Balneari

 Hola, em dic ZZZ ó ZZZa segons com es miri, i aquesta és la història
de l'únic premi que m'ha tocat mai.

 Tot va començar quan en el meu compte privat de correu electrònic, 
vaig rebre la noticia que havia guanyat un premi. La cosa no era gaire 
normal però no per que no m'havia tocat mai si no per que el premi 
era per la ZZZa.
  En si som la mateixa persona, encara que ella està més cohibida, i 
No ha s'ha presentat mai a cap altra persona, si be a la xarxa 
s'escriu amb altra gent, i com era el cas participa en algun concurs.

 Doncs, com era d'esperar el concurs era d'una empresa de cosmètica
femenina a qui la ZZZa va enviar un possible eslògan per un nou
producte de l'empresa que pel que sembla havia quedat finalista. Ho
vaig enviar per que al poc de pensar-hi se'n va acudir i en l'emoció
del moment va acabar essent enviat per correu electrònic. El premi 
era una estada de 8 dies en un balneari de luxe amb totes les 
despeses pagades a més de 300 EUR per ésser finalista. En el 
divendres estava previst l'acte de presentació de l'slogan 
guanyador i el lliurament de premis, del que calia destacar 
els 3.000 EUR que incloïa el primer premi.

 L'únic problema que per cobrar els 300 EUR havia d'arribar al balneari,
si be amb el correu electrònic hi havia les dades per poder recollir els 
bitllets d'avió, així com les instruccions per posar-me en contacte amb 
l'agència de viatges.

 Un cop enllestit el fet de faltar a la feina durant nou dies, vaig
tornar a casa a preparar la maleta. A la maleta hi vaig ficar quelcom 
de la meva roba i força més de la ZZZa, més que res per que era a 
ella a qui esperaven.
 
 Així va ésser com el dissabte al matí vaig anar a l'aeroport on havia de
cercar una hostessa amb un cartell amb el nom de l'empresa. Vaig tardar
però al final vaig trobar la noia i el cartell si be no estaven juntes.
Un cop trobada venia la part difícil, com explicar-li que era una de les
concursants i que havia d'anar en aquell vol?.

 Al final no va ser gens difícil un cop vaig presentar els papers ja no
em va fer cap més pregunta, em va donar dos fulls nous per llegir, i em va
dir que li tornes un signat. Quan li vaig tornar em va donar el meu bitllet
em va dir l'hora aproximada de sortida a on havia de deixar les maletes.
I que si volia després de facturar em presentaria les altres, i així vaig
fer, d'aquesta manera vaig conèixer la XXX i la YYY.

 Explica'ls-hi que feia allà, no em va ser fàcil però com teníem temps
vaig poder fer-ho tranquil·lament. Com ja ens estàvem coneixent ja van
arribar temes més banals, així XXX va informar-nos que anàvem a un
balneari on molts cops hi feien estades famosos nacionals.
 A l'avió vàrem continuar parlant, la XXX portava la revista en qüestió i
vam poder veure la nostra futura residència, al reportatge també hi havia
una llista amb tot de tractament de bellesa que s'hi realitzaven. I ens
va dir que va trucar a l'encarregada del concurs i aquesta li havia dit
que  els tractaments serien de franc, ja que el balneari pertanyia a
l'empresa de cosmètica. 

 Així en el viatge ens vàrem acabar de conèixer-nos. ++++

 Un cop en el aeroport de destí vàrem recollir les maletes i ens posarem
en cerca i captura de l'hostessa per sort aquest cop si que tenia el cartell
aixecat. Un cop allà vàrem presentar la documentació i vàrem haver
d'esperar per dues noies que venien d'un altre vol.

 Així va ser com em vaig trobar envoltat de 4 dones en el mono-volum 
Que ens duia al balneari. després de variïs intents vàrem aconseguir
comunicar-nos en anglès, deguts als diferents orígens. El viatge se'n va
fer curt per que amés de presentar-nos vaig haver d'explicar la meva
presència en el vehicle.

 Així vaig conèixer la PPP i la RRR. ++++

 Un cop al balneari, el primer que vàrem fer es registrar-nos usant un dels
papers que teníem acumulats, en si els vàrem donar tots i ells ens van
tornar aquells que no necessitaven. Les habitacions eren individuals, no
gaire grans però confortables. Després de desfer les maletes, tenint cura
d'amagar les peces "delicades", vaig baixar a la sala d'estar allà ens
vàrem trobar tots (totes) per primer cop, ara ja era l'únic noi de les deu
finalistes.

