Carnestoltes aaaa L'any aaaa vaig preparar-me per tenir el millor carnestoltes de la meva vida. havia decidit que aniria de Rei d'Evangelion amb el mono de pilot. Per tal d'aconseguir tots els complements em vaig estar uns dos mesos preguntant per les tendes de BCN, i després una setmana per tal d'ajuntar-ho tot de manera que resultes el que tenia al cap. CARNESTOLTES El dia D va arribar i després de la feina vaig anar a casa a canviar-me i anar a una cafeteria on havíem quedat una colla, la majoria no anaven disfressats, però per sort alguns altres si ho anàvem. La ruta fou curta vàrem anar directament a un local que ja coneixíem i allà vàrem estar una estona, cal reconèixer que al estar disfressats ens miraven una mica, i personalment tenia la sensació que era a mi a qui miraven, per sort no era així. Més tarda vàrem canviar de local i donades la nocturnitat l'ambient estava més caldejat, no em feia gràcia tot, i això m'ho vaig passar molt bé. I a més per primer cop en la meva vida un noi se'n va intentar lligar, les companyes de grup van seguir-li la corrent i els nois no es podien aguantar el riure i només s'atrevien a mirar de tant en tant. Me les vaig veure donat a la insistència de l'aspirant però al final vaig aconseguir treure-me'l de sobre usant un company com a excusa, vaig dir que en YYYY era el meu xicot. Ell em va seguir el corrent però per aprofitar i allargar la conya em va proposar un ball per acabar d'espantar la competència i demostrar que tenia la noia més maca del local com a xicota. Estava apunt de posar-me a riure, però els altres l'estaven animant i abans que me n'adones d'una empenta estava ja a la pista i amb el YYYY portant el ritme. Amb ho patosa que són només faltava això que hagués de ballar, devia ser tot un espectacle de tant malament que ho feia per que quan varem tornar a la taula tot estaven que no podien més i no era de les begudes. Per sort la nit es va acabar i vàrem tornar a casa. RESSACA El dilluns ens vàrem reunir-nos per dinar i vaig ser el centre d'atenció. Tots em deien que en YYYY i jo fèiem una parella perfecta, fins i tot una noia em va dir que encara que em faltés "saber fer" si no fos per que em coneixia hagués pensat que era una noia de veritat, a la que algun altre es va apuntar. Així doncs el tema de la setmana fou el carnestoltes i el personatge principal en XXXX, encara que ja m'havien re-batejat com XXXXa i ja rebia correus adreçats d'aquesta manera i alguna que altra carta d'amor en per fer-me mofa. Com a les dues setmanes la febre encara no havia passat vaig decidir parlar amb la UUUU a vérem si canviàvem de tema, que ara ja ho sabien fins i tot els meus superiors (per sort no hi havien fotos per que si no també les haguessin rebut). Després d'una conversa força moguda em va dir que hi havien tres opinions al respecte dins el grup, alguns volien veure fins on podia arribar sense disfressa altres ja creien que era efeminat i un últim es decantava per passar plana. El problema que els primers eren majoria i per tant la cosa estava difícil. Fins i tot em va confessar que ella havia proposat una sèrie de proves revisades per les noies del grup per tal de provar les meves capacitats femenines que després de carnestoltes havien re-descobert, com a possible problema "sexual". Així doncs les conclusions eren que ara resulta que ja no podia ser ni jo mateix, encara que fes el mateix de sempre ja tenia la etiqueta posada i la sortida era pitjor per que segur que si havia de demostrar que era un home o una dona davant un jutges tant experts i imparcials ja em veia canviant de país. Com al cap de dos mesos la cosa no s'havia calmat i ja m'era insuportable vaig decidir acceptar de realitzar les proves que creguessin convenients a condició que fos quin fos el resultat deixessin estar el tema (i mira que ho creia possible). Les proves van estar llestes en 3 dies, per que en els dos mesos la llista no havia parat de refinar-se i ampliar-se, eren 3 dies de proves continues on segons les noies havia d'aflorar el meu JO més profund, encara que segurament l'únic que aflorarien serien certs familiars de les noies i algun que altre sant. PRIMER DIA La primera prova fou un test de 500 preguntes segons elles de personalitat, gènere i orientació sexual (encara no se per que no van incloure un d'intel·ligència que ja no vindria de més preguntes). Aquest el vaig fer pel matí en un descans i sota supervisió de la KKKK. A l'hora de dinar havia de passar pel bany de la primera planta, hi vaig anar i allà m'esperava na UUUU amb un metro i un bloc de notes. M'havia de prendre totes les mides possibles per tal de poder realitzar els testos dels dos dies següents. Per la tarda en un altre intermedi em va tocar classes de ball, que almenys sempre podria aprofitar, la "mestra" era la KKKK. Aquesta em va informar que aquell vespre allà les 22:30h havia d'estar sopada a casa la UUUU, i que em quedaria a passar la nit, per tant que agafes el que fes falta (pijama,...). Després de la feina vaig anar directe a casa i vaig deixar-ho tot apunt, vaig preparar les coses per marxar aviat i poc després de sopar ja estava al metro camí casa na UUUU. Al arribar a al porteria em vaig trobar la WWWW que també hi estava convidada. Un cop a dalt vaig descobrir que en realitat estava en una espècie de "festa de pijames" on jo era a qui li tocaria aguantar-ho tot. Va ser millor del que m'hagués pogut imagina, la vetllada m'era agradable, no se com explicar-ho en trobada bé, tranquil una sensació que pocs cops havia tingut, fins i tot vaig pensar