BUS_stop / Parada d'autobús jxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx) x x) H----b x BUS_stop / Parada d'autobús x H H x x H----p x--------------------------------------------------------xb H x x H x---------------------------------------------------------x H x ( ) ( ) XX H XXXXXX ( * ) XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX ( * ) XXXXXXXXXX H ( ) ( ) H ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ Ella esperava l'ela 83, estava asseguda per que encara faltava una estona per que passés. - uns 10 minuts - va dir-se a si mateixa mirant el rellotge ja faria ben bé 5 minuts que havia arribat. llavors va arribar ell, venia corrent i de poc no topa amb un nen que contra tot pronòstic s'havia separat de sa mare. Ambdós s'havien vist molts cops, sempre en aquella mateixa parada. A voltes a altres hores, però sempre en la mateixa situació, esperant l'autobús. El normal era que el noi arribés més tard que ella, com aquell dia, acostumava a aparèixer quan faltaven uns 5 o 10 minuts. També era comú que aquest vingués corrent, més d'un cop saltant per esquivar algun obstacle. Ella s'havia fixat però només havia esbrinat que venia corrents des de dalt del carrer que amb una bona pendent duia al semàfor que permetia als peatons accedir a la illa on es trobava la parada d'autobús. Com sempre cap dels dos va dirigir-se la paraula. Si bé amb la mirada es van indicar que tot estava controlat. Amb el temps els dos tenien certa complicitat. Ara seria ell qui advertiria el pas de l'autobús per la corba que el duia a la illeta i més endavant a la parada. En aquell moment el xicot agafaria la motxilla que estaria a terra o aguantada sobre els seus peus per tal de treure el títol de transport, i s'acostaria a la vorera. També ell ara ja a la vista seria qui faria els senyals pertinents al conductor de l'autobús advertint la necessitat d'aturar-se. Davant el moviment del braç ella s'aixecaria per tal de poder pujar al vehicle, en l'ordre adequat un cop l'autobús obrís les portes. El xicot, com ella respectaven l'ordre d'arribada de manera que normalment era ella qui hi pujava primer. El procés anterior era quelcom entre rutina i adaptació, els dos havien acabat coneixent els costums de l'altre i eren capaços de reaccionar davant els actes de l'altre amb la mateixa confiança que l'hora del rellotge. Així doncs la noia ja no feia cas quan el xicot es quedava amb mirada perduda a la cantonada per on giraria l'autobús. O el fet que en algun moment el xicot mires a les persones femenines de dalt a baix, quedant-se parat en els peus. Ell en canvi s'havia acostumat al soroll que el mòbil de la noia provocava quan aquesta escrivia algun missatge curt o es ficava a jugar a algun vídeojoc. Fins i tot va trobar-li la gràcia a tafanejar les converses que la noia a voltes tenia amb d'altres persones de la parada. Cosa bastant habitual ja que hi havia company/es d'estudis de la noia que agafaven altres autobusos que esperaven altres línies d'autobús en aquella mateixa parada. Per una persona que no els hagués vist mai a la parada o bé no sospitava res o podria arribar a pensar que formaven una parella. En el temps que van anar coneixent-se no van usar gaire les paraules, de fet la conversa més llarga que havien tingut deuria ser d'uns 6 mots. Els primers cops s'havien dit bon dia però amb el temps les mirades i moviments corporals s'havien substituït la comunicació verbal. Aquesta complicitat provenia de lluny, el primer que es van trobar, en el mateix lloc i les mateixes circumstàncies ja varen notar que hi havia quelcom especial entre ells. No s'havien vist mai abans, ni tant sols a la Universitat era segur que estudiaven en universitats diferents, si més no les carpetes eren d'universitats diferents. Agafaven el mateix autobús però baixaven en poblacions diferents, si bé estaven properes cap dels dos havia vist l'altre pel poble/ciutat tant propi com el veí. Cap dels dos volia trencar allò tant especial, el fet de trobar-se els confortava, al acabar la jornada era un signe de que tornaven a casa que tot estava bé que res havia canviat. També servia per saber si l'autobús encara no havia passat si arribaven tard, fins i tot un cop la noia va mantenir l'autobús en espera mentre ell creuava el carrer corrent a tota velocitat. Aquell dia però tenia quelcom de diferent, l'autobús no arribava, va passar l'hora de pas, uns quants minuts i un minuts més. Els dos van girar-se alhora per indicar-se que cap d'ells sabia per que l'autobús encara no havia aparegut. A continuació ambdós van cercar amb la mirada algun cartell o indicació que expliqués la desaparició del vehicle de transport col·lectiu. Com l'autobús no apareixia, ambdós havien de cercar un altre mitjà, el següent autobús tardaria prop de 27 minuts, pel que no seria estrany cercar altres combinacions que també els acostessin a casa. Però no les rutes alternatives eren més lentes que aquell autobús, per tant la decisió lògica fou quedar-se a esperar el següent. La noia va treure un llibre de la bossa de mà, el xicot el va reconèixer. Era el mateix llibre que feia dies que la noia llegia. El xicot va pensar que també podria fer quelcom productiu, és va ajupir i va treure la carpeta blava de la universitat de la motxilla. El xicot va endinsar-se a la parada, es va recolzar al lateral de vidre i es va posar a revisar un exercici que havia d'acabar, de tant en tant però deixava el llapis quiet per observar en el trànsit, a voltes quedant-se en blanc. Però cap dels dos va poder avançar gaire feina, no es podien concentrar. El fet que no hi hagués ningú més a la parada era sospitós, la noia va desar el llibre a la bossa i es va dirigir al xicot. Aquesta va proposar-li desfer el camí que seguia l'autobús per tal d'arribar a la parada anterior. El xicot, va acceptar amb un moviment de cap, va desar els papers i el llapis a la carpeta i els dos van recórrer l'illeta fins a la cantonada. Al arribar van veure la parada anterior, hi havia gent així com un paper blanc enganxat al vidre del darrere. van haver d'esperar que el semàfor semàfor es fiques verd, un cop a la parada, es van trobar que el paper era propaganda de venda de pisos. En el camí de la parada ambdós havien pensat que era un bon moment per presentar-se però cap dels dos s'havia atrevit a dir res. La noia que havia estat a punt de presentar-se a l'espera del semàfor va ser qui va preguntar a una parella si esperaven l'ela 83. El xicot de la parella va dir que no que ells esperaven el 125. Un home que estava dret a fora la parada va girar el cap i va dir, l'ela 83, si ha passat ni farà un quart d'hora. Aquesta informació va deixar desconcertats als dos, cap d'ells havia vist l'autobús. Amb la nova informació van decidir seguir "enrere" per tal de trobar l'inici de línia que era l'anterior. Ara tocava baixar, el carrer tenia una vorera més ample i hi havia comerços en ambdós costats del carrer, entraven en zona urbana. Els va costar dos passos de zebra amb semàfor per agafar el ritme que els va permetre travessar el tercer en verd. Però ara ja havien arribat a l'inici de línia, el pal estava al lloc, però no hi havia autobús, cartell ni persones. Després d'un moment de reflexió, van arribar a la conclusió que seria adequat decidir el següent en comú, però per això havien de trencar el silenci. Un altre cop fou ella qui va iniciar la conversa, i per fer-ho va dictar la presentació que havia preparat una estona abans. - Hola, em dic YYYY Y$Y$ i visc a B1B1B1 - Hola, - va respondre el xicot - jo em dic XXXX X$X$ i visc a A1A1A1. - Què et va millor tren o l'autobús de la costa? - va preguntar la YYYY. - A mi m'és igual, els dos em deixen lluny de casa - Doncs si no et fa res a mi m'acosta més el tren - va sentenciar la YYYY. D'on estaven a l'estació de tren només hi havia tres o quatre carrers, o almenys això creia la YYYY. El que si semblava coneixes el camí era en XXXX, es va posar al davant i al seu ritme agafaven tots els semàfors en verd. també van fer drecera per un carreró peatonal cosa que els va deixar a la porta de servei de l'estació de tren. Un cop a dins es van dirigir a l'andana ja que per megafonia van sentir que entrava un tren per la seva via. Un cop a baix es van trobar que el tren no els anava bé a cap dels dos era directe a E1E1E1. En XXXX va mirar la guia de tren i va dir-li a la YYYY que el següent si que els anava bé. L'andana estava plena de gent tot i que el força va pujar al tren taronja que acaba de marxar. Al no trobar seient es van quedar drets prop de la vía. La YYYY va treure el llibre i en XXXX va pensar en recuperar l'exercici de la carpeta, però quan s'estava pensant que fer, li va arribar una pregunta: - Per cert XXXX, que estudies? Aquest va respondre - estudio dret, algun dia arribaré a ser advocat i em guanyaré bé la vida. Muntaré un bufet propi. - al que inevitablement va afegir - I tu que estudies? La gran pregunta - va pensar dins seu la YYYY, molts cops mentia i deia que estudiava biologia o alguna altra carrera - na YYYY va mirar la portada del llibre, no podria passar per cap de biologia. Així doncs va dir la veritat - Estudio Enginyeria informàtica - va sentenciar la YYYY. Normalment l'interlocutor es quedava una mica parat, ja que per molt que facin anuncis que la informàtica també és cosa de dones. Al campus no es nota. En XXXX volia reaccionar però no se li acudia que dir, la