 A la sala d'estar vaig conèixer la SSS, TTT, UUU, VVV i la WWW. Però aquest
cop no vaig haver d'explicar-los-ho tot per que les altres ja havien començat
explicar-li, abans que arribes. Estàvem tant actives que per poc se'ns passa
l'hora de dinar, per sort ens van avisar a temps, encara que el dinar no
era res de l'altre món a mi em va semblar poc, però no estic acostumat
aquests establiments de luxe. Al acabar vam tornar a la saleta a xerrar una
mica mentre esperàvem l'encarregada dels concurs, a qui jo tenia força
preguntes, a més de les comunes de quin planning seguiríem.

 L'encarregada va ésser puntual, llavors va saludar-nos a totes, i vàrem
discutir una mica en respecte a la meva presència però per sort (o potser
desgràcia) les altres concursants no van deixar-la que em fes fora. Ens
va explicar que tots els tractaments que volguéssim estaven coberts i que
l'únic que havíem de fer era apuntar-nos a recepció.
 Això si va deixar clar que el dissabte següent a les 20h havíem d'estar
arreglades (ho va dir amb aquestes paraules) i apunt per la presentació,
ja que vindria la premsa a presenciar el repartiment dels premis.

 Després de la trobada que va durar gaire dues hores, vàrem decidir que
provaríem algun servei, així com vaig fer en una tarda una sessió de
massatge, una neteja de cutis, i per acabar una dutxa per raig d'aigua
freda/calenta. Entre aquest ens anàvem retrobant a les tombones al costat
de la piscina gran.

 El diumenge no va ésser gaire diferent, al estar tot tancat al poble del
balneari, ens vam quedar a dins gaudint de diferents serveis que encara no
havíem provat. El meu diumenge fou aeròbic, repòs, exercicis aquàtics, repòs,
dinar amb totes, repòs (pair), massatge, i més repòs. Pel que fa el vespre,
després de sopar ens vam reunir a la saleta a parlar de nosaltres. Vaig
haver de respondre força preguntes sobre mi, encara que també les altres
van haver d'explicar força. Abans d'anar al llit vàrem decidir que el
dilluns aniríem al poble a gastar part dels 300 EUR del premi, a més em
van dir que no tingués enveja que segur que trobaven quelcom per a mi, que
tal com anava desentonava massa entre elles.

 Un cop al llit la última frase en va rondar força estona pel cap però vaig
acabar dormint-me era molt tard. Al matí no em va llevar el despertador com
havia passat fins llavors la RRR, va venir a despertar-me. La pressa venia
per que m'havia de preparar per sortir i preparar-me exigia més temps que
les altres, jo li vaig dir que com a molt el contrari, que amb cinc minuts
ja podia estar al rebedor esperant-les. Però la RRR, va dir-me que potser
si però a qui volien conèixer i veure en viu era la ZZZa i no a mi.
 El meu cap anava a 200Km/h, com podia sortir a l'exterior com a ZZZa, si
era quelcom que mai havia fet, pensat si algunes vegades, però fet mai. La
PPP va entrar en aquell moment i donant-me un cop em va dir que m'havia de
despertar. Jo li vaig respondre que per que m'havien llevat tant d'hora i
en va respondre que volien comprovar si la ZZZa era prou dona per merèixer
els 300 EUR o potser més del premi i per tant la volien conèixer en viu.

 Després d'una resfrescant dutxa, ja que no em van deixar usar aigua tèbia,
al acabar em vaig afaitar de la manera que més acurat podia. Tot seguit
em van afaitar les cames, de pèls no en tenia però no eren ho suaus que
devien ser. E varen pentinar i assecar el cabell que sempre m'ha agradat
tirant a mitja cabellera/llarg per tal de fer més convincents les meves
transformacions. Mentrestant m'ensenyaven el que m'havia d'emprovar de
les opcions eren diverses, per sort en cap d'elles havia d'ensenyar les
cames, no les tinc horribles però estan tortes com qualsevol altre nascut
mascle. Tot seguit em van pintar les ungles dels peus i de les mans, més que
res per si m'havia d'emprovar quelcom, per sort duc les dues una mica més
llargues del normal. Un cop seques em van començar a passar la roba, 
les mitges les vaig canviar per les meves, al·legant
que em feia cosa trencar unes altres, sabent que les meves eren més
resistents. La part difícil va ésser farcir el sostenidor, si be a casa
havia provat variïs invents, al balneari no tenia cap estri necessari, i les
noies si be coneixen mètodes per ressaltar o imitar un pit adolescent, no
se'ls acudia res funcional. Al final vàrem farcir els sostenidors de
mocadors i vàrem decidir que ja farien el fet, que ja buscarien alguna
altra cosa.

