De cangur (cosines) Era divendres al migdia i la meva tia, na WWWW em va trucar per que necessitava algú per tenir cura dues de les seves netes. El meu cosí, la seva dona i ells havien d'assistir a un compromís i no tornarien fins al vespre. La WWWW també em va assegurar que no donarien gaires problemes i per tant podria fer altres coses. Havia d'estudiar pel que mentre pogués fer-ho no em vindria d'aquí. El dissabte va arribar i el meu cosí va deixar-me les criatures, allà les 9 del matí. Junt amb elles. Aquestes duien dues motxilles amb joguines i entreteniments per passar el dia. El dinar no era problema per que ambdues menjaven de tot i per tant els pares van acceptar el menú de macarrons amb salsa napolitana per la gran i sense salsa per la petita. Donat que visc més aviat en un estudi gran que en un pis, vàrem compartir la sala d'estar entre els 3. Mentre jo ocupava a la taula, elles es van quedar a la catifa. Les anava mirant de tant en tant, quan feia estona que no les sentia o quan alguna d'elles reclamava la meva atenció. La tranquil·litat no va durar gaire, la gran em va dir que no sabien que fer. Com jo tampoc tenia gaire idea els vaig preguntar si tenien quelcom pensat, quelcom que els vingués de gust. Em va costar treure'ls alguna idea, però quan ho vaig aconseguir, cap era prou "divertida" per a elles. Vaig demanar si havien portat quelcom a les motxilles. Una d'elles havia dut un joc de maquillatge infantil i una capsa amb pinces, diademes i altres coses per al cabell. Els vaig preguntar per que no hi jugàvem. La gran em va dir que no tenien cap nina a la que pintar. Quan vaig preguntar que també podien pentinar-se l'una a l'altra fou la petita qui em va dir que no deixaria a sa germana remenar-li el cabell. La OOOO va afegir que no es pensaven acabar en una casa on no hi hagués cap nina o quelcom en que jugar. El comentari que em va doldre i vaig decidir trobar quelcom per casa. Vaig demanar a les noies que es comportessin dos minuts mentre cercava quelcom. Vaig anar a meva habitació pensant que podria tenir per entretenir les criatures. Llavors em va venir al cap que ninos o similars havien d'estar a la capsa de cartró de l'altell de l'armari. Allà dins tenia coses que una antiga xicota s'havia deixat. Quan la vaig anar a agafar a sota em vaig trobar una altra capsa de cartró de la qual ja me n'havia oblidat. Vaig deixar les dues capses sobre el llit i les vaig obrir. A la primera hi havia fotos, algun element decoratiu i algun pot d'algun producte de bellesa, segurament ja caducat. A la segona capsa però hi havia quelcom més interessant. En concret es tractava d'una antiga disfressa. Fou d'un Carnestoltes en que la meva xicota i jo vàrem decidir disfressar-nos de duo musical. En concret de "Azúcar Moreno". Dins de la capsa hi havia l'equipament complert. De baix a dalt unes sandàlies amb una mica de tacó, una faldilla de pell o plàstic negre, unes mitges de reixa gruixuda i per la part superior un sostenidors a dins dels quals s'hi ocultaven un pits farcits amb menjar d'ocells i una samarreta ajustada s'acabava abans que el melic fosca amb un dibuix al mig. Com a complements dues anelles de 6 centímetres de diametre que eren unes arracades sense forats i una perruca de color negre i pèl llarg fins després de l'espatlla. Abans de tornar al menjador vaig recordar la nit en qüestió. Va servir per que fóssim més comprensius l'un amb l'altre. Per la meva part per la complexitat de ficar-se guapa i d'aguantar mirades. Per part de la RRRR, va servir per que fos ella que es preocupés de que altres homes miressin la seva noia i no se si jo per decidir que realment era lesbiana, excusa que va usar per deixar-me quatre mesos després. Primer vaig pensar en deixar a les noies només la perruca, però potser pels records vaig pensar que podia reviure els preparatius d'aquella nit i deixar que les nenes m'arreglessin com havia fet la meva ex-xicota. Abans d'aparèixer al menjador vestida vaig agafar un pot de crema desmaquilladora de la primera capsa i un paquet de mocadors del bany. Abans d'entrar al menjador vaig avisar a les noies que m'havia canviat de roba. A continuació vaig fer la entrada triomfal. No havia pensat en com s'ho prendrien, la gran, na OOOO, es va posar a riure, però la PPPP, la petita, no sabia que fer. Ambdues es van mostrar contentes de poder jugar. La OOOO s'encarregaria del maquillar-me i la PPPP del pentinat. Suposo que no hagués fet falta canviar-me de roba per que es divertissin. Encara que es tractava de maquillatge "de joguina", els