imatge que tenia dels informàtics distava força de la de na YYYY. Però es va salvar per un xiulet el del llarg recorregut que iniciava la sortida en aquells moments. Un cop van perdre de vista el tren que s'engolia túnel en dins. Na YYYY va creure convenient canviar de tema però l'únic que li va sortir fou: - Ja estic acabant només em falta el que seria un any. - El que seria un any - va repetir en XXXX. - Si es que anem per quatrimestres i per tant tenim dos cursos independents a l'any - Jo no, jo vaig per anys, però bé si tot va bé acabo aquest juny, sinó haurem d'acabar el Setembre. Cap dels dos sabia que més dir, quin altre tema podrien tractar, ja que quedava clar que el tema estudis no donava per gaire més. El tren va aparèixer al cap de poc, tampoc es van asseure però a l'entrada quedava força lloc i allà es van quedar, en XXXX mirant el paisatge mentre la YYYY intentava seguir amb el llibre. En XXXX fou el primer en baixar, i li quedava un bona caminada fins a casa, la YYYY va baixar en la següent, però ella ho tenia més a prop només calia seguir per la rambla tres talls i després girar a la dreta. Donat que feia tard na YYYY va mirar d'afanyar-se, però hi havia massa gent a la rambla per posar-se a córrer, llavors va recordar que feia molt de temps que no se li havia acudit córrer rambla amunt. La caminada d'avui li hauria recordat aquells temps quan tornava de l'escola, que no estava gaire lluny de l'estació de tren. L'endemà es van tornar a veure, a causa del dia anterior es van saludar, però van continuar amb la rutina. Ella va continuar amb el seu llibre sobre robots i intel·ligència artificial. Al pujar a l'autobús la YYYY va preguntar al conductor per la desaparició del dia anterior. Segons els conductor s'havien espatllat dos autobusos i els de recanvi van tardar en arribar però el de l'hora següent va sortir dins el marge normal. Per tant si s'haguessin esperat encara l'haurien pogut agafar. L'endemà de l'endemà es van tornar a trobar, i l'endemà de ... ja no es saludaven, les mirades tornaven a controlar "la comunicació". Però un dimecres a inicis de Maig el xicot volia demanar-li una cosa a la YYYY, així doncs per un dia va ser ell qui va arribar primer a la parada. Un cop allà es va preparar el que volia dir a la YYYY. Com tot dimecres la YYYY va aparèixer amb temps per agafar l'autobús de les set de la tarda. Aquesta es va sorprendre al veure en XXXX assegut a la parada sense cap llapis a la mà. Déu haver perdut l'anterior va pensar la YYYY. Quan va arribar al seu davant, en XXXX va convidar a la YYYY a seure al seu costat. Un cop asseguda i abans que obrís la bossa, per cercar el mòbil o el llibre gris que ara estava llegint-se, en XXXX va deixar anar: - YYYY, que et semblaria si et convidés al sopar i ball de fi de carrera?. La YYYY, es va quedar parada, ja suposava que en XXXX no tenia cap novia, no sabia ben bé per què però ho sabia. Però per que la convidava a ella, a part que no es coneixien gaire, només es veien un moment cada dia durant uns quants anys, - la YYYY va fer el càlcul mental. En XXXX per omplir el silenci va explicar quan i en que consistia el sopar. El sopar es feia el dijous de la setmana següent, a les 21:30 en un restaurant del centre, el menjar encara estava per decidir. Només amb els cinc minuts per dia de la parada, per 200 dies laborables a l'any, si només es trobaven dos de cada 5 dies, en 3 anys. Eren "5min*(200*2/5)*4 = 400*3min= 1200min; 1200min*1h/60min="200 hores. Si cada cita són 5 hores, surten a unes 40 cites, podria equivaler a sortir durant més d'un mes!. Però les condicions no eren les mateixes en una cita o simplement passant una estona junt haguessin parlat cosa que fins feia ben poc no havien fet mai. En XXXX va continuar amb els seus motius, així doncs va dir que conèixer-la millor i el sopar era una bona ocasió. Va admetre que tot i que havia planejat abans demanar-li quelcom similar, mai s'havia atrevit a fer-ho. I ara ell acaba ja els estudis universitaris, possiblement no es tornarien a trobar i abans que això passes va trobar el sopar com l'excusa perfecte. La YYYY no sabia que dir. Si bé tenia confiança amb el xicot, sentia quelcom especial per ell no ho veia clar. Aquest continuava sent un desconegut. Dues frases i un munt de mirades no eren gaire. Per reforçar el NO la YYYY tenia clar que a sa mare no li faria gràcia. Ella tampoc coneixia ni de vista a cap dels amics d'en XXXX, si és que en tenia. La YYYY no va saber que respondre, per dir quelcom va començar pel final. 1. Si acceptés d'anar, cosa que encara he de pensar, no cal que hem convidis. 2. A mi també m'agradaria conèixer-te, trobar-nos en un lloc per parlar l'un amb l'altre, però no tinc clar que el sopar sigui l'adequat. Per tal, deixa'm ho pensar, abans del divendres et contesto. Aquella tarda l'autobús tenia en el seu interior dos persones ben capficades. En XXXX estava molt nerviós, per fi s'havia atrevit. A més per la resposta de YYYY ara sabia que aquesta tenia ganes de conèixer-lo. Pel que fa la YYYY, el fet que li demanessin per sortir era quelcom nou, fins llavors ningú li havia demanat res semblant a una cita, encara menys per un sopar "de gala". Ella mai havia tingut gaire vida social, ni tant sols a la Universitat. A voltes sortia amb un grup d'informàtiques i alguna telecos, però mai amb cap noi/xicot/home. Els neguits de la YYYY la van seguir al llit, on al final va decidir que en parlaria amb la seva millor amiga, la KKKK. Un cop solucionat la YYYY per fi va poder dormir. Na YYYY i al KKKK es van trobar a classe de CcCcCc, però el descans no era un bon moment per parlar d'aquest temes, així van posposar la consulta per després de l'hora de dinar. La YYYY va concentrar-se a les classes, tant que quan després de dinar va anar al despatx de l'associació on estava la KKKK, no es recordava de perquè hi havia anat. La KKKK li va recordar quelcom d'una consulta personal, i la YYYY va començar a recordar-la: - Resulta KKKK, que és cosa de nois, després de potser tres anys d'haver-se vist un bon nombre de tardes i vespres a la parada de l'autobús. Un xicot l'havia convidat a sopar, en concret al seu sopar de fi de carrera. Davant el requeriment de més informació per part de la KKKK, la YYYY va explicar que de fet mai havien parlat gaire en tot el temps que s'havien trobat. La timidesa del xicot i que ella no es veia gaire en cor d'actuar varen fer que la nostra relació es bases en mirares. A part KKKK, "és la primera cita que m'han ofert i no sé que fer" - va reconèixer la XXXX. La KKKK coneixia prou la YYYY com per no estranyar-se de la situació de la noia així com dels dubtes d'aquesta. La seva relació es remuntava a la selectivitat, on es van conèixer el cognom d'ambdues era proper. Des de llavors havien compartit algunes treballs i pràctiques. Però fins llavors la YYYY no havia mai parlat o entrat en discussions que fessin referència a nois. Na KKKK va fer replantejar els dubtes de la YYYY d'acceptar el sopar. D'acord que no coneixia a ningú i que al xicot no gaire més, però si era un sopar de fi de curs, els altres seran Universitaris i era segur que acabarien massa mamats per notar que ella havia deixat en XXXX plantat. Per l'altra banda en cas de problemes no sabia a qui dirigir-se, potser seria millor deixar estar el sopar i quedar un dia abans del vespre per tal de trobar-se en un espai obert i amb públic. Al final la YYYY va decidir guiar-se per la intuïció, acceptaria la invitació, però sense quedar-se al ball posterior. Encara que si anessin al L1L1L1 pot ser si s'hi quedaria. Per tal de no oblidar-se de res va escriure un guió i va ajudar a la KKKK amb unes fotos que volia retocar per un cartell de propaganda de l'associació. Al contrari del que havia pensat, na YYYY no va poder oblidar-se de que potser tenia una cita amb un xicot a classe. Aquest pensament li feia difícil seguir les transparències que el professor llegia a bona velocitat. Arribada l'hora de marxar, na YYYY va caminar el més ràpid que podia, com si perdés l'autobús. Va arribar massa aviat, no hi havia ningú més. Per tranquil·litzar-se va asseure's i va intentar continuar amb el llibre, se l'havia d'acabar aviat que en pocs dies se li acabava el préstec. En XXXX tampoc s'havia pogut centrar durant el dia. En un altre edifici a no gaires metres aquest estava neguitós per la possible resposta de la YYYY. En certa manera tenia por de la resposta, així doncs "inconscientment" va arribar més just del normal a la parada. Quan faltaven dos minuts per l'hora de pas habitual, la YYYY ja veia que avui no es trobarien. Així doncs es va aixecar i va segur llegint allà a on en XXXX acostumava a ficar-se, per tal de veure i parar l'autobús. Aquest va arribar a l'hora i la YYYY hi va pujar, al darrere dues persones més i finalment en XXXX que encara estava esbufegant quan va validar el títol de transport a la màquina del costat del conductor. Na YYYY es va adornar i enlloc de prendre seient, va esperar-lo davant la porta de sortida. Aquell acte va indicar a en XXXX que la YYYY ja havia pres una decisió i que li anava a comunicar en aquell autobús. En XXXX va deixar la motxilla a terra, llavors va mirar a la YYYY als ulls, i aquesta es va apropant agafant-se a les barres, el conductor va accelerar per passar el semàfor abans que es fiques vermell. Un cop estabilitzats, la YYYY va recitar l'escrit preparat al migdia. En XXXX va