 Així a les 10am estàvem al rebedor, jo la més nerviosa de totes. Vàrem
agafar un taxi monovolum per poder anar totes juntes, encara que al arribar
ens separarien en grups més reduïts, quedant a un cafè de la plaça major a
les 12h per intercanviar informació. I més tard allà les $$h per tornar al
balneari. Els diners que havíem guanyat van començar a moure's i després
d'unes visites ja duia tres bosses de cartró (malpensat només una era
meva). El comprar acompanyat va molt bé i més per que les seves opinions i
idees eren el que necessitava per acabar d'ajustar-me a la imatge que sempre
he volgut tenir. El pitjor eren les sabateries, però per sort vàrem trobar
una on tenien números grans i les sabates eren normals. En el trajecte, ja
no recordo quan, vàrem entrar a una farmàcia d'on vaig sortir amb un forat
a cada orella, i unes arracades per tapar-los.

 En el viatge de tornada es notava la tensió i les ganes d'estrenar tot
allò que s'havia comprat, però ja que estàvem vàrem decidir fer un pas de
models enlloc d'emprovar-nos-ho a soles. Així vàrem quedar a l'habitació de
la UUU, que era més gran ja que feia cantonada. Un cop a l'habitació vàrem
buidar les bosses de cartró per on vam poder. Llavor vaig fer recompte del
que havia comprat, un pantalons negres de roba, un texans blaus de campana
amb detalls florals i serrell, una samarreta de coll alt, una camisa blanca,
un jersei marró i un altre crema, un top i uns pantalons curts, i per acabar
un vestit negre llarg a joc amb el de la RRR i la TTT per la presentació.
De calçat havia comprat unes sandàlies marrons de tires amb un tacó d'uns
2cm, i unes sandàlies negres per la festa d'uns 3cm de tacó. A sumar el que
duia, unes mitges, les sabates/bota de 2cm i punta quadrada en pell negre,
un body blanc, una cadena amb dos penjolls, un no m'oblidis i un rellotge.

 Davant meu torn, varen passar la RRR i la UUU, per la ocasió vaig escollir
primer els texans, les sandàlies i la camisa blanca deixant en la segona
volta el vestit i les sandàlies per la presentació per tal de fer poder-nos
fer la foto de com aniríem totes a la presentació. Al acabar vàrem estar
parlant una estona, i bastant centrat sobre mi, ja que durant el dia m'havia
comportat correctament o fins i tot massa tímida per ho llençat que era quan
era ZZZ. Els vaig explicar que llençat era una de les coses que faig per
tal que no es noti la meva "afecció" però que realment no ho era tant, a més
en públic només havia nat dos cops i cap d'ells havia arribat gaire lluny.

 Al matí següent ens vàrem trobar a l'esmorzar aquest cop inconscientment
era la ZZZa. Anava més aviat casual, encara que no era el més adient pel
balneari, per sort la VVV em va deixar un banyador de cos sencer que tenia.
Aquell dia jo no vaig sortir, i per tant vaig atendre algun dels serveis,
i després d'un matí tranquil vaig decidir ocupar el de massatge abans de
dinar. La dona que em feia en massatge em va preguntar per que em feia
passar per una dona. davant aquesta pregunta vaig caure en quelcom encara
que fos la ZZZa, el meu os encara era el mateix del ZZZ i per tant era
sensible a ésser "descobert". Tot i que tard vaig contestar que si no li
feia res era un assumpte personal. Però va continuar, ara que ja ha tornat
en si, em pot dir: fins a on vol arribar?, està segur que vol continuar
per aquest camí?. Li vaig dir que si no deia res a ningú li ho explicaria
així que vaig haver d'acabar explicant-li el meu periple fins la meva
presència en aquella sala. La història contenia idees de com la única
manera de mantenir viva la part femenina era deixar-la dominar un temps
encara que fos mentre estigués navegant per Internet, o viatjant en
transport públic, també vaig explicar el gran dia que havia sigut
l'anterior, que contenia la gran sortida de la meva vida i del posterior
passi de models.

