 |
Ara és quan trobe a faltar la meua
gent més a prop. M'agradaria trobar-me ací Anna, que em telefonà ahir
animant-me. Pense en Gemma, a qui sempre tinc present. En Pepe
(gràcies pel missatge) i la resta de Trotamóns, la meua grupetta
d'entrene de Benimaclet. I sobre tot, els companys CxM
del Taller. Alguns d'ells els he tingut present durant tota la
cursa, la seua força l'he sentida en els moments més durs.
Només ells coneixen la duresa d'una prova com aquesta, i la il·lusió
que hom sent en arribar a meta.
Segueixen arribant corredors, però jo me'n vaig primer a la Creu Roja perquè em netegen la ferida i després a
canviar-me de roba. Menge res mentre escomence a pensar en el que he
fet. Una passada. Segueixen arribant corredors i jo em sent una persona privilegiada, de poder estar
ací, d'haver competit, d'haver terminat la prova, d'animar els esportistes que segueixen
arribant, de compartir conversa amb corredors d'elit com
Fernando, Juanma, Juan Carlos, Juan
Antonio, Yoli, Charo, Vicente... Estar ací hui és un
privilegi, no hi ha dubte. |