acceptar les condicions, i es van separar. La YYYY va anar a pendre algun dels seients lliures, en XXXX en canvi es va quedar dret a l'espai reservat per a cadires de rodes. La YYYY va treure el llibre i va fer veure que llegia, cosa que no va poder fer les mans li tremolaven. Dins seu una veu anava cridant - Tinc una cita! -, l'impossible havia ocorregut. A aquella sensació se li unia una altra. La d'estar en una obra de teatre. Per dir-li quelcom a en XXXX necessitava preparar-se un guió. Almenys quan no es parlaven no necessitaven preparar-se res abans de riure's en comú d'alguna altre persona que estigués a la parada. Unes quantes mirades eren suficient per entendre's. L'endemà ambdós protagonistes estigueren més per als estudis. La YYYY va informar a la KKKK de com havia anat el comunicat, per acabar aviat aquest cop ho va fer al descans de classe, en el camí de tornada del lavabo. Aquell vespre no es van poder trobar, en XXXX va tenir un imprevist que el va fer quedar-se una hora més. Així doncs la YYYY va poder llegir tranquil·la de camí a casa. S'hi va ficar tant en el llibre que de camí a casa no el va deixar, i de poc es topa una motocicleta que no va reduir prou la velocitat al acostar-se al pas de zebra. En XXXX al arribar a casa va deixar les coses i va anar directament a veure a son germà gran. Aquest li havia donat el suport moral i l'havia animat a demanar-li a la YYYY que l'acompanyés al sopar. Ambdós s'assemblaven físicament, però en X1X1 a part de ser 2 anys més gran que ell, era més obert i tenia una major vida social. En X1X1 feia temps que "coneixia" na YYYY, son germanet li havia parlat molt d'ella, així com d'algunes il·lusions que aquest s'havia fet. En el cas de la YYYY la comunicació amb sa germana, na Y1Y1, era a un altre nivell, ella era la gran de casa tant d'edat, quasi 7 anys, com de mides sa germana era més baixa, més normal en quant alçada i pes per a una noia. La seva relació era més entre mare i filla, això era causat que sa mare havia treballat durant molts anys a la mateixa empresa que el pare fent horaris de 40 o més hores setmanals. Així doncs durant força temps era na YYYY qui tenia cura de llevar, vestir i portar a col·legi, ajudar-la amb els deures, i preparar-li el menjar a la petita com encara l'anomenaven ara que tenia uns 16 anys. Així doncs la YYYY va passar una adolescència força discreta, quasi mai sortia, ja que preferia quedar-se a casa. Personalment preferia quedar-se amb la petita i els pares no tenien inconvenient en estalviar-se pagar a un estrany per tenir cura de la Y1Y1. De fet la YYYY que des de petita havia demostrat ser força madura i acumular fàcilment experiència per altres coses era totalment innocent. Per exemple no tenia cap experiència amb l'amor, de xicots, en sabia quelcom tot i mai havia sortit amb un. En l'últim anys les coses havien canviat. Sa mare, la Y2Y2, estava a casa prejubilada i sa germaneta ja anava a l'institut. De fet la Y2Y2 i havia tingut algún xicot, de manera que estava per davant de sa germana en aquest terreny. Així doncs quan ambdues germanes es van reunir a l'habitació de la germana gran aquesta li va explicar la proposta que havia acceptat. Na Y1Y1 germana dubtava que la YYYY hagués fet el correcte i així li ho va dir. Al final va confiar en sa germana i així van preparar un front comú. Amb aquest front preparat van anar a la cuina a parlar amb la mare, i el pare, en Y3Y3. Tot i ser major d'edat la YYYY encara havia de demanar permís per quedar-se fins tard a la Universitat els dies lectius. O sortir de festa amb les companyes. A la cuina son pare estava parant taula i sa mare acabant de preparar el sopar. Allà la YYYY va demanar als seus pares permís per sortir a sopar el dijous següent. Quan en Y3Y3 va preguntar amb qui, la YYYY va començar a tremolar, gràcies al suport i una trepitjada de la Y1Y1 va començar l'explicació. Així doncs va dir que un xicot l'havia convidat, que era només un sopar, que era un sopar universitari o sigui que no estarien sols i que el xicot en qüestió era conegut (tot i que va ometre de que el coneixia). La mare va ajornar la resposta fins després de sopar, ella i el pare haurien de parlar a soles. La família Y%Y% va sopar i després de rentar-se les dents la YYYY es va esperar estirada al seu llit, tot "estrujant" un coixí. A la cuina hi va haver una bona discussió, la mare no veia clar el fet de deixar a sa filla sola amb un desconegut. Ni tant sols les explicacions de la Y1Y1 que s'inventava dades personals respecte el xicot la feien canviar d'idea. Finalment el pare va demanar a la Y1Y1 que anés a rentar-se les dents i va atacar de front. - Y2Y2, jo també vull protegir la YYYY, ha passat per molt i ha fet més del que mai li podrem agrair. Per aquest motiu li devem més confiança. - No, no vull que li facin mal, es tan delicada - va respondre la Y3Y3. - No diguis que és delicada, ja que ella ha passat per moments molt durs. I sempre se n'ha sortit, has de confiar amb ella, pensa que va educar a Y1Y1 i que aquesta mai ens ha donat cap problema. - Ja, però el cas de la YYYY es diferent. No se si podrà.. - Y2Y2, mira'm, has de confiar amb ella, mai t'ha fallat. A més si no la deixes anar amb nois ara que es jove i estem aquí per ajudar-la que farà més endavant. - Es que no se, no me la veig amb un noi. - Y2Y2, deixa-la fer ella es sap tenir cura d'ella mateixa. Deixa que sigui ella qui decideixi. A més i si li agrada el noi. - D'acord, la deixem anar però sota la teva responsabilitat, eh? Y3Y3. - Cap problema - va sentenciar el pare. L'encarregada de donar el veredicte fou la mare que va anar a buscar la YYYY a la seva habitació. De poc que no es fa enrera quan la veure en camisó sobre el llit abraçant el coixí, diferent i igual alhora que quan havia sorprès a la YYYY als 10 anys amb un camisó que la petita havia agafat de l'armari de la mare. Va comunicar a la YYYY que tenia permís per anar-hi, però hauria de dur el mòbil tota l'estona en marxa i davant qualsevol problema tenia ordre d'agafar un taxi i tornar a casa, o si volia trucar a casa que el pare feia torn de tarda i que per el vespre estaria per casa. Al marxar la mare, la Y2Y2 va entrar a l'habitació on va estar-s'hi una estona. La Y2Y2 a part de la petita de la casa era un agent doble al servei de la mare o sa germana gran segons li convenia. Aquell vespre abans d'anar a dormir la YYYY va treure el segon volum del seu diari que havia titulat "Ara va de veres" i va escriure: + && de &&&&&&& de &&&&&: Potser faré la segona major tontada de la meva vida, tanmateix la primera va ser necessària i va acabar bé. Per què aquest cop no pot ser diferent? [i va escriure el que havia passat en els últims 3 dies] El cap de setmana va arribar i, fins i tot en dissabte, en XXXX i la YYYY es van trobar, aquest cop a distància. Ell estava amb uns companys acabant un treball pel qual necessitaven diversos manuals de la biblioteca. Na YYYY estava amb unes companyes descansant i esmorzant al bar del carrer que portava a la "uni". La seva estada era deguda a la necessitat de finalitzar una pràctica que a part d'ordinador requeria la presència de les tres integrants del grup de pràctiques. La YYYY es dirigia a la taula amb un "bikini" i un suc de taronja quan va veure un grup de nois en XXXX en un extrem. Aquest el va saludar, i ella al tenir les mans ocupades, només va moure lleugerament el cap. Quan la YYYY va seure, la K1K1 va comentar que el del mig del grupet d'en XXXX tenia bona pinta. I va afegir - que el coneixes? , si es així podríem anar a veure'ls. La KKKK va afegir, que estaria bé tenir contacte amb humans mascles no informàtics. Almenys aquest homes no els deixarien per una computadora. La YYYY va haver detallar el rotllo a les companyes, els va dir que ho sentia però que no coneixia cap altre noi, de fet d'en XXXX no en sabia tampoc gaire. I es va quedar en blanc pensant en el XXXX. Per tal de fer-la tornar la K1K1 va cridar - Suc a taula!. La XXXX es va apartar ràpidament de la taula. Un cop fora de perill es va adonar que no hi havia cap líquid escorrent-se per la taula, ni la seva roba en perill. Mentre la YYYY decidia si donar un bon clatellot a la K1K1. La KKKK fou més ràpida i va dir - Pareu de fer criaturades i acabeu-se l'esmorzar que encara ens falta una estona. - I així vàrem fer totes les altres. El que les noies no van sospitar es que en tota aquella estona els companys d'en XXXX havien estat observant-les des d'una finestra de la segona planta del bar del davant. Un cop les noies van marxar es van centrar en la feina. En IIII anava apuntant les idees que els altres anaven dient, així com indicacions d'on cercar la viabilitat de la idea del company. Un cop van tenir un full per les dues cares es van dirigir a la biblioteca. Allà calia revisar els arguments, idees segons la legislació i casos anteriors. No estaven sols, hi havia altres companys a la biblioteca, el mestre havia promès un punt extra a qui uses un nombre major de referències correctes i l'indiques aquelles que podrien ser usades en contra. D'aquesta manera el professor els volia inculcar la necessitat de cercar en més d'un lloc. Tot i que en XXXX i la YYYY estaven a la Universitat, com altres cops no es van trobar a l'autobús de tornada. Na YYYY va poder tornar a casa per dinar. En realitat va marxar un cop es van repartir la feina restant. Feina que podien fer cadascuna a casa