La proposta que us presentem per a la primera sortida de la tardor d'enguany transcorre per la Serra del Boumort, nom gen�ric que rep una amplia zona a cavall de les comarques del Pallars Juss�, Pallars Sobir� i Alt Urgell, f�sicament situada entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre i que compr�n, a m�s de la citada serra, les de Carreu, Cuberes i Sol� de Solduga, entre altres. Aquestes contrades prepirinenques en les que predominen els materials calcaris i margosos, constitueixen un gran anticlinal alp� d'orientaci� oest-est i formaven part fins fa ben poc d'una de les zones m�s poc conegudes de Catalunya. La seva a�llada situaci�, motivada per la seva dura orografia, afegit a una climatologia poc favorable i a unes prec�ries vies de comunicaci�, impr�pies dels temps moderns, van provocar, durant el segle XX, la progressiva despoblaci� i que el patrimoni cultural i agropecuari es degrad�s fins a pr�cticament desapar�ixer. Aquestes condicions quasi fer�stecs van �sser les que van propiciar que m�s de 12.000 hect�rees fossin declarades Reserva Nacional de Ca�a a fi de protegir adequadament els programes de repoblaci� faun�stica que si havien iniciat poc temps avan�, de les que cal remarcar: la de mam�fers herb�vors, la m�s reeixida n'�s la del c�rvol, la d'aus necr�fagues carronyaires en risc de desaparici�, com el trencal�s i la d'aus gallin�cies salvatges, com el gall fer .

�s en aquest context que desenvoluparem la nostra visita que sortint prop de Gerri de la Sal (Pallars Sobir�), travessar� d'oest a est la part nord del territori, per rendir parada i fonda al refugi de Cuberes i seguir al dia seg�ent fins a Ta�s (Alt Urgell), etapa final de la nostra visita. Hem preparat la sortida dividint-la en dues jornades, la primera preferentment dedicada a rec�rrer territoris amb hist�ria i la segona a l'observaci� de la fauna i de la flora. No hem d'oblidar que els c�rvols estan en plena �poca de cel per tant haurem d'estar atents, al capvespre i de bon mat�, a les bramades dels mascles que reclamen amb els seus potents brams la pres�ncia de les femelles. Esperem que el temps i la sort ens acompanyin.

ITINERARI

Abans d'arribar a Gerri de la Sal agafarem la cru�lla que porta a Ba�n i tot just travessat el pont deixarem el veh�cle i agafarem la pista forestal senyalitzada que surt a la dreta paral�lela al riu Noguera Pallaresa i que passa pel costat d�una capelleta de la Mare de D�u d�Espl�, coneguda a les contrades com "Espl� Xic" (580 m.).

La pista comen�a planejant fins arribar al barranc del riu Major, que creuarem per una estreta palanca. Continuarem per la pista que ja puja decidida fins arribar a la acollidora Font de Comacalent, a la dreta del cam� i que ens servir� per carregar aigua i fer un mos si l�horari ens ho demana (700 m. � 30').

Seguirem pista amunt fent alguna giragonsa per� avan�ant amb direcci� sud-oest i guanyant al�ada que ens permetr� anar eixamplant la perspectiva i descobrir el pla de Corts que s�est�n a l'altre marge del Noguera Pallaresa; ric i divers altipl� amb la singularitat del llac de Montcort�s, un dels estanys d�origen c�rstic m�s importants de Catalunya. A la poca estona arribarem a un revolt molt tancat on hi ha una segona capelleta, es l'anomenat revolt del Salt de la N�via. (800 m. - 45').

Un xic m�s amunt del revolt agafarem un corriol que surt a la dreta i que entra de ple a la obaga del bosc de Pentina. Pujarem entre les impressionants pinasses de formes tortuoses on viuen gran nombre d�ocells boscans, esquirols i fins i tot el gat fer, anomenat l�invisible. Sortirem del bosc i canviarem radicalment d�ambient per arribar fins a un privilegiat i espectacular mirador sobre el congost de Collegats, la Portella de Pentina. (1.050 m. � 45�)

Continuarem m�s o menys planejant pel cam� de la solana on podrem observar fragments d�empedrat que encara conserva aquest antic cam� medieval, transitat fins a finals dels anys seixanta pels habitants de Solduga per anar, principalment els dissabtes, al mercat de Gerri. No seria rar que en aquest indret vei�ssim volar per damunt nostre algun rapinyaire planejador (trencal�s, voltor � �guila daurada), ja que aprofiten les corrents t�rmiques que es produeixen amb la calor del sol, per planejar sense esfor�. Mentrestant i tamb� sense esfor� arribarem a una cru�lla senyalitzada amb fites, es la cru�lla per anar a L�Espluga de Cuberes. (1.200 m. � 30�).