que m'havien ficat quelcom a la beguda, però que no sàpiga no fou així per que totes bevien de la mateixa botella. La vetllada com a les pel·lícules en que surten festes de pijames va incloure una sessió d'esteticient, amb servei complert: forats a les orelles, pentinats i maquillatge encara que el problema fou que tots els serveis estaven adreçats en exclusiva a una mateixa persona, i no cal molta imaginació per saber a quina. L'extra de la casa foren els pits de silicona que una de les noies encara no se quina va portar per tal de farcir els sostenidors i semblar més real cosa que va provocar una visita ràpida al banys per tal d'eliminar qualsevol pèl que tingues pel pit que cal reconèixer no eren gaires encara que algun si n'hi havia. Ja a la matinada va començar la última sessió, la de moda i comportament, que es feia en dos fases. La primera consistia en que havia d'escollir quina roba havia de ficar-me segons la situació concreta entre tot un assortiment, per sort en la roba de les dones em fixo una mica més que amb altres coses i per tant em vaig guanyar uns quants elogis a part d'algun correcció. Mentre que a la segona el que calia fer era escenificar part de la situació de manera que els meus gestos fossin també els adequats per una dona real es trobes en el meu lloc. Aquí si que les noies no paràvem de corregir-me donar-me voltes explicar-me que havia i com ho havia de fer. Sobretot es van centrar en actes quotidians ja que serien els que havia de complir a més curt termini. El curt termini com era d'esperar era el segon dia de proves en el qual i amb permís de l'autoritat competent (cap de la feina), havia de viure tot un dia sencer com una dona, les condicions concretes eren: 1. No canviar de roba 2. Adreçada només com a XXXXa 3. Comportament adequat a una dona 4. Res d'amagar-se al lavabo (i mira que no se m'havia acudit) 5. Havia de parlar com quan ho feia al telèfon (algun cop he enganyat algun que altre fent-me passar per la secretaria) 6. 7. 8. 9. SEGON DIA El meu primer dia com a dona en aquest món fins llavors només tres o quatre cops per carnestoltes o alguna borratxera a casa d'alguna amiga havia acabat amb roba de dona però de fet només duia la roba, en aquest cas a part de dur la roba m'havia de comporta com una d'elles. M'estaven controlant però no se per que jo m'havia engrescat amb l'idea de fer-ho bé i per tant ja havia perdut de vista el fet que els resultats afectarien en el futur, només volia fer-ho ho suficient bé per demostrar a les noies que ser una dona no era difícil i que potser fins i tot era més senzill. Cal reconèixer que en aquell cas era més senzill, degut a que les condicions no eren les mateixes, era un període curt en un entorn conegut i on podia parar quan volgués encara que no se m'hagués passat mai pel cal deixar-ho estar fins no haver "enfonsat" alguna que altra teoria. També reconec que hi havia un altre factor em sentia excitada no era sexual (o almenys aquest no era el majoritari, allò fou quan m'emprovava la roba), no era greu però hi ha havia quelcom em sentia molt excitat alhora que estava més relaxat del normal, com una pau interior al no haver de fer tantes coses alhora, i per tant pogués controlar més (i mira que de controlar poc controlava en aquells moments el que passaria). El matí va passar amb calma només vaig tenir unes quantes trucades i la majoria eren internes, només per controlar-me o suposo que riure's de la meva situació. Tot i això la tranquil·litat cada cop m'envaïa més estava neguitosa pel que passava pel meu cap no era normal em sentia bé, confiava més en mi mateixa del normal i començava a aplicar-me el gènere femení sense adonar-me'n, com si sempre hagués estat així. Les trucades externes les vaig saber portant dient que era la secretaria que "jo" no estava en aquell moment que prenia nota i que em miraria de localitzar o directament els deia que enviessin un correu electrònic per que estava en una tasca en un altre edifici i no sabia si tindria per diversos dies, però que es mira el correu des d'allà. Només va haver una trucada que em vaig atrevir, havia d'encarregar la compra d'una aplicació, no coneixia de res la persona de l'altra banda i tampoc m'ho vaig pensar molt tenia apuntat que ho havia de fer aquesta setmana, no va ser res excepcional però va funcionar. Poc abans de l'hora de dinar vaig saber que em convidaven al menú d'un restaurant proper ja que al no haver estat gaire a casa de segur que no m'havia portat res i en si així era però encara hi havia a la nevera les sobres del dia anterior que amb algun iogurt de postres hagués sigut suficient. Allà les dues van passar a buscar-me, anava més gent del normal ni que anessin a veure un espectacle gratuït vaig pensar, sense caure que tècnicament si que era un espectacle i que a més el cost del dinar per a tanta gent deuria tocar a poc. Jo em pensava que venien per donar-me suport moral i potser algun només passava per tafanejar. Però de tanta gent vàrem ocupar la taula més gran i em van ficar pel mig i, per sort, d'esquena a la majoria del restaurant. Mentre esperàvem plats les noies m'anaven preguntant sobre com m'havia anat el matí i altres preguntes més o menys innocents, fins que un company em va dir que si estava còmode, no tinc costum en pensar gaire, i en aquells moments ni se'n va acudir pensar alguna conya com faria en altres circumstancies, per tant vaig contestar el que sentia, que si estava còmode, sense afegir cap altre paraula. Només que hagués afegit un "com donades les circumstancies" les coses no