Comming out

  El aaaa fou l'any en que per fi na XXXX va sortir a la societat,
ella havia estar oculta durant més de 20 anys desesperada per la
gàbia on transcorria la seva vida però al final el ddd de mmmmm
de aaaa va obrir la porta que la duria cap a la llibertat.


  El naixement fou amb un metge però no un ginecòleg ni pediatres
sinó amb un psicòleg, na XXXX venia amb retard i el que l'havia
tancat no era quelcom físic del tot tenia molt a veure al la ment
i sobretot amb les normes de la societat.

  Aquella data comença com moltes altres cites amb el psicòleg,
les coses anaven bé ja s'havia superat les primeres barreres i
fins i tot na XXXX va ser coneguda per certes persones en la
intimitat però continuava tancada.

  Fou a mitja sessió quan el D. YYYY va donar-me el que ara és
la millor noticia que podia haver-me donat. Els últims test
demostraven no, a ell que després de tantes sessions ja
estava segur, sinó a les autoritats competents que realment na
XXXX tenia el dret de la llibertat i que per tal d'aconseguir-la
podria necessitar ajuda per part de la societat i la medicina.

  Així doncs va arribar l'hora del RLT, en aquest havia d'alliberar
na XXXX sense por del que poguessin fer les autoritats al respecte
ja que ja tenia el certificat mèdic que acreditava que aquella
"anormalitat" estava contemplada en el procés cap a la normalització
que na XXXX havia de fer per tal de ésser útil a la societat.

  La preparació va durar dues setmanes i va consistir en avisar
als amics qe faltaven i a la feina dels canvis que la alliberació
comportarien en la meva "persona" i en la relació amb ells, per
sort les cartes que vaig usar amb la família i amics propers ja eren
força correctes i l'únic que vaig afegir es certes preguntes comuns
que m'havia trobat a un FAQ que deixaria a la seva disposició.

  A la feina el punt clau no foren els lavabos (són individuals i en
cas de problemes pots usar el que et vagi millor), si no el 
tractament dels companys (tampoc tinc una feina de cara al públic 
i ja amb vistes la meva adreça de correu no marca gènere 
(ni nombre).
  Així doncs vaig enviar les cartes i deixar còpies del FAQ per
tot arreu on creia convenient, i la meva superiora es va fer càrrec
de crear una via per tal de respondre preguntes de manera que l'origen
fou anònim.


  Així el DDDD de MMMM de aaaa, fou el primer dia en el món real de
na XXXX, després de tant de temps tancada li feia por sobresortir
o simplement realitzar certes accions que fins llavors haguessin sigut
incompreses, però per això tens un any, per aclimatar-te a la llibertat
i per aprendre tot allò que la societat no t'havia deixat aprendre.

  Per sort la meva germana gran em va ensenyar molt del que ara m'és
necessari però el no poder-ho practicar i estar acostumada a reprimir
certes accions i pensaments dificultarà el camí que en tot cas he
de ser capaç de recórrer.

  Amb el certificat mèdic també comença una fase nova, la presa
d'hormones si bé estic esperant que la electròlisi acabi de pelar-me
les parts més complicades per tal de ajuntar despeses.


...