Agafarem doncs el cam� que surt a la nostra dreta i baixarem la forta pendent en direcci� sud-oest fins a l�Espluga de Cuberes. Mentre baixem caldr� aturar-nos per observar les construccions aixoplugades dins unes balmes penjades en un aparentment inaccessible espadat, a les que accedirem per una rampa un xic amagada m�s cap a ponent. (1.000 m. � 30�).

"La primera refer�ncia hist�rica d�aquest poblet es remunta a finals del segle XII i hi ha const�ncia d��sser habitat fins la Guerra Civil del 1936-1939. En interessant d�observar l�aflorament d�aigua al fons de la balma mes occidental (espluga) i la disposici� de les construccions al seu entorn, aix� com el conjunt culminat amb l�esgl�sia rom�nica de Santa Coloma de l�Espluga."

Caldr� tornar a desfer el cam� fins la cru�lla, aquesta vegada per�, caldr� suar-la un xic m�s doncs la pendent es convertir� en pujada. (1.200 m. � 30�).

Recobrarem el cam� i la direcci� perduda per endinsar-nos en un alzinar que ens portar� fins els marges d�uns antics conreus on el corriol s�anir� difuminant tot ascendint lleugerament. La vista per� de les construccions ens guiar� camp a traves fins arribar al nucli d�un altre poble deshabitat, Solduga. (1.240 m. � 30�).

"Aquest poble, que presideix arrecerat a una cinglera el Sol� del mateix nom i que apareix documentat per primera vegada al segle XIII, mereix una aturada ; el seu estat de conservaci� denota l�aband�, no sols del mateix poble, sin� de tota l�activitat agr�cola i ramadera que si desenvolupava fins a principis dels anys setanta, quan va ser definitivament abandonat. Com a singularitats podrem veure l�esglesiola rom�nica de Sant Mart� (segle XI), situada en un repl� aprofitant la paret de la roca, de planta rectangular amb absis semicircular i un arc de desc�rrega exterior, aix� con una curiosa i antiga construcci� per recollir i canalitzar l�aigua. Malgrat l�ostensible aband� podem notar que els antics camps de conreu resten en gran part sense haver sigut colonitzats per esp�cies arbusives, degut a que un remat de xais i cabres amb la seva acci� fomenten el que altres esp�cies animals puguin viure (perdiu roja i conill) i ca�ar (els grans rapinyaires), les seves preses en aquests ambients oberts."

Sortirem del poble en direcci� nord. per un cam� que voreja la gran penya que hi ha sobre nostre on trobarem unes quantes fonts, de potabilitat dubtosa, que surten de sota el cingle. Seguirem amb tend�ncia a l�esquerra rodejant el cingle fins a trobar una llesca de pedra que s�enfila decidida i fa drecera pel cam� que puja fent giragonses i que agafarem m�s amunt, hem pres direcci� est nord-est. Haurem anat abandonant, sense deixar de pujar, el bosc d�alzines i boix i entrarem en una zona clarissera de pins que es van salvar del gran incendi de 1987 i que m�s amunt es fa m�s ostensible. Seguint la mateixa direcci� acompanyats per uns punt vermells i respirant fons de tant en tant, per la pujadeta, arribarem a una zona de pins mes densa darrera la qual hi ha l�Espl�. (1.533 m. � 1h 15�).

"A l�Espl� trobarem una refeta capella, on anteriorment hi havia un antic Santuari. L�ermita, de planta rectangular simple, presidida per la Mare de D�u d�Espl�, gaudeix de certa devoci� per part de la gent de les rodalies que hi celebren un aplec per la segona Pasqua, t� en el seu interior un dip�sit amb l�aigua que recull de la pluja. La panor�mica des de l�exterior �s espl�ndida. Al sud amb el tal� de fons dels tres Montsecs, perfectament separats pels congostos de Mont-Rebei i Tarradets, podrem albirar Tremp, l�embassament de Sant Antoni i la Pobla de Segur, m�s a prop, la successi� de les serres orientals i meridionals de la reserva del Boumort es veuran separades sobtadament de la nostra posici� pel barranc de l�Infern, als peus del Sol� de Solduga. Si anem girant el cap podrem veure la Serra de Sant Gerv�s a l�oest, la Maladeta al nord-oest i al nord tots els Pirineus de Lleida al nostre abast, amb la destacada pres�ncia per la seva relativa proximitat de la poderosa pir�mide del Montsent del Pallars, en direcci� nord nord-est. Mentre, la vista cap a l�est queda tapada per la Mata del Coll de Pan, que d�na peu a la Serra de Cuberes. La seva estrat�gica posici� motiv� que durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l�exercit republic� instal�les les seves l�nies de defensa del front de Catalunya en aquestes carenes, restes de les quals podrem observar un xic m�s a l�est, prop d�un refugi lliure de construcci� recent."