mocadors se les veien per treure'l dels llocs a on no era adequat trobar-ne. Aquelles pintures s'agafaven tant que quan la OOOO va voler tornar a començar no vaig tenir més remei que usar el desmaquillador i l'aixeta de la cuina. Donat que no podia estudiar, per no avorrir-me mentre em posaven "guapa", vaig interessar-ne com els anava els col·legi. Quan portàvem una estona la OOOO em va dir que se li feia estrany dir-me cosí o XXXX. Així doncs va començar una discussió entre germanes per decidir quin era el nom més adequat per anomenar-me. Com no es decidien jo vaig proposar el de XXXXa i amb aquest nom em vaig quedar per al resta de dia. Mentre preparava el dinar, la OOOO estava dibuixant i la PPPP amb un trencaclosques de cubs, que també havien portat. La pasta és ràpida de fer i la salsa només requeria un minut de microones. Com era hivern vàrem menjar-nos els macarrons calents, asseguts a la barra que separava la paret que feia de cuina i la sala d'estar. A les noies els feia gràcia menjar-hi allà. Un cop tipes, les dues van fer una becaina que em va deixar poc més d'una hora i mitja per arreglar la cuina i tornar amb els apunts. Quan vaig passar pel bany vaig aprofitar per treure'm el maquillatge que duia a la cara i la majoria de penjolls que duia a la perruca. La becaina però, no va durar tot el que m'hagués agradat. En un matí en prou feines m'havia mirat 2 temes dels 10 que havia de mirar-me. Que ja començaven a moure's i abans d'acabar el tema ja les vaig sentir parlar. Vaig acabar el tercer tema del dis a corre-cuita, hauria de mirar-me'l bé més tard. Vaig anar a buscar les nenes al llit de l'habitació. Vaig demanar-los per anar a la sala d'estar. Les noies em van dir que volien sortir del pis per ventilar-se. En concret volien anar al parc que es veia des del menjador. Els vaig dir que passessin pel bany per treure's les lleganyes i m'esperessin al menjador mentre em canviava de roba. La OOOO però va objectar, volien que la tieta XXXXa fos qui les portés. M'hi vaig intentar negar però la PPPP es va posar a plorar (clar xantatge emocional). Al final vaig acceptar, però amb condicions, no podia anar ensenyant els pèls de les cames i feia massa fred per ensenyar melic. Així doncs vaig canviar la faldilla per uns texans i la samarreta per un jersei de màniga llarga i coll alt. Tenia el problema d'on ficar el llibre de text per si aconseguia que les noies s'entretinguessin soles. Així doncs vaig agafar una motxilla petita. En quant a calçat les sandàlies era clar que no. Vaig pensar en que podria posar-me potser unes esportives vermelles que tenia. Vaig anar al menjador on abans de poder dir res la PPPP em va dir que necessitava una mica de maquillatge. Així doncs em va tornar a pintar, aquest cop però la quantitat de pintura que li vaig permetre fou menor. Abans de marxar vaig pensar que potser les criatures agafarien gana al córrer pel parc. Després de realitzar una consulta vaig preparar tres entrepans (un per cadascuna). Al final vaig posar-me unes botes negres i vaig obrir la porta del pis. Després d'enviar a la PPPP per que cridés l'ascensor i s'assegurés que no hi havia ningú vaig sortir amb la OOOO, vaig tancar la porta del pis i em vaig amagar dins l'ascensor. Quan creia que no em veuria ningú, només obrir la porta de l'ascensor ja a la planta baixa, ens vàrem trobar la veïna més tafanera del bloc. La vàrem saludar i no va fer cap comentari, tenia l'esperança que cregués que érem unes visites. Un cop al carrer ens vàrem dirigir al parc, un cop allà vaig estar prou ocupada seguint els "angelets" com per no obrir el llibre o pensar en els possibles comentaris dels altres transeünts. Quan per fi es van cansar una mica, les vaig recollir del terra i vàrem seure en un banc. Al poc d'estar quietes la petita em va demanar pel berenar. Vaig treure els entrepans de la motxilla i els vaig repartir. Mentre menjàvem si vaig pensar en qui m'havia pogut veure i que haurien pensat de mi. Després de beure una mica d'aigua a la font del parc ja vàrem anar cap a casa. Al baixar estava preocupat per qui em veies, ara però estava ocupat seguint les noies. Després de que tanta gent em veiés al parc ja no em podia quedar vergonya. Així doncs quan en un semàfor una dona gran em va preguntar si les nenes eren les meves filles li vaig respondre sense pensar - No, són les meves cosines. La pobra dona es va quedar parada i quan es va posar verd no es va moure del lloc. Un cop a l'altre vorera na OOOO, em va comentar que m'havia d'esforçar més amb la veu, que havia espantat