De nen a mare Quan na XXXXa va entrar a l'adolescència, tots van descobrir que la noia no els enganyava quan deia que no es trobava bé amb ella mateixa. Del que podia recordar, ja sempre havia sentit que quelcom no rutllava del tot bé, sobretot quan comparava els seus actes i obligacions amb els de sa germana gran. Tant aviat com va poder escollir la roba i la seva imatge la XXXXa, tenia clar el que volia, cosa que li va portar algun que altre problema, al ser ser ella qui decidís si podia aprofitar roba vella de sa germana. Encara que per la família el pitjor va ser quan va decidir que preferia dur mitja cabellera. Així doncs feia més de 7 o 8 anys que la XXXXa contrariava a la resta del món, la seva imatge era decididament andrògina, cosa que molestava sobretot al pare. Ella però es sentia més bé d'aquesta manera, i donat que era i feliç i que treia bones notes els pares la van deixar fer. D'acord que en algun moment, na XXXXa havia discutit amb sa mare per les seves decisions, però la X1X1 l'havia ajudat a sortir-se amb la seva sense incomplir les indicacions i ordres de sa mare. Però tot el sistema d'acceptació - no voler saber gaire, va esmicolar-se quan a petició d'aquesta els seus pares van rebre els resultats d'unes anàlisis de sang. Per que na XXXXa es sentia fluixa i últimament havia perdut força pes, en cap cas massa muscular per que d'aquest no n'havia tingut mai. En X3X3 arribava al vespre a casa i fins llavors, la X2X2 estava neguitosa per deixar-li llegir al seu marit. L'únic que havia pogut entendre de tota la carta era una anotació escrita a mà a sota de tot de taules i text incomprensible que es trobava escrit a màquina. En l'anotació es podria llegir: > En XXXX presenta una curiosa manca d'andrògens a la sang, donat que les > anàlisis també presenten l'existència d'estrògens en una quantitat alta > les conclusions són o que bé el subjecte ha estat prenent alguna substància > que produeixi aquest efectes, o si no que el pacient pot patir una > intersexualitat entre lleu i mitjana. Cal controlar els nivells d'aquestes > hormones ja que sense estrògens l'individu patiria de descalcificació. L'anotació no era del tot clara, excepte per la XXXXa. Així doncs quan els pares van irrompre a l'habitació d'aquesta, que se'ls esperava asseguda al llit amb els cabells cobrint part de la cara, tapant-li ells ulls que estaven vermellosos d'haver plorat. Na XXXXa estava contenta per que els resultats li havien donat la raó, però per aquest mateix motiu estava aterrida per que li podia esperar d'ara endavant. La X2X2, va asseure's al llit i després d'adonar-se de la vermellor dels ull de sa filla, va abraçar-la. En X3X3 va ser més directe, encara portava les anàlisis a la mà, mig ofegat per les noticies va cridar: No hauràs pres cap tipus de droga o substància sense el nostre consentiment, oi?. La resposta a la pregunta és No, va respondre na XXXXa, no he necessitat prendre res, jo sóc així, potser no us ho voleu creure però ara en teniu la prova no són imaginacions ni somnis meus, és la realitat. En X3X3, no sabia que fer si posar-se a plorar o anar a donar un vol per mirar d'entendre aquell "descobriment". Ell havia decidit no fer cas de les afirmacions i deliris d'en XXXXa, fins i tot es va acostumar a usar el nom que son fill volia usar, però no volia saber, preferia creure que tot era quelcom passatger. Al final no va poder més i va marxar, la seva educació tampoc li hagués permès plorar ni fer una altra cosa que no fos marxar un moment. Així doncs mare i filla es van quedar soles. Na X2X2 feia massa que preveia un final com aquell. Ella havia sigut la que va convèncer en X3X3 per la realització de les anàlisis. Ho havia fet per que la setmana anterior havia vist a en XXXXa amb un xicot agafats de la mà asseguts en un banc del parc del poble. Coneixia el xicot, era un dels de la colla, si bé en aquella ocasió no hi havia rastre dels altres. La mare no va dir res, no volia empitjorar la tensa situació que