ADD ON V1 Després de viure tres anys com una dona ja va ser l'hora de realitzar l'últim pas que em queda per deixar de ser físicament una "shemale" . Ja farà un any de la cirurgia facial i des de llavors el meu aspecte ja no pot ser més femení donat el seu origen tot i això es molt acceptable sobretot si he de fer cas de les vegades que he aconseguit que em paguessin la beguda en alguna sortida nocturna o el fet de que des de fa dos anys, i després d'una reducció de cartílag, ja no s'han referit a mi amb cap forma que no fos la femenina. Després del primer any a la feina ja vaig fer oficial el fet que per fi tenia clar qui i que era, continuava sent la persona de sempre però el meu cos havia de canviar per poder ser el que des de sempre havia cregut que tenia. Per l'apartat sexual continuo sent del tot inactiva i no només pel fet de no tenir els genitals corresponent si no també per que no sento cap mena d'atracció física, la única atracció que sento és mental i no sempre sobre les persones del mateix gènere. Per tal no cal que us digui que no tinc cap mena de xicot/a. En aquest moment ja tinc la estabilitat mental que mai havia tingut, i encara que vaig patir força amb les hormones per que no acabaven d'encertar la dosi que s'adeqües al meu cos, que com sempre feia de les seves. En aquells temps les emocions m'anaven com una muntanya russa i aquells que deien que semblava que em vingués la regla els hi de dir que ja m'hagués agradat que fos allò el que provocava una sensibilitat fora de nivell. Per sort ara les coses ja són correctes, el manteniment de la medicació de les sessions de depilació i psicòleg es molt més baix cosa que em permet major temps lliure i un major estalvi de cara al procés final. El procés final es l'operació de canvi de sexe que apart de permetre'm ser una dona "completa" físicament, em permetrà obtenir els papers definitius, ja que amb tanta paperassa la bossa de mà pesa com si dugués una planxa. Per la operació ja tinc els certificats del metge endocrí, de dos psicòlegs, els papers de renovació de l'estat de transsexual, un paper de l'empresa reflectint la meva bona feina realitzada com a dona des de feia quasi bé tres anys i l'ajut moral de la HHHH. També per aquesta he hagut de reforça la electròlisi ara per tal d'acabar amb el pèl genital, per tal d'evitar complicacions posteriors. Aquests lloc és molt sensible i les sessions tot i ser més curtes són dolorosament més duradores. Ja he parlat amb l'equip que durà a terme la operació i donat el meu pànic i negativa a les operacions tot i que en porto unes quantes, hem quedat que la operació es centrarà en fer l'aparell genital extern, sense realitzar cap mena de vagina. Aquesta decisió escau per diverses raons una de les més importants és que amb la pell del penis no em donaria per una vagina de mida raonable i per tant caldria usar pell d'altres parts del cos. Remarco que aquesta solució és molt personal, per exemple de petit quan somiava que perdia el penis i em convertia en dona no m'imaginava més que la genitalia externa d'acord que era desconeixement, però des de llavors tampoc he sentiti mai la necessitat de sentir un penis de mides incommensurables dins meu, com ja he dit l'atracció que sento és molt més mental (racional). Com que tampoc tinc intenció d'acomodar cap penis no crec necessari complicar la operació per quelcom que implicaria haver de realitzar exercicis de dilatació la resta de la meva vida. Abans de seguir crec convenient presentar una taula que em vaig fer dels costos mèdics que portava en aquelles dates: + Augment de pits a + Cirurgia facial b + Electròlisi cos c + Electròlisi genital d + Retall cartílag e + Manteniment electròlisi f + Hormones g + Manteniment hormones h + SRS i (per fer) A la que caldria sumar les despeses per altres bandes, com papers oficials, psicòlegs, etc. El punt més important que crec que em vaig trobar és el fet que al haver-me perdut la infància, creixement i adolescència d'una dona normal tenia moltes mancances en quant a coneixement bàsics i vivències pròpies que em permetessin créixer emocionalment com a dona completa, ja que en tot aquest temps més havia tenia la sensació de ser una nena petita jugant a ser gran. En aquest sentit l'ajut de les dones genètiques es important només elles que han pogut viure una infantesa coherent amb la seva ment podent ajudar-te a entendre conèixer i avançar el reconeixement de la teva ment femenina així com del seu potencial i limitacions. El fet d'haver viscut en ambdós variants en quant a