major. L'avi ens va venir a buscar i vam anar cap al poble terra endins, el poble dels avis estava força a l'interior. Veient la distància de qualsevol nucli urbà no ens va estranyar que el pare marxés per anar a la capital, on va trobar la mare molts anys enrere. La construcció d'una presa i per tant un pantà on practicar esports d'aigua donava al poble una nova vida al arribar a l'estiu. Molts fills i nets tornaven al poble dels seus avis que a l'hivern es quedava quasi buit, només la gent que treballava a la presa hi vivien. Quan vam entrar a la carretera de sorra que ens hi duria l'avi ens va dir que la iaia i la mare van acordar l'estada no només per desempallegar-se de nosaltres, també volia posar a la XXXXa a prova. La prova seria que al poble alguna que altra persona em recordaria de quan era petit i que per tant no els quadraria que fossin una noia. Una possibilitat hauria sigut mentir i dir que eres una amiga de la YYYY, i que el XXXX estava de colònies o quelcom així però segur que algú ho descobriria i les coses serien pitjors. Per tant havien decidit que si algú preguntava li explicarien la veritat. En tot cas va dir la mostra iaia ja ha parlat amb algunes veïnes, que ens han donat suport pel que les coses no són tan dolentes. L'avi va acabar amb l'afirmació - En tot cas la majoria de les persones que hi ha al poble en aquestes dates no deuen conèixer ni al teu pare. Al arribar, la iaia ens estava esperant ens va ajudar a treure les maletes del cotxe, ens va acompanyar al que seria la nostra habitació. Hi havia unes lliteres, la YYYY es va quedar el pis de dalt (com sempre) i jo el de baix. Un cop buidades les bosses ens vam posar còmodes i vàrem baixar al menjador on els avis ens esperaven. La iaia ens havia preparat algunes activitats socials, per la YYYY volia presentar-li al fil de la MMMM, que era molt bon partit i a mi doncs bé després d'haver parlat amb tanta gent era hora que em presentés. Abans però ens va ensenyar la casa, la YYYY encara es recordava d'alguna cosa però jo no tinc tanta memòria. Així vam conèixer la localització del lavabo, la sala de desendreços (la de jocs), el menjador (on hi ha la TV) i la cuina, que té una llar de foc impressionant ocupant tota un cantonada. La primera activitat era després de dinar, la iaia havia convidat a unes amigues a prendre cafè. La YYYY i jo vam decidir anar a l'habitació dels desendreços en busca de quelcom en que entretenir-nos, l'únic que recordava d'alguna estada era un cofre ple de roba vella. Pel que recordava la YYYY i jo ens disfressàvem de fantasmes, i de cortesanes. La YYYY i jo vam dedicar-nos a apartar llençols per tal de poder obrir els cofres i caixes de fusta que tapaven els objectes de l'habitació. Va ser ella qui va trobar el cofre, suposo que també es recordava d'ell per que el va portar al centre de l'habitació. Jo ja anava a plegar però ella volia revisar-ho tot, així va ser com vaig trobar una capsa de fusta plena de fotos antigues, també va acabar al centre de l'habitació. Al acabar el saqueig només teníem tres "bultos" separats, el cofre de la roba, la capsa de les fotos i un maletí ple de documents antics. El primer a remenar-se fou la capsa, no teníem temps per a la roba i els documents no semblaven interessants. A les fotos sortia el pare de jove, els avis de totes les edats i suposo que família més llunyana, amb la YYYY cercaven de qui podria ser parent, tenint en compte a qui s'assemblava més. Na YYYY se en sortia millor que jo, i vam estar una bona estona entretingudes. Al final l'avi ens va venir a buscar per presentar-nos al veïnat, abans de baixar vam haver d'espolsar-nos ja que la pols dels llençols s'havia posat per tot arreu. Un cop a la cuina la iaia es va aixecar per acompanyar-nos fina a la taula on hi havia quatre dones (iaies) més. Va presentar primer a la YYYY i després a mi (com a XXXXa). Vàrem seure i vam estar una estona a la cuina abans que la YYYY decidís que era el moment de marxar. Mentre tornàvem per seguir amb la capsa de fotos, vaig pensar que almenys aquell cop no em van fer preguntes. Quan ja portàvem més de mitja capsa, i tot de fotos escampades per sobre la tapa del cofre vam trobar una sobre amb tres fotos d'allò més estranyes. La primera foto es veia la foto d'un nen, a la segona era la mateixa persona amb uns anys més amb uniforme militar, la tercera era la mateixa persona, possiblement era un casori i el fet estrany era que era la núvia. La persona era la mateixa o almenys aquest és l'efecte que donava. Les fotos tenien la data, possiblement eren els nostres besavis, vam decidir que li preguntaríem a la iaia. L'hora de sopar va arribar i havíem trobat alguna altra foto del familiar desconegut, la majoria eren del casori. En tot cas era el més interessant de totes les fotos que vam trobar. Vam desar en un sobre buit, que vaig demanar a l'avi, totes les fotos sobre l'individu per tal d'ensenyar-li a la iaia després de sopar. Quan la iaia va veure les fotos, ens va preguntar d'on les havíem tret, li vam explicar que eren dins una capsa de fusta a l'habitació dels desendreços. La iaia ens va dir eren de la seva mare, quan era jove, quan va anar a complir el servei militar, i quan es va casar al poc de tornar amb un xicot que havia conegut fent instrucció. Tant a la YYYY com a mi no ens quadrava, si es va fer passar per home, la foto de quan era un nen no tenia sentit. L'avia es va explicar, la NNNNa - va començar - era com tu XXXXa, potser hho deus haver heretat d'ella. Al nàixer era un noi o almenys o semblava, quan als 13 anys va anar al servei militar el metge del Quartell va haver-la de tractar d'una pèrdua de sang que va resultar ser la seva primera regla. La NNNNa es va passar la resta de servei a la