seva. En XXXX en canvi va dinar en el mateix bar de sempre i no va marxar fins ben entrada la tarda, un cop estava tot ben lligat. En I1I1 s'encarregaria de pasar-ho a net aquella vespre i els ho enviaria per correu electrònic. Els altres havien de revisar-ho i tenien fins el dilluns acceptaria propostes de millores i correccions. Aquell vespre ni la YYYY ni en XXXX van sortir, ambdós es van dedicar a una afecció que compartien escriure, si bé ells no ho sabien. La YYYY va optar per actualitzar en el seu diari personal explicant els esdeveniments del dia. En XXXX a casa va començar a composar un poema d'amor a la YYYY. No el va acabar perquè havia rebut el treball per revisar. Volia donar-li una ullada ràpida abans d'anar a dormir. Sense ells saber-ho ambdós van apagar el llum de la tauleta de nit a la mateixa hora, les 00:29. El diumenge fou un mal dia per la YYYY, tenia un dinar familiar. Sa mare, aprofitant que la YYYY s'estava rentant les dents, va treure el tema que per fi havien demanat per sortir a la seva filla gran. Estava clar que encara que havia acceptat no li feia gràcia la idea, així doncs ja es va muntar una bona discussió. De seguida es van crear dos grups uns ho veien bé i l'altre grup liderat per la meva mare i la tieta Y7Y7 que s'hi oposaven. Discutir era habitual en les reunions familiars si bé els temes acostumaven a ser menys personals, política, religió, etc. Quan la YYYY va tornar i la Y1Y1 va explicar-li la situació. La Y1Y1, estava canviant-se de roba per marxar al cinema amb els de la colla de l'insti. La YYYY en canvi es quedava per tenir cura els petits de la família. Així doncs va recollir els dos nens de la Y6Y6, una cosina tercera, un cosí segon i una nena de la qual havia perdut el parentesc i van ocupar l'habitació de la YYYY. Així doncs els petits van estalviar-se sentir els renecs i insults que els pares arribarien a dir en poca estona. La discussió va continuar en l'acalorament la tieta Y5Y5 amb intenció de ser sarcàstica havia recomanat a la Y2Y2, que donat que no es tenia gaire en quant el xicot, es podria demanar al CSID un informe del noi. Al que va afegir - De pas podries demanar-los que realitzin un seguiment de la vetllada. La batalla dialèctica es va acabar amb l'arribada del berenar, un pastís per celebrar el naixement del segon fill de la cosina segona Y6Y6. Els assistents però no van poder estar de criticar als nou pares per haver tardat tant en presentar a la família la nova criatura. Aprofitant el canvi de tema la tieta Y5Y5 va anar a veure la YYYY, va obtenir permís per entrar es va acostar a la YYYY. Estava asseguda al llit, contra el capçal, estava llegint un compte als petits. Els dos més grans estaven pintant sobre uns papers estirats a la catifa. La Y5Y5 va notar que havia plorat. La tieta Y5Y5 era de les que més suport li havia donat temps enrere. Quan la YYYY va trobar un punt per parar ho va fer. Donat que hi havia un altre adult a l'habitació va anar al lavabo. Mentrestant a la taula la Y2Y2 estava donant-li voltes a la idea de sa germana. No calien un serveis secrets, amb una persona de confiança en tenia prou. Així doncs després de repassar mentalment qui podria ser adequat/ada va trobar la persona adequada. Havia de parlar amb la KKKK, aquella noia tant compromesa amb les lluites socials. Al tornar del lavabo la YYYY no va arribar a entrar a l'habitació. La tieta la va anar a buscar i es van quedar a la porta. La Y5Y5 havia vingut per donar-li ànims i tranquil·litat. Li va transmetre la seva confiança i li va dir - ja ets gran, tota una dona, per tant tens dret a fer el que vulguis. No facis cas a ma germana (que era la Y2Y2), sempre ha sigut i serà una carca. Cap al tard la reunió familiar es va acabar. Després d'endreçar el menjador i un sopar lleuger es van dividir. Les dues dones restants a la casa estaven ocupades pensant en la cita de la YYYY. La YYYY va haver de recollir l'habitació al tornar de sopar i poc després es va estirar al llit. Estirada va intentar descriure positivament el dia en el seu diari. A part de la conversa amb la tieta no hi trobava gaire més així doncs va apartar el diari i va entrar al llit. Al menjador mentre en Y3Y3 mirava una pel·lícula d'acció la seva dona estava ultimant els detalls del seu pla. Ja quasi tenia l'excusa per demanar a la KKKK que seguís a sa filla. La YYYY s'havia enfeinat acabant treballs i estudiant, així no havia pensat amb en XXXX, fins el dilluns al tren del matí. Una nova setmana començava i només quedaven quatre dies per al sopar. A primera hora les transparències anaven massa ràpid un altre cop. Els nervis i pensaments no la deixaven concentrar. Aquest estat d'ànim va dificultar la realització correcta de la prova final "Del tiempo es oro", un laboratori d'una hora en el que: llegir l'enunciat, realitzar els exercicis indicats i enviar els resultats i documentació per correu electrònic. La K3K3, la seva companya de pràctiques li va retreure que no havia col·laborat en excés. Les dues van descansar una horeta al bar de la facultat. En un moment també hi van arribar la K4K4, i la KKKK, que venien d'una classe de programació. Na K4K4, va animar el grup. Aquesta va explicar a la seva manera, és a dir XAVA (pija barcelonina no confondre amb JAVA), que havia fet al cap de setmana. No cal dir que la possible enveja que podria causar es veia anul·lada per la narració de les activitats. Na YYYY va sentir haver deixat les altres amb la K4K4, però fou la més ràpida cercant una classe a la que anar. Un dinar lleuger al menjador del campus, dues hores de problemes i una de teoria era l'horari de la YYYY pel dilluns a la tarda. A les 18h ja es dirigia cap a casa. En XXXX va arribar a la parda a l'hora habitual. Aquest cop però es va acostar per parlar amb ella. En XXXX es va disculpar per no haver-se trobat el divendres i que el dissabte no haguessin parlat gaire. El motiu principal d'haver-se acostat però era un altre. Ja tenia un pamflet del restaurant. Aquest tenia grapat un full amb els plats a escollir. En el full la llista de plats estava repetit dues vegades. La part superior era la que incloïa descripcions detallades dels plats i era per als assistents. En la part inferior només hi havien els noms dels plats amb una casella al davant que calia omplir i donar als organitzadors del sopar que la durien al restaurant. Així doncs era necessari que es decidissin. A més no tenien gaire temps, en XXXX necessitava retornar les parts inferiors emplenades abans de l'endemà, dimarts, al migdia. La YYYY va deixar el llibre que havia agafat de camí a la parada d'autobús després de retornat l'anterior. Va agafar el full que en XXXX li donava i va fer una primera lectura va marcar els plats que li van semblar. Na YYYY va donar-li la part inferior del full i no va tenir temps d'obrir de nou el llibre l'autobús va girar la cantonada. Aquell vespre la YYYY va comentar a la Y1Y1 que ja havia escollit el menú del sopar. La Y1Y1 va revisar el full, després de mirar-s'ho va indicar a la YYYY que el segon plat podria portar $C$C, i ella hi era al·lèrgica. La YYYY que no hi havia pensat. En el text detallat no s'indicava l'ús del condiment però per si de cas seria millor canviar de plat. Per fer-ho només havia de parlar amb en XXXX. Però hi havia un problema ho havia de fer abans del migdia, però no es veurien fins al vespre, que era dimarts. Després d'una nit i una primera classe amb nervis la YYYY va aprofitar una hora lliure per esmorzar per anar a cercar a en XXXX. Així doncs va anar a la facultat de dret a vérem si el trobava a ell. També hi ha la possibilitat de parlar amb els que organitzaven el sopar el seu tros de full tenia un número en bolígraf que podria servir per identificar les persones amb el que havien demanat. Passaven uns set minuts de les 10 quan en XXXX es va aixecar de cop de la cadira on era prenent un tallat amb una pasta. Va sortir d'aquesta a tota velocitat. Un cop al passadís va anar a cercar a la YYYY, força vermell el noi va portar a la taula a on encara estava el seu tallat, la pasta, així com la seva carpeta i a la cadira una jaqueta. En XXXX estava tant nerviós que abans de preguntar el motiu de la inesperada visita, va acabar-se la pasta i el tallat, que ja estava fred. Llavors va oferir-li un esmorzar a la YYYY, però aquesta va refusar al·legant que ella ja havia esmorzat abans de baixar. Per fi en XXXX va preguntar el motiu de la visita, la YYYY li va dir: - volia fer turisme, conèixer llocs nous i de pas veure't. En XXXX, va agrair-li el detall però no va captar que aquest no era el motiu real. La YYYY va seguir amb la farsa: - també voldria preguntar als teus companys i amics si ets de fiar. El vermell inicial d'en XXXX es va anar decolorant fins que la cara d'aquest es va quedar quasi blanca. La YYYY per evitar que en XXXX es desmaiés va canviar la locució: - tranquil, només he vingut per canviar un plat del sopar del dijous, no havia caigut el plat pot dur $C$VC i jo en sóc al·lèrgica. - Els papers del menú! - va exclamar en XXXX - doncs encara no els he lliurat -. En XXXX va agafar la carpeta i d'ella els 2 papers del menú, va donar-ne un a la YYYY i li va deixar un bolígraf. Un cop canviat el segon plat, en XXXX va tornar el paper i el bolígraf a la carpeta. Ja més clamat va oferir a la YYYY una volta per l'edifici, com a guia turístic avalat per la realització aquesta tasca. De pas donarem els