s'haguessin degenerat tant, es va muntar força ambient i algunes mirades van canviar de cop, ara es dirigien d'una manera més amenaçadora o simplement es dirigien cap a mi. Per les postres havien preparat una sorpresa un pastís en commemoració de tres anys a l'empresa, encara faltaven dos mesos però suposo que el que volien era les fotos que van aconseguir de quan bufava, tallava el pastís o ajudava a repartir. El desig fou que les coses es tranquil·litzessin i per un cop semblava que es complia. Després de les postres vàrem tornar a la feina, almenys la majoria per que na UUUU i jo vàrem realitzar una ruta diferent, vàrem anar al magatzem i tota segura que no apareixeria ningú em va dir que si em trobava bé, que abans del dinar creia que estava fent teatre o simplement que m'ho prenia a broma però després de veure com em queia una llàgrima mentre repartia el pastís per que un dels nois va dir que encara acabaria com una prostituta-transvestida. Potser es que m'ho estava prenent massa seriosament, i tampoc em volien fer mal només per una "gràcia". No se per que però amb aquella roba i en aquella minihabitació em va semblar que podria explicar a la UUUU el que em passava. ho vaig intentar però no era connex, mesclava frases que exposàvem com em sentia amb plors, alguna que altra lamentació. La UUUU no sabia que fer se'ls havia anat de les mans, i el veurem d'aquella manera per primera vegada una persona que semblava impassible davant qualsevol cosa la va ficar més nerviosa del que jo ja estava. Al final em va dir que cancel·laven la prova per la crueltat de certes persones durant el sopar i que per tant ja s'encarregaria d'alliberar-me de la promesa. Jo vaig para de somicar però enlloc de fer el que tothom qui em Conegués hauria dir que faria ja fos acceptar la oferta o fins i tot parar de plorar i dir-li "us he enganyat". En el seu lloc amb prou forces vaig dir que no volia parar que no sabia ben bé per que però volia seguir que volia seguir fins al final. Jo no estava pensant en el final dels dies de prova no se per que estava pensat en quelcom més llarg on se dir quan no era ben be temporal només veia un camí llarg i ample on em veia en un estat de pau interior que mai havia tingut. Així doncs després d'eixugar-me les llàgrimes vàrem calmar-nos i vàrem tornar a la feina. Poc després na KKKK en comunicava les activitats d'aquell vespre per el text del correu na UUUU havia complert la seva paraula de no dir res de la nostra conversa i no canviar d'opinió i negar-se a continuar que aquest cop era jo qui li ho demanava que ja no era una obligació era una petició. El pla nocturn va començar un altre cop a casa la UUUU, allà ens vàrem tornar a ajuntar les noies de la oficina. No se per que vaig viure diferent aquella trobada el dia anterior sentia que m'havia de resistir que no havia de permetre que em toquessin ni fessin res ara en canvi estava desitjant poder demanar que m'ajudessin amb el que havia pensat durant la majoria de la tarda. Una de les coses que tenia més pensades era el vestuari que volia dur, i així ho vaig fer públic després de sopar quan na RRRR i la UUUU es van dirigir al dormitori, a la UUUU li van pujar els colors, però la RRRR estava va tardar poc en dir que era bona idea i que mirarien de complir el meu desig. El cert és que no el van complir, els pantalons de campana blancs i la samarreta de màniga curta blana es van convertir en uns pantalons negres i una samarreta granada que tenia el coll alt però que li faltaven les mànigues. Abans de poder-me'l provar vaig haver de passar pel banys on després de depilar-me les aixelles seguint les instruccions de la KKKK. Posats a treure pèls també vaig passar la maquineta per l'inici cames, els peus i les mans. Em vaig tornar a afaitar com ja havia fet altre dos cops aquell dia, molt tenint en compte que normalment ho faig tres vegades a la setmana. Un cop repelat ja vaig poder passar a la sessió de vestuari, mentre estava provant-me la roba va sonar l'interfono i em vaig quedar un moment sola davant el mirall, vaig aprofitar per acabar de vestir-me i assegurar-me que tot estava el seu lloc sobretot els pits que duia davant i només ara després de tot un dia començava a acostumar-m'hi. Vaig estar força estona mirant-me i mirant altres peces de roba de l'armari, alguna que veia de talla més gran em vaig atrevir a d'emprovar-me-la no se per que ho feia però havia de provar-ho tenia la sensació que era més adequat i potser ho hagués sigut si el meu cos no fos tan "masculí", la samarreta era massa ajustada i al mirall ja no semblava una noia poc agraciada sinó un home vestit de dona. Vaig caure d'esquena al llit i encara m'estava penedint del que feia alhora que en volia més quan na UUUU va entrar amb una altra dona de la seva mateixa edat una mica més alta i que duia ulleres i un maletí. van entrar i tancar la porta. La UUUU em va presentar l'altra dona era una amiga seva de l'institut que havia estudiat psicologia i treballava en una empresa del sector, ja no me'n recordo com es diu però devia ser coneguda per tal com ho va recalcar na SSSS que era com es deia. Mentre na UUUU feia guarida a la porta na SSSS va seure al meu costat, em sentia doblement avergonyit tant per la situació en que estava un home com jo vestit de dona i amb alguna llàgrima al ulls i la de no haver-me posat quelcom més adequat davant les visites. Com el primer no ho podia arreglar mentre la SSSS obria el maletí i treia els tests que havia omplert el dia abans em vaig posar quelcom més còmode, la UUUU es va estranyar que em