infermeria sota estudi dels metges, ja que el metge del Quartell va portar-ne d'altres que estaven força estranyats pel que li passava a la vostra besàvia. El van llicenciar abans de temps, però ja havia sigut poc temps, suficient per que el soldat ajudant de la infermeria s'enamorés d'ella. Quan na NNNN va tornar al poble, va anar a veure al metge per donar-li una còpia dels fulls mèdics militars. Va viure com a home durant algun temps, però ja no era només que li venia la regla, sinó que li van créixer les mamelles cosa que dificultava el seu treball en el camp. Quan l'infermer del Quartell es va presentar i va veure en quina dona s'estava convertint va demanar-li a la NNNNa que es cases amb ell. Pel que ens va explicar la iaia, la besàvia va tardar un any en tenir tots els papers necessaris i al final el casori es va poder celebrar, encara amb reticències per part del capellà. Al cap de l'any naixia jo, van haver-hi problemes però ambdues ho vam superar, quan al cap de dos anys va donar a llum al meu germà les coses es van complicar i van morir ambdós. En tot cas el vostre pare no coneix la història, les fotos que tinc per casa són dues, la primera és una còpia de la del casori, l'altra és de quan em va tenir. La història era fascinant, va donar-me moltes idees del que podia fer en el futur a part que explicava part del meu passat. Aquella nit na YYYY que tampoc podia dormir em va preguntar si faria com la NNNNa, em casaria i viuria com a dona la resta de la vida. Jo li vaig respondre que no ho tenia tant clar, quan era un noi em sentia estrany però com a noia també noto que em falta quelcom. Pel que fa a casar-me no ho tinc gens clar, ah i per estalviar-te la pregunta algun cop si he somiat, tenint un fill/a que havia donat jo a llum. L'endemà van anar al pantà on hi havia força gent, ens vam ajuntar amb un grup de nois de diverses edats. Vam estar jugant a l'aigua amb pilotes i matalassos inflables i després de assecar-nos corrent per l'herba en un partit de futbol. Després de dinar, donat que feia massa sol ens vam decidir anar a obrir el cofre. Un cop a l'habitació vaig dir a la YYYY que li semblava si cercàvem pel maletí els papers de la besàvia NNNNa, ja que tenia interès en conèixer més d'ella (era la única referència que tenia del que em podria passar en un futur). Al maletí hi havia papers de molts familiars, després d'un bon escampall vam posar en una pila tot el que havíem trobat de la NNNNa. Hi havia força més papers que fotos, en el recompte hi havia dos certificats de naixement en un constava com a home a l'altre com a femella, els papers dels metges militars explicant que el pacient presentava òrgans sexuals d'ambdós sexes, i papers de l'ajuntament i de conferència episcopal per peticions de casori. També hi havia el testament i el certificat de defunció. La YYYY va posar les fotos i els papers en una carpeta que havíem portat dins l'equipament de material escolar. La YYYY va creure convenient fer fotocòpies per ensenyar-li als pares quan tornéssim. Com no hi havia cap copisteria al poble vam decidir que quan toques menys el sol aniríem a la ciutat més propera a fer les fotocopies. L'autobús passava cada 45 minuts i el trajecte eren uns 10 minuts, per tant ja teníem la tarda ocupada. Mentre em mirava els papers que havíem trobat, la iaia ens va dir que per les festes del poble els joves estaven organitzant un ball de disfresses. Ens va animar a anar-hi, només calia que penséssim de que volíem anar, que ella ens ajudaria amb la roba, que encara era bona cosidora. Li dir a la iaia que quan que obríssim el cofre ens ho pensaríem i li diríem. La iaia va dir-nos que tenia desada en un lloc més adequat la roba de sa mare i que ens podria servir de disfresses, ella i l'avi la buscaríem mentre no hi érem i si de cas quan tornéssim al vespre ens la podíem emprovar. L'autobús que unia els pobles del voltant era bastant més vell que els que agafàvem per casa però ens va dur a WSWSWS. Trobar una copisteria no fou difícil, al costat de l'institut n'hi havien dues, com eren vacances només hi havia una oberta per que la decisió de a quina anar també fou senzilla. després de fer 2 copies de tot el que portàvem ho van desar a la carpeta i cap a dins la motxilla que m'havia tocat portar després que la YYYY em guanyés a pedra-paper-tisores. Vam donar una volta per el poble, era un lloc tranquil comparat a on vivíem, moviment que ja trobàvem a faltar. Mentre esperaven a la parada per tornar vam conèixer a la TTTT, estava de vacances al poble següent i anava cada matí al pantà amb una colla del seu poble. Havia baixat a comprar un regal per la seva iaia que complia anys el cap de setmana. Quan vam arribar a ca els avis aquest acabaven de tornar d'anar a regar les terres. Ambdós estaven jubilats però després de tants anys tenint cura i treballant la terra encara hi necessitaven anar. Havien llogat la majoria del camp, quedant-se un raconet on encara plantaven, també hi havia una antiga casa i una "barbacoa". Quan els pares pugessin hi aniríem a menjar una paella que la iaia preparava tant bona. Després de dutxar-se la iaia ens va portar a la seva habitació hi havia dos maletes de fusta enormes. La YYYY va agafar una i jo l'altra i vam anar a l'habitació dels desendreços a on teníem localitzat un antic mirall de cos sencer per veure'ns. A la primera capsa hi havia el vestit de núvia de la NNNNa, a l'altre hi havia l'uniforme militar. Com la YYYY es va apoderar del vestit de núvia, jo em vaig emprovar l'uniforme em venia estret per tot arreu (els temps canvien), a la YYYY en canvi el vestit de núvia li anava de meravella. L'avi va entrar i ens va fer dues fotos a traïció, llavors vaig recordar de cop l'especialitat de l'avi en fer fotos