 La massatgista va continuar aixafant-me mentre m'explicava tot allò que
una dona havia de conèixer, i que jo no havia après degut al meu estrany
desenvolupament. També em va dir que no era la única dona que anava
perduda i que moltes filles de milionaris que venien al balneari estaven en 
la mateixa situació a causa de la distancia amb els pares. Això últim 
em va calmar força encara que em prou feines tenia fent notes mental amb 
tot el que m'explicava per sort l'explicació incloïa exemples algun d'ells
fins i tot era gràfic. La bona dona també em va dir que no era la primera
vegada que feia un massatge a un transvestit, encara que la anterior aquest
no es mostrava tant obert, ni tenia tant acceptat la seva condició. Tot i
això no veia com es que si era tant clar no n'havia parlat amb cap
especialista, si feia tant que em rondava i era tant fort que la única
solució va ésser deixar-me controlar de tant en tant. Al que vaig contestar
que no estava segur que la deixés controlar si no més aviat que només de
tant en tant necessitava manifestar-se en la seva totalitat, per tal de
superar els tabús i traves que jo mateixa havia creat per tal de
protegir-me.

 La classe va continuar, ***
   A més en la teva situació el pitjor que pots fer es deixar-te penetrar
per un home, al que de seguida vaig preguntar el motiu de l'afirmació al que
em va contestar, pensa que faries a continuació un cop obert aquest camí
com et desfaries d'un plaer com aquest i alhora com podries esta tranquil·la
amb tu mateixa si encara no estaves complerta. per tant havia de tenir clar
si era un joc o no si realment era Jo, era una part de jo o una mera
simulació d'un altre Jo.

 Al acabar l'explicació tenia tot el cos com nou i el cap ple de dades a
organitzar, ens vaig assegurar de recordar be el seu nom per poder
trobar-la més tard. Vaig arreglar-me els pits que estaven una mica
asimètrics i vaig anar al costat de la piscina per tal de pensar
i organitzar-me una mica. Allà vaig notar com quatre noies de la piscina que
no coneixia em miraven de tant en tant, però jo no feia més que donar voltes
a la conversa amb la massatgista i si aquesta tenia raó i per tant era
només un joc, una manera d'ésser diferent, d'evadir-me de la societat,
o potser millor d'omplir la solitud, però la solitud no em venia que no
volia que no em conegués com no era, no volia fingir el que no era encara
que encara ho estigues fent cada dia. Si era tant important com es que no
n'havia parlat amb ningú. Quin futur m'esperaria si tirava endavant i era
una dona atrapada en un cos d'home i si no ho era, i si ho era però no del
tot i si no tirava endavant, eren 9 possibles casos cadascun d'ells més
distant però alhora tant possible i proper. Estava absorta en un altre món
i quan em vaig adonar ja anava justa per dinar amb les altres així que vaig
agafar un barnús i vaig anar directe al menjador.

 En aquell dinar em vaig quedar muda, potser si em van fer alguna pregunta
però estava analitzar el comportament de les meves companyes i evidenciant
que no podia ser una d'elles no tenia quasi res en comú. També vaig rebre
dues felicitacions per haver-me atrevit a anar a dinar només amb el banyador
cosa que encara em va preocupar més, que volien dir que havia tingut el
valor, que es notava massa que era un home i per tant li estava ficant força
morro, o potser només ho havien dit per dir. A l'únic que vaig contestar
fou per acceptar una "cita" a l'habitació de la RRR després de dinar, ja que
havien trobat allò que em faltava. Jo vaig pensar que amb una mica de sort
em trobaven un cos de dona per ocupar ves a saber com o fins i tot un 
xicot.

 Després de dinar i de passar per l'habitació a rentar-me les dents, vaig
dirigir-me a l'habitació de la RRR, estava força capficada i per tant no
de gaire bon humor (cosa normal quan no trobo solucions a quelcom). Què
vols de mi vaig dir-li només va obrir la porta, la RRR en va fer una mirada
que no podia significar res bo i en va dir que estàs de mala lluna, doncs
tira't a la piscina i quan t'hagis calmat si vols torna. Davant aquell atac
em vaig posar a plorar, em va fer entrar i em va asseure al llit.
Després d'una estona i explicar-li la trobada del matí i moltes de les
meves inquietuds, em va dir que se'ls havien avançat però que per sort
estaven a punt. Em va comunicar que les noies l'havien escollit per la
primera fase, - de que vaig preguntar-li - al que em va respondre que això
era igual la seva tasca era la d'ensenyar-me tot allò que em faltava per
conèixer i també ajudar-me a ser la dona que sempre havia volgut ser.
 Per fer-ho més a més la primera explicació era com fer content a un home
sense el sexe, el qual no tenia el menor interès. Per sort també vàrem
tractar temes més suaus com la coordinació del color de la roba i la
correcta composició d'un armari, tema més i llarg i personalment més útil.

