Sortir del pou

Tan sorpresos van quedar, que durant uns mimuts en aquella taula ningú va badar voca ni va prendre el te. Però l’efecte va passar ràpidament i, com aquell que no vol la cosa, ja estaven cridant, trepitjant-se, tirant-se el te per sobre...

-Escolta Liró - va dir el Barreter - perquè no acabes la història d’aquelles tres germanes que vas començar a explicar fa molt de temps?.

- Quines germanes? - va preguntar el Liró badallant al mateix temps.

- Oh sí! Ja recordo - va dir Alícia - la Elsie, la Laci i la Tilllie, que vivien en un pou de melassa.

- Molt bé - va dir el Liró i va reprendre la història.

“Un dia la Laci va voler sortir del pou, però va pensar que seria molt cansat ja que el pou tenia 30 metres de profunditat. Per tant va decidir agafar-s’ho amb molta calma. “Aniré pujant i quan em cansi pararé a dormir” va pensar. I aixío ho va fer.

El primer dia va aconseguir pujar 3m, i va quedar tan cansada que es va adormir. I mentre dormia va descendir 2m. I el mateix va passar l’endemà, i l’altre, i l’altre.

I el Liró es va quedar adormit. Estava molt cansat de tan pujar pel pou.

- Escolta Liró, - va preguntar Alícia- quants dies va trigar en sortir delpou la Laci?

-És inútil - va dir el Barreter - aquest ja dorm com un liró.