a la gent sense avisar. La iaia havia desaparegut i va tornar portant una maleta de fusta però que semblava més moderna. En aquesta hi havia l'uniforme de gala de quan l'avi era sergent. Aquest ja em queia millor. la iaia va agafar una capsa d'agulles i va ficar-les per on creia necessari. L'avi ens va fer les fotos de rigor, deixant-nos cecs temporalment a causa del flash. Quan ens vam treure la roba havíem d'anar amb compte per que només veiem llums blanques i notàvem les agulles al passar. La iaia ens va fer portar la roba a les golfes on tenia la maquina de cosir i d'altres estris de quan treballava com a cosidora. Després de sopar vàrem ajudar a la iaia a retornar les maletes de fusta a sobre l'armari de la seva habitació. Vaig demanar-li a la YYYY que marxés abans de l'habitació per que volia preguntar-li una cosa a la iaia. Volia saber com era que les fotos de la NNNNa estaven havien aparegut precisament l'estiu en que havia decidit ser una noia. La iaia va reconèixer que després de parlar amb els pares va creure oportú deixar-les en un lloc on poguessin aparèixer d'una manera discreta, ja que el pare no en coneixia l'existència i no era qüestió de fer-les aparèixer del no res. La iaia també va disculpar-se per no tenir cap disfressa més adequada per mi, jo li vaig que tampoc venia d'aquí que la YYYY i jo podríem anar de parella pel cas només aniria de militar tampoc deixaria de ser una dona per no dur faldilla o vestit. La iaia va estar d'acord i ens vam dirigir a la sala d'estar on la TV ja estava en marxa. L'endemà la iaia ja va començar a tancar-se a les golfes per tenir les disfresses a punt. Nosaltres vam anar a la bassa i l'avi va anar a comprar no se quin producte pel camp, al tornar ens passaria a buscar al pantà. A la vora de l'aigua ens vam trobar la TTTT que anava amb un grup del poble de dalt vam jugar a una espècies de waterpolo i a futbol entre pobles. Vam perdre a l'aigua però sobre la "gespa" vam empatar el campionat. El desempat es faria l'endemà a la tarda a la pista de bàsquet de l'escola de primària de l'altre poble, per tant teníem un dia per trobar mitjà de transport. A la tarda vam anar a la plaça del poble, ens vam quedar parlant a l'ombra tota la tarda. Almenys ja teníem transport, el pare de l'UUUU s'havia ofert a portar-nos amb la camioneta, també es quedaria per animar a l'equip i ja podíem guanyar per que si no ens deixava allà i hauríem de tornar caminant. També vam saber que la majoria dels del poble anirien amb la roba antiga que les avies guardaven, per tant podríem fer una festa de disfresses temàtica, i podríem repartir algun premi simbòlic a la millor disfressa per exemple. Abans de sopar, quan encara es veia el sol la iaia ens va fer pujar a dalt per que la YYYY s'emprovés el vestit. Ara semblava que li haguéssiu fet especialment per a ella. El meu uniforme encara no estava llest, però si la YYYY estava satisfeta del resultat, i ho estava molt, l'avia només s'encarregaria de l'uniforme. De sopar hi havia unes pizzes que l'avi va preparar i que estaven molt bones, havia ficat una mica del que havia collit al camp aquella tarda. Aquella nit vaig tenir un d'aquells somnis on representava que era una dona casada. Per primer cop vaig veure una cara en el que era el meu marit, fins llavors mai havia sigut prou clar ni per dir que era un home, i de cop tenia la cara del VVVV, un xicot de la colla. Quan li vaig explicar a la YYYY el meu somni em va dir que segurament m'havia enamorat d'ell. Era un dels més macos, una mica secall i no gaire alt, pel que semblava que tingués menys anys dels que tenia. A més era molt amable i força graciós, encara que tenia idees de bomber. Per exemple quan ens va dir que la festa aniria amb el vestit de la primera comunió de la seva tia, ja que era l'únic que els cucs no s'havien menjat - va afegir - seguir que els cucs deurien pensar que ja se l'havien menjat o potser van tenir por a una indigestió al veure quelcom tant lleig. El partit de bàsquet de la tarda en VVVV i jo ens vam compenetrar força Bé. Ho suficient per poder tornar tots contents a sobre un vehicle de tracció mecànica i d'haver guanyat de 20 punts. Després de sopar la colla es va reunir a la plaça, no se per que mirava tant a en VVVV, potser m'estava fixant en detalls dels seus moviments i del seu parlar que no me n'havia adonat abans. Per la festa de disfresses ja estava tot apunt, el dia abans havien de posar uns vetlladors a la pista de futbol del patí del col·legi del poble. Aquest estava prou apartat per no molestar a la festa que el no-joves del poble celebrarien a la plaça de l'església. Una novetat a que em va interessar molt fou que el VVVV havia trobat una disfressa, més adequada un uniforme de mariner que la seva avia li havia aconseguit ves a saber de quina altra casa. Quan va donar les gràcies a Déu per haver-li salvat del ridícul ens vam posar a riure. Un noi de la colla va dir que se'l portes igualment que els feia gràcia veure'l amb ell posat. En VVVV va dir que només ho faria si li donaven el premi a la millor disfressa, cosa que no li podien prometre encara que es va dir que ja es veuria la nit en qüestió. Els pares van arribar el dia abans de l'inici de les festes. La mare va agrair a la iaia el que s'encarregués de les disfresses, ja que havien quedat molt bé. La YYYY va dir tranquil·la mare que ja hi han fotos, i quan la mare es va girar per riure li van fer una amb tot el flash a la cara. Llavors les que vam riure vam ser nosaltres, amb la mare recuperada vàrem baixar a la sala d'estar. Aquella tarda començava el muntatge, que l'endemà al matí calia acabar, com érem força gent es va acabar una mica abans, pel que ens vam posar a parlar del que faríem quan s'acabessin les vacances