|
Alícia va marxar. Està vist que mai sabria com acabava la història de les tres germanes. Va veure l’arbre que conduïa cap al jardí. I va entrar-hi. Els tres jardiners: DOS, CINC I SET, que feia temps que havien acabat de pintar les roses de color vermell, escoltaven molt atentament una altra carta, el VUIT. Donava tota la sensació que aquest últim estava donant ordres.
|
