Colònies (acampada) L'estiu del %%%% vaig anar a colònies amb l'agrupació escolta a la que pertanyo havia decidit anar més lluny del normal cosa que provocà una menor assistència. Per sort na XXXX sabia que també vindrien aquelles persones amb qui tenia més confiança en YYYY, la ZZZZ, la WWWW i la UUUU, el monitor del grup na TTTT. El viatge va ser tranquil dins "la normalitat", també va afectar les 8 hores d'autocar fins al poble i la caminada de tres hores fins al lloc escollit. El terreny no era el millor per acampar però l'únic que els havien deixat permís, aquest tenia un terraplè que provocà que les tendes es muntessin en dos fileres unes "a dalt" les noies, i "a baix" els nois . Els monitors estaven a una punta, a prop de la cuina mentre que d'altra s'havia disposat un "lavabo". El segon dia ens vàrem dividir per conèixer el terreny i preparar el joc de la nit de cada grup, en el nostre cas el YYY es va quedar preparant el sopar mentre els altres vàrem iniciar la ruta. Havíem d'anar a un monestir on hi vivien unes monges a les que havíem de comprar queviures i trobar una casa pairal abandonada que usaríem de centre d'operacions per el joc de la nit. Vàrem trobar la casa pairal però quan ja devíem estar a prop del monestir vaig caure a un rierol. Al sortir tenia fred i la roba mullada, pel que em van deixar uns pantalons llargs de reserva i una samarreta per tal de seguir fins al convent que ja veiem des d'on érem i allà avisar al campament que tardaríem una mica més però que ho teníem tot, a part dir-los el que m'havia passat per tal que es poguessin riure de bo quan tornés. Vàrem arribar al monestir però era més tard del previst, el mapa no estava ben delimitat i havíem perdut massa temps cercant la casa abandonada. Per sort vàrem avisar al campament que ens van dir que demanéssim allotjament i passéssim la nit ja que ja ens havíem remullat una vegada. Així al arribar al convent vàrem demanar allotjament per una nit, la WWWW i una de les monges van estar discutint durant una estona i al final vàrem entrar, un cop en una sala amb sis llits vàrem preguntar per que havien discutit tant. La WWWW ens ho va explicar: - Resulta que el convent era de clausura i només per a monges cosa que volia dir que només podien deixar entrar a dones. I el meu aspecte no els donava gaire confiança. Així doncs vaig haver de convèncer-la que eres una noia però que et preocupaves poc del teu aspecte, així com explicar-li que havies caigut a l'aigua en el camí per que s'apiadés. Al acabar em va mirar i en va dir, així doncs ja ho saps a partir d'ara ets una noia, et dius XXXXa i estàs afònica després de la remullada del camí. després de sopar i intentar passar "desapercebuda" vaig anar amb les altres al llit, no podia dormir, sentíem que plovia i cada cop la cosa anava a més vàrem trucar al campament i ens van dir que estaven bé i que no tindrien problemes d'inundació donat a la elevació a la que es trobava el campament. Al matí no havia parat de ploure i vàrem trucar al campament avisant que sortíem a trobar-los tot estava bé cosa que ens va tranquil·litzar i la WWW no va comentar res del que ens havia passat pel que em vaig alegrar perquè la meva roba ja estava seca i podria canviar-me abans d'arribar al campament i evitar preguntes per la roba que m'havien deixat les noies el dia abans (sempre ens havien dit de portar quelcom d'abric i per això duia una manta a la motxilla, però de roba mai havien dit res). Al arribar al pont on havia caigut vàrem veure que no hi havia pont, l'aigua se l'havia endut, pel que el pas a l'altre costat era impossible, almenys per aquell camí i el mapa no indicava cap altre si bé no ens fiàvem gaire del mapa, després de cercar trons per fer un pont provisional vam decidir tornar al convent i avisar que vinguessin amb el tot terreny i quelcom per fer de pont. Així ho vàrem fer, les monges aquest cop ens van dir que era l'únic camí de sortida que havia i ens van fer canviar de roba ja que anàvem molls, que ens deixàvem uns hàbits mentre la roba que portàvem s'assecava. A l'hora de sopar semblava que no hi hagués ningú que no fos del convent, la mare superiora, al veure que la meva afonia no millorava, em van donar una combinació d'herbes naturals que m'havien de fer tornar la veu, que curiosament no van funcionar. Al trucar al campament ens van dir que havien evacuat la zona per que si be no hi havia aigua no parava de ploure, en aquells moment estaven al polisportiu del poble i ja havien informat a la policia local de la nostra situació encara que estaven saturats per que altres zones si s'havien inundat. Així doncs vàrem passar els dies allà dins on vàrem veure de prop "l'ofici" de monja, tant les obligacions com les alegries que comporta. Al mateix temps ja començava a perdre l'afonia i el meu comportament no posava en dubte el meu estatuts de dona despreocupada. Al cap de 12 dies van arribar a buscar-nos, però jo havia pres una decisió algun dia tornaria al convent, sabia que tindria de realitzar unes gestions abans de poder entrar però sabia que era el meu lloc i per tant al final ho aconseguiria. Així és com vaig conèixer el convent d'on actualment sóc monja, ocupant-me del camp i de les ovelles del senyor que com jo no estaven segures del seu lloc a la terra.