fulls del menú del sopar. La primera parada fou al despatx de l'associació, mentre en XXXX va entrar per dipositar els paper la YYYY va aprofitar per veure una mica d'aigua en una font del passadís. Després d'això la YYYY va dir-li a en XXXX que havia d'anar marxant que tenia classe al seu campus en 20 minuts. Així doncs en XXXX la va acompanyar a la sortida més propera. La YYYY va estar neguitosa tota la pujada. Contra tota lògica s'havia atrevit a anar a veure el xicot, encara que fos per dir-li de canviar una creu en un paper. Un cop a dalt va dirigir-se a l'aula on el professor acabava d'apagar els llums, - oh no!, més transparències! - va exclamar en el seu interior. Aquella tarda parada d'autobús va tornar la normalitat i per tant cap dels dos va realitzar cap comentari, només es van creuar les mirades. Després de sopar hi va haver reunió a l'habitació d'en XXXX, son germà li estava intentar aclarir quins havien sigut els errors del seu comportament amb la YYYY aquell matí. En X1X1 es feia creus que en XXXX pogués ser tant desastre amb les noies. Aií doncs el va advertir que hauria de quedar amb la noia en un lloc diferent de la porta del restaurant. El normal seria anar-la a buscar a casa seva però si ho feia potser es quedaria de pedra i donaria una mala impressió als pares de la noia, que no la deixarien sortir amb una estàtua. En XXXX va decidir que consultaria el punt de trobada a la YYYY. No fins ben entrada la nit que en XXXX va caure en el detall que els dimecres quasi mai es veien. I el dijous era el dia del sopar. Així doncs en XXXX necessitava parlar amb la YYYY, però no tenia el seu telèfon mòbil. Podria buscar el de ca seva a la guia, però a quina hora trucaria, semblava que na YYYY es passava el dia a la Universitat. Al final va decidir anar a trobar-la, si ella ho havia fet ell també podria. L'endemà al matí va anar a cercar-la, hauria de ser fàcil segons les seves informacions hi havia poques noies en aquell campus cosa que hauria de facilitar-ne la cerca d'una. Després d'una volta ràpida en XXXX es va asseure en un banc de la plaça. Al cap de poc va veure la YYYY passant a tota velocitat, aquesta no el va veure així que va en XXXX es va aixecar i va haver d'anar-hi al darrere. La intersecció fou a la porta de l'edifici del despatx a on la KKKK l'esperava per anar a dinar. Però amb la velocitat de la YYYY van acabar al rebedor de l'edifici. La YYYY es va sorprendre va intentar mantenir-se calmada. En XXXX va comentar-li les diferents opcions per trobar-se per anar al sopar de l'endemà, dijous. La YYYY es va quedar pensativa, per una cita formal era necessari que en XXXX passes a veure la família, però tampoc li semblava tant formal. Sa germana havia sortit alguns cops abans de presentar-lo a la família. Al final va decidir estalviar-li el tràngol a en XXXX. - Que et sembla si quedem a l'autobús?, si ambdós agafem el que surt a les 19:07 de l'inici, jo l'agafaria al poble a les 19:20. Però si us plau per un dia vens a seure amb mi al darrere. - D'acord a mi ja em va bé, però si canvies d'opinió no em costa gens anar a buscar-te. - en XXXX va dir mentre li començaven a tremolar les cames. - Abans d'acomiadar-se la YYYY va proposar intercanviar-se el número del mòbil per si hi havien canvis d'última hora. Un cop es van acomiadar de darrera una porta va aparèixer la K1K1, havia sortit per avisar-la quan arribés que les altres ja estaven a la taula. Però com l'havia vist ocupada va decidir esperar que en YYYY marxés. Un cop a baix la K1K1 va repetir parts de la conversa que havia espiat. Na YYYY es va molestar una mica però el pitjor fou quan la KKKK va dir - No facis cas de les paraules, ja hauríeu de saber que això d'ells només funciona amb mirades i dins de parades d'autobús. Comentari que va fer sentir malament a la YYYY. Aquella observació era ben vàlida fora de quan esperaven per agafar l'ela 83. En cap altre moment havien arribat a tenir una gran conversa. Aquella tarda fou ella qui arribava justa a la parada, la K3K3 va estar molestant-la enlloc de treballar. I es clar la pràctica que feien conjuntament no estava acabada a l'hora en punt. Per sort la YYYY va poder agafar l'autobús però no va veure en XXXX, - millor - va pensar - en tres dies ja havien superat el límit setmanal. La Y1Y1, no va veure tant clar l'acte de "valor" d'en XXXX pujant a veure a sa germana. A més si bés estava d'acord que no calia presentar-lo als pares, estava convençuda que en el seu cas la mare si voldria veure'l. Van explicar a la mare els últim detalls de la sortida nocturna a les postres. Aquesta va acceptar encara que no li agradava l'idea. Patia pel que pogués passar-li a sa filla. En certa manera la Y1Y1, també patia, veia com la YYYY es veia força penjada d'en XXXX, i temia que aquest pogués fer-li mal. Així doncs després de sopar quan la YYYY estava ocupant el bany va oferir-se per seguir a sa germana i en XXXX el dijous a la nit. La mare li ho va agrair per que la persona que havia pensat en un inici no havia acceptat el seu pla. Amb le que li havia costat trobar el telèfon del despatx de l'associació. Al final va parlar amb la KKKK i aquesta va, i refusa amablement l'oferiment. No gaire lluny d'aquella cuina en X1X1 va decidir que acompanyaria de lluny al seu germà petit per evitar que fes més desastres. Encara que encara li feia més por el que podria no fer o el que li podrien fer a son germà. Amb la seva presència donaria suport moral a son germà i en cas de problemes el podria aconsellar. En X1X1 ho tenia tot pensat per tal de no despertar sospites, agafaria l'autobús algunes parades abans. Així estaria en un racó discret quan ella pugés. Després els seguiria com a les pel·lícules de detectius. La nit del dimecres fou força dolenta per la YYYY, no acabava d'agafar el son. Estava negitosa pel que pogués passar, la KKKK li havia dit que sa mare li havia demanat que la seguís. Així doncs la seva mare estava preparant un dispositiu de seguiment. El fet que sa germana curiosament també sortís va donar-li una idea de qui podria ser la següent candidata a seguir-la Ja feia estona que havia escrit tot el que devia al diari, però encara el tenia a les mans. En XXXX no ho va passar millor en una llibreta estava apuntant algunes frases per quedar bé o per si es quedava en blanc en algun moment. Però no li agradava cap al final va estirar-se al llit intentant dormir. Qui pitjor ho va tenir per llevar-se fou la YYYY, de tantes voltes pel llit els cabells del cap s'havien embolicat. Després de dues rentades de cap els pèls de la YYYY van posar en posició on devien i per fi la Y1Y1 va poder entrar al bany. La YYYY no es va assecar del tot. Després d'esmorzar i canviar-se intentaria pentinar-se adequadament. Per sort la Y3Y3 la va ajudar a dominar els rínxols naturals de la YYYY. - tens el mateix cabell que ton avi Y4Y4 - sempre deia la mare - Especialment quan pentinava una zona especialment difícil del costat dret. El pentinat de la YYYY no era excessivament llarg, de fet el duia en mitja melena força al natural. Qualsevol altra longitud o combinació o bé eren impossibles degut a tenir el cabell greixos o li quedaven malament, per exemple el cabell curt feia més prominents les seves orelles i nas, aquests heretats directament de son pare. Després d'un altre dia en que no es va poder concentrar la YYYY va arribar a casa. La setmana següent es faria un fart de demanar i llegir els apunts d'altres, per recuperar les classes d'aquella setmana. En XXXX tenia més sort aquell dijous tenien festa i per tant no va haver de sortir fins al vespre. El cabell va tornar a ocupar una bona estona de la YYYY, la dutxa de la tarda l'havia alliberat i tornava a tenir vida pròpia. Quan va sortir de la dutxa es va trobar que sa germana ja havia acabat amb la selecció del vestuari. En el seu cas era normal que la y1Y1 fos qui amb aconsellés a la YYYY sobre respecte el vestir. Segons la Y1Y1 - els ordinadors havien anul·lat tota capacitat de la YYYY per entendre que combinava o que era adequat. Aquest cop a part de la roba la YYYY va trobar-se unes a sobre la taula, eren un regal de sa germana i sa mare. Hi havia una nota. La YYYY i la Y3Y3 havien preferit deixar sola a la YYYY en aquell moment. La YYYY va llegir la nota - Ja sabem que t'agraden més petites i discretes per un sopar has d'anar una mica més vistosa. Fan joc amb el penjoll que segur que et fiques. La Y1Y1 havia escollit un pantalons de roba negre, amb una camisa màniga curta d'estil oriental de fons vermell fosc i dibuixos blancs. Un cop al mirall va reconèixer que la Y1Y1 tenia bon ull. Aquella combinació li quedava força, li donava un toc exòtic mantenint la simplicitat. La YYYY va deixar-se apunt els accessoris. Unes merceditas negres amb taco baix, una bossa de mà préstec de sa germana i una jaqueta negre per si refrescava. El següent a fer requeria un altre cop la col·laboració de la Y1Y1, així doncs la YYYY va anar a buscar-la. La Y1Y1 va maquillar a sa germana gran, la YYYY no tenia costum de fer-ho, aquest cop la gràcia de la Y1Y1 era: - segur que així pots passar desapercebuda a la facultat i els nois no et molesten. Mentre la Y1Y1 "treballava", la YYYY va pensar en el penjoll que havia de dur aquell vespre, feia molt que no se'l posava. Aquell penjoll tenia una gran càrrega sentimental per a ella. El penjoll fou la primera "joia" que es va comprar mai. Fou força temps enrere, en