EL TEXT SEGÜENT PARLA SOBRE LA CLAU GAUDI:

Omphalós  
publicat el 30/03/2007 a les 11:28 h.  
 
 
 
Per Omar Salas

Posem que ets una noia i et dius Maria. Estàs entre 
els vint-i-cinc i els trenta, ets òrfena des de petita
però tens un avi, Joan, que s’ha cuidat de tu amb dedicació
i afecte, s’ha preocupat d’esperonar el teu intel·lecte
amb endevinalles i un món de contes, amb una personal
inclinació per Hansel i Gretel, i t’ha passejat pel món de
Gaudí. Però ara en Joan perd el cap per culpa de l’Alzheimer
i, abans que sigui massa tard, vol explicar-te un secret
importantíssim que t’afecta directament. Per això ets a la
residència d’avis, aquella tarda del 6 de juny del 2006,
per escoltar, entre incrèdula i preocupada, el que en Joan
t’ha de revelar...

Ara posem que ets un noi i et dius Miquel. Estàs a la 
quarantena, ets matemàtic, professor d’universitat, 
investigador, practiques l’esgrima i encara et queda temps
per sortir amb la Maria. Just acabes de tocar el teu 
adversari amb el floret quan sona el mòbil i és ella, que
et demana que la vagis a buscar ràpidament. En tres minuts
et canvies de roba, agafes el cotxe i et plantes al carrer
Balmes. La Maria entra d’una revolada al teu cotxe i us 
comencen a disparar...

Què està passant Maria? Són els homes Mènsula, els malvats
satànics de què t’ha parlat l’avi Joan? Ell t’ha confessat
que era un cavaller Moria, igual que el seu mestre, Antoni
Gaudí. I t’ha donat dues coses, un os i la clau del primer
pas en una endevinalla:

"Dur per dalt,

dur per baix,

cara de serp

i potes de pal".

No serà l’única que hauràs de resoldre, però ara, tu això
encara no ho saps.

"Has de comptar el número d’una escala sense esglaons per
poder veure el signe que amaguen els quatre cantons"

"Ta mare és l’aigua i ton pare és el foc. No ets nau i
viatges en el temps enfonsada en els fonaments de la nova
ciutat que contemplen els guerrers"

"Ni els focs de Sant Elm poden il·luminar els teus ulls
perduts en les tenebres"

I aquestes no són les més difícils...

Tu, Maria, ets l’escollida per completar la missió perquè
tens el senyal al teu cos. I tu, Miquel, hauràs de matar
la Bèstia de la Tercera Porta.

Però on? Gaudí us guiarà, amb un rastre d’edificis per la
ciutat. Com les pedretes de Hansel i Gretel. Cada edifici
conté una pista que us ha d’ajudar a protegir el secret. 
Però n’hi ha un de fonamental: la Sagrada Família. I també
les estrelles. I el Mirall dels Enigmes, Maria. Has de saber
mirar a través d’aquest mirall perquè has de dir "Així a la
terra com en el cel" i ells et contestaran "El que és a dalt
és com el que és a baix"...

Però Asmodeu i Bitrú, el seu lloctinent, no s’estaran de mans
plegades. Ells volen destruir el secret que nosaltres ens
afanyem tant a protegir.

Com és aquest Asmodeu, avi? Com el coneixeré? Té la cara del
mal. La Temptació del’home. A la capella del Roser de la
Sagrada Família. La bomba Orsini...

I ara ja us hem donat prou pistes. Si voleu saber com es 
desenvolupa i, sobretot, com s’acaba aquest misteri, haureu
de recórrer a La clau Gaudí (Rosa dels Vents/Plaza Janés en
castellà), llibre on Andreu Carranza i Esteban Martín han 
abocat de manera intel·ligent i molt ben dosificada una part
important de l’univers del genial Antoni Gaudí en forma 
d’absorbent novel·la d’acció.

Si coneixeu una mica l’obra de l’arquitecte català, aquest
llibre us n’aprofundirà aspectes que us faran mirar la Casa
Calvet, el Palau Güell o la Pedrera amb uns altres ulls.
Però en especial, la Sagrada Família, autèntic bosc simbòlic
que acull, generós i protector, animals com el pelican i 
signes com el quadrat màgic.

Si no la coneixeu, tot el que els autors han trobat en les 
seves investigacions –i el que no els ha cabut perquè 
l’univers gaudinià és vastíssim- és una magnífica oportunitat
per endinsar-s’hi.

No podem desvelar aquí gran cosa més d’un llibre que és un 
homenatge a Gaudí, però on també tenen cabuda des d’Àngel
Pestaña i el Noi del Sucre fins al general Cabrera, passant
per Ramon Llull, els Templers, els Yakuza i el Vaticà.
Només un consell, no us adormiu, que hi ha poc temps:
Aquil·les no ha d’atrapar la tortuga.

Del Japó us vindrà ajuda.

I de l’Ossa Major.