la senyora gran. En aquell moment vaig tenir un raig de lucidesa i em faig ficar vermella, prou vermella per que la petita em digues que semblava un tomàquet. Un cop superat l'incident de la dona gran, em vaig refermar en anar directe a casa, per evitar trobar-me a més gent. Però les nenes volien anar a la zona comercial. Com que no sé tractar les criatures i no volia problemes ens vàrem aventurar pels carrers peatonals, plens de gent. Hagués desitjar poder usar dues corretges com les de passejar els gossos per poder controlar les criatures. Al parc no hi havia tanta gent a més, i el recinte estava cercat. Ara en canvi me les veia i desitjava per tenir ambdues criatures al meu costat per si de cas. Quan ja sortíem de la zona comercial direcció a casa vaig tenir un segon contacte. La OOOO es va trobar amb una amiga de col·legi i la mare d'aquesta. Aquest cop vaig ser jo qui és va quedar parada amb la PPPP agafada de la mà. La mare de l'amiga, la IIII és deia HHHH i va creure oportú obrir una conversa. La OOOO s'encarregà de presentar-me com la seva cosina XXXXa, i de dir-li que passaven el dia amb mi per que els pares estaven fora. Es veu que no coneixien gaire la família, per que no es va estranyar de no haver sentit mai el meu nom. Donat que havia de dir quelcom, i que havia de ser prou "convincent", no se'm va acudir res més que un - Hola -. Em va sonar prou adequat per poder afegir, -, nosaltres ja anem cap a casa que venim del parc, on s'han cansat i embrutat a gust. La IIII es va quedar una mica parada però al final va respondre, - doncs nosaltres tornem de comprar unes sabates noves a la HHHH - i amb el ulls va assenyalar la bossa que duia a la mà esquerre. Ens vàrem acomiadar amb un just - Adéu - i vàrem continuar el camí. Jo no m'atrevia a mirar enrere, per sort la OOOO ho va fer per mi. Quan ja havíem tombat el carrer, em va dir que ja ho feia millor però que havia de ser més expressiva, parlar una mica més. I va afegir - No et preocupis, aquesta vegada m'era igual per que la HHHH no em cau gaire bé. Així doncs després d'aguantar un altre comentari sobre el meu comportament, vàrem arribar a casa, aquest cop sense nous "encontres". Entre pitos i flautes ja eren prop de les vuit del vespre, així doncs calia preparar el sopar. Un cop a dalt i ja tranquil/·la, em vaig rentar les mans i em vaig posar a fer el sopar mentre que els angelets es rentaven les mans i paraven taula. Vaig patir una mica quan la petita va voler posar els gots però se'n va sortir. Un cop sopades, vaig manar a les noies recollir la taula i passar pel bany. Jo mentrestant vaig endreçar la cuina. Al sortir de rentar-me les dents em van cridar per que estigués amb elles al sofà. Al poc es van adormir a sobre meu, una per costat. Com que jo també estava cansada també vaig caure fregida al moment. Deurien ser dos quarts d'onze quan els pares de les criatures van trucar el timbre de baix. Acabada de despertar, en prou feines vaig deixar les criatures al sofà i vaig apartar-me els pels que em tapaven la visió. Vaig anar al rebedor, vaig encendre el llum i després de sentir la veu del meu cosí discutint amb la seva dona per l'interfono vaig obrir-los de baix. Quan vaig sentir que l'ascensor havia parat i vaig sentir passos al replà vaig obrir la porta. Al moment els meus ulls mig tancats es van trobar amb quatre ulls que es feien grossos per moments tot i la llum ambiental. Suposo que la fila que feia no era la que els pares d'unes criatures s'esperarien de la persona responsable que havia de tenir cura de les seves filles. La mare de les criatures em va llençar un - Que carai fas vestit d'aquesta manera ! - En aquell moment no hi vaig pensar però més tard vaig agrair que no dugués la faldilla i la samarreta ajustada. Un cop la QQQQ es va calmar, vaig poder dir que les nenes estaven bé i que aquella fila era per que havia estat jugant amb elles precisament. Els pares es van endur les criatures que ja estaven assegudes al sofà i em vaig quedar sol/a a l'apartament. Suposo que les nenes els van donar bones referències de mi, per que de tant en tant em toca vigilar-les. L'únic "problema" és que qui les ha d'aguantar és la XXXXa, ja que segons la OOOO la seva mare no es fia del cosí XXXX per aquesta tasca. P.D. Un cop sol/a vaig posar-me el pijama, no se per que al acabar vaig mirar-me al mirall del rebedor, encara em veia com una dona. No fou fins després de la dutxa matinera de l'endemà que vaig recuperar el sentiment de ser home. Encara que després de l'experiència dubto que jo en tingui d'allò. .