ja que la majoria marxaven quan s'acabessin les festes, com nosaltres. Quan vam tornat per sopar vam poder comprovar que l'altra pista de ball estava també llesta. Després d'una nit en que em va costar dormir, ja que vaig tenir el mateix somni que dues nits abans, va venir una jornada de "treball" preparant la música i la il·luminació. Gràcies als meus coneixements elèctrics ens vàrem estalviar algun possible ensurt davant el que algun que altre entenia com muntatge. En tot cas la meva fama de "marimacho" anava en augment, era la única noia que estava amb els cables i no preparant les taules i cadires per al sopar. El sopar ens el portaven de l'altra festa, a canvi havien de controlar els petits i teníem prohibit molestar als nostres pares i avis durant el sopar. Durant aquella festa la majoria d'ells (i elles) acabaven borratxos i preferien que no veiéssim els nostres pares en aquell estat. En tot cas podríem conèixer l'estat de la festa pels crits. Així també s'asseguraven que la nostra festa no es podria desmadrar ja que la majoria tenien germans o cosins petits a controlar. Quan va ser l'hora la YYYY i jo ens vam canviar i vam anar cap a la plaça. Allà ens vam trobar amb els altres. Hi havia força criatures que controlar així com cinc o sis nadons, les mares dels quals estarien entre agraïdes de no sentir-los durant una nit i preocupades pels que els pogués passar. El patí de l'escola era el lloc ideal per que els petits juguéssim, a part ens van deixar oberts els lavabos i un magatzem que vam convertir en dormitori per a menors de 3 anys. Quan em vaig trobar al VVVV que feia una pinta fantàstica de mariner, em vaig quedar parada i no només per la presència sinó per que se li va acudir la conya de preguntar-me - Com estava el sergent XXXX?. La YYYY va venir a rescatar-me quan va notar que no em movia, em va tranquil·litzar i vam tornar a la festa. Per estar a prop d'en VVVV, vaig acabar al costat d'una trona amb un nadó i la germana gran d'aquest per un costat, i un xicot del qual no coneixia les seves habilitat marines, a l'altre. Al xicot, que semblava un pop, vaig haver de tallar el rotllo dient-li que el tancaria al "calabós" si intentava quelcom més. La nit va anar força bé hi van haver força moments màgics. Un dels que més recordo es quan vaig haver d'agafar el nadó de la meva dreta per tal que parés de plorar, sa germana s'ho estava passant massa bé amb el "pop" com per molestar-los. La sensació d'agafar aquella cosa el pensament que potser algun dia hi hauria un meu pel món em va encantar. Quan l'encarregada de la criatura va arribar en VVVV va passar per proposar-me per ballar, deia que seria estrany veure a dos oficials ballant, però que tant li era el que diguessin d'ell. Mentre ballaven va comentar que m'havia vist la criatura i al veure la meva cara no s'havia atrevit a demanar-me per ballar abans. També ens vam trobar a ma germana que em va aconsellar que m'acostes una mica més, així ho vaig fer i el contacte "casual" amb el VVVV em posava la pell de gallina. Estava tant neguitosa que quan vaig tornar a veure la criatura sola em vaig excusar i vaig tornar a la taula. En VVVV es va asseure on estava el "pop" inicialment, vam estar parlant una bona estona fins que la petita es va posar a bramar. Aquest cop no era cosa de nervis pel que va ser necessari portar-la al lavabo de noies on també hi havia el "canviador" de bolquers. Allà em va ajudar la WWWW, donat que com germana petita no tenia experiència, en canvi la WWWW com era la gran de cinc ho va solucionar en un moment, quasi no em va donar temps a veure el que estava fent. Quan tornava la YYYY em va parar i em va preguntar que estava fent, que tenia al xicot que m'agradava esperant i em dedicava a una criatura que ni coneixia. Mentre em dirigia a la taula per deixar la criatura i agafar al VVVV em vaig adonar del que passava. Tenia por, molta por, era el primer cop que m'interessava un xicot i a més ell em corresponia, no tenia molt clar que havia de fer. Un cop realitzat l'intercanvi, na VVVV i jo ens vam dirigir a la pista de ball, quan es va acabar la cançó van posar d'una de més romàntica. A mitja cançó van haver de pujar la veu per que es començaven a sentir crits de l'altra festa, per tant na VVVV i jo no podíem seguir parlant. Ens vàrem dedicar a ballar, encara que ell aprofitava per resseguir el meu cos amb la seva mà, l'uniforme ja no ajudava a mantenir-lo a ratlla. Quan ens vam cansar vam anar en un racó del pati, on la música no es sentia tant, però també hi mancava la llum. En la penombra, vaig rebre el primer petó amb llengua d'un noi. Hi vaig correspondre suposo que per l'emoció del moment. Cap dels dos es va atrevir a més. En aquells moments pensava en la sort que tenia en dur pantalons, ja que amb un vestit podria haver intentat ficar la mà on no devia, com deuria fer el "pop" amb la germana del nadó per que quan vam tornar a la taula per al repartiment de premis tenia la marca d'una mà que li cobria tota la galta. A ma germana el vestit de núvia no li havia servit per que el noi que li feia gràcia s'acostés. Tanmateix el xicot no hauria sapigut com acostar-s'hi sense trepitjar el vestit, encara que el motiu principal era que el xicot estava ocupat amb una altra noia. Abans de repartir els premis es va portar algunes criatures que s'havien adormit a les aules. Hi havia sempre quatre persones vigilant-los, normalment parelles que aprofitaven la tranquil·litat de dins l'escola per coneixes més profundament. Al final si hi havia trofeus, aquest estaven fets amb productes del camp, per exemple el trofeu a la millor disfressa que era una patata a la que havien pintat una cara, unes branques d'arbust li feien de braços i cames i un tros de tela