es vivia a casa. Per tant la XXXXa no sabia que l'havien vist, en certa manera era conscient que això podria passar, algun cop que altre va ser advertida per sa germana que algun dia l'"enganxarien", però la XXXXa no es sentia malament pel que feia, era del tot normal, per tant per que amagar-se, si ho fes seria quan donaria senyals que el que feia no era correcte. La mare va aixecar el cap i veient que dels ulls de la XXXXa començaven a brotar llàgrimes, va abraçar-la més fort i li va dir: - - Llavors tot allò que ens havies dit era cert, realment sents el que deies". - Sí mare, jo sóc així, em sento així, la X2X2 i els meus amics ho saben i m'han acceptat, sóc una dona. Ara per ara potser només una nena però és així. Jo no puc fer res, ja vaig intentar ser una altra cosa en els campaments de minyons escoltes però jo no podia, van ser els pitjors dies de la meva curta vida. - Ja ho recordo, estaves tant malament que vam acceptar anomenar-te XXXXa per que et sentissis millor. - I va servir mare, cada dia he de lluitar contra la meva aparença, per la majoria de gent que em coneix, coneix a la XXXXa a una noieta agradable i esbojarrada, però a casa tant vosaltres com jo mateix no podem amagar els fets. - Ja i en ZZZZ, amb qui passeja - Ah!, - na XXXXa quasi es mor d'un infart En ZZZZ, doncs es un xicot molt agradable, ja farà dos mesos que sortim però no crec que sigui per a mi, m'agrada i ens ho passem bé junts, però no hi ha res més. - Si que vas avançada, espero que almenys, hagis parlat amb ta germana per que el que diu amb mi no m'has preguntat res. - Mare!, com volies que t'ho preguntes, em podia quedar orfe, imaginat un migdia a la hora de dinar, per exemple a les postres, et dic saps mare tinc xicot, i el coneixes, és en ZZZZ. - Cal reconèixer que em deixaries estorada, però em sembla que vas massa ràpid. - No és ràpid, a la meva edat segur que tu o X2X2 ja havíeu tingut més d'un xicot, a més no és res seriós. - Si ja però per nosaltres es quelcom diferent, es llei de vida - Com vols dir? - va deixar anar la XXXXa- Sóc tant dona com qualsevol altra, els anàlisis ho confirmen, per tant que té d'estrany que em comporti com a tal. - Quieta allí!, el fet que les anàlisis diguin que et falta quelcom o et sobre una altra cosa no comporta que siguis una dona. [moments tensos] - Jo se que si sóc una noia i que algun dia seré una dona, les anàlisis indiquen que no pot ser d'una altra manera, mai podré ser un home de la mateixa manera que mai he pogut ser un noi. [moments tensos] - Deixem-ho per avui que demà és laborable. Però les converses animades no es van acabar per aquella nit, a la una de la matinada va arribar la X2X2 procedent d'un concert amb uns amics. De camí al seu dormitori es va trobar a sa mare asseguda a la butaca de la sala d'estar. La mare hi havia anat poc després que en X3X3 va arribar del passeig i no volgués parlar del tema. Na X2X2 havia estat informada de les "noticies" i la situació familiar, per una trucada que la XXXXa va fer al seu mòbil, poc abans de començar el concert. Així doncs no va poder gaudir tant com volia del concert. De fet al principi estava molt preocupada per la XXXXa i per sa mare. Però només fou al començament els xicots van encarregar de fer-li obligar els problemes, fins que van tornar tots de cop quan va veure a sa mare a la butaca. Na X2X2 es va acostar i quasi cau d'esquena quan sa mare va aixecar el cap i la va mirar amb els ulls vermellosos, havia vingut a plorar sense que ningú la veiés. - Des de quan l'ajudes, - va preguntar la mare. - Des de sempre mare és ma germana petita i sempre m'has dit que tingui cura d'ella. - No em refereixo això, des de quan li ensenyes a ser una dona. - Jo no l'he ensenyat a ser res, ella sola s'arregla prou bé. - No se per que no m'ho crec - va sentenciar la X1X1 - Jo l'únic a que l'he ajudat és amb consells de bellesa - I de segur que no li has parlat de nois i parelles - Doncs ara que ho dius, algun cop em parlar del meus xicots