canvies sense manies allà al davant, com si fos un acte reflex més no pas quelcom pensat. Un cop ja em sentia còmode vaig deixar començar la psicòloga, parlava en un to tranquil i pausat cosa que em ficava dels nervis, però al veure'm reaccionar va anar una mica més per feina i junt altres coses que ja ni feia cas em va dir que "estava preocupada per mi", la frase em va cridar l'atenció i em vaig aixecar el cap per mirar-la, llavors vaig mirar la UUUU que tenia cara de preocupada des que va entrar i just quan es van creuar les nostres mirades semblava que li entrés pànic. Na SSSS va seguir, quan les noies et van fer passar els testos era per inventar-se uns resultats de l'estil que el teu coeficient intel·lectual era inferior a la mitjana, o coses així i jo havia d'exposar-ho en termes d'un estudi psicològic correcte. Però per la costum i potser per professionalitat vaig decidir també realitzar una avaluació correcte per tal de donar-te-la un cop s'hagués acabat les bromes per tranquil·litzar-te i acabar amb possibles bromes. Abans de continuar però necessito que em contestis a una pregunta, entre els testos hi havia alguns que es parlava de sexes, gèneres i gustos sexual, es una prova més que a voltes fem i donat que el tema era "canviar de sexe" vàrem creure apropiat incloure'l. Doncs bé quina vas contestar aquell test en particular que tenies al cap. Em vaig quedar una estona pensatiu i després de mirar la UUUU que feia cara de poker vaig dir que era el quart que feia i ja estava una mica aclaparat pel que no em vaig pensar gaire les preguntes ni vaig buscar relacions per tal de falsificar com havia fet en el primer test on vaig simular un psicòpata assassí. La SSSS va deixar anar un "buf" i de poc es posa a riure, és el primer cop que algú reconeix haver falsificat un test, almenys en la meva presència encara que pels resultats que donava ja em pensava que era broma que t'ho digui la UUUU que no em fiava d'entrar sola aquí dins. Va dir "correcte" i va seguir amb - llavors he de suposar que el test de "gènere" que es com el coneixem el vas contestar de manera sincera. Al que vaig contestar tècnicament el més sincer possible ja que deia el primer que em veia que se m'acudia. La SSSS es va quedar seria va mirar la UUUU que no sabia si fugir de l'habitació o quedar-s'hi i va continuar; segons aquest test i de la conversa que na UUUU m'ha explicat que heu tingut després de sopar hi ha quelcom que t'he de comunicar. (suspens, emoció...) Segons el test ets una persona femenina, i no em refereixo a gay o a transvestit ni tan sols heterosexual masculí amb "ploma" sinó una dona com na UUUU (que semblava que cerques un racó per amagar-se) i jo. Jo li vaig contestar que allò no era cert, apel·lant al meu sexe. Na SSSS va seguir, cert o no explica la majoria de coses que has fet i no crec que només aquest dies, aquest sentiments de reprovació que es desfan davant una possibilitat dèbil de fer-te passar per una dona, el fet que et vestissis de carnestoltes d'un personatge femení... La vaig tallar amb un to més pujat i on quasi torno a la meva "veu habitual" dient que no era possible que jo era un home i que el fet d'escollir un personatge femení fou per que era el que em queia millor de la sèrie, com quan vaig anar amb la meva germana gran dels "angels de Charlie" . La meva resposta havia sortit de dins i no se per que vaig dir tot allò, però na SSSS va tirar del fil i em va preguntar que si havia sentit gelosia de ma germana que si volia ser com ella i que com em vaig sentir a l'adolescència. Com a cosa estava pujant de to vaig "canviar la veu" i vaig contestar les preguntes a raig sense pensar, un cop fet vaig adonar-me del que passava na SSSS havia aconseguir aflorar quelcom que feia molt que tenia tapat i que tant sols les proves dels dos últims dies estaven desenterrant. Em vaig posar a plorar, na UUUU es va acostar i em va dir que havíem de cancel·lar les proves, que no podia seguir endavant. Però un altre cop aquell impuls ara encara més fort em va fer dir que JO volia seguir, que necessitava seguir, que havia d'esclarir el que em passava i que aquella ocasió era perfecte per fer-ho. Sortissin com sortissin les coses era una broma i per tant els resultats es recordaríem com a tal. Na SSSS em va dir que no era un experta però que donat el temps que feia que em reprimia havia d'anar en compte amb aquestes sortides explosives dels pensament que tenia. Tot i això es va posar de part meva i vàrem fer que la UUUU a part de blanca de cara acceptes seguir endavant. Amb la SSSS vàrem quedar de veure'ns un cop s'acabes tot per treure'n conclusions i així després de 30 minuts intensos vàrem reprendre el pla de la vetllada, com vàrem sortir més tard del previst vàrem decidir escurçar ruta i ens vam quedar en una terrassa prop del pis de la UUUU. Allà vàrem estar parlant "d'assumptes de noies" (criticant els homes, temes més mundans, temes més profunds, anècdotes reals...). Aquella nit va superar l'anterior en quant per primer cop en la meva vida em sentia identificada amb la resta del grup. La veu es va mantenir "adequada" durant tota la vetllada cosa que en circumstancies normals no hagués aguantat més de 5 minuts. No vàrem anar a dormir tant tard encara que no acabava d'acostumar-me a tenir dos bonys al pit a l'hora de dormir, no me les havia ni volia treure'm les pròtesis però em va costar agafar la postura adequada. Allà les 3 del matí la UUUU em va venir a veure, no podia dormir i necessitava d'aclarir certs temes relacionats amb mi. També va voler parlar amb