fent de vestit. El premi se'l va endur la WWWW amb la roba d'infermera de la seva avia. Hi va haver altres premis, el de pitjor disfressa - que segons el "presentador" estava reservat al VVVV si decidia posar-se el vestit de comunió. En l'apartat de grups el germans GGGG van aconseguir un premi per ser els pagesos i pageses més autèntics de la festa. En VVVV es va endur un premi, el de la parella més rara que li van atorgar junt a una servidora. El premi era un plàtan i un cogombre abraçats, i al recollir-lo vaig tenir una sensació estranya, estava allà dalt amb el xicot que m'agradava i amb tot d'amics i amigues (em vaig imaginar que alguna d'aquestes mortes d'enveja). Quan vàrem tornar a casa a les 4 del matí, força abans que els participants de l'altra festa arribessin. L'endemà al migdia vam dinar un got de llet i poc després ens vam dedicar a desar tot allò que no s'havia desat la nit abans. També calia tornar les taules i cadires al magatzem de l'ajuntament, i desmuntar els cables. Per la YYYY i per mi era el comiat, ja que a la tarda ja tornàvem cap a casa. Em va costar molt acomiadar-me d'en VVVV, vam intercanviar adreces i telèfons per enviar-nos cartes i tornar-nos a veure abans de les properes vacances. El petó de comiat fou encara millor que el de la festa, o potser era que no em va agafar per sorpresa pel que vaig poder col·laborar i gaudir-ne. La mare que havia vingut a buscar-nos deuria veure-ho per que em va preguntar qui era el xicot mentre les tres tornàvem a ca els avis. La YYYY i jo vam buidar l'armari, però abans de baixar vam passar per l'habitació dels desendreços per assegurar-nos que estava tot al lloc. La iaia ens va sorprendre mentre la YYYY i jo miraven que no hi hagués Res fora de lloc, la iaia que em va preguntar com m'havia anat amb el VVVV, havia parlat amb l'avia d'aquest i semblava que les coses anaven per bon camí. En VVVV és un bon partit em va dir, a part de bon nano - va dir, jo estava tota vermella i la YYYY s'ho passava bomba, per primer cop no era a ella a qui li volien entaforar un xicot. Li vaig haver de prometre que li enviaria una carta quan estigues per casa. Després vam recollir les coses i vam arribar a l'entrada, mentre portàvem les maletes al cotxe la iaia va comentar en veu alta per que els pares ho sentissin que podríem venir quan volguéssim, l'avi tanmateix ens va dir que ja ens enviaria còpia de les fotos. Abans de marxar però ens va fer unes quantes més. CAL PRENDRE ALGUNA DECISIÓ Pel camí cap a casa el cotxe estava força silenciós hi havia alguns temes a parlar però la majoria eren massa seriosos com per parlar-ne al cotxe. Un cop a casa ja fou el moment de parlar d'aquest temes. La reunió familiar fou a la cuina, la mare havia portat una carpeta, mentre que la YYYY en portava una altra. El primer tema a tractar que pensava fer ara que el període de proves s'acabava i calia tornar a l'escola. Jo li vaig dir que no podria prendre encara cap decisió definitiva, com a noia m'ho havia passat molt bé hi havia descobert coses que m'agradaven molt, tanmateix també hi havia coses que no m'acabaven de convèncer. Donat que el tema no semblava tancat la mare em va preguntar pel que havia passat entre el VVVV i jo. Els vaig explicar la veritat estava enamorada d'ell encara que era més aviat platònic com ja ho havia estat d'una noia de classe. Els sentiments eren els mateixos en ambdós casos, en tot cas amb en VVVV la cosa va arribar més lluny encara que no crec que pogués arribar ja més lluny. Tenia clar que no passaríem de la fase de parlar i potser algun petó ocasional. L'última indicació va ficar nerviós al pare, que estava animat per que poc abans havia reconegut que m'agradava una noia. La mare volia tancar algun tema i la cosa no anava per bon camí, mentre pensava com continuar. La YYYY va treure el tema que la mare de l'àvia tenia un passat força interessant, va treure els papers de la carpeta, els va escampar per la taula i llavors va dir - hi ha un precedent a la família de persona "hermafrodita". La mare va aixecar el cap de cop al sentir-ho i després de mirar els ulls de ma germana va agafar la fotocòpia de les tres fotos que havíem trobat dins un sobre, aquest cop hi havia amb bolígraf el nom a dalt del full i la data a costat de cada fotografia, amb una petita descripció. Quan la mare ja s'havia mirat les fotografies llavors li va donar els certificats i altres papers, se'ls va mirar un a un. Quan va acabar va dir que havien de parlar amb el metge ja que potser li interessaria saber que potser venia de família, encara que s'havia saltat alguna que altra generació. Mentre la mare mirava els papers se'm va acudir una proposta, així quan el primer tema estava tancat vaig dir - Seria possible allargar el període de proves?, he complert la meva part i tot moment he sigut una noia, o almenys he fet les coses que com a noia se'm permetien. Ara voldria provar quelcom diferent, podria anar a l'escola com a mi mateix/a, sense restriccions de comportament?. El pare em va mirar i em va preguntar - Que vols dir sense limitacions, tampoc estàs "agust" com a noia? - No - vaig dir - a voltes vull fer coses que no serien adequades per a una noia però com en surt de dins fer-ho. El que vull es poder explorar amb llibertat el que em passa, pel que fa a la imatge potser si esculli la femenina, et permet més varietat en la roba i em sento més tranquil·la com a tal. Allò tancava un altre tema encara que complicava força, les tasques a fer, la mare ja havia parlat amb la PPPP i que es podria demanar permís a l'escola per que hi assistís com a noia. Que amb un escrit d'ella n'hi hauria prou, encara que en el meu cas un escrit del doctor RRRR seria irrefutable. No creia que pogués passar però algun