i coses similars, és ma germana i mirem de compartir allò que podem. - Ja, i per tant ja deus saber que està sortint amb un xicot, en ZZZZ. - Sí, ja em vam parlar farà alguns mesos, els primers dies, veig fer d'espelma però vaig investigar el xicot i la seva família i està tot controlat. - X2X2, - sospir - va deixar anar la mare - Que passa mare? - Que en aquest temps intentar no veure el que tenia al davant he deixat de banda al meu fill, dic la meva filla petita. Així doncs has hagut de realitzar les tasques pròpies d'una bona mare. - Mare!, no diguis això, la XXXXa és la meva germana i si puc ajudar-la m'agrada fer-ho. Amb ella les coses són una mica estranyes, però encara estàs a temps d'acceptar la teva filla en la seva totalitat i fer tant bona tasca com vas fer i fas amb mi. A més na XXXXa necessita algú amb més paciència que jo. - Uf! - va deixar anar la mare -, almenys no sóc la única que acaba farta d'ella. - Esperat a haver-la d'ajudar a escollir-se la roba, es pitjor que jo quan tenia la seva edat, sempre pensant que serà massa atrevit, que no es prou femení, que el colors no li combinen, acaba amb la paciència de qualsevol. - X2X2, - Què? - Ves a dormir que demà has d'anar a l'institut, i ja has tingut massa emocions per un dia, tots n'hem tingut massa per un any. - Bona nit La X2X2 va anar directament al llit, l'endemà ja parlaria amb la XXXXa. Al sentir sorolls en X3X3 es va despertar, al no veure la X2X2 al llit es va aixecar i va anar a buscar-la. Se la va trobar arreglant la funda de la butaca, ara pujo li va dir. - Ja ha arribat la X2X2 del concert - va dir en X3X3. - Ja ho sé, he estat parlant amb ella. - Deixem-ho per demà, miraré de tornar tant aviat com pugui, si de cas fem una reunió familiar per aclarir les coses. - Estàs segur que pots, - No, no ho estic, però és el que hem de fer, porto massa temps sense fer res i ja es moment de recuperar el quart membre d'aquesta família. Ho he vist clar quan passejava, qui té més culpa sóc jo, ell, ella ha donat tots els avisos, alertes i indicacions que ha pogut, era jo el que no les volia veure. - Em sembla que serà molt dur - Jo n'estic convençut, però per un cop mirem de fer les coses bé, i que consti que hi dic sobretot per mi. L'endemà va arribar, després de classes, i feina, va obrir-se la reunió familiar, es va acabar realitzant a la cuina donat que es preveia que ocuparia fins després de sopar. En la conversa, que algun cop va arribar al punt de discussió, es van tractar molts temes, incloent alguns que no tenien a veure amb la XXXXa, ja que la previsió d'en X3X3 es va acomplir i durant la preparació del sopar es van escollir altres temes més "lleugers". Les "conclusions" a les que es van arribar foren les següents: 1. Es miraria de contactar amb algun dels especialistes que na XXXXa havia trobat per Internet. 2. Mentre no es tinguessin més dades na XXXXa es comprometia a no prendre cap substància. 3. La XXXXa podia preguntar a la X1X1 tot allò que volgués, en cap cas es restringia la comunicació entre germanes. 4. En X3X3 i la X1X1 es llegirien la informació que la XXXXa els havia preparat sobre l'intersexualisme i el transsexuals. Al acabar mirarien d'aclarir amb l'expert o amb la XXXXa els dubtes. 5. Pel que fa sortir amb xicots, la XXXXa havia de seguir les mateixes regles que sa germana, quan tenia aquella edat: dins els horaris diürns establerts, en altres casos es podria requerir l'assistència d'algun altre membre de la família. 6. Es permetia a la XXXXa qualsevol pentinat i roba que cregués oportú, encara que se li va recomanar parlar amb la X1X1 sobre les seves preferències per a futures compres. 7. Fins que no es tingui l'opinió de cap expert no s'iniciaria qualsevol tractament mèdic o procés legal. 8. En X3X3 es va comprometre a parlar més amb les noies, sobretot amb la XXXXa per tal de restablir els enllaços sentimentals. 