Moneda i diners

No us ho creureu, però Alícia va beure del bidó equivocat dins la casa del conill blanc. I va tornar a créixer fins al sostre. Com que ara era més gran, havia crescut més i ocupava la totalitat de la casa: El genoll davant la porta, el nas enganxat a la finestra.... Allò que no volia el conill blanc havia passat, Alícia havia tornat a créixer. " Sort que ja sé que haig de fer per tornar a ser petita, els diré que em tirin pedres i les convertiré en un pastís, que em reduirà al meu tamany normal" pensava.

- Tireu pedretes, d'aquelles de l'altra vegada, - va dir cridant i trencant al mateix temps tots els vidres de la casa. Conseqüències del seu tamany.

- Guillem, tira tu les pedretes - va ordenar el Conill Blanc amagat darrere d'un arbre.

Però en Guillem, que encarà recordava la puntada de peu, li va llençar una moneda.

- Si converteixes la MONEDA en DINERS, podràs tornar a la teva mida normal, si recordes el que era -i dit això en Guillem va marxar corrents. - Com puc convertir l'única i miserable moneda que he vist en el País de les Meravelles, en diners, això no es pot fer - va dir Alícia cridant i posant-se a plorar.

- Escolta -va dir el Conill Blanc obrint el paraigua- en el nostre país, això és un joc de paraules, has de passar de la paraula MONEDA a la paraula DINERS, canviant una lletra cada vegada. Per exemple, es pot passar de poma a casi fent :

poma pota sota cota cosa cosí casi

I Alícia es va posar a pensar.