 Aquella tarda vàrem sortir, la RRR i jo, aquest cop vàrem anar a una altra
ciutat pel que el taxi ens va portar a l'estació de tren. Pel trajecte vaig
poder assabentar-me que em portaven a una tenda especialitzada en disfresses
i altres serveis, a on havíem de comprar un pits millors que els mocadors
que encara estava usant. Un cop a la ciutat vàrem tardar una mica en trobar
l'adreça i una quan encara estava acumulant el valor suficient per entrar,
la RRR em va agafar i em va portar a dins.
 Així va ésser com vaig estar per primer cop (dels molts que m'ho havia
proposat). Vàrem donar una volta d'inspecció, hi havia disfresses
impressionants de tant ben fetes que estaven. Després la RRR va parlar amb la
dependenta, l'únic que vaig agafar de la conversa fou quan em va assenyalar
ja que la dependenta em va mirar de dalt a baix unes dues vegades. Poc
després va marxar moment on vaig aprofitar per obtenir una traducció de la
conversa, pel que sembla no es fiava de les mides que li havia dit sobre
mi, mides que m'havia pres durant el passi de models encara que ja no ho
recordava. La dependenta aparegué poc després amb set caixes diferents, i li
va explicar a la RRR les diferencies entre els models, que anava
interpretant sobre la marxa per que ho entengués, al final me'n vaig
emprovar cinc de diferents, encara que els dos últims només ho vaig fer per
aprofitar el model ja que ja m'havia encapritxat del tercer. Aquest era
de tetraèdric, ple de silicona i amb una decoració en la punta, incloïa
caixa joc de recanvi i pegament, eren cares i en van volar unes 380 EUR
en la compra, encara que valia la pena em permetien usar un 100B igualment
aquells diners ja els tenia previstos per aquest article des de feia força
temps. Me les vaig endur posades, ningú me les hagués pogut treure en
aquell moment. No vaig parar de mirar-me-les mentre esperava que la
dependenta tornes amb el resguard de la compra, la RRR em va dir que si
continuava mirant-me-les així pel carrer semblaria una geperuda.
 Abans d'arribar a la estació de tren vàrem sopar alguna cosa ja que amb el 
trajecte ja no arribaríem a temps per sopar amb les altres. El local estava
molt ben arreglat i vàrem menjar molt be encara que tenia la sensació que
tothom ens mirava, després de consultar-ho amb la RRR, em va 
 El camí de tornada va ésser quelcom especial la sensació de tenir per fi
unes mamelles creïbles que a més es movien amb mi d'una manera cosa que al
principi em va costar controlar. Ara ja estava més segura sabia que em podia
mullar, encara que fos per accident i que el seu moviment no em delataria,
la meva cara de felicitat es devia notar a quilòmetres per que només en el
camí cap a la habitació de la RRR, tothom em preguntava quin servei havia
usat que donava aquells resultats.

 Un cop a l'habitació de la RRR ens vam ficar roba més còmoda i al poc
varen començar a aparèixer les altres noies, mentrestant encara estava
llegint les instruccions (per sort eren multi-idioma). Un cop totes els
vaig ensenyar la caixa i després de deixar-los veure i tocar, amb i sense
roba. No me les volia treure però al final ho vaig haver de fer. Vaig
aprofitar el moment per tornar a la meva habitació a dutxar-me, havia sigut
una tarda molt llarga i els nervis encara els tenia molt sensibles.

 Al acabar vaig tornar a veure les altres, després de retornar les noves
adquisicions a la seva caixa. Les noies em van dir que tenien una altra
sorpresa. Tot seguit em van donar una carpeta, ja la coneixia era meva, era
una recopilació de tots els articles i/o estudis que havia trobat
interessants que parlaven de com fer-se passar per una noia, es tractava
de resums d'aquelles parts que creia més important a més d'algunes
reflexions personals. Aquesta estava en continu creixement i ja començava
a abultar bastant. Vaig preguntar d'on la havien tret, qui m'havia regirat
l'habitació, - cap va respondre però em van dir mira a l'interior hem afegit
alguns detalls que et faltaven, corregit d'altres i la part final ens ha
sigut molt útil, hem enviat fotocopies a un psicòlegs amic meu va dir la OOO.
  El vaig mirar per sobre hi havia escrits en vermell en força apartats, i
fins i tot una fulla nova tota en vermell. Després vaig preguntar que amb
quin permís havien gosat en agafar quelcom tant personal i a més enviat a un
altre persona. Però abans de que em contestessin vaig començar a plorar i
abraçat a la OOO li vaig donar les gràcies, enviar-ho era quelcom que sempre
havia volgut fer i mai m'havia atrevit per no saber la resposta a la
situació. Després vaig recollir i jo vaig anar a la meva habitació.