9. Na XXXXa no quedava exempta de cap treball que se li pogués assignar dins la casa, incloent aquells que normalment no realitzaven "els homes". Per tal de no retardar més el desenvolupament de la XXXXa, la mare va posar-se en contacte amb els metges que la XXXXa li havia indicat. En tots els casos tot començava per una visita a l'ambulatori per que el metge de capçalera preparés un volant per a l'especialista (algun dels metges (psiquiatres i psicòlegs) indicats). En dos mesos, na XXXXa tenia la primera visita seria, fins llavors les coses van anar millorant a casa. Un cop el tema no va ser omnipresent la rutina va tornar a guiar la casa i els seus habitants. Amb aquest temps la XXXXa va començar a confiar amb sa mare, que alhora ja no es preocupava tant pel les bogeries del seu fill si no de les rareses de sa filla. En certa manera na X1X1 també es sorprenia que tot i l'edat de la XXXXa, aquesta havia d'aprendre força coses. La XXXXa aprenia ràpid, era ar que li sortia de dins, que ella sabia com i el per que, però que no havia sabut aplicar-ho o usar-ho a la seva vida. La mare va tenir clar que era a causa de la por a ferir els seus sentiments, llavors, un cop avaluat el dolor i patiment que sa filla petita havia viscut durant tants anys fou quan els prejudicis es van diluir entre l'amor entre mare i filla. La X2X2 també es va beneficiar, estava alleugerida de les carregues i obligacions que havia adquirit amb el temps. Tanmateix la seva mare es va mostrar més oberta i la seva relació va començar a semblar la relació entre dues amigues, de fet en aquell temps ella havia madurat força i el fet de compartir "una filla" les unia de manera especial. El dia D va arribar era un dijous al matí la X1X1 i la XXXXa van agafar-se festa de les seves obligacions i van dirigir-se a la capital, on es concentraven els serveis mèdics. Durant el viatge la XXXXa no va deixar de mirar-se la roba, estava preocupada. Segons alguns escrits que tenia, podria ser que el doctor es mostres més complaent si hagués anat amb faldilles, però ella no ho tenia clar, normalment escollia pantalons fins i tot ara que disposava d'alguna faldilla en el seu vestuari. De fet en altres textos es recomanava ser una mateixa, fer com sempre, ja que realment el que el doctor ha de veure es la persona no una imatge alterada d'aquesta. Na X1X1 va calmar a la XXXXa abans de baixar del autobús i dirigir-se a l'estació de metro. Ella estava nerviosa i la intranquil·litat de la XXXXa no l'ajudava gens. Van arribar a l'hospital, després de consultar a informació van agafar un passadís on per fi van arribar a la porta 27. Quan va sortir un infermera passar llista, la infermera els va dir que tenien tres persones al davant, per tant hi havia per una estona llarga. La X1X1 va mirar al rellotge, havíem arribat quasi una hora abans, l'autobús havia tardat menys del normal. Així doncs vam decidir anar a donar una volta pels jardins de l'hospital que eren quasi tants grans com l'edifici. Al cap d'una estona les dues es van asseure en un banc sota un TTT-TTT, i la XXXXa va preguntar creus que he escollir la roba adequada. - Jo diria que si, vas una mica més arreglada que per anar a l'escola però tampoc anem a ballar. - No se, ja se que no és el més important, però per això mateix no voldria espatllar-ho per culpa de la roba. - I això ho diu aquella noia que als 9 anys va corregir al seu pare en un restaurant dient que era una nena encara que per la roba no quedés clar. - Que jo recordi el pare va fer una cara que em va entristir molt. - Anima la cara, que tot això ja ha passat, i si has sigut capaç de demostrar que ets una noia com cal a un xicot deu ser per quelcom. - Mare! - Vinga anem a veure si ja ens toca, que ja portem en aquí més de mitja hora. De retorn a les cadires d'espera, vaig veure el que em va semblar una altra pacient. En tot cas les cadires del davant la porta 27 estaven buides. De la consulta va sortir una persona i donat que no n'entrava cap altre La infermera va sortir de la consulta. Pel que semblava algú no havia vingut, així doncs vam entrar abans