cop alguns pares d'altres criatures s'havien queixat quan algun dels seus pacient iniciava el temps de prova. Així doncs l'endemà passaríem a veure els metges que per tal de demanar-los l'escrit, la mare ja havia trucat per demanar visita, i ambdós havien tornat de vacances si bé la visita la tenia el dimecres. Amb els papers havíem d'anar a veure el director, i si tot anava bé ja hi hauria una cosa menys. El fet d'allargar el període de proves aplaçava el tema de la carpeta de la mare, eren els papers per demanar un canvi de nom, entre d'altres. Un cop finalitzada la reunió es va parar taula i vam sopar. LA VIDA SEMBLA UN CICLE El somni d'aquella nit, podria interpretar-se com un equilibri de l'últim somni, aquest últim quan la meva parella es girava enlloc de ser en VVVV, era la WWWW. Al final del somni enlloc del vestit en que començava duia un texans de campana i dúiem als nostres fills a la guarderia. Vaig deixar tot el coixí suat pel que vaig haver d'excusar-me amb un malson. Abans de marxar vaig tenir temps d'escriure a la iaia, podria passar per una transcripció de la reunió del vespre anterior però així de pas estaria al dia de les últimes novetats. En aquells moments a qui no hagués escrit si hagués tingut temps hauria sigut al VVVV. A la consulta de la PPPP, només vam poder deixar l'encàrrec ja que aquesta estava a fora atenent una urgència. El doctor RRRR en canvi ens va deixar passar al·legant que com eren vacances hi havia tres pacients que no s'havien presentat, la mare li va explicar que ens agradaria tenir una carta on corroborés el fet que era hermafrodita. Com teníem visita el dimecres no vam creure convenient quedar-nos més temps. La següent parada fou el mercadillo del nostre poble, eren als mateixos de l'altre cop. Aquesta vegada calia quelcom per quan comencés a fer fresca i la mare va ser inflexible en aquest aspecte negant-se a comprar-me una samarreta de tirants que em feia gràcia. Al mercadillo ens vam trobar la OOOO i sa filla, la primera cercava un mantell nou i s'havia endut a la AAAA per que es distragués. Mentre les nostres mares parlaven, la AAAA em va dir que se'm veia força més segura de mi mateixa, i que la mitja cabellera em quedava millor, cosa que em va recordar que havia de passar per la perruqueria abans que el cabell se'm comencés a arrissar. Tanmateix vam quedar les dues per la tarda fer un partidet de bàsquet. Al tornar a casa el cistell de la mare estava força carregat i em va tocar a mi portar-lo des del cotxe fins la meva habitació. Com a la tarda sortia a suar no era moment per anar a la perruqueria pel que vaig trucar demanant hora per dijous. La mare va posar per rentar quasi tot el que havia comprat. Li vaig demanar a la mare comprar algunes sabates, aquesta em va dir que havia d'aprofitar tot el que pogués i si de cas ja comprarien el que em faltes. Després de repassar amb al YYYY el que tenia, les bambes i les botes d'hivern encara podrien servir, en canvi estaria bé tenir unes sabates i potser unes botes de color marró. La mare em va donar permís per comprar les sabates, podríem anar a primera hora ja que havia quedat més tard amb la AAAA. Pel que feia a les botes marrons seria millor esperar a les rebaixes de gener. Ens vam recórrer totes les sabateries del carrer i al final la mare em va comprar les que més m'agradàvem, encara que em va costar convèncer-la. Com faltava molt per gener, havia mirat el preu de les botes, però realment eren massa cares. Mentre suava amb la AAAA, la vaig posar al dia de les vacances, les seves havien sigut força exòtiques, ja que havien anat a Egipte però les meves eren força més interessants. Es va interessar sobretot del que va passar amb el VVVV, volia conèixer tots els detalls, fins i tot em va demanar fotos, però no tenia cap foto d'ell. I les de l'avi encara no havien arribat. Quan descansàvem assegudes a la gespa, a l'ombra d'un arbre, li vaig dir que havia decidit provar quelcom diferent enlloc de ser un noi o una noia ser jo mateix/a. Ella tampoc entenia que volia dir allò, cal reconèixer que jo tampoc ho tenia molt clar però que per això mateix volia provar-ho. DIA DE METGES (SEGONA EDICIÓ) El dimecres va ser un altre dia de visita als metges, com a cas excepcional que era semblava que els metges de la zona fessin cua per assistir a una visita meva. Així al acabar la visita amb la PPPP, que em va servir per poder-li explicar a algú els últims somnis que havia tingut. La PPPP no li va donar gaire importància, segons ella el fet que canvies només un detall al somni podria ser produït per l'impuls de corregir alguna cosa que no creia correcte del somni original. En tot cas cap dels dos somnis era significatiu com per decidir quin sexe hauria d'adoptar. Amb la carta de la psicòloga que assegurava que estava sota tractament per un desordre de gènere, vam anar a veure el dr. QQQQ que havia demanat a la PPPP que ens enviés el proper cop que hi passéssim. La mare va conèixer al doctor, que em va treure dues mostres de sang per controlar que seguís igual. També em va preguntar si havia notat algun canvi últimament, com la mare no hi era em vaig atrevir a dir-li que quan un noi m'havia fet un petó havia notat un pessigolleig per sota el ventre així com el penis se m'havia posat rígid, cosa que m'havia tallat força. Aquest fet tampoc tenia importància ja que segons el metge, es devia a un efecte natural del cos humà, possiblement en el meu cas s'havien estimulat alhora ambdós genitals. A l'hospital tocava visita amb el dr. RRRR, aquest també tenia la carta llesta, però abans volia realitzar un anàlisi superficial per saber com m'havia anat sent una noia tot l'estiu. Aparentment les coses semblen igual va dir quan va acabar. No em va fer cap pregunta, només