algú sobre temes que no s'atrevia de comentar amb les noies del grup. Aquest fet em va fer molt feliç, per a ella ja havia passat a ser una amiga, una companya de pis diguem. Pel que vaig poder entendre trobava a faltar la seva germana petita i el fet d'ajudar-la, cosa que li provocava un cert sentiment de substitució li recordava a la seva germana petita ingènua, desconeixedora del món real de les dones del s.XX i alhora sòbria i avorrida. Per tal de tranquil·litzar-la i recordar-li vells temps vaig acabar petició amb ella al llit gran o vàrem passar la resta de la nit, sense cap interrupció més. (malpensats que sou, no va passar res). TERCER DIA L'endemà al matí em vaig llevar d'hora i vaig evitar la cua del bany del dia anterior. També vaig aprofitar quan la SSSS no hi era per preparar l'esmorzar i la roba per dia encara que tenia poques opcions donat que de la meva talla només hi havia el que les noies havíem comprat expressament. Mentre esmorzaven la UUUU no es veia tant animada com de costum, em va costar fer-la parlar, li preocupava tot el que m'estava passant i el que m'havia explicat la nit anterior. Jo li vaig dir que no s'havia de preocupar que l'únic qui podia tenir problemes era jo i que estava disposat a superar-los, i que el fet que em volgués ajudar encara que fos per que li recordava a s'ha germana era quelcom que no li podria agrair mai prou. Havia pensat passar per casa abans d'anar a la feina però les plantes tenien rec automàtic, no tenia cap animal (conegut) i només amb la idea d'anar-hi em portava pensaments negatius. Així doncs vàrem arribar d'hora a la feina, com sempre mentre l'ordinador s'engegava em vaig preparar la taula i vaig anar a veure la UUUU, estava ja més animada però encara no era la de sempre, abans de dir res em va dir que volia pensar-s'ho sola i que no es preocupes que compliria la seva paraula, i que per explicar el seu estat d'ànim al·legaria que ronco com una mala cosa i és el segon dia que no pot dormir. Més endavant vaig saber que realment aquella tercera nit no havia dormit gens, en paraules seves "el veurem amb camisó" allà al seu llit veia una dona "jove" i ingènua, però també veia un home vestit de dona que només li portava mals pensaments. El matí fou millor que l'anterior i tot i les presses dels divendres, sembla que tothom (no existeix totdona) es recordi que ha de fer les coses els divendres. Vaig estar força activa i per tant no em vaig adonar que la UUUU va marxar a mig matí i que amb ella es va endur la KKKK. En si era més gros del que pot semblar per que em quedava sense vigilància de prop i les trucades de control també varen disminuir a causa de que tots estàvem ben enfeinats. Al dinar la UUUU no va assistir i em vaig començar a preocupar, quan vaig mirar de cercar-la na KKKK en va dir que estigues tranquil·la que s'havia agafat la tarda lliure però que estava bé (no m'ho acabava de creure però vaig haver d'acceptar la seva paraula). Cap dels nois va fer cap comentari no se si es que ja veien que havia superat les proves, si els havien explicat que la cosa se'ls escapava de les mans o si simplement després de tanta feina no hi havia ganes de parlar. A mitja tarda un cop les coses ja s'havien calmat la UUUU va tornar, i ja tenia més bona cara. Després d'anar a veure-la em va dir que havia decidit no pensar-hi més que m'ajudaria fins al acabar les proves per que la majoria havien sigut idea seva i per que no volia que em fessin mal portant-les més allà del necessari. Vàrem sortir una mica abans per tal de reunir-nos en un bar per tal de preparar la nit, teníem pensat anar al cinema però no es tenia clar quina pel·lícula, també semblava decidit passar per una festa que feien uns amics d'alguns del nois en motiu de no se quants anys de la creació de la seva pròpia empresa. Així doncs el grup es va disgregar per retrobar-se a la porta dels cinemes dues hores més tard per veure la última pel·lícula de l'Spielberg (o com s'escrigui). La pel·lícula va estar bé i vàrem estar una estona comentant-la al acabar. Quan les coses ja es van calmar, els nois ens van dir que anaven cap a la festa i van esgrimir tot d'excuses per tal de portar-nos-hi (per mi que van prometre que durien alguna noia). La festa era en una discoteca no gaire coneguda però cal reconèixer que força gran. Vàrem ocupar tres taules d'un racó i vàrem donar una volta per allà. Hi havia ambient i la música era agradable, vàrem estar una estona i alguna de les noies va aprofitar per conèixer altres formes de vida. Jo no m'hi veia però quan vaig acostar-me a la barra per demanar més begudes, un xicot es va acostar i em va demanar per ballar, em va dir que havia estat esperant una estona però que era la única que no m'havia mogut de la taula però que per fi ho havia fet. Si bé o era el primer cop la meva experiència no era gaire major, així que devia haver-lo apartat, però vaig decidir seguir-li el joc, vaig pensar que al ser l'últim dia i havia d'aprofitar-lo. Així vàrem estar una estona ballant però després de l'èxit obtingut ens vàrem apartar i en un racó de la barra i sota les discretes mirades de la majoria de coneguts del local vàrem estar una estona xerrant. En cap moment vaig prometre ni fer res que li donés peu i pel que sembla es va donar per al·ludit per que tampoc va intentar quelcom estrany, el que m'és em va sorprendre es que em va dir que caldria quedar amb mi un altre dia al que jo li vaig contestar que era habitual d'un altre local on la veritat només havia anat dos cops. Hauria d'haver-li dit que no però em feia cosa