de l'hora marcada. Després de donar-nos la benvinguda, la mare li va donar una carpeta amb les anàlisis de sang de feia dos mesos, així com uns escrits i dibuixos de quan era petita, pel que em va dir la mare també hi havia alguna que altra fotografia. El primer que em va dir el doctor QQQQ, va ser que aquella visita no seria suficient per determinar res, però que es comprometia a estudiar el que havia dut la mare. L'experiència va ser una mica decepcionant, ja que es va passar mitja hora fent-me preguntes sobre coses que per mi no tenien gaire sentit o si més no, no en coneixia la resposta. I jo que sabia quan m'havia semblat rara el primer cop, per mi aquesta sensació era de sempre, encara que més que rara sentia que els altres no es comportament amb mi com devien. Així doncs el doctor em preguntava el per que d'aquesta sensació. El viatge de tornada fou més tranquil, la mare també estava una mica decepcionada tornava a casa sense saber gaire més del que ja sabia. Com ella mateixa va dir en una o altra forma jo ja havia descrit aquells sentiments o voluntats. Així doncs el sopar no va ser gaire animat, en realitat no sabíem si alegrar-nos o preocupar-nos, ben bé semblava que les idees que rondaven pel meu cap des de feia uns anys estiguessin contagiant-se a la resta de la família. - Va pensar la XXXXa. No fou fins la tercera visita i després d'haver parlat amb tota la família. A petició d'en QQQQ, na X2X2 va acompanyar a la XXXXa a la segona visita i en X3X3 va fer el mateix a la tercera visita. Abans de finalitzar la mitja hora, en QQQQ va explicar que la XXXXa podria considerar-se mentalment una dona i que per tant havíem fet bé en anar. Així doncs van acordar continuar les visites a un ritme d'una al mes, per la tarda, com les últimes per tal que la XXXXa no hagués de faltar a l'escola. Un altre paper va ser per que li fessin proves cromosòmiques, ja que si na XXXXa patia un cas d'intersexualitat, com podia ser XX, XXY i similars els papers i les actuacions es simplificaven respecte si cromosòmicament era XY. Les anàlisis van arribar a la setmana de la visita a l'hospital, aquesta vegada la mare va esperar que estigués tota la família per obrir-les. Els resultats van ser en certa manera decepcionants, resulta que la XXXXa tenia la combinació comuna XY i per tant no era intersexual. Tant se val - va dir la XXXXa - continuo sent una dona, digui el que digui el paper. Les altres proves mèdiques a les que la XXXXa es va haver de sotmetre tenien la missió d'ajudar a l'endocrí que havia d'anar a veure per tal de començar el tractament amb anti-andrògens i estrògens. Aquestes però van portar una estranya noticia. Un altre cop una nota escrita a mà, però aquest cop amb una lletra de metge autèntic, indicaven que els nivells trobats en els diferents òrgans indicaven que na XXXXa no tenia desenvolupades les gònades masculines, cosa que explicava el dèficit d'andrògens. Tanmateix l'existència d'estrògen només podia explicar-se per una capacitat especifica per absorbir aquest elements de l'exterior, cosa que no tenia sentit. Amb aquest resultats, el tractament hormonal substitut fou quasi anecdòtic. L'endocrí donat la raresa del cas va demanar un estudi més profund del cas de la XXXXa, cosa que la va fer anar a l'hospital més a sovint del que li hagués agradat. Les visites al final van valer la pena, després d'alguna radiografia, i ecografia el doctor Q1Q1, va trobar el causant de l'estrògen. El cos de na XXXXa contenia un òrgan de més en cas del mascle humà, amb una forma més compacta i amagat entre la veixiga i la pròstata hi havia un ovari. Per l'ecografia es va comprovar que no tenia òvuls, per tant era de suposar que durant la seva formació quelcom no va permetre una maduració complerta d'aquest. Tanmateix aquest si era capaç de crear estrògen, segons sembla s'havia desenvolupat abans cosa que explicaria la manca de producció hormonal dels testicles. En resum i pel que afectava a na XXXXa, hi havia quelcom més de