unes les festes del poble. La YYYY el va veure en una paradeta de bijuteria artesana. Va preguntar per el seu preu. No duia prou diners així doncs na YYYY i sa germana petita van tornar a casa per agafar-ne. La YYYY va anar tot ho ràpid el cotxet a on estava sa germana li permetia. Van pujar, la YYYY va deixar a la petita al rebedor, mentre ella anava a la seva habitació a agafar els diners de la guardiola. I van tornar a la fira també a alta velocitat. Tot i córrer ja havia passat més de mitja hora. La parada del penjoll com les altres ja estava recollint. Per sort els penjolls encara estaven a la vista. Quan va anar a agafar el penjoll es va adonar que no era on l'havia vist per última vegada. La YYYY va mirar atentament els penjolls, però no el trobava. Llavors el noi de la parada li va preguntar si encara estava interessada en aquell penjoll, ella va respondre que si. El venedor l'havia separat per que l'havia vist força interessada i tenia la impressió que tornaria encara que hagués marxat tant de pressa. La YYYY va tornar en a la seva habitació poques hores abans de la seva primera cita a causa d'un cop de la Y1Y1. Aquesta ja havia acabat. Dues respatllades de cabellera més i la YYYY va anar al menjador on sa mare i son pare estaven mirant la tele. Ambdós es van sorprendre una mica, feia molt que la YYYY no s'arreglava. I calia reconèixer que millorava molt quan ho feia, sobretot per que normalment anava feta un desastre. Com li va recordar sa mare. Abans de marxar la YYYY va donar les gràcies a sa mare i sa germana per les arracades, i a son pare per deixar-la anar. La gran dels Y%Y% es va dirigir a la parada d'autobús, la Y2Y2 la hi va acompanyar. Havia quedat també a la capital per que volien veure una pel·lícula que no posaven al cinema el poble. Al arribar a la parada no estaven soles, hi havia força jovent, entre ells estava en X1X1. Aquest no reconeixia a quina noia era la que son germà li havia indicat. Cap de les anava sola s'ajustava a la descripció que son germà li havia donat. Quan per fi va semblar trobar-la la noia es va apartat de la parada, va abraçar-se a un xicot i els dos es vàrem donar un petó. En X1X1 va tornar a cercar a la YYYY, aquest cop mirant també en els grupets de noies. L'autobús va arribar força buit i la gent va anar entrant. La YYYY es va asseure al començament de les fileres posteriors, guardant plaça i la Y1Y1 va anar cap el fons. On en X1X1 ja estava en posició. A la parada següent en XXXX va pujar després d'haver reconegut la YYYY pel vidre. En aquell moment en X1X1 i la Y1Y1 van notar quelcom del seu company a l'última filera, però no en van fer cas. El primer en vigilar a l'altre fou en X1X1, que fent que mirava per la finestra de re-ull observava a la Y1Y1. En X1X1 es va imaginar tota una trama d'assassines de xicots innocents. Després d'una estona, va haver de reconèixer que la pel·lícula de terror que havia vist el dilluns l'estava confonent. Uns seients més endavant la conversa es va centrar amb el fet d'estar dret a l'autobús havent-hi seients lliures. Na YYYY va reconèixer que algun cop ho havia fet, sobretot quan agafava l'autobús de la costa, ja que al tenir més parades hi havia més possibilitats que pugés gent gran. En XXXX en canvi ho feia per que durant el dia estava massa temps assegut, a més ell baixava a la segona parada, i estant dret el viatge se li feia més llarg. Quin parell de tòtils, hauria dir qualsevol que estigués prou a prop al sentir la transcendental conversa. Per sort en XXXX es va centrar i va dir a la YYY Y el que hauria d'haver dit quan es va asseure: - Saps que estàs molt maca, normalment ja ho ets però avui estàs fantàstica. - Gra..., gràcies - va respondre entretallant-se la YYYY, era el primer cop que un no-familiar li ho deia. En XXXX ha acertat el moment - va pensar en X1X1, l'autobús va entrar en un túnel, era el moment perfecte per fer-se un petó. En XXXX, però no va fer res d'això, en X1X1 va gesticular mentre deixava anar un gruny. La Y1Y1, va observar el seu company dels seients finals. Ja veia clar que el xicot estava mirant en XXXX i sa germana. Però podria ser que només estigués assistint a una sessió gratuïta de cinema. Qui no ha tafanejat a d'altres persones en un espai públic?, especialment si aquest està en moviment. L'autobús va arribar a la parada final i els ocupats que hi restaven van baixar, en XXXX i la YYYY havien d'agafar el metro. Al final però no ho van fer, en XXXX va demanar-li a la YYYY anar passejant donat que encara tenien temps, el caminar també els aniria be per fer lloc pel sopar. La YYYY va acceptar la proposició, provocant el desconcert a en X1X1 i la Y1Y1. La Y1Y1 fou la primera en seguir-los escollint el carrer de sota per fer-ho. A en X1X1 no li va quedar més remei que usar el de sobre si no volia ser eixamplat per cap de les dues noies. Els nois van anar caminant i passant semàfors, el ritme d'en XXXX era l'exacte per no trobar-ne cap en vermell. Aquest fet molestava als perseguidors que ho tenien més difícil per observar-los una estona abans de segui el camí. A dos carrers del destí final, en X1X1 i la Y1Y1 es van trobar per creuar el mateix pas, en X1X1 havia baixat per esquivar la plaça on estaria al descobert. Van seguir endavant un carrer més, però al arribar al semàfor en X1X1 no es va poder estar de dir en veu alta: - On s'han ficat. La Y1Y1 que encara no havia arribat va llegir-li els llavis. Així doncs al arribar al semàfor va girar a la dreta, com si ja ho tingués previst. En X1X1 la va seguir. Un cop a l'altre costat i sense pistes sobre la parelleta, la Y1Y1 va decidir preguntar al seu company de seguiment. - Escolta, qui ets i per que segueixes aquella parella. - Sóc el germà d'en XXXX, i tú qui ets. - Encara no m'has respost la meva pregunta - Els segueixo per que no em fio de la YYYY, que deu ser ta germana, se t'assembla molt. Estaven en empat tècnic, així doncs quan en X1X1 va sortir corrents cap a una altra cantonada la Y1Y1 la va seguir. Un cop allà, no hi havia rastre de la parella, a en X1X1 li havia semblat veure'ls travessar, però no eren ells era una altra parella. - Potser estan ja al restaurant, ens hi acostem - va proposar la Y1Y1. Ambdós miraven discretament cada cruïlla, cantonada i carreró que els venia de pas. Però no hi havia rastre d'ells. Al restaurant no hi va haver més sort, encara no havia arribat ningú. A la següent cantonada es van parar per continuar la conversa, i van realitzar les presentacions pertinents. Després de parlar una estona es van convèncer que cap venia amb males intencions. En tot cas havien perdut de vista l'objectiu. La Y1Y1 va proposar cercar-los en algun parc proper, n'havien creuat un tot venint. En X1X1 però la va parar i li va dir: - Esperat!, ja se on deuen ser. En X1X1 va guiar a la Y1Y1, van anar enrere. Després de dos carrers i un passatge en X1X1 es va aturar a la cantonada. Des d'allà van poder veure algú assegut en una estàtua sota els fanals. Per identificar a la persona van donar la volta per l'altre carrer. Amb una posició més propera ja van poder reconèixer la parella. Na Y1Y1 estava asseguda en un banc i en XXXX a sobre una escultura al seu davant. No podien sentir gaire part de la conversa, de tant en tant passava un tren provocant soroll i enduent-se les paraules amb el vent. En X1X1 creia que en XXXX deuria explicar-li a la YYYY que quan era petit venia a aquell parc amb son avi que els explicava batalletes. El fet que en XXXX era qui més parlava semblava confirmar la hipòtesi. A més de tant en tant la YYYY es reia una mica, com si li rigués alguna gràcia. Per fi la parelleta es va moure. Semblaven dirigir-se cap al restaurant. Després d'esquivar-los en X1X1 i la Y1Y1 havien de sopar, la Y1Y1 havia quedat amb la KKKK per sopar i passar-li la vigilància. La Y1Y1 havia aconseguit el que la mare no va poder, que la KKKK participés en el dispositiu de vigilància. Com la confiança tampoc era tant gran en X1X1 les va voler acompanyar. Quan van arribar al local la KKKK ja estava a dins. Al seure la Y1Y1 i en X1X1 la KKKK no es va estar de preguntar qui era el xicot. Després de presentar-se formalment el trio van demanar el sopar. La KKKK fou més difícil de convèncer que la Y1Y1 de les intencions d'en X1X1. Així doncs mentre esperaven per sopar va començar a interrogar-lo. La Y1Y1 va trobar que la KKKK anava força llençada, però es va mantenir al marge. Després de sopar la Y1Y1 es va acomiadar per tornar a casa. En X1X1 i la KKKK la van acompanyar a la parada del metro i tot seguit van dirigir-se al restaurant a on en XXXX i la YYYY gaudien del sopar de fi de carrera. Dins el restaurant s'havia servit el segon plat. Les taules eren rodones en grups de 8 persones, 4 parelles normalment. La taula de la YYYY i en XXXX no era molt animada. I cap dels dos feia gaire per millorar-ho. A l'exterior qui tenia una conversa més animada era la KKKK i en X1X1, estaven al mateix parc on havien trobat a la parelleta. En KKKK va explicar-li les burrades que ell i son germà havien fet de petits quan anaven de visita a ca els avis. - Precisament els avis vivien a l'edifici d'allà - va dir en X1X1 mentre assenyalava un bloc de pisos antic, amb grans finestres ja força descolorit. Al cap de cop però van haver de deixar el parc, na KKKKK va sentir una veu coneguda. Un altre cop espiant des de la cantonada van poder veure en XXXX i la YYYY. Aquest havien agafat