dir-li-ho no el volia posar trist, donat que m'ho havia passat bé amb ell. Al tornar a la taula del grup, em van preguntar pel xicot, i jo els pregunto a les noies quan els ha costat l'actor. Elles es queden pensant i es miren l'una a l'altre però juren que no havien contractat ningú. Van reconèixer que era una prova que se'ls havia acudit però que es va descartar per majoria. Tot seguit em van preguntar com ha quedat i amb ell. Els ho vaig explicar, em vaig defensar dient que em pensava que era un actor o potser algun familiar d'alguna de les noies i que volia seguir-li el joc per tal de superar la prova. La nit no va donar gaire més de si i el cansament acumulat de la setmana va fer que no aguantés gaire dret un cop arribat a casa la UUUU. DISSABTE Dissabte a la matinada vaig somiar, era un somni força real, ja em passava que en somnis recreava coses que m'havien passat o altres interpretacions de les coses que havia fet durant el dia però aquell cop era diferent, començava a la oficina però la semblaven més grans com si haguessin passat uns anys fins i tot em sentia més gran, tanmateix era una dona i ja era l'hora de plegar així vaig aparèixer a la porta del pis de la UUUU, vaig entrar i vaig girar-me cap al bufet davant mateix del sofà on hi vaig veure unes fotografies meves i de la UUUU, el que em va despertar fou que en alguna sortia un nen d'un dos anys. Tot just seure vaig mirar al bufet, allà hi havien unes fotografies, no m'hi havia fixat molt però semblava la UUUU i la seva germana o algú que se li assemblava molt. I després de calmar-me vaig tornar a dormir. El dissabte al matí estava cercant una explicació al somni, com cada matí vaig dutxar-me i com ja començava a ser habitual un primer afaitat. A la dutxa va ser on vaig notar quelcom estrany, notava a falta els pits de silicona així com el meu cos em feia vergonya, sempre me n'ha fet però es que arribava al punt d'agafar-me nàusees. Un cop esmorzades la UUUU em va dir que em fiques més còmode que avui marxaríem tard de casa que fins la hora de dinar res. Cal reconèixer que m'havia posat la roba com si penses a anar a treballar, així doncs vaig passar per l'habitació i vaig tornar al menjador. Al entrar vaig veure na UUUU tot pensativa en la butaca. Vaig plegar el llit de convidats i m'hi vaig asseure. Anava a agafar una revista quan na UUUU en va mirar i va baixar el cap. Vaig desistir d'agafar la revista i vaig preguntar-li a la UUUU que li passava. Com no contestava li vaig preguntar si la podia ajudar. Al final va dir "per que vàrem començar això", jo li anava a explicar però al final li vaig dir, "com comencés no importa el que importa que ja s'està acabant" - i vaig afegir - "Igualment tampoc t'has de preocupar estic molt contesta i satisfeta del que ha passat i tot el que he fet ho he fet per voluntat pròpia". Va aixecar el cap i em va dir "Potser tu si has fet el que volies, però que passarà demà, un cop hagi passat tot". Que vols que passi, res ja no estaré dins les proves i faci el que faci ja no t'afectarà, a més ja et dic que no puc retreure't res del que has fet, com a molt t'hauria de donar les gràcies per fer més del que devies - vaig contestar. D'acord - va dir ella - no ets rancorós però no era jo l'únic a qui li havia afectat. Jo li vaig preguntar que si havia li havia fet quelcom que no devia, que encara podria rectificar o almenys reconèixer la meva part de culpa per què no veia motius per que et preocupis per mi, ja sóc grandeta. El va mirar i em va dir - grandeta potser si però encara et falta experiència, igualment si que és culpa meva. Vaig tornar a preguntar-li que li passava i per fi m'ho va explicar Resulta que en tots els anys que ens coneixem tenim una bona relació em recordaves a m'ha germana en la forma de ser i això em feia sentir bé al teu costat però aquest dies i sobretot després de veure com un xicot intentava lligar amb tu el divendres vaig notar que el sentiments ja no eren els mateixos, no volia protegir-te des xicots malintencionats, et volia a tu - i tot seguit, mentre estava punt de desmaiar-me, va afegir - Com a xicot mai he pensat en tu com a parella però com a dona si ho he fet. Que vol dir això que sóc lesbiana que m'agraden els homes però només quan es comporten com una dona, ja saps que no he tingut gaires xicots ni que en tinc gaire interès, tu mateix abans del divendres mai t'haguessis atrevit a abordar a una noia i en el cas que t'abordes ella segur que t'hauries amagat. Na UUUU va començar a plorar, la vaig intentar tranquil·litzar mentre intentava contrastar algun dels arguments que havia deixat anar. Per sort ja vaig aconseguir quelcom per acabar-la de calmar, vaig dir-li que el que estava passant en aquells dos dies podria semblar confús però que ara les coses es calmarien i podria pensar amb més deteniment i esclarir el que li passava, igualment jo la ajudaria amb el que fos. Es va calmar però llavors em va mirar amb els seus ulls plorosos als meus apunt de fer-ho i em va preguntar que jo que faria després del dinar. Jo li vaig respondre que del tot no ho tenia clar però que marxaria a casa, al meu pis, que ja feia massa que no passava per allà i m'hi quedaria. També li vaig dir que tenia preparat un cop d'efecte per al dinar i que si podia parlar a soles amb el cap, aprofitaria el dinar per anunciar que durant una temporada més seguiria sent una dona. Sense aixecar el cap em va preguntar que per que havia decidit allò, per que no tornava a ser en XXXX aquell amic amb qui podia confiar i sabia que no passaria res més. Jo li vaig