dona del que s'havia pogut imaginar si bé continuava sense poder ser mare biològica. A part de les visites i noticies mèdiques, en l'apartat psicològic i social na XXXXa va millorar una mica, amb l'ajut de la X1X1 i la X2X2 va arribar a fixar una imatge que li fos agradable. L'únic "retrocés", fou el tall del "nuviatge" amb en ZZZZ, cosa que va alegrar a ambdues parts. En ZZZZ per que havia conegut una noia més maca i a la XXXXa per que sense xicot li seria més fàcil continuar sortint amb la colla i atendre a les diferents visites mèdiques. Però na XXXXa no podia estar massa temps sola sense algú així doncs a mig curs de l'any següent i quan ja era clar que tant aviat com fes els 18 tindria l'operació de re-assignació sexual, ja estava en cua, però serien uns dos, dos anys i mig més o menys. Aquest cop la parella va causar més sorpresa que el primer cop, ja que si bé tots estaven preparats per que la XXXXa els presentes a un nou xicot, aquest cop a qui va presentar és a la WWWW. La WWWW era nova al barri, havia vingut poc abans de començar l'escola, on s'havien conegut. Na XXXXa va sentir quelcom especial per ella i va fer tot el possible per que s'ajuntés amb la colla. En mica en mica però va notar que necessitava més temps amb ella, així doncs a part de ser la seva millor amiga es va convertir en quelcom més no fou fins després de 3 mesos sense separar-se i de veure un "reality show" per televisió sobre parelles de lesbianes que van començar a pensar l'una de l'altra com a companya sentimental. La XXXXa havia consultat amb el doctor QQQQ, ja que si bé no es sentia atreta especialment pels homes si hi havia tingut somnis eròtics. En tot cas amb la WWWW sentia quelcom més fort i ja havia tingut un primer somni, de contacte sexual amb ella, i havia gaudir tant o més que en els somnis anteriors. En QQQQ li va recomanar que no s'encaparrés i que anés descobrint el que realment sentia i volia respecte la WWWW. La relació de la XXXXa i la WWWW va avançar, tanmateix la XXXXa va "aconseguir" tots els papers i informes que necessitava per tal de realitzar l'operació de re-assignació sexual així com demanar els papers de canvi de sexe en la documentació. El seu regim hormonal era quasi inexistent degut a la natura del seu cos, però en una decisió que va deixar als tothom estranyat va demanar allò que no tenia sentit. La XXXXa va parlar-ne amb la WWWW, amb qui feia poc que portava 1 any sortint, la família i el doctors. Després va demanar si podria ser possible activar d'alguna manera la producció d'espermatozous per tal de tenir una criatura amb la WWWW, estaven d'acord que les agradaria ser mares, i que si podien evitar usar material genètic aliè millor que millor. Així doncs per primer cop en la seva vida na XXXXa va haver de conviure amb els andrògens i altres hormones, foren uns dies difícils, però el tractament va funcionar i a la setmana les gònades masculines ja produïen andrògens per si soles, estalviant la presa de pastilles. Per tal de tenir més possibilitats, la XXXXa i la WWWW van decidir congelar una mostra per si el sistema natural fallava, o vés a saber si més endavant els agradaria tenir més criatures. L'altra "tasca" a realitzar va ser la més costosa per la XXXXa, havia de realitzar l'acte sexual com a home amb la WWWW. Per tal de no posar en perill l'equilibri hormonal de la XXXXa, aquesta "inversió" hormonal, només va durar un mes, a partir del qual, la XXXXa va començar a prendre anti-andrògens en una quantitat més elevada que mai. Per sort només quedaven dos mesos per l'operació de re-assignació sexual. Els últims 30 dies abans del dia més important de la vida de la XXXXa, no van ser fàcil, per tal d'evitar hemorràgies, havia de deixar de prendre hormones, cosa que va produir-li un bon embolic dins el seu cos. A més no era l'única de la parella que tenia el cos esvalotat, na WWWW s'havia quedat embarassada. Si tot anava bé na XXXXa estaria recuperada a temps per rebre la criatura, així com poder