La piscina

Alícia no va intentar saber els animals i els ocells que hi havia. Va seguir el seu viatge amb l'esperança de no trobar-se amb més preguntes inquietants. Encara no havia fet 100 passes quan va trobar l'ocell babau sentat a terra.

- Què fas Ocell Babau?- va preguntar Alícia.

- Penso. - va contestar l'ocell.

- En què penses? - tornar a preguntar Alícia.

- En pensaments, és clar -va dir l'ocell evidentment malhumorat

- En quins pensaments?- va preguntar, més ben dit, va ordenar Alícia i amb un to més aviat elevat..

- Mira, vàrem construir una piscina quadrada per guardar les llàgrimes de l'última vegada que vas venir. Però amb les d'ara, ja ens ha quedat petita. Ara voldríem doblar la seva superfície, però no sabem com fer-ho, perquè hi ha quatre arbres que no voldríem tallar, col·locats al costat de la piscina.-va dir l'ocell tot ensenyant-li els plànols de la piscina.