les postres i havien deixat la sala. Aquest cop els dos van seure's al banc. Asseguts al banc van menjar-se una terrina de gelat. Ara qui parlava era la YYYY, la KKKK que tenia bona orella i una menor freqüència de trens van permetre seguir una mica la conversa. La KKKK va fer algun comentari cosa que va provocar que en X1X1 demanés que li repetís la conversa. Pel que va sentir, en X1X1 veia clar que son germà no aprofitaria que el lloc era conegut per anar una mica més lluny d'una conversa. A més era tan poc interessant que va preguntar a la KKKK pels comentaris que havia fet feia una estona. Abans que la KKKK pogués donar explicacions ambdós estaven corrent. La parella s'havia aixecat i semblava dirigir-se al carrer a on els espies estaven. La parella es va dirigir al metro. Van arribar a l'entrada però no hi van entrar. En X1X1 i la KKKK no entenien que passava. Però tampoc podien fer gaire més que esperar que la parelleta es decidís. Al cap d'una estona, que es va fer eterna per la KKKK i en X1X1, la parelleta va reprendre la marxa. La parelleta va caminar fins a la parada del bus nocturn que feia una ruta una mica diferent que la de l'autobús de la costa. Així doncs tenia una parada que estava relativament a prop de l'entrada del metro. En X1X1 va tornar a remugar, aquest cop volia donar-li un clatellot al tòtil de son germà. La KKKK, va proposar canviar d'estratègia, si es quedaven gaire estona a la cantonada despertarien sospites. Així doncs van dirigir-se a la parada següent que no estava gaire lluny. Mentrestant la YYYY estava comentant que segur que els companys de curs d'en XXXX no notarien la seva desaparició. Ells van avisar a dos o tres persones que marxaven, però cap d'ells semblava prou sobri com per entendre el que deien. Aquell espectacle li va recordar les festes de la facultat, i en va explicar algunes coses a en XXXX. Les festes d'Informàtica són estranyes per que es realitzen al propi campus i els professors també hi participen. Es de les poques festes en que pots veure els teus professors més beguts que tú. En XXXX va disculpar pel comportament dels seus companys i companyes. En XXXX per costum anava mirant la parada anterior i després de no veure moviment la posterior. En aquesta li va semblar veure a en X1X1. En XXXX va mirar el rellotge encara faltava per l'autobús, com no podia fer veure que no els havia vist. Va indicar a la XXXX que no eren l'única parella en una parada d'autobús. La YYYY va mirar discretament i va poder discernir el pentinat/monyo de la KKKK. Encara que tampoc va voler dir res, tenia ganes de parlar seriosament amb la mare. Ambdós van reprendre la conversa de les festes universitàries, mentre pensaven qui deuria ser l'acompanyant del seu respectiu conegut. La YYYY es va cordar la jaqueta, no es que tingues fred, però cordada li molestava menys. En XXXX va oferir-li la seva jaqueta, però la YYYY la va refusar, de fet al cap de poc va descordar-se la jaqueta, tenia calor. En XXXX va aixecar-se per repenjar-se al vidre de la parada mirant carrer avall. La imatge era familiar per ambdós, havia canviat l'hora i la roba però era el de sempre. En XXXX notava que havia de fer quelcom, per fi tenia a la noia que li agradava, més guapa que mai i en canvi s'havia apartat d'ella per veure venir un autobús. Per ell sempre seria la noia més maca de l´univers. La YYYY no estava gaire a gust amb aquella contemplació en profunditat, mai havia estat massa orgullosa del seu cos, per tant va moure's del banc per tal d'apropar-se a en XXXX. Aquest va reaccionar fent veure que mirava si venia l'autobús. En XXXX va tornar a mirar el rellotge, ja faltava poc per l'hora prevista de pas. Va creure convenient dir quelcom, ho tenia fàcil només havia de recordar alguna de les coses que havia escrit i després estripat a la nit. Així doncs va dir: - Disculpa que et miri així, però ets tant maca que no puc apartar els meus ulls de tu. - Estàs disculpat - va respondre la YYYY, que va notar com la seva cara s'encenia una mica. Engrescat en XXXX va ficar la pota amb la següent, frase, li acaba de venir al cap: - Una pregunta estranya, quin número de calçat gastes? - Entre un 41 ample i un 42. - va respondre la YYYY una mica preocupada. Els peus eren un problema per la YYYY, li mancaven almenys 17 centímetres per tal que es corresponguessin a la seva alçària. En XXXX ho va trobar interessant, estava acostumat a sa mare. Així doncs va explicar a la YYYY que aquesta també tenia problemes amb les sabates en el seu cas però per que usava un 34. També va afegir amb tota la naturalitat, i jo trobar amb una noia que tenia el problema invers. Calia canviar de tema, en XXXX ho tenia clar, però no li venia cap altre tema interessant pel cap. Així doncs al final va dir: - Bona barca, però a casa tenim gran varietat, jo gasto un 43, com el meu pare, el meu germà gran en canvi arriba a un 48 i es clar ma mare usa un 34. La YYYY no sabia ben bé que respondre. Per sort en XXXX va veure l'autobús,. Va avisar a la YYYY i aquesta es va sentir alleugerida. A la parada següent en X1X1 i la KKKK es van acomiadar, no sense abans donar-se els número de mòbil per intercanviar informació sobre l'arribada de la parella. I simular un petó per tal de fer l'actuació més creïble. L'autobús estava força ple i van acabar tots drets, en XXXX i la YYYY estaven pel final. En X1X1 per la seva banda s'havia quedat davant la porta. En XXXX l'havia reconegut de la mateixa manera que la YYYY havia vist a la KKKK marxar de la parada. En XXXX va oferir-se per acompanyar a la YYYY fins a casa. La YYYY es va negar, tampoc era qüestió de fer-li esperar una hora per l'autobús de tornada. Així doncs va dir: - Només tinc quatre carrers des de la parada. Tranquil ,no em perdre. En X1X1 mentalment estava intentant transmetre a en XXXX indicacions clares que passes el que passes havia d'acompanyar a la noia a casa seva. Però en XXXX no volia discutir amb la YYYY i no va posar cap impediment per no acompanyar-la. A més cap dels dos estava acostumat a sortir fins tard i ja començaven a trobar a faltar el seu llit. Així doncs quan en XXXX va acostar-se a la porta per baixar va rebre un cop per part de son germà. Aquest discretament va dir-li: - almenys fes-li un petó de comiat, tros d'ase Però ja era massa tard l'autobús va agafar la rotonda d'entrada al poble i va remoure els passatgers del passadís. Ara hi havia més gent al davant de la porta, impedint el camí cap a on estava la YYYY. Aquesta va baixar a la següent parada, però en X1X1 que s'havia assegut per tal de dissimular es va esperar a la següent. Allà va esperar la tornada de l'autobús en un bar mentre es prenia una cervesa. Tant en XXXX com la YYYY van dirigir-se directament al llit. Abans de tancar el llum va mirar el rellotge no faltava gaire per a la una de la matinada. Hi havia vegades que havia anat a dormir més tard a causa dels estudis, en canvi mai s'havia trobat tan cansat. La YYYY al entrar al pis va veure claror a la sala d'estar. Va obrir la porta amb compte i va trobant-se a son pare fent el dormit estirat al sofà. Intentant no fer soroll va ajustar la porta i va anar al bany. Al poc d'estirar-se i tancar el llum, la YYYY va sentir com son pare anava a l'habitació gran. L'endemà fou un matí difícil, alguns havien dormit menys del normal i els va costar força llevar-se. Així doncs la YYYY va anar justa per esmorzar i anar a buscar el tren cap a la uni. La Y1Y1 també va marxar escopetejada, encara li faltaven dades per poder explicar a sa mare com havia anat la nit. Havia quedat que la KKKK la trucaria al mòbil al migdia. La KKKK a la vegada intercanviaria amb en X1X1 l'última part de la vetllada i cercarien alguna història per no fer evident el nombre de perseguidors de la vetllada. Al migdia després d'una cadena de trucades les fonts d'informació van crear la versió oficial que seria l'exposada a la Y3Y3. Poc després la KKKK es reunia amb la YYYY per dinar. La segona no feia gaire bona cara, no estava acostumada a sortir fins tard i encara més si l'endemà tenia classes. La taula de dinar dels divendres era petita, a part d'elles només venia la K3K3. Com és lògic la sortida nocturna de la YYYY fou el tema de conversa de l'àpat. Les altres van criticar a la YYYY per no haver deixat al xicot acompanyar-lo, i li van preguntar si almenys es van fer un petó de comiat. La YYYY va estar temptada de mentir, però el somriure de la KKKK, va canviar la resposta: - per que no li preguntes a la detectiu privada KKKK, serveis d'espionatge integrals. La KKKK va reconèixer haver-la seguit una estona, estava intrigada per com es comportaria la YYYY amb un xicot i es clar. No el va deixar fer gaire. La KKKK fou qui va contestar la pregunta de la K3K3. - he de reconèixer que no m'estranyaria que al final ni s'haguessin fet un petó a la galta en tota la vetllada. A ca en XXXX aquest no havia tingut gaire millor matí, al no tenir classe sa mare el va enviar a fer alguns encàrrecs. Abans però el va haver de llevar, poc més tard de lo normal. Els divendres la mare d'en XXXX, la X3X3 anava a ajudar a una amiga amb una tenda que tenia. El divendres era el dies de més feina i així es treia uns calerons a part de passar una estona fora de casa. Una estona de 8 hores o més. Aquell divendres en XXXX no havia de cuinar, sa mare li havia deixat un plat del que els altres havien sopat al microones. A ca la YYYY, el dinar va