L'acompanyant

Segur que la Mabel hauria sabut resoldre la qüestió de les llànties. Era molt llesta la Mabel, la seva amiga. Alícia hauria volgut ser la Mabel, a vegades. De fet, quan era allà no tenia clar si ella era la Mabel o l'Ada, la seva altra amiga. O ella mateixa. "Vés a saber"-pensava.

Recordava que un dia es van trobar totes tres per anar a passejar amb uns amics al marge del riu, vigilats de lluny per la Dinah. La Mabel vestia de blau, de vermell l'Ada i de verd l'Alícia. Els seus amics vestien amb els mateixos tons, un vermell, l'altre verd i l'últim blau.

De sobte, quan estaven agafats de la mà, el noi que anava de vermell li va dir a l'Alícia quan passava pel seu costat:
"T'has fixat que en cap de les parelles, el noi i la noia vesteixen del mateix color"