 Em vaig ficar al llit a revisar el nou contingut de la carpeta, algun
que altre apartat el vaig tornar a redactar sencer. I vaig aprofitar
per anotar el dia, tal com anava cada cop tenia més coses a apuntar i cada
cop eren més profundes aquest nivell el divendres necessitaré més fulls
- vaig pensar. Vaig apuntar tres preguntes per la RRR i em vaig adormir amb
el llapis a la mà. L'endemà al matí i després d'un despertar difícil,
vaig dutxar-me, preparar-me (posar-me la nova adquisició), vestir-me i
baixar a esmorzar.

 A la taula vaig parlar amb la TTT, resulta que després de marxar les noies
havien decidit que ella seria la encarregada de continuar. Així que li vaig
fer les tres preguntes que tenia si be només em va contestar al moment,
l'altra em va dir que ja me la respondria més tard, que era massa llarg i
que només faltava la PPP per començar a esmorzar. Així aquell dia no podia
fer cap servei, a més sense saber-ho estava afònica fins nova ordre, per
que si be l'aspecte físic ja estava força superat l'entonació no era el que
s'esperava. Per millorar vam usar la carpeta, així doncs vaig estar seguint
les instruccions que tenia resumides, amb la TTT controlant que no pares.
Va ésser potser el dia més avorrit de la meva estada i del tot infructuós.

 L'endemà al matí vàrem anar de visita al poble del costat, era un exemple
típic de poble de la zona, era petit, amb cases baixes i ben arreglades, una
església impressionant i força dedicat al turisme. Amb gestos ens vàrem
arreglar i força be, estava afònica i no parlava l'idioma adequat. Vàrem
visitar variïs llocs, quan estàvem a un recull fotogràfic de les meravelles
de la zona, vàrem veure fotos del balneari i a la RRR se li va ocórrer que
al tornar podíem anar a veure la massatgista que havia conegut, que potser
ella tindria una solució o almenys em calmaria una mica els nervis.

 Al tornar, després de posar-nos còmodes i baixar a dinar, la TTT i jo varen
cercar a la massatgista. Un cop trobada em va dir que com anava, que ja veia
que havia millorat certs aspectes dirigint la mirada als meus pits. Així li
vàrem fer un resum des de l'últim cop que m'havia pres els óssos. Per sort,
coneixia una tècnica força més còmode per arribar al mateix lloc on volien
arribar els altres sistemes i que en el meu cas va resultar més útil i
ràpida, ja que abans de sopar ja estava apunt, a més de tenir l'esquena més
planxada de tot el balneari. Si be la tenia no la controlava del tot be i de
tant en tant em sortia quelcom menys adequat, però em mica en mica aquests
salts ja no els feia, i quan vaig anar a dormir ja ni m'esforçava a
controlar, ja era natural, ja em sortia correcte de dins.

 El divendres al matí la QQQ i jo el vam dedicar a realitzar un curset de
maquillatge accelerat (encara que seria més apropiat para torpes). Després
de dinar em van donar lliure i vàrem estar totes ala piscina parlant i
relaxant-nos. En parelles vàrem anar a la perruqueria a arreglar-nos per
la gala. Quan ja només faltava la OOO i la RRR. Va venir la representant
a parlar amb nosaltres, aquesta va preguntar qui era jo i ens va costar
una mica explicar-li però al final ho va entendre i va dir que tenia sort
que ho tenien tot preparat d'abans que arribéssim. No vàrem entendre per
que fins que no ens va explicar que ens havien d'emprovar els vestit per
la gala. De camí a les nostres habitacions vàrem recollir un paquet a
recepció i després d'una dutxa freda ens van posar el contingut del paquet.

 En el meu cas el paquet contenia un vestit negre, amb escot triangular i
tall desigual amb les puntes treballades, unes mitges fosques amb un dibuix
i unes sabates. Les sabates no m'entraven però a les que m'havia comprat
també hi anaven be. Els complements van ser els habituals (no tenia gaire
varietat), arracades, penjoll, no m'oblidis i rellotge. Aquest cop em
vaig maquillar jo sola, tot un matí havia de servir per quelcom no?.
Doncs pel que sembla no el suficient per que la QQQ al veure'm em va fer
entrar a la seva habitació i dient-me on m'havia equivocat mentre em
deixava de cine.