gènere et permet comprendre que aquest no és tant bipolar com la societat creu, per exemple en el meu cas estaria més a favor de quedar-me per la meitat però com aquest fet es rebutjat per la societat he preferit avançar fina la situació tinc més llibertat de moviments. Ja se que aquesta explicació no sembla prou convincent però tampoc era la que vaig donar a les autoritats competents quan vaig demanar l'operació de canvi de sexe, encara que crec convenient exposar-la en aquest repàs per la meva experiència de com aconseguir que la teva ment, el teu cos i la societat estiguin en harmonia. Tornant amb l'operació m'he agafat una baixa mèdica de 18 dies més uns vacances de 13 dies per tal de poder recuperar-me el màxim possible i poder tornar a la feina en plenes facultats. Com a maniàtica de la feina segur que acabo fent alguna cosa a casa però això voldria dir que tot va bé i per tant aquest cop no seria negatiu. A més ja m'han dit que els primers dies no tens ganes de fer res. La operació la vaig realitzar a l'hospital comarcal, i van complir els meus desigs al peu de la lletra el primer que recordo després d'aquest era un mal horrible a la zona genital encara que estava atiporrada d'anestèsia, per sort el veure el metge i comprendre que tot havia anat be em va calmar prou per que el dolor anés passant i acabes adormida de nou. El segon cop que vaig llevar-me ja estava més recuperada encara que no acabava de controlar el que passava per allà a baix, dues infermeres em van ajudar a les diverses pràctiques de devia realitzar per tal de recuperar-me totalment. La primera era el control de les pixades i la segona normalment s'encarregava del procés de dilatació (el control del no tancament de la vagina que com a cosa no natural tindria la tendència de tancar-se a la que fes massa temps que no realitzés els exercicis correctes). El control de pixum estigué complert el sisè dia segons les infermeres abans de l'habitual encara que jo diria que deien sempre el mateix per tal que t'esforcessis en millorar el control. Pel que fa a la dilatació el meu cas no presentava complicacions ja que no hi havia res a dilatar, tot i això pel que m'explicava la infermera el procés era molt dolorós per que calia forçar els teixits per que frenessin l'avenç de la natura. Cap la segona setmana la zona va començar a emetre sensacions que si bé no podia controlar em va alegrar molt sobretot quan el metge em va confirmar que era de les que havia tingut més sort en aquest aspecte. Ja que apart que l'aspecte era perfecte a més podria gaudir-ne. El fet que l'aspecte fos bo deuria ser per a un expert per que entre les venes el que es veia tenia molt mala pinta. En el meu cas particular el fet de no crear la vagina (pel mètode del "penile inversion", em va permetre que amb una única operació acabar, en cas contrari normalment es necessiten dues operacions per obtenir uns resultats satisfactoris. Un cop passades tres setmanes (22 dies), ja estava a casa tenia encara cinc dies per preparar-me per tornar. Ja podia caminar i encara que em notava estranya de mica en mica ja m'acostumava, en si devia ser més normal que el meu anterior equipament sexual encara que no fos tant natural. El més difícil hagués sigut haver de seguir amb la dilatació, cosa que estava contenta d'evitar, tot i això prou feina interpretant el que notava quan em passava els dits per la zona. El divendres al migdia va passar una delegació de la oficina i dels meus amics/gues, per tal de veure com estava, els vaig agraït tant la visita com les flors que m'havien enviat que havien sigut l'enveja de l'habitació. Estaven preocupats per com em movia però es van tranquil·litzar quan vaig insistir que a la data prevista ja estaria a la meva taula per tal de per fi complir el desig de tota una vida. El dimecres ja vaig aparèixer a la oficina si bé vaig marxar una mica abans per que havia de passar per l'hospital a una revisió rutinària, els últims dies ja havia sortit al carrer i ja tenia controlat el meu nou equipament així com ja tenia clar a quins fets corresponent les sensacions que aquest m'indicava. Després de que el ritme de visites baixes d'un cop a la setmana, a un cop al mes després de primer mes ara només caldrà que vagi al meu ginecòleg un cop a l'any per tal que em faci les visites rutinàries de control ja no només dels implants de silicona sinó també dels genitals. I així vaig poder ser la dona que sempre havia volgut ser amb l'ajuda de molta gent (encara que fos per no perjudicar-me). XXXX, ssssssss, ddd mmm aaa