A partir d�aquest punt tornarem a agafar la pista principal amb direcci� est que planejant suaument ens portar� fins el coll de Carrabina, on amb el refugi a la vista, baixarem al clot de Cuberes per arribar al nostre dest� de la primera jornada, el refugi de Cuberes - Casa Mir� . (1.480 m. � 1h. 15�).

"Aquest tram, que a priori pot semblar de tr�mit, t� una certa import�ncia pel fet de disc�rrer preferentment al costat de zones cremades on l'escassetat de cobertura vegetal permet tenir una visi� m�s amplia del territori i si la sort ens fos favorable podr�em veure el c�rvol, malgrat no ser la zona de la reserva amb m�s densitat d'individus. Cal doncs estar atents i fer poca remor, ja que com a m�nim puguem sentir-los bramar. Si no, no cal preocupar-se, tindrem tot el vespre, tota la nit i tota la matinada per escoltar-los des del refugi."

Les activitats previstes pel mat� del diumenge son opcionals. En funci� del temps i de l'estat f�sic, podem muntar diverses alternatives. El que si recomanem es llevar-se d'hora per poder escoltar les darreres bramades abans que es retirin a descansar i qui sap si veure passar algun c�rvol pel darrera mateix del refugi, no seria la primera vegada.

Despr�s de dinar sortirem sense m�s dilaci� cap a la darrera etapa de la nostra travessa, en direcci� a l'antic poble de Cuberes, perfectament visible des de darrera del refugi. Baixarem al barranc, on antics camps de conreu ha deixat pas a bonics prats que mantenen el bosc a ratlla gr�cies a unes quantes vaques que pasturen lliurament i tornarem a pujar per passar pel costat de les runes pel cam� m�s evident. Sobrepassades aquestes trobarem la coneguda pista que travessa tot el vessant nord de punta a punta, la seguirem pujant fins un revolt de 90� a la dreta, que es el punt on perdrem de vista el refugi. Estem en el revolt del bosc de Cuberes. (1.520 m. � 30�).

Continuarem per la pista que ha ocupat, en aquest punt, l'antic tra�at del cam� vell de Ta�s a Cuberes i que continua, sense grans desnivells, en direcci� est. El bosc ens acompanyar� una estona alternant amb petites clapes de prat. Quan la pres�ncia del nostre punt de dest� es faci evident al davant nostre, ens desviarem a l'esquerra per un sender antiquisim, pedreg�s i un xic malm�s, que ens portar�, despr�s de baixar a creuar les lleres, habitualment seques, dels barrancs de la Llau de Lajoanit, de la Vall i el riu de Ta�s, directament a Ta�s. (1.462 m. � 1h 30�).

"El darrer sender que hem trepitjat, forma part de l'anomenada carrerada i segons van contar-nos uns amables habitants de Ta�s, forma part de l'antic cam� ramader que seguia el bestiar de la Conca de Tremp quan pujava i baixava de pasturar a les muntanyes de Sort. A mitjans del segle passat l'activitat va anar minvant i en aquest moments fa m�s de 30 anys que no hi passa cap ramat. Ta�s situat a la cap�alera del riu Major tributari del Noguera Pallaresa, pertany a la comarca de l�Alt Urgell, viu principalment de l�explotaci� del seus boscos de pins, complementada per la ramaderia (bestiar bov� i ov�) i t� com a element m�s remarcable del poble l�antiga esgl�sia rom�nica de Sant Mart�, el sud del poble, parr�quia esmentada ja l�any 839."

----------

Tot i que la travessa ja s'haur� acabat i estarem c�modament assentats al veh�cle, voldr�em recomanar no relaxar-se encara i no desconnectar els sentits fins que siguem a baix, a la vall del Segre. Davallarem mes de 800 metres per una carretera de 28 km. que ressegueix les Valls d'Aguilar, municipi que aplega un seguit d'incre�bles i primitius pobles de muntanya, on el temps sembla haver passat m�s lentament. I una curiositat final, si us hi fixeu b� i el temps ho permet, veurem una de les muntanyes m�s boniques i emblem�tiques del nostre pa�s, el Pedraforca.