servir per que la Y1Y1 expliqués a sa mare la versió oficial de la vetllada. La mare es va estranyar que el xicot realment fos tan apagat com la YYYY havia indicat. Ara tenia dubtes que fos un bon xicot per sa filla, segur que mai arribava a enlloc si era tan paradet. La tarda només fou especial per una altra parella. La KKKK s'havia escaquejat de les classes del divendres a la tarda per anar a una exposició de fotografies de cooperació i quelcom més. Realment aquesta estava amb en X1X1 en una cafeteria del centre. Havien quedat per trobar-se quan s'havien trucat aquell matí. Amb en X1X1 sentia quelcom especial i volia estar segura que no era es abans de no veure'l mai més. Tant en X1X1 com la KKKK, s'ho van passar força bé. Sobretot criticant a la parelleta. A part d'una nit d'espionatge tenien altres coses en comú els dos eren oberts, alegres i els agradava anar al gimnàs. De fet feien bona parella, fins i tot un cambrer el va confondre amb una parella quan va portar-los el compte. Al marxar, havien passat més de tres hores xerrant i rient, confirmant a la KKKK aquella sensació que en X1X1 era una persona a tenir en compte. En canvi per al YYYY la tarda fou entre normal i horrorosa. Tenia son portava una setmana en que no havia estat gaire atenta a classe i el professor va tornar a usar transparències. La YYYY se les va tenir per no adormir-se a mig de classe. A la mitja part el professor es va acostar a la YYYY que s'estava aixecant com si anés a càmera lenta. Aquest li va preguntar si estava bé, que havia estat massa callada aquella tarda. La YYYY va respondre que havia tingut mala nit i va dirigir-se al passadís on el fum del tabac la van fer tornar a dins de seguida. Després de la intervenció la YYYY va intentar recuperar el fil de la classe i per acontentar el professor i perdre temps va fer més una pregunta. Així va frenar el professor que portava massa transparències seguides. La següent i última classe de la tarda era un altre laboratori aquest cop la K3K3 i ella van haver esperar que toques el seu torn per tal que el professor avalués la pràctica llarga que havien lliurat el dilluns. La nota fou força alta, amb aquesta només necessitaven un 4,21 a l'examen final per passar. La setmana següent fou l'última que en XXXX i na YYYY es podien trobar a l'autobús. Ell acabava les classes aquella setmana i no coincidirien cap tarda o vespre. A la YYYY tampoc li quedaven gaires classes, dues setmanes més i ja tindria la setmana pre-exàmens. Després quatre setmanes amb exàmens i unes dues/tres més de festa. El dimarts d'aquella setmana per fi es van trucar per telèfon. En XXXX quasi obligat per son germà va proposar a la YYYY un berenar el dijous. Així doncs el dimarts al vespre la YYYY va anotar al seu diari que tenia una segona cita. En XXXX i la YYYY es van concentrar en els exàmens. Encara que no podien amagar els nervis de tornar a veure's el dijous. El dimecres a la tarda fou una altra parella la que es va reunir. La KKKK va tornar a sortir amb en X1X1. Aquella sensació d'estar bé amb l'altre que van tenir inicialment s'acostava a una relació. La K2K2 ho havia descobert i per tant a la taula dels dinars la KKKK va haver d'aguantar els comentaris de les altres noies. Que començaven van arribar a preguntar si hi havia algun altre germà X%X% disponible. En XXXX, també va aprofitar que son germà s'estava "sensible" i "neguitós" per sortir amb la KKKK per fer-li la punyeta. El dijous va arribar i en XXXX va anar a buscar a la YYYY a la plaça de la facultat. Va arribar força aviat així doncs va parar-se a la biblioteca. La premsa del dia estava agafada, així doncs va mirar si hi havia quelcom interessant. En una altre prestatge, va trobar els llibres de ciència ficció. Va mirar-ne el títol, algun li sonava d'haver-lo vist a la YYYY. Va agafar-ne un, el que la YYYY li havia recomanat ja que tractava de coses de robots i els seus drets. En YYYY va asseure's a una butaca, amb vistes a la gespa de la pujada a la universitat on estudiava la YYYY. La historia era curta, només ocupava unes 30 planes del llibre, que era un recull de narracions del mateix autor. En XXXX estava arribant al final quan un home darrere seu el va interrompre: - el carnet, si us plau - va dir el desconegut amb un tó sec. En XXXX va cercar la cartera a la motxilla i al girar-se per mostrar el carnet. Allà on havia estat l'home hi havia la YYYY. - On és l'encarregat? - va preguntar en XXXX - Quin encarregat? - va respondre la YYYY - Ara fa un moment, aquí al darrere. - Estàs segur? - va seguir la YYYY - Jo diria que si, no m'he girat de seguida. Però tu l'has d'haver vist al girar-me ja te vist. - I que volia l'encarregat? - M'ha demanat el carnet, jo m'he ajupit a agafar el d'estudiant La YYYY va agafar-li el carnet de les mans d'en XXXX - Sí, aquest mateix, me'l tornes. - va dir en XXXX. - "Faltaria més, però no et distreguis t'estan esperant" - va respondre la YYYY amb una veuota de camioner. - Ospa!, així que eres tu? - Podria ser, com deies que era l'encarregat. - Disculpa, però m'has ben enganyat. En XXXX va deixar el llibre a un carretó i ambdós es van dirigir al metro. Per aquella tarda només tenien previst passejar pel centre i després prendre quelcom en alguna cafeteria. Tanmateix la YYYY va afegir un encàrrec a la llista. Havien de passar per un botiga d'informàtica a comprar un cable, uns quants CDs verges i agafar la llista de preus. L'encàrrec fou el primer que van realitzar. Van anar a la zona de botigues d'informàtica. Esta a prop però no al centre, pel que després haurien de caminar per arribar-hi. La YYYY va anar per feina i tant bon punt li va tocar va posar-se les compres a la bossa de mà, es va acomiadar de l'encarregada i va avisar a en XXXX que ja estava. Aquest s'havia quedat mirant una capsa d'ordinador amb peixera i llums de colors. Na YYYY va proposar passar pel carrer de botigues: - hi haurà més gent però fa temps que no hi passo. En XXXX va aprofitar la benentesa per entrar en una tenda de llibres per veure si hi havia quelcom per llegir aquelles vacances. La YYYY anava a oferir-li algun llibre dels seus, però pel que cercava en XXXX, els seus gustos literaris no eren massa similars. Els dos van estar d'acord en entrar en una tenda de discos musicals, en XXXX buscava un disc en concret així doncs va acompanyar a la YYYY a la secció d'ofertes on na YYYY no va trobar res d'interès. En XXXX en canvi va agafar un CD de Jazz que tenia bon preu per ho bo que era l'intèrpret. La YYYY va acceptar la paraula d'en XXXX, ella no era gaire amant del Jazz. Al final, en XXXX va trobar el que buscava i vàrem tornar al carrer que ara semblava més ple de gent que quan l'havien deixat per entrar a la tenda de discos. Per tal d'evitar més aglomeracions es van desviar a la primera travessera. Des d'allà van encarar a un jardí amb parc infantil que en XXXX coneixia. El parc més que infantil era petit, però hi havia un banc on asseure's i una font per si tenien set. Així doncs aquell espai els va semblar el paradís en les quasi dues hores que s'hi van estar parlant i coneixent-se millor. Passades les 7 de la tarda na YYYY va aixecar-se, era hora de cercar quelcom per berenar. En XXXX va proposar un gelat en una gelateria que no queia lluny d'on eren. La YYYY també la coneixia, hi havia parat un dia que havia vingut de rebaixes amb sa germana. Van seure a la terrassa exterior. Van demanar dos gelats diferents. Mentre arribaven la YYYY va pensar els nostres gustos culinaris tampoc són massa similars. Un cop acabat el gelat, van decidir anar cap a casa, agafarien el tren ja que l'estació estava allà al costat. Ja en el tren la YYYY va fer el cor fort per tal de dir-li a en XXXX que si bé la seva relació com a companys de viatge era bona. Entre ells no hi havia res més. - potser com amics ens podríem veure però som tant diferents que costaria trobar una pel·lícula a la que anar a veure. Per exemple que et preferiries anar a veure &P&P o &Q&Q. - jo aniria a veure &P&P - va dir en XXXX - doncs jo tinc clar que no ho faria - va dir la YYYY, potser sent massa franca. En XXXX va intentar sense gaire ímpetu, ni encert recuperar la relació amb la YYYY. Al final però va haver d'acceptar que entre ells no hi havia allò que ell s'imaginava. Així doncs el que va començar en una parada d'autobús va acabar en un vagó de metro. En un altre vagó aquest cop de metro, en X1X1 i la KKKK van decidir formalitzar la seva relació. La KKKK portaria el xicot al poble a passar l'estiu i conèixer la família. ------------------------------------------------------------------------------ Llegenda Persones XXXX: xicot X1X1: germà XXXX X2X2: mare XXXX X3X3: pare XXXX YYYY: noia Y1Y1: germana YYYY Y2Y2: mare YYYY Y3Y3: pare YYYY Y4Y4: avi per part de mare Y5Y5: tieta Y6Y6: cosina 2a KKKK: amiga YYYY, practiques, consell - està en associació K1K1: amiga YYYY, practiques K2K2: amiga YYYY, -- K3K3: amiga YYYY, practica Express K4K4: amiga YYYY, companya practiques KKKK + pija IIII: amic XXXX I1I1: amic XXXX I2I2: amic XXXX -- Localitzacions (poblacions, carrers) A1A1A1: localització XXXX B1B1B1: localització YYYY C1C1C1: localització C E1E1E1: localització 3, comparteix línia tren A1A1A1 i B1B1B1 L1L1L1: local de ball -- Altres TTT-TTT: tipus d'arbre CcCcCc: matèria acadèmica sense determinar $C$C: condiment per al menjar, del que es pot ser al·lèrgic &P&P: pel·lícula 1 &Q&Q: pel·lícula 2