Llibre de Piades de miquel CxM
27 de juny 2004 - Creu del Cardenal, 540m
Vall de la Murta
 |
La Serra Corbera està formada
per la Serra del Cavall, de la Murta i de les Agulles. Unes carenes que arriben a juntar-se justament a
l'Alt de les Creus. El tresor d'aquestes línies de muntanyes es troba entre elles, és dir, a les vall de
La Murta i de La Casella. A pesar dels incendis patits tantes vegades, La Murta, on estem hui, conserva una exuberant vegetació que em resulta molt atractiva. El Monestir de la Murta, al bell mig de la vall, sorprén qualsevol visitant. És una sorpresa que tenia preparada. Ja sé que t'ha agradat. El lloc és màgic. Passar una estona a l'ombra de la torre, vegent el teu reflex a les aigües de la bassa, em serveix per omplir-me d'energia. Són moments eterns. |
| No estic segur del què estic fent. És una atracció tan gran que és impossible tirar enrrere. Estar hui ací, en ple juliol, n'és un bon exemple. A qui se l'ocorreix pujar la
Creu del Cardenal amb la calor que fa !! Simplement la bellesa de la muntanya, la bellesa aterradora d'aquesta vall, de la Murta. Amb tu em passa el mateix. No estic segur del què estic fent. M'atraus com aquests desnivells. Des què et conec vull cercar el teu cim, però encara no el veig, ni de lluny. M'atemoreix no arribar-hi mai a dalt, quedar-me en el camí, tornar enrrere en perdre forces. Des d'ací vegem a una banda el Cavall Bernat, grandiòs des d'aquest vessant. Però m'agrada més mirar cap el sud. Crestetjant amb la vista tota la carena d'aquesta serra Corbera. Primer la Ratlla, el Puntal de Massalari, molt més lluny l'Alt de les Creus. En sentir els teus braços rodetjar-me sencer, i sense llevar la mirada d'aquestes muntanyes, puc imaginar recórrer les costeres del teu cos, acaronar els teus colls, bessar els teus pics. Assaborir cada indret teu. Només imarginar-m'ho, perquè de pensar en fer-lo em pose a tremolar. Com si de sobte baixara la boira de les muntanyes, es tancaren els cims de núvols i escomençara a tronar, a llampegar. |
 |
 |
Millor tornem avall. Descansem als jardins, entre l'ombra d'aquesta vegetació tan curada. Vegent aquests noiets jugar amb les carpes de l'estanc. Segueixes tan tendra, i m'agrada. Val, des de baix la perspectiva és més curta, més propera. Ara sóc jo qui t'abraça. Són aquestes muntanyes, que no em deixen tindre altra obsessió que no siga elles mateixes, no suporten infidelitats. Ara, amagat a aquests jardins, puc estimar-te tranquilament. |