 Un cop al saló particular la representant i una hostessa ens van fer
caminar, seure, desfilar per una plataforma, alhora que dos modistes ens
posaven agulles als vestits, per tal d'ajustar-los als nostres contorns.
La modista que em va tocar després de mirar-me va mirar la representant
i aquesta va fer Si amb el cap, però en cap moment va comentar res.
Després del passi vàrem canviar-nos i vàrem baixar a deixar els vestits
a arreglar, i ens vam dirigir al bar on vàrem prendre un berenar per que
avui tardaríem força en sopar.

 Encara estaven xerrant al bar quan la representant ens va enviar agafar
allò que necessitéssim que havien d'anar marxant cap al teatre SSS, on
es realitzaria la representació, allà ens canviaríem i ens posarien apunt.
El viatge va durar una hora. Un cop allà la representant ens va portar
als camerinos, on ens havíem de ficar la roba que hi havia als penjadors,
encara no era el vestit de la gala. Així vàrem sortir com si anéssim a la
mateixa escola, totes uniformades amb els mateixos texans i samarreta amb
el nom de l'empresa en gran.

 Un cop a fora ens va dir que les televisions havien entrevistar-nos,
pel que vàrem passar per maquillatge una darrera l'altre. Un cop llestes
ens varen donar un full amb les preguntes que ens farien, i que havíem
de respondre (edat aproximada, feina, país residència...) , ens va dir i
que potser en farien d'altres però que no teníem obligació de respondre
(vida personal,...).

 La RRR i jo ens vàrem tancar en el camerino a practicar les meves
respostes per tal que no em falles la veu durant l'entrevista. També
vam practicar postures que exaltessin la meva feminitat i que ocultessin
detalls no desitjables (la nou per exemple). En ple assaig, va entrar
la representant, aquesta volia parlar amb mi a soles, un cop satisfeta
la condició, em va preguntar, estàs segura del que fas?, pensa que si
et descobreixen ho passaràs malament quan tornis. A més potser alguna
revista busca el teu passat i es troba que no en tens, que faràs
llavors?. - Jo li vaig respondre que mai havia estat tan segura del que
anava a fer i que no es preocupes per mi que sempre podia canviar de
ciutat o de país, feines d'informàtica sempre n'hi han.

 Així va arribar el meu torn, les noies m'estaven animant. Segons
paraules de la PPP, era com si fos una filla comuna, que volien veure
triomfar. Així vaig entrar en l'improvisat plató (un altre camerino
amb una cortina fosca al darrere per tapar l'ús habitual). Allà una
dona de mitjana edat em va rebre, després de dos petons vàrem
seure, al davant almenys hi havia dues cameres una d'elles
semblava que no estes quieta. Quan va acabar de presentar-me em van
enfocar, l'únic que em va sortir va ser somriure. La primera pregunta
la tenia ben preparada així que vaig agafar confiança, l'entrevista
va anar be encara que la última pregunta, de que pensaven els meus pares
del que estava a punt de viure, em vaig encallar, però al final vaig
dir que pensava que estarien contents per que havia guanyat uns calerons
i per que podrien dir als veïns que la seva filla va sortir per la TV.

 Després mentre picaven una mica de menjar (el nostre sopar), ens varem
relaxar una mica. La presentació va començar 5 minuts tard, segons la
representant les coses estaven anant molt be.  Per una pantalla enorme
varen presentar-nos, a més d'escriure l'slogan que havíem enviat.
Tot seguit vàrem veure l'anunci de la companyia que senyores i senyors
usava l'slogan de la UUU. Aquesta es va posar a saltar i xisclar i mentre
es dirigia al centre de l'escenari les altres aplaudíem, jo sobre totes
les altres ja que m'era impossible de veure'm allà al mig. Després d'unes
paraules i una mica de piloteig, ens van deixar anar a veure-la, i ens
la vam endur cap a dins. Llavors el director de marketing de l'empresa
va sortir a explicar els motius i els detalls tècnics de l'anunci.