va demanar a la mare que demanés visita al cap de dos mesos. AVISAR AL COL·LEGI I ALS COMPANYS Amb tots els papers vam anar al col·legi, la directora ens va rebre al cap de res. La mare va exposar la nostra petició, la directora no n'estava convençuda, però les cartes dels metges van fer que acceptés la oferta, es va quedar una copia de cadascuna per, poder presentar-li als professors que em tindrien a les seves classes. Abans de marxar em va dir que si tenia algun problema o queixa la seva porta estava oberta. Un cop acabada les visites del matí, vam anar a comprar a la plaça així la mare tindria una cosa menys a fer l'endemà. El dilluns següent la mare tornava a la feina encara que les primera setmana encara faria horari d'estiu pel que per la tarda estaria per casa. El pare començava la setmana següent però la mare no es fiava d'ell per anar a comprar sol, abans ens ho demanava als seus fills, ara ho hauria de demanar a les seves filles. En tot cas els amics i amigues anaven tornant de vacances per que ja cercàvem alguna ocupació per no avorrir-nos. Quan el dimarts següent van arribar les fotos de l'avi hi havia sorpresa, entre les fotos dels de casa hi havia dues fotos del VVVV, una amb l'uniforme una altra vestit normal. Les fotos em van recordar que li havia d'escriure, cosa que vaig fer després de dinar. La carta no era res de l'altre món, tot el que explicava no tenia el menor interès. Però va provocar que aquella nit somies amb ell. Aquest cop no havia anat tant al futur, m'imaginava l'estiu següent al poble on me'l tornava a trobar i continuàvem sent bons amics, en tot cas no el veia com quelcom més que un amic, pel que al matí vaig creure convenient exposar aquells sentiments a la carta abans de tancar-la en un sobre per tirar-la a la primer bústia que trobes de camí al poble. La "normalitat" va predominar fins el primer dia de classe, ja m'havia trobat en algun moment o altre la majoria de companys, pel que ja sabien que durant una temporada seguiria amb l'estil androgin que començava a adquirir. A simple vista conèixer el meu sexe era força dubtós, quan portava arracades o duia un vestit (faldilla) els que no em coneixien em tractaven de noia, mentre que quan no en duia la majoria es decantava per que era un noi. Aquesta dualitat no em molestava excessivament, hagués preferit que sempre en tractéssim igual però tampoc joc podia decidir si volia que em tractéssim com a noia o com a noi. Per si de cas el primer dia de classe duia texans però també arracades, el dia no acompanyava per dur les cames al descobert, amenaçava una turmenta de fi d'estiu al dia abans ja havia tronat força i fet força vent si bé d'aigua no en va caure gaire. Donat el temps el els pantalons em van semblar la millor opció, tanmateix la majoria de les noies també en duien aquell dia. Els texans escollits, foren els que la mare m'havia comprat abans de l'estiu abans que les vacances s'acabessin. Aquells texans eren els únic que tenia amb la forma femenina, donat que ja tenia texans la mare es va negar a comprar-ne qualsevol altre. El dubte més comú entre els professors era quin nom i pronom havien d'usar, jo els donava llibertat total, que usessin el que creguessin més oportú. A l'hora del pati el partit de futbol es va suspendre per que al final si van caure quatre gotes. Així doncs vaig estar una estona jugant i l'altre amb les noies. El segon dia hi hagué un incident destacable, fou amb la professora de Llengua encara que va passar a l'hora del patí quan estàvem fora de classe. Com feia més bon dia duia el vestit que les noies m'havien regalat abans de l'estiu, a joc amb unes arracades de ma germana. Quan em va veure jugar a futbol amb el vestit la professora em va cridar. Un cop al seu costat em va preguntar que estava fent, jo li vaig respondre que jugant a futbol. Llavors em va dir que un vestit no era la roba més adequada per jugar, vaig reconèixer que no era el més adequat però em vaig excusar amb el fet que no hi havia cistella de bàsquet per poder fer escollir qualsevol altre esport a l'hora del patí. El dijous al matí mentre érem a classe uns homes van baixar d'una furgoneta i van instal·lar una cistella de bàsquet en un racó apartat del pati, en una de les parets que donen al carrer. Per sort també hi van reforçar la xarxa que hi havia sobre el mur de separació, ja que des de llavors ha rebut moltes pilotades. Almenys del incident del segon dia tots els alumnes del col·legi vam treure alguna cosa bona, i tot pel fet d'anar a classe amb un vestit a partir de llavors ja disposaven d'una cistella de bàsquet al col·legi, algun dia vaig arribar a convèncer a les noies a jugar-hi una mica però només la AAAA s'apuntava de tant en tant. Els professors van tardar una mica en acostumar-se als meus canvis d'imatge més o menys aleatoris, hi havia setmanes que preferia quelcom més femení i d'altres que em quedava amb quelcom més masculí. La meva relació amb les noies era molt bona i per tant tot anava bé. Tanmateix encara continuava amb les diverses visites mèdiques, les novetats anaven caient lentament cap a Octubre el dr. RRRR em va confirmar que els meus pits semblaven més sensibles, segons ell deurien estar en fase de desenvolupament. Les coses anaven avançant, potser a un ritme lent pel que podria ser normal però que a mi a voltes em semblava massa ràpid. PUNT D'INFLEXIÓ Un matí de Novembre el meu cos em va alertar que continuava el seu avenç cap a l'edat adulta. Si a finals Setembre dues pol·lucions nocturnes van obrir la porta a la meva masculinitat, a mitjans de Novembre s'obria la porta a la meva feminitat. La meva regla no va ser tant dolorosa com la de la YYYY. Durant el dia cal reconèixer que no estava al 100%, a canvi d'un petit