ajudar a la WWWW en el que fos necessari. Però les bones noticies no van durar gaire el mateix dia que la XXXXa va entrar a l'hospital per la culminació d'un somni la WWWW, acompanyada de la W1W1 i la X1X1 van portar a la WWWW a la consulta del ginecòleg per una possible pèrdues de líquid. El doctor després de realitzar algunes proves va sentenciar que la WWWW estava patint un avortament natural. Així doncs les coses no van sortir com estaven previstes. Un cop la XXXXa va arribar a casa després de 10 dies de bates blanques sang i dolor, va haver d'afrontar les males noticies. La seva actitud va tornar a sorprendre el personal, contrari al que s'esperava va acceptar amb calma i resignació la pèrdua d'un possible fill/a. Les seves paraules van sorprendre als assistents, que incloïen a la família de la WWWW: No passa, res, encara tenim una vida per endavant, podem realitzar estudis superiors o cercar feina, per tal un cop ho creiem oportú usar el material congelat i fer les coses bé. En certa manera ha estat un avís que hem de fer les coses en el seu moment no quan vulguem. I na XXXXa es va costar a la WWWW, a la que va abraçar quan aquesta va començar a plorar. A la XXXXa també li va caure alguna llàgrima però va intentar dissimular-ho una mica. La vida va continuar, la XXXXa va decidir cursar una carrera universitària mentre que la WWWW va preferir realitzar mòduls en educació infantil i infermeria. Amb el temps ambdues van trobar feina, cosa que va permetre l'adquisició d'una casa vella al poble que en W3W3 es va oferir a arreglar, el germà de la WWWW havia començat treballant de paleta i ara tenia una de les constructores amb més feina de la zona. La vella aspiració de ser mares va ressorgir un cop la parella va poder estrenar habitatge. Després d'informar a la família de la seva intenció de tenir una criatura, van començar els viatges a la clínica on havia anat a parar l'esperma congelat de la XXXXa. Van ser necessàries més de 8 visites, però al final la WWWW es va quedar embarassada, al cap de poc van saber que era bessonada. Cosa que no va estranyar a la W1W1 i en X3X3 que havien tingut germans bessons. Quan van néixer els bessons, ambdós nens, hi haver festa grossa a ca la XXXXa i la WWWW. Era el millors que els podia passar sobretot després de l'ensurt del primer intent ja faria uns 5 anys. La XXXXa no va poder-se agafar baixa per maternitat, però si va poder demanar reducció de jornada per que va ajudar i compartir les primeres setmanes de la criatura. La tieta X2X2, va regalar-los-hi un animal de peluix a cadascun, un gos i un ós. El primer era molt semblant al que va acompanyar a la XXXXa tota la vida i que aquesta ara el tenia a l'habitació de matrimoni. La tieta els havia comprat al mateix lloc que en X5X5, el naixement de les criatures fou l'excusa ideal per que la família X$X$ es reunís de nou. Pel que fa al tiet W3W3, que als seus 30 anys no tenia cap relació estable se li queia la bava amb els seus cosinets, als qui va prometre ensenyar-los com es comporta un home de veritat, ja que viurien rodejades de dones. Indicació que incloïa a la W1W1 i en W2W2, que al estar jubilats es feien càrrec de les criatures almenys un dia a la setmana. Aquest dia la WWWW i la XXXXa aprofitaven per anar a comprar, sortir amb els de la colla, encara que costa trobar-los a tots per molts ja són casats algun que altre viu fora del poble. La parella també aprofita aquests dia per mantenir el foc del seu amor. ------------------------------------------------------------------------------ Llegenda XXXXa: prota X1X1: mare X2X2: germana X3X3: pare X5X5: gos peluix de la XXXXa X$X$: família XXXXa YYYY: amiga Y1Y1: mare amiga Y2Y2: germà amiga Y$Y$: família YYYY ZZZZ: xicot WWWW: xicota W1W1: mare xicota W2W2: pare xicota W3W3: germà xicota W$W$: família WWWW QQQQ: doctor psiquiatra Q1Q1: doctor endocrí ---- A1A1A1: localització 1 B1B1B1: localització 2 C1C1C1: localització 3 ---- TTT-TTT: arbre de fulla perenne i copa ample .