 Un cop a dins ens vàrem tranquil·litzar junt a la taula del pica-pica.
La UUU encara estava en èxtasi. La representant va marxar un moment i al
poc va tornar a entrar, va demanar per a mi i en cop en un racó em va
preguntar si estaria disposada a guanyar uns diners amb un reportatge,
ja que un fotògraf amic seu estava molt interessat en mi. Vaig intentar
pensar però després del dia que portava vaig dir-li que d'acord que
veure'l no em faria mal encara que no li assegurava que realitzes el
reportatge.

 Ens vàrem trobar en el camerino que tenia assignat. Era un home de
mitjana edat, i qualsevol hagués endevinat que la màquina de fotos 
que li penjava del coll era de les cares. Després de presentar-se vaig 
descobrir que era el fotògraf de l'empresa. Pel que sembla estava 
treballant en els nous productes de l'empresa i necessitava una model 
una mica especial, més mediterrània i amb un toc més exòtic-rar.
 I al veure'm el primer que va fer es preguntar-li a la representant qui
era, tenia una copia de la meva entrevista on veia encara més clar que
devia ser jo, aquell aire d'innocència el primer cop que em va veure a 
través de l'objectiu. El sentit de l'humor en la primera pregunta 
personal i aquella seguretat en tallar la segona pregunta personal.
 Davant tant compliments, prou feines vaig tenir per preguntar-li per
que no la XXX, la YYY o la WWW que tenien el mateix caire mediterrani.
A més ho meu no era sortir per la TV, si no els ordinadors, i si tenia
alguna idea, doncs si escriure-la. - Em va respondre que, no era les
altres no tenien aquella sensació de rar, que podria ser l'estrella
de la campanya.
 Llavors em va dir que la campanya començava el més següent a Eivissa,
que seriem 6 noies, en un hotel de luxe amb platja privada. També em
va dir que tenia fins dimecres següent per firmar el contracte que
la representant em donaria i enviar-lo per fax al número que allà
figuraria. També em va dir que cap de les altres sabria res fins que
no sortissin els anuncis per la TV, però que si volia els hi ho podia
dir. Un cop va marxar, el primer que vaig fer es anar a parlar amb les
altres noies per explicar-los-hi el que m'havia passat. Un cop informades,
els vaig fer la gran pregunta, - firmava el contracte? -.

 Quan la gala es va acabar no gaire tard cal dir-ho allà les 11:40pm,
vàrem anar a un local a celebrar-ho, encara que la OOO, la XXX, la VVV, 
la QQQ i jo vàrem marxar més d'hora que les altres, no estàvem
acostumades a la vida nocturna.

 El dissabte va passar molt ràpid en el meu cap no paraven de passar imatges
d'Eivissa, i també de portades de la premsa rosa dient que un transvestit era
la nova imatges de tal empresa. per sort per la tarda vàrem anar a donar
una volta pel poble i la seva tranquil·litat em va ajudar a pair-ho. En el
sopar vaig donar a conèixer la noticia que en ZZZ havia deixat d'existir
aquell cap de setmana, al tornar a casa la ZZZa, viuria la seva pròpia
vida, encara que seria en una altra ciutat i amb una altra feina. A més
aquesta sortiria en anuncis de la TV, ja que necessitaria diners per
sotmetre's a una operació de canvi de sexe per tal de viure com es mereixia.
 La YYY em va oferir compartir el seu pis mentre no trobes un altre lloc,
i ajudar-me en el que fos necessari. Després de tan solemne promesa també
vàrem quedar en escriure'ns correus electrònics  de tant en tant, o potser
visitar les ciutats de les altres, i així poder viatjar estalviar-se els diners 
dels hotels.

 El diumenge va ser molt trist. Al matí vaig anar a fer-me un massatge per
tal d'acomiadar-me de la massatgista que tant m'havia ajudat. I al migdia
ens vàrem acomiadar una de l'altra, algunes abans de pujar a l'avió altres
després de baixar-ne. La representant em va desitjar força sort i m'esperava
veure aviat, ja que ella també aniria a Eivissa per organitzar-ho tot.

Conclusió:
 Així va ésser com vaig guanyar el millor premi de la meva vida el haver
descobert el meu jo veritable i poder viure sense amagar-me. Encara visc de
la informàtica i per tant no sóc rica, visc força be en un pis al mateix
bloc de la YYY, amb qui molts cops sortim a les nits. D'anuncis només vaig
aparèixer en tres d'uns 21 segons cadascun, pel que ara ja ningú em recorda.

P.D.
 Tot això sense haver sigut la guanyadora del premi, que si no se que
hauria passat (d'acord potser si ho se, però no era gens creïble, us ho
asseguro).