malestar físic, ja podia dir que ja era una dona. Quan a finals de Novembre vaig haver de visitar els tres metges que en aquells moments seguien el meu cas, un altre canvi es feia visible. El pits que cada cop eren més sensibles ja omplien els sostenidors que fins llavors no havien sortit mai del segons calaix de la tauleta de nit. Per aquelles dates la psicòloga estava d'acord amb mi que necessitava presentar-me com androgin, com una espècie de tercer gènere ja que era el gènere en que m'identificava sense cap mena de dubte. Com vaig anar notant el fet de presentar-se com androgin es quelcom que no encaixava en la societat occidental, la prova final fou l'última visita que vaig fer a la església on després de parlar amb el frare per que els pares volien que fes la comunió vaig decidir no tornar mai més. Tanmateix en els llibres que la PPPP m'havia deixat que tractaven casos Similars en cultures mil·lenàries, en la majoria de les societats antigues s'acceptava l'existència de persones d'un tercer gènere on s'unificaven els extrems. Pel que respecta l'endocrí aquest estava sorprès pel funcionament del meu cos, ens havia demanat escurçar el temps entre visites i al final hi passava cada setmana i mitja. Les seves conclusions eren que el meu cos fluctuava en espais de dos mesos entre dos estadis de desenvolupament, el masculí i femení, per separar ambdós hi havia de 4 a 8 dies en que els nivells hormonals eren contrarestats abans que les hormones de l'altre sexe prenguessin el control. Pel que fa a la regla puc afirmar que sóc una dona amb sort en quant només em visita un cop cada dos mesos, marcant el fi de l'estadi de creixement femení. En tot cas aquest creixement a tongades presenta com a efecte secundari moments on la meva ment rep estímuls de massa llocs alhora. L'únic problema que podia tenir aquell cicle era en cas d'embaràs, ja que si el cicle no es trencava, amb el canvi hormonal patiria un avortament natural. El doctor QQQQ va tranquil·litzar-me dient que si el meu cos era capaç de regular-se d'una manera tant coherent i amb un antecedent a la família que va tenir una filla sana era molt possible que durant l'embaràs el cicle es trenqués per restaurar-se quan la criatura ja no necessites de la meva llet. En el terreny personal, he tingut una xicota i un xicot ambdós no van durar gaire ja que a apart del meu caràcter i canvis d'humor a cap dels dos els va agradar que apart del noi/noia que havien vist fos també una noia/noi. En tot cas espero que algun dia trobaré algú que m'accepti en la meva totalitat. El fet de viure entremig de dos extrems a part d'emocionant, et permet tenir una perspectiva única de les limitacions dels rols que la societat imposa a les persones per motius de sexe (ni tant sols de gènere). Després de l'estiu en que vaig viure com a noia vaig decidir, usar un altre àlbum de fotos que s'encarregui del meva persona tant com em sento. Aquest l'àlbum comença amb una fotocòpia de la partida de naixement, amb la paraula hermafrodita subratllada amb fluorescent, la primera foto és una ampliació de foto en que la AAAA i jo estem estirades al llit de l'habitació de la AAAA. [... uns quants cursos, poques noves experiències ...] Al acabar al col·legi va arribar l'hora de la universitat, volia viure noves experiències i aprendre encara més coses. Ma germana ja hi anava i estava contenta estudiant el que sempre li havia agradat, educació infantil, que combinava amb els cursos a la Escola Oficial d'Idiomes d'Anglès. Abans d'entrar a la universitat, a casa vaig demanar una reunió familiar per que havia decidit realitzar petits canvis de cara a l'entrada a la universitat. Els canvis es corresponien a canviar-me el nom oficialment per XXXXa que m'agradava més com sonava i demanar a la partida de naixement i demés papers oficials que es reconegués el meu status d'hermafrodita. El canvi de sexe en els papers va costar molt, per tal de començar els canvis vaig haver d'anar a una vista judicial on el jutge força respectuós, va reconèixer que tenia tot el dret que en els meus papers constes el meu sexe físic encara que no els fes gràcia a certes administracions. El procés esta sent força dur si bé els esforços valen la pena per tal de poder viure tal com ets, sense enganys. La carrera escollida per estudiar era tècnica, encara que força abstracta, es tracta d'informàtica. Ben mirat informàtica és de les poques carreres que permet a una persona hermafrodita sentir-se sencer en quan pot aprofitar tot el seu potencial. També és una carrera amb un grau de raresa força gran dels estudiants pel que enlloc estaria millor. F I |---------------------------------------------------------------------------| ANNEX 1: Noms de persona i relació AAAA Amiga #1 (*) BBBB Amiga #2 ( ) CCCC Amiga #3 (+) DDDD Amiga #4 (-) EEEE Amiga #5 ( ) FFFF Amiga #6 (-) GGGG Germana petita BBBB (nadó) HHHH Noi escola ( intervé) IIII veïna apartament (+- edat) (platja) JJJJ Amiga de la FFFF KKKK veí apartament (> edat) (platja) LLLL noi grup platja ---- MMMM Mare NYNY Pare NNNN Besàvia NNNNa Besàvia ÑÑÑÑ Avia OOOO Mare AAAA ---- PPPP Psicòloga QQQQ Endocri amic PPPP RRRR Metge hospital ---- SSSS Amiga i vident germana ---- TTTT Poble, noia poble de sobre (+- edat) UUUU noi poble ( intervé) VVVV Xicot poble (força bufó) WWWW noia del poble ---- XXXX Jo XXXXa Jo YYYY Germana gran (+3 anys) ZZZZ Protagonista d'una pel·lícula |---------------------------------------------------------------------------| ANNEX 2: Localitzacions PSPSPS Apartament platja GSGSGS Poble avis (per part de pare) WSWSWS Poble gran de la zona de GSGSGS CSCSCS Poble/ciutat on visc normalment FSFSFS Poble de la Mare |---------------------------------------------------------------------------|