respondre que en si continuaria sent jo mateixa com ho havia sigut aquest dies, si bé el meu aspecte físic podria semblar diferent. El motiu principal - vaig dir - es que em sento millor i més tranquil·la internament, des de petit sempre havia tingut conflictes i problemes interns que només la feina el permetia oblidar, però des que era una dona començava a veure les coses d'una altra manera i alguns conflictes anaven desapareixent, i ja veia possible la felicitat personal que havia cregut per impossible. Na UUUU em va dir que potser si que havies d'haver sigut dona, per exemple algun cop havia sentit que deien que ja m'havia vingut la regla referint-se als dies en que eres tant negatiu i saltaves a la primera, pitjor que qualsevol noia de la feina. Jo li vaig dir que normalment aquest dies coincidíem amb la tornada d'algun dels pensaments que la KKKK havia llistat durant la seva visita, però que mai ho havia vist com una simulació psicològica del síndrome pre-menstrual. Com na UUUU no va preguntar res més em vaig atrevir a contestar el tema principal de la conversa, la meva posició davant l'atracció sexual. Ara per ara continuaré amb la creença que sóc incapaç de formar una parella estable ara que si continuo estabilitzant-me i començo a viure una mica més per a mi potser ho reconsideri. - vaig dir - i vaig afegir, ara per ara m'afalaga molt que vulguis estar amb mi però com tu crec que fem molt millors amigues que una altra cosa, igualment recalco que caldria deixar uns dies o un mes per tal de poder discernir el nostres pensament, o almenys jo si penso fer-ho. M'ha costat molt arribar aquest punt i no vull ficar la pota per la emoció del moment. Es tornar a fer el silenci però al final la UUUU es va aixecar i em va dir, anem a fer quelcom que penso millor quan em moc. Així doncs ens vam dirigir a l'habitació per tal de preparar la maleta que m'havia d'endur. Vàrem desar tot la roba del primer dia més la que m'havien comprat i algun que altre extra que na UUUU va creure convenient. A fora quedava la roba per al dinar i les botes que havia estat duent aquells dies, però la UUUU les va posar dins una bossa i les va deixar dins la maleta, en aquell moment li vaig dir que les necessitaria pel dinar. Però na UUUU es va girar i em va dir, desfaré una sorpresa però avui has de posar-te quelcom més adequat, i em va donar una capsa de sabates, la vaig obrir i allà dins hi havia unes sandàlies de tires negres i un tacó major que el de les botes que havia portat. La vaig mirar tot il·lusionada, però ella em va dir - Volen que ballis amb elles per tal de veure si caus. La meva cara va canviar, i davant això na UUUU va dir que encara teníem dues hores per practicar i que coneixent-me no ballaria mai bé però caure no cauria. Com ja tenia la maleta quasi apunt, faltava la roba que duia, vàrem anar a al menjador on amb una mica de música vaig haver de practicar el no torçar-me res al caminar amb les sandàlies. La sensació d'alçada era impressionant sempre havia sigut baixa però amb aquelles sandàlies semblava que guanyes un pam i em veia altíssima. Na UUUU m'anava avisant del que havia d'evitar per tal de no fer-me mal però en cinc minuts ja controlava força la situació, no m'atreviria a córrer però caminant arribaria on fos. Llavors va començar la sessió de ball, millorar no vaig millorar gaire però almenys no vaig trepitjar la UUUU que donat el calçat podria haver-li fet molt de mal. Quan faltaven 45 minuts vaig tornar a afaitar-me mentre ella es canviava i després em va tocar a mi, la roba pel dinar era senzilla, només s'havia variat la combinació de les peces que m'havien comprat. Poc després de sortir del tocador on les mans de la UUUU van tornar a fer miracles vam sentir el timbre de l'interfono estàvem al menjador pel que en un moment vàrem obrir la porta i vàrem baixar. Un cop a baix na DDDD ens va presentar el seu xicot, algun cop havia vingut però el teníem més sentit per les discussions que els dos tenien per telèfon. El cotxe el va dur en WWWW, però na DDDD no el va deixar estar en tota la estona, després d'una bona discussió vàrem arribar al lloc els de davant es feren un petó d'allò més carinyós i es van dir fins la tarda. Pel que vàrem saber mentre arribàvem al local era que ell aprofitaria per anar amb els seus amics a fer ves a saber quina cosa, que havia preferit no saber-ho. El local m'era conegut l'any anterior s'hi va celebrar el sopar de Nadal de l'empresa, com aquell cop estàvem sols en un dels reservats. Un cop a dins vàrem veure que no érem ni les primeres ni les últimes. Tanmateix havien vingut companys que no venien i algun del grup encara que no treballava a l'empresa. Vàrem saludar als que hi eren i tot seguit vaig demanar-li al cap que volia parlar amb ell. Al tornar na DDDD em va dir que com avui era una celebració doble de l'empresa i del grup i de la qual n'era el centre en tocava seure al mig de la taula. Vaig saber que les coses anaven bé quan en HHHH (el cap) va acompanyar a la KKKK al mateix racó on abans havíem parlat. No vaig poder seguir la conversa per que va arribar més gent i no donava l'abast per donar les gràcies per haver vingut, ara estava d'un humor insuperable. Per primer cop des feia un mes el tema de conversa del menjar col·lectiu no era jo, cosa i això em va tranquil·litzar molt. Però a les postres ja em va tocar ser el centre d'atenció. Na UUUU com a vigilant, la DDDD com encarregada de les dones i e JJJJ com a encarregat del homes, em van sol·licitar que m'acostes amb ells a una petita tarima disposada per a karaoke. Un cop a dalt la DDDD va dir que en contra del que es creia possible i amb beneplàcit de la audiència masculina se'm concedia el títol de dona honorifica del grup. En paraules textuals "aquest document em permetia accedir a les activitats només per a dones que s'organitzessin entre altres avantatges. En JJJJ va dir que ell mateix no hagués superat mai les proves i que per tant, molt al seu pesar havia d'acceptar la "doble nacionalitat" de la qual gaudiria que faria que em perdés alguna de les activitats només per a homes que s'organitzaven. El meu parlament era el punt més important de la nit (almenys per a mi), aquest anava quelcom com: - Estimats companys i companyes, em plau molt rebre aquest certificat que si bé no és oficial em plau comunicar-vos que dintre de poc en tindré un que si ho és. -- rumors - Si heu sentit bé donat que l'experiència ha sigut molt positiva, crec convenient arribar més lluny en aquesta abans de poder decidir que faig per la resta de la meva vida. -- rumors - Tinc l'autorització del meus superiors i també dues persones que estan disposades a ajudar-me. Igualment espero que la majoria dels presents m'ajudeu per tal de poder estendre aquest període de temps fins que ho cregui oportú sent molt possible que sigui per sempre. -- rumors - Per tal de tenir-vos informats del procés que penso seguir, ja he publicat a la meva plana personal de la intranet i hi han còpies impreses al despatx de la UUUU, que farà d'enllaç per aquelles preguntes que no goseu preguntar-me directament. - En aquest període potser falti alguna setmana sencera, així com el meu aspecte físic pot variar lleugerament. En tot cas serà com aquestes últimes setmanes passi el que passi continuaré sent JO potser estaré una mica més susceptible però tampoc cal que us espanteu, ja hauríeu de conèixer que vaig a temporades i per aquells que s'ho pregunten no eren de 28 dies. -- rumors Vaig baixar de la tarima i vaig tornar al meu lloc, on la UUUU i la KKKK m'esperaven per donar-me suport moral en aquell moment decisiu. La majoria de gent va fer com si no passes res. Només en JJJJ es va acostar per preguntar-me per que no l'havia avisat, encara que també em va dir que allò era molt fort i no sabia quan tardaria en assimilar-ho. MESOS SEGÜENTS La setmana següent fou força moguda, havia de preparar la meva nova vida que almenys jo veia tant llarga com els 26 anys que duia com a home. Un dels punts més important fou arreglar el pis i la roba, ara necessitava més lloc a l'armari pel que vaig haver de treure els trastos que hi desava, ja de pas vaig fer neteja. Pel que fa al món exterior a part de la feina, vaig recórrer amb la UUUU i la HHHH la majoria de botigues de roba i dos mercadillos per tal de poder omplir l'armari i de poder variar una mica, que ja duia un més amb la mateixa roba (l'anava rentant i combinat però ja em tenia ganes de variar). Al mateix temps vaig començar a anar a un psicòleg especialista en transsexuals que na KKKK em va recomanar a passar per la depilació elèctrica per tal d'eliminar aquelles mates ridícules de pèl per a sempre. Ja posats a començar coses que tardarien força en acabar-se usant les recomanacions que els psicòlegs em van donar vaig començar el tractament hormonal, donat la meva edat poc faria però possiblement ajudes a acabar amb els pèls em conserves la cabellera (que ja estava en decadència) i per tal de modificar el meu cervell cap a una associació més adequada (almenys segons els últims estudis). Donat que ja portava un mes com a dona, el jutge també em va permetre començar el Test de Vida Real (RLT), que consisteix en viure 24h al dia com una persona del sexe genital destí. Aquest punt era important per aconseguir els papers oficials que em permetessin viure com una dona fins i tot davant la policia i altres afers governamentals. Així a la segona setmana ja tenia tota la situació legalitzada, i la majoria de respostes de la gent més propera la majoria van acceptar alguns per que creien que seria temporal, altres per que tampoc els importava molt i espero que la majoria per que volien el millor per a mi. Als dos mesos vaig realitzar la primera operació de cirurgia plàstica, fou un augment de pit per que el cost d'un parell de pits de silicona extern era només una quarta part de la operació que em permetria oblidar-me del tema durant uns quants anys (per la garantia almenys deu anys). Poc després vaig estar mirant la cirurgia facial, però era massa encara per el meu pressupost acabat de saquejar pel que vaig deixar-ho per a més endavant. En aquella època anava obtenint prorrogues dels permisos de transvestir-me però cada cop estava més segura que havia de decidir-me per realitzar la operació de canvi de sexe d'una vegada, el problema com sempre en aquests és la economia. Tot i aquest problemes la meva vida com a dona era força més plena que la que hauria viscut mai com a home, per fi podia expressar-me en el meu tot, encara que havia d'amagar el meu cos al món no almenys no havia d'amagar la meva persona. Sortia més sovint i algun cop se m'havien intentat lligar, però en aquest camp com en el del sexe continuo tant inactiva com sempre. XXXX, sssssss, ddd mmm de aaa CONCLUSIONS Coses que vaig aprendre: * Quan un grup de dones pensa quelcom el millor es demanar vacances i anar-se'n de la ciutat. * Per Carnestoltes disfressat de Pikachu o qualsevol altre animal, mai de dona té contraindicacions. * Gènere i sexe son diferents. * El gènere